Fol. 259, 60 y 61. Magdalena, penitentia,

Fol. 259, 60 y 61.

JESUS.

Aquesta es la primera obra que yo Pere Miquel Carbonell notari publich de Barcelona he feta ans que fos notari ço es en lo quart digmenga de Coresma que comptavem XXX de març del any Mil CCCCLIIII (1454) per honor de una joya de Santa Maria Magdalena que lo discret mossen Montserrat Torres prevere posa dins la Esglesia de San Just de la dita ciutat. E iatsia aquesta obra no sia axi be composta e polida com yo volria ara que so en edat de LXXX (80) anys empero per esser la primera e feta en la florida edat no la vull abilitar sino ques stiga ut jacet.

OBRA BROCADA DE LA GLORIOSA MAGDALENA PARLANT DE PENITENTIA en honor de la qual fou posada la dita joya en la Esglesia de Sanct Just de Barcelona per mossen Montserrat Torres prevere e per mi en la trona de dita Esglesia expandida.

C.

O Senyor just - e Rey dels dominants

Deu immortal - humilment te supplich

Que puscha dir - en lo present publich

Lobra present - salut dels christians

E no men cans

Mas lahors grans

Te puscha fer - de cor ab gran ardor

Armat tots temps - del senyal de salut

Qui es la creu - hon morir est volgut

E lumanal - has linatge remut

Sies mescut

Car sent ma flach - de penedir Senyor

Voler parlar - culpable peccador.

C.

Cert es a tots - que havem de morir

Corporalment - e lhora no sabem

E per ço nos - Jesus anar devem

E de cor fi - quiscus deu penedir

Molt avorrir

Fins a morir

Tots los peccats - que contra Deu son fets

E penedits - haver en voluntat

De no tornar - en lo comes peccat

Ab lo qual cert - lesperit infernat

Nos te ligat

Ab sos paranys - e molts diversos plets

Qui granen molt - en los seus mals gorets.

C.

E mes avant - penitença requer

Del mal passat - haver contricio

E dir aquell - tot en confessio

E voler lo - per obra satisfer

E ben refer

Sens altre sper

Los dants donats - orations fahent

Deiunis molts - et almoynes donant

Al pobrellet - qui esta Deu pregant

Dies e nits - e tots temps suspirant

Molt fameiant

E ja molt mes - si es nostre parent

Almoyna tal - a Deu es molt plasent.

C.

Donchs christians - vullam nos confessar

Ara molt prest - al loctinent de Deu

Pus ha poder - en lo gran infern seu

De trauren los - qui hi deuen anar

E sens dubtar

Aços molt clar

Del mal loch clau - et obriment del cel

De vicis tants - dissipador molt fort

E de virtuts - restauratio port

E dels grans trists - gos dir no poch conort

E molt confort

E del amarch - gran bresca com a mel

Be confessar - es fundament e rel.

C.

Lexar lexar - devem tots los peccats

Axi com feu - Magdalena reyal

Quils sagrats peus - del rey celestial

Lava plorant - ab sos ulls delicats

Glorificats

E venerats

Apres humil - aquells torquar volgue

Ab los cabells - del seu insigne cap

Plorant planyents - loffensa qui Deu sap

Llavors comes - lexant vestirs (vestits) e drap

E tot arrap

Contrita tal - a ell molt li plague

Perdonarli - per tal com se dolgue.

C.

Aximateix - en aspre loch desert.

Lapostol Sant - affligi lo seu cos

Tots temps pensant - en linfinit repos

Quan tots los sants - per lo traball soffert

Es ver e cert

Que molt as pert

Compunct de cor - los peccats avorri

Car plora tant - pel renegar confus

Que feu tot sol - contral beneyt Jesus

Qui dels vivents - aço vol e no pus

Que dit dessus

Lo qual de grat - la culpa li jaqui

Pus tal lo veu - quexis molt penedi.

C.

