3 DE MAYO.

3 DE MAYO.

Pasado a votación, en este día, el escrito que antecede, deliberóse conforme al siguiente voto de mosen Bernardo Çaportella, al que generalmente se adherieron todos los asistentes, debiendo entenderse que este voto era corroboración, en parte, del emitido por el obispo de Vich, quien aprobó el escrito, opinando, además, que debía publicarse a voz de pregón.

Idem ut episcopus en les persones alli anomenades.
En les altres empero qui no son nomenades no es daquell parer fins haja vist que son e li conste lo perque.

Separóse únicamente de esta opinión común, en parte, el honorable Juan Çacirera, emitiendo en nombre del señor conde de Prades el siguiente voto.

Dix esser de parer que aquells qui contrafan a la capitulacio sien castigats segons forma de aquella pus conste haverli contrafet.

Los eclesiásticos repitieron sus protestas de costumbre, diciendo que no consentirían en nada que tendiera a efusión de sangre.
Fueron nombradas en seguida las tres personas encargadas de inventariar los bienes de los presos, resultando elegidos el canónigo Torres, Bernardo de Guimerá y Juan Pellicer, síndico de Villafranca del Panadés.
Se recibieron, en este día, las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Entes havem que lo discret Nanthoni Lombard hauria feta relacio e que la informacio per ell rebuda seria stada publicada sobre los novells imposits ques volen posar per vostres reverencies en les exides de les lanes (salidas de las lanas; eixides de les llanes) si seran dampnosos o no a aquesta ciutat e mes havem entes ques hauria en parer per los a qui es stat remes quel imposit (impuesto; impost) de les lanes ques carreguen en fustes strangeres per la tacita prohibicio de aquelles seria dampnos a aquesta ciutat mas lo imposit universal ques posa en la exida de les lanes segons la dita informacio e relacio se poria tollerar e que axi se volria per vosaltres deliberar e fer servar les quals coses vos certificam que seria total destruccio de aquesta terra e nosaltres quen veem per experiencia ho podem millor dir e informar que no los stranys qui parlen per presumpcions parers e credulitats eus dehim de tot cert que per la sola fama dels dits novells imposits aquesta ciutat en sos drets ja na rebuts grans dans e axis troba per veritat en les imposicions e en altra manera. E si los dits drets se imposaven e cullien no resteria sino tancar les portes e perdres tot. Per que mossenyors vos suplicam no vullau la destruccio e dan de aquesta ciutat no posar ne fer collir en aquella lo dit dret novellament imposat de les lanes e cuyrams car aquesta ciutat may hi consentira ne tollerara ne permetra per no esser destrohida esser collit ne exigit lo dit dret en aquella per queus tornam a suplicar lo stat de aquesta ciutat e la conservacio de aquella vullau haver per ben recomenats e no portarla en total ruhina e destruccio axi com se speraria venir si los dits novells imposits en aquella eren posats e cullits car no porien star que noy haguessem a fer lo que dessus es dit com aquesta sia la deliberacio del concell general e universalment de tots los ciutadans e poble de la ciutat e aquestes coses reputarem a gracia singular a vostres grans reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua guarda e proteccio. Scrita en Tortosa a XXI de abril del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverents egregis nobles e senyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Certificam vos del que fins aci he fet. Lendenma que parti de aqueixa ciutat ab lo discret En Johan Mayans arribi en la ciutat de Manresa en la qual de continent fom arribats ell e yo donam endreça que los consellers de aquella ciutat se ajustaren en la casa de llur concell e fonch los dit com era aqui per part dels diputats e conçell representants lo Principat e lo discret En Johan Mayans per aqueixa ciutat eren tramesos als dits consellers e concell general de la dita ciutat de Manresa portant los certes letres a ells e a llur general concell dirigides. E per ço los pregam que de continent fassen ajustar lo dit concell. Fonch dit per ells que lo dit concell nos podia ajustar sens que no fos cridat per tres vegades e havia encara entrevall (intervalo) de mes de hun dia e mig com tal fos lur pratica empero que si eren coses cuytades ells donarien orde que cert concell ordinari seria aplegat al qual podiem donar les dites letres e explicar ço quens plauria e de fet vehent presentiment que ja haviem per informacio de algunes persones que en la dita ciutat de Manresa tot hom stave attent al ben avenir de la cosa publica e majorment com ja aqui tinguem bons sindichs e vist lo sperar fora de mes delliberam donar les letres e explicar nostra crehença dient aquelles coses quens occorrega segons nostra instruccio. Le lur resposta fonch en efecte recitada de paraula que ells totstemps eran promptes e apparellats en seguir lo benefici del Principat e de la ciutat