31 DE MAYO.

31 DE MAYO.

En este día, los señores Diputados recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e de gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e concell llur residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors. Per les continuades fames que en aquestes parts se propalen per lo gran perill e perills quens vehem esser preparats havem deliberat avisar vostres honorables savieses de aquelles ço es com se diu publicament e molt certa que per les partides de França e comdat de Foix deuen entrar molt prest gran multitud de gent darmes per damnificar aquest Principat e aquesta terra de que mossenyors per quant aquesta vila e terra es constituida en frontera el regne de França e comdat de Foix e es clau de aquest Principat nos sembla aquesta terra passar gran perill e per conseguent tot lo dit Principat. E per ço attesa la despopulacio de aquesta vila e terra e la gran penuria de arnesos (los homens darmes y estos arnesos no tenen res que vore en los habitáns de Arnes, Terra Alta, Tarragona) e altres coses necessaries a tuycio e defensio de aquella vos supplicam axi afectuosament com podem que en les dites necessitats occurrents nos vullau prestar e donar consell favor e ajuda tant per tuycio daquesta vila e terra com de tot lo Principat trematent nos si a vosaltres sera plasent socors de gent darmes e de arnesos e altres coses necessaries a la dita defensio segons pus specificament per part de nostre sindich vostres honorables savieses seran suplicades en nom e per part de nosaltres. Avisants vostres honorables savieses com les forses daquesta frontera e comdat stan molt abondonadament e ab gran perill. Per queus placia en tot lo necessari a la dita defensio e tuicio degudament provehir e haver nos per recomanats com hi vage molt a tot lo dit Principat supplicants vos lo consell favor e ajuda sien molt promptes com sie gran perill en la triga. E placieus scriure e manar al diputat local daquesta vila dels drets de les generalitats bastregue o faça bestraure en lo que sera necessari a bastretas e a pagaments de correus dirigidors a vostres honorables savieses e en altres parts necessaries per tuicio e defensio de aquesta vila e terra. Suplicants vos de les coses occurrents e del que sentireu nos vullau avisar e de les coses per nosaltres demanades per lo present portador fer la resposta que de vosaltres plenament speram. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors la individua Trinitat direccio vostra. Scrita en Puigcerda a XXVIIII de maig del any Mil CCCCLXII.
- A vostres ordinacio e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Vuy a set hores apres mig jorn havem reebut una letra de creença del comanador de Montço explicadora per mossen Vallebriga juriste translat de la qual vos trematem interclus dins la present e havem entes dita creença la qual en efecte conte com lo archabisbe de Saragossa devia entrar esta nit en Montço ab CCC rocins e per lo dema ans de dinar tants li havien donada posada en la dita vila lo S. R. devia venir alli mateix dimarts prop vinent al mes larch ab intencio de entrar en Cathalunya e anar la via de la Senyora Reyna e lo comte de Foix devia entrar per Pallas e mossen Rebolledo e altres e que lo archabisbe devia aturar lo dit archabisbe en Cathalunya per quant de aquests preparatoris se sperarien alguns inconvenients e sinistres axi en aquesta ciutat com encara al Principat de Cathalunya per ço dehie volrie lo dit comanador parlar ab paher e prohomens de aquesta ciutat o venint ell simplement ab I. patge en aquesta ciutat otrament nosaltres algunes persones en algun loch miga hon ell seria per que pogues personalment comunicar sa intencio la qual seria volerse metre e entrevenir en aquests fets per evitar dits inconvenients e sinistres e aço per ell esser propinch e daquesta ciutat e encara natural de Cathalunya e hon nous vingues be que volia lo haguessem per scusat. Nosaltres havem molt instat haguessem dita creença en scrits stesa o per memorial aço demanavem que la
puguessem trametre a V. R. nou ha volgut fer ans nos dix que per res nou faria com no hagues tal carrech. Nosaltres nos aturam acort per ferli resposta. Havem volgut avisar V. R. e nobleses de aquests fets dels quals lo diputat local qui ses trobat personalment en aquesta splicacio de creença scriu a V. R. ab correu cuytat per la arduitat e celeritat que los fets son vists requerir perques puxe per V. R. provehir en aquells segons a nosaltres sera vist e havem acordat de fer resposta al dit comanador de la qual per semblant vos trematem translat interclus dins la present. Mossen Agullo vos dira pus stesament la intencio de aquesta ciutat e altres coses. Placieus donarli creença en lo que explicara per part de aquesta. E sie lo glorios Jhesus vostra continua proteccio e guarda. De Leyda a XVVIIII (XVIIII, 19) de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Siguen las cartas a que se alude en la que antecede.

Molt honorables e molt magnifichs senyors. Yo envie a vostres honorables saviesas mossen Pere Vallabrica (Vallebriga en la carta anterior) portador de la present lo qual vos explicara algunes coses de ma part tocants al be honor e repos de vosaltres o de aqueixa ciutat. Placieus darli fe e creença en tot lo que de ma part vos dira com farien a mi propriament. Hi ab tant molt magnifichs senyors jo som prest a tot lo que tocara a la honor y (y griega) be de vosaltres. Scrita en Monço a XXVIIII de mayo. - A vostra honor prest lo comanador de Monço. - Als molt honorables e magnifichs senyors los pahers e concell de la ciutat de Leyda.

