Fol. 259, 60 y 61. Magdalena, penitentia,

Fol. 259, 60 y 61.

JESUS.

Aquesta es la primera obra que yo Pere Miquel Carbonell notari publich de Barcelona he feta ans que fos notari ço es en lo quart digmenga de Coresma que comptavem XXX de març del any Mil CCCCLIIII (1454) per honor de una joya de Santa Maria Magdalena que lo discret mossen Montserrat Torres prevere posa dins la Esglesia de San Just de la dita ciutat. E iatsia aquesta obra no sia axi be composta e polida com yo volria ara que so en edat de LXXX (80) anys empero per esser la primera e feta en la florida edat no la vull abilitar sino ques stiga ut jacet.

OBRA BROCADA DE LA GLORIOSA MAGDALENA PARLANT DE PENITENTIA en honor de la qual fou posada la dita joya en la Esglesia de Sanct Just de Barcelona per mossen Montserrat Torres prevere e per mi en la trona de dita Esglesia expandida.

C.

O Senyor just - e Rey dels dominants

Deu immortal - humilment te supplich

Que puscha dir - en lo present publich

Lobra present - salut dels christians

E no men cans

Mas lahors grans

Te puscha fer - de cor ab gran ardor

Armat tots temps - del senyal de salut

Qui es la creu - hon morir est volgut

E lumanal - has linatge remut

Sies mescut

Car sent ma flach - de penedir Senyor

Voler parlar - culpable peccador.

C.

Cert es a tots - que havem de morir

Corporalment - e lhora no sabem

E per ço nos - Jesus anar devem

E de cor fi - quiscus deu penedir

Molt avorrir

Fins a morir

Tots los peccats - que contra Deu son fets

E penedits - haver en voluntat

De no tornar - en lo comes peccat

Ab lo qual cert - lesperit infernat

Nos te ligat

Ab sos paranys - e molts diversos plets

Qui granen molt - en los seus mals gorets.

C.

E mes avant - penitença requer

Del mal passat - haver contricio

E dir aquell - tot en confessio

E voler lo - per obra satisfer

E ben refer

Sens altre sper

Los dants donats - orations fahent

Deiunis molts - et almoynes donant

Al pobrellet - qui esta Deu pregant

Dies e nits - e tots temps suspirant

Molt fameiant

E ja molt mes - si es nostre parent

Almoyna tal - a Deu es molt plasent.

C.

Donchs christians - vullam nos confessar

Ara molt prest - al loctinent de Deu

Pus ha poder - en lo gran infern seu

De trauren los - qui hi deuen anar

E sens dubtar

Aços molt clar

Del mal loch clau - et obriment del cel

De vicis tants - dissipador molt fort

E de virtuts - restauratio port

E dels grans trists - gos dir no poch conort

E molt confort

E del amarch - gran bresca com a mel

Be confessar - es fundament e rel.

C.

Lexar lexar - devem tots los peccats

Axi com feu - Magdalena reyal

Quils sagrats peus - del rey celestial

Lava plorant - ab sos ulls delicats

Glorificats

E venerats

Apres humil - aquells torquar volgue

Ab los cabells - del seu insigne cap

Plorant planyents - loffensa qui Deu sap

Llavors comes - lexant vestirs (vestits) e drap

E tot arrap

Contrita tal - a ell molt li plague

Perdonarli - per tal com se dolgue.

C.

Aximateix - en aspre loch desert.

Lapostol Sant - affligi lo seu cos

Tots temps pensant - en linfinit repos

Quan tots los sants - per lo traball soffert

Es ver e cert

Que molt as pert

Compunct de cor - los peccats avorri

Car plora tant - pel renegar confus

Que feu tot sol - contral beneyt Jesus

Qui dels vivents - aço vol e no pus

Que dit dessus

Lo qual de grat - la culpa li jaqui

Pus tal lo veu - quexis molt penedi.

C.

Tots molt devem - penitença gentil

Molt ben amar - desijantlab desig (desijantla ab)

E no vorrir (avorrir) - aquella de fastig

Si ben absolts - ab sentença civil

E bon estil

Del peccat vil

Esser volem - del gran Deu infinit

Ella cert es - dels qui lan en costum

E dels errants - molt vertadera lum

E de tot mal - trenca los e tendrum

E paguel fum

Del foch dinfern - donant al cors delit

E lo Satan - nes fet molt aspordit.

