CXXII, Colec. Inter. Ordinacions, cort, senyor rey Arago, fol. 179. 17 feb. 1388

CXXII.

Colec. Inter. Ordinacions de la cort del Sr. rey de Arago, fol. 179. 17 feb. 1388.

Aci avall son continuades les ordinacions de la casa del senyor rey en Johan fill del damunt dit rey en Pere terç.
(Nota: Pere terç como conde de Barcelona, Pedro IV como rey de Aragón).

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY EN JOHAN EN QUAL MANERA LOS OFFICIALS DE SA CASA DEUEN VIURE E HONESTAMENT CONVERSAR EN AQUELLA.

Que nengu de casa del senyor rey gos tenir fembre en lo bordell. (bordell : burdel)

Per esquivar peccats e vicis mals los quals se pertanyen mills guardar a la reyal magestat que a altres persones e per clar bon eximpli a nostres servidors e sotsmeses: volem e ordinam que tot hom de qualque condicio sia o stament qui de nostra casa de la reyna e de tots nostres infants seran no gosen tenir fembra o fembres en bordell: e siu fan que de present sien dampnats de carta de racio e sien foragitats de nostra casa e merçe e de la dita reyna e infants donant poder als scrivans de racio de casa nostra de la reyna e dels dits infants e manantlos expressament que de present que sapien algu o alguns qui fembre en lo dit bordell tindran quel hajen per ras de la dita carta de ratio sens sperar altre manament nostre e de la dita reyna e infans.

Que per lescriva de racio no sien fets albarans de quitacio o provisio als damunt dits.

Item volem quels dits scrivans de present appellen los homens a peu de casa nostra de la reyna e de nostres infants e tots altres que sapien que de semblans coses sien maculats ne tacats e en poder de nostre algutsir facen sagrament e homenatge que daqui avant fembre en lo dit bordell no tindran e siu fan que sien tenguts axi com aquells qu son trencadors de sagrament e homenatge: e si asso fer no volen manam als dits scrivans de racio que de present los rahen dels libres els hajen per foragitats de nostra casa e merçe e de la reina e de nostres infants. E tro la present seguretat los damunt homens hagen feta volem quels dits scrivans de racio no facen albara a algu dells de lur quitacio o provisio ne de vestir.

Com la companya de peu de casa del dit senyor deuen jurar de no tenir fembre ans que sien reebuts de la dita casa.

Item ordonam que de present que nos o la dita reyna o infans de nostres cases reebrem algum hom a peu quel dit scriva de racio ans quel scriva li faça fer sagrament e homenatge en poder seu o de nostre alguatzir que no tindran fembre en bordell: e siu fan que sien encorreguts en la dita pena.

Que les fembres publiques no gosen tenir per amichs homens qui sien de casa del dit senyor.

Encara volem e ordonam quel dit algutzir de continent diga a alguns de son offici que facen manament a totes las fembres publiques que daci avant no tenguen per amichs homens qui sien de casa nostra ne de la dita reyna ne de nostres infans: e siu fan e nou denuncien que hajen a correr la vila açotan e apres que sien exellades de tots nostres regnes e terres. E semblantment ho haje a fer denunciar lo dit algutzir als hostalers dels bordells que hajen a denunciar si algun de casa nostra e de la dita reina e infans tindran alguna de les dites fembres: e sils dits hostalers nou denuncien que sien encorreguts en la dita pena o que paguen mil sous a la cort sens tota merçe.

Que los damunt dits continuament no mengen ne jaguen en los bordells.

Item que no gosen participar continuament axi en menjar com en jaura en los bordells ne en los hostals de aquells sots encorriment de les dites penes.

Fo publicada la present ordinacio en Barcelona a XVII dies del mes de febrer del any MCCCLXXXVIII presents los honrats mossen Thomas jutge algutzir del dit senyor en
Guillem Oliver scriva de ratio de la dita reyna en Bernad Çafort de offici de ratio del dit senyor en Francesch de Vallsecca de offici de comprador del dit senyor e molt daltres senyors e molt daltres presens.

cxxiii-reg-1893-fol-29-1-septiembre-1388

Dels Falconers.

Dels Falconers. 

No es noveyll ne descordant a raho que aquelles coses qui per sengles nos poden complir per molts coadjutors fin reeben preoptada: con deficil ans encara quaix imposible sia moltes coses e diverses per un mayorment en una metexa hora fin perfecta reportar. Emperamor daço havem previst instituydor que sis altres falconers no empero generoses en nostra casa sien reebuts per nos elegidors qui cura hagen diligent de nostres falcons e dels altres aucells a caçar deputats segons que lo nostre falconer major a ells ordonara. Al qual apres los majordomens obeyr volem per aquells gardanse be que per negligencia alcuna cosa pertanyen no sia lexada la qual pogues lo manament de nostre coratge provocar: per los quals encara sagrament e homenatge als majordomens nostres volem esser faedor.

6 DE MARZO.

6 DE MARZO. 

De acuerdo con los concelleres y consejo de Ciento de la ciudad de Barcelona, se resolvió enviar a la reina una embajada, con el objeto que expresan la credencial y las instrucciones que aqui se trasladan; y luego se dio cuenta de los demás papeles que siguen:

Molt alta e molt excellent Senyora.
Sobre alguns afers concernents servici de nostre Senyor Deu servey e honor del Senyor Rey e de la Excellencia vostra e benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat e dels altres regnes e dominis de la real corona son per nosaltres tramesos a la excelencia vostra los magnifichs mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar mossen Arnau de Vilademany e de Blanes En Francesch del Bosch ciutada e sindich de la ciutat de Leyda stesament informats de algunes coses que a vostra dita Excellencia explicaran.
A la qual humilment supplicam los placia donar fe e creença en tot quant per part explicaran axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat molt alta e molt excellent Senyora tinga en proteccio sua vostra Illustrissima senyoria. La qual a nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a VI de març del any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment re (se) recomanen. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya congregat en Barchinona.
Instruccions dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables deputats e consell en virtut de la comissio de la cort elegit lo Principat de Cathalunya representants fetes e donades als magnifichs micer Nicholau Pujades ardiacha de la mar e canonge de Barchinona mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e En Francesch del Bosch sindich de la ciutat de Leyda embaxadors per lo dit Principat a la lllustrissima e molt excellent senyora la Senyora Reyna tramesos.
Primerament los dits tres embaxadors ab aquella mayor cuyta que poran ensemps ab los embaxadors per la ciutat de Barchinona elegits faran llur via e cami vers la lllustrissima Senyora Reyna la qual ab lo Senyor Primogenit ve de Morella per lo cami e via de Tortosa. E faran tot lo possible en tal forma arreglar lo temps que prop Vilafrancha o en tal part façen la exposicio de les coses dejusscrites per manera que la dita Senyora elegis en Vilafrancha romandre o aturar. E en aquell loch o temps que pus acomodadament poran en tal forma e manera que nos puixa haver suspicio que comunicat hajen ab lo lllustre Senyor Primogenit. Los dits embaxadors se presentaran a la dita lllustrissima Senyora Reyna apart o separada del dit Senyor Primogenit si axi trobaran la sua Excellencia sino en presencia del dit Senyor Primogenit e de tots los qui si trobaran segons la facultat se los oferra faran la exposicio seguent a la Altesa de la dita Senyora.
Ço es feta reverencia besada la ma e donada la letra de creença a la dita Senyora de continent sens divertir a altres actes explicaran a la sua Excellencia com sentida per lo dit Principat la venguda del Illustre Senyor Primogenit han grandissima alegria per aquella e regracien a Deus omnipotent a qui talment ha plagut ordonar que la liberacio del Illustre Primogenit efectualment seguesque ab complit benefici e repos del dit Principat e encara regracie a la sua Excellencia qui lo dit Primogenit ha menat e restituhit en Cathalunya e es stada lo mitga de la tal divina ordinacio.
E mes li diran com per gran servey e honor de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia e per donar complidament perfeccio a la liberacio del dit lllustre Primogenit e per repos e benavenir de la cosa publica es vist al dit Principat la dita lllustrissima Senyora deure plaure ordonar e esser contenta que lo dit Senyor Primogenit venga en la ciutat de Barchinona sens la sua Altesa e alguna altra companyera la qual fos vist o en manera alguna dir se pogues lo dit Senyor Primogenit no esser constituit en plenissima libertad. E per tant supplicaran a la sua Excellencia placia abstenir de entrar en la dita ciutat e fer romandre los qui en sa companyia venen.
E si la dita Senyora plaura esser tantost contenta pora restar a Vilafrancha o en aquell loch que millor elegis ab los qui venen del consell del Senyor Rey. Hon per ventura la sua Altesa mostras no contentarse com es dit ordenar lo sobre dit los dits embaxadors ab aquella reverencia e pertinencia que mereix deduhiran a la dita Senyora les causes e motius urgents per los quals lo dit Principat es mogut en fer dita supplicacio dels quals es feta larga informacio als dits embaxadors e veura la dita lllustrissima Senyora quant lo dit Principat zela lo honor e servey de la dita Majestat e de la sua Excellencia. E per tant la supplicaran esser contenta ordonar com dit es car en altre loch donar seria desservey de la dita Majestat e de la sua Altesa e perillos de dans e inconvenients al Principat de Cathalunya los quals desservey e perills cessaran plahent a la sua Senyoria com dit es abstenirse de entrar en la dita ciutat. E axi ab afecte faran e procuraran los dits embaxadors placia a la dita Senyoria abstenir e encara provehir que los del consell del Senyor Rey contra los quals es lo proces del sometent se abstenguen entrar en la dita
ciutat.
O si en presencia del Senyor Primogenit se hauran explicar les sobre dites coses besada la ma a la dita Senyora la besaran al dit Senyor Primogenit e feta en totas maneras la conclusio sobredita faran companyia al Senyor Primogenit e dell nos partiran nel permetran en altra part anar sino venir en la ciutat de Barchinona.

