26, 27, 29 marzo, fin del tomo 18

26 DE MARZO.

Por no haberse podido votar el día anterior sobre lo relativo a la carta que se había de enviar a la Señora Reina, pasóse a votación, en este día, y examinada, tomóse deliberación conforme al voto del egregio conde de Pallars, que fue el que alcanzó mayoría, y es como sigue.

Que fos trames home a la Senyora Reyna ab letra de creença la qual hagues per instruccio lo contengut en la letra de la ciutat de Barchinona que fa sobre lo fet del veguer de Gerona e suplique juxta lo tenor de aquella letra. E mes que sen portas trallat de la letra que per lo present consell se fa del Rey de França per ensenyarla a la Senyora Reyna.

27 DE MARZO.

Conforme a la deliberación que antecede, procedióse al nombramiento de la persona que había de encargarse de entregar la carta a la señora Reina, y resultó elegido el honorable Francisco Ramis.
Tomáronse, además, otras deliberaciones de interés secundario y particular.

29 DE MARZO.

Hecha relación por micer Pedro Severtes de su embajada a la Reina, entregó, de parte de esta, a los señores Diputados, la carta que sigue.

La Reyna tudriu etc.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e faels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. En lo dia present per micer Savertes per vosaltres a nos trames havem rebuda vostra letra de XVIIII del present. Al contengut vos responem que ans de nostra partida de aqueixa ciutat fonch a nos dit per part de vosaltres suplicant nos volguessem proveir en los insults e moviments fets per los pagesos de remença denunciants nos com havien feta delliberacio de fer gent de cavall e de peu per assistir als oficials reyals e als seniors dels dits pagesos e per nos fonch respost que continuament enteniem en lo repos dels dits fets e que personalment hi voliem provehir segons havem fet. E quant a la gent darmes responguem que no acceptavem la dita oferta. Car nos per la preheminencia del dit Senyor Rey a la Excellencia del qual e no a altre solament pertany e per la innata fidelitat dels cathalans erem certa hi poriem ab repos proveir. En apres venint aci com fom a la Rocha nos fou donada per part vostra certa esplicacio en scrits suplicant nos provehissem als dits afers a la qual responguem en scrits oferint provehir degudament e atrobant ns en aquesta ciutat decontinent trametem nostres oficials ab nostres provisions a Santa Pau ahon eren ajustats los dits pagesos. Los quals oyts nostres manaments se desajustaren ab gran obediencia de la qual cosa per nostres letres vos avisam e encara ne fos avisats per los jurats de aquesta ciutat e no obstant com dit havem que per nos e per la dita ciutat fossen avisats del repos e bon stament dels dits negocis per vosaltres son stades tretes les banderes de que havem gran admiracio car pus tost devia esser dada fe a nostres letres e a la ciutat
de Gerona que a fames falses e dolosament compostes e no deguera caure en creença de vosaltres que los manaments nostres per algu en aquest Principat no
fossen obeyts tal es la bondat e fidelitat dels cathalans majorment que com lo contrari fos ja per constitucions de Cathalunya e usatges de Barchinona havien
remeys suficients en consemblants excessos. La qual provisio pertany al Senyor Rey e no a altre e axi al parer nostre quant per los fets dels pagesos de remença lo traure de les banderes nos devia fer la intencio pot esser la que vosaltres diets (occitano; decís; dieu, diéu, deieu) e axi ho creem per que sou cathalans pero nons par se deguessen per vosaltres fer tals procehiments. Los fets no son loables segons per nostres misatgers vos havem scrit e per quant dieu en vostres letres que no solament per los excessos dels dits pagesos mes encara e per altres bons respectes haveu tretes les dites banderes los quals respectes per vosaltres nons son stats notificats. E par a nos que fora cosa rahonable car fer tal moviment per qualsevulla fets no es dupte que a nos e no a altri partany que tenim lo govern de aquest Principat deguerem per vosaltres esser certificada per ço que per nos fos provehit per lo interes de la Majestat del Senyor Rey al qual principalment com a cap e Senyor pertany lo benefici e repos de la cosa publica del seu Principat e de fet hi haguerem provehit si nos fossem dels dits respectes avisada de totes les dites coses per nos es stada dita nostra intencio al dit micer Pere Severtes e per lo semblant per nostres letres als magnifichs mossen Arnau Fonolleda e micer Johan Dusay prothonotari. Per tant vos pregam encarregam e manam quels donets plena fe e creença e ho poseu per obra ab la virtut que de vosaltres se spera. Dada en Gerona a XXII dies del mes de març any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Aun cuando se ocuparon un breve rato del contenido de la carta que precede y de la relación de micer Severtes, no se tomó, por de pronto, ningún acuerdo.
Celebróse el mismo día otra sesión, (aun cuando en el registro marque, equivocadamente según parece, la fecha del 26,) y en ella se leyó la cédula que sigue, presentada por las personas encargadas de examinar el asunto de mosen Copons.

