Ave pia Magdalena Tu es dita pretiosa

Fol. 261 v.

DIVAEMARIE MAGDALENAE ORATIONEM TUM LATINO TUM VULGARI SERMONE RYTHMISQUE CONFECTAM PETRUS MICHAEL CARBONELLUS BARCINONENSIS EDIDIT CANICULA REGNANTE ANNO CHRISTI MCCCCLXXIIII. (1)

(1) Carbonell encabeza esta poesía con la advertencia que continuamos a pesar de haberla borrado él mismo. - "Aquesta es la segona obra que yo Pere Miquel Carbonell notari publich de Barcelona he feta en lahor de la gloriosa Magdalena e per honor de la joya quis posa dins la Esglesia de Sant Just de la dita ciutat digmenge que comptavem XVII de juliol del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC setanta quatre." Y al margen añade "Obra meytadada en laor de la gloriosa Sancta Maria Magdalena composta per En Pere Miquel Carbonell Scriva de manament e Archiver del Senyor Rey expandida en Barcelona en la Esglesia de Sanct Just."

C.

Ave pia Magdalena

Tu es dita pretiosa

Bella molt e sumptuosa

Fons salutis vite vana

AEgrotis lux es amena

Dona reyal de linatge

Quant mudist lo teu coratge

Virtutum fuisti plena.

C.

Ave lotrix pedum Christi

Si bet deyan peccadora

Te convertist prest Senyora

Quando tu Christi vidisti

A quo plura meruisti

Monstrant amor gran de pare

Resuscitar volch ton frare (Lázaro)

Propter bona quae fecisti.

C.

Ave nostrum medicamen

En lo mon tu quant vivies

Cert moltes gents converties

Nam illis eras juvamen

Idolorum sed velamen

Abolist de la Prohença

Fent los fer gran penitença

Es peccatorum solamen.

C.

Ave Dei templum clarum

Per tu morts resuscitaren

Angels ton cors apportaren

Ad amicum tuum charum

Maximinum et non parum

Quet dona combregar Santa

Lo lexist ab odor tanta

Adiens locum divarum.

C.
Ave Christo Jesu chara

De Paschas lig fou lo dia

Quen Paradis dreta via

Gressus fecisti praeclara

De morte fuisti gnara

Tua Sancta fou la vida

Per mi pregar not oblida

Ut sanus fiam praeclara.

C.

Ave felix Deo grata

Miraclespochs nos porien

De tu comptar nis dirien

Tantis es tu praedodata

Hoc in mundo venerata

Malaltias incurables

De les gents no redubtables

Te curantur implorata.

C.

Ave malorum ruina

Que portist la Santa nova

Als apostols axis prova

Resurrectio divina

Ea fuit et lucina

Al incredul que dubtara

Jesus no resuscitara

Tu fuisti medicina.

Tornada.

Ave tu mundi carina

En aquest gran mar fem cara

Navegant nom desempara

Quamvis sim gravis sentina.

Auctoris cognomentum seu cognomen. (cognom, cognome, apellido)

Carbonellus metra bina

Axi com son escrits ara

Magdalena quil empara

Fecit gratia divina.

La present obra en laor de la gloriosa Sancta Magdalena ordena Pere Miquel Carbonell Scriva del senyor Rey e fou coronada digmenge que comptavem XVI de febrer any MCCCCLXXVII. (1477)

Aliam divae Mariae Magdalena orationem idem P. Mich. Carbonellus edidit.

Concede mihi quero cunctipotens Deus cordis compunctionem et veram penitentiam quas gloriosae Mariae Magdalenae peccatrici cum peccatorum omnium venia comtulisti qui vivis et regnas etc.

Idem alia oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui post Sacratissimam resurectionem tuam gloriosae Mariae Magdalenae discipulae et insignissimae Apostolae tuae mirabiliter apparere voluisti te suppliciter et devote obsecro ut in quacumque infirmitate tribulatione adversitate et necessitate mea auxilium consilium et... consequi merear ipsius gloriose meritis et intercessione. Qui vivis et regnas Deus per omnia saecula saeculorum amen.

Tomo XIX, 19, 1462, 2 de abril

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA

CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN

POR
SU ARCHIVERO
D. Manuel de Bofarull y de Sartorio.