C.

Per tant los qui - penitença faran

En aquests iorns - o dins lo temps del any

Fassen la prest - e noy planguen lafany

Obrants axi - la faç de Deu veuran

Contemplar lan

E may morran

Mas si lo mon - algu tant amara

Per darse pler - e viure vicios

Pendre de tort - de refer no curos

Tal obstinat - morint axi bundos (abundós)

Infructuos

Iran linfern - hon tots temps cremara

E paradis - james ell no veura.

Tornada.

Mare de Deu - lo quius invocara

Qualsevol temps - en lo mon tenebros

Soccorreu lo - ab Jesus glorios

de viure be - catholich virtuos

E no dubtos

Vos no tardeu - car ell confessara

Integrement - e no si tardara.

Endressa.

En la present - tot lo quey fallira

Vos mantanents - del saber gratios

Ho corregiu - ab lo qui es dubtos

Pus yo so prest - e molt volenteros

E delitos

De pendre be - lo que bondat dira

Del saber guay - e cert nom desplaura.

19 DE DICIEMBRE.

19 DE DICIEMBRE.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones et cetera considerants que les IIII M lliures manlevades per les causes contengudes en lur deliberacio feta lo primer dia de noembre prop passat no basten al que es necessari segons disposicio de aquella. Per ço feren conclusio e deliberacio que les persones en dita deliberacio nomenades manleven de singulars persones fins en mil lliures ultra les dites tres milia lliures per convertir aquelles en les coses contengudes en dita deliberacio e que sien scrites en la taula de la ciutat als dits senyors deputats don nos puixen levar sino en la manera ja deliberada. E per que les dites mil lliures sien restituides als qui les prestaran juraren solemnament los dits deputats e consellers e sis e VIII persones a Nostre Senyor Deu e als seus sancts quatre Evangelis que les quantitats de peccunia qui de la exaccio o subvencio deliberada son ja exhigides e per avant se exhigiran axi dins com fora Barchinona nos
desexiran ne en altres usos o necessitats quant se vulle urgents convertiran sino en restitucio tant com mester sie de les dites mil lliures. Aço empero declarat qui primerament se hajen restituir e paguar les dites III mil lliures ja manlevades e apres les dites mil lliures manlevadores.

LXXXV. Reg.n.1892, fol.204. 18 abr. 1388.

LXXXV.
Reg.n.1892, fol.204. 18 abr. 1388.

Nos Johannes etc. a humil suplicacio per part de vosaltres feels nostres justicia jurats et prohomens de la vila Doriola e perque la dita vila sia mils regida e lo consell daquella mils endreçat: per tenor de la present proveim e ordonam et a vosaltres justicia jurats et prohomens presents et esdevenidors atorgam que tots los habitants de la dita vila qui ara son o per temps seran no contrestant que sien clergues pero conjugats qui tenen cavall o armes segons la ordinacio de la dita vila puxen esser elegits et admeses als officis de la dita vila e usar daquells axi com si no havien corona qualsevol ordinacio et prohibicio contraria no contrestant. Volem empero e ab aytal condicio fem la present condicio que cascun clergue conjugat com sera a alcun offici de la dita vila elegit ans que daquell puxa usar ne al exercici daquell sia admes se haja a posar pena de D florins dor Darago a nostres cofres aplicadors et per aquella haja a prestar en poder del scriva de la cort de la justicia de la dita vila caucio bastant ab bones fermançes legues que per qualsevol actes civils et criminals toquants en qualsevol manera lo dit offici et exercici daquell no allegara corona ne declinara per los dits actes civils et criminals en alguna manera la nostra jurisdiccio. Manant per aquesta matexa a nostre general gobernador et a son portant veus en la partida Doriola et a tots altres officials et sotsmeses nostres presents et esdevenidors que la present nostra concessio duradora a beniplacit e provisio nostra tinguen et observen et contra no fassen per alguna raho: en testimoni de la qual cosa havem manat esser feta la present ab nostre pendent segell segellada. - Dada en Barchinona a XVIII dies abril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXVIII et del nostre regne segon. - Franciscus ça Costa. - Arnaldus Manyosa ex provisione facta per vicecancellarium in consilio.

