Sumari, V.

VENEDORS.

VENEDOR
de Vi, Farina, y de totes coses de meniar si tendra
false mesure perde totes les coses que ven, e la tersa
part sia de la cort e les dos parts de la Murade.

Asso
matex sen ten en lo Flaquer, o
Flaquera qui ven pa a manco pes, que sie
posat en lo Costell o do 5. sous apar an
libre den Sant pera en la primera carta en la 2.
columna circa la mitat de aquella.

Asso
matex es que nengun, es tingut a fer Crida del Vi, Oli, o de
les altres coses venals, ne puxa crexer
lo preu que en lo principi hi haura mes ni fassa
mescla, es en la dita franquesa vt supra.

Lo
Venedor de Mercaderies, y altres coses es primer aquelles
stants en poder del comprador que qualsevol altre creditor in libro
den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna,
comensa. Item si.

VEGVER,
E VEGVER DE FORA.

La
Iurisdictio del Vaguer, es en libre den Sant Pera en la segona
carta en la franquesa qui comensa. Hoc est tranlatum.
(translatum …. fideliter ...)

Del
Vaguer se fa mensio en dit libre en la sisena carta la
tercera columna a la fi de aquella franquesa, Noverint vniversi, es
en lo matex libre a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat
vniversis.

De
la lurisdictio del Vaguer fa mensio dit libre en la franquesa a 34.
cartes en la primera lolumna, comensa. Hoc est tranlatum.

Si
lo Vaguer tant de la Civtat com de fora sera
inhabil, e insufficient, mireu en dictio Ordinaris.

Del
Vaguer de la Ciutat, e Iurisdictio de aquell parla la franquesa en lo
dit libre en 100. cartes en la segona pagina, comensa. Li (In)
Xpi. Nomine.

Lo
Vaguer ha de vacar 3. Añys mireu en dictio Officials.

Lo
Vaguer no sie comprador de les Rendes de la Ciutat ne
Personers, es en dit libre en caates 138. en la primera
pagina.

Negu
pot esser Vaguer per causa de prestuch, o de compra, es en
libre den Rossello en cartes 51. en la primera pagina, comensa.
Encare donam.

Les
Armes de quisuulla sien e bans de aquelles deuhen
esser del Vaguer, es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la
primera columna, comensa la franquesa. Declara en Ramon
Alemañy.

Lo
Vaguer nos pot empatxar de les causes tocants al Execudor, es
en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa. Noverint
vniversi.

Los
Vaguers han de vacar 3. Añys, e los Assessors 2. es en Rossello en
cartes 374. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

VSVRES.

Que
nos puguen pagar vsures mes havant de quatra
diles (dines, diners, dinés, dineros, denarios) per
lliura, es en libre den Sant Pera en lt quarta carta en
la segona columna, comensa. Noverint vniversi.

Asso
matex dispon la franquesa en dit libre en la sinquena carta en
la primera columna en lo principi.

Los
Ordinaris poden conexer de vsures es en libre den Sant Pera a 35.
cartes en la Primera columna, comensa. Attendat Locum Tenens.

VESINATGE.

Del
dret del vesinatge parla la franquesa en libre den Sant
Pera en la sisena carta en la primera columna, comensa. Quoniam
vniversae (o vniversoe) libertates.

VITVALLES.

Portants
vitualles en lo Regne son franchs de
totes imposicions, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la 1.
columna: excepta los Drets Reals acostumats a pagar.

Confirmacio
per tretta de vitualles de Arago, Valencia, e
Cataluñya per Mallorques, es en libre den Sant Pera en
cartes 200. en la 1. pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Portans
vitualles en lo Regne son franchs dels Drets
exceptats los Drets Reals acostumats pagar, es en libre den
Rossello en cartes 158. comensa. Pateat vniversis en la primera
pagina.

En
cas de necessitat los Iurats poden detenir los Navilis
portans vitualles, e compellir en descarregar aquelles
en libre den Sant Pera en cartes 72. en la tercera columna § finali,

comensa.
Pateat manifeste vniversis.

VIA
PUBLICA.

En
la via publica, e los camins, e llochs publichs
nos pot edificar ni aquella aminuar, es en libre den
Sant Pera en cartes 34. en la primera columna in primo.

Les
vitualles publicas se tengan en condret, e lo
qui demanará que sien adobades hage de pagar la
mitat del adob. e laltre mitat la
Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 310. en la segona
pagina, comensa. Petrus.