de Barchinona com fins aci han e axi largament ne scriuran aqui a llur sindich e donat compliment lo dia apres partim e arribam en aquesta ciutat en la qual fom certificats que vuy que es disapte se muden los consellers e concell e axi no havem disposicio de res fer fins dilluns primer vinent car fins lo dit dia no poden haver concell e ya los dits consellers e concell es fet som informat que la major part es de bona intencio axi crech que ells faran be e per que no perdesem un punt de temps vuy que es disapte demati havem fet ajustar lo capitol de aquesta Seu e ajustat los havem donades les letres de queus dich que si los pobles de aquesta ciutat com encara lo dit capitol han hanua gran consolacio e sforç de nostra venguda la qual no poch han extimada no maravellant se molt com tant havien tardat en fer lo que ara haveu fet. Lo dia pus prop passat es stat aci un juriste quis apella micer Pere Miquel trames per la Senyora Reyna lo qual sermona per aquestes parts e ha aportades letres de creença axi a la ciutat com al capitol les quals ha explicades segons per los del dit capitol nos es stat recitat portant la capitulacio e glosa sobre aquella dient que per la capitulacio no obsta la venguda del Senyor Rey ni la citatoria qui es stada feta al vicicanceller ni a micer Falco ni a micer Taranan ni lo traure de la preso de mossen Copons ni lo traure de les banderas e moltes altres coses dient a la fi que los deputats e conçell ne encara en la ciutat de Barchinona no pot fer res daço qui es stat determenat e aqui conclos donant gran carrech en moltes maneres al dit consell e a la ciutat en tant que lo dit micer Miquel va per les universitats per induir ço que pora a la sua part. En aço
he satisfet en cascun cap en tal manera que lo dit capitol nes restat informat e aconsolat e de aço lo dit capitol vos ne scriu largament. Segons man significat ells stan ab gran spant de aquests pagesos de remença e no es maravella car en lo mig dells stan segons per ells nos es stat dit los dits pagesos trameten manaçes als vicaris e rectors de fora vila que si ells signen alguna letra de vet per causa de algun deute que ells los mataran en tant que jals aportats en aço que no gossen signar ne nenguna. E no resmenys som stat informat per homens dignes de fe com alguns dels dels dits pagesos son stats en una casa de un quis diu mossen Barutell e han li robada tota la casa fins a les craspines de sa muller e ell molt mal tractat que los cavallers e gentils homes que no tenen cases forts les desempatxaren e sen venen aci segons per mossen Benda mes stat dit car axiu ha ell fet. Axi mateix se diu aci com En Verntallat quis fa cap dels dits pagesos tracte de haver diners si pot en aquesta forma que ell fa que tres pagesos la hun vage e los dos restants bestraguen per la messio de aquell qui va empero fins aci no ha res pogut acabar e mes se diu en cert que En Sarroli (Seroli) notari va per quant hic ha tractant entre los pagesos ques faça tall entre ells de XVIII sous per foch per sostenir lo borbull empero noych poch (no hi pot; no puede) res fer mas ara ya comença aci de moures e van a flotes ajustant se en alguns lochs. Sino si fa alguna provisio prompta lo foch se poria tant ensendra (encender; ensendre; encendre) que pocha aygua noy bastara. A nit pasada ya vespre arriba aci en lo hostal hon yo pos (poso, reposo) mossen Burgues de Mallorques ab alguns pagesos de peu e de cavall eren nou en nombre o nos volgueren mostrar ans stigueren secrets e lo sendema gran mati hic exiren. Venia de Gerona e creuse tira la via del Senyor Rey. E no mes recoman me a la senyoria de tots vosaltres. Scrita lo primer de maig Mil CCCCLXII. - Senyors lo qui es prest e aparellat a vostres manaments e ordinacions Pere dez Plugues. (de Esplugues, d'Esplugues, Desplugues, Espluga : Espelunca, Spelunca)

Molt reverends nobles magnifichs honorables e molt savis mossenyors.
Apres debita recomissio gran confort havem pres dels avisos per les reverencies vostres axi ab vostres expectantissimes letres com ab paraula del honorable En Pere Desplugues donzell de vosaltres aci e en altres parts trames lo qual en nostre capitol ab attencio e ab gran plaer havem scoltat (escuchado; auscultare) a nosaltres fets lo que molt vos regraciam. E per quant lo dit vostre embaxador nos ha molt encantats que de tot lo que sentirem concernent lo util o interes de la terra e signantment sobre lo fet dels homens de remença ne deguessem certificar les vostres reverencies havem pensat scriureus lo que ara haveu sentit. Som veridicament certificats com En Verntallat quis fa capita dels dits homens ab una flota que sen ha menats per força es entrat en la casa de mossen Barutell e aquella han barrejada e desboscada que no li han jaquit (dejado; deixat, dixat, leixat) un clau e han tret de la preso un home que lo dit mossen Barutell tenia pres e segons se diria en lo loch on aquell stava han mes lo dit mossen Barutell.