Tomo XIX.

LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA

en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,
Archivero de la Corona de Aragón.

Tomo VI.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1860.

AÑO 1462.

2 DE ABRIL.

Fue leída, en la sesión de este día, la siguiente carta, que había enviado la señora Reina.
Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles be amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magifichs ben amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Ir digmenge dos hores passat mig jorn reebem per correu letres del dit Senyor ab les quals sa Senyoria nos certifica com ab aquella ere junt mossen Pierres de Peralta que li havia portada nova axi ab letres del Illustrissimo Rey de França com del comte de Foix com la concordia entre la Majestat del dit Senyor Rey e lo dit Rey de França era feta e fermada la qual lo dit Rey de França tremetia a la prefata Majestat per lo dit comte de Foix e lo gran Senescal de Santoge ab los quals lo dit Senyor habia consignat e donat loch de veures en la sua ciutat de Pamplona on se preparava de anar la Excellencia sua. E mes que lo Illustrissimo Rey de França per
los dessus dits scriu e tramet a dir al dit Senyor com sa voluntat es de fer e complir tot ço e quant per la Serenitat sua sera ordenat ab tota obediencia com si lo dit Senyor li ere pare. E en aquella reputacio diu lo vol haver e no resmenys desige en singular manera volerse veure ab lo dit Senyor en aquella part o loch hon sa Senyoria ordenara hoc fins entrar dins Navarra o Pamplona o alla on sa Senyoria elegira la qual com dit es se prepara anar a Pamplona per concordar ab los dits comte e senescal de totes coses e principalment del loch per fer les dites vistes encontinent. Encara mes nos dona avis haver reebuda nova carta de Castella per letres de la comtessa de Castre e del justicia Darago e de altres a sa Excellencia trameses com lo compromes entre lo dit Senyor Rey e del Illustrissimo Rey de Castella es porrogat per temps de hun any continuament comptador restant aquell en la forma e en aquelles persones que de primer ere fermat. E par quant aquestes noves son tals e axi bones saludables que no solament redunden per aquelles a nos consolacio e plaer mes encara porten molt benefici repos e tranquillitat a tots los regnes e terres del dit Senyor Rey e nostres e signantment a tot lo Principat de Cathalunya havem volgut fer a tots vosaltres en consolacio e plaer nostres participar axi com aquells los quals som certa que com a bons e fidelissimos vassalls e naturals afectats desijats (occitano; deseáis; dessicheu, dessichéu, dessicháu, dessichau; desitgeu, etc) lo servey e honor e benavenir de vostre Rey e Senyor e lo benefici repos e tranquillitat de aquest dit Principat. Dada a XXVIII dies de març del any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Leída la carta que precede, pasóse a votación sobre el asunto de las banderas, contestación a la señora Reina y demás que comprende el siguiente voto del obispo de Vich, el qual fue adoptado como deliberación, después de examinado el número de los votantes, por alcanzar mayoría.

Lo Senyor bisbe de Vich dix que sia comes a les nou persones havents carrech del fet de les banderes quina e qual resposta se deu fer a la Senyora Reyna daço que sos embaxadors han dit e explicat als deputats e consell e aximateix quina resposta sera feta a la letra huy rebuda de la dita Senyora Reyna avisatoria de les concordies del Senyor Rey ab los Reys de França e de Castella e que sien elegits dos o tres dels qui han carrech dels fets de don Jofre de Castro qui tinguen aprop los consellers e consell de Barchinona que spatxen lo fet del dit don Jofre.