Datum Barchinone VI° marcii anno a nativitate Domini Millessimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat.

Als reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVII^na e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Ara pus derrerament de Morella vos havem scrit e certificat per nostres letres de la causa de nostra venguda alli e de la exequucio de aquella ço es que haviem tret del castell la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill ensemps ab lo qual enteniem a partir pera aqueixa ciutat. E axi deduhintho en exequucio per la present vos certificam com en lo dia de ayr partim de Morella ensemps ab lo dit lllustre Princep e venguem a Trayguera e vuy som partits de alli e entrats en la present ciutat ahon vehent lo dit lllustre Princep un poch ujat e que continuar cami sens entrevall no li fos fatiga perque repos hun poch havem delliberat restar e reposar aci dema tot dia. E lo divendres subseguent Deus mediant partrem de aci e per nostres jornades continuarem lo cami sens detenir dreta via pera aqueixa ciutat. E axi per vostra consolacio havem delliberat fervos la present. Data en Tortosa a lIll de març del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - Serena secretarius.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs ben amats e verdaders amichs nostres los deputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e primogenit.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs e verdaders amichs nostres. Per major augment de vostra consolacio vos significam com huy ensemps ab la lllstrissima e molt virtuosa senyora la Senyora Reyna nostra carisima mare e ab total nostra libertat ya hora tarda som entrats en aquesta vila de Trahiguera de hon Deu volent dema partirem e irem a dormir a Tortosa e de alli successivament continuarem nostre cami ensemps ab la dita Senyora fins aqui siam junts perque ab compliment de vostres bons e leals desigs hajau lo perque tant haveu treballat e de nos visiblament comprengau quant som desijosos retribuirvos sino la que devem saltem la que porem condigna satisfaccio. Som per gracia de nostre Senyor en bona valitut e disposicio de nostra persona de la qual desijam fruir vosaltres e tot aqueix Principat. Dada en Trahiguera a tres dies de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs ben amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra libertat per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Hir passat scrivim de Trayguera significantsvos nostra juncta alli e com deviem continuar nostre cami per esser en aqueixa ciutat de nos tant desijada.
La causa de la present es sols per fervos certs com huy som entrats en aquesta ciutat de Tortosa hon som stats reebuts ab molta expectacio e gloria. Gracies sien fetes de tot a Deu omnipotent. Dema la Senyora Reyna e nos reposarem aci e apres continuarem nostre cami fins mijançant la gracia divina siam aqui nos ab la dita Senyora. Dada en la ciutat de Tortosa a quatre dies de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.
Al egregio caro e bien amado mio el conde de Modica.
Conde caro e bien amado mio. Recebi vuestra letra con Semenat agora en ste punto. Por vuestro plazer e de don Johan Dixer vuestro sobrino vos certifico so en mi pura libertat hi cras la Senyora Reyna e yo himos a Trahiguera e lotro dia a Tortosa. Rogo vos que las novidades cessen que todo ira bien con la de nostre Senyor. De priça en Morella a dos de marzo.
Don Johan Dixer haja la presente por suya. - El Principe qui vuestro bien desea Carles.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats vintesetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. En cars que fins aci de diverses e moltes letres queus havem fetes no hajam cobrat resposta considerat quant va en aquests afers havem delliberat fervos la present avisant vostres reverencies providencies e magnificencies com apres que de Morella ultimament vos haguem scrit la Senyora Reyna e lo lllustrissimo Senyor Princep ir vengueren a dormir a Trayguera e huy a posta de sol volentse fer nit ab una gran e bona recepcio son entrats en aquesta ciutat hon la dita Senyora a instancia e peticio del dit lllustrissimo Senyor dient ques sentia algun tant cançat ba delliberat aturar aci dema tot lo dia. Divendres plahent a Deu partrem prosseguint nostre bon viatge. Crech sera la dinada e dormir al Perello o al Spitalet si alli e a Miramar nos porem aleujar e sino sera de necessitat aturar en lo dit loch del Perello e a nostres jornades prosseguirem nostre cami e tota vegada serem sollicits en avisarvos en cas com dessus es dit de vostres reverencies providencies e magnificencies no hajam cobrat resposta alguna les quals poden ordenar lo quels placia. En Tortosa a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests lo Mestre de Muntesa.
Senyors la present no ha pogut sotscriure lo Visrey per esserse mes a dormir. Prech les reverencies providencies e magnificencies vostres la hajan per sua manu propria ut in litteris.