Molt noble e magnifich mossenyor.
Vostra letra de creença havem rebuda e lo explicat per mossen Pere de Vallabriga (tres versiones en tres cartas, Vallabrica, Vallebriga, Vallabriga) juriste de aqui en virtut de aquella entes vos responem que de contractar ab nosaltres vos venir açi en Leyda ne de trametre nosaltres en altre loch persones per neguna via nou permetrien considerats los parlaments serien perfets del Principat de Cathalunya. Nosaltres tenim ja en Barchinona sindich e les altres universitats del dit Principat per lo semblant a hon se tracten los fets del dit Principat e per conseguent no es cosa asi se puxe tractar ans se hauria a tractar e manejar en Barchinona lla hon nos referim tant quant es el ben vehinar de aquesta ciutat ab vos ens dieu esser cathala les obres ho mostraran si sou cathala car segons fareu si farem. Dada etc. - Los pahers de la ciutat de Leyda a vostra honor apparellats

Al molt reverends magnifichs e molt savis mossenyers los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e molt savis mossenyors. Vostra letra de XXI del present he rebuda ab la qual mes scrit e manat que haja a mes mans huns sperons genetaris los quals mossen Luis de Vich trametia aqui a son fill que les guardes del General los se havien retenguts per causa del dret novament imposat e aquells remates a vostres reverencies per persona fiable e axi mossenyors ho be fet que encontinent rebuda la dita letra he haguts los dits esperons de les dites guardes los quals vos remet per Alfonso Lopiç consol de castellans de aqueix ciutat exhibidor de la present.
Mes mossenyors en virtut de altra letra dreçada ala honorables procuradors continent manament per a mi en nom e per part de vostres grans e de vostre expectable concell a instancia dels dits procuradors e request als honorables veguer e sotsveguer de aquesta ciutat en virtut de la seguretat que han prestada que no publiquen aquelles dues crides manades publicar per la Excellentissima Senyora Reyna la una de convocacio dels feudataris laltre del guiatge atorgat a totes persones encara que sien gitats de pau e treua que no publiquen aquelles e si publicades les han les tornen al primer stament cominantlos que si ho recusaran fer sera procehit per vostres grans reverencies en virtut de la capitulacio contra ells de tot ço que sia degut e permes. E lo dit veguer ha respost qui les dites crides per la dita Senyora Reyna li son stades trameses mes no les ha publicades mes ha consultat vostres reverencies e abdosos los dits veguer e sots veguer se son oferts en seguir tenir e servar lo que per mi son stats requests. Perque mossenyors certifich vostres reverencies de les coses dessus dites oferintme tot temps prest lo que per aquells me sera scrit e manat los quals nostre Senyor Deu tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors qui es prest a tota vostra ordinario e manament Domingo Cerda loctinent de diputat local de Tortosa.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e magnifichs senyors. Ara a les VIII hores apres mig jorn los pahers daquesta ciutat me han fet venir a la casa de la paheria e aço per hoyr una creença tramesa per los comanadors de Monso a la dita ciutat explicadora per En Vallabriga de la dita vila de Monso continent en efecte com ell los avisave com lo senyor archabisbe de Saragoça esta nit o dema mig jorn sera en la dita vila ab CCC rocins e lo dimarts apres lo Senyor Rey si spere de esser en la dita vila de Monso e axi mateix lo comte de Foix per la via de Pallas lo qual segons ha explicat vendra simplament de la qual cosa mossenyors ha feta conclusio en sa proposicio que daquestes coses ell veu scandols
preparats. E per quant se diu esser cathala voldria evitar aquells demanant que si plasent sera a aqueste ell venguera aci ab un patge o si volien trametre tres o quatre persones en lo loch Dalmacelles (de Almacelles) o de Ginestar per comunicar daquests negocis ell hi serie desijant lo repos del Principat havent sguart com es originari de aquell. E los dits pahers hoydes coses me han instat e request vos degues avisar per correu volant per quant les sobredites coses son de gran importancia e assats ponderoses e axi vos fas lo present correu portador de la present appellat Domingo Piquer al qual es promes per son salari vuyt florins dor e ha esser aqui dema a VII hores apres mig jorn. Scrita ab cuyta dissapte entre nou e deu hores ans de mig jorn.
Daquests afers mossenyors la ciutat scriu a vosaltres e als honorables consellers daquexa ciutat pus stesament. - Quis comana en vostra gracia P. M. Segarra loctinent de diputat local en Leyda.

