20 DE FEBRERO.

20 DE FEBRERO.

Reunido el Consejo, fue presentada por mosen Çariera la siguiente carta.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e conçell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per quant mossen Jofra Çariera portador de la present ses trobat en aquelles parts unt se son fets los ajusts dels pagesos de remença e sab molt en llurs actes ab delliberacio nostra ell va aqui. Placiaus als tremesos nostres e al dit mossen Jofra Sariera dar plena fe e creença en tot ço que de part nostra a vosaltres diran e explicaran ordenant de nosaltres a tots los beneplacits vostres. Scrita en Cervera e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a quinze dies del mes de febrer any LXII. - A tota ordinacio e beneplacits vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes censos e tascas. (plural occitano con as; tasques valenciano con es)

Hecha lectura de la carta que precede, y después de haber manifestado verbalmente el portador de la credencial el estado de lucha en que se encontraban los vasallos y señores de remensa en el obispado de Gerona, despidióse del Consejo, al que fue presentada en seguida, en nombre de la comisión encargada de examinar el mismo asunto, la cédula o apuntamiento que se halla a continuación.

Vistes per les dites persones los actes e processos per los diputats e lur consell en lany Mil CCCC XXXXVIII (1449) fets per causa de les provisions obtengudes del Senyor Rey per los homens de remença. E encara les informacions preses per provar lo dan interes e torb del General e tots altres procehiments fets etc. E encara vista una informacio novament presa en Enpurda e portada per mossen Jofre Çariera etc.
Totes concordes apuntaren esser molt necessari per utilitat repos e benefici de la cosa publica del Principat en los fets que vuy concorren dels dits homens de remença que en lo interim que elles dites persones stan en pensament sobre les coses a ells comeses sia feta certa provisio de la qual creen Deu mijançant succehira tot be per la qual provisio exequutar es mester que los diputats e consell si plasent lus (o los con la o mal cerrada) sera doneu carrreh (carrech) a les dites persones de fer e exequutar la provisio per eller pensada en la qual puixen despendre de les pecunies del General fins en L florins corrents e no mes dels quals daran bon compte e raho la qual provisio per bons respectes es necessari sia secreta e prestament spatxada.
Item que la Senyora Reyna ab gran nombre de embaxada dels diputats e consell e altra gran nombre de embaxada de la ciutat de Barchinona totes ensemps ab gran solicitud (se encuentra también solicitut y sollicitut) e cura sia humilment e devota ab gran instancia e frequentacio suplicada sia de merce sua vulle provehir en reposar lo dit fet de les remençes com se cregue per sa dignitat e superioritat e per son virtuos saber e consell la sua Excellencia ho puixa plenament reposar. Significant a sa Majestat que hon les dites coses nos reposassen lo Principat haurie entrar en pensament de fer ço que li parrie per servici de la Majestat del Senyor Rey repos e benifici del Principat.

Leída la cédula que precede, ocupáronse de su contenido, como también de otros muchos y varios asuntos que se discutieron, entre ellos del abono de salario a los embajadores, de don Jofre de Castro, de los remensas, y de la cuestión de las lanas, sobre la cual presentó el conde de Pallars la siguiente súplica.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Poch temps ha passat en vostre consistori e consell son stades fetes certes ordinacions disponents sobre les lanes draps cuyram e altres mercaderies que
de altres regnes e terres stranys entren e hixen en e del Principat de Cathalunya ab imposicio de certs drets (uno de estos derechos son les generalitats) per les quals es donada causa que en les parts de Pallas e signantment en lo comdat de Pallas (Pallars, sobirà, subirà, de sobiran, alteza, y jussà, de jus, abajo, el Villarriba y Villabajo en la frontera con el reino de Francia) qui es frontera (aún no usaban la palabra franja? Qué cosa más rara. Debe ser un invento de los idiotas catalanistas) al reyalme de França e terres de Gascunya (donde se hablaba gascón, dialecto de la lengua occitana, al igual que el catalán) cessen entrar les robes e mercaderies acustumades e sens les quals bonament en lo dit comdat les gents no han forma de sostenirse e per semblant per quant en la terra de Gascunya per causa de les dites ordinacions sien imposats nous drets e molt graus no poden entrar en la dita terra qui si acustumava portar com son lanes cuyrams sabates draps per obs de la terra e altres coses qui redunda en gran dan de les generalitats del Principat de Cathalunya (los impuestos de “entrada e exida”) e de la dita terra de Pallas e es veritat que per causa del dit comdat de Pallas les coses que per obs de aquell son necessaries les dites noves ordinacions son en pocha stima e de molt pocha importancia quant al interesar publich del Principat de Cathalunya e donen gran dan en lo dit comdat quant al viure dels poblats en aquell e per tant vosaltres molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors del consell representant lo dit Principat que quant al dit comdat de Pallas (como Pallas Atenea) e poblats en aquell e quant al sol us e exercici de aquell vos placia sospenre (suspender; suspendre) les dites noves ordinacions e donar loch que en aquell se puixen venre (vendre; vender) e comprar totes coses segons de abans fahien e era acustumat fer com de aquelles parts no isquen ne entren coses ques puixen naveguar en altres parts nes puixa donar dan al publich de la terra del dit Principat lo qui es stat causa de fer dites ordinacions. E per tant lo dit comdat e habitants en aquell han trames mossen Vicens Tallada lo qual benignament a vosaltres damunt (damuut) dits suplica en les damunt dites coses vullau provehir segons a vostres savieses sera vist conexedor.

