CAPITOLS DE EXAVIMENTS E DE VENDES A TEMPS.

CAPITOLS

DE
EXAVIMENTS

E
DE VENDES A

TEMPS,
FETS PER MOSSEN BLANES

GOVERNADOR
DE MALLORCA.

LA CRIDA

Ara
hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal,
Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General
del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de
Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo
offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit
Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses
devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor.
Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é
los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi
matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas
del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols
seguents.

LO
NOM DE IESVCHRIST HVMILMENT INVOCAT.

LO
Molt Magnifich Mossen Vidal Castella Doris, de Blanes, Caualler,
Conseller, e Cambrer del molt alt, é molt Excellent Señor Rey,
e Lloctinent General del dit Señor Rey en lo dit Regne de
Mallorca; é Regent la Gouernacio del dit Regne: vista la prouisio,
impetrada del dit molt alt Señor Rey per part de la Vniuersitat del
dit Regne, sobre los contractes de exeuiments, e uendes
a temps, ab sobremesa de fer la qual prouisio, es estade
dada en la Vila dé
Fraga á xx. de Setembre Añy M. CCCC xxxx (1440).
propassat, e vista la commissio, per la Maiestat del dit Señor Rey a
ell donada en la dite prouisio: hagut, en e sobre las dites
deuall escritas ple e digest consell, e colloqui ab lo Honor.
Misser Miquel Zaburgade, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor
seu, e ab los Honor.

Mossen
Saluador Sureda Caualler, Misser Gabriel de Veri Dr. en Lleys, Mossen
Bartho. Dezcos, Mossen Ramon de Moya, e Mossen Iuan Esteua;
Sindich dels Iurats del dit Regne: e com lo Honor: Mossen Arnau
Mestre coniurat llur sie malalt, e agut
aximatex colloqui, e ple consell, de alguns notables homens
del dit Regne de diuersos estaments, en aço appellats; e conuocats,
fa e ordena los Capitols, statuts, e Ordinacions seguents: tant en
virtut de la dite commissio, per lo dit Señor Rey feta á ell, com
aliás per authoritat de son offici, tant sobre los dits contractes
de exauiments, e vendes a temps com sobre altres contractes, e
coses deuall escritas, segons en los dits Capitols, statuts, e
Ordinacions, es mes llarch contingut: las quals son del
tenor, e continencia seguent.

PRIMO:
que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes
mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams,
ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per
mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e
menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del
comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar,
ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e
que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui
pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En
altra manera, tal contracte no valega, nen sia
fet

dret;
ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran
totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les
cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e
per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço,
correrán los dits Corredors ab açots, e las dites
coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu
dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M.
Çaburgada.

II.

ITEM:
que los dits Notaris, sots la dite pena; no puguen posar en tals
contractes, renuncio al for seglar, ni renuncio alguna
als presents statuts, é Ordinacions, encareque fos iurade,
sots la pena demunt dita, e que tal renunciacio encareque fos posada,
no valega: ans sia ipso iure nulla, é inualida
(iuualida); com als presents estatuts fets en odi dels
crehadors, (acreedores) o venedors. nos pusquen
renunciar.
M. Çaburgada.

III.

Item
que aquells qui en temps passat, fins lo die de vuy hauran
venudes robes, o mercaderies a temps, en la forma de sus
prohybida: no pusquen demanar, ni hauer dels
compradors, qui fins asi no hauran pagats, los preus, sino
tantsolament lo preu vertader, que valien las dites robes, al
comprant en lo temps de las dites vendes, ab
interesser a raho de vuit per cent; deltemps de
triga fins a la Real paga.

M.
Çaburgada.

IIII.

Item
que de aqui auant, sien inhibits, e aguts per nulles, é
inualidos, tots contractes de exauiments, é vendes, é
revendes de qualseuol robes, ó mercaderies: quis fassen en vn matex
temps. Axi com V. G. si lo comprador, apres de la compre per
aquell feta a temps, reuendrá de continent, al venedor la
cosa per ell comprade, é los Notaris, é Corredors qui
intrauindran incorreguen ipso facto las penas de sus
dites, sens alguna gracia, é merçe.

M.
Çaburgada.

V.

ITEM
es statuyt e ordenat, que los contrahens, no puguen renunciar al
Priuilegi Real, parlant de contractes de compres de llanes, olis, e
altres explets anticipadament, e dels quatra sous per lliure;
que los venedors, son tinguts tantsolament pagar als compradors: ans
tals renunciacions, no puguen posar en los contractes; e posades, no
valeguen; com sien atorgades en odi de compradors. Los Notaris
empero, é Corredors, qui hi entreuindran, incorreguen las
desus dites penas.