Imparaceve de nostre Senyor.

Imparaceve de nostre Senyor. 

Jacsia que aquest dia de mort infernal per la mort daquell al qual no perdona lo patibol deliurats siam e a vida appellats: empero neguna sollennitat no es faedora aquell dia mas mes per coses havents rahon de dolor e de tristicia son demostradores cor aytal dia les coses no havents rahon contristacion mostraren cor lo sol e la luna obscurats e pedres trencades e terra tremol esser estats havem lest: perque sermo aquest dia en la nostra capella sia fet e lespina de nostre Senyor sia ab la Veracreu monstrada e que en laltar paraments e ornaments no sien posats sino la Veracreu la qual deu esser aorada: los vestiments pero a la damunt dita tristicia mostradora blaus ço es los meylors sien tenguts: mas lo diache e sotsdiache no sien vestits de dalmatiques e sola una capa sie tenguda ço es per lo prevere.

vigilia-resurreccio-nostre-senyor

http://www.bdalentejo.net/BDAObra/obras/271/BlocosPDF/bloco08-69_78b.pdf

https://es.scribd.com/document/57513999/La-Audiencia-Real-Corona-de-Aragon

https://vdocuments.site/real-audiencia-corona-de-aragon.html

https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/182/Ferna%CC%81ndez.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Tomo V, DON PEDRO EL CEREMONIOSO

TOMO V.

PARTE SEGUNDA.

GOBIERNO Y CASA REAL DE LOS MONARCAS DE ARAGON.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.

I.
Reg. 1529. Parte seg.a. 17 nov. 1344.

ORDENACIONS FETES PER LO MOLT ALT SENYOR EN PERE TERÇ (1) REY DARAGO SOBRA LO REGIMENT DE TOTS LOS OFFICIALS DE LA SUA CORT.
(1) Como conde de Barcelona, 3°; como rey de Aragón, 4°.