Tras la súplica que precede, fue presentada otra, que sigue, relativa a los remensas.

A tot lo mon es manifest e notori los grans tumuls (tumults; tumultos) e scandals (como canta Raphael: escándalos; hay varias versiones, scandol, scandols, escandol, escandols, etc.) e sinistres que vuy son suscitats per los homens de remença vulgarment nomenats per causa dels quals tota la cosa publica del present Principat de Cathalunya sta turbada e posada en gran perill en grandissim deservey de la Majestat reyal e torb dels drets de generalitats del dit Principat e gran dan e irreparable en tots los staments de la terra. Als quals scandols e sinistres nos pot degudament provehir sens vosaltres molt magnifichs mossens los diputats del dit Principat e consell vostre vuy representant tot lo dit Principat segons poden judicar vostres magnificencies qui de tot son informades. E per tant nosaltres ardiacha de Gerona e Roger Alamany de Bellpuig cavaller e Guillem Colom suplicam a vosaltres molt magnifichs diputats que sens alguna triga ajusteu vostre consell per provehir en les dites coses qui son tant perilloses e preparades a grans scandols e sinistres que requeren molt accelerada provisio tota triga apart posada.

El mismo día, se recibió la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e honorables e de gran providencia senyors los diputats e consell en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e honorables senyors.
Per be que yo crega vostres reverencies esser avisats de les coses en la present contengudes per satisfer al meu deute ab la present avisarnos de la destruccio qui veg se prepara en aquest Principat per moviment de molts pagesos qui fan tots jorns ajusts e insults en aquest bisbat. Feu per molts lochs capitans e apparallar se (aparejarse, prepararse) ab les armes contra tots aquells senyors llurs e oficials qui per justicia vullen forçar de pagar censos tascas que per les terres que tenen pagar son tenguts deliberats ab les armes ofendre tots aquells qui volian los drets exhigir e ab gran temeritat aquests jorns han comensat moures contra En Gilabert de Cruilles senyor de Peretellada (Peratallada, piedra tajada, como La Portellada en Teruel, Matarraña, portell, portiello, portello, portillo) al qual per squivar major scandol a desliberat desliurar dos vassalls que per dita raho tenia presos e com crech siau avisat de la novitat e moviment de Santa Pau en que la provisio del veguer es stada ben necessaria e tots jorns continuen en convocar pobles fent fer per los lochs capitans ab moltes paraules per persuadir lo poble ço es de voluntat del Senyor Rey fer tals actes ab infinides mentides e malvestats que donen entenent per moure lo poble a tot scandol no vehent tenir negun fre (ningún freno) no dubten res dir ni axi poch exequutar e per que en los principis son les provisions pus facils per lo carrech que tenia e delliberat certificar vos de totes les dites coses havent vos per cert son de tanta virtut e prudencia fornits hi faran deguda provisio a lahor de Deu servey del Senyor Rey conservacio de aquest Principat e dels altres regnes. E manen de mi senyors molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo que present vos sia. De Lagostera (Llagostera) a XV de febrer. - Mossenyors a tots manaments de vosaltres prests Marti Garau de Cruilles. (Guerau)

VEGUERIA DE PALARS.

VEGUERIA DE
PALARS.

FOCHS REYALS.

Loch de la Guardia. 33:

Talarn. 37.

FOCHS DE CIUTADANS.

