Ley V.
Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.
Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: car ladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en son cas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçan los baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuan o porfidian o contenen ab elles: per ço aytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sos enemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conve al poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quel poble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara ques mostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlos via et carrera per la qual sapoderassen dells meseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per aço no seria poca la que dels enemichs lus vendria quan lus haguessen feta perdre la terra a gran dan et deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemich mortal axi com aquell qui ço del seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.
Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.
Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: car ladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en son cas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçan los baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuan o porfidian o contenen ab elles: per ço aytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sos enemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conve al poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quel poble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara ques mostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlos via et carrera per la qual sapoderassen dells meseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per aço no seria poca la que dels enemichs lus vendria quan lus haguessen feta perdre la terra a gran dan et deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemich mortal axi com aquell qui ço del seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.