E mes se diu que lo dit Verntallat talla los dits pagesos a dos florins per foch los majors e los altres segons mes e menys de les quals talles dona sou a aquells quil segueisen. E que ha fetes entre ells cinquantenes e conestablies e que molt pres ab dos milia o tres milia homens deu fer la via de Balaguer per les muntanyes de Puigcerda e dalli enfora tirara la via del molt alt Senyor lo Senyor Rey e que ell lo metra en Cathalunya. Diuse axi mateix que lo dia de Sancta Creu qui sera dilluns se deuen ajustar en Lussanes en una parroquia que dien Sanct Boy be CCC o CCCC dels dits pagesos de remença quen surtira no sab hom. Creuse que no res de be. Los consellers daquesta ciutat son stats
avisats en via de confessio e ab molt gran secret per certa persona qui sent molt entre los homens de remença que certament entre ells es deliberat ells donar sobre aquesta ciutat e entrarla e barrejar la sglesia e les cases dels capellans e encara de alguns ciutadans e ferse forts en aquella. E per aquesta causa aquesta ciutat se proveeix de bombardes bussons ballestes e polvores e de altres coses a defensio sua necessaries. Mes som stats avisats per alguns rectors (lo retó, los retós) de les sglesies a nos circumvehines com ells son fortment menassats per alguns que no gosen nomenar abans dien que nols conexen que ells no presumesquen signar ne executar algunes letres de la cort ecclesiastica qui vinguen contra los pagesos car si ho fan los mataran axi mateix sentit que lo Verntallat seria entrat aquestos prop (falta: passats) dies en Osona e que hauria comunicat ab alguns pagesos de la bandositat de aquesta terra pregant e animant los lo vullen seguir. Creem queu faran e per co (ço, so) desijam molt attesa la disposicio de aquesta ciutat grantment freturejant de qualque home de cap haguessem aci qualque algu per capita ab gent que la governas e la tingues en custodia car en la defensio de aquella no va poch si be es pensat. E aço molt reverends nobles magnifichs e molt savis mossenyors hauriem a gracia molt singular la major que al present desijam e per ço la mes affectament que podem vos ne pregam e encarregam oferints nos sempre al que de vosaltres ordenar vos plaura. Supplicant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio. De Vich lo primer de maig Mil CCCC sexanta dos. A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich. - Als molt reverends nobles magnifichs honorables e molt savis mossenyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Teniendo noticia de que la Reina había escrito a algunas universidades de Cataluña, entre ellas a la de Caldes de Mombuy, censurando la conducta de los Diputados, de cuyo escrito tenían estos copia en su poder, acordaron que las nueve personas encargadas de este asunto redactaran una contestación a las referidas universidades, explicando como habían tenido lugar los sucesos, cuya contestación fue aprobada desde luego, y sigue, precedida de la mencionada carta que escribió la señora Reina.

La Reyna tudriu etc.
Amats e feels del Senyor Rey e nostres. Apres que ab altres letres closes per nos a vosaltres trameses sotz data de XX dies del mes de marts prop passat vos havem informats de les coses e cassos en les dites letres a les quals nos referim contenguts e succeguits fins a la jornada de la dita data e les quals vos pregam façats (occitano; hagáis; faiguéu, faigueu, faigáu, faigau) recencir e legir en presencia de tots vosaltres a fi que pus facilment puixats (occitano; puguéu, pugueu, pugáu, pugau; podáis) compendre les coses davall expressades se son seguits altres cassos actes e procehiments dels quals es expedient e molt necessari stats avisats axi com se segueix. Ço es que pretenents Ios diputats e consell del General del Principat de Cathalunya ab intervencio e assentiment de la ciutat de Barchinona que lo magnifich e amat conseller e vicicanceller del Senyor Rey e nostre micer Francesch Merquilles e los amats micer Pere Falco e micer Jaume Taranan doctors en leys del sacre concell del Senyor Rey veladors sobre la preso de micer Johan de Copons detengut lavors en lo carcer reyal de la ciutat de Barhinona haurien procehit e enantat contra forma del usatge de Barchinona constitucions e libertats del Principat de Cathalunya per aquesta raho en cas a ells no permes per la capitulacio ne en altra manera ans requests e citats los dits vicicanceller e veladors que dins cert termini en la requesta e citacio per ells feta contengut compareguen davant ells per defendres de les coses de que eren impetits. E a aço han fet no obstants les inhibicions e manaments literatoriament ab forts e grans penes com dit es a ells fets hoc e apres les dites coses no curants los dits deputats e consell de la acerbitat dels enormes e detestables crims dels quals es delat inculpat e acusat tota via a instancia e prossequucio de part lo dit micer Copons e largament contenguts expressats en los procesos e enquestes contra lo dit micer Copons per la dita raho fetes penjant la inhibicio feta per nos ab nostres letres patents segons forma de les constitucions de Cathalunya emanades e presentades aquelles als oficials reyals per causa de regoneixer los dos
