De la Almoyna.

De la Almoyna.

Esguardants e a nostra memoria comanants la paraula dominical la qual als seus dexebles dix: Pobres ab vosaltres tots temps haurets e encara la paraula del propheta: Trenca lo pa al freturan e los freturans met en la tua casa: per moviment de pietat e de caritat som costrets que a sustentacio dels pobres nostre coratge girem e ab almoynes a ells e ab altres piadoses acorriments no axi com ne som tenguts mas axi con podem misericordialment succurram. Perque ordonam e establim que cascun any sien assignats per almoyna ultra aquella la qual en altra manera axi a religioses con a altres persones donam per altres officials mil libras barchelonesas per quatre partidas del any reebedores dels nostres batles generals e per los procuradors reyals e aministradors de nostres rendes de la nostra senyoria les quals quatre partides comencen lo jorn de la nativitat de nostre Senyor les quals reeba lalmoyner nostre et aquelles do e distribuesca segons nostra pia volentat e devocio. E encara mes a la dita almoyna ajustam que en cas que nostra voluntat no sera de tenir tinell als nostres domestichs per quascun jorn aytant con durara que nos no tindrem aquell deu solidos jaccenses en Aragon e quinse solidos barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia e vint solidos de mallorquins en lo regne de Mallorches e altres vint solidos alfonsins en lo regne de Cerdenya e de Corcega per los dits almoyners dels nostres panicers cascun dia reebedors de pa assignam quant nos presents en les dites terres serem lo qual continuament devant la porta de nostre alberch reyal a sexanta pobres de Jesu-Christ ço es dos diners en Arago tres diners en regne de Valencia e en Catalunya e quatre diners en Mallorcha e en Cerdenya et en Corcega de pa a cascun dels dits pobres sera donador: los releus encara los quals sobren de la taula nostra e de nostres domestichs sien donats e distribuits a altres pobres a la porta de nostre alberch cascun dia per lo mati. Et ultra encara los damunt dits diners volem esser donats tots dicmenges als sexanta pobres damunt dits sinch solidos jaccenses en diners en Arago e deu solidos barchelonesos en Valencia e en Catalunya e quinse solidos mallorquins en Mallorcha e altres quinse dalfonsins en Cerdenya o en Corcega reebedors del nostre comprador ço es per aytal manera que un diner jaques e dos diners barchelonesos e quatre de mallorquins e altres quatre dalfonsins segons les terres on serem a cascu dels sexanta pobres damunt dits seran donadors: et ultra encara les coses damunt dites volem a la damunt dita almoyna en la porta de nostre alberch donadora los releus qui sobraran en la cuyna axi en carns con en altres menjars esser assignats. Mes avant pan e vin los quals en nostres boteylaria e paniceria sesdevendra a deteriorar en tal manera que devant los nostres domestichs a posar convinents no serien e encara fruytes e fromages que envers los rebosters romandrien los quals convinentment per ells no poguessen esser posats a la dita almoyna tota hora que aytals coses sesdevendran assignam. Encara assignam a la dita almoyna totes les besties retudes a la cort per afollades e aquelles lalmoyner reeba del cavalleriz. En apres assignam a la dita almoyna totes les condempnacions de nostres domestichs ques faran per los havents poder les quals condempnacions los dits almoyners del tresorer nostre haver procurar sien tenguts les quals condempnacions ensemps ab laltra moneda de la almoyna als pobres de Christ sien donades: e aço que per les bulles de plom o daur en los privilegis emposadors en nostra scrivania se reeb segons les coses per nos aordonades. E encara aquell dijous en lo qual lo Salvador nostre a nos exemple relaxan los peus dels apostols lava volem esser donat a tretse pobres als quals nos duyts per exempli lavam a cascun drap de lana per dos robes ab calces e capero e drap de li per una camisa complida e capell e cinch solidos de barçeloneses en Cathalunya e en regne de Valencia e sis de mallorquins en Mallorques e sis dalfonsins en Cerdenya o tres de jaqueses en Aragon per costures apres la ablucio: als quals dinar en la nostra cort sia donat e nos aquells servescam de donar lurs aygua en les mans axi en lo començament con en la fi del dinar jonolls ficats en terra e les viandes que ells deuran menjar en la forma damunt dita devant ells posem. En apres per tal que cascun dia nos siam remembrants del exempli de humilitat que nostre Senyor als seus dexebles e subseguentment a nosaltres lexa: ordonam oltra les dites coses cascun dia ordinariament a tretse pobres menjar continuament esser donat en la nostra cort real per tal que devocio real de lavar a ells les mans e besarlos aquelles oferent a cascun tres diners barcheloneses en Catalunya et en regne de Valencia et dos diners jaqueses en Arago et quatre diners mallorquins en Mallorques et quatre alfonsins en Sardenya a honor daquell en la man del qual los cors dels reys esser son demostrats exegir puscam axi con desijam. In Paresceve pero de nostre Senyor a tretse als quals ultra la ablucio de les mans a honor daquest Jesu-Christ qui per la sua passio de menjar no corruptible de gloria eternal aquest dia nos sadolla jonoyls plegats menjars posam. Volem encara als ordens de pobretat de la terra nostra almoynes esser donades per la manera ques segueix ultra aquelles almoynes les quals reeben en nostra absencia: ço es que con serem en ciutats o viles dins la nostra senyoria si nos presents erem sien donats cascun any davant la festa de Nadal de nostre Senyor als monastirs daquell loch per pietança vuit diners jacceses o dotse diners barcheloneses o setse diners mallorquins o setse alfonsins segons les terres on serem per cascun frare o sor daquells monastirs.