Als molt reverends egregis e magnifichs mossenyors los deputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Be crech siau avisats mils de mi del fet de Gerona com se enfortexen e son mesos a punt e mes avant se diu publicament que tenen lo somatent (somatén; so metent, fen o fent so o soroll, metiendo ruido, so) per tot Empurda e encara per les muntanyes que de continent lo capita sie prop convocar tot lo dit so. Mossenyors la nostra tarda ha fet gran dan pero la massa cuyta seria pijor si nos fa ab aquell sforç que es manaster car daquesta volta hi va tot. Ells han sperança quel Senyor Rey sera molt prest ab ells. Lo capita es master que sie en manera que pugue parar la cara a tot hom que fet açi la mes part es feta. Açis diu que haveu acordada molta gent per anar en altres parts si della no havia cuyta tots plegats que faesseu assi hun colp apres porien anar lla hon voldrien. Dins Gerona ha molts homens de stat e daltra gent quey han mesa molta. Lo que jo dich mossenyors dich monent vosaltres desliberareu en manera que fareu lo
servey de Deu e lo benefici de la cosa publica. A la Belladona es mossen Espres ab XV o XX rocins nos parteix daqui sta aqui per confortar los pagesos. En Verntallat es a Riudarenes. Ades a Sancta Coloma deportense per quant hi havuy be sabut per hun home qui es vingut de Malgrat lla hon es arribat lo forment que vosaltres haveu trames que han pres home per lo cami ells speren si porien levar lo forment. Sera forsat si ells se calen avall de dar los dessus e no dubteu que segurament se pora fer car ja nosaltres acabal de si hi bastarem e fare encara que los de Sentseloni serem tots iustats e si fa a fer fersa sino no ells nos han presos dos catius dun home de la vila e comensen la guerra. Dit man quels deuen portar a Gerona siu fan lo primer home qui açi passara de casa de la Senyora Reyna jol aturare fins haje los catius del fet dels de remensa. Jo tremet vuy trellat per totes aquestes parroquies serem avisats del que sera mes avant. Açi ha molts companyons que ja no tenen creu son perillosos de anarsen sino tenen que menjar desliberau que es de fer si voldrieu que en aquells axi pobres quels conestables fos bastret secretament e ab jurament e que aquells los fassen la messio dient que ells los presten los diners car son molts los qui non tenen. Placieus prest haja resposta e no mes. De Stelrich (Hostalrich) a XXX de maig. Mossenyors prest al manament de vosaltres P. de Belloch.

Al molt reverend egregi e magnifichs mossenyors los diputats e concell per la Principat de Cahalunya.
Mossenyors. Ja vuy vos he scrit per altre queus placia be pensar en la anada de Gerona ques fassa axi com deu car si som per mostrar la cara a tot hom haureu mes que no volreu e si veniu escassament he dubte hajau res del que voleu. En Gerona ha sobre cent rossins e prou gent a peu e molta que sen hi recullira ab lo somatent ultra los pagesos qui si metran.
No vull dir pus sie remes a la senyoria de vosaltres que no voldrie que alguns diguessen que por hagues de mirar ho mes com pens que tot va a la primera pero jo no se quina gent tremateu vosaltres son tals queu vehen milor que jo nou sebria dir. La bona voluntat quey tinch mo fa dir. De Stalrich lo XXX de maig. - Mossenyors prest als manaments de vosaltres P. de Belloch.

Als molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors. Pochs dies ha vos he scrit de algunes noves que sich dehien en les quals no era donada fe ara veix les noves venen en fets e per ço per mon descarrech vos he desliberat scriure del quem acorre e del perill en que veig concorrer la vila e terra e primerament de novas sich per letres que lo vaguer daquesta vila ha hagudes de Perpinya en que lo avisen que lo Rey de França fa de socors al nostre Rey XIIII Mil homens darmes e que per lo sou de aquell met en recena los comdats de Rossello e de Cerdanya e serts castells primers que dins aquells son apres per homa del vescomtat es cert que lo comte de Foix ha fet provehir de vitualles Castellbo e Siotat ey deu tremetre gent de jorn en jorn. Aximateix com per via de Saragoça per home qui es vengut que dimarts pus prop passat lo Senyor Rey devia partir per venir en Cathalunya e veus açi mossenyors tot lo que se. Apres vos intim les coses de que a mon parer fos fretura a aquesta vila ço es que es molt pobra de gent e darmes e segons son stat avisat per part de la dita vila vos deu esser demanat socors lo qual han be mester tant de gent com armes e daltres coses de les quals jo crech per ells vos seran demanades. Axi mateix stam prop del comdat de Foix a tres leguas en lespay del qual ha II forces una que ha nom la Tor Serdanya en que no sta sino I home hi es a una legua de la frontera ay un castell que ha nom Querol be fort aquest es a II leguas de la dita frontera en Serdanya ha dos castells castill de Livia e de Bellver si los castellans (los castlans, lo castla, castlà o castlá, castellán, châtelain, català, catalá, catalan, cathala, catalán) volran recullir gent per manament del Senyor Rey esta vila e terra vos do per perduda de tot lo que han perill veig. De tot per mon descarrech vos he volgut largament avisar perque no men pusque esser dat carrech bem dona de parer que si per cars tramatreu socors de gent en aquesta vila quey fos trames capita qui fos home rigoros per molts sguarts. Altres coses mossenyors molt magnifichs no he scriure. Del que per avant sabre de present serets avisats e si pore fer res per ordinacio vostra son prest metre en exequcio lo que per vosaltres me sera manat supplicant la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda vostra. En Puigcerda a XXVIIII de maig. - Lo castella de Livi feu mostra lo jorn de la Sansio no sab hom per que e dema que sera diumenge la deu tornar fer. Com sapia perque ho fa de present vos scriure que no te hom a bon senyal. - Lo qui en gracia vostra se recomana Matheu Dall diputat local.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors de diputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una letra havem rebuda de vostres honorables savieses continent en efecte deguessem elegir tres persones qui haguessen facultat de inquirir de les coses en la dita letra contengudes. En virtut de la qual nosaltres e aquesta universitat axi com aquells qui totstemps som promptes e apparellats fer e complir les coses per vostres reverencies e honorables savieses ordenades de continent elegim dites tres persones certa delliberacio precedent per la qual trematem a vostres reverencies e honorables saviesas splicaran. Placieus donar fe e creença en tot ço e quant per los dessus dits sera explicat. E com mes no hajam a dir supplicam la Sancta Trinitat sia en continua proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses.
Scrita en Vilafrancha de Penades a XXX del mes de de maig del any Mil CCCCLXII.
- A la ordinacio de vostres reverent e honorables savieses apparellats los jurats e conçell general de Vilafrancha de Penades.