Als molt reverents magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs e honorables senyors.
Acabant de scriure la letra que va ab la present trames han per mi los pahers de aquesta ciutat los quals he trobat en consell e hanme dit com han nova certa de les plegues que lo Senyor Rey fa. E com certament dissapte primer vinent totes les gents se deuen aplegar o deuen esser en un loch prop Muntço del qual ells vos scriuen dien encara que lo Senyor Rey deu esser alli e que deu venir sobre aquesta ciutat e sobre Fraga pero ells crehen que pus tost aci. E si Is nova es vera segons ells la han per vera qui dihen que ho saben cert jo crech que pus tost vendra sobre Fraga perque ha mes raho e susara ne fet correu al capita avisantlo e fahentli record que seria bo fahes tirar lenya a quantes besties ha en Fraga per provisio de la vila e que pens si seria expedient trametra per la gent de Tortosa qui alla no fa res quels fassa venir passant per aci per Leyda e jo dema provehire ans que men pertesque pera Fraga en ferhi portar farina civada e palla almenys que hajam forniment pera XV dies e encara que ans que pertescha per lo mati no puscha dar compliment. Lo Senyer En Pi resta aci qui dara compliment al que restara a fer car fins aci be hi ha retut son deute yatzia mossenyors que yo haje letra vostra de no despendre res en monicio de Fraga pero semblem que aquest fet no dege esser compres en vostra letra ates lo gran dan perill e carrech ques poria seguir per no provehir e aço he volgut fer de consell dels pahers de la present ciutat e si axi es senyors que lo Senyor Rey hage delliberat de emprarse de tot Arago en una jornada serie expedient tenir preparades les osts de Cathalunya per resistir als aragonesos sins volien ultrajar. Bem part fort cosa que essent la Senyora Reyna en Cathalunya aquests assaigs se fassen pero possible es que restituit lo Senyor Princep dins Cathalunya ella sen torn tantost. Jo he sabut per homens poch parcials al Rey qui dreta via venen de Saragoça que lo dit Senyor vuy en die te alli sobre CCL rocins e ha be manera de fer be compliment a D gent de peu encara que no la puga fer tal com la nostra pur ab aquestes ampres generals e particulars e ab las junctes major nombre de gent pot fer que no la nostra dich de la soldejada que si a ampres se ha venir be serem a un dells Xllll. Ell crech se coneix sobergaria en la gent de cavall e pus lo terreny es pla crech li sembla que neguna desaventatge de gent de peu se dega a comparar al avantatge de gent de cavall. Placia a Deu que li meta en cor e voler be tractarnos com a vassalls puys nosaltres lo volem tenir com a Rey e Senyor. De aquestes noves mossenyors jo noy sce pus sino les conjectures e sospites que per altres letres vos he scrites e ço que ara dich dich sol per dit dels dits peyers (pahers, paheres) de Leyda qui dien ne son mes que certs com dit vos he. Si de aqui vostres reverencies e honorables savieses coneixen que aquest fet se hage gens emburlar vos certifich que aquesta gent de peu desige molt una cinquantena de spingardes e polvora de spingarda de que son aci molt freturos e encara en lo camp hauria mester qualque bon bombarder e qualque perell de serpentines que fossen bones ques poguessen prest gornir e desgornir dels ceps a fi que fossen pus adornes de aportar. Lo present correu fas sols per aquesta nova instat per los pahers de aquesta ciutat e per la nova quem semble ho meresque be fer lan pagar vostres reverencies e honorables saviesas segons que servira. Aci ha molt mal forniment de correus e de besties. Seria bo ferna hun mot an Alicsen. Feta en Leyda a XI hores ans de mija nit dijous a V de març any Mil CCCCLXI.
Don Johan Dixer a nit passada es passat per aci la via de Tarregona per exir al encontre al Primogenit la via de Tarragona.
Lo Senyor Rey ha fet cridar lo acordament seu a Çaragoça pero lo sou nos pague per gran diferencia que ha ab los de la cort car la cort qui era en Fraga ses mudada a Çaragoça e alli es stat dat poder larch e bastant a deu persones per provehir lo fet de la present guerra. Los LXXIl de la cort elets en Fraga dien que nos pot fer que en ells tota la cort e que la cort no pot fer eleccio de persones algunes per altres actes. EsIos dit que fahessen ells LXXIl ço que los X devien fer e que donen al Rey aquells diners que li debien dar car sobre aço es tota la questio. Dien molts dels LXXIl que pus la cort ses fiada en ells volien primer consultar tots sos principals e axi la cosa sta emburlada. Crech aço sols baste per dar prou torb al dit Senyor Rey en la sobredita empresa. - Lo quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables saviesas Johan Ferrer.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. La present sera per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com susara dada de la present tenint consell ajustat son stats a mi los jurats prohomens e sindichs de aquesta vila los quals han supplicat e request en scrits a mossen lo veguer e a mi segons en lo translat de aquells lo qual dins la present interclus veure poreu les quals supplicacio e requesta a nosaltres feta los son stats demenats aquells tres jorns qui per semblants actes esser demanat es stilat e acustumat requerintlos que durant aquells carta alguna no concloguessen fahent delliberacio en mon consell de les dites coses per correu volant fosseu avisats perque placiaus spatxadament trametrai la resposta fahent la present. Son attesos quatre o cinch gentils homens del Senyor Primogenit quim han dit a bocha com le Senyor Rey requer convoca e acorda quanta gent darmes pot axi de peu com de cavall axi dins la ciutat de Çaragoça com per tot lo regne de Arago e com ja ans dels dits homens per publica fama se digues en aquesta vila stava en delliberar de trametre sploradors a la dita ciutat es stat dit com derrerament per vosaltres es stat scrit an Johan Ferrer que res no bestregues per tals actes e axi placiaus volerhi provehir. E ab tant la Trinitat Sancta vos tinga en sa proteccio e guarda. De Fraga a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.
Huy he respost a la embaxada de la ciutat de Çaragoça juxta la forma e orde ab vostres letres per vosaltres a mi donats. Perque siaus avis.