M.
Çaburgada.

VI.

ITEM,
es estatuhyt, e ordenat; que aquells, qui compraran, o han ya
comprades, olis, llanas, é altres coses, robes, fruits o
explets: ni los venedors sien tinguts lliurar los aquells, si donchs
no suplexen lo iust preu, que aquellas valran
en lo temps del lliurament. Si empero hauran pagat lo preu, o part de
aquell en tot lo temps de la vende, siels pagat interesser, de
ço que pagat hauran: comptat del die de la paga que fet hauran fins
al die q hauran rabuda, o rabudes las dites
robes, é coses comprades.
M. Çaburgada.

VII.

Item:
que algu qui de ça Cullita, o rendes, o de delmes;
haura blat, ó prouisio sua, e de la familia: non pusque en la
present Isla, comprar de algu per son menyar, e per
reuendre aquell; que ya tindra vell, E contra: e aço,
sots pena de perdre aquell que comprara. Pero, sino tindra vna
lley de blat, ço es xexa, ó roig:
sia licit comprarne de aquell que no tindra; per prouisio sua,
ó de la familia tansolament, é per semblant, sie licit e permes als
ceditors censalistes; de diners, o de blats; encare
que yan tenguessen per llur prouisio pendre de llurs
deutors blats, en pague de llur Censal.

M.
Çaburgada.
VIII.

Item
que als presents Capitols, statuts, é Ordinacions; no pugue esser
fet algun frau directament, ó indirectament: é que alguna (se
lee ! pegado a alguna) perçona no pugue per interposade
persona comprar, ni vendre, en frau ni periudici de las
presents Ordinacions: ni prestar hy son nom per altres:
sots pena, tant al venedor, com al comprador; e al qui terça
perçona hi fara interposant, de cent lliures per: quiscuna
vergada: aplicadors, per la tersa (salta página, la terça)
part al Fisch del Señor Rey: e per la terça, a la obre dels
murs, e per laltre terça ad denunciador o Acusador é no res meñys (nihilominus, nichilominus) tals contractes
fets en frau, e sien ipso facto iure nulles, é inualidos; e
no sie fet dret. E los Notaris, e Corredors, quiy entreuindran
incorreguen las dites penes.

M.
Çaburgada.

IX.

Item
que los Capsers, e los Tenders, ó altres
reuenadors de teles, pexos, llagums,
ó altres coses; e arrossos, puguen las dites coses comptar a
temps, e vendre aqlles a manut en llurs cafes, e
botigues: empero q aqllas, no puguen vendre, ó
reuendre, a temps, sots las dites penes. Entes empero,
que per ço no es derogat a la Ordinacio de vendre las dites
coses per aqll matex preu dins tres dias apres que
aquellas hauran comprades.

M.
Çaburgada.

X.

Item:
es statuyt, é ordenat, que de 15. del mes de Abril primer vinent, en
auant, sien tinguts inuiolablement sots las penes en aquells
contingudes, los Capitols é statuts qui en lo passat foren fets, é
ordenats, ab authoritat del Magh. lleuors Lloctinent General sobre la
vende, que fan los drapers dels draps, a tall: ço es que los dits draps, nos pusquen vendre sino bañyats,
segons q en los dits Capitols, es mes llargament contengut.

M.
Çaburgada.

XI.

Per
ço lo Magnifich Lloctinent General salua a ell facultat de corretgir
declerar, interpretar, é esmenar ab consell dels Honor.
Iurats los dits statuts, é Ordinacions, e coses en aqlles
contengudes, en tot, é en per tot: mane ab la present a tot
hom

generalment,
de qualseuol lley, ó estament sie: que tots los dits Capitols,
statuts, e Ordinacions tenguen, é obseruen a la lletre, sots
penes en aquell contengudas, com del die present auant
aquells hauran, é obtindran llur força e valor.