Als honorables magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs e de molt gran providencia mossenyors. Per algunes coses qui a nosaltres occorren pus paren esser de importancia trematem aqui a les savieses de vosaltres En Johan Calvo de aquesta vila portador de la present lo qual aquelles de nostra part vos explicara. Supplicant vos doneu plena fe e creença en tot quant de nostra part vos explicara axi com si nosaltres personalment vos ho dehiem. E placieus haver a memoria e no oblidar vos aquesta universitat. E sia mossenyors molt magnifichs la Trinitat Sancta custodia vostra e direccio dels negocis de aquest Principat. Dada en la vila de Figueres a vint e vuyt de maig en lany Mil CCCCLXII. - Aparellats a vostra servir e honor los consols e concell de la vila de Figueres.

Als molt magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs mossenyors e de gran providencia.
Segons so informat vostra senyoria ha scrit a tots los gentils homens Dempurda sobre los actes de la terra de que so stat meravellat que jo no sia stat en lo nombre daquells car so cert que los meus han rebut en les conquestes primeres daquest Principat e encara en obtenir los privilegis e libertats frenqueses que tenim e si a Deu es plasent jo volria caber en defendre aquelles e ofendre totes les persones qui hi contravindran oferintme a la senyoria vostre que tota volta quem manareu e mescriureu que vage aqui jo sere prest. E si lo cars lo portara qui segons veig venir es aparella de comunicar vos totes maneres de artellaries per defendre ciutats viles e castelles e per ofendre aquells e axi be ques tinguen situats dins mar o en aygue de peludes e de aço sere content de donar vos ne la mostra de present o de fet com a vosaltres mossenyors sera plasent e totes actes darmes dar vos ne raho segons vist he per praticha en diversos regnes e no pens la senyoria de vosaltres que jous scrive per cubdicia de honor mes naturalesa e gran amor me ha fet atrevir e als nous dich sino que suplich a Deu qui es vensedor de batalles queus vulla trametre e illuminar del Sant Sperit e do victoria a la bona e sana part en guisa que totes males saments hic sien fora. De Cadeques (Cadaqués) a XXVI de maig. - Mossenyors qui en vostra bona gracia me recoman lo vostra Felip de Rexach.

En este mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Al honrat senyer En Johan Molins notari diputat local en la ciutat de Vich. Honrat senyer. Nosaltres havem necessaris aci per afers del Principat Nanthoni Puig Feliu olim bayner e Rafael Ortigues boter de aqueixa ciutat. Dehim e manam vos per ço que vista la present doneu orde vinguen aci a nosaltres e si algun dubte tenien digaulos de part nostra que nols cal dubtar de res. E si vist vos sera preneu dells suficient seguretat ab sagrament e homenatge que vindran tota dilacio cessant. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil quatrecents sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalanya residents en Barchinona.