8, 9, octubre, 1461

8 DE OCTUBRE.

No se celebró consejo general, pero reunidos los señores Diputados con las nueve personas designadas para ocuparse de estos asuntos, y con los abogados de la casa, conferenciaron entre si sobre el contenido de las cartas que habían recibido del señor Rey y de los Embajadores, sin que se tomara, aquel día, acuerdo alguno.
Dióse cuenta de otras cartas que también se recibieron, y que siguen a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e conçell lo Principat de Cathalunya representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Vostra letra havem rebuda de tres del present ab la interclusa de una letra de la Majestat del Senyor Rey de XXVI del passat per les quals havem vist la dita Majestat ha pensat decorar lo lllustrissim don Ferrando Primogenit duch de Montblanch fill seu de titol del Principat de Gerona les quals coses sabudes havem delliberat sobre aço tenir consell e feta deliberacio sobre lo dit fet farem presta resposta a vostres reverencia nobles e magnifichs prudencies de les quals sia proteccio la Trinitat Sancta.
Scrita en Gerona a V doctubre del any M.CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt honorables mossenyors. Dies ha som assats certs de algunes letres e creençes que lo honorable mestre Marti Pere ha procurades dades e explicades tant al lllustrissimo Primogenit de gloriosa e sanctissima memoria com en aqueix magnifich consistori algunes per part de tots los jurats e altres per part de alguns daquells fetes occultament e sens intervencio del notari dels fets e negocis daquesta ciutat en poder del qual notari ha covengut aparer que alguna creença fou explicada per lo dit mestre Marti sens sabuda e voluntat dells jurats don conech als jurats per lur descarrech de aquells de qui era interes scriure del contrari de aquella explicacio. Ara novament havem rebut translat de una letra occultament ab la pratica dita feta per part de tres jurats nominats a XVII del mes passat e dirigida a vostres grans providencies ab narracio de molts fets impertinents e ab creença al dit mestre Marti Pere. E lo dia de la data de la dita letra lo notari de la ciutat troba en casa del dit mestre Marti Pere hun seu scrivent qui metia en bell aquella o altra letra de tres jurats e feu lo cessar de scriure com tals pratiques nos poden fer ab lo notari ne ab scrivent seu. E perque som certs vostres grans providencies hauran molt be compres lo contengut ordinacio auctoritat e la fi que dita letra pot profitar no haguerem curat satisfer en aquella sino per lo interes
de aqueix consistori e de aquesta universitat perque en sdevenidor no puga esser fet contrari ne decepcio a huns ne altres en special en tal occorrencia de fets qui son de la pus alta specia. E no podem pensar don proceheix tant animo e oblivio de la propria honor que tres jurats sols gosen afermar algu esser sindich de universitat e altres assercions de que lo contrari se mostra ab cartes e actes autentichs e molt forçats sino per lo interes predit de perill sdevenidor intram en merits de aquests fets per la honor de aquesta ciutat e dells ciutadans als quals moltes vegades los miradors fan participants e la culpa de pochs es comptada a tots sens causa per general parlar e lexant moltes superfluitats de dita letra qui per la sola assercio son vistes satisfahents erronees deduir a tanta reverencia e providencia solament a dar raho hi en aquesta ciutat ha sindich algu per lo present ne qui e lo que direm protestam no sia dada fe sino tant com per cartes e actes se mostrara. Certifiquam a vostres grans providencies que aquella declaracio feta per nosaltres per gran comissio de aquesta universitat sobre lo sindicat de mossen Sampso e de sos consindichs per la cort e per altres fets e sobre la tramesa de mestre Marti Pere sta ab carta publica e lo notari testifica en aquella la dita potestat la qual ab altra carta sta en fet es pot veure sens defecte algu e tal com poder de universitat es acostumat es pot dar en semblants e altres fets e si en aquella declaracio es vista per persones qui no sien obstinats per propia passio no foragita los jurats qui en comissio de fets particulars no hauria contrari ne conten revocacio de sindicat algu ne ha forma de sentencia ne de acte juridich qui fou en digmenge o dilluns no fa a proposit e es molt impertinent allegar en fets de universitat solament ha sguard a la resposta de Jhesuchrist non veni solvere legem sed adimplere. Ab cartes e actes appar que mossen Sampso e sos consindichs no foren alets (elets; elegits; electos, elegidos) per la cort sol ans expressament foren alets e tramesos per altres fets particulars e per tots altres qui occorregueren a coneguda dells jurats e de certes persones en aquells adjuncts per la universitat. E lo qui es allegat que privilegi dispon tot missatger ha a prosseguir los fets de aquella misatgeria dien veritat e expressament es contra lur opinio no es dubte que mossen Sampso fou elet en la embaxada dels quinze e com a sindich de