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorcha de Cerdenya de Corcega e Conte de Barçalona de Rossello e de Cerdanya. A memoria eternal e dreta dispensacio de regiment molt se pertany a la diligencia del President que a les coses faedores e als officis regidors sufficients officials aordon als quals officials singularment e departida sengles officis a cascun coman a regir servat empero diligentment segons ques pertany e segons que la manera dels officis o requer grau degut e convinent orde dels officials: e axi convinentment seran aministrats e regits los officis si orde degut es servat de diferencia entrels officials ço es quels menors als mayors obeesquen e quels mayors als menors en ço que falliran o fallir porien corrigen. En apres se deu haver esgart en la distribucio de sengles officis que a una persona quant que sia exercitada e apta no sien ensemps comanats molts officis per tal com no es leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar con envides negun no puga a un tan
solament ben complir per tal cor quant al regiment de un entendre del altre de necessitat se haura de sostrer e axi volen en cascun entendre negun no complira segons ques pertanyera. Encara con sengles
officis son per sengles officials distribuits aquell qui specialment pensara si esser a qualquesia offici deputat pus curosament e pus diligent en aquell atendra et de la cosa a ell comanada lo perill a ell pertanyen pus temerosament regonexera et encara que varietat de officis en diverses persones distribuyda noblea alguna e bellea en lo regiment representa cor bella e plaent es disposicio de regiment quant les varietats dels officis son en atretantes persones distribuydes a semblança de cors human en lo qual per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors en axi encara per exempli del Rey dels reys Salvador nostre som instruits qui segons la vera sentencia del Apostol les gracies diverses segons que ell vol a diverses distribuen divisions dobres e divisions daministracions esser disposa e ell empero ver regidor e senyor tot sols en tots obra. Emperamor daço per exempli dell ensenyats del qual tota accio deu esser nostra instruccio de present havem ordonat sengles officis de nostra casa e cort separadament per si divisir e que pertanyera a cascun per deute de son offici e que haura cascun a fer regir et ministrar e quin poder haura e en quals persones e en quals coses e en quins cases e encare en quinya manera e quant e con cascuns en sos officis ordonadament degen servir havem disposat aordonar per tal que axi que mesclant los fets de les coses lo un ab laltre los officis no sien torbats e cascun pusca convinentment usar de son offici e que indiferentment o no deguda nos mescle en offici daltre e encara que cascun ministre doffici en les coses faedores esdevenga plus instruit e encare
per so que a les coses faedores que a son regiment pertanyen pus diligent cura haja que no havia: e oltra la usança de nostres predecessors alscuns officis novellament havem ordenats e a alscuns antichs officis mes persones que no era acostumat havem ajustades e de les observacions çaentras servades alscunes navem innovades ajustants a aquelles e detrahents alscunes coses o suplents e alscunes vegades removents de tot o mudant e segons que la utilitat de les coses mes val o la conveniencia pus decent de nostre estament faedor o demana e requer. E certes en quatre officials principalment lo regiment de la cort nostra havem devesit los quals en los officis regidors pus senyoreyants seran meses. Con los mayordomens nostres en tots e sengles qui de casa nostra e de la companyona nostra seran e les companyes generalment hauran axi con a majors en nostre hostal o cort segons la manera e forma en son loch en nostres ordonacions anotada e en asso a totz nostres officials seran majors. Mas empero en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra los quals empero als camarlenchs o al canceller o al
maestre racional no seran sotsmeses. En apres los camarlenchs quant a custodia e a familiar assistencia de nostra persona pus poderoses de totz altres seran enteses qui devant seran a tots altres officials alcun
offici en la cambra nostra o rebosts exercents et encara qui a servey sens miga de nostra persona
a nos familiarment estan entorn. En apres lo canceller quant a ordonacio de nostre consell sobre tots los
altres sera lo qual encara devant sera en special a tots litterats e clergues qui en nostra cancellaria
o en altre loch qualsque officis nostres aministraran. En apres lo maestre racional quant a laministracio de nostre patrimoni e de qualque altre procuracio de profit peccuniari et quant a sollicitar aquells qui seran aytals coses a procurar a tots sera major e ell davant esser a els declaram. Dels quals tots segons son orde e daquells qui entorn dels havem ordonats de cascuns per orde en les nostres ordinacions es insert les quals nostres ordinacions en nostre consell plenament lestes segons que en scrit de nostre manament son posades per tots segons que a cascun se pertany destretament manam esser observades: E si alscunes ordinacions o observacions estan daqui sol que no contrasten a aquestes nostres ordinacions aquelles per aquestes revocar no entenem ans aquelles en tot ço que a les dites nostres ordinacions no seran contraries volem esser observades. Data Barchinone quinto decimo Kalendas Novembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto.