Tots molt devem - penitença gentil

Molt ben amar - desijantlab desig (desijantla ab)

E no vorrir (avorrir) - aquella de fastig

Si ben absolts - ab sentença civil

E bon estil

Del peccat vil

Esser volem - del gran Deu infinit

Ella cert es - dels qui lan en costum

E dels errants - molt vertadera lum

E de tot mal - trenca los e tendrum

E paguel fum

Del foch dinfern - donant al cors delit

E lo Satan - nes fet molt aspordit.

C.

Per tant los qui - penitença faran

En aquests iorns - o dins lo temps del any

Fassen la prest - e noy planguen lafany

Obrants axi - la faç de Deu veuran

Contemplar lan

E may morran

Mas si lo mon - algu tant amara

Per darse pler - e viure vicios

Pendre de tort - de refer no curos

Tal obstinat - morint axi bundos (abundós)

Infructuos

Iran linfern - hon tots temps cremara

E paradis - james ell no veura.

Tornada.

Mare de Deu - lo quius invocara

Qualsevol temps - en lo mon tenebros

Soccorreu lo - ab Jesus glorios

de viure be - catholich virtuos

E no dubtos

Vos no tardeu - car ell confessara

Integrement - e no si tardara.

Endressa.

En la present - tot lo quey fallira

Vos mantanents - del saber gratios

Ho corregiu - ab lo qui es dubtos

Pus yo so prest - e molt volenteros

E delitos

De pendre be - lo que bondat dira

Del saber guay - e cert nom desplaura.

19 DE DICIEMBRE.

19 DE DICIEMBRE.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones et cetera considerants que les IIII M lliures manlevades per les causes contengudes en lur deliberacio feta lo primer dia de noembre prop passat no basten al que es necessari segons disposicio de aquella. Per ço feren conclusio e deliberacio que les persones en dita deliberacio nomenades manleven de singulars persones fins en mil lliures ultra les dites tres milia lliures per convertir aquelles en les coses contengudes en dita deliberacio e que sien scrites en la taula de la ciutat als dits senyors deputats don nos puixen levar sino en la manera ja deliberada. E per que les dites mil lliures sien restituides als qui les prestaran juraren solemnament los dits deputats e consellers e sis e VIII persones a Nostre Senyor Deu e als seus sancts quatre Evangelis que les quantitats de peccunia qui de la exaccio o subvencio deliberada son ja exhigides e per avant se exhigiran axi dins com fora Barchinona nos
desexiran ne en altres usos o necessitats quant se vulle urgents convertiran sino en restitucio tant com mester sie de les dites mil lliures. Aço empero declarat qui primerament se hajen restituir e paguar les dites III mil lliures ja manlevades e apres les dites mil lliures manlevadores.

LXXXV. Reg.n.1892, fol.204. 18 abr. 1388.

LXXXV.
Reg.n.1892, fol.204. 18 abr. 1388.

Nos Johannes etc. a humil suplicacio per part de vosaltres feels nostres justicia jurats et prohomens de la vila Doriola e perque la dita vila sia mils regida e lo consell daquella mils endreçat: per tenor de la present proveim e ordonam et a vosaltres justicia jurats et prohomens presents et esdevenidors atorgam que tots los habitants de la dita vila qui ara son o per temps seran no contrestant que sien clergues pero conjugats qui tenen cavall o armes segons la ordinacio de la dita vila puxen esser elegits et admeses als officis de la dita vila e usar daquells axi com si no havien corona qualsevol ordinacio et prohibicio contraria no contrestant. Volem empero e ab aytal condicio fem la present condicio que cascun clergue conjugat com sera a alcun offici de la dita vila elegit ans que daquell puxa usar ne al exercici daquell sia admes se haja a posar pena de D florins dor Darago a nostres cofres aplicadors et per aquella haja a prestar en poder del scriva de la cort de la justicia de la dita vila caucio bastant ab bones fermançes legues que per qualsevol actes civils et criminals toquants en qualsevol manera lo dit offici et exercici daquell no allegara corona ne declinara per los dits actes civils et criminals en alguna manera la nostra jurisdiccio. Manant per aquesta matexa a nostre general gobernador et a son portant veus en la partida Doriola et a tots altres officials et sotsmeses nostres presents et esdevenidors que la present nostra concessio duradora a beniplacit e provisio nostra tinguen et observen et contra no fassen per alguna raho: en testimoni de la qual cosa havem manat esser feta la present ab nostre pendent segell segellada. - Dada en Barchinona a XVIII dies abril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXVIII et del nostre regne segon. - Franciscus ça Costa. - Arnaldus Manyosa ex provisione facta per vicecancellarium in consilio.