Frigols: qui es
den Jacme Rossell. 6.
Sent Feliu: den Bernat de Mora mercader
honor des Pills. 4.

FOCHS DE CAVALLERS E DESGLEYA.


Primo vila de Tremp: qui es del bisbe Durgell. 194
Puig
Cercos XII, Moror XIII, Olzina IIII, Mur V: del pabrodre de Mur son
entre tots. 34.
Galiners IIII, Vila Mijana XV, Munt Squiu VI, Puig
del Anell IIII: del bisbe Durgell son entre tots. 28.
Isona XXVI,
Lorda VII, Covit VII, Vasqueri VIIII: del capitol de la Seu Durgell
son entre tots. 49.
Lochs de Casterneri e Starri: del abat de la
O. 5.
Val de Barrues X, Loch de Cases III, Loch de Vilalar XI,
Loch de Coll Vl, Loch Dalesp IIII, Loch de Castello IIII, Loch de Ca
Rocha II, Loch de Viu III: del bisbe de Leyda son entre tots.
43.
Loch de Sa Clua: del abat de Lavax. 3.
Palau:
de Espital de Sent Joan de Jherusalem. 27.
Sent Steve de Sarga:
del rector del dit loch. 3 (o 9, no se ve bien).
Prulans:
dels hereus den R. Paschal donzell. 4.
Gartuy: del abat de Roses.
6.
Loch de Mur: den Luys de Mur. 8.
Perroquis de
Miralles e Camus: den R. de Mirayles donzell. 6.

Loch de Mahull: den Berenguer Dartus donzell. 3.
Loch de
Careu e Roca Espana: den Bort de Talarn. 2.
Loch Daroles:
den Simon Daroles donzell. 8. (Eroles, Aroles)
Loch de
Muntlobar: del dit Simon. 3.
Castell Nou: del bisbe Durgell.
4.
Loch de Tolo e Muntlor: del vescomte Vilamur. 2.
Loch de la
Torra Doulet: den G. Dalçamora.
3.
Castell de Sendell: del merquesat. 11.
Spluga Tresserra:
den Ramon de Claramunt. 6.
Pertusa de Madona: den Ponç
Ça Torra. 3.

Loch de Conchas LVII, Figuerola XXXl, Orchau XVII, Font Sagrada
VIII, Benavent VIIII, Olient II, Torra Dolient III, Peralba IIII,
Coll de Ven II, Arentis XVIIII: qui son del noble Narnau
Dorcau e son per tot. 153.
Loch de Samus: del dit noble. 2.

Claret: qui es den Bernat de Claret. 7.
Loch Dalçamora:
den Bramon Dalçamora
donzell. 4.
Loch de la Nehia: del demunt dit noble. 2.
Malmercat:
qui es del comte de Pallars. 5.
Castell Tallat: den A. Dorcau. 5.

Sotarrania: del dit noble A. Dorcan. 11.
Sent Lobi: del dit
noble. 3 (quizás 8).
Sent Berthomeu: del dit
noble. 5.
Loch Dortaneda: del dit noble. 5.
Loch Dorba
Savina: del dit noble. 2.
Loch de Vilamur XXX, Saverneda III,
Tornafort V, Soriguera IIII, Les Lacunes
V, Robio IIII, Lo Bruch III, Lo Tornado V, Lo Frexa lII, Mesons de
Junyet III, La Torra III, Pobla de Sagu XII, Puig de Sagu VI, Bastuç
(es de mossen Arnau Dorcau (Narnau más arriba) XII: qui son
del vescomte de Vilamur. 98 ?.
Loch des Torm e de
Vila Munera: qui son de mossen F. de Parues. 7. (Lo Tormo, com
Valldeltormo, Matarraña, Matarranya)
Tendrim: qui es del abat
Dareny. 5.
Castell Sent. 11.
Loch Daramunt: del vescomte de
Castellbo. 17.
Sent Salvador de Tolo: del demunt dit vescomte de
Vilamur. 16.
Loch de Rialp XXV, La Suy XVIII, Loch de la Torra
XII, Sauri XVII, Barnuy VI, Loch del Torn VIIII, Surp XII,
Vilamijanes VII, Loch den Suy VIIII, Arescuy VII, Rocha Balera VII,
Vilela V, Salmanuy V, Santa Coloma de Belera III, Loch Dalerent
III, Loch de la Bastida III, Loch Darden IIII, Tavill I, Loch Deutist
III, Castell Asco II, Loch Doneig IIII, Loch de Daydiro VII, Lestella
IIII, Castell de Rey XII, Loch de Tahull XVI, Loch de Dorro XII, Loch
de Baruhera VIIII, Loch del Puy XIIII, Loch de Capdella XIIII, La
vall de Sent Sarni VIII, Loch de Cervolles XIIII: tots aquets
son del noble En Johan de Belera que son en suma. 183.
Tots
aquets son del noble Narnau Daril e son en summa. 194:
Loch de
Boyra I, Loch de Serrahis VII, Mayanet X, Lo Batlliu de Cars VIII,
Castell Germa III, Loch de Daviu III, Loch de Domps VI, Loch de
Pinyana III, Loch de Ens VIIII, Loch de Parues VI, Loch de Torroella
II, Loch de Mal Pas VI, Loch de Peranera III, Castell Darill IIII,
Loch Despills VIIII, Loch de Sapera XII, Loch Desplugues e de
les Spones II, Loch Verri I.