dels dits processos. E encara penjant evocacio e inhibicio als oficials del altre proces criminal per causa de viduitat e miserabilitat a la reyal audiencia per nos feta los dits diputats e concell han tengut pratica e manera que ab llurs forts instancies e aspres requestes fetes al regent la vegueria de Barchinona qui per nostres dites letres e inhibicions a ell e altres oficials fetes e presentades ab juxta causa e raho se excusave assistint e congoixant lo alguns per aço destinats axi per lo concell dels dits diputats com encara de la dita ciutat que no obstants les dites nostres letres inhibicions e manaments passas avant en deliberar e soltar del carcer lo dit micer Johan de Copons e axi aquell es stat deliurat e liberament releixat e tret del dit carcer contra nostra voluntat e nostres inhibicions en gran vilipendi e derogacio de les regalies juridiccio e preheminencics del Senyor Rey. Apres se es seguit que ab consell e instancia de consellers e concell de la dita ciutat de Barchinona son stats presos En Jaume Perdigo sabater e Marti Solzina mosteçaf En Comes specier o sucrer e altres del sindicat dels tres staments de la dita ciutat de que ses seguit que ab illicita e reprovada pratica e contra guiatge por nos als dits Perdigo e altres atorgat lo dit Perdigo es stat turmentat per lo veguer o regent la vegueria de la dita ciutat de Barchinona assistintli tota via e empanyentlo los dits consellers no procehint deliberacio alguna o interlocutoria de turments e que es pus fort no oyt aquell ne donat a defençes fahents aço los damunt dits en los dies sant e per la divinal reverencia feriats no solament contra lo dit guiatge lo qual a tots encara que fossen infeels se deu e es acostumat servar mas encara contra expres manament e inhibicio ab nostres patents letres la qual inhibicio havia compressos tots los oficials reyals de la dita ciutat als quals era stada feta presentacio ans que fos procehit a la capcio dels dits homens o algu de aquells ne altres. E jatsia lo dit veguer se escusas als
consellers de la dita ciutat e concell de aquella mostrants los les dites nostres letres e inhibitories patents a ell presentades empero ab llurs consells e forts requestes expressament continents que no contrastant aquelles dites nostres letres e inhibicions passas avant atemorint lo dit veguer reyal han fet ab llur assistencia saltar en los dits actes los quals no solament quant sien en evident injuria vilipendi derogacio e prejudici de la suprema dignitat reyal e contra raho e justicia mas encara en notoria lesio prejudici e violacio de les constitucions generals de Cathalunya usatges e privilegis de Barchinona capitol de cort e altres drets e leys del dit Principat. Encara mes tenints pratica per poder fer dites capcions ço es que alguns han meses falses fames e albarans que volien furtar lo cors del Illustrissimo Primogenit don Karlos de recordable memoria hoc e que volien cremar aquell e encara que en la dita ciutat se devia seguir hun gran cas e axi feren armar molta gent lo dijous sanct e lavors prengueren los dits Marti Solzina e alguns altres faents tot aço per poder complir lur intencio. Mes avant volem siats avisats que los dessus dits diputats e consell han feta deliberacio en lo consistori de la diputacio que no obstants les coses e rahons en nostres letres e provisions seriosament deduides e a ells presentades la jurisdiccio e conexença de inquirir punir e castigar los qui hauran tractat o fet contra la capitulacio recau en ells occupants se notoriament la jurisdiccio e offici pertanyent a la dignitat reyal e per conseguent a la Majestat del Senyor Rey e a nos com a tudriu del lllustrissimo Primogenit don Ferrando possants los limits de la capitulacio segons la qual tal potestat no es a ells atorgada. E axi aço es cosa inaudita e detestable e no praticada en aquests regnes e terres ni may la dita capitulacio ha somiat hun tal o
