11 DE MARZO.
Presentáronse los
doce embajadores enviados a la señora Reina para suplicarle que
proveyese en el asunto de los remensas, contra los cuales la
Diputación, junto con la ciudad, había resuelto enviar gente de a
caballo y de a pie para hacer cumplir los mandamientos de su Alteza,
y a fin de que los señores se conservasen en sus derechos; a lo que
manifestaron dichos embajadores que la Reina había contestado, como
airada, diciendo que se maravillaba de semejante deliberación, no
pudiendo creer que jamás la hubiesen tornado, y que ya tenía ella
sus medios y prácticas de proveer en esto de una manera conveniente.
Hecha la relación que antecede, se dio lectura a las cartas que
siguen.
Als molt reverends egregis nobles e honorables
senyors los senyors diputats e consell del General de
Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Apres que havem scrit a vostres grandissimes providencies
havem sabut per letra de creença dels jurats de la vila de Besalu
com los pagesos de remença son aqui ajustats en nombre de DCC e
tenen sitiada la dita vila. La qual se troba molt mal
fornida e darmes e de gents. E ja que per lo sotsveguer
de aquella vila sian stats oferts molts partits als dits
homens algun partir be nols ha vengut sino que
en tot cas dien volen entrar en la dita vila e encara se
diu han sabud los dits jurats de la dita vila que
los dits homens han deliberat haver la dita vila a lur
ma e encara quatre castells circumvehints en aquella. De
aquestes coses pus larch informara vostres grans providencies
lo exhigidor (exhibidor) de la present lo qual
es de la dita vila trames a la Senyora Reyna per aquesta sola
raho. Placia a vostres magnifiques providencies en aquestes
coses provehir. La Sancta Trinitat sia en proteccio
vostra. Scrita en Gerona dimarç a les VIIII hores de
nit a VIIII de març Mil CCCCLX dos. - A vostres ordinacions prests
los jurats de Gerona.
Als magnifichs mossenyors los
diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs
mossenyors. Per quant aquesta vila sta molt conguixada per los
homens de remença qui en gran nombre se ajusten prop la
dita vila e tots temps de moltes parts e nos pot considerar lo
dit ajust se faça sens gran causa de scandol. E per que la
possibilitat de la dita vila sab Deu es pocha trematrem
lo correu a vostres magnifiques savieses pregant aquelles com
a persones quis temen trobar en pressure (presión, como en la canción de Queen under pressure)
vos placia donar al dit portador fe e creença de tot e quant per
part de aquesta vila vos dira e recitara per plena certificacio del
dit fet e addicio a la creença del dit fet vos trametem la letra
que lo sotzveguer jutge e hun de nosaltres hous
han feta qui son axits (exits, eixits, eixí, ixits, de exir; son
salidos, han salido) als dits homens. E mentenga
Jhesus vostres magnifiques savieses e ordonar de nosaltres so
qui lus sia plasent ab fiança de complir.
Scrita en Besalu a VIIII de març any Mil CCCC sexanta dos. -
A les vostres magnifiches savieses apparellats servir qui en
gracia vostra se comanen los jurats de Besalu.
Molt
honorables e savis senyors.