Imparaceve de nostre Senyor.

Imparaceve de nostre Senyor. 

Jacsia que aquest dia de mort infernal per la mort daquell al qual no perdona lo patibol deliurats siam e a vida appellats: empero neguna sollennitat no es faedora aquell dia mas mes per coses havents rahon de dolor e de tristicia son demostradores cor aytal dia les coses no havents rahon contristacion mostraren cor lo sol e la luna obscurats e pedres trencades e terra tremol esser estats havem lest: perque sermo aquest dia en la nostra capella sia fet e lespina de nostre Senyor sia ab la Veracreu monstrada e que en laltar paraments e ornaments no sien posats sino la Veracreu la qual deu esser aorada: los vestiments pero a la damunt dita tristicia mostradora blaus ço es los meylors sien tenguts: mas lo diache e sotsdiache no sien vestits de dalmatiques e sola una capa sie tenguda ço es per lo prevere.

vigilia-resurreccio-nostre-senyor

http://www.bdalentejo.net/BDAObra/obras/271/BlocosPDF/bloco08-69_78b.pdf

https://es.scribd.com/document/57513999/La-Audiencia-Real-Corona-de-Aragon

https://vdocuments.site/real-audiencia-corona-de-aragon.html

https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/182/Ferna%CC%81ndez.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Tomo V, DON PEDRO EL CEREMONIOSO

PARTE SEGUNDA. 

GOBIERNO Y CASA REAL DE LOS MONARCAS DE ARAGON.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.

I.
Reg. 1529. Parte seg.^a. 17 nov. 1344.

ORDENACIONS FETES PER LO MOLT ALT SENYOR EN PERE TERÇ (1) REY DARAGO SOBRA LO REGIMENT DE TOTS LOS OFFICIALS DE LA SUA CORT.
(1) Como conde de Barcelona, 3°; como rey de Aragón, 4°.