Cum ex inquisitione recepta tam ex propio oficio quam ad denunciacionem Johannis de Copons militis compertum sit per deputatos Cathalonie et eorum consilium ex comissione Generalis curie ultimo celebrate in civitate Illerde congregatum in civitate Barchinone interveniente in hoc civitate Barchinone seu personis per consilum ejusdem civitatis ad hec deputatis in procedimentis factis contra dictum Johannem de Copons militem tam ad instanciam bajuli Cathalonie
generalis seu procuratoris domini Regis quam alias et in illius detencione contrafactum esse per vos honorabilem Franciscum Merquilles vicecancellarium et
honorabiles Jacobum Taranau et Petrum Falco inquisitores seu judices datos contra dictum militem usaticis et privilegiis Barchinone ac capitulis curiarum libertatibus et constitucionibus Principatus Cathalonie et eorum ac earum usui stilis praticis et observanciis propterea in his scriptis predicti deputati ac consilium cum interventu insignis civitatis Barchinone predicta denunciantes vos requirunt in vim octavi capituli ex capitulis inhitis inter regiam magestatem et dictum Principatum ac monent prout et quemadmodum per dictum capitulum contra facientes libertatibus et constitucionibus dicti Principatus ac privilegiis et aliis predictis monendi et requirendi sunt prefigentes vobis terminum decem dierum a die hujusmodi monicionis et requisicionis faciende ut intra illum compareatis et asistatis coram dictis deputatis ac consilio interveniente dicta civitate Barchinone si audiri velitis pro examinacione predictorum et defensione vestra. Notificantes vobis quod nisi comparueritis lapso dicto termino procedetur prout per dictum octavum capitulum procedendum erit et fiet declaratio predictorum et insuper procurator et actor ad hec spetialiter constitutus ofert se in animas suorum principalium et eorum scilicet qui dictam declaracionem laturi sunt tam pro eo actu quam aliis actibus et quocienscumque expedient et opportebit vigore dicti octavi capituli declarare prestare juramentum ad sancta Dei quatuor evangelia prout de presenti prestat in posse vestri dicti honorabilis domini vicicancellarii de judicando et cognoscendo in predictis et aliis ac declarando id quod de justicia videbitur eis declarandum juxta Deum et eorum consciencias quod juramentum recipi per vos requirit alias protestatur de violacione dicti capituli et aliis licitis protestari requirens fieri instrumentum etc.

Pasado a votación este negocio, predominó el voto del conde de Pallars, y en consecuencia se tomó como deliberación, conforme a dicho voto, que la cédula fuese presentada, y se constituyese procurador a este objeto, y para prestar el juramento que en la misma se menciona; resultando elegido para el mencionado cargo micer Juan de Vilamayans, procurador y síndico del General.
Sigue la referida procuración, que firmaron en el acto las personas autorizadas.