Al molt honrat mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen. Dues vostres havem vuy rebudes avisatorias del fet de Gerona e del somaten e del forment que es arribat e com En Verntallat signifique volerlo levar havem gran plaer dels dits avisos certificant vos que lo egregi capita es partit e creem sera vuy en aqueixa vila. Daquiavant ell es tal e vos e altres concellers sens que aquest Principat sta reposat en les coses se han a fer. Mossen Luis Colom ab la gent e ab home propri qui portara diners per pagar sou e altres coses partiran vuy depres dinar e tantost seran aqui. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. Manuel de Monsuar
dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de la vila de Figueres.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e oyda la creença en virtut de aquella explicada per En Johan Calvo restam molt contents de la bona e sencera intencio e voluntat que vosaltres e aqueixa universitat com a vertaders cathalans haveu en lo benefici del Principat e en conservacio de les libertats de aquell a tots comunes de les quals coses erem mes que certs com axi ho hajau loablament acustumat de que nosaltres som e serem be recordants. Venint a la resposta de les coses demanades si la Majestat del Senyor Rey per cas venia en aquexas parts en aço es de mes dar concell car ja hi es la capitulacio que teniu la qual de aço parle clar. Veninthi empero la Senyora Reyna havem comunicada nostra intencio de paraula al dit Johan Calvo per ço son coses qui stan millor a la lengua majorment de persona discreta que a la ploma regiuvos ne segons ell vos dira. Certificant vos que lo egregi capita general qui ja es en camp ab lo exercit del dit Principat socorrera lla on sera necessari. Vosaltres siau vigils e attents en la custodia de aqueixa vila perquen puixau dar bona raho atteses majorment les noves de França e altres de que ja vos havem ja scrit. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e concell general de la vila dels Prats del Rey.
Molt honorables e savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes per lo discret Nanthoni Ferran notari e oyda la creença per ell explicada restam molt contents dels bons avisos e de la virtut e ferma voluntat que com a vertaders cathalans teniu en conservacio de les libertats del Principat e de la cosa publica de aquell a lahor de nostre Senyor Deu e servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey. Certificant vos nosaltres qui representam lo dit Principat tenir la matexa voluntat e firmissimo proposit e per aço no dubtarem exposar les vides e despendre los bens. Quant es al fet de les coses que demanau vos avisam que lo capita es exit e ab lo exercit stara en camp per socorrer on la necessitat sera vos pregam stigau vigils e attents en la custodia vostra e de aquexa vila
axi com fan les altres ciutats e viles del dit Principat e si noves vos occorrera dignes de avis certificau nos ne ab vostres letres perque puixam procehir a les coses necessaries. Dada en Barchinona a XXXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e llur concell representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich cavaller mossen Felix de Rexach.
Mossen molt magnifich. Vostra letra de XXVI del present mes havem rebuda. Restam molt e molt contents de vostra bona voluntat e intencio que com a vertader cathala teniu en la conservacio de aquest Principat e de les libertats de aquell a les quals acquirir som certs han entrevengut de vostres predecessors. Veritat es que fins açi totes nostres letres avisatories de les faenes qui han occorregut havem remeses a les persones eletes per lo stament militar de aqueix bisbat e no a singulars car a vos oblidat no haguerem de vostra bona disposicio e saber en fets de terra e de mar. Som certs avisants vos que lo egregi capita general es en camp ab lo exercit e Deu mijançant fara coses que seran a lahor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat repos e benefici de aquest Principat. Si volreu pendre sou vos o vostre fill a cavall siau ab lo dit capita car alli trobareu recapte de diners. E tingueus Jhesus en sa proteccio. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Memoria en via de instruccio per los molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fet al senyer En Miquel Vives defenedor del dit General de les coses que ha a fer segons devall sera dit.
Primerament ell ira ab los diners que los dits diputats e concell li liureu al molt egregi capita del exercit del dit Principat e aquell seguira on que vage e a concell del dit capita fara bastreta a la gent de peu de mig mes pagant los a pes sens engan e de la resta dels diners que sen porta pagara lo sou de tres mesos a la gent de cavall qui de nou sera soldejada per lo dit capita ço es al home darmes a raho de XXXXV florins corrents e als ginetaris a raho de quinze florins per quascun mes. E mes pagara tant com master sia spies correus artellaries e altres coses quis faran per lo dit exercit e de tot tendra bo e vertader compte com es acustumat e necessari en semblants coses. E de totes noves e coses qui li semblara esser dignes de avis lo dit Miquel Vives ab ses letres certificara sovint los dits diputats e concell. E jura lo dit Miquel Vives a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que be e leyalment e ab gran diligencia se haura en les dites coses tota pau cessant. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