Per causa de la detencion del Illustre Senyor Princep fillo del Serenissimo Senyor Rey nuestro Senyor vos muy egregio Senyor comte de Modica capitan general del exercito e armada del Principado de Cathalunya et vos muy magnifico mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de la ciudat de Barchinona pretendeys haver entrado en el regno de Aragon e demandando passatge a la villa de Fraga haveys entrado en aquella e occupado el castillo e aquella con el dito castillo teneys e guardays ocho dias e mas ha passados coentra voluntat del Senyor Rey e contra los privilegios e libertades del regno de Aragon e en gran danyo e prejudicio de la dicha villa. E por quanto a vos Senyor capitan e regent la dita vegueria e a vuestro consello e exercito assi por letras patentes como en otra manera sea notorio e manifesto el dicho lllustre Senyor Princep no seyer detenido ante seyer liberado de la dicha detencion e estar en su plena libera e francha libertat e facultat de fazer de si lo que quiere e faze su via a la dicha ciudat de Barchinona e hoy jueves que se conta cinco del present mes de março del anyo Mil CCCCLXI el dito illustre Senyor Princep seyer en el dito Principado de Cathalunya et por consiguent et alias vos dichos Senyores capitan e regent la vegueria con el dito exercito e armada no dever aturar ni star en la dicha villa de Fraga ni detener el castiello de aquella. Por tanto Johan Vallsiguer sindico e procurador de los justicia jurados concello e universidat de la dicha villa de Fraga supplica e requiere a vos dichos Senyores capitan e regent la dita vegueria e a los de vuestro consello e a todos aquellos a qui las cosas suso ditas e infra scriptas toquan e toquar pueden que de continent e sin dilacion alguna relexedes la dita villa e castiello liberos e expeditos a servicio del Senyor Rey de quien son e vos vayades de aquellos e con todo vuestro exercito e armada vos tornedes al dito Principado de Cathalunya sin fazer danyo ni perjudicio a la dicha villa e habitadores de aquella e pagando e satisfaziendo las vitualles e otras cosas a que soes tenidos segunt que por actos publicos et alias lo haveys ofrecido. En otra manera el dito sindico e procurador con aquella debida reverencia que conviene protiesta contra vos e cade uno de vos del crebamiento de las libertades fueros e privilegios del dicho regno de Arago expensas damnatges e interesses e de toto su dreyto plenario e de todas e cade unas otras cosas de las quales los ditos sus principales puedan e devan requerir e protestar requiriendo a vos Arnau Carni notario desto seyer fetcha carta publica.
Sig+num mei Arnaldi Carni notarii publici et habitatoris ville Frage Regiaque auctoritate generalis per totam terram et dominacionem lllustrissimi domini Regis Aragonum qui hujusmodi copiam a suo originali requisicionis cedula per me recepta et testificata mea propria manu extraxi et cum eadem bene veridice fideliter et prout melius potui comprobavi et ut fides plenaria ab omnibus impendatur hic meum solitum ut supra pono signum.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Algunes vostres letres havem reebudes e responentvos a diverses coses en aquelles contengudes vos dehim primerament en lo fet del desorde quens significau es en lo exercit de fersi furts e altres coses desordenades a nosaltres es cosa molt greu e desijam e volem que tals coses sien reprimides e castigades. E per aço scrivim al capita. Vos feuli lo que possible vos sia pera tals scandels obviar. E si sabut sera per qui tals coses fetes seran parnos que en lo soccorriment e emprestança que fareu per XV jorns per la qual vos havem tramesos diners queus aturasseu de les persones de peu quis mostre aço haver fet tant del sou quant sia la stima o valor del furt que fet hauran. Aço sia remes a vos que fassats segons sostinga la possibilitat. De les provisions del camp vos pregam que hajau molta cura e per ço vos agrahim molt que vos siau romas en Fraga car som certs quey feu gran benefici e fruyt. E com dehiu que no gosau fer provisio sino de dia en dia crehent per les noves que havem de la liberacio del Senyor Primogenit que aço no puixa ne dega durar vos dehim que es veritat la dita liberacio esser en cert car sabem la Senyora Reyna ab lo dit Senyor Primogenit entraren dimecres proppassat en Tortosa pero per quant se ha de moltes coses a tractar no es encara delliberat lo dit exercit partir de Fraga fins vejam algun bon assossech dels afers. E per ço encara que façats provisio per XII o XV jorns nons es vist que si puixa perdre res del fet de les armes quens dehiu si les tornareu o jaquireu a Leyda. Segons la disposicio del temps que occorrera sereu avisat en lo pagament dels homens darmes quius porten albarans nostres. Sobreceeu fins per nosaltres vos sia scrit. En lo soccorriment que ara fareu a la gent de peu deveu pendre mostra de aquella. Jaus havem scrit no donasseu res als capitans. E scriviunos qui son los capitans qui no han gents de llurs capitanies e quants son capitans e capitanies que han compliment. Del home a qui haurieu a comanar
carrech de despendre en lo exercit si partieu feune axi com a vos sera ben vist. Del fet del capita que faça res per si nos par desorde car tots los actes deuen procehir de manament del veguer e tals son les instruccions e manament que lo dit capita te e axi lin scrivim stretament. Molt vos encarregam scrivau a Çaragoça ab les gents que hi teniu sapien e senten que fa lo Senyor Rey e sis diu dega venir en Cathalunya e de altres circunstancies e de totes noves que si diguen e siam de aquellas certificats. E provehiu que lo exercit stiga axi be en orde e ab ses bones guaytes e scoltes e tant attent com fins aci haje fet e encara mes car per alguns ayres que hom sent es vist necessari axi star. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Teniu spies continuament en Çaragoça quius avisen de tots los afers del Senyor Rey e pagau be les dites spies axi aquestes com les altres que hajen treballat per aquest fet.
- Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich senyor. Fins aci la senyora vostra muller no es attesa. Quant que vinga sera haguda per recomada en sa justicia com scrit vos havem. Del soccorriment de la gent de peu de que nos haveu scrit nosaltres havem scrit provehit los sia fet soccorriment per XV jorns e tramesa aqui la quantitat an Johan Ferrer. Vos Senyor mostrau haverlos en bona recomendacio e feu lo degut per haver cura de les coses que haveu carrech. Del Senyor Primogenit havem nova en cert que dimecres passat intra ab la Senyora Reyna en Tortosa el haurem aci prestament. Apres se entendra en algunes coses necessaries per lo benefici e repos de la terra. Lo exercit no partira encara de aqui fins altrament scrit vos sia. En lo mig es necessari les gents del exercit stiguen axi preparades e attentes com lo primer dia. E de aço vos encarre-gam que ab molta diligencia hi vullau attendre. La Sancta Trinitat vos tinga molt noble e molt magnifich baro en guarda sua. E rescriviunos tot ço queus placia. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor molt egregi e strenuu baro. Per relacio de moltes persones qui vendrien de aqueix exercit e en altra manera havem compres que per les gents del dit exercit se farien furts e altres coses desordenades la qual cosa es a nosaltres molt enujosa de hoir car redunde en carrech e infamia del Principat. Perqueus pregam e requirim vullau girar la cara en fer sobre aço deguda provisio ço es que façats ab diligencia inquirir dels dits furts e aquells per lo veguer a instancia vostra sien ben castigats e reprimits en manera que cesse tal inconvenient e scandel e de fervos venir los caps de cinquantenes e desenganarlos que pagaran de bens llurs los furts e dans ques faran per gents de llurs capitanies. E sobre aço vos trametem una crida ordenada la qual volem se fassa per manament e part del dit veguer e per instancia vostra e en tal manera e sots tal orde volem se fassen tots los actes en lo exercit ço es per manament del veguer e a instancia vostra e no en altra manera com altrament nos poden nes deuen fer juxta forma del proces del so metent. E aço Senyor nos diu en derogacio vostra mas per quant lorde del dit proces ha esser tal e lo contrari serie gran error e exir dels termens del proces. E per ço Senyor deuen entendre a les instruccions a vos donades les quals axi son posades e aquelles vos placia servar e tenir segons haveu promes e jurat car lo contrari tollerar nos poria. Perque vos hi placia be attendre. Del Senyor Primogenit havem bona nova e en cert que dimecres passat la Senyora Reyna e ell ensemps entraren en Tortosa. Prestament haurem aci lo dit Senyor Primogenit e apres de dia en dia entendrem en les coses que convinga per lo benefici de la terra. En lo mig Senyor e tota hora vos ab lo exercit stau aqui segons scrit vos havem. E provehiu que lo exercit stiga axi preparat e attent com fins aci haja fet e mils si millor se pot fer car per alguns ayres que hom ha es vist esser axi necessari feu exir algunes vegades la gent en camp que tant be stan ociosos e cavalcar la gent de cavall e feulos scriure e trametre aci treslat de la nomina. De la venguda del magnifich don Johan Dixer nos plau be per quant sera util conferir ab ell de algunes coses. A alguna altra persona de peu ne de cavall no sie donada licencia e si sens aquella partra algu scriviunosne per fersi la provisio deguda. Vengut don Johan e conferit ab ell vos scriurem de totes coses segons la occorrencia del temps. Ab la present vos trametem la resposta que volem sia feta a la requesta que per part del sindich de Arago vos es presentada. En totes Ies altres coses sguardants la honor del Principat vos placia fer segons de vostra senyoria se fia. De noves que sapiau del Senyor Rey e del regne de Arago vos placia certificarnos. Ab tant la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor en custodia sua. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona de Agualada e de Valles de Moya e de Moyanes a instancia e requesta del molt egregi comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya assistent al dit honorable regent la dita vegueria en la prossequucio del proces de so metent mes per la recuperacio e liberacio de la persona del Illustre Senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera observancia de les libertats de la patria benefici tranquillitat e repos de la cosa publica del dit Principat que no sia algu del dit exercit tant temerari que gos o presumescha furtar ne dampnejar alguns del regne de Arago o Principat demunt dit en persones ni en bens ans paguen e satisfaçen tot quant de aquells hauran necessari. E si lo contrari sera fet los contrafahents muyren sens merçe alguna. E los caps de cinquanta de aquells qui contrafaran de llurs propris bens sien tenguts smenar tot lo dampnatge fet sens merce alguna.

Responent lo dit regent la vegueria de Barchinona e lo dit capita al dit honorable regent assistent a la pretesa requesta per lo dit Johan assert sindich feta la qual comença Per causa de la detencion et cetera. (Est supra in quinto foleo inserta.) Dien que si lo dit assert requirent atten a la requisicio a sos principals eo intimacio per lo dit regent feta la qual començe Jatsia et cetera a la qual se refer lo so metent eo proces per causa de aquell iniciat per occasio de la detencio feta de la persona del lllustrissimo Primogenit no solament es stat per la liberacio del dit Serenissimo Primogenit mas encara per haver los qui han tractat e malament aconsellat seduhint la Majestat del Senyor Rey per fer la dita detencio. E encara los dits mals consellants han comesos altres gravissimos delictes en
gran dan de la reyal corona e de tots sos regnes e terres los quals delictes han comesos en lo Principat de Cathalunya P per conseguent et alias jatsie la dita liberacio del dit lllustrissimo Primogenit se diga esser feta empero lo dit proces e so metent no ha son degut compliment lo qual proces no es stat ni es fet ni la exequucio de aquell en prejudici dels furs e libertats dels regnes de Arago ne lo star en la dita vila de Fraga e dit castell es a efecte de perjudicar en res la Majestat reyal e libertats o furs del dit regne ans es
per poder obviar a qualsevol turbadors o qui empatxament donar volrien a la exequucio del dit proces de so metent per virtut del qual proces es acustumat entrar en lo regne de Arago e per conseguent deneguades totes e sengles coses en la dita asserta requesta contengudes. Los dits regent la vegueria e capita assistencia com dit es fahent donen la present requirint sie continuada al peu de la dita asserta requesta per vos notari et cetera.

Dels Escuders de la cambra.

Dels Escuders de la cambra. 