VENDES
FETES PER LA CORT.

Que
les Vendes fetes per la Cort puys sie servade
solemnitat deguda son valides, e nos poden Retrectar,
es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la quarta columna,
comensa. Postremum.

Que
les vendes, e alienacions fetes per la Cort hagen fermament, es en
libre den Sant Peta en cartes 136. comensa. Nos Petrus.

Que
les permicions e ordinacions sobre les vendes fetes per la
cort tant dels Mobles quant Immobles sien servades, es en libre den
Rossello en cartes 224. en la primera

pagina,
comensa. Nos Petrus.

La
Pecunia de la cosa venuda per la cort, es lliurade al vigilant
creador qui la feta vendra, dade empero
fermansa posats altres primers Creadors pretenen tenir hi
millor dret

perque
no trobant altres bens pora retornar contra lo dit vigilant en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera, comensa. Item si
bona.

VISALMIRALL.

Del
Offici de Vissalmirall parla la franquesa en libre den Sant
Pera en 26. cartes en la 2. pagina comensa. Nos Ioannes.

VIDVES.

Que
les Vidues lo primer Añy hagen provisio, e no altra
Goyda, es en libre den Sant Pera en cartes 123. en la primera
pagina, comensa. Sancius Deu Gratia.

Asso
matex en dit libre en cartes 182. carta 2. pagina.
(Texto
anterior: Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs, per la notoria
paupertat.)

VASSALLS.

Lo
Señyor Rey, es tingut deffensar los vaxalls,
llurs bens contra totes les persones del Mon, es en libre den
Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Prometen
en care. (Prometem encare)

VSOS.

De
bons vsos, mireu en la dictio consuetud. e bons vsos.

Vsos contra Privilegis no poden esser trets en consequencia, es
en libre den Sant pera en cartes 141. comensa. Nom fos.
(Namfos, En Alfons, N´Alfons, rey Alfonso, suele ser Alfonso V)

VNIVERSISAT.

La
Vniversitat per franquesa te binifici de Restitucio in
Intregrum (Integrum, integrum, íntegro, reintegrar)
com lo Menor, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la
primera pagina.

La
Vnivercitat ha tacita hypotheca en lo Matex lloch.

VILES.

Les
Viles tenen lo dit Privilegi de restitucio in Integrum com la
Vniversitat, mireu en la dictio Vniversitat, les Viles han tacita
hipotecha, mireu en dit lloch.

VET
DE BLAT.

Res
que parla de Vet de Blat mireu en dictio Blat.

VIGILANT
CREHEDOR.

Del
Vigilant creador, (acreedor) mireu en la dictio vendes
fetes per la cort en cartes 70.

VSATGES.

Los
vsatges antichs de les custumes de la cort que en
(la o con virgulilla, sin n, parecido a Ramó) Ramon
Berenguerves
Bescomte de Barcelona, e se Muller Stabliren
tenir en llur terra, son continuats en libre den Rossello en
cartes 181. e duren fins en cartes 199. no es cosa que hom se puga
servir, mes es stat posat pe seguir lorde del
libre que per vtilitat.

Dels
vsatges de Bercelona parla la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta en la segona columna, e
mirau dalt en Iniuria.

VERGVERS
DE LA GOVERNACIO, E DE LA VNIVERSTAT.

Los
Verguers de la Governacio han de salari 10. lliures dels bens de la
Vniversitat, es en vn capitol de la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola, en cartes 112. en la segona pagina, comensa. Item Statuim.

Lo Varguer pus vell dels Iurats te la guarda de la
Sala, e hage habitacio en aquella franca, es en la pragmatica de
Mosen Huc de anglesola en cartes 117. en la segona pagina,
comensa. Item com nos hajam.

VEHEDORS.

Los
Vehedors no han Salari de la Vniversitat, mes son pagats
per les parts segons llurs treballs, a coneguda del Mostassaph
e ha esser mestre, es en la Pragmatica de Mosen Huc de Anglasola
en cartes 113. en la primera pagina, comensa. Item que en tems
passat.

Vniversitat
no ven ceñs. a habitadors de fora Regne folio 6. del llibre
den Abello.

Valls
de la Ciutad que nos sembren Carta Real dat en Madrid a 27.
8bre 1574. folio 16. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
Iuren llisament observancia dels privilegis, vide observancia.