Pateat universis quod Nos Manuel de Monsuar decretorum doctor canonicus et decanus ecclesie llerdensis Bernardus Çaportella miles et Bernardus Castello burgensis ville Perpiniani deputati Generalis Cathalonie residentes Barchinone frater Ludovicus Manuel abbas monasterii Sancti Benedicti de Bagiis nomine nostro proprio et tamquam surrogatus a reverendo domino C. Dei gracia Vicense episcopo Johannes abbas monasterii sancti Johannis de Abbatisis nomine nostro proprio et ut surrogatus a reverendo domino Johanne Dei gratia Barchinonense episcopo frater Michael abbas monasterii Populeti Galcerandus Davinyo presbiter surrogatus a reverendissimo domino P. Dei gratia patriarcha Alexandrino administratoreque ecclesie Terrachone Johannes Puiol presbiter surrogatus per reverendum dominum fratrem Anthonium Petrum abbatem Montisserrati (que en textos anteriores, antes que Manuel de Monsuar, era el cabeza de los diputados del General, Antoni, Anthoni Pere) Franciscus Colom archidiaconus Vellensis Augustinus de Insula (De Illa, Dilla)
Johannes Çaplana Johannes Andreas Sorts canonici ecclesie Barchinone et Johannes Torres canonicus Vicensis procurator sindicus et yconomus honorabilis capituli canonicorum ecclesie llerdensis Raymundus Dusay canonicus dicte ecclesie Barchinone surrogatus per reverendum dominum fratrem Jacobum de Ia Guialtruu priorem prioratus Cathalonie ordinis sancti Johannis Jherosolimitani et Michael Ferriç presbiter surrogatus per honorabilem Nicholaum Pujades archidiaconum de mari et canonicum in dicta ecclesia Barchinone. Et nos Hugo Rogerius Comes Pallariensis Bernardus Johannes Çacirera surrogatus per egregium dominum Johannem de Cardona comitem de Prades Johannes Çabastida miles nomine meo proprio et ut surrogatus ab egregio domino Bernardo Johanne de Capraria vicecomite de Capraria et de Basso Michael de Gualbes miles surrogatus a nobili domino Dalmacio de Queralt Johannes Janer domicellus surrogatus per nobilem Guillermum Arnaldum de Cervilione Arnaldus de Viladamany et de Blanes Rogerius Alamanni (se lee Alamaoni) de Pulcropodio et ego dictus Bernardus Çaportella surrogatus ab honorabile Johanne Sampso milite Galcerandus de Hostalrich miles surrogatus per honorabilem Ludovicum Divorra militem Bernardus de Guimera domicellus Galcerandus Bisbal miles surrogatus per honorabilem Guillermum de Montpalau et de Çamaso domicellum Bernardus de Ribes miles surrogatus ab honorabili Marco Dez-Lor milite Petrus Michael de Paguera Artaldus de Claramunt domicellus Petrus de Belloch domicellus surrogatus per honorabilem Petrum de Splugues domicellum et Franciscus Burgues alias de Sant Climent surrogatus ab honorabile Galcerando Burgues alias de Sant Climent milite. Et nos etiam Michael de Plano (Dezplà, de es Pla) consiliarius anno presenti civitatis Barchinone Johannes Agullo paciarius (paer, paher) et sindicus civitatis Ilerde Jacobus Ros Franciscus Lobet nomine meo proprio et ut surrogatus a sindico Villefranche Confluentis Guillermus Colom Ludovicus Xatanti Romeus Lull surrogatus ab honorabile Johanne Lull patre meo Galcerandus Carbo surrogatus ab honorabile Michaele Cardona cive Barchinone Petrus Cestrada surrogatus per sindicum ville de Arbucio Simon de Barbaroja surrogatus a sindico civitatis Dertuse Jacobus Tallada sindicus ville Cervarie Franciscus Ramis surrogatus ab honorabile Francisco de Boscho cive Ilerde et Bernardus de Lauru magister in artibus et medecina civis Gerunde. Quiquidem nos superius nominati qui nomine proprio agimus et principales nostri aliorum prenominatorum sumus et sunt de concilio dictorum dominorum deputatorum et una cum ipsis dominis deputatis representamus Principatum Cathalonie rigore comissionis curie generalis ultimo celebrate in civitate Illerde nobis dictis deputatis facte super negociis tendentibus ad liberationem persone lllustrissimi domini Charoli gloriose recordationis filii primogeniti serenissimi domini Regis tunch per suam serenitatem detenti et ad bonum ac tranquille statum ipsius Principatus per nos prestari habet juramentum super contentis et juxta modum et formam descriptas in octavo capitulo ex capitulatione per regiam majestatem ac pro parte dicti Principatus dudum facta firmata et jurata quod capitulum est tenoris sequentis.
Item per quant experiencia ha mostrat moltes persones starse de mal obrar per dubte e temor de correccio per donar orde en tolre totes maneres de vaxacions o que la justicia daquiavant en lo dit Principat sia be e degudament administrada e los usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya privilegis e libertats del dit Principat per vos senyors e vostres predecessors jurats sien en molta diligencia e atencio observats. Sia merce vostra atorgar Senyor que en qualsevol causes quis tractaran entre vos Senyor e o vostre Primogenit e o loctinents en cas permes e successors vostres e seus o batle general procuradors reyals o fischals de vos dit Senyor o lurs de una part e qualsevol universitats collegis e singulars persones de qualsevol stament dignitat grau o condicio sien de la part altra ara sien les dites causes e questions civils o criminals patrimonials o de qualsevol regalies o altres qualsevulla puixen e degen los dits diputats ab lur consell o la major part de aquell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona axi per lur ofici com encara a instancia o denunciacio de part a despeses del General inquirir contra los dits canceller vicicanceller e regent la cancellaria portant veus de governador e lurs assessors batle general de Cathalunya e procurador reyal dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya e loctinents de aquells e jutgers o assidents per qualsevol dels damunt dits assignats en les dites causes e si sera trobat algu dels sobredits haver procehit fet anantat comes e delinquit contra dits usatges constitucions capitols o actes de cort privilegis usos e libertats de la patria los dits deputats ab lur consell ho facen denunciar al tal delinquent o participi havent en la contrafectio predita. Requerint e monestant en scrits una vegada tant solament aquell o aquells qui participi hauran en la contrafactio predita e si hoit aquell sera vist haver contrafet e promptament e tota dilacio apart posada aquells tals a qui denunciat o requests seran qualsevol sien no revocaran cassaran e anullaran e al primer stat no reduiran tot lo contrafet als dits usatges constitucions e libertats del dit Principat en tal cas ipso facto sien haguts per privats de llurs oficis. La qual privacio los dits deputats denunciaran al Senyor Rey o a son loctinent. E si feta la dita denunciacio aquell tal presumira continuar lo exercici de son ofici que primer tenia ultra que li seria cessat lo salari que primer reebia del General puixen los dits deputats ab lo dit consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona ab veu de crida publica aquell tal fer denunciar e publicar per lo Principat de Cathalunya per privat de son ofici e sien nulles e invalits tots los actes que de aquella hora avant aquell tal faria. E si per los veladors jutges assessors o assidents en les coses sobredites delinquit seria e encontinent feta la monicio no reduhien aquelles coses al degut stament aquells tals sien privats de tot exercici de judicar e valer e assidencia fer en lo dit Principat per spay o terme de deu anys. Declarat empero e entes a major e sobreabundant cautela que sotz lo present capitol en alguna manera no puguen esser compreses causes algunes de part a part sino les dites causes patrimonials e fischals segons dessus es dit e encara les fischals en les quals haja instancia de part lo dit capitol no comprenga si donchs per la part instant no sera recorregut als dits deputats. Plau al Senyor Rey sien servades les coses en lo dit capitol contengudes declarat empero que essent conegut per los dits deputats e conçell entreveninthi la ciutat de Barchinona que per los dits oficials o algu dells sia fet contra los dits usatges constitucions capitols e actes de cort privilegis usos e libertats del dit Principat sia notificat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta jorns apres la dita notificacio allo no sera tornat a degut stament en tal cas les coses en lo dit capitol contengudes sortesquen son efecte. Vol empero lo dit Senyor Rey que los dits deputats e concell e los qui hi entrevindran per la dita ciutat de Barchinona hagen a prestar sagrament als sants quatre Evangelis en poder del canceller o vicecanceller o regent la cancellaria o portant veus de governador en lo dit Principat de dir e declarar ço que segons Deu e llurs consciencies de justicia los aparra e sera vist. Idcirco non valentes circa infrascripta personaliter interesse de certa nostra sciencia constituimus et ordinamus procuratorem et seu sindicum nostrum certum et spetialem ac ad infrascripta generalem. Itaque spetialitas generalitati non deroget nec contra vos venerabilem Johannem de Vilamayans jurisperitum civem Barchinone curiam regiam sequentem licet absentem videlicet ad faciendum et prestandum pro nobis qui nomine proprio agimus et nomine nostro ac etiam pro aliis superius nominatis quorum personas in hiis nos dicti surrogati representamus et in animas nostri et eorum juramentum ad sancte Dei quatuor Evangelia in posse multum honorabilis domini vicecancellerii de dicendo et declarando id quod secundum dominum Deum et nostras ac suas consciencias vel eorum ex nobis seu ipsis qui in hiis intervenerunt de justicia apparuerit et videbitur super et pro causis et factis et seu rebus presentibus et futuris contentis in dicto octavo capitulo et seu illius responsione. Nec non etiam presentandum dicto multum honorabili domino vicicancellario et quibuscumque judicibus comissariis relatoribus inquisitoribus ac aliis quibusvis officialibus et personis ad quas spectet omnes ac quascumque citacionum monicionum requisicionum ac aliorum cedulas et litteras eis tam conjunctim quam divisim directas et seu dirigendas. Et tam de dicta juramenti prestatione quam de presentationibus aliorum predictorum fieri faciendum et recipiendum publicum instrumentum. Nos enim in et super predictis omnibus et singulis comittimus vobis vices nostras plenarie cum presenti. Promittentes vobis et notario infrascripto tanquam publice persone pro vobis et aliis quorum intersit legittime stipulanti Nos et principales nostros surrogatorum predictorum semper habere ratum et firmum quitquid per vos dictum Johannem de Vilamayans in predictis et circa ea procuratum et actum fuerit. Actum est hoc Barchinone videlicet intus camaram concilii domus deputacionis generalis Cathalonie XXVI die marcii anno a nativitate Domini Millessimo CCCC sexagessimo secundo. - Sig+num Manuelis de Monsuar Bernardi Çaportella Bernardi Castello deputatorum fratris Ludovici Manuelis abbatis sancti Benedicti de Bagiis Johannis abbatis sancti Johannis de Abbatissis et aliorum superius nominatorum de stamento ecclesiastico. Sig+na Hugonis Rogerii comitis Palleriensis Bernardi Johannis Çacirera et aliorum predescriptorum de stamento militari. Sig+na Michaelis de Plano Johannis Agullo et aliorum prenominatorum de stamento regali. Qui hec laudamus et firmamus. - Testes hujus rei sunt discretus Anthonius Vinyes Petrus Perello notarius et Johannes Albanell alias de Malda porterius domini Regis cives Barchinone.