Per la gran conguixa (congoja;
congoixa) en la qual nos som trobats a Castellfollit per
aquesta gent desfrenada aplegats nous pogui ni
fou en mi a nit poder vos certificar ni avisar essent cert com
fiu ella haver passats per lo pont de Montagut
altra partida dells. E per ço que siats algun
tant certs de la gran congoxa e perill en que tots som possats
(posats) avis algun tant per caps vostres savieses com esser
arribats hora de nit a Castellfollit ab nostra sometent
continuat per informacio itinerant resebuda e per letres
de la oppressio e vatxacio (vejación; vetxacio)
molt gran en que la Senyora e tota la vila era detenguda per
ells trobi los portals tanchats. Aqui continuant
nostra sometent e demanant e requerint que obrissen al
Senyor Rey e alguns dients so que a tots es molt cruel
e anugos (enojoso, enutjós, enuig, anuig) fou respost
noy ha Rey nil coneixem e stant per
entrevall de temps aqui al portal fou ubert e axi continuant
nostra sometent intrem e aqui nos foren de
la gent aplegada e molt arremorada ab pevesos e
balestes parades ab gran avolot e ramor
ab tretes a les nous reprenent axi fort e
ab tant gran scrux nostre sometent viva lo Rey viva
lo Rey (ni visca el Rei, ni vixca, viva) que aci
era una obra de perdre lo seny em tenia per dit que en
aquella hora tota la vila ne anas e continuant nostra
sometent fins com arribat a la porta del castell davant la qual
staven centes persones e de les gents ajustades ab
grans fochs que fehien aqui tenents aquella
asitiada esser arribats aqui fou tant gran altra vegada los
crits e avalot que jur vos me tenia per dit no
bastas en aturar tal insult ens trobem al mig de
doscentes balestes parades ab les tretes a les nous
hoc fins venir a mi ab la treta a la nou
sou vos lo Rey ben sia vengut lo Rey e tots
aquests e molt majors insults e modos de avolots sino
que fou pres expedient que per quant aqui era En Baltesar Englada
lo qual segons obra de mal temps lus ha dada
molta volta en reposar los. E lo Fabrega qui
stava pres qui avaolotadament si meneja e ab
alguns altres del llur aplech a fi que fou deliberat
de intrar a la Senyora dant maneg als homens
a ells algun tant plasents e intrem e parlem ab ella
per dar forma a tanta malicia e iniquitat e haguem aqui davant
ells pendre lo batlle e aquells tenim ab homenatge.
Sabrets (occitano; sabreu, sabréu; sabréis) la causa
prenguem nostra informacio dels portals trencats
que han axi que a nit ab molta major conguxa que hora
de miga nit haguem tornar a la Senyora per dar forma a
la lur mala intencio. E vuy som partits tant no he fet
que ells no volen lexar aquests aqui son aci per
la comparicio que la feyessen essent ab
vostre consell si possible nos sera. Scrivets (occitano;
escribid nos; escribiu mos; en catalán inventado, donde nos pasa a
ens, tendría que ser escriviu ens, escriviuens, pero no es así)
nos e per que aqueix saigs
(saig; sayón, oficial) man lexat
tremateumen dos que jols castiguere de majors
coses e pus males e de la lur mala intencio e per que
stan ajustats serets (occitano; seréis; sireu, siréu,
sereu, seréu) informats aqui per nos. Ab cuyta
Arialaguer vuy que es VIIII de març. - De present
cobra resposta que no gos desemperar. - Lo
sotzveguer de Besalu a vostra honor prest.
Leídas las
cartas que anteceden, Miguel Merqués, que era el portador de
la enviada por el subveguer de Besalú, explicó el objeto de su
credencial, y como fuese de mucha importancia lo que refería,
acordóse ponerlo por escrito sin tardanza, a cuyo fin tomó la pluma
el escribano Lombard, y, en presencia del abad de Amer, del
arcediano de la Mar y de mosen Roger Alamany, dictó el referido
Merqués, textualmente, el siguiente escrito.