semblant reprovat acte com es aquest preparatiu de inconvenients e scandels irreparables posants aquest Principat e comdats e los poblats en aquells en grandissima turbacio e quasi e final extermini o perdicio. E per que no ignorets (occitano; ignoréis; ignoreu, ignoréu) la pratica que han tenguda en fer la dita deliberacio vos avisam que veents alguns del consell dels dits diputats e consell de la dita ciutat que no havien poschut (pogut, pugut; podido) conduir jatsia per moltes vegades ha haguessen assajat que haguessen compliment de veus pera XXXII en la casa de la Diputacio lo dilluns apres pasat al mig jorn feren congregar lo concell e aqui feren venir entorn CC o CCC homens armats los quals fahien murmurs e per quant alguns del concell dehien que ells no staven segurs faerenlos apartar. Empero apres tantost ne vingueren gran nombre qui ab grana crits cridaven muyren tots aquells qui nos concordaran ab la deliberacio de la
ciutat e axi alguns del conçell dels dits diputats qui en lo passat havien votat que no podien fer la dita deliberacio veents tantes impressions e terrors e cominacions apres ja los eren per altres precedents jornades fetes sen anaren altres restaren e votaren per temor e pahor. E nous volem obmetre la novitat feta per los consellers e conçell de la dita ciutat de Barchinona ço es que com aquests dies passats nostra Excellencia trametes hun plech de letres a mossen Galceran Oliver tresorer del Senyor Rey los dits consellers han pres lo dit plech e contradienthi expressament lo dit tresorer han legides aquelles no faents hi altra diferencia que si les dites letres fossen de una privada persona rompents los segells reyals e legint los secrets de la cort no redubtants violar la gran auctoritat dels segells reyals per usatges de Barchinona e constitucions generals de Cathalunya roborada lo que james fonch vist. E no resmenys digmenge prop passat que teniem vint e cinch del present no contents del damunt dit los dits diputats e conçell ab intervencio del batle de la dita ciutat assistent a ell les persones per los dits diputats e concell e per la ciutat de Barchinona en aço deputades leva lo basto publicament ab gran multitut de gent a mossen Galceran Burgues regent la vegueria de Barchinona e aquell mes en la preso de la dita ciutat faentlo apartar e posarli cadenes e grillons per quant lo dit veguer en virtut de nostres manaments ab forts e grans penes a ell literatoriament fets hauria trets de la preso En Marti Solzina Pere Comes specier e Nantoni Abello de la predita ciutat guiats e assegurats per nos en bona fe e reyal nostra. La qual cosa no passa sens alguna gran admiratio als veents e oynts semblants actes car com sabets altra inferior de la Majestat del Senyor Rey no ha facultat o auctoritat alguna de fer semblant acte en persona de hun tal oficial com es lo veguer de Barchinona lo qual per observança de nostre dit guiatge atorgat als sobredits En Pere Juny del qual res no deu esser attemptat o fet per alguna via juxta lo usatge Quoniam per inicum judicem e altres usatges e leys de la patria faents no resmenys deliberacio los dits diputats e conçell de enderrocar la casa del dit veguer e moltes altres novitats e procehiments fan continuament e continuen fer repugnants al domini e senyoria de la corona reyal. E axi nos vistes e considerades les coses damunt specificades vos havem volgut de aquelles certificar e certificam ab les presents per vostre avis. E per que sapiau ab quants treballs e ab quanta vigilancia sollicitud e cura havem entes e continuadament entenem en lo repos e benefici del dit Principat e de la cosa publica de aquell e per semblant puixats compendre la intencio dels dessus dits
pregants menants e encarregants vos ab quanta afeccio podem vullats considerar e attendre en les coses dessus dites e a la fi per que son fetes e provehir en totes aquestes coses que han sguard a la honor e gloria de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del
Senyor Rey benefici e repos e tranquillitat de la terra e segons de vosaltres confiam e be havets acustumat per la innata fidelitat e naturalesa que vosaltres e vostres predecessors sempre havets hagudes a vostre Rey princep e Senyor. Data en Gerona a XXVII dies de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna. - Als amats e feels del Senyor Rey e nostres los jurats e prohomens e conçell general de la vila de Caldes de Monbuy.

Molt honorables e savis senyors.