Siguen una carta y unas instrucciones, que (según advertencia del registro) corresponden al día 27, y por olvido se dejaron de continuar.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
A vostra excellentissima Senyoria es trames per nosaltres lo honorable En Francesch Ramis ciutada de aquesta ciutat exhibidor de la present per explicar li algunes coses de les quals per nosaltres es plenament informat suplicant humilment vostra dita Excellencia li placia donar fe e creença a tot ço que lo dit Francesch Ramis de part nostra explicara axi com si per nosaltres dit era e exaudir nostra suplicacio axi com se spera de vostra gran Senyoria la qual lo poder divinal conserve en tota felicitat largament e aquella man de nosaltres tot ço que de sa merce sia. Feta en Barchinona a XXVII dies de març any Mil CCCCLXII. - De vostra Excellentissima Senyoria. - Humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Instruccions per part dels reverends magnifichs e honorables deputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable En Francesch Ramis ciutada de Barchinona missatger per ells trames a la lllustrissima Senyora Reina. (Primera vez que sale con i latina, sin contar los textos de Bofarull)
Primerament lo dit honorable En Francesch Ramis premeses humils e devotes recomendacions ab besament de mans a la dita lllustrissima Senyora Reyna de part dels dits deputats e consell li explicara com los dits deputats e consell han hoyt lo embaxador del lllustrissimo Rey de França a ells ab letra de creença trames e li han respost juxta forma de la letra responsiva que li han liurada per al dit Rey de França copia de la qual letra trametem a la dita Senyora Reyna per la qual sa Majestat compendra tota la manera que lo dit embaxador ha proposada e de la qual ab ell se ha tractat.
Item mes lo dit Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell suplicara la dita lllustrissima Senyora Reyna que en lo fet del veguer de Gerona sobre la novitat e greuge per ell fets al embaxador del Illustrissimo Rey de França li placia procehir e fer axi e segons la ciutat de Barchinona per sa letra a la dita Senyora Reyna scriu e suplica. Car creem los dits deputats e consell que lo dit castich succehira molt a servey de la Majestat del Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e del Senyor Primogenit e benefici e repos de aquest Principat.
Datta Barchinone XXVII die marcii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

FIN DEL TOMO DÉCIMOOCTAVO DE LA COLECCIÓN, QUINTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE
DON JUAN SEGUNDO.