Dels Majordomens

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 10

Núm. 391. Tom. 21. Fol. 1826.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya ajustat en Tortosa.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: aquests jorns passats scrivi a vostres molt grans reverencies nobleses et
honorables savieses de tot ço
que havia poscut saber ab spies et en
altra manera de mossen Bocicaut et de ses jens
et de lur intrada en aquesta terra,
Despuis lo dit Bocicaut segons son
certament informat no es crescut de alguna gent qui
sien en nombre de que cala scriure
ni fer mencio: be es gran fama a Narbona on ell es et
ha stat tot hora despuix queus scrivi que
fort prestament deuen eser ab ell gran colp de
gent darmes per intrar en esta terra et
un dia de la setmana pasada ell si feu venir los
consols de Narbona et gran colp de mercaders et
botiguers et dixlos que ell sabia certament que en
Cathalunya et specialment a la vila de
Perpenya sabien de jorn tot quant ell et ses
gens fahien de que era maravellat et convenia
que aço fos per obra dells en que fahien ço
que no devien perque los ne havia volguts avisar per ço
que daquiavant ignorancia ni scusa no poguessen allegar
alguna: certificantlos que si daquiavant ell los
trobava meyns fahents en les dites coses quen
faria tal punicio que seria castich a ells et a
altres eximpli. Mes avant ses seguit que lo dit
mossen Bocicaut ha scrit al governador de Rossello
et als consols de aquesta vila et encara
a mossen lo vescomte Dilla que li volguessen donar et
aministrar viures en son passatge pagant ell aquels
ab son argent segons largament porets
veure en lo traslat de la dita letra lo
qual los dits consols vos trameten: en aquestes
coses me par que lo dit governador et consols
se entenen a regir et reglar segons lo
consell e ordinacio de que pochs dies ha los
havets scrits.
Lo vescomte de Castellbo
qui ara es comte de Foix et de Bearn es
capita general de la gent darmes tota qui eren ab lo
senyor de Sent Jordi e dissapte primer passat ell el
dit senyor de Sent Jordi partiren de Tolosa per anar contra lo
comte Darmayach tenien segons relacio de una spia que es
venguda lo cami de Aug: son molta gent car
aquells que ell a vists segons diu eren mes de M et CCC
bacinets e segons lo dit hom conta
lo comte de Foix avia trames mossen Girau de Maller al comte Darmanyach per desafiarlo lo qual
pres los desafis alegrament et en manera
que mostrava quels presava tots segons aquest alla oye
dir fort poch.
Los senyors de França
segons letres que hic ha de alsguns mercaders
son en gran brogit et tabustol et essich ara
novellament dit per alsguns qui tot dret venien
de Paris que lo rey ab gran colp de gent
darmes es estat davant Borges en Berri et
que lo duch de Berri li es exit al encontre ab
les claus en la ma et ses mes en son
poder: per la qual raho se tracta gran avinença
entre lo duch de Borgunya et Darliens et
lurs adherents: si asos verificara o no ni si
vindra a conclusio tost sen hic sabra la veritat
et de aço que saber ne pore vos
scriure Deu mijançant: e per lo
present molt reverents nobles et honorables senyors no scriu altres coses a vostres grans reverencies nobleses et
honorables savieses sino que aquelles me manen tot so quels sera agradable. Scrite a Perpenya dijous a
XVI de juny.
- Apparellat a vostre manament et servir qui
humilment se comana en vostra gracia.
- Johan de Ribesaltes.

 

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1828.

Als molt reverents nobles et
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya.
- Molt reverents nobles et honorables senyors:
sus ara en aquesta hora havem hauda una letra
del governador et justicia Darago de la qual per tal
que vostres reverencies nobleses et honorables savieses sien
avisades de ço que han a fer vos trametem translat
dins la present inclus: pregantsvos que vullats
cuytar la venguda dels embaxadors de aqueix principat
que deuen aci venir per hoir la publicacio de guisa que
per tota la present setmana sien aci car
sentiment havem que dins lo dit temps hi seran los
altres qui venir hic deuen per la dita raho. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverend
senyor arquebisbe de Terragona de ordinacio dels dejus
scrits a XVIIII de juny del any mil quatrecents et
dotze. - Les nou persones deputades a fer la investigacio et
publicacio de nostre rey et senyor per justicia
apparellades a vostre honor.

 

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1868.

A los muyt reverentes et
muyt honorables senyores las nueve personas diputadas a
investigar et publicar nuestro verdadero rey et senyor.
- Muyt
reverentes et muyt honorables senyores: A las
vuestras reverencias et muyt honorables saviezas
notificamos que nos en concordia havientes en aquesto
poder del general parlament de aquesti regno
havemos sleido las sis personas qui deuen
ir ha hoir la publicacion segund por vuestras
letras es sehido intimado adaquesti parlament:
las quales personas son don fray Enyego del Faro
comendador de Ricla los nobles don Pedro Durrea
don Johan de Luna et mossen Johan de Bardaxi en
Johan Dovelfa et Johan Sanchez de Sadornil: la
qual eleccion havemos publicado huy dia sabbado
en aquesti parlament. Las dichas sis personas
mediant la gracia divinal seran en la vila de
Casp prestament et dentro el tiempo por vosotros
senyores intimado adaqueste parlament.
Semblantment
senyores muy reverentes et muyt
honorables vos signifficamos que nostra
intencion es de dar poder a las ditas sis personas
sleydas a hoyr la publicacion que ensemble com
los tres aragoneses de vosotros fagan eleccion de
personas dellos mismos o de otros segunt bien visto les
sera por ir a fazer la reverencia et intimar la
publicacion o declaracion adaquell qui sera nuestro rey
et senyor: e como siamos certifficados
que de aquesto no sean en concordia en el parlament de
Cathalunya de que havemos singular desplazer
supplicamosvos que por vuestras letres intimedes
al dito honorable parlament de Cathalunya la eleccion por
nosotros fecha et el poder que entendemos dar a los sis
sleydos com los tres aragoneses sollicitandolos
que por la breu et bona conclusion de los
negocios sea dado semblant poder a las sis personas
sleydas a hoyr la publicacion por el parlament de
Cathalunya ensemble com los tres catalanes de
vosotros senyores por tal que las ditas sis
personas sean prestament en la vila de Casp segunt
seran las VI personas sleydas por aqueste regno.
Muyt reverentes et honorables senyores el sant
Sperit sia vuestra guarda. Scrita en Çaragoça
a XVIII de junyo. - A servicio vuestro et honor
prestos. - El governador et el justicia Daragon.