aquesta ciutat e per aquella matexa causa per la qual mestre Marti fou trames apres molt temps e aquella eleccio de mossen Sampso e la prosecucio del negoci fou aprovat per los jurats e adjuncts havent ampla potestat de la universitat per aquell sindicat e per tots altres fets occorrents segons es dit e per aquells jurats e adjuncts fou enadit e dat carrech a mossen Sampso que per part de aquesta ciutat en singular prosseguir aquella matexa causa de la embaxada de diputats en supplicar per deliurar lo Senyor Primogenit e per defensio de libertats e appar per letres continuades per lo notari apres los diputats convocaren e perque mossen Sampso era a Çaragoça e laltre sindich havia esser a Leyda a la prorrogacio de la cort e lo terç sindich es volgut anar covench traure de bosses e fou trames mestre Marti Pere ab soles instrucciones molt limitades jurades ab homenatge. Donchs segons lur raho vengut mossen Sampso en aquexa ciutat pus per los jurats e adjuncts havent potestat de la universitat havia prevengut a mestre Marti Pere en la prosequcio e causa del negoci per lo qual lo dit mestre Marti Pere era stat trames la potestat e tramesa de mestre Marti era nulla e finida pero a nos es stat vist pus just declarar que tots hi han pogut entrevenir attes que la eleccio e tramesa de mestre Marti Pere fou forçada e per empatxament e absencia dells sindichs de la cort servada empero la forma de lurs instruccions e poders. Perque mossenyors per los jurats e adjuncts de aquell sindicat de la cort se mostra que mossen Sampso ha haut poder de aquesta universitat de entrevenir en la prossequcio del negoci de la diputacio e molt abans que mestre Marti Pere e apres es stat declarat e confirmat ab dita nostra declaracio. En lo que scriuen que novament es feta eleccio de mossen Sampso per vots contra forma de privilegi tal eleccio no sabem mes creem que equivoquen e dien eleccio del poder que fou dat a mossen Sampso per fer lo jurament al Senyor Primogenit. Per que vostres grans providencies millor comprenen lur intencio en tot lo que han scrit trametem translat ab la present de la declaracio feta per lo Senyor Primogenit e per son sacre conçell oyt mestre Marti Pere sobre aquella altercacio e no sabem que es la causa que tres jurats e mestre Marti Pere sols en opinio no sia fora de tota pertinacia. Per declaracio de tant virtuos Senyor e conçell havem a dir que en ells ha loch lo dit del psalmista Obscurentur occuli eorum etc. Certificats a vostres grans providencies que en la prossequcio de tot lo negoci los ciutadants de aquesta ciutat poder esser comendats de molta virtut e de bona intencio e per aquell bon zel de servar unio e concordia daven en parer concordament que lo poder de fer aquell jurament fos dat a mossen Sampso e a mestre Marti Pere oblidant que lo modo com mestre Marti Pere ses haut en la prosequcio dels fets meritaven lo contrari. E lo dit mestre Marti per quin sguard se vulla en presencia de tot lo conçell feu rahons que lo poder no podia esser dat a ell ne a altra ans se havia elegir de bosses e no fora vist que poder fos dat en aquell qui pretenia que nos podia fer. E nos pot cogitar que a mestre Marti Pere tenir tanta profidia (perfidia) e oblidar tanta amor e comport qui es fet a sa honor per aquesta universitat tota vegada que son recordants de les sues instruccions e dels seus procehiments no havem dit sino et peccatum meum contra me etc. que vol forçar que digam lo que volem cobrir e tollerar. Concluint que vostres providencies poden veure ab cartes e actes que en aquesta ciutat no ha ne resta poder ne sindicat algu sino per aquell acte sol e limitat de entrevenir mossen Sampso e sos substituits en aquell conçell e de necessitat fou confesat e atorgat per aquells tres jurats qui han scrit e per tots en presencia de mossen A. G. de Montanyans e de micer Soler e de molts ciutadans lo dijous mati com sabem la mort del lllustre Primogenit e los dits tres jurats negaren que no havien scrit a vostres providencies ne havien per sindich mestre Marti Pere ne altra haviem a molta gracia que vostres reverencies e grans providencies donen scilenci e repos a aquestes congoxes qui no poden fer altre fruyt sino enujar a tots tant com a nosaltres se sguarda e segons per aquesta ciutat molt justament e ab bona intencio es fet e provehit. Certificants a vostres grans providencies que tot lo qui per nos es fet ne provehit en virtut del predit gran poder e fet e tractat appellats tots los jurats e adjuncts e encara tots altres ciutadans que han poder e continuat per lo notari en lo libre segons fer se deu de fets de ciutat e no ocultament com sia scrit qui male agit odit lucem etc. Nostre Senyor Deu vos conserve eus faça tractar e consellar fets e obres qui sien a laor sua servey del Senyor Rey benefici e repos de tot lo Principat. Scrita en Gerona a cinch del mes de octubre del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los jurats e adjuncts major part de aquelles XV persones havent poder de la universitat de Gerona.