CVII. Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

CVII.
Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpiniani nomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitula continentie subsequentis:
- Per moderacio del us et exercici del offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposats appellats de la orta de Perpenya a dicisir et declarar les questions et contrasts de gents sobre tales et dans donats en les possesions de homens de Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumen elegir et que elegexen en la vigilia de la festa de sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparie als consols de la dita vila esser fahedor que daquells dos quells elegexen ni hagues un dells forans habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço es saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils apparie fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi com es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposats de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila muller o fill de ortola et laltre part no era ortola ans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mester et si fahien lo contrari quel juy o declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya ha terres o possessions en terme de algun castell o loch de la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera dat dampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lur a dues persones del loch on la possessio o possessions seran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextima que feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps quel dit hom de Perpenya hi puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lo dit temps lo dit batle o consols fessen satisfer al dit hom de Perpenya si de la extima feta per lo batle o consols o per los deputats per ells dels dits lochs lo hom de Perpenya no era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quel batle o consols o altres per ells en aço deputats hauran feta quel home de Perpenya en aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien major quels dits batle o consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seria clamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extima feta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo home de Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juy sia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenya fa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façen lur extima et la denuncien al hom de Perpenya quis dira haver feta la tala. Et si dins lo temps dessus expressat lo dit hom de Perpenya haura satisfet a aquell qui haura presa la tala quey puxa lome del dit castell manar los sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenya o altre per ell o contra lom de Perpenya se seguia negacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denant los sobreposats de la orta de Perpenya per ço que en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no sia tengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenya vendra denant los sobreposats requirint los que vagen extimar en alcun loch o lochs alguna tala o dan a aquell donat quels sobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batle o consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malifici sera estat fet et si ha servada la forma en lo segon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que sia tengut a son sagrament et pres aquest sagrament per los sobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçar alguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a aço se seguia plet entre les parts et sen fahien appellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxa allegar la extima feta per los dits homens de castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ans les parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feuders de margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dans se hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en los dessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochs dels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en loch daquella hon han acustumat tenir et fer juhi exceptat daquelles que be nos poden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun loch fora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenament de penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurs sien tenguts et hajen primerament requerir lo batle del dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saig daquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casos lo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenaments de penyores axi et per la manera que sera manat per los dits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquell que ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la muller companyas daquells a fi de que hi trameten missatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigs dels dits sobreposats puxen fer facen et complesquen les dites citacions assignacions et execucions et prenaments de penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui faça les citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre official nel dit saig sia tengut de tenir taula axi com ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses los dits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran los dits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en aço puguen variar totes et aytantes veus quant que quant los dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.
- Ad supplicationem perhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villa Turricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.

LXXII. Reg.n.878, fol.165 ?. 24 jun.1345.

LXXII.
Reg.n.878, fol.165 ?. 24 jun.1345.

Petrus et cetera dilectis et fidelibus universis et singulis officialibus nostris vel eorum loca tenentibus ad quos presentes pervenerint salutem et cetera. Quamquam nos cum privilegio nostro duxerimus concedendum universis et singulis populatoribus popule de Penyas Albas site in monte Tirasone et illis qui inibi venerint populare quod per sex annos a principio dicte popule in antea continue numerandos non teneantur littigare nec eorum debita christianis vel judeis exsolvere quinimo per dictos sex annos elongati inde
existant penis et usuris cessantibus quibuscumque prout hec et alia in privilegio supradicto lacius continentur: vos tamen seu aliqui vestrum recusatis dictum privilegium observare Michaeli Sanccii de Conchiellos populatori dicte popule et aliis qui ad eandem venerunt postea seu a modico citra tempore populare asserendo seu pretendendo dictum privilegium per nos fuisse concessum dumtaxat primis populatoribus dicte popule et non aliis. Quocirca a nobis super hoc remedio justicie postulato vobis et cuilibet vestrum dicimus et expresse mandamus quatenus prenominato Michaeli Sanccii de Conchiellos et universis et singulis aliis qui ad eandem populam venerunt vel de cetero venerint populare observetis et observari faciatis privilegium supradictum quoniam nos declaramus hujus serie intentionis nostro fuisse et esse dictum privilegium debere extendi non solum primis populatoribus sed aliis etiam qui ad eandem venerunt postea seu venient de cetero populare ita quod per dictos sex annos postquam inibi venerunt seu venerint populare non teneantur seu constringatur littigare vel eorum debita christianis vel judeis exsolvere ut prefertur nec ratione predicta per vos seu vestrum aliquem capiantur sub pena in dicto privilegio expressata. Datum Perpiniani VII kalendas julii anno Domini MCCCXLV. - a. vicecancellarius. - Guillermus de Moraria mandato regis facto per Blascum Daysa consiliarium.