Sesión del día 21.

Se reunió el
parlamento por mañana y tarde para tratar del poder que debía
otorgarse a los embajadores que pasasen a Caspe para asistir a la
proclamación del futuro rey, y a los encargados de ir a poner en paz
a los competidores que quedasen desairados; pero nada pudo
resolverse.

Sesión del día 22.

Tomó desde luego la
palabra el obispo de Gerona, y dijo en substancia lo que
manifiesta el acta con estas palabras:

Núm. 394. Tom. 21.
Fol. 1835.

Hujusmodi parlamentum fuit mutatum in hac
civitate Dertuse eo quia parlamenta regnorum Aragonum
et Valentie debebant mutari prout mutata fuerunt in confinibus
regnorum juxta dictam civitatem erat enim necessarium tunc
quod dicta parlamenta essent ex quo comode in uno loco congregari non
poterant saltim congregata in locis seu civitatibus convicinis nam
tunc habebant concordare de omnibus preparatoriis necessariis ad
cognitionem declarationem illius qui per justitiam est noster verus
rex et dominus: et quia per Dei gratiam omnia predicta
fuerunt feliciter concordata et expedita et negotium dicte
successionis est commissum novem personis que jam erunt
diu est congregate in castro ville de Casp secundum quod
apparet in processu et per Dei gratiam sunt in puncto breviter
publicandi nostrum verum regem et principem justitia
mediante et parlamenta predictorum regnorum Aragonum et
Valentie supradictis expeditis transmutata fuerunt a dictis
locis convicinis dicte civitatis Dertuse ad alia loca
interiora dictorum regnorum et per consequens cessant cause
propter quas hujusmodi parlamentum fuit mutatum ad hanc
civitatem Dertuse: attendens etiam quod necessario dictum
parlamentum habet providere multis necessitatibus imminentibus
principatui Cathalonie quibus non ita de contra provideri
potest existendo in dicta civitate Dertuse que sita est in
extremis dicti principatus: ideo dictum parlamentum
per actum solemnem parlamenti prorogabat et continuabat idem
parlamentum ad diem crastinam et nunc pro tunc sic continue de die in
diem usque ad diem martis intermissive proxime venientis qua
conputabitur quinta mensis julii proxime instantis: et illud utique
parlamentum a dicta die martis se mutabat continuabat et prorogabat
ad vicessimam diem dicti mensis julii in villa Montisalbi que
satis est in medio vel circa dicti principatus
constituta.

Sobre la mencionada prorogacion se adoptó también por el parlamento el siguiente acuerdo:

Núm. 395. Tom. 21. Fol. 1837.

 

Primo que cascu del dit parlament ans que entre en la dita vila jur et
ferm la treua voluntaria o seguritat per lo parlament stant en Barchinona ordonada
segons forma de aquella duradora en tota la dita vila et quatre
leguas entorn de aquella duradora en tant com lo
dit parlament se tendra et XV dies apres que
sera finat o mudat. - Item ordona per
cumuna seguritat lo dit parlament que tot hom de
qualsevol condicio o stament sia qui volra
entrar en la dita vila ab armes offensives en special
lances et spases que aquelles hagen a
deposar en poder de les guardes dels portals: e apres
quant los portadors de les dites armes seran en las
posades quels sien liurades per ço que
les tinguen en lurs posades sens portar aquelles per la
dita vila sino en cas que deguen partir per anar en altra
part: empero attenent que moltes notables persones del
dit parlament son per partir de la present ciutat et la dita
treua sta en sa força et valor ordona
lo dit parlament que sien restituides les armes qui
son en poder de les persones a aço ordonades a cascu
qui recobrar les volra.

