Ley XVI. Com deuen esser leals los cavallers.

Ley XVI. 

Com deuen esser leals los cavallers.

Leals conve que sien en totes maneres los cavallers: car aquesta es bonea en la qual sacaben et sencloen totes les altres costumes et aquella es axi com a mare de totes les altres. E jassia que tots los homens degen haver lealtat pero senyaladament conve que la hagen los cavallers e que aquests la hagen per IIII rahons segons quels antichs ho dixeren. La primera es per ço com son ordonats per guarda et defensio dels altres e no porien esser bons guardadors ni defenedors aquells qui no fossen leals. E per ço es mester de necessitat que hagen lealtat en lurs voluntats et que sapien et vullen obrar daquella: car en altra manera no poria esser que no feessen tort als homens que no metrien mal et dan a si meseix et a totes les coses ab que han deute: per tal es mester que hagen lealtat et que entenen que es et sapien fer obres de lealtat axi com se conve.

ley-xvii-com-cavallers-deuen-saber-conexer-cavalls-armes

Ley XIII. Com los cavallers deuen esser savis et entenents per tal que sapien obrar de lur enteniment.

Ley XIII. 

Com los cavallers deuen esser savis et entenents per tal que sapien obrar de lur enteniment.

E jassia que fossen enteses et savis los cavallers axi com damunt havem dit en la ley davant aquesta et daço valguessen mes: empero tot aço lus valdria poch si no ho metien en obra: car jassia quel enteniment los mostras que deguessen haver pera saberho fer nols valdria res sino o metien en obra: car la obra aporta al hom acabament de ço que enten e es axi com a espil en ques mostra la sua volentat el seu poder qual es. E per ço conve que los cavallers sien savis et certs pera saber obrar de ço que entenen: car en altra manera non porien esser acabadament bons defensors.

ley-xiv-com-los-cavallers-deuen-esser-be-acostumats

Ley V, com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Ley V.

Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: car ladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en son cas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçan los baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuan o porfidian o contenen ab elles: per ço aytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sos enemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conve al poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quel poble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara ques mostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlos via et carrera per la qual sapoderassen dells meseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per aço no seria poca la que dels enemichs lus vendria quan lus haguessen feta perdre la terra a gran dan et deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemich mortal axi com aquell qui ço del seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.

Ley 6

Dels juglars.

Dels Juglars.

En les cases dels princeps segons que mostra antiquitat juglars degudament poden esser cor lur offici dona alegria la qual los princeps molt deuen desijar e ab honestat servar per tal que per aquella tristicia e ira foragiten e a tots temps se mostren pus gracioses. Perque volem e ordonam que en nostra cort juglars quatre degen esser dels quals dos sien trompadors e lo ters sia tabaler el quart sie de trompeta al offici dels quals sesguart que tots temps nos publicament menjants en lo començament trompen e lo tabaler et lo de la trompeta son offici ensemps ab els exercescan e encara allo metex façen en la fi de nostre menjar: si donques juglars estranys o nostres qui empero astruments sonen en la fin del menjar nos aquells oyr voliem. En apres no volem que en la cuaresma ne en dia de divenres si donchs gran festa no era quels dits trompadors trompeta e tabaler lur offici facen en lo comensament de la taula ne en la fin: los altres empero juglars sien qui sapien sonar esturments en les festes et en los altres dies segons que sera convinent lurs estruments sonar manam davant nos e a aquests nombre de necessidat no posam: los dies empero dels divendres e de cuaresma per aquella manera que desus es dit tan solament exceptats. Manam encara que en temps de guerra axi trompadors con altres si donques no era juglar de tal estrument lo qual lavors sonar no fos covinent mes que no hauran acostumat sien diligents en lur offici e axi a nos estants que con ops sera ells appareylats trobem a lur offici a fer. Los majordomens encara no menyspreen ans fermament obeesquen.

Dels camarlenchs