CLIV. Varia 25, Alfon. IV. 3 set. 1450.

CLIV. 

Varia 25, Alfon. IV. 3 set. 1450.

Nos Alfonsus etc. Etsi nostra civitas Barchinone cum propter multa tum ob ejus reipublice gubernationem inter alias ditionis nostre civitates caput extulit et jam pene omnes alie quas diximus civitates ad instar illius sese gubernare et rempublicam exercere studeant: unam tamen solam rem ad ceteras hujus orbis civitates equiparandas et si fas est dicere exsuperandas deesse civitati eidem arbitramur quoniam non ita ut expediret in cojuslibet scientie facultate ibidem opera datur quod si fieret cives et incole dicte civitatis et etiam circumvicini ex sapientibus scientifici fierent et hi qui haud pingui superlectile abundant facilius litteris operam darent. . Plane dilecti et fideles nostri Johannes de Marimon et Bernardus Çapila nuntii ad nos per dilectos et fideles nostros consiliarios et probos homines dicte civitatis Barchinone nuper demissi nobis pro parte dictorum consiliariorum et proborum hominum ejusdem civitatis humiliter supplicarunt ut cum consiliarii et probi homines ipsi multiplicibus justis quidem et honestis inducti motivis et presertim optima situs sepedicte civitatis dispositione pensata utque illius oriundi divinis et humanis scientiis et doctrinis floreant in ipsa civitate generale studium instituere et fundare gliscant et pro illius fundatione votiva ad ea omnia que requiruntur prompti et parati sint dignaremur eis super his nostram licentiam facultatem et auctoritatem impartiri: atque nos qui dictam civitatem Barchinone suis exigentibus servitiis et meritis inter ceteras civitates nostras nedum diligimus sed amamus ac illius comodum amplificationem et augmentum affectamus: hanc supplicationem tanquam justam et rationi consonam necnon beneficio et utilitati reipublice civitatis ejusdem ac comodam benigne exaudientes: tenore presentis carte nostre cunctis temporibus firmiter valiture de certa nostra scientia deliberate et consulto memoratis consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinone licentiam et facultatem plenariam impertimur quod deinde in antea si et quando eis fuerit bene visum dictum generale studium in sacra theologia jure canonico et civili morali et naturali philosophia septem liberalibus artibus medicina aliisque scientiis et doctrinis ac etiam facultatibus in ipsa civitate Barchinone scilicet in ea parte quam maluerint statuere fundare et ordinare valeant atque possint. Quod quidem generale studium ejusque cancellarius rector consiliarii magistri doctores bacallarii scolares et ceteri studentes in eodem immediate cum statutum seu fundatum fuerit possit et possint ac valeant in universali et singulari gaudere uti et frui et letari omnibus illis honoribus prerogativis favoribus libertatibus immunitalibus exempcionibus franquiciis et privilegiis quibus alia generalia studia per nostros predecessores Aragonum reges serenissimos memorie celebris aut per nos ipsos in regnis nostris Aragonum Valentie et principatu Cathalonie fundari permissa et in eis habitantes seu studentes et signanter generalia studia Ilerde et ville Perpiniani letari uti frui et gaudere solita et soliti sunt et debent de jure usu seu consuetudine vel aliter quoquo modo: nos enim easdem libertates exemptiones franquitias favores honores privilegia prerogativas ac immunitates que aliis studiis predictis presertim civitatis Ilerde et ville Perpiniani concesse et concessa sunt contextu presentium eidem generali studio civitatis Barchinone et legentibus doctoribus ac studentibus in eodem et aliis omnibus predictis quam citius et quam primum statutum fundatumque fuerit de dicta certa scientia conferimus concedimus et plenarie impertimur sicut et quemadmodum comuniter ceteris studiis generalibus in regnis et terris nostris occiduis et presertim dictis generalibus studiis civitatis Ilerde et ville Perpiniani hactenus sunt indulta et eis ipsa generalia studia hactenus usa sunt ac in eorum possessione existunt. Serenissimis propterea Iocumtenentibus generalibus nostris presentibus et futuris voluntatem nostram hanc declaramus qua volumus disponimus et ordinamus reverendosque ac venerabiles in Christo patres archiepiscopos episcopos abbates ac ceteros ecclesiasticos dictorumque archiepiscoporum et episcoporum in spiritualibus et temporalibus vicarios generales requirimus et hortamur mandamusque gubernatori nostro
generali ac ejus vicesgerenti bajulis quoque generalibus et localibus vicariis subvicariis consiliariis paciariis procuratoribus juratis consulibus ceterisque universis et singulis officialibus et personis quavis auctoritate ecclesiastica aut seculari fungentibus tam presentibus quam futuris per universa regna et terras nostras ubilibet constitutis et constituendis sub nostre indignationis et ire incursu et alias quanto fortius et strictius dici potest quatenus nostras hujusmodi licentiam facultatem et concessionem et omnia et singula supra contenta firmiter teneant et observent ac faciant ab omnibus perpetuis temporibus efficaciter custodiri nec secus agant ratione aliqua sive causa. In quorum testimonium presentes fieri jussimus nostro majori sigillo majestatis pendenti munita. Datum in castello Turris Octave die tertio mensis septembris anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo quinquagessimo hujus regni nostri Sicilie citra farum anno sexto decimo aliorum vero regnorum nostrorum tricessimo quinto. - Signum Alfonsi Dei gratia regis Aragonum Sicilie citra et ultra farum etc. - Rex Alfonsus (1).