A quascuns deu be recordar com per causa de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Karles (no confundir con el idiota de Carlicos Podiodemonte) fill primogenit seu aquest Principat en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda et alias insisti e treballa opportunament e ab gran pertinencia conforma a usatges de Barchinona constitucions leys usos pratiques de aquell tro a perfeta lliberacio (hasta aquí solo se encontraba liberacio, con una l, como leys) del dit Primogenit fahents e prosseguints los actes de aquella per la innata fidelitat dels cathalans ab no poques ans grandissimes despeses treballs e perills a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey e conservacio de la sua reyal posteritat la qual per son degut orde e prerrogativa de grau devingues en la successio apres los beneventurats dies del dit Senyor Rey e encara per reintegracio manteniment e conservacio dels usatges constitucions leys usos e pratiques qui per causa de la dita capcio e extraccio del dit beneventurat Primogenit feta fora lo dit Principat eren stats infringits lesos e prejudicats e com feta per la Majestat del dit Senyor Rey per sa gran virtut e clemencia la dita liberacio fonch per moltes vies e maneres que alguns dels dels consellers e altres qui entorn del dit Senyor Rey staven dehien e significaven la dita Majestat haver concebuda e retenguda alguna molestia e indignacio no solament en respecte del dit glorios Primogenit mas encara de aquest dit Principat per la qual raho e per attendre daqui avant entre la sua Excellencia e lo dit beneventurat Primogenit no pogues a induccio de males persones incidir algun altre cas e no resmenys per constituir lo dit Principat en perpetual repos ordenar las coses de justicia e statuir les leys e libertats de aquell en ferma stabilitat e per altres bons respectes fou pensada la capitulacio per la sua Excellencia per sa gran humanitat e virtut atorgada fermada e jurada. Deu mes avant acordar a vosaltres com apres que fonch plasent a nostre Senyor Deu appellar al seu regne lo dit glorios Karles ora per ora insiguints la dita innata e intacta fidelitat per los embaxadors del dit Principat fonch per part de aquell trames a suplicar molt humilment e devota la Altesa del dit Senyor que per merce sua volgues trametre axi com de fet continuant la sua virtut e clemencia trames lo lllustre don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la poca edat del dit lllustre don Ferrando fonch admesa com a tudriu sua en deguda e pertinent manera en lo regiment del dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya. Crehents nosaltres que aquest Principat representam tota vía que observant se la capitulacio la qual a molta gracia e benefici e utilitat del dit Principat es atorgada e les altres leys e libertats cathalanes era religar e en major amor e devocio obligar e scalfar los coratges dels cathalans qui per guanyar tantes libertats a ells atorgades e dades per los lllustrissimos reys e comtes de Barchinona passats ampliants exaltants e ratifiquants lo reyal domini no han dubtat exposar persones e bens ab llur excellencia en conquistar Sicilia Valencia Napols Cerdenya Mallorcha Manorcha Eviça e altres regnes e terres e fer altres molts innumerables serveys hoc e no essent ara lo dit Principat ingrat de tanta gracia obtenguda de la dita Majestat per les coses atorgades ab la dita capitulacio ultra les grandissimes despeses ja fetes ha donades docentes milia liures. Totes aquestes coses a vostres honorables savieses havem volgut succintament rememorar per ço que mes perfectament puxau compendre a quina fi tiren aquells qui les letres per la Senyora Reyna a vosaltres trameses la derrera de les quals es de molt larga seria dada en Gerona a XXVII del prop passat mes de abril indebitament e no a bona intencio aconsellen salva tots temps la honor e reverencia degudes a la dita Senyora Reyna. E encara per que puxau sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les dites coses hoc e en les subseguents de les quals la dita Senyora Reyna seduhida e mal consellada repetida la humil reverencia com dit es nos vol impingir assats carrech donant entendre a la sua Altesa coses no subsistents ans freturants de vertader fundament. E primerament venint el fet de mossen Johan de Copons cavaller veritat es que per manament de la dita Senyora Reyna aquell en aquesta ciutat sots color de certes paraules per ell segons era afermat dites de les quals procehia certa inquisicio fonch pres ab tot fos guiat lo que privilegis militars e altres de aquesta ciutat e encara leys del dit Principat no comporten e axi fonch apertat e molt stretament custodit com si hagues comes lo major crim del mon. Decontinent nosaltres per observancia de leys cathalanes usos e pratiques de aquelles suplicam la Excellencia de la dita Senyora Reyna una e moltes vegades fos de merce sua e encara instam lo vicicanceller e los reladors de la causa al dit mossen Johan de Copons volguessen servar lo guiatge e aquell tractar com a cavaller juxta les dites leys usos e pratiques fahent li donar la demanda e publicant li la enquesta segons fer se devia allo empero ne encara traurel de la preso demanant ho en gracia aquest Principat unque se pogue obtenir ans axi ha stat pres e apartat entorn tres mesos en gran violacio e prejudici dels