A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de nostre colgament a nos familiarment obsegueixen sis en nombre volem esser deputats lo primer dels quals reebut en la cambra deura Ies vestidures et los calciaments de nostra persona nedeament guardar et les joyes de les quals tots dies usam ab inventari sots nostres camarlenchs tenir. Los dits escuders de la cambra seran sotsmeses et obeiran als camarlenchs en aquelles coses ço es ques pertanyeran al offici dells. En apres per tal quel offici a ells injunct pusquen sens greuge pus leu supportar statuim dos dells los pus antichs en loffici de necessitat jaer en nostra reecambra cascuna nit e ab licencia nostra o de nostre camarlench dos dels altres per divisides nits o setmanes per tal que nos es saber calcen et descalcen et altres serveys semblants facen los quals a nos familiarment fer se cove et privada. E con nos cascuna nit sesdevendra en lo lit entrar lo dit primer reebut deura comoure et demanar a nos quals vestedures lendema ordenarem de portar per tal que aquelles lo vespre apparell les quals mes durem elegidores. En apres encara a ells injungim et manam que en qual que loch que ells dins la casa nostra pernoctar se convendra tots temps prop si hagen les armes a lurs persones covinents et complides per tal que si alcun cas de necessitat sesdevenia no fossen trobats de tot en tot inprevists: e si a aço fer negligencia hauran de la quitacio dun dia cascuna vegada sien punits. En apres al offici dells dits scuders pertany disposam lespasa nostra a nos con cavalcar volrem ministrar o aquella davant nos portar si aço haurem manat faedor. Portaran encara lo capell de sol o de pluja e encara les vestidures quals que quals portar farem devant nos: e ells en aquests et en semblants serveys tots temps volem esser apparellats. Ajustants encara que aytant con ells bonament poran apres los camarlenchs vagen prop de nos davant anants o en altra manera axi con mils sera covinent et opportu. En apres manam encara dos dells per nos esser elegits a portar lelm lescut et la lança ab la pocha senyera les quals coses continuament costa de nos per costuma portar fem axi en temps de guerra con en altre et en lochs et temps opportuns. E aquell ço es lo primer elegit a aquest ministeri faedor et en absencia dell laltre et en absencia dabdos un dels dessus dits escuders per nos elegidor en temps de guerra en la host et en altra manera volents caminar de nos saber no oblit per tal si per ell volrem o per altre les coses damunt dites esser portades per ço que nos esguardada la qualitat del loch et del temps daço mils ordonar puscam. En apres per tal con a raho es consonant diverses officis sots un mateix duch o cap con cas per ventura sesdevendra deure los uns als altres ajudar et el defalliment dun laltre companyo sia tengut per egualtat regir et supplir: emperamor daço statuim que si los copers botellers panicers ols qui tallen devant nos o rebosters o sobrecochs o los portants lo tallador sesdevendra absents esser o en altra manera occupats en aquell cas los escuders de la cambra lo portar vi et lo pitxer de laygua que beure volrem et del pa a la nostra taula e axi mateix los bacins pera nos donar aygua et portar la fruyta et la vianda et les altres coses que son a servey de nostra persona per los officis damunt dits volem esser fet et manam si per lo majordom los sera comanat. Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona son apropinquadores et per nos en qualque manera contractadores en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes: e aço majorment per ells sia observat en les çabates et en altres coses que per alcun de la cort nostra o casa nos faran les quals çabates reebuda primerament moneda dels camarlenchs fer manam per aquells. E encara en absencia de tots los nostres camarlenchs o ells axi en altra manera empatxats que no poguessen en lur offici servir volem que aquell qui primer sera appellat en loffici exhibesca a nos totes aquelles coses que al offici dels camarlenchs havem ordenat pertanyer. Degen encara los dits escuders los lits nostres fer et apparellar et guardar que la nostra cambra sia convinentment ornada et guardar encara aquelles coses que hi son degudament ornades et semblants serveys a aquells comeses ells en la cambra exercir manam. A llur sollicitud encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia daquelles coses que aqui son acostumades de metre ço es que sia aqui vi et aygua suficient a beure et aço per cases qui a vegades de nit sesdevenen inprevisament candeles et tortices a illuminar especies et confits a menjar et armes encara covinents a la nostra persona complides dun cavaller les quals deuen cascuna nit prop de nos posar per los perills qui alscunes vegades de nit se porien esdevenir preguardar no obliden. Les quals coses totes et sengles reeben dels altres officials de la casa nostra als quals pertany sengles coses daquestes singularment ministrar. Aygua encara beneyta a satisfer a la nostra devocio manam ells cascuna nit posar en lo cap del nostre lit: e daquestes coses et semblants cura hagen diligent. E per tal que en los dits serveys no sien negligents volem que cascu dels dits escuders de la ordinacio nostra feta del offici dels camarlenchs et encara daquesta present translat en escrits hagen et tenguen per tal ço es que mils en les coses faedores pusquen esser savis et diligents. Statuim encara quels escuders de la cambra damunt dits sagrament et homenatge a nos facen con primerament a aquest offici seran reebuts sots la forma per la qual los camarlenchs lo deuen fer segons aquelles coses que per nos son en altre loch dels camarlenchs specialment ordenades.

dels ajudants de la cambra

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania. 

La escrivania nostra cobeejants en tal manera disposar que a tots per lurs negocis en aquella anants despatxada expedicio sia appareylada e per tal quel offici del escriure pus leugerament e pus perfeta sia complit: sanccim e ordonam que daqui avant en la dita nostra scrivania ordinariament sien dotse scrivans de manament bons e sufficients e feels qui letres escrisquen e totes altres escriptures a la scrivania pertanyents. Encara volem que en les letres les quals sobre supplicacions seran atorgades es faran lo fet en la supplicacio contengut breument dins meten en suma no que la supplicacio segons que jau hi encloesquen. Volem encara que en les letres escrividores deguda manera serven segons la nostra ordinacio sobre la dita manera de scriure ja feta la qual per los dits scrivans en escrit manam haver. Manam encara que a manament de tots de nostre conseyll encara del canceller e vicecanceller nostres fet de part nostra o per los oydors e secretaris escrivans sens nostre manament segons que al offici dells pertayn letres e altres scriptures a ells injunctes facen: mas los noms daquells qui les letres de paper fer hauran manades en aquelles posen so es en aquesta manera que on lo sagell deura esser posat meta son nom: Yo aytal per manament del senyor rey fet a mi per aytal. Encara que quan privilegi o carta de pergami nos a qualsque quals o de qualque atorgament farem ab sagell pendent manam que en la jusana part ço es en la partida on
se comença legir sots lo doblench de la dita carta o privilegi son nom per les paraules desus dites escrisqua ajustant que aquell qui la haura manada la ha vista e regoneguda, Volem empero que quant se manaran a ells privilegis o letres per alscuns de nostres conseylers de part nostra qualque gracia o justicia favorable contenents ans que aquelles letres sagelladores sien portades les mostren a aquells qui les hauran manades per tal que aquells manants vegen si segons nostre manament proceexen e en lo dit manament se contenga axi con damunt es dit qui aquelles han vistes e regonegudes. Ajustants en aço que en tots privilegis o cartes de donacio perpetuals per nos atorgadores qui ab sagell flaho o ab bulla seran segelladores sots la derrera linea del dit privilegi o carta sera escrit nostre senyal ab titols de tots nostres regnes e comtats segons que dejus appar: e apres sinch noms de testimonis de les pus nobles e assenyalades persones que ladonchs en nostra cort presents seran jatsia que al dit atorgament presents no seran estades: e subseguent lo senyal e clausura del scriva nostre qui lo manament del dit atorgament haura reebut e norresmeyns lo manament acostumat axi com se seguix: Senyal + den Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya e de Corcega e comte de Barsalona de Rossello e de Cerdanya. - Testimonios son. - Arnaldo archehisbe de Tarragona. - Infant en Pere comte etc. - Infant en Jacme etc. - Infant en Ramon Berenguer comte etc. - Sanxo bisbe de Taraçona. - Sen+yal den Mateu Adria protonotari et tinent los segells etc.
- Matheus Adriani mandato Domini regis qui eam vidit.
- Con empero los oydors daquelles coses les quals per rahon de lur offici usar per nostra potestat o no demanada nostra serenitat espeegar poden letres hauran manades per aquelles coses les quals en les supplicacions manat hauran escriure los noms daquells en lo loch damunt dit de la letra posar no ometen en aquesta manera ço es: Per los oydors. Escrisquen encara les letres les quals per la part dels dits oydors per raho de lur offici a qualsque persones sendreçaran. Els damunt dits pero escrivans volem esser sotsmeses al canceller e vicecanceller nostres et al protonotari e tenent los segells. En apres guardense los escrivans damunt dits que letres ni altres scriptures a lur offici pertanyents a alcun scriure no cometen sino tan solament als seus escrivans e dels secretaris nostres en aquell cas que a scriure les coses damundites bastar no porien. Guardense encara que les scriptures les quals ells faran per altres no puguen esser esguardades o vistes ne transcrit de letra alcuna prenedor dels registres o daltres scriptures de la scrivania sino de consentiment del canceller o vicecanceller o protonotari nostre a alcuna persona fer o liurar no gosen en alcuna manera. Manam encara quels damunt dits scrivans sagrament presten e facen al canceller nostre si lavors present sera con al offici seran reebuts o ell absent al vicecanceller que en lur offici be e feelment se hauran e res per letres o per altres scriptures les quals per lur offici scriure seran tenguts de les gens no reebran sino vuit diners de carta graciosa de la moneda que corra en la terra on som: encara que neguna favor desaordenada a alcun no daran sobre aquelles coses que pertanyen a lur offici e que neguna frau en lurs scriptures no faran o posaran ne a algun aquelles coses les quals dels secrets nostres per raho de lur offici ells saber sesdevendra no revelaran mas aquells secretament tenran. E si per aventura en nostre conseyl per raho de scriure o per altra manera ells enteresser sesdevendra aquelles coses que aqui oyran o percebran ab si secretes tenran a negun no revelans: e que per ells res no es fet nes fara per que lo sagrament no puga esser observat.