(1) En virtud de este real privilegio se estableció en Barcelona la primitiva universidad literaria, o estudios generales, en el edificio que se halla situado en la calle den Ripoll frente del arco o volta de miser Ferrer, propio en el día del Exmo. Sr. marqués de Ayerbe; y desde este punto fue trasladada a la Rambla, en los términos que manifiestan los antiguos dietarios que existen en el archivo de la casa de la ciudad y en nuestro poder, que dicen así: - El de la ciudad.
- Dimecres a XVIII de octubre de MDXXXVI los honorables consellers volent effectuar la desliberacio del consell de cent jurats celebrat a X de agost prop passat sobre la edificacio del estudi general fahedor en la Rambla en la plassa dels Bargans y de la Palla foren de bon mati a la Seu per acompanyar la professo del reverent capitol y clero de la Seu que ana al dit lloch lo qual fonch envelat y molt ben empaliat ab un bell altar arrimat a la paret de la muralla que es al costal del portal de la Palla ab uns bells draps de brocat ben ornat de or y argent brandons y ciris blanchs cremants tot entapissat per terra y enramat, y en lo dit altar y eren posades ço es la creu ab lo crucifixi al mig de argent de la ciutat y la imatge de santa Eulalia de argent que presta la Seu a la part dreta y la imatge de santa Ana que presta la iglesia de santa Ana a la part esquerra per ço que lo altar de dita capella ha de ser fundat sots invocacio de santa Creu santa Eulalia y santa Ana. E parti la dita professo de la Seu a las VIII hores de mati ans de mig jorn acompanyada de molta gent ahont celebra lo offici divinal lo reverent señor archabisbe de gracia don Joan Miralles: lo qual offici finit la dita professo isque fora a la cantonada del lloch ont estava feta la cava per posar la primera pedra que es devant lo carrer dels Telles ahont devallaren lo dit senyor archabisbe y los honorables consellers y lo mestre de cases: e preparada la pedra se havia de posar en lo dit canto per lo dit senyor archabisbe Miralles foren dites las oracions y benediccions pertanyents: las quals finides maestre Bertran Dezvalls conseller en cap en nom y per part de la present ciutat posa la primera pedra en son lloch donant principi a la dita obra en nom de la Santissima Trinitat pare fill y sant esperit y a honor y gloria de la santissima creu y de las preciosas santa Eulalia y santa Ana y de tots los sans de paradis que vullan supplicar a la divina Magestat vulle infundir la sua beneita gracia a la obra del dit studi y apres a la institucio de aquell al seu sant servey amen.
- En otro dietario dice asi:
- En aquest present any (1535) per algunas personas devotas y Iletradas mogut per lo sant Esperit fonch fet ofertas als consellers de algunas rendas e pecunias contans per fer un estudi general en la present ciutat: y entes per los conselles lo tal benefici per la cosa publica feren eleccio de persones de tots staments per concertar lloch y mestres y llissons hoc encara per anar per la ciutat per cercar major caritat: e lo dia de sant Llorens a 10 de agost entre la renda que la ciutat tenia ab antiquo que eran 150 lliuras per lo estudi fonch trobat tenir 500 lliuras de renda y mil lliuras comptans passadas per obrar lo colegi. Las ores dit dia per lo consell de cent jurats fonch deliberat y donat lloch per dit estudi o collegi al cap de la Rambla del portal de Sant Sever hon se pesaba la palla fins al portal hon se posaben los bergans braçers: en lo jorn de sant Bartomeu comensaren a dar (dari : hay una i escrita más abajo en la línea) pedra y altre manobra ab molta cerimonia per obs de dita obra en tos temps. Apres anant en aument alavorens mudaren los bargans al portal de la Bocaria a la colsada de la torra envers mar e lo pes de la palla a la colsada de la altra torra del portal que diuen de la Verema.
- El cuerpo municipal o concejo de ciento de Barcelona, a cuyo cargo corría la universidad literaria, le dio en seguida ordinaciones que se imprimieron en Barcelona por Jaime Cortey, librero, a 18 de julio de 1560. Concluida la guerra de sucesión, el rey Don Felipe V mandó trasladar esta universidad de Barcelona o la ciudad de Cervera, y destinó el edificio para cuartel de artillería y otras tropas, que al fin ha sido destruido para ensanche de la Rambla y apertura de la puerta de Isabel II.

clv-secret-10-alfon-iv-fol-10-25-enero-1453

CXXXIV, reg 1900, fol 228, 6 marzo 1392

CXXXIV. 

Reg. N° 1900, fól. 228. 6 mar. 1392.