dits usatges privilegis constitucions usos e pratiques e qui pus greu es de hoyr constituit en malaltia fins al article de le mort no li era permes entrar lo veure son fill per pensar ne visitacio de metges ne encara confessio ço que si fos en terra de infels negat no li fora. Attesses adonchs totes aquestes coses nosaltres qui ja havem per cert aquelles eren expressament contra la dita capitulacio e per virtut de aquella haviem citats los dits vicicanceller e reladors no en derogacio ne vilipendi de les regalies juridiccio e preheminencies reyals salva humil reverencia de la dita Senyora Reyna mas usants de aço e ab aquella nos a otorgat e permes requerim lo honorable lavors regent la vegueria de Barchinona quel tragues de la preso e axi fou fet jatsia fos mes mort que viu. En apres a instancia de aquesta ciutat son stats presos En Marti Solzina Pere Comes Anthoni Abello e Jacme Perdigo delats de haver tractada ensemps ab altres alguns dels quals apres son stats presos certa dampnatissima conspiracio havent respecte no solament a mort dels principals homens de regiment de aquest Principat e de la dita ciutat mes encara a subvercio e total destruccio de la cosa publica de aquells en gran ofensa de la Majestat divina e gran deservici del dit Senyor Rey e destruccio del precipuu membre e merlet de la sua reyal corona per la qual raho a instancia de la dita ciutat era iniciada es continuava inquisicio entrevenint mossen Galceran Burgues lavors regent la dita vegueria contra los dessus dits los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys era stat consellat e request per los consellers e consell de la dita ciutat en virtut de privilegis per ell jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols desliuras de la dita preso per los respectes demunt dits. Ell dit empero mossen Burgues infringint los dits e altres privilegis e no havent sguart al grandissimo perill en lo qual la cosa publica era constituida per tants greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquiria a les deu hores de nit desliura los dessus dits de la preso e es cregut se feu per sola causa que la veritat fos amagada de les dites coses axi detestables les quals de directo son contra la dita capitulacio on com a hoyda nostra qui som mantenidors de aquella pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit mossen Galceran qui de totes les dites coses era plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en h contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners delliberacio precedent entrevenint consentinthi la dita ciutat fem pendre e metre en la preso lo dit mossen Burgues no ab multitut de gent salva la dita humil reverencia de la dita Senyora Reyna ans pertinentment e deguda es stat plasent a nostre Senyor Deu que apres los desus dits son stats maravellosament represos e apres altres de major condicio ciutadans de aquesta ciutat e mijançant endressant la omnipotencia divina les coses de que son delats en breu seran manifestades e publicades per les quals los vehents e ohynts sentiran quals crims e delictes son e de quanta temeritat detestabilitat e atrocitat era la consitacio e conspiracio tractada e encara sera vist qui eren los inventors e actors de aquella e com se tirave no solament a subvertir aquesta ciutat mas tot lo Principat. Si aquestes coses molt honorables e savis senyors par sien plasents e dignes de comport pensen hi vostres savieses pensen encara mes quant visiblament (visiblemente; visiblement) nostre Senyor Deu te la ma en endressar les coses qui son a conservacio de la cosa publica la qual no vol peresque segons era tractat per malissimes persones. Es mes avant veritat que per quant a alguns de nostre consell no semblava prou clar que la potestat de inquirir contra aquells qui fan contra la dita capitulacio fos atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona foren tenguts diversos consells axi generals com particulars per esser be vista regoneguda e apuntada la dita capitulacio e la facultat en e ab aquella atorgada e finalment fetes de sa e della totes les rahons e encara particularment comunicat ab persones doctes e de sciencia en lo concell general nostre e de aquesta ciutat fou conclos e desliberat la dita facultat de inquirir esser attribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut de la dita capitulacio aquella al seny litteral entesa ne salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna fou votat per por ne per temor segons apar en los vots en los quals quascu ha dades rahons e motius de aquells ans liberament segons es acustumat. E per ço salva la dita humil reverencia no es occupada
la juridiccio e ofici de la dignitat reyal usar nosaltres com a representants lo dit Principat de les coses permeses e atorgades per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la dita capitulacio ne passar los limits de aquella e los consellers e altres qui tals letres a vosaltres dirigides han compostes de malissima e pessima intencio contra la cosa publica en gran desservici de la Majestat reyal e infriccio de la dita capitulacio scusar nos poden de que com a seductors e mals consellers et alias lo Principat haura plena recordança e no se oblidara ferhi satisfaccio deguda e permesa a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey repos e benefici e tranquillitat del dit Principat. Com sia cregut la Excellencia de la dita Senyora Reyna de molta providencia e saber dotada tals letres e altres consemblants no haguera manades sino concellada e seduhide sinistrament prava e dolosa per ells poch zelants la honor e servici de la Majestat reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. Quant es al qui es scrit los consellers e consell de aquesta ciutat haver pres cert plech de letres de la dita Senyora Reyna dreçat a mossen Galceran Oliver tresorer som certs ells hi foren impellits per deguts respectes e no a alguna mala intencio e creem ells ne han ja dada e daran suficient e plenissima raho com aquells qui son zeladors de la honor e servici