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorcha de Cerdenya de Corcega e Conte de Barçalona de Rossello e de Cerdanya. A memoria eternal e dreta dispensacio de regiment molt se pertany a la diligencia del President que a les coses faedores e als officis regidors sufficients officials aordon als quals officials singularment e departida sengles officis a cascun coman a regir servat empero diligentment segons ques pertany e segons que la manera dels officis o requer grau degut e convinent orde dels officials: e axi convinentment seran aministrats e regits los officis si orde degut es servat de diferencia entrels officials ço es quels menors als mayors obeesquen e quels mayors als menors en ço que falliran o fallir porien corrigen. En apres se deu haver esgart en la distribucio de sengles officis que a una persona quant que sia exercitada e apta no sien ensemps comanats molts officis per tal com no es leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar con envides negun no puga a un tan solament ben complir per tal cor quant al regiment de un entendre del altre de necessitat se haura de sostrer e axi volen en cascun entendre negun no complira segons ques pertanyera. Encara con sengles officis son per sengles officials distribuits aquell qui specialment pensara si esser a qualquesia offici deputat pus curosament e pus diligent en aquell atendra et de la cosa a ell comanada lo perill a ell pertanyen pus temerosament regonexera et encara que varietat de officis en diverses persones distribuyda noblea alguna e bellea en lo regiment representa cor bella e plaent es disposicio de regiment quant les varietats dels officis son en atretantes persones distribuydes a semblança de cors human en lo qual per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors en axi encara per exempli del Rey dels reys Salvador nostre som instruits qui segons la vera sentencia del Apostol les gracies diverses segons que ell vol a diverses distribuen divisions dobres e divisions daministracions esser disposa e ell empero ver regidor e senyor tot sols en tots obra. Emperamor daço per exempli dell ensenyats del qual tota accio deu esser nostra instruccio de present havem ordonat sengles officis de nostra casa e cort separadament per si divisir e que pertanyera a cascun per deute de son offici e que haura cascun a fer regir et ministrar e quin poder haura e en quals persones e en quals coses e en quins cases e encare en quinya manera e quant e con cascuns en sos officis ordonadament degen servir havem disposat aordonar per tal que axi que mesclant los fets de les coses lo un ab laltre los officis no sien torbats e cascun pusca convinentment usar de son offici e que indiferentment o no deguda nos mescle en offici daltre e encara que cascun ministre doffici en les coses faedores esdevenga plus instruit e encare per so que a les coses faedores que a son regiment pertanyen pus diligent cura haja que no havia: e oltra la usança de nostres predecessors alscuns officis novellament havem ordenats e a alscuns antichs officis mes persones que no era acostumat havem ajustades e de les observacions çaentras servades alscunes navem innovades ajustants a aquelles e detrahents alscunes coses o suplents e alscunes vegades removents de tot o mudant e segons que la utilitat de les coses mes val o la conveniencia pus decent de nostre estament faedor o demana e requer. E certes en quatre officials principalment lo regiment de la cort nostra havem devesit los quals en los officis regidors pus senyoreyants seran meses. Con los mayordomens nostres en tots e sengles qui de casa nostra e de la companyona nostra seran e les companyes generalment hauran axi con a majors en nostre hostal o cort segons la manera e forma en son loch en nostres ordonacions anotada e en asso a totz nostres officials seran majors. Mas empero en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra los quals empero als camarlenchs o al canceller o al maestre racional no seran sotsmeses. En apres los camarlenchs quant a custodia e a familiar assistencia de nostra persona pus poderoses de totz altres seran enteses qui devant seran a tots altres officials alcun offici en la cambra nostra o rebosts exercents et encara qui a servey sens miga de nostra persona a nos familiarment estan entorn. En apres lo canceller quant a ordonacio de nostre consell sobre tots los altres sera lo qual encara devant sera en special a tots litterats e clergues qui en nostra cancellaria o en altre loch qualsque officis nostres aministraran. En apres lo maestre racional quant a laministracio de nostre patrimoni e de qualque altre procuracio de profit peccuniari et quant a sollicitar aquells qui seran aytals coses a procurar a tots sera major e ell davant esser a els declaram. Dels quals tots segons son orde e daquells qui entorn dels havem ordonats de cascuns per orde en les nostres ordinacions es insert les quals nostres ordinacions en nostre consell plenament lestes segons que en scrit de nostre manament son posades per tots segons que a cascun se pertany destretament manam esser observades: E si alscunes ordinacions o observacions estan daqui sol que no contrasten a aquestes nostres ordinacions aquelles per aquestes revocar no entenem ans aquelles en tot ço que a les dites nostres ordinacions no seran contraries volem esser observades. Data Barchinone quinto decimo Kalendas Novembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto.
Dels Majordomens