2 DE ENERO.

2 DE ENERO. 

Ante todo se dio cuenta de haberse recibido el siguiente despacho.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables monssenyors despuys que de Itona vos scrivim no havem hagut causa de certificarvos de res dels negocis perque som tramesos per quant fins avuy nos ha fallit materia car axi com ab nostra derrera letra vos scrivim lo Senyor Rey parti de Fraga per venir aci e continuament nosaltres seguints sa Majestat li som anats derrera e lo dimarts ans de Nadal hora tarda la sua Senyoria e la Senyora Reyna entraren primers en Çaragossa apres entra de nit lo Senyor Princep acompanyat de entorn LX o LXX ginets e fon dat orde que lo poble qui exie al pont e per les carreres a veurel sen tornas en llurs cases. Aquella nit nosaltres restam a Alfageri (Alfajarín) e lendema que era vespre de Nadal ans de dinar entram aci en Çaragoça sens que algu de cort ne fora cort nons isque acompanyar e via dreta tiram a la Aljafaria e trobants lo Senyor Rey que exie de missa supplicam la sua Majestat quens volgues hoir apart e axi fou consentit e entrats tots en una cambra nosaltres per orgue de mi archabisbe supplicam la sua gran Altesa fos de sa merce nos fes resposta al que en Fraga lo haviam supplicat e la sua Senyoria respos que solament era arribat e scassament havie hagut temps de descalçarse los sperons e per ço no havie delliberada la resposta mas que tan prest hi entendrie. Supplicam mes avant sa clemencia poguessem parlar ab la Senyora Reyna e dix ere content e de fet hi parlam en la mateixa cambra regraciant e supplicant sempre a la sua Altesa les ofertes que fetes havia metes en obra. La qual molt liberament dix tostemps esser presta e axi tots ensemps ab la Senyora Reyna tornamnos acostar al Senyor Rey e supplicam sa Majestat nos das licencia de visitar lo Senyor Princep e lo dit Senyor respos que no freturave e que nosaltres pensavem fer pler al dit Princep e davemli congoixa. E volent a aço replicar la Senyora Reyna se cuyta dient al Senyor Rey que li fos plasent per aquesta vegada e axi sa Majestat ho atorgua pero dix quel visitassem al depres dinar e axi nos partim de sa clemencia e sabem que la causa de la dilacio de visitar era per quant lo apartament en que lo dit Senyor Princep sta ere les hores mal a punt. Com fom dinats jatzie fossen passadas tres horas apres mig jorn nos aplegam al monestir de Prehicadors per comunicar si ere expedient lo jorn de Nadal tornar al Senyor Rey per haber resposta. E fou vist per tots que attesa la gran festivitat e considerat haviem sentiments que lo Senyor Rey no prenie pler en nostres cuytes delliberam lo dit jorn no fossem ab sa Majestat ne axi poch anassem aquell vespre al dit Senyor Princep per quant ere molt nit. Lendema jorn de Nadal visitam lo dit Princep confortantlo segons nos parague ab pertinents paraules de part de aqueix Principat tota hora presents e scoltants los cavallers e altres castellans quil tenen en custodia. Lo dit Senyor Princep mostra haver gran plaer de nostra vista e feunos hun larch rahonament e efecte que de le culpes que li eren dades era tant net com Deu es net de colpa e que des que parti de Navarra per anar al Senyor Rey son oncle en Napols on ere anat per obtenir per mija seu la gracia e amor del dit Senyor Rey son pare e Senyor no solament en fet mas en pensament james havia fallit contra la sua Majestat congoxantse que per males informacions ell fos axi tractat e dient que si alguns de sos servidors havien errat lo que ell no creu ere raho que lo Senyor Rey los castigas mas per llur mal fer ell no devia portar la pena pus Deu sab que ell no te colpa pregant a nosaltres a la fi de son dit que nons vullam cançar de supplicar per la sua liberacio dient que tota la sua sperança es en lo Principat e en nosaltres qui aquell representam e tornant dir ço quens dix a Fraga ço es que era molt necessari cuytar per la salut de sa persona. E vehem mossenyors ell diu veritat car de la hora quel visitam en Fraga fins ara es amagrit e aflaquit tant que no crehem sia per molt comportar stant axi com sta. Apres lo jorn de sant Steva tornam a la Aljafaria per haver resposta del dit Senyor Rey e la sua Majestat tramesnos a dir que stava en consell e nons podie fer resposta fins lendema. E perque haviem delliberat la Senyora Reyna fos mes streta anam a sa Senyoria e diguemli fos de sa merce volgues en obra de fet deduhir les ofertes que fetes havie car aqueix Principat e nosaltres crehiem que si fer ho volie nons freturarie venir a altres medis denunciantsli les comocions dels pobles e los inconvenients qui son sperats e moltes coses a nostre parer utils de recitar per conduccio del negoci. La sua Senyoria nos respos que stava e perseverava en lo que havia ofert que crehia los pobles no farien res indegut. E lo dia mateix apres dinar anam parlar ab los jurats en la casa daquesta ciutat on hague gran auditori e aqui los explicam la causa de nostra venguda e lo que fins aci aqueix Principat o vosaltres mossenyors en nom de aquell haveu fet pregants e exortants los que ells ab nosaltres ensemps o apart vullen supplicar per la liberacio del dit Senyor Princep induhint e suadintlos ab aquells motius e paraules quens ha paragut esser necessari. Lur resposta fou que ells hi pensarien e delliberarien e del que serie nos certificarien. Lo dissapte jorn de Sant Johan parlam ab quatre dels deputats daquest regne en la casa de la Deputacio e ab alguns altres homens de honor que ells hi havien applicats per absencia dels LXXII de la cort dels quals copia no se ha poguda haver. Han respost comendant molt aqueix Principat del que fins aci havie loablament fet circa aquest negoci pero attes que los mes dels condeputats llurs son absents de la ciutat nons podian al present fer altra resposta sino que darien orde les dites coses serien comunicades ab los dits llurs condeputats e avisariennos de llur delliberacio. Certificantvos mossenyors per alguns ayres e sentiments a nostres orelles pervenguts que creem ells no faran lo degut circa lo dit negoci. La requesta a ells en scrits fahedora segons vostra letra sta ja en orde mas nons ha paregut se degues presentar fins haguessem haguda la resposta del Senyor Rey e llur. Ara daciavant darem orde sera presentada segons nos haveu scrit diumenge prop passat jatsia per neu e pluja fos dia indispost. Stants aplegats per anar al Senyor Rey la sua Majestat nos trames a dir que lendema nos faria resposta e de fet hir que ere diluns per lo mati anam a la Aljafaria e lo dit Senyor Rey feunos entrar en una cambra e alli assegut sus una cadira mana seure tots nosaltres en sengles banchs al entorn sens intervencio de altra persona sino del Anthoni Lombart secretari o scriva de nostra embaxada. E de continent supplicam molt humilment la sua Altesa fos de sa merce nos fes resposta a nostres continuades supplicacions. E lo dit Senyor comença a respondre dihent que havia delliberat esser un poch larch en son dir per alguna informacio nostra ab protestacio que ço que dirie del Princep del temps passat no ere perque en la causa de la sua detencio les coses passades haguessen gens obrat ne sen recordas mas perque vehessem e sentissem que la sua Senyoria sens gran raho nos movie. E axi ell feu un rahonament que dura pus de III hores e parti aquell en dos parts. La primera narrant com lo dit Princep sempre ha enalat e treballat en haver lo regiment de Navarra e derrerament de Sicilia e levarlos a la sua Altesa e mencionant menudament totes les culpes per lo dit Princep comeses de edad de XVI anys fins al dia de la reconciliacio les quals son moltes e greus si axi passen. Apres les altres faltes e culpes per les quals aferme haverlo detengut qui son aquestes ço es que lo dit Princep contra concordia verbal se fahie dir es intitulave en letres primogenit Darago de Sicilia et cetera. Item que don Johan de Cardona son majordom havia feta publicar per Barchinona una crida en que dehia lo dit Princep esser primogenit e hereter Darago de Sicilia et cetera. Item que sempre directament e indirecta tractava e treballava en inmiscirse contra la voluntat paternal en lo regiment dels regnes e domini de la casa Darago. Item que ha fetes e fahia moltes provisions de oficis axi de
Governacio de Cathalunya com altres ara per lavors mort lo Senyor Rey e les dites provisions spatxades e ab segell pendent liurades. Item que en lo tracte del matrimoni de Castella lo dit Senyor havie usat de algunes arts ab la sua Majestat ço es quel havie supplicat que rompes lo dit matrimoni car apres ell dit Princep trobarie vias per les quals mils se compliria a sa voluntat e apres dix que mossen Diego de Ribera altre dels embaxadors de Castella sots alguna color parla per dos vegades sens sabuda del frare conembaxador seu ab lo dit Princep del qual parlar lo dit frare comprenent suspita dix al Senyor Rey ques crehie se tractava contra ell alguna cosa e quey guardas be. Item que per letres que la sua Senyoria diu haver hagudas de la cort de Castella un baro vassall