Virreys
no impedescan los Iurats (Inrats) en escriura,
a se Majestat, vide Iurats Virreys
de Barcelona amparen los Sindichs de Mallorca, vide bens.

Virreys
en materias de Pesta que dexen obrar a los
Iurats, vide Peste, Iurats, Morbaria.

Virreys
no deuhen impedir los Iurats, y Mostasaph en rao (hasta
ahora se encuentra solo raho) de provehir a se voluntad
les places de Carn: Carta Real dat en Madrid a 21. 9bre 1574. folio
17. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
deuhen comunicar los pregons, o Ordinacions que faran, a los Iurats:
Carta Real dat en el Pardo a 27. Mars 1577. folio 24. del libre de
Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
en materia de Provisions nos entremeten ab los Iurats Carta Real dat
en Madrid a 22 Agost 1627. folio 158. del libre de Cartes
ab cuberta de Plegami.

LXXIII. Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

LXXIII.
Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

Nos Petrus Dei gratia rex Aragonis Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Supplicationibus fidelium nostrorum illorum precipue qui divinum obsequium et salutem respiciunt animarum libenter annuimus et quantum comode possumus opem et operam tribuimus eficacem. Hinc est quod cum vos fideles nostri flaquerii civitatis Barchinone volentes dare operam divino cultui et vestrarum refrigerio animarum super institucione cujusdam confratrie et elemosine perpetue ordinaveritis et nobis humili supplicatione interposita exibueritis certa capitula tenoris sequentis
- En nom de nostre senyor Jesuchrist et de la verge nostra dona sancta Maria e de la verge sancta Eulalia los prohomens flaquers de ciutat de Barchinona offeren si mateys et prometen et fan vot et promissio de fer almoyna de tota lur vida et dels lurs a honor et reverencia de nostre senyor Deus et de madona sancta Maria et de tota la cort celestial e preguen humilment que sia lur advocat lo beneuyrat angel et arcangel sent Miquel. E prometen de tenir de tota lur vida et dels lurs una lanta qui crem a honor de Deu et de la verge nostra dona sancta Maria et de sent Miquel. E prometen de la dita almoyna fer altres coses piadoses les quals meten en escrit axi com davall se segueix a tots aquells del ofici a qui plaura quey sien. E quels placia que tot ho observen et ho complesquen si donchs necessitat no havien per la qual fossen escusats que nou poguessen fer. Et quels placia quey hajen devocio axi com lurs predecessors lay hagueren et lay començaren haver. Primerament que tots aquells qui volran esser en la dita almoyna o confraria se meten en scrit ab ço quels plaura de dar en lentrada al servey de la lanta et de les coses piadoses. Item que tots confrares et confraresses qui seran en la dita almoyna o confraria donen tots dissaptes I diner qui sia mes en lalmoyna per complir les coses piadoses e en aço no facen falla per res. Item que tots aquells a qui sera comanat de levar los dits diners quels dejen metre al servey de la dita almoyna et de la lanta. E si per aventura ni haura alcu que fer o nou podra fer que hagues escusa justa que en aquell cas quen haja altre quiu faes per ell ab consell dalcuns amichs del offici. Item que tots aquells qui levaran los dits diners degen dir als promens de lur quarter si ni ha algu que non vulla pagar per tal com sen haura a retre compte. Item que com se esdevenga que algun confrare o confraresa de la dita almoyna o confraria pas desta vida que tots los homens hi sien et les dones aquelles qui anar hi poran: e aquells et aquelles qui justa escusa hauran que noy poran anar que sien tenguts de dir per anima del defunt o defunta deu vegades la oratio del pater noster et X vegades la avemaria: e si hi defallien que donen I diner per anima del defunt o defunta: e aço sia en carrech de lur anima. E que placia a aquells qui iran a la sepultura que encontinent hi sien com lo cors se deja soterrar. Item que tots aquells et aquelles qui iran al dit cors degen dir a cascun cors de la dita almoyna X patre nostres et X avemarias per la sua anima. E si ni havia algu qui nou volgues fer o nou podia fer que en aquell cas do I diner per la sua anima: e aço sia en carrech de lur anima si nou fan. Item que a cascun cors qui sera de la dita almoyna sien dites V mises lendema que sia soterrat per la sua anima. E sien dites alli on ell elegira la sua sepultura dels diners de la dita almoyna si donchs embarch