Por ultimo, en
esta sesión se leyó la carta y fueron adoptados los acuerdos que
dicen como sigue:

Núm. 396. Tom.21. Fol. 1838.

Als
molt reverents pares en Crist et honorables senyors les nou
persones deputades a fer la investigacio publicacio et
manifestacio daquel qui justicia mijançant es
nostre ver rey princep et senyor
residents en lo castell de Casp. - Molt reverents pares
en Christ et honorables senyors: nosaltres instats
pregats et requests per vosaltres que segons forma dels
capitols dels preparatoris de la justicia de la successio de
la corona reyal Darago concordats fermats et jurats en
la vila de Alcanyiç trametessem tota triga foragitada
les persones trametedores per aquest parlament en aqueixa
vila de Casp per hoyr la benaventurada publicacio de
nostre verdader rey et senyor per vosaltres justicia
mijançant faedora: per vostra consolacio et
plaer vos certifficam que per hoyr la dita
benaventurada publicacio vos trametem los reverents pares en
Christ mossen Galceran Durgell et mossen de Barchinona
bisbes lo molt noble et gran baro don
Johan comte de Cardona et los honorables mossen
de Bages cavaller mossen Johan Dezpla doctor en leys
de Barchinona et en Pere Grimau de la vila de
Perpenya sindichs. Placia a nostre Senyor Deus
en la infinida clemencia del qual reposen nostres penses
daquest tan alt misteri que axi com havem singular
confiancia nos sia manifestat publicat per
vosaltres aquel qui es per justicia nostre verdader rey
princep et senyor per lo qual tots los regnes
et terres al ceptre real subjectes
reporten tranquilitat et
repos. E tingaus molt reverents pares en Christ et
honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada
en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona a vint y dos de juny del any
mil CCCC et dotze. - Lo parlament general del principat
de Cathalunya a vostra honor apparellat.

Núm. 397. Tom. 21. Fol. 1843.

Primo que los reverents
pares en Christ en Galceran de Urgell en Francesch de Barchinona bisbes lo molt gran baro don Johan comte de Cardona et los molt honorables mossen Ramon de
Bages cavaller mossen Johan Dezpla de Barchinona e
en Pere Grimau de Perpenya sindichs elets en oir
la publicacio daquel qui es nostre verdader rey
et senyor fahedora per justicia en lo castell o
vila de Casp per les reverents et molt honorables nou persones
a la dita investigacio noscio et publicacio eletes
en nenguna forma prestament dels capitols dels preparatoris
fermats et jurats en la vila de Alcayç pertesquen
per anar al dit castell o vila de Casp per hoir la dita
publicacio si plaura a nostre Senyor Deus benaventuradament
fahedora la qual publicacio feta hajen per letra et
persona certa intimar de continent al dit parlament. - Ordona
encara lo dit parlament fahentne ara per lavors
acte solemne de parlament les dites sis persones et lo
reverent pare en Christ ..... Ramon Batle de Gerona mossen
Narcis Astruc ardiacha major de Saragoça lo
molt noble mossen Guillem de Moncada et honorable
mossen Berenguer Dolms cavallers en Francesch Sent Celoni
de Gerona et misser Gondissalbo Garidell de Tortosa
sindichs ensemps ab els vajen al
pus prest que poran intimar la dita publicacio
et fer reverencia en nom del dit parlament a aquel qui
sera declarat per justicia esser nostre verdader rey
et senyor recomanantli lo principat et lo
dit parlament et los singulars de aquell ab
aquelles pus propries et pertinents paraules que a ells
sera vist fahedor no entremetentse de altres
affers si donchs per part del parlament nols ere
manat o donat carrech: lexats tots altres poders donats
a les dues sisenes continuades en lo proces del parlament en
poder del dit parlament. - Los quals tots embaxadors solament puxen
aturar deu jorns ab lo dit senyor rey:
si mes hi aturaven que stiguen a lur despens fahentlos comte de la tornada al parlament hon que sebre.