de la dita Majestat e del repos e tranquille stat no solament de la dita ciutat mas de tot lo Principat. Ne placia a Deu nosaltres hajam fetes o fassam ne hajam en voluntat de fer novitats o procehiments repugnants al domini e senyoria de la corona reyal com ne sabriem per nostra innata e inviolada fidelitat inseguints los vestigis de nostres predecessors cathalans mas volem e entenem tota via entendre en la conservacio del dit Principat e de la dita capitulacio e altres leys e libertats de aquell per tant cars preus de persones sanch e bens comprades creents tota vegada fahents ho a lahor de la Majestat divina e a honor e servici del dit Senyor Rey vullau donchs molt honorables e savis senyors recogitar ab quant studi vigilancia e maxinacio (machinacio; maquinació; maquinación) se es treballat en destrouir (destruir) e anitxilar (anichilar; aniquilar) la capitulacio e en subvenir e comprimir aquesta ciutat e tot lo dit Principat axi per los tractes en diverses e insolites manares moguts e pactats en aquesta ciutat com per los fets dels pagesos de remença qui huy en dia son en major augment de desorde que james e altres molts dels quals resultar devien fruyts terribles e qui ofenen les piadosos orelles mas a nostre Senyor Deu qui es protector e endreçador dels qui van a bona intencio e conservador de la cosa publica no ha plagut aquella paresca ans visiblament la endreçada e governada e fara per avant. Havem plena confiança per sa infinida bondat e per merits dels seus benaventurats sants e specialment del dit glorios Carles per lo qual som constituits en aquestes perplexitats e lo qual ab sos multiplicats miracles tots jorns nos aconsola e conforta e comprenem nostre Senyor Deu ha haguts e ha per acceptes los actes per nosaltres fets ens dona gran animo en la perseverança de aquells. No sia donchs maravella a alguns si som stats impellits en traure les banderes e fer gent de cavall e a peu e altres desliberacions en virtut de la dita capitulacio et alias car covengut ha e cove axi ferse per obviar a tanta destruccio e extermini tractats e ab gran vigilancia desliberats a exequucio pervenir e per la salut repos e tranquille stat del Principat al qual es necessari usar ara de tanta virtut constancia e unanimitat com james per conservacio de aquell e de la cosa publica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap. E per ço aquesta ciutat qui es la torra mestra (torre maestra) e le principal entre les altres del dit Principat de gran consell virtut e saviesa dotada ha treta la sua propria bandera e ha fets traure penons (pendones) a les confraries e oficis destinant e ordonant capitans guaytes e altres comendables actes per custodia sua tota via essent conformes e de un voler e uniformitat ab aquest nostre concell. De totes les coses demunt dites per retre lo deute al carrech que tenim senyors molt honorables vos havem volgut amplament certificar per esser de aquelles ab veritat informats ab tot cregam les demes vos eren ja notes daqui avant vos
pregam encarregam e exortam quant mes podem vullau esser attents e vigils en la custodia e conservacio de la cosa publica particular quius es acomanada e encara de tot lo Principat com sie interes universal certificants vos nosaltres e aquesta ciutat haver firmissimo proposit e voluntat de esposar les persones e bens ab molta ardor e fermetat en e per conservacio de tot lo Principat e de aqueixa e altres universitats e singulars e de la dita capitulacio e altres leys e libertats de aquell sens les quals viure no desijamans no menys a tuycio e observacio de aquelles que adquisicio usar entenem de aquella virtut que nostros passats han acustumat crehents fermament que fer lo contrari seria en gran ofensa de nostre Senyor Deu e gran desservici de la Majestat reyal e no prou integritat de aquella innata e incorrupta fidelitat que sempre los cathalans qui son fundament de aquella han haguda per la qual e per llurs gloriosos actes son per tot lo mon comendats. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat proteccio e guarda vostra e de aquest dit Principat. Dada en Barchinona a IIII dies de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Los deputats del General e consell llur representante lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. - Als molt honorables e savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat de Gerona.

Igual al documento que antecede, envióse copia, con la dirección respectiva, a las principales municipalidades y concejos generales de Cataluña, como se escribió también al varvesor mosen Arnaldo de Foxá, a los caballeros mosen Pedro Berenguer Sort, mosen Roger Alamany, mosen Pedro Çariera, mosen Juan Çariera, mosen Jofre Çariera y a los donceles En Juan Bertran y En Pedro Juan Ferrer, bajo la misma forma de la carta que sigue.

Al molt noble baro En Bernat Gilabert de Cruylles senyor de Peratallada.
Molt noble baro. Nosaltres per causa del exercit que de present se fa per lo Principat havem necessari gent a cavall. E per que som certs vos haveu manera de subvenir en aquest fet pregam e exhortam vos per ço que ab la mes gent a cavall queus sera posible siau aci sens tota falla al pus prest que poreu per servici del dit Principat e sera dat lo sou ordonat certificant vos esser deliberat lo capita partescha ab les banderes lo darrer dia de maig on empero vostra persona sera impedita no stigau per aço de trametre vostres homens e cavalls e de conduir tots altres queus parra sien dispost e utils a cavall per lo dit exercit e que sien aci a la dita jornada. E sia molt noble baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a IIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.