seu tractave la sua mort lo qual dix no li es stat scrit de quina nacio es. Item que per letra de la infanta sa filla condessa de Foix ere stada informada la sua Majestat que lo dit Princep havia tractat ab lo Rey de Castella que li liuraria la ciutat de Pamplona per manera que la sua Majestat fos molt congoxada de guerres e altrament e hagues mala velladat. Item que en la deposicio feta per don Johan de Beamunt diu constar que lo dit Princep sen devie tornar de Leyda en Barchinona e devia passar en Mallorqua e dalli trametre a dir a la sua Altesa que sil volie fer jurar per primogenit fore content en altra manera que havie delliberat anarsen en Cartagenia e dalli al Rey de Castella e contra voluntat paternal finar lo matrimoni ab sa germana dient lo dit Senyor Rey que tot aço conste per scriptures les quals nos oferi mostrar e que informada la sua Senyoria de totes les dites coses e considerats los grans inconvenients qui se speraven seguir no solament a la sua persona mas a tots sos regnes e terres dellibera dels dits inconvenients elegir lo menor ço es detenir la persona del dit Princep. Laltra part de son rahonament fou mostrant haver enuig de tan gran embaxada e de nostres tant frequentades supplicacions fahent raho que jatzie la sua senyoria cregues aqueix Principat no erras en intencio pero errave e fallie al parer seu molt en lo modo de procehir per quant axi la eleccio de nostra embaxada com la eleccio de aqueix consell com lo gran nombre de nosaltres era manera de comoure los pobles significant que tot se fahie per obra e induccio de alguns e que aço redundaba granment en desservey de sa Majestat per quant los Reys de Castella e de França qui segons dix forçe no desigen lo seu tranquille repos sabents tals consell e embaxada crehents esser la terra divisa ab sa Altesa serien induits a moureli guerra e metrel en congoxa dient que aqueix Principat sol fahie aquests moviments car Arago e Valencia no sen movien dient que si fos obra de Deu tots los seus regnes se mogueren e moltes altres paraules qui serien largues de comptar concloent a la fi que la persona del dit Princep no delliurarie per res e dient que nol enujassem pus de supplicacions significant que daci avant les pendrie ab algun enuig donantnos un cortes comiat. Nosaltres oyt tot lo dit rahonament e considerants com la sua clemencia es molt indignada contra lo dit Princep molt humilment regraciam a la sua Altesa la gracia que feta nos havia de havernos comunicades per sa benignitat totes les dessus dites coses axi amplament dients que tant com toque les culpes e faltes assertes comeses per lo dit Princep despuys en ça que en sa gracia e amor lo havie acceptat aqueix Principat no entenie mostrarse en res contra la sua Reyal Majestat ne axi poch li entenie torbar lo medi de justicia sino per clemencia ab mija de supplicacions on culpa alguna hagues. Tant com toque a les comocions de pobles dixem que parlant ab sa clemencia la embaxada e consell eren fets a tant gran servey de sa Majestat que major nos podie dir car per llur representacio los pobles se eren algun tant assegurats e vuy en die stan reposats creents quen exira tota bona concordia e que ne grans ne pochs no havian dada obra en aço sino lo respecte dessusdit. E axi en tots los altres caps satisfahem a tot descarrech de aqueix Principat e nostre sens flixarhi en res. E veent que la sua Senyoria nos havia dat negativa a nostra primera supplicacio lavors humilment lo supplicam prenents fundament que haviem vist lo Senyor Princep molt flach e trist e dubtant de perill de sa persona stant axi com sta fos de sa merce lo volgues liurar al Principat a pena de carceller oferint que pus per mitja de justicia lo vol tractar aqueix Principat lo tindrie pres en manera que la sua Senyoria ne seria be segura. En aço respos molt curt que may ho faria ans elegiria morir VII vegades per tant que no fos cregut lo dit Princep no esser prou segur e en poder seu ne carrech algu pogues esser dat a sa Altesa per los miradors dient que no cal dubtar de algun inconvenient de la persona del dit Princep car son fill es. E axi prosseguint aquestas paraulas dix a son propri motiu que abans seria induhit tornarlo en Cathalunya pero no fora de sa potestad. E en aço fou respost per nosaltres no acceptants ne recusants la oferta ab paraules molt humils metentlo en cami de pensament sobre totes les dites coses. Veritat es mossenyors que lo seu so e desig es que nosaltres nos ne tornassem en bona hora e en aço li es stat dit la sua clemencia no ignora que los embaxadors son tramesos per sos principals ab leys e stretures contra les quals no poden fer en alguna manera. E nons volem oblidar mossenyors que abans que fos lo dit rahonament la sua Senyoria volgue parlar separadament ab mi bisbe de Barchinona e ab mi mestre Ferrando fahentnos semblant sermo del dessus dit e significantnos la negativa a nostres supplicacions e demanantnos per moltes vegades que farie mes la nostra embaxada si haviem la negativa e nosaltres responguem que crehiem haver bona resposta de sa Majestat e que en totes coses nos haviem a regir e fer segons seria delliberat e scrit per nostres principals. E veus aci monssenyors totes les coses com son fins al dia de vuy passades. Sobre lo cap quens haveu scrit ço es on lo Senyor Rey per mija de supplicacions no volgues liberar la persona del dit Senyor Princep quel demanassem per justicia vist los motius de vostra derrera letra e cogitades les causes per les quals lo dit Senyor Princep es detengut havem delliberat consultar vostres reverencia noblesas magnificencies e honorables savieses perque hi pensen be e façan acompanyar los dits motius de altres e mes fortituts de justicia si mes sen hi poden aplicar per manera que no haja contrari o almenys a la fi se puixen sostenir en tota plaça car metre en consistori reyal un tant gran negoci majorment que la sua senyoria aferme esser crimen lese majestatis et in prima specie e haverse tractar fora lo Principat on dels jutges e consellers força nos haurie prou confiança ha paragut a nosaltres que la dilacio de consultar no pot portar nocument attesa la intencio del dit Senyor Rey la qual per les coses dessus dites podeu pensar e considerar quina es. Tots empero donam en parer que per obtenir lo desijat altres mes forts rahons hauran procehir daqui de les quals nons donau prou sentiments ab vostres letres specialment en la derrera. E per ço mossenyors vos pregam e encarregam vullau ampliar lo consell de tots los staments del Principat e dar orde que si los vocats noy poran personalment esser almenys hi trameten procuradors a fi que un tan gran negoci qui tots toca per tots sie aprovat. E fahentho axi e ab bona unitat havem sperança en nostre Senyor Deu les fahenes succehiran be recordantvos mossenyors que tota hora ab bon animo serem prests fer e exequutar vostres delliberacions segons ja vos havem scrit. E no volem callar que a nostre parer aquesta empresa si ve al port de salut com tots desijam sera perpetual reformacio del Principat e conservacio de les leys e bon stament de aquell e si quod absit ere lo contrari valguera mes nuncha haversen parlat. Dema si a Deu plaura havem delliberat anar a la Senyora Reyna e supplicant strenyerla mes que fins aci no havem e prestament e continua vos certificarem del que haurem fet e sentit. Avisantsvos mossenyors lo jorn de Nadal e totes festes e altres dies a mati e depres dinar nos som aplegats tractants sempre de les dites fahenes de les quals havem comunicat ab los missatgers de Leyda e de Tortosa e comunicarem ab tots altres missatgers qui vindran e axi ho continuarem quascun dia per dar mes calor al negoci. Tro aci los diputats jurats nons han feta resposta ne hic ha arribada embaxada de Valencia ab tot se digue venen cuatre embaxadors ne la embaxada de Barchinona no es encara arribada. Si som stats larchs en lescriure nous sie enuig car per quant les letres no han replicat ho havem axi manat al dit Secretari o scriva nostre a fi que pus delliberadament e clara nos puixau scriure de vostra voluntat e intencio. E ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas ço que plasent lus sie. Scrite en Çaragoça a XXX de deembre any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Y luego se resolvió expedir a todos los estamentos de Cataluña la circular del tenor que sigue.