Dels ajudants de la nostra scrivania

Parlamento de Tortosa

ÍNDICE
de los documentos y demás materias que comprende este tomo.
(Se omiten las páginas porque no concuerdan con este formato) 

PARLAMENTO EN BARCELONA.

Sesión del día 27 de diciembre de 1411.
Sesión del día 29.
Sesión del día 30.
Sesión del día 31.
Sesión del día 2 de enero (de 1412).
Sesión del día 3.
Sesión del día 5.
Sesión del día 7.
Sesión del día 8.
Núm. 54. Carta de los araneses pidiendo socorros para poder rechazar las invasiones de los de Cominges.
Núm. 55. Carta a los embajadores en Aragón dándoles las gracias por lo que habían trabajado en pacificar aquel reino, y encargándoles de nuevo que procuren conciliar los bandos de los Castros y Urreas.
Núm. 56. Otra carta a los embajadores en Valencia, dándoles también las gracias por su buen desempeño.
Sesión del día 9.
Núm. 57. Acuerdo del parlamento sobre enviar embajada a Sicilia.
Sesión del día 10.
Sesión del día 12.
Núm. 58. Carta a los enviados al conde de Pallars y obispo de Urgel, sobre la tregua firmada entre dichos magnates.
Sesión del día 13.
Sesión del día 14.
Núm. 59. Carta del parlamento a la reina de Sicilia, dándole noticia de la embajada que se había resuelto enviarle.
Sesión del día 15.
Núm. 60. Carta con que los enviados a Pallars dan aviso de haber ya el conde licenciado toda su gente de guerra.
Sesión del día 16.
Núm. 61. Contestación del parlamento a los embajadores de Francia, que se habían sincerado del cargo de que intentase aquel reino introducir tropas en el Principado, y habían asimismo dado noticia de la llegada de la reina de Sicilia.
Sesión del día 19.
Núm. 62. Carta a Arnaldo de Erill para que vaya a hacerse cargo de la capitanía del valle de Aran.
Sesión del día 20.
Núm 63. Carta al lugarteniente de capitán del valle de Aran, encargándole que tenga bien guardado a cierto preso del condado de Cominges.
Núm. 64. Carta a los embajadores en Aragón, repitiéndoles el encargo de procurar la pacificación de aquel reino.
Sesión del día 26.
Núm. 65. Carta de los embajadores en Valencia, dando cuenta del estado de aquel pais.
Núm. 66. Otra de los jurados de Valencia, en que dan noticia de haberse escapado los barones sicilianos que había presos en Segorbe.
Sesión del día 27.
Núm. 67. Carta a los embajadores en Valencia, dándoles las gracias por los trabajos de su embajada. Núm. 68. Escrito con que la reina Violante recusó por sospechosos a algunos individuos del parlamento.
Sesión del día 28.
Sesión del día 29.
Sesión del día 30.
Sesión del día 31.
Núm. 69. Contestación del parlamento al escrito de doña Violante.
Núm. 70 Carta del conde de Urgel, alegando su derecho para intervenir en el casamiento de Magdalena de Anglesola.
Núm. 71. Otra de Arnaldo de Erill, escusándose de ir a gobernar el valle de Aran.
Sesión del día 3 de febrero.
Núm. 72. Carta con que los enviados a Aragón dan cuenta del estado de aquel reino.
Núm. 73. Otra de los mismos enviados, añadiendo nuevas noticias a las de la carta anterior.
Núm. 74. Otra de los embajadores en Valencia, esplicando también el estado de aquel reino.
Sesión del día 4.
Núm. 75. Respuesta a los embajadores en Aragón.
Núm. 76. Otra a los enviados a Valencia.
Sesión del día 5.
Sesión del día 6.
Sesión del día 7.
Núm. 77. Acta de concordia del parlamento.
Núm. 78. Discurso del arzobispo de Tarragona, manifestando las personas elegidas para proveer a la defensa del pais.
Sesión del día 9.
Núm. 79. Otro discurso del mismo prelado, declarando las que deberían celar lo perteneciente a la justicia y al General del Principado
Núm. 80. Carta a los enviados a Aragón, en que se les da noticia de la concordia.
Sesión del día 10.
Núm. 81. Réplica del conde de Urgel a las recusaciones interpuestas por doña Violante
Núm. 82. Dudas propuestas al parlamento por sus promovedores de negocios.
Sesión del día 13.
Núm. 83. Carta a la reina de Nápoles, rogándole que anuncie anticipadamente su entrada en el Principado.
Núm. 84. Otra de Francisco de Erill, aceptando la capitanía del valle de Aran.
Sesión del día 14.
Núm. 85. Fórmula de juramento.
Sesión del día 16.
Núm. 86. Parte del acta en que se hace mención de las matronas que custodiaron a la viuda de don Martín.
Sesión del día 17.
Núm. 87. Escrito de Marcos Jover, declarando el estado de las cosas de Cerdeña.
Núm. 88. Carta de los embajadores en Aragón sobre los negocios de aquel reino.
Núm. 89. Parte del acta en que se hace mención de los ofrecimientos del conde de Urgel para socorrer a Cerdeña.
Sesión del día 19.
Núm. 90. Carta del parlamento a sus enviados en Valencia.
Núm. 91. Otra al gobernador de Valencia, dándole las gracias por lo que había trabajado en el arreglo de ciertos asuntos de Morella.
Núm. 92. Otra al mismo, en queja de que hubiese retirado el guiaje a los barones que estaban fuera
de Valencia.
Núm. 93. Otra a los embajadores en Aragón, encargándoles la mayor diligencia en el despacho de
todos los negocios.
Núm. 94. Otra al gobernador y jurados de Iviza, para anunciarles cierto armamento que estaban haciendo los genoveses.
Núm. 95. Otra sobre lo mismo a los de Mallorca.
Sesión del día 21.
Sesión del día 23.
Sesión del día 25.
Núm. 96. Carta de Juan Corbera pintando el estado de Cerdeña.
Sesión del día 27.
Sesión del día 2 de marzo.
Sesión del día 4.
Sesión del día 7.
Núm. 97. Carta de los embajadores en Aragón sobre los asuntos del parlamento de aquel reino.
Núm. 98. Respuesta del parlamento a dichos embajadores.
Sesión del día 12.
Sesión del día 17.
Núm. 99. Memorial de la reina de Chipre, pidiendo al parlamento que intercediese para que por los valencianos le fuese pagada cierta pensión que se le debía.
Núm. 100. Carta de los conselleres de Manresa, sobre el valor que debía darse a las blancas francesas.
Sesión del día 21.
Sesión del día 26.
Núm. 101. Memorándum del embajador de Bernardo de Cabrera, esplicando las cosas de Sicilia.
Sesión del dia 1.° de abril.
Sesión del día 4.
Núm. 102. Escrito de Raimundo Torrelles en recomendación de su pupilo don Fadrique, y pidiendo fuese socorrida Sicilia.