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 10

Núm. 391. Tom. 21. Fol. 1826.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: aquests jorns passats scrivi a vostres molt grans reverencies nobleses et honorables savieses de tot ço que havia poscut saber ab spies et en altra manera de mossen Bocicaut et de ses jens et de lur intrada en aquesta terra, Despuis lo dit Bocicaut segons son certament informat no es crescut de alguna gent qui sien en nombre de que cala scriure ni fer mencio: be es gran fama a Narbona on ell es et ha stat tot hora despuix queus scrivi que fort prestament deuen eser ab ell gran colp de gent darmes per intrar en esta terra et un dia de la setmana pasada ell si feu venir los consols de Narbona et gran colp de mercaders et botiguers et dixlos que ell sabia certament que en Cathalunya et specialment a la vila de Perpenya sabien de jorn tot quant ell et ses gens fahien de que era maravellat et convenia que aço fos per obra dells en que fahien ço que no devien perque los ne havia volguts avisar per ço que daquiavant ignorancia ni scusa no poguessen allegar alguna: certificantlos que si daquiavant ell los trobava meyns fahents en les dites coses quen faria tal punicio que seria castich a ells et a altres eximpli. Mes avant ses seguit que lo dit mossen Bocicaut ha scrit al governador de Rossello et als consols de aquesta vila et encara a mossen lo vescomte Dilla que li volguessen donar et aministrar viures en son passatge pagant ell aquels ab son argent segons largament porets veure en lo traslat de la dita letra lo qual los dits consols vos trameten: en aquestes coses me par que lo dit governador et consols se entenen a regir et reglar segons lo consell e ordinacio de que pochs dies ha los havets scrits. Lo vescomte de Castellbo qui ara es comte de Foix et de Bearn es capita general de la gent darmes tota qui eren ab lo senyor de Sent Jordi e dissapte primer passat ell el dit senyor de Sent Jordi partiren de Tolosa per anar contra lo comte Darmayach tenien segons relacio de una spia que es venguda lo cami de Aug: son molta gent car aquells que ell a vists segons diu eren mes de M et CCC bacinets e segons lo dit hom conta lo comte de Foix avia trames mossen Girau deMaller al comte Darmanyach per desafiarlo lo qual pres los desafis alegrament et en manera que mostrava quels presava tots segons aquest alla oye dir fort poch. Los senyors de França segons letres que hic ha de alsguns mercaders son en gran brogit et tabustol et essich ara novellament dit per alsguns qui tot dret venien de Paris que lo rey ab gran colp de gent darmes es estat davant Borges en Berri et que lo duch de Berri li es exit al encontre ab les claus en la ma et ses mes en son poder: per la qual raho se tracta gran avinença entre lo duch de Borgunya et Darliens et lurs adherents: si asos verificara o no ni si vindra a conclusio tost sen hic sabra la veritat et de aço que saber ne pore vos scriure Deu mijançant: e per lo present molt reverents nobles et honorables senyors no scriu altres coses a vostres grans reverencies nobleses et honorables savieses sino que aquelles me manen tot so quels sera agradable. Scrite a Perpenya dijous a XVI de juny.
- Apparellat a vostre manament et servir qui humilment se comana en vostra gracia.
- Johan de Ribesaltes.

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1828.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: sus ara en aquesta hora havem hauda una letra del governador et justicia Darago de la qual per tal que vostres reverencies nobleses et honorables savieses sien avisades de ço que han a fer vos trametem translat dins la present inclus: pregantsvos que vullats cuytar la venguda dels embaxadors de aqueix principat que deuen aci venir per hoir la publicacio de guisa que per tota la present setmana sien aci car sentiment havem que dins lo dit temps hi seran los altres qui venir hic deuen per la dita raho. Esia lo sant Sperit vostra garda. Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor arquebisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIIII de juny del any mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades a fer la investigacio et publicacio de nostre rey et senyor per justicia apparellades a vostre honor.

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1868.