noy havia que nos pogues fer aquell dia: sin havia ques faes lo dia seguent. Item que per cascun qui morra de la dita almoyna sia dat per salut del anima del defunt a menjar o per aquell menjar V diners a V pobres per amor de Deu en memoria de les V plagues que Jesucrist soferi. Item que si algun confrare de la dita confraria venia a fretura que li sia dat de la almoyna daquella confraria a coneguda dels prohomens qui aquell any tindran de la dita almoyna. E en cas que passas desta vida et no li bastava ço del seu a fer la sepultura que en aquell cas los prohomens qui aquell any tendran la dita almoyna li degen fer la sepultura segons lur bona conexença de la dita almoyna. Empero en aquest capitol no son enteses algun flaquer ne flaquera ques abates ço es no salegren de res de la almoyna si donchs nou fahien per lur sepultura a coneguda dels prohomens. Item que cascu se tenga per tengut de fer lexa en son testament a la dita almoyna segons que Deus li metra en son cor e aço no meta algun en oblit. Item que tots aquells de la dita almoyna sien lo dia de sent Miquel en aquella esgleya on per ells sera acordat a la missa e al sermo per fer honor al benuyrat mon senyor sent Miquel. Item que lo dia de sent Miquel se muden los quatre promens qui aquell any hauran tenguda lalmoyna. Item que tots aquells qui levaran la dita almoyna e les altres lexes qui en la dita almoyna se faran cascun any complesquen totes les obres damunt dites e reten compte tots anys de ço que hauran reebut et despes be e leyalment a aquells qui vendran apres dells. Item que si alcun qui sera de la dita almoyna sera en qualque part fora la ciutat et moria que tots sien tenguts de dir les dites oracions per la sua anima e que li sien dites les mises a la sua parrochia e sia dat a menjar als pobres axi com si finava en la ciutat. Empero que com partira de la ciutat que jaquesca manat al seu alberch que lalmoyna sia dada continuament per ell axi com si ell hi era present. Item quels dits quatre prohomens quels que sien almoyners de la dita almoyna no degen fer algunes messions ne començar obres cumunes exceptat que pusquen fer almoynes a pobres qui sien de lalmoyna axi com a provehir pobres et malalts e a cobrir morts que venguessen a necessari. E aço puguen fer a lur bona coneguda. Item que si alcun qui sera de la dita confraria moura baralla o haura contesa ab altre que aquells que tendran la dita almoyna tracten de fer pau entre aquells qui hauran lo contrast per esquivar major mal. Item que si alcun confrare de la dita confraria morra et nos soterrara aquell dia que morra quel vullen soterrar lendema queu hajen a fer saber lo vespre e si nou fahien saber lo vespre que nos pugua soterrar en lendema entro apres menjar. Item que si alcun se metra en la dita confraria e de la confraria en que sera primer morra alcun confrare e daquesta dels flaquers altre e ques sotarrassen abdos en una hora que aquell que en aquest cas sera en dues confraries sia tengut del primer vot si donchs no pot esser a abdues les sepultures. Empero es entencio tota vegada estada e es dels demunt dits prohomens et dones que siy havia algun capitol qui fos dubtos o escur son aparellats de adobar et mellorar et declarar en be. Item que tota vegada que vullen algunes coses mellorar o mudar en be en los capitols damunt dits que ho puxen fer. E suppliquen humilment al molt alt et poderos senyor lo senyor rey que aço vulla confermar et que sia parçoner en tots los bens ques faran per la dita confraria. - Igitur visis et recognitis preinsertis capitulis que et in eis contenta racionabilia et ad divinum obsequium tendencia reputamus ipsa omnia et singula hujus scripti serie laudamus aprobamus el in omnibus et per omnia nostre confirmationis patrocinio roboramus. Mandantes per hanc eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quatenus hujusmodi nostram confirmacionem et approbacionem firmam habeant et observent et in hiis que predicte confratrie seu elemosine utilitatem et observationem concreverint prestent auxilium consilium et favorem si et prout quando et quotiens a procuratoribus seu administratoribus ipsius elemosine fuerint requisiti. in cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Data Barchinone vicesima tercia die junii anno a nativitate Domini MCCCLXVIII regnique nostri XXX tercio. - P. cancellarius - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.