Sesión del día 8.
Sesión del día 11.
Núm. 103. Quejas del infante don Fernando porque el conde de Urgel residía cerca de Barcelona, en Sanboy.
Núm. 104. Respuesta que le dio el parlamento.
Sesión del día 15.
Sesión del día 18.
Núm. 105. Carta de don Jaime de Urgel, en que rebate los cargos que le hacía el infante de Castilla. Sesión del día 20.
Sesión del día 22.
Núm. 106. Credencial de los enviados de Juan de Corbera.
Núm. 107. Recomendación de Ramon Çatrilla a favor de Juan de Corbera para que fuese nombrado gobernador de Cerdeña.
Núm. 108. Carta de los de Alguer, pidiendo que fuesen socorridos contra los genoveses.
Núm. 109. Otra del concejo de Iviza pidiendo también socorros.
Sesión del día 24.
Sesión del día 27.
Núm. 110. Carta del duque de Berry, recomendando a doña Violante y a su hijo Luis.
Sesión del día 30.
Núm. 111. Carta de los araneses, participando una invasión de los de Cominges.
Núm. 112. Escrito del gobernador del Principado, en que reclama algunas regalías.
Sesión del día 2 de mayo.
Sesión del día 5.
Núm. 115. Contestación dada por el parlamento al escrito del gobernador.
Sesión del día 7.
Sesión del día 9.
Sesión del día 12.
Sesión del día 14.
Núm. 114. Réplica y protesta del gobernador a la contestación que le había dado el parlamento.
Sesión del día 15.
Núm. 115. Protesta del parlamento sobre el mismo asunto.
Núm. 116. Discurso con que el arzobispo de Tarragona dio cuenta de haber sido elegidos diez y ocho comisionados, con el encargo de escoger lugar y nombrar castellanos y presidentes para el futuro parlamento general.
Sesión del día 19.
Sesión del día 22.
Sesión del día 23.
Núm. 117. Contestación del parlamento a doña Violante, desestimando sus recusaciones
Sesión del día 27.
Núm. 118. Respuesta a ciertas protestas que se habían presentado sobre la elección de los diez y ocho comisionados.
Núm. 119. Parte del acta en que consta lo que se pagó a las matronas que custodiaron a doña Margarita cuando se la sospechó en cinta.
Sesión del día 30.
Sesión del día 3 de junio.
Sesión del día 8.
Núm. 120. Carta del rey de Castilla abonando el derecho de su tío el infante.
Núm. 121. Otra de la madre y tutora del rey de Castilla, con el mismo objeto.
Núm. 122. Otra de los embajadores en Aragón, anunciando la desastrosa muerte del arzobispo de Zaragoza.
Sesión del día 10.
Sesión del día 12.
Núm. 123. Carta con que Antonio de Luna da cuenta detallada de la referida muerte del arzobispo.
Núm. 124. Otra del mismo Luna dando noticia de que Gil Ruiz de Liori había requirido al infante
don Fernando para que introdujese tropas en Aragón.
Núm. 125.Otra de Guillermo Raimundo de Moncada, embajador, pidiendo instrucciones.
Núm. 126. Otra con que los jurados de Morella participan que Juan de Vilaragut se había apoderado del castillo de aquella villa y causado varios daños en su comarca.
Sesión del día 17.
Núm. 127. Nuevo reglamento para la administración y gobierno del Principado.
Sesión del día 18.
Núm. 128. Prorogacion del parlamento a Tortosa para el dia 16 de agosto.
Sesión del día 19.
Núm. 129, 130, 131 y 132. Actas de aceptación y adición de herencia por el infante don Fernando,
en razón a la que creía corresponderle en los estados de la corona de Aragón
Núm. 133. Escrito con que los embajadores del infante acompañaron dichas actas.
Núm. 134. Contestación del parlamento a dichos embajadores.
Núm. 135. Carta al rey de Castilla para que no entren sus tropas en Aragón.
Núm. 136. Otra a don Fernando sobre lo mismo.
Sesión del día 20.
Núm. 137. Carta a los embajadores en Aragón, noticiándoles la acordada traslación del parlamento a Tortosa y dándoles cuenta de otros asuntos.
Núm. 138. Otra a los embajadores de Valencia que había en Aragón, rogándoles que instasen al parlamento aragonés para que se trasladase a algún pueblo inmediato a Tortosa.
Núm. 139. Circular del parlamento a los prelados, nobles y demás de Aragón que tuviesen voto en cortes, en la que se les notificaba la traslación acordada para Tortosa, y se les rogaba que por su parte se juntasen también en algun lugar fronterizo.
Núm. 140. Carta en que se pide al gobernador de Aragón que procure que el parlamento de aquel reino se reúna en algún pueblo cerca de Tortosa.
Sesión del día 22.
Núm. 141. Credencial de los procuradores que envió Mallorca para tratar de la sucesión.
Sesión del día 25.
Núm. 142. Carta con que el castellano de Amposta da noticia de los disturbios de Aragón y pide que se ponga remedio.
Núm. 143. Otra en que las autoridades de Aragón manifiestan que a pesar de la muerte del arzobispo, harán todo lo posible para que pueda decidirse luego el negocio de la sucesión.
Sesión del día 26.
Núm. 144. Parte del acta que manifiesta lo alegado por los embajadores del rey de Navarra a favor de la reina de Sicilia.
Núm. 145. Respuesta que dio el parlamento a dichos embajadores.
Sesión del día 27.
Núm. 146. Carta del enviado a Valencia, Francisco Basset, dando cuenta del estado de los negocios en aquel reino.
Núm. 147. Otra de la municipalidad de Palermo, ofreciéndose dispuesta a acatar y cumplir los acuerdos del parlamento.
Núm. 148. Elección de Guillermo de Vallseca para asesor del parlamento.
Sesión del día 29.
Sesión del día 30.
Núm. 149. Carta con que el infante don Fernando requiere al parlamento para que se proceda con arreglo a derecho contra los matadores del arzobispo de Zaragoza.
Sesión del día 1.° de julio.
Núm. 150. Requirimiento presentado por el procurador del conde de Urgel, para que el gobernador
general del Principado cesase en su oficio.
Sesión del día 3.
Sesión del día 4
Sesión del día 5.
Sesión del día 6.
Sesión del día 7.
Núm. 151. Disposiciones adoptadas para la entera libertad y seguridad de todos los que interviniesen en el parlamento de Tortosa.
Núm. 152. Ordenanzas para la defensa del Principado.
Núm. 153. Circular a todos los que tenían voto en el parlamento para que a su tiempo se presentasen en Tortosa.
Núm. 154. Tregua general acordada entre todos los que debiesen concurrir al parlamento de Tortosa.

PARLAMENTO EN TORTOSA.