El mismo día fue entregado a los Embajadores el salvoconducto que sigue a continuación.

Reverendissimis illustrissimis egregiis magnificis et spectabilibus viris dominis episcopis abbatibus prioribus et aliis ecclesiasticis personis ducibus marchionibus comitibus vicecomitibus nobilibus baronibus militibus gubernatoribus potestatibus capitaneis conestabulis gentium armorum et peditum rectoribus quorumcumque universitatum et castrorum casellanis aliisque universis et singulis personis cujusvis status condicionis et preheminentie existant ad quam seu quos presentes pervenerint diputati Generalis Catalonie Principatus et concilium ipsum Principatum representantes in civitate Barchinone residentes salutem et prosperos ad vota successus. Nec non universis et singulis custodibus portuum et passuum rerum prohibitarum tam in dicto Principatu quam extra ubilibet constitutis cum honore salutem.
Accedunt missi Embaxiatores nostri ad sanctissimum dominum nostrum Papam et ejus romanam curiam viri nobiles spectabiles ac sacre regionis hospitalis sancti Joannis Jherosolimitani milites strenui frater Jacobus de la Gialtruu prior Catalonie et frater Joannes de Cardona preceptor del Mas Deu et aliarum preceptoriarum hospitalis predicti pro negociis hunc Principatum ejusque honorem maxime concernentibus quorum gressus et regressus ad prime cupimus salvos esse et securos et comissa eis negocia salubriter et sine impedimento pagi vestras ob eam rem reverendissimorum illustrorum magnificorum egregiorum spectabilium virorum paternitates serenitates magnificentias aliorumque amicicias ex intimis deprecamur ut nostri hujusque Principatus quem nos ut predicitur representamus intuitu amore complacentia et favore prenominatos nostros Embaxiatores cum eorum equitum et pedituum comittiva eorumque bonis rebus vestibus tam in auro quam in argento et alia quavis specie consistant tam conjunctim quam divisim per civitates castra villas et loca passus et portus vobis ant cujusvis vestrum submissa salve libere pariter et secure ingredi transire et in eis esse et morari ac abinde exire recedere et abire ac redire permittatis nullam vim injuriam ofensam verbis aut facto eis aut alium eorum in personis vel bonis aut eorum familie et societati inferendo seu inferri a quoque minime permittendo quinymo siquid premissorum eis vel alicui eorum seu familie aut societati eorum per quempiam illatum fuerit quam nollemus id placeat confestim facere emendari et reparari providendo eis si opus fuerit de securo et salvo transitu et conductu. Nos quippe id totum ad complacenciam nostris mentibus scribemus singularem paratos vice reciproca suo casu similia agere prompto animo et complere. In quorum testimonium presentes eis litteras nostro sigillo comuni Diputacionis sigillatas in pendenti duximus concedendas. Dattum Barchinone die VIII octobris anno a nativitate Domini Millessimo CCCC sexagesimo primo. - M. de Monsuar dega de Leyda.

9 DE OCTUBRE.

No se celebró sesión formal, pero se reunieron los señores Diputados con algunas personas que habían llamado, para tratar de los diversos asuntos de que se habían ocupado en las últimas sesiones.