A los muyt reverentes et muyt honorables senyores las nueve personas diputadas a investigar et publicar nuestro verdadero rey et senyor. - Muyt reverentes et muyt honorables senyores: A las vuestras reverencias et muyt honorables saviezas notificamos que nos en concordia havientes en aquesto poder del general parlament de aquesti regno havemos sleido las sis personas qui deuen ir ha hoir la publicacion segund por vuestras letras es sehido intimado adaquesti parlament: las quales personas son don fray Enyego del Faro comendador de Ricla los nobles don Pedro Durrea don Johan de Luna et mossen Johan de Bardaxi en Johan Dovelfa et Johan Sanchez de Sadornil: la qual eleccion havemos publicado huy dia sabbado en aquesti parlament. Las dichas sis personas mediant la gracia divinal seran en la vila de Casp prestament et dentro el tiempo por vosotros senyores intimado adaqueste parlament. Semblantment senyores muy reverentes et muyt honorables vos signifficamos que nostra intencion es de dar poder a las ditas sis personas sleydas a hoyr la publicacion que ensemble com los tres aragoneses de vosotros fagan eleccion de personas dellos mismos o de otros segunt bien visto les sera por ir a fazer la reverencia et intimar la publicacion o declaracion adaquell qui sera nuestro rey et senyor: e como siamos certifficados que de aquesto no sean en concordia en el parlament de Cathalunya de que havemos singular desplazer supplicamosvos que por vuestras letres intimedes al dito honorable parlament de Cathalunya la eleccion por nosotros fecha et el poder que entendemos dar a los sis sleydos com los tres aragoneses sollicitandolos que por la breu et bona conclusion de los negocios sea dado semblant poder a las sis personas sleydas a hoyr la publicacion por el parlament de Cathalunya ensemble com los tres catalanes de vosotros senyores por tal que las ditas sis personas sean prestament en la vila de Casp segunt seran las VI personas sleydas por aqueste regno. Muyt reverentes et honorables senyores el sant Sperit sia vuestra guarda. Scrita en Çaragoça a XVIII de junyo. - A servicio vuestro et honor prestos. - El governador et el justiciaDaragon.


Sesión del día 21.

Se reunió el parlamento por mañana y tarde para tratar del poder que debía otorgarse a los embajadores que pasasen a Caspe para asistir a la proclamación del futuro rey, y a los encargados de ir a poner en paz a los competidores que quedasen desairados; pero nada pudo resolverse.

Sesión del día 22.

Tomó desde luego la palabra el obispo de Gerona, y dijo en substancia lo que manifiesta el acta con estas palabras:

Núm. 394. Tom. 21. Fol. 1835.

Hujusmodi parlamentnm fuit mutatum in hac civitate Dertuse eo quia parlamenta regnorum Aragonum et Valentie debebant mutari prout mutata fuerunt in confinibus regnorum juxta dictam civitatem erat enim necessarium tunc quod dicta parlamenta essent ex quo comode in uno loco congregari non poterant saltim congregata in locis seu civitatibus convicinis nam tunc habebant concordare de omnibus preparatoriis necessariis ad cognitionem declarationem illius qui per justitiam est noster verus rex et dominus: et quia per Dei gratiam omnia predicta fuerunt feliciter concordata et expedita et negotium dicte successionis est commissum novem personis que jam erunt diu est congregate in castro ville de Casp secundum quod apparet in processu et per Dei gratiam sunt in puncto breviter publicandi nostrum verum regem et principem justitia mediante et parlamenta predictorum regnorum Aragonum et Valentie supradictis expeditis transmutata fuerunt a dictis locis convicinis dicte civitatis Dertuse ad alia loca interiora dictorum regnorum et per consequens cessant cause propter quas hujusmodi parlamentum fuit mutatum ad hanc civitatem Dertuse: attendens etiam quod necessario dictum parlamentum habet providere multis necessitatibus imminentibus principatui Cathalonie quibus non ita de contra provideri potest existendo in dicta civitate Dertuse que sita est in extremis dicti principatus: ideo dictum parlamentum per actum solemnem parlamenti prorogabat et continuabat idem parlamentum ad diem crastinam et nunc pro tunc sic continue de die in diem usque ad diem martis intermissive proxime venientis qua conputabitur quinta mensis julii proxime instantis: et illud utique parlamentum a dicta die martis se mutabat continuabat et prorogabat ad vicessimam diem dicti mensis julii in villa Montisalbi que satis est in medio vel circa dicti principatus constituta.

Sobre la mencionada prorogacion se adoptó también por el parlamento el siguiente acuerdo:

Núm. 395. Tom. 21. Fol. 1837.