Sesión del día 16 de agosto de 1411.
Núm. 155. Nombramiento de lugarteniente del gobernador, hecho por este a favor de Francisco Burgués.
Núm. 156. Prorogacion del parlamento para el día 25 de agosto.
Sesión del día 25.
Sesión del día 27.
Núm. 157. Carta de los diputados de Cataluña, dando noticia al parlamento de haber Juan de Vilamarí ocupado el castillo de Palau Çaverdera.
Núm. 158. Carta del gobernador y justicia de Aragón, manifestando haber convocado el parlamento de aquel reino para el dia 2 de setiembre en Alcañiz.
Núm. 159. Otra de los jurados de Zaragoza sobre lo mismo.
Núm. 160. Otra en que el parlamento de Valencia se queja de que algunos nobles y caballeros de aquel reino se hubiesen negado a asistir a la junta convocada para el Real cerca de aquella ciudad.
Núm. 161. Contestación a los jurados de Zaragoza.
Núm. 162. Otra al parlamento de Valencia.
Núm. 163. Carta a los nobles foráneos de Valencia.
para que concurriesen al parlamento general de aquel reino.
Núm. 164. Carta al papa, rogándole que exhorte a los individuos del estamento eclesiástico a que acudan a Tortosa.
Sesión del día 29.
Núm. 165. Carta del rey de Castilla preguntando si en el parlamento de Tortosa se había de proceder ya a la declaración de sucesor.
Núm. 166. El parlamento de Valencia escribe que, a pesar de sus disensiones, había resuelto reunirse en Traiguera el día 9 del inmediato setiembre.
Núm. 167. Carta con que el castellano de Amposta pide que se socorra al hijo del gobernador de Aragón, sitiado en Albarracín.
Núm. 168. Otra con que los diputados por el parlamento aragonés dan noticia de su llegada a Alcañiz.
Núm. 169. Contestación del parlamento a la última carta del rey de Castilla.
Núm. 170. Carta a los valencianos, felicitándoles de que hubiesen por fin resuelto reunirse en Traiguera 266.
Núm. 171. Contestación del parlamento al castellano de Amposta.
Núm. 172. Respuesta a los diputados aragoneses que se hallaban en Alcañiz.
Sesión del día 5.
Núm. 173. Carta de los diputados de Cataluña, en que participan la ocupación del castillo de Palau Çaverdera, dan cuenta de lo que habían practicado para despachar la embajada a Sicilia, y avisan el regreso de Bernardo de Cardona, que había sido enviado de embajador al rey é infante de Castilla
Núm. 174. Carta del rey de Castilla, acusando el recibo de otra que le había escrito el parlamento.
Núm. 175. Otra del infante don Fernando, con el mismo objeto que la que antecede
Núm. 176. Contestación a la carta de los diputados de Cataluña, manifestando quedar enterado el parlamento de los asuntos que estos le participaron, y encargando la pronta comparecencia de los que han de acudir, a fin de que el negocio de la sucesión no sufra retardo.
Sesión del día 1.° de setiembre.
Núm. 177. Memoria o instrucciones dadas al honora ble Nasbert Çatrilla, doncel, enviado al parlamento general del reino de Aragón reunido en Alcañiz, sobre los asuntos de que debe tratar y lo que ha de practicar con los aragoneses, para el parlamento general del Principado de Cataluña
Sesión del día 5.
Núm. 178. Carta al parlamento general de Valencia encargándole nombre un mediador para acordar los capítulos sobre la sucesión, en que no había podido convenir la villa de Morella con el gobernador de aquel reino.
Núm. 179. Carta del parlamento general de Cataluña al Sumo Pontífice, en que aquel se duele de los perjuicios que ocasionan las prorogaciones motivadas por la negligencia de los eclesiásticos en comparecer: en virtud de lo que se suplica a S. S., se sirva escribir y mandar a los prelados, abades, cabildos y demás personas eclesiásticas que deban concurrir al parlamento, lo hagan cuanto antes, pues asi les atañe tanto por el lugar que ocupan en aquel, como por ser en bien de la república.
Sesión del día 5.
Sesión del día 7.
Sesión del día 9.
Núm. 180. Carta al arzobispo de Tarragona, participándole como se ha escrito a los diputados para que entregasen a micer Guillermo de Vallseca las cantidades que necesitase, con tal que no retarde su viaje: encárgase al arzobispo asiduidad en el asunto de la sucesión, y se le suplica acuda cuanto antes, pues su tardanza causa perplejidad.
Sesión del día 10.
Núm. 181. Carta del parlamento de Aragón participando al de Cataluña, haberse reunido en Alcañiz, para entender y tratar del asunto de la succesion.
Núm. 182. Contestación a la carta anterior, manifestando además el objeto de haber enviado a Nasbert Çatrilla al parlamento de Aragón.
Sesión del día 12.
Núm. 183. Carta del parlamento de Aragón esplicando su entrevista con Asberto Çatrilla, y manifestando quedar enterado del asunto de la congregación general y del de los debates de Morella.
Núm. 184. Carta al parlamento de Valencia, escitándole a la reunión en la villa de Traiguera, como había prometido, y quejándose de la tardanza; y participándole al mismo tiempo la embajada de
Asberto Çatrilla al parlamento de Aragón, a fin de esplorar la voluntad de este respecto al asunto de la sucesión.
Núm. 185. Carta con igual objeto que la anterior, dirigida a los reunidos fuera la ciudad de Valencia. Sesión del día 14.
Núm. 186. Carta del gobernador del Principado Gerardo Alamany de Cervelló, participando al parlamento el estado de los bandos y facciones de la provincia, para cuya pacificación ha ido a Lérida con el objeto de tomar medidas preventivas, para lo que espera el buen consejo del parlamento.
Sesión del día 15.
Núm. 187. Carta al parlamento de Aragón, pidiéndole se sirva pasar nota de los asuntos tratados con Asberto Çatrilla sobre los que aquel no había deliberado aun; advirtiendo al mismo tiempo, que luego de tener respuesta, le enviarán los mensajeros de Mallorca, para que juntos resuelvan.
Sesión del día 16.
Núm. 188. Estrado de la relación hecha por Jimeno Gómez mensajero del parlamento de Aragón, esplicandolos motivos por que este le envió y las deliberaciones que había tomado.
Sesión del día 17.
Sesión del día 18.
Núm. 189. Carta dada al enviado aragonés para el parlamento de Aragón, en la que se hace saber a este como Juan Dezplá, conseller en Cap y síndico de Barcelona, ha sido nombrado embajador por Cataluña, asi como Berenguer de Tagamanent por parte de los mensajeros de Mallorca, con cuyo cargo pasan ambos a Alcañiz, para tratar con los comisionados aragoneses y valencianos el modo como se ha de proceder a la elección y proclamación del verdadero rey.
Sesión del día 19.
Núm. 190. Carta del conde de Urgel, quejándose de que se tolere la permanencia y entrada en Cataluña de tropas castellanas.
Núm. 191. Otra del mismo conde, suplicando se levante el sitio que Juan Fernández de Heredia mantiene en el castillo de Albarracín, donde está Juan Ruiz de Moros; é interesándose para que se dé libertad al obispo de Tarazona.
Núm. 192. Contestación al escrito antecedente.
Sesión del día 22.
Núm. 193. Contestación del arzobispo de Tarragona a la carta del parlamento, esplicando los motivos de su tardanza y avisando la pronta marcha de micer Guillermo de Vallseca.
Núm. 194. Estrado de la relación hecha por Juan Pelegri y Fernando de Senramon, noticiando como el parlamento de Valencia se había trasladado a Vinaroz y luego pasada a Tortosa; y en la que median además que el parlamento de Cataluña procurase que los castellanos ni otra gente de armas entrasen en la villa de Morella.
Núm. 195. Contestación de los nobles, caballeros y gentiles hombres del parlamento de Valencia, esplicando las causas porque no habían podido concordarse, y su intención de reunirse cuanto antes
en Traiguera.
Sesión del día 23.
Sesión del día 24.
Sesión del día 25.
Núm. 196. Discurso del gobernador proponiendo en primer lugar la custodia de la ciudad y reparación de sus muros, y luego la provisión de capitanes en los lugares fuertes a fin de evitar las irrupciones de los castellanos y de los gascones.
Sesión del día 26.
Núm. 197. Contestación de los diputados, dando su parecer acerca la embajada de Sicilia y refiriéndose a otros varios asuntos.
Núm. 198. Orden al gobernador y capitán general de los condados de Rosellon y Cerdaña, y a sus lugartenientes, para que provean de víveres las fortalezas, y las abastezcan de armas provisiones y demás necesario.
Núm. 199. Carta al papa Benedicto, participándole el nombramiento del abad de Santas Cruces y del prior de Tortosa por embajadores para Sicilia.
Sesión del día 28.
Núm. 200. Carta de los diputados, participando haber nombrado embajador de Sicilia a mossen Guillermo de Muntanyans, y los motivos que han tenido para ello.
Núm. 201. Carta de los mismos, dando cuenta de lo que sucede en el sitio de Palau Çaverdera, y del socorro que han enviado a su procurador Pedro de Sent Climent.
Núm. 202. Carta del conde de Urgel, quejándose del retardo en resolver acerca el asunto de la sucesión.
Núm. 203. Contestación del mismo conde a la que antes le envió el parlamento respondiéndole sobre varios capítulos.
Núm. 204. Carta de Juan Dezplá, embajador en Alcañiz, dando cuenta del modo como le han recibido, y manifestando su parecer sobre la manera como deberían deliberar las personas elegidas.
Núm. 205. Acuerdo del parlamento sobre el nombramiento de espías.
Sesión del día 1.° de octubre.
Sesión del día 2.
Núm. 206. Carta