Miquel
Merques perayre de Besalu explicant la creença de la
letra tramesa per los jurats de Besalu diu que la vila
de Besalu la (lo ha; l´ha) trames aci
suplicant a ells de consell favor e ajuda com aquella vila stigue
en perdicio e aço per que sta circumvehida de homens
de remença ajustats ma armada sobre DCC. per entrar en la
dita vila e eren a un tret de balesta de la dita vila dimarts
prop passat entre tres e quatre hores apres mig jorn que ell
parti per venir aci. E que lo sotzveguer de Besalu es
anat als dits homens ab tota la cort per pendre certa
comparicio que dien volien fer e ells no lan (lo
han, l´han) volgut obrir ans volen entrar dintre la vila
de Besalu dients que ells haurien mal loch de entrada en
altres parts que en los lochs del Senyor Rey no puixen
entrar. E la vila ha deliberat en tota manera que no entrassen
oferint lus que si volien vitualles lus ne
darien (els en donarien en catalán moderno) mas
la entrada no per quant los jurats son certs que los
dits homens volen la dita vila per ferse forts aqui e
quatre castells circunvehins de Besalu e dien los
dits pagesos que si ells han la dita vila ab los dits quatre
castells que tot lo poder de Cathalunya nols ne
pora traure (y posiblemente tenían razón, porque el
ejército de Cataluña se moría de hambre y robaba por los llanos de
Fraga, y esos daños a la fecha del 1462 aún no están pagados).
E mes dix que lo dit sotzveguer troba
diluns prop passat los dits homens appellats
de remença ajustats al Castellfollit e lo dit sotzveguer hi
ana sometent suplicat e instat per la Senyora del dit
castell que li ajudas per por de la dita gent. E com lo dit
sotzveguer fou alli ab lo dit sometent toca
al portal e dix abriu (abrid; obriu, obríu) al
Senyor Rey e los dits pagesos qui ya havien
presa la dita vila per força darmes dixeren noy ha
Rey ne conexem Rey. E ell dix no conexeu lo
sotzveguer de Besalu e ells que no e hagueren moltes rahons
entre ells. A la fi ells li obriren e lo dit sotzveguer
anassen la via del castell e troba dins la lissa
daquell sobre cent homens dels dits pagesos volents
ne metre les portes de aquell e lo dit sotzveguer
los abonança els dix que volien. E ells
dixeren que volien lo batle quils havia
tanchats los portals e vedada la entrada de la vila. E
ell los dix no curen que jol haure e de fet la
pres per cessar scandols. No sab ell dit Miquel als
si haura seguit sino que los dits homens dien
publicament que ells fan aço per lo Senyor Rey e que
ells se son oficials.
Presentáronse en esta sesión
unos enviados de la Reina, los cuales hicieron saber que dicha Señora
tenía plan de marchar el día siguiente al Ampurdan, para
apaciguar a los remensas, con cuyo motivo, les suplicaba sobreseyesen
la deliberación que iban a ejecutar, de la que, en su concepto,
podrían resultar graves daños; y añadiendo que tendría un placer
en que algunos de los señores Diputados e individuos del Consejo la
acompañasen en su viaje.
Pasado a votación lo que acababan de
proponer los enviados de la señora Reina, emitió, antes que todos,
su voto el egregio conde de Pallars, en los siguientes términos.
Que en lo dit fet dels homens de remença es de
parer que les sis persones assignades per lo present consell
ab les quatre per la ciutat de Barchinona se deurien
ajustar e tota vegada entendre en totes provisions necessaries en
lo dit negoci juxta forma de la deliberacio la
nit passada feta e les altres precedents en la dita materia. E en ço
que per part de la dita Senyora Reyna es dit que sia
sobresegut en la expedicio de les gent darmes es de parer que
no fretura per lo present respondre attes que ja es
rames al sis e que les coses no son en aquella
promptitut que la dita Senyora pensa. Al altra cap de
les persones demanades per la dita Senyora Reyna que vagen ab
sa Senyoria e que la consellen …. es de parer no esser lin
donades per algunes causes que porien succehir a
carrech e dan del Principat mas ques
deuen continuar per embaxades les suplicacions a la dita
Senyora Reyna de donar hi remey e aquelles en scrits
commemorant les altres suplicacions fetes ja per aço.
Cuyo
voto se encontró ser el predominante, después de examinada la
votación en general, y por consiguiente se tomó como acuerdo.
El
mismo día se celebró otra sesión, y en ella las seis personas
encargadas del asunto de los remensas, propusieron que se diese
lectura a la siguiente súplica, dirigida a la Señora Reina, para
recordarle las otras que se le habían dirigido anteriormente; como
así, en efecto, se hizo.
Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra Excellencia per part dels diputats e conçell
representants lo Principat de Cathalunya e encara de la ciutat de
Barchinona. Moltes e diverses vegades e per diverses embaxades
es stat significat com los homens vulgarment appellats
de remença se ajustaven en moltes parts del bisbat de
Gerona no volents ans expressament recusants
pagar tasques censos e altres drets als Senyor lurs fahents avolots e concilacions e
dients que pagaran los dits Senyors a lançades
e fahents empreniments e ensenyes ab trompetes
e tamborinos e altres molts actes detestables e de mal eximpli
hoc e derrerament que no havian volguda obtemperar
certa letra de vostra Altesa emanada ab la qual lus
es manat que pagassen los dits drets suplicant per part
del dit Principat a la Excellencia vostra fos de sa merce
volgues provehir a les dites coses per servici del Serenissimo
senyor lo Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica del
dit Principat. Lo que fins aci nos veu per obra
car segons letres als dits diputats e consell tramesos
axi per los jurats de la ciutat de Gerona com per los
jurats de la vila de Besalu e encara per creença en virtut de
aquelles explicada appar que los dits homens de remença
entorn DCC o M. ma armada diluns prop passat venints la
via de Besalu per la part de les muntanyes son stats a la vila de
Castellfollit la qual hostilment han presa per força darmes
trenchant los portals de aquella la qual cosa sentida
per lo sotzveguer de Besalu a gran instancia e requesta de la
muller den Bernat de Cruilles quondam
Senyor del dit castell demanant ajuda es anat a la dita vila de
Castellfollit (de la roca, una población preciosa) la qual ha
trobada tanchada e demanant lo dit sotzveguer
que obrissen al Senyor Rey fou respost per los dits homens
de remença qui dins eren noy ha Rey ne conexem Rey e
moltes altres paraules detestables e de mal eximpli. E que
apres los dits homens de remença son anats a la dita
vila de Besalu es creu huy en dia son sobre aquella la
qual ses mesa en defensio tanchant portals e
fahent se forç per dar bona raho de la
dita vila al Senyor Rey la qual vila los dits homens de
remença publicament dien volen pendre e haver a llurs
mans ensemps ab quatre castells circumvehints e
demanants los dits jurats de Besalu consell favor e ajuda als
dits deputats e consell. E com les dites comocions
ajusts resistencies e altres actes detestables e de mal
eximpli no solament succeesquen en gran desservici
de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del
lllustrissim Primogenit mas encara en gran dan
enervacio prejudici e destruccio de la cosa publica del dit
Principat. E los dits deputats e consell per servici
del dit Senyor Rey e de vostra Celsitud e del dit
lllustrissim Primogenit utilitat conservacio e repos de la cosa
publica del dit Principat sia hagut entrar en pensament de fer
certes deliberacions les quals a vostra Excellencia per lurs
embaxadors en copios nombre e per altres embaxadors de
la dita ciutat de Barchinona tots ensemps son stades
plenament manifestades continuants lurs suplicacions. Per tant
vits (vist) en qual punt sta huy lo
dit Principat per causa dels dits homens de remença e altres
los dits deputats e consell reduints a memoria e
notificants a vostra Celsitut
totes les coses dessus dites humilment e devota continuants
lurs suplicacions supliquen aquella sia de sa
merce vulla prestament ab eficacia provehir a les dites
coses axi com eficacissimament pot per manera que los dits
pagesos o homens de remença e altres lurs
complices e secassos (secuaces)
sien de lurs mal fets corregits e debitament
castigats e que paguen a lurs Senyors e altres a qui es degut
les dites tasques censos e altres drets a que
son tenguts e cessen de totes inobediencies comocions ajusts
avolots e altres actes illicits.
Aprobóse la
carta que antecede; y como se tuviese noticia que la señora Reina se
disponía a marchar ya en aquel momento, nombróse la comisión
encargada de presentarle la carta.