26 DE MAYO.

26 DE MAYO.

Aprobada por el Concejo de la ciudad la consulta que le hicieron los señores Diputados pasóse al nombramiento de la embajada, y a tal objeto fueron elegidas diez y ocho personas.
El mismo día se recibieron y fueron expedidas respectivamente las cartas que se hallan a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Aplegat lo correu digmenge a vespre a la miga nit en Martorell per lo qual fonch significada vostra deliberacio que la Senyora Reyna vingues en aquest loch de Caldes lo diluns mati la dita Senyora deliberara partir ab tot que fonch gran dia per quant dix se era mal sentida en la nit e parti dejuna (en ayunas, deju, diju, dejú, dijú en femenino) ab proposit de dinarse en Terraça e venir dormir en aquest loch. E passant al dit loch de Tarraça los homens del loch hagueren tanquades les portes e no permateren que sa Senyoria intras dins e axi convingue la dita Senyora venir en aquest loch en lo qual vingue tant fathigada per la longa tirada e per la festa del dia e per caminar tant en deju que aquell vespre apres menjar no feu alre que retraures per reposar e axi no puguem (poguem, o mal cerrada) haver audiencia per fer nostres supplicacions e instancies acustumades. Vuy per lo mati fins a la hora de dinar son stats ab la dita Senyora Reyna los embaxadors de Valencia los quals han pres comiat de sa Senyoria e partexen de aci. Apres dinar nosaltres som stats a la porta de la cambra de la dita Senyora sperants que sa Senyoria hagues dormit e axi prest com ses levada li es stat significat nosaltres esser aqui e donada per la Senyoria sua a nosaltres audiencia la havem ab molta instancia supplicada fos de merçe sua donarnos la resposta tant desijada e que aço no prengues pus dilacio la qual portava als afers molts inconvenients. Sa Senyoria nos ha respost que a nit indubitadament ha esser aci lo correu per lo qual ha consultat lo Senyor Rey e que no pot alre portar sino beneplacit seu e que axi dema Deu volent sa Senyoria nos comunicara lo que porta del dit Senyor e que suportassem aquest poch spay per que sa Senyoria no fos vista fer aço altrament sino ab total ordinacio de la Majestat del Senyor Rey de que havem volgut certificar les reverencies nobleses e magnificencies vostres perque del passament de aquesta jornada nos maravellen. Les quals la Sancta Trinitat tinga en sa guarda. De Caldes a XXVI de maig any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Al honorable En Miquel Vives defenedor dels drets de las generalitats del Principat de Cathalunya.
En Miquel Vives. Nosaltres enviam XVIII persones apparellaulos posada per sta nit que sia bona e hajen bon recapte car de diners tant tost ne haureu. Dada en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
A vostra Excellencia enviam per misatgers nostres ultra los qui ya son aqui los reverends egregi nobles e magnifichs larchabisbe de Terragona bisbe de Vich abat de Poblet abat de San Johan Çes Abadesses mossen Miquel Periç canonge sindich del capitol de Leyda micer Johan Çaplana canonge de Barchinona lo egregi nobles lo comte de Modica lo vezcomte Dilla mossen Dalmau de Queralt En Felip Albert donzell mossen March dez Lor cavaller En Pere Benet Splugues donzell mossen Luis Xatanti conseller de aquesta ciutat mossen Johan Agullo paher e sindich de Leyda Francesch Pericoles sindich de Perpinya mossen Francesch Burgues ciutada e sindich de Tortosa En Jaume Tallada sindich de la vila de Cervera En Gabriel Puig ciutada e sindich de la ciutat de Manresa per dir e explicar a vostra Altesa algunes coses de part nostra. Per ço tant humilment com podem suplicam a aquella li placia dar fe a aquells e als qui ja son aqui enviats a vostre gran Senyoria segons es dit plena fe e creença en tot lo que de nostra part diran e explicaran a vostra Excellencia axi com si per nosaltres era dit e explicat. E sia molt alta e molt excellent Senyora la Sancta Trinitat guarda e proteccio de vostra Excellencia la qual nos man ço que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich e molt honorable. Per certs sguards que no curam axi explicar nosaltres havem donada licencia de anar e venirsen de aqueix exercit Nanthoni Lobet apuntador e conestable de XXV homens de aqueix dit exercit. Fer queus dehim e encarregam que al dit Lobet jaquiats partir de aqui e anar ahon se vulla donant empero home en loch seu qui sie suficient en dita conestablia e noy haja falla com sia aquesta nostra intencio. Dada en Barchinona a XXVI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.