M.
Çaburgada.

Per
tant lo Spectable, e Magnifich Llochtinent General, ab tenor de la
present mane a tot hom generalment, de qualseuol lley, y condicio, o
stament sie: que de aqui auant, las dites Ordinacions, e Capitols
segons llurs series e tenors tenguen e obseruen, e noy
contrauenguen sots las penes en aquells contengudes. Dat. en
Mallorca a xxiiij. de Mars, Añy de la Natiuitat de nostre
Señor M. CCCC. LXXI. (1471)

CXVI. Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

CXVI.
Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbi Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Hapspurgi (Habsburgo) Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristanni et comes Goceani. Quia regalis favor tunc debet esse propensior et amplior cum justis populorum supplicationibus imploratur his precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem respiciunt: hinc est quod per fideles nostros Hieronymum Calaph utriusque juris doctorem et Hieronymum Roig notarium syndicos civitatis nostre Illerde fuerunt coram magestate nostra reverenter oblata et presentata in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus post alium seriatim sic sequntur.
- Sacra catolica real magestat: com en la ciutat de Leyda hi haje pare de orphens lo qual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos e altra gent perduda qui son seminari de lladres y lo dit exercici y ministeri nos puga ben fer per no tenir lo exercici y forsas prou bastants lo que es causa que dita sua ciutat de Leyda esta plena de gent odiosa qui devasten les heretats y territori: per facilitar la repulsio de semblant gent suppliquen a vostra magestat miser Hieronym Calaph y Hieronym Roig syndics de la dita ciutat de Leyda tramesos a les corts que vostra magestat mane celebrar en la present ciutat de Barcelona sie de son real servey concedir a la dita ciutat de Leyda y pare de orphens de aquella lo mateix exercici y jurisdiccio que per privilegi us e costum te lo pare de orphens de la ciutat de Çaragossa. Plau a sa magestat que lo syndic done primer informacio sobre quina es la jurisdiccio del pare de orphens de Çaragossa. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndics sie de son real servey per conservacio de la dita ciutat que los pahers que vuy son y per temps seran que per privilegis reals son ja executors dels deutes de la dita ciutat tinguen en la exaccio de aquells la matexa jurisdiccio que en semblants te lo clavari de la ciutat de Barcelona per privilegis o altrament e que se puga procehir contra los debitors y hereus de aquells e sos successors de la manera que dit clavari ha acostumat procehir en la ciutat de Barcelona per recuperacio dels deutes de aquella volent los deutes a la ciutat de Leyda deguts y devedors sien axi privilegiats tam in exequendo quam alias in omnibus et per omnia com ho son los de la dita ciutat de Barcelona concedint a la dita ciutat de Leyda pera dit effecte tots los privilegis a la de Barcelona concedits. Plau a sa magestat concedir lo contengut en lo present capitol perals debits que seran de assi al davant tant solament y que en los deguts se serve lo acostumat. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndichs sie de son real servey concedir privilegi a la dita ciutat de Leyda de que la prohomenia del morbo (peste mórbida) de dita ciutat de Leyda en temps de pesta (la peste) o guarda della tant com durara dita guarda puga la dita prohomenia ensemps ab los pahers crear morbers com acostume als portals y camins los quals puguen portar insignia e durant dita guarda puguen crear un morber o mes segons la necessitat ocorrera y que puguen portar insignia per la ciutat y attendrer a la custodia del morbo e executar lo que dita prohomenia ordenara e deliberara concernent la custodia y guarda del morbo e que la matexa prohomenia qui ha acostumat y acostuma ordenar y provehir les coses conferents a dita guarda y custodia del morbo conega y puga conexer dels que a sos ordenaments y statuts contravindran. Plau a sa magestat concedir a la ciutat de Leyda lo mateix privilegi que te la ciutat de Barcelona per raho del morbo servant en tot la mateixa forma y exequcio. Item per quant al present hi ha moltes cases derrocades en la dita ciutat e de cadal dia se enderrocan e los amos de aquelles tant per restar impossibilitats com per haverhi en elles carregats censos y censals no reedifiquen en gran dany de la cosa publica de la dita ciutat e diformitat de aquella e faent manament la dita ciutat als amos pera que obren y en renitencia dells als qui tenen censos y censals sobre dites cases pera que les obren lo que axi los uns com los altres han sempre recusat fer e en fer diligencies la ciutat per trobar persones a effecte per establir los patis pera reedificar les cases non ha pogut trobar nin trobe per temor de les molesties comminen los senyors directes e los qui tenen dits censals pretenent que lo sol los resta sempre obligat lo que es causa de que dita ciutat se vaje derruint y depopulant la conservacio de la qual conve al be publich: per ço suppliquen a vostra magestat los dits syndichs que per lo be public sie servit concedir a la dita ciutat que sempre y quant se derrocaran algunes cases e encara tinga lloch en les que ja vuy son derrocades que los pahers de dita ciutat de Leyda que vuy son o per temps seran ab veu de publica crida manen y amonesten