Primo que cascu del dit parlament ans que entre en la dita vila jur et ferm la treua voluntaria o seguritat per lo parlament stant en Barchinona ordonada segons forma de aquella duradora en tota la dita vila et quatre leguas entorn de aquella duradora en tant com lo dit parlament se tendra et XV dies apres que sera finat o mudat. - Item ordona per cumuna seguritat lo dit parlament que tot hom de qualsevol condicio o stament sia qui volra entrar en la dita vila ab armes offensives en special lances et spases que aquelles hagen a deposar en poder de les guardes dels portals: e apres quant los portadors de les dites armes seran en las posades quels sien liurades per ço que les tinguen en lurs posades sens portar aquelles per la dita vila sino en cas que deguen partir per anar en altra part: empero attenent que moltes notables persones del dit parlament son per partir de la present ciutat et la dita treua sta en sa força et valor ordona lo dit parlament que sien restituides les armes qui son en poder de les persones a aço ordonades a cascu qui recobrar les volra.

Por ultimo, en esta sesión se leyó la carta y fueron adoptados los acuerdos que dicen como sigue:

Núm. 396. Tom.21. Fol. 1838.

Als molt reverents pares en Crist et honorables senyors les nou persones deputades a fer la investigacio publicacio et manifestacio daquel qui justicia mijançant es nostre ver rey princep et senyor residents en lo castell de Casp. - Molt reverents pares en Christ et honorables senyors: nosaltres instats pregats et requests per vosaltres que segons forma dels capitols dels preparatoris de la justicia de la successio de la corona reyal Darago concordats fermats et jurats en la vila de Alcanyiç trametessem tota triga foragitada les persones trametedores per aquest parlament en aqueixa vila de Casp per hoyr la benaventurada publicacio de nostre verdader rey et senyor per vosaltres justicia mijançant faedora: per vostra consolacio et plaer vos certifficam que per hoyr la dita benaventurada publicacio vos trametem los reverents pares en Christ mossen Galceran Durgell et mossen de Barchinona bisbes lo molt noble et gran baro don Johan comte de Cardona et los honorables mossen de Bages cavaller mossen Johan Dezpla doctor en leys de Barchinona et en Pere Grimau de la vila de Perpenya sindichs. Placia a nostre Senyor Deus en la infinida clemencia del qual reposen nostres penses daquest tan alt misteri que axi com havem singular confiancia nos sia manifestat publicat per vosaltres aquel qui es per justicia nostre verdader rey princep et senyor per lo qual tots los regnes et terres al ceptre real subjectes reporten tranquilitat et repos. E tingaus molt reverents pares en Christ et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona a vint y dos de juny del any mil CCCC et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor apparellat.

Núm. 397. Tom. 21. Fol. 1843.

Primo que los reverents pares en Christ en Galceran de Urgell en Francesch de Barchinona bisbes lo molt gran baro don Johan comte de Cardona et los molt honorables mossen Ramon de Bages cavaller mossen Johan Dezpla de Barchinona e en Pere Grimau de Perpenya sindichs elets en oir la publicacio daquel qui es nostre verdader rey et senyor fahedora per justicia en lo castell o vila de Casp per les reverents et molt honorables nou persones a la dita investigacio noscio et publicacio eletes en nenguna forma prestament dels capitols dels preparatoris fermats et jurats en la vila de Alcayç pertesquen per anar al dit castell o vila de Casp per hoir la dita publicacio si plaura a nostre Senyor Deus benaventuradament fahedora la qual publicacio feta hajen per letra et persona certa intimar de continent al dit parlament. - Ordona encara lo dit parlament fahentne ara per lavors acte solemne de parlament les dites sis persones et lo reverent pare en Christ ..... Ramon Batle de Gerona mossen Narcis Astruc ardiacha major de Saragoça lo molt noble mossen Guillem de Moncada et honorable mossen Berenguer Dolms cavallers en Francesch Sent Celoni de Gerona et misser Gondissalbo Garidell de Tortosa sindichs ensemps ab els vajen al pus prest que poran intimar la dita publicacio et fer reverencia en nom del dit parlament a aquel qui sera declarat per justicia esser nostre verdader rey et senyor recomanantli lo principat et lo dit parlament et los singulars de aquell ab aquelles pus propries et pertinents paraules que a ells sera vist fahedor no entremetentse de altres affers si donchs per part del parlament nols ere manat o donat carrech: lexats tots altres poders donats a les dues sisenes continuades en lo proces del parlament en poder del dit parlament. - Los quals tots embaxadors solament puxen aturar deu jorns ab lo dit senyor rey: si mes hi aturaven que stiguen a lur despens fahentlos comte de la tornada al parlament hon que sebre.