Carega: de mossen Ferrer de
Perues: 10.
Loch des Cars: del dit mossen F. 4.

Tots
aquets son del abat de Gerre e del Priorat de Valerge. 82.
Loch de
Sent Roma VII, Vall Espir III, Gerre XXII, Loch de Guars X, Loch
Daches X, Loch den Vall II, Loch de Cavals II, Sent Marti de
Cavals VII, La Roqueta I, Sent Sabastia III.
Loch de Banbo V, Loch
Dosen I, Loch de Ausen IIII, Loch de Cuberes V.

Loch de
Sorre: qui es de mossen Ferrer de Perues. 6.
Sots Terres: del
Spital de Sent Johan. 7.
Castello del Pusch: del dit Spital. 4.

Loch de Selles: del Spital. 1.
Figols: del dit Spital. 2.

Splugues: de la pobordria Damur. 2. (de Amur)
Loch
de la Torra Santa Maria (es en la vagueria de Leyda): del
camerer de Solsona. 9.
Loch de Arbull: del Spital de Sent
Johan de Jherusalem. 3.
Loch de Trago: de la abadessa de Valvert.
18.
Salavert: de la dita abadesa. 3.
Loch de Canelles: de la
dita abadessa. 4.
Loch de Torrayla VIII, Torrello IlII, Claverola
III, Val de Banyu V, Arinya V, Rigart V: tots aquests son del comte
de Paylars son en summa. 40.

Pobla de Beluchi. 9.
Fochs
de Santa Maria de Liniana e del Spital en lo merquesat. 7.
Castello
jusa e de Sent Merti e de Sent Cristofol: qui son del prior de Maya.
18.
Cavet: del Spital de Sent Johan de Jherusalem (de mossen
Narnau Dorcau). 6.
Santa Maria de Maya: qui es del prior de Maya.
11.
Loch de Rubis de Cabrera de Curvia e de Figuerola. 13.
Loch
de Mutroig de Sus: del dit prior. 3.
Lochs de Passanade e
de Vilanova: qui es de Ramon de Pallars. 11.
Loch de Rodes: qui
es de mossen Ramon de Perues. 4.
Loch de Peratals e lo loch de
Sentella: de mossen F. de Perues. 7.
Fochs den Bort de Pallars:
qui son en terme de Liniana. 8.
Loch de Castello sobira en lo
marquesat: es de mossen F. de Perue. 6.
(Perues)
Garzelles: den Jacme Bresco en lo merquesat. 4.

Loch Dargentera: qui es de mossen R. Despens. 4. (de
Argentera)
Loch de La Cluha en lo merquesat: es den
Berenguer Deugleola. 10. (Danglesola, De Anglesola,
etc.)
Loch de Sentomia: qui es den Gispert Dalçamora.
24.
Loch de Robi: qui es den Luis de Mur en lo
merquesat. 6.
Loch de Flix: qui es den A. de Muntsonis
donzell en lo merquesat. 1.
Loch de Pugis: qui es den Bernat de
Torra cavaller. 1.
Loch de Bença:
qui es de mossen Francesch Morell cavaller. 2.
Loch de la Torra de
Fluvia: qui es den Berenguer de Fluvia donzell en lo merquesat. 6.

Loch de Abeyla: qui es del noble en Berenguer de Beyla.
31. (Abella)
La Torra Daroles: qui es del dit noble. 10.

Castell de Sent Roma: del dit noble. 12.
Loch de Boxols: del
dit noble. 9.

Suma major dels fochs de la Sotsvegueria de
Pallas. 1657.