Nos Johannes etc. quamquam illustrissimus dominus rex genitor noster memorie recolende subscriptis solerter cupiens providere ordinacionem ac provisionem fecerit cum ejus carta hujusmodi seriei:
- Nos Petrus Dei gratia rex Aragonum Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie quoniam plerumque contingit quod ad sugestionem et dolosos tractatus nonnullarum personarum contrahuntur in villa Perpiniani cum diversis puellis seu domicellabus matrimonia clandestine et secrete parentibus tutoribus vel curatoribus et amicis seu illis quorum regimini seu gubernacioni puelle seu domicelle ipse subsunt nolentibus ac ipsis penitus insciis et alias minus bene ex quibus multociens inter utriusque partis amicos disensiones et odia ac personarum et
bonorum exterminia subsequntur: propterea ad humilem supplicacionem per consules et probos homines dicte ville inde nobis factam volentes hujusmodi actibus detestabilibus viam percludere et provisionem adhibere per quam in villa ipsa dicta matrimonia ut convenit debite contrahantur et predicta mala et scandala penitus evitentur: tenore presentis statuimus providemus et ordinamus quod nullus cujusvis status seu condicionis existat amodo contrahat neve audeat vel presumat in villa predicta cum aliqua puella (pubilla) seu domicella (donzella, doncella) contrahere matrimonium clandestine secrete vel alias nec matrimonium ipsum tractare prosequi nec ejus celebracioni interesse absque patris ipsius puelle vel domicelle si patrem habuerit sin autem matris ejus vel tutoris aut curatoris ipsius si matre caruerit sin autem duorum vel trium proximorum in gradu parentele voluntate ac speciali consensu: alioquin volumus quod ille qui contrafecerit matrimonium clandestine contrahendo absque voluntate ut dictum est patris vel aliorum superius contentorum fiat exul a terris et dominatione nostris et puella que dictum matrimonium contraxerit efficiatur non capax in bonis paternis vel maternis nec possit aliquid de quibuscumque bonis dare in dotem dicto marito. Verumtamen si dictus maritus dictum clandestinum matrimonium contrahens sub dicta forma fuerit domesticus comorans in domo cum dicta puella condempnetur ad mortem inspecta tamen condicione persone per bajulum Perpiniani cum consilio consulum dicte ville: tractatores vero dicti matrimonii ad perpetuum exilium condempnentur. Mandantes per hanc eandem expresse inclito ac magniffico infanti Johanni primogenito nostro carissimo duci Gerunde comitique Cervarie ac in regnis et terris nostris generali gubernatori ejusque vices gerenti in comitatibus Rossilionis et Ceritanie ceterisque officialibus et subditis nostris ville predicte presentibus et futuris quatenus ordinacionem statutum et provisionem nostram hujusmodi firmam habeant teneant et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant quavis causa. In cujus rei testimonium presentem fieri et nostro sigillo pendenti jussimus comuniri. Data Barchinone XXVI die februarii anno a nativitate Domini MCCCLX nono regnique nostri XXXIIII. Visa Romeus. - Verumtamen prout multorum veridica relacione percepimus adhuc in villa memorata matrimoniorum clandestinorum abusus non est penitus resecatus: quare volentes supra his debite providere statuimus et ordinamus quod in dicta villa preinserta provisio perpetuo observetur et si quis contra formam vel mentem ipsius fecerit penis in eadem apositis affligatur: et ultra ipsas penas sic clandesline ut continetur in dicta littera contrahentes ac consencientes vel presentes ipsi matrimonio et quilibet in penam mille morabetinorum incidant ipso facto que pena tociens exigatur quociens fuerit contrafactum. Et ut in dicte pene execucione vel exaccione major diligencia habeatur pena ipsa in partes duas dividatur cujus medietas fisco nostro residua vero medietas consulibus et universitati dicte ville convertenda per ipsos in necessitalibus ipsius ville protinus cum exacta fuerit tribuatur: pene vero predicte cum vocatis partibus adjudicate fuerint cum effectu per officiales nostros exequi habeant statim cum per consules dicte ville fuerint requisiti sic quod ipsi contrahentes et presentes seu consencientes statim ipso facto per nostros officiales capiantur et capti tamdiu teneantur in comuni carcere ipsius ville donec penam pecuniariam tam fisco nostro quam dicte universitati exsolverint precontentam et a dicto carcere comuni extrahi seu liberari non valeant per manuleutam seu alias donec dictam penam exsolverint cum effectu. Et si officiali nostro ad quem spectet visum fuerit quod illi qui rationibus predictis capti erunt solvere non possent dictam penam peccuniariam propter paupertatem eorum seu inopiam: quod dicti tales capti rationibus predictis fustigentur per dictam villam condicione persone attenta et perpetuo exilio comitatus Rossilionis et Vallespirii condempnentur sine spe venie aliquali. Mandamus itaque per presentes gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo dicte ville necnon aliis universis et singulis officialibus nostris et eorum locatenentibus presentibus et futuris sub pena duorum mille morabatinorum auri nostro erario applicandorum quod ordinacionem et provisionem nostras hujusmodi perpetuo teneant et observent et etiam exequantur tenerique et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem fieri et pendenti nostro sigillo jussimus comuniri. Data Barchinone VI die marcii anno a nativitate Domini millesimo CCCXCII regnique nostri VI. - Guillelmus de Vallesica. - Dominus rex mandavit michi Francisco Dalçamora ad relacionem thesaurarii. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Jacobus Quinta.

cxxxv-reg-1906-fol-131-10-septiembre