Núm. 398. Tom. 21. Fol. 1845.

Sobre la dicepcio moguda en lo parlament sobre lo XIII capitol o tots altres capitols tocants interrogants de privilegis et libertats si les nou persones en virtut de alguns capitols en Alcaniz volrien procehir apres la declaracio et publicacio daquell qui es nostre rey et senyor es stat concordat per lo dit parlament que en cas que les dites nou persones no volguessen cessar de procehir en los dits actes per losprechs et instancia del parlament que ara per lavors sia comes et donat poder que vistes les fermes poders et juraments per lo dit parlament et per les XXIIII persones fets o donats facen en nom del dit parlament aquelles requestes desentiments et protestacions a les dites nou persones que ells conexeran et acordaran que mijançant justicia se dejen fer sens tota dilacio o excepcio: e aci fer consellar e complir encarrega lo dit parlament la conciencia dels dits reverents abbats e daço fa lo dit parlament acte solemne de parlament en plena concordia.

Sesión del día 23.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 399. Tom. 21. Fol. 1834.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya justat en Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo honorable en Guillem Oliver ciutada de Barchinona un dels missatgers trameses per nosaltres senyors en lo regne de Sicilia et en Macia Just qui passa per scriba ab los dits missatgers son ara retornats de la dita missatgeria et ha aportades lo dit en Guillem Oliver letres quis drecen a vosaltres: senyors et altres letres quis drecen a nosaltres les quals legides et hoides havem vist que en aquelles son contengudes diverses coses del dit regne qui son de molt gran qualer et qui toquen molt ... de la real corona Darago: per les quals coses lo dit Guillem ha carrech de anar a vosaltres senyors ab lo dit scriva per explicarvos les dites coses axi com nos par esser be necessari: et lo dit en Guillem Oliver resposnos que jatsia lo temps dins lo qual se deija fer la dita ambaxada sia passat et expirat empero encara per la honor et be avenir del principat de Cathalunya ell era prest de anar aqui ab lo dit scriva et complir ço que ha pres carrech: mas que era ver que ara en sa tornada ell et lo dit scriva eren venguts ab las galeres dels venicians de la ciutat de Macina tro en Mallorques et que li havia costat de nolit cent et vint ducats dels quals pres cambi pagador per ell en Barchinona: et mes avant li costa lo nolit de la nau ab que es passatde Mallorques tro aci XXX florins Darago: et axi que nosaltres li deguessem pagar aquestes quantitats et mes avant deguessem pagar a ell et al dit scriba de tot lo temps que han servit tro a huy ultra los sis mesos de la missatgeria et axi mateix los haguessem acorrer per la anada que fan a vosaltres senyors car no entenia que ell ne lo dit scriva deguessen treballar en aquestos affers a lur cost et messio. Sobre les quals coses responguem que nosaltres no haviam poder de fer aquestes pagues car aço era cosa qui se sguardave fer a vosaltres senyors et que per aço no stigues de anar ab lo dit scriba car sens falla vosaltres hi auriets degut sguart et que aquesta ne era nostra intencio com de cosa justa et rahonabla. Perque senyors per tal que siats avisats en qual manera lo dit en Guillem Oliver va aqui a vosaltres ab lo dit scriva et sapiats nostra intencio de tots aquestos affers vos havem volgut scriure la present remetent tots los dits affers a relacio del dit en Guillem Oliver. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrite en Barchinona a vint et cinch dies de juny del any mil quatrecents et dotze. - Los deputats del general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.

Se trató después de los honorarios que debían satisfacerse a dichos embajadores, Oliver y Just.