Senyor molt Reverend.
Lo dia de la Concepcio de Nostra Dona fonch reebuda per nosaltres certa comissio de la cort la qual lavors se celebrava en la ciutat de Leyda per la qual nos era denunciada la detencio de la persona del dit Senyor Princep en la liberacio de la qual la dita cort no podia conclusio donar per causa de la prorogacio feta de la cort. E per ço nos cometia e encarregava per la ocurrencia de tant gran negoci ab consell de aquell nombre de persones quens seria vist se atrobassen remeys concernents servey de Nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. E nosaltres en virtut de la dita comissio ab consell de cert nombre de persones elegit havem fins aci procehit segons Deu nos ha administrat pero fins aci no ses aconseguit lo fi desijat ans ab delliberacio del dit consell es vist V. reverendissima P. e alguns altres deure esser demanats. Perque pregam afectuosament la dita R. P. V. que per los respectes demunt dits li placia a XII del present mes ab tota cuyta esser aci. E per res fallir e mancar en aquesta materia de tanta importancia no vulla e si per ventura ere per algun impediment detenguda vulla aci la dita jornada trametre alguna persona qui en nom de aquella en aço entrevenga. E sia Senyor molt reverend la Santissima Trinitat guarda de la dita R. P. V. la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a dos dies de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A, P. abbat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a honor vostra promptes.