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Pus havem tractat dels officis temporals con en la nostra casa son regidors: molt mes devem ordonar de la nostra cappella en la qual se contracta de consagrar lo cors de nostre Senyor Deu mayorment pus trobam que en lo Novel Testament quel fil de Deu Jesuchrist volch usar mes de estament de sacerdot que de dignitat real axi con se lig lo dijous de la cena quant pres lo pa el trenca als dexebles e dix: Hoc est corpus meum etc. Perque quant deu esser aquest ministeri per honesta persona ab dreta e pia devocio fahedor la nostra lig ho testifica. Per ço en la nostra cappella declaram esser cappella nostre major labbat de Sentes Creus lo qual per privilegi dels nostres antecessors es a tots temps reebut per cappella major de tots los reys Darago: lo qual abbat en totes les festes del any ço es en aquelles que segons nostra ordonacio lo retaule dargent deu esser posat missa en nostra presencia celebrar deja e exercir los altres officis divinals si a aquells nos presents serem: si donchs per nos no era ordenat que la dita missa e los dits officis aquell dia celebrats e dits per alcun archebisbe o bisbe presents lavors en la cort fossen. Encara tots dies la taula nostra ans que mengem beneesca e apres nostre menjar fer no oblit gracies a nostre Senyor segons la nostra ordonacio: en los altres dies pero en los quals missa davant nos celebrar no haura nos aquella oents lo test del evangeli a nos a besar aport encara lo besament de pau a nos donar no oblit. Volem empero que tota vegada que arquebisbe o bisbe aqui present sera ces lo dit abbat les dites coses exercir con aquelles per un daquells volem esser fetes: car covinent cosa esser reputam que los dits prelats quant en la nostra cort venen per raho de sa dignitat per la nostra presencia aquesta prerrogativa reeban. Empero lo dit abbat de nos primerament saber deja per qual dels dits prelats qui presents seran volrem les dites coses esser fetes: e no resmenys proveesca ab sollicitut quels monges cappellans escolans els altres deputats al servey de la nostra cappella sien attents e curoses en totes coses tocants al servey de aquella e a aquells man expressament que de aquelles hagen cura diligent: e si falliran en Ies coses a lur exercici pertanyents aquells punir pusca en la quitacio de vuit dies per cascuna vegada que fallit hauran. Encara a la sua cura e sollicitut sapia lo dit abbat pertanyer nos interrogar del loch e hora on cascun dia missa en la nostra presencia volrem esser celebrada. E si per occupacio de alscuns grans affers o per altra manera tardariem massa o lexariem de hoyr lo divinal ministeri deja lo dit abbat a nos les dites coses a memoria redoyr. E si per ventura volentat nostra no era per alcun cas de oyr les hores del divinal offici e que nos pogues ab decencia dir solemnialment davant nos en aquell cas guartse no lexar per aço que en la cappella nostra totes les dites hores del divinal offici solemnialment nos diguen axi com si nos aqui presents fossem per tal que la loor de Deu no sia lexada. En apres con nos caminar sesdevendra lo dit abbat lo vespre precedent deja a nos interrogar on lendema volrem oyr missa e la el devant anar man a un o molts qui davant vagen perque con nos serem venguts totes les coses sien axi com se pertany aparellades. Proveesca encara que tots temps nos caminants un dels escolans de la cappella o de la almoyna de mati ans que missa hajam oyda cavalcan ab nos vaja ab ornaments e ab libres e ab altres coses necessaries en tal manera que si al loch en lo qual lo vespre haurem disposat missa hoyr degudament anar no podiem o en altra manera proposit mudariem en qualque loch missa oyr poguessem. En apres con sera dia solemne en lo qual vespres e matines sollemnement hoyr deurem apparaments del altar segons la ordonacio la qual havem feta sobre aço lavors lo dit abbat com damunt es dit en temps covinent deura a nos anants dir quens apparellem degudament a oyr lo divinal offici: e si per ventura sera dia de pus celebrant festivitat deura nos interrogar si e per qual prelat o altre persona volrem que sia preicada devant nos la paraula de Deu e el offici fet de nostra volentat. En apres saber no leix de quines persones aniversari cascun anyn volrem esser fet sera de nostra pia devocio per tal que aquells en los temps en los quals seran a nos a memoria reduguen e el prelat per lo qual loffici volrem esser fet si present lavors sera de nos sapie: e generalment pertanyera a ell cura haver del offici ecclesiastich e de tot ço ques pertanyn a la capella e tot defalliment corregir si alcun naura esser vist aqui. En apres con sesdevendra nos reebre la sancta comunio del cors de nostre Senyor lavors lo dit abbat deura abans elegir e appareylar la hostia consagradora axi que elegida a aço per ell sens frau una hostia de molles de una altra a aquella semblantment per combregar la hostia elegida sia tocada e apres daquella per ell sia fet tast: e al escola qui en la custodia les hosties te tast axi mateix faça fer. Axi mateix del vin del qual apres la comunio deurem la bocca lavar: cor a vegades esforçat lo semenador de tots mals es estat atrobat alguns malvats en aquest salutar sagrament ab abominables insidies machinats. Mes encara lo dit abbat deura ab nos les hores canonicals dir e el offici de la missa legir davant nos no oblit quant que quant ell aquella no celebrara. Guartse empero lo dit abbat que en scrit haja e inviolablement observe la ordonacio nostra sobre los paraments e altres ornaments de la cappella posadors e mudadors segons la varietat dels dies sollennes o de les festes conseguentment. En apres ordonam ell esser sotsmes al canceller nostre: e volem ell a nos sagrament e homenatge prestar que per fet o consell dell dampnatge a nostra persona no vendra majorment per aquelles coses les quals ell tracte e les quals nos encara tractam: e que res per ell no es fet nes fara perque aquest sagrament e homenatge no pusca observar.

Nota:
per ventura: hasta ahora se ha encontrado per aventura.

monges-cappella