als amos de aquelles pera que dins lo termini de vint dies per dits paers prefigidors posen ma y ab effecte donen orde en reedificar dites cases e reparar aquelles certificantlos que si dins aquell seran negligents en comensar y apres prosseguir se dara llissencia als senyors directes si ni haura o als qui tindran censals o altres hypothecas pera reedificar dites cases e dits amos restaran privats dellas: e si passat dit termini no hauran obehit a la dita crida sien encontinent privats de sos drets: y ab altre crida publica sie lo mateix manat y amonestat als qui tindran censos o censals o altres hypotecas sobre dites cases que dins consemblant termini facen lo mateix ab comminacio que en sa negligencia seran privats de sos drets censos censals e hypotecas e seran stablides a altres persones als quals se donara llicencia de reedificarles: y passats dits terminis puguen liberament los dits paers stablir les cases derrocades o patis delles a qualsevol persones liberament a obs de reedificarles y que ex tunc ipso jure de facto sien privats axi los amos com los senyors directes de censos censals e hipothecas donant per asso tota facultat jurisdiccio a dits paers e que no obstant appellacio ni inhibicio se pugue procehir al sobredit e a la reedificacio de dites cases sens incorriment de pena alguna prohibint que semblants causes per ninguna qualitat puguen esser evocades a la real audiencia com concernesca molt lo be public y conservacio de dita ciutat patrimoni de vostra magestat e que los que hauran reedificat dites cases no puguen esser molestats per dita raho en ningun temps. Plau a sa magestat concedir lo contengut en dit capitol ab la forma seguent: ço es que haventhi algunes cases enderrocades puguen los paers amonestar als senyors utils y possessors delles que dins sis mesos comensen la reedificacio de aquelles y ab tot effecte continuen la reedificacio fins a degut compliment y que passats los dits mesos desdel dia de la notificacio de dita monicio legitimament faedora puguen los dits paers procehir a adjudicacio del sol o pati y aquell se puguen applicar pagant al senyor del pati lo valor de aquell conforme per experts sera extimat sens empero prejudici dels drets dominicals als senyors directes competents tant per lo dret de amortitzacio (recuerden la desamortización de Mendizábal) com per los censos y luysme. Item attes la dita ciutat de Leyda de llarch temps en sa fa y acostuma fer pujeses quatre de les quals fan un diner y es moneda inutil per al corrent temps y en moltes ciutats y viles del present principat baten menuts los quals la dita ciutat de Leyda desije poder fer y batre per la comoditat se lin spera resultar ab la qual y altres moltes sumes de diners que ha menester desija acudir a reedificar lo pont major se li es derrocat y reparacio de les muralles les quals estan arruinades: supplican per ço los dits syndics a vostra magestat sie de son real servey concedir licencia permis y facultat a la dita ciutat de fer y batrer menuts que sien de lliga ab les armes de la ciutat y correguen per ella y per las veguerias de Lleyda Tarraga Cervera Balaguer y Agramunt. Plau a sa magestat que essent la lliga bona y conduent sels concedira ab que sols valeguen en la vegueria de Leyda.
- Supplicando nobis humiliter ut predicta omnia et singula in supra insertis capitulis et quolibet eorum contenta vobis dictis syndicis et civitati et singularibus dicte civitatis nostre presentibus et futuris concedere et impartiri dignaremur. Nos itaque animadvertentes preinserta capitula que visa et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliorum nostrum Hieronymum Sen Just utriusque juris nostre regie audientie doctorem ex cujus relatione nobis constitit et constat pro bono regimine dicte civitatis nostre Ilerde et illius singularium expedire: hujus supplicationibus inclinati omnia et singula in preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta juxta decretationes et responsiones in calce preinsertorum capitulorum dicte civitati et ejus singularibus presentibus et futuris concedere decrevimus prout per presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto concedimus laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis munimine et presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam interponimus pariter et decretum. Quocirca illustribus propterea spectabilibus venerabilibus nobilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locatenentibus et capitaneis generalibus nostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerentibus vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris officialibus nostris constitutis seu constituendis ac eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi nostram confirmationem et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos deceat cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione seu causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quia in promptu non est sigillum regium comune nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die ultimo mensis junii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo nonagesimo nono regnorumque nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa visa per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem. - Vuestra magestad hace merced a la ciudad de Lerida de los capitulos en forma de suplicacion suso insertados.