Núm. 398. Tom. 21. Fol. 1845.

Sobre la dicepcio moguda en
lo parlament sobre lo XIII capitol o tots altres
capitols tocants interrogants de privilegis et libertats
si les nou persones en virtut de alguns capitols en Alcaniz volrien procehir apres la
declaracio et publicacio daquell qui es nostre
rey et senyor es stat concordat per lo dit
parlament que en cas que les dites nou persones no volguessen
cessar de procehir en los dits actes per los prechs et instancia del parlament que ara per lavors
sia comes et donat poder que vistes les fermes
poders et juraments per lo dit parlament et per
les XXIIII persones fets o donats facen en nom del dit
parlament aquelles requestes desentiments et
protestacions a les dites nou persones que ells conexeran et
acordaran que mijançant justicia se dejen fer sens
tota dilacio o excepcio: e aci fer consellar e complir
encarrega lo dit parlament la conciencia dels dits
reverents abbats e daço fa lo dit
parlament acte solemne de parlament en plena concordia.

Sesión del día 23.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 399. Tom. 21. Fol. 1834.

Als molt reverents
egregis nobles et honorables senyors lo parlament
general del principat de Cathalunya justat en Tortosa.
- Molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo
honorable en Guillem Oliver ciutada de Barchinona un
dels missatgers trameses per nosaltres senyors en lo
regne de Sicilia et en Macia Just qui
passa per scriba ab los dits missatgers son ara
retornats de la dita missatgeria et ha aportades lo
dit en Guillem Oliver letres quis drecen a
vosaltres: senyors et altres letres quis drecen
a nosaltres les quals legides et hoides havem
vist que en aquelles son contengudes diverses coses del dit regne
qui son de molt gran qualer et qui toquen
molt ... de la real corona Darago: per les quals coses lo
dit Guillem ha carrech de anar a vosaltres senyors ab
lo dit scriva per explicarvos les dites coses axi
com nos par esser be necessari: et lo dit
en Guillem Oliver resposnos que jatsia lo temps
dins lo qual se deija fer la dita ambaxada sia
passat et expirat empero encara per la honor et be
avenir del principat de Cathalunya ell era prest de anar aqui
ab lo dit scriva et complir ço
que ha pres carrech: mas que era ver que ara en sa
tornada ell et lo dit scriva eren venguts ab las
galeres dels venicians de la ciutat de Macina
tro en Mallorques et que li havia costat
de nolit cent et vint ducats dels quals pres
cambi pagador per ell en Barchinona: et
mes avant li costa lo nolit de la nau ab que es passat de Mallorques tro aci XXX florins Darago:
et axi que nosaltres li deguessem pagar aquestes
quantitats et mes avant deguessem pagar a ell et al dit
scriba de tot lo temps que han servit tro a huy
ultra los sis mesos de la missatgeria et axi
mateix los haguessem acorrer per la anada que fan a
vosaltres senyors car no entenia que ell ne lo
dit scriva deguessen treballar en aquestos affers a lur
cost et messio. Sobre les quals coses responguem que
nosaltres no haviam poder de fer aquestes pagues car
aço era cosa qui se sguardave fer a vosaltres
senyors et que per aço no stigues de anar ab
lo dit scriba car sens falla
vosaltres hi auriets degut sguart et que aquesta
ne era nostra intencio com de cosa justa et rahonabla.
Perque senyors per tal que siats avisats en qual manera lo
dit en Guillem Oliver va aqui a vosaltres ab lo dit scriva
et sapiats nostra intencio de tots aquestos affers
vos havem volgut scriure la present remetent tots los
dits affers a relacio del dit en Guillem Oliver. E sia molt
reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit
sant en vostra guarda. Scrite en Barchinona
a vint et cinch dies de juny del any mil
quatrecents et dotze. - Los deputats del general
de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes
a vostre servey et honor apparellats.

Se trató después de los honorarios que debían satisfacerse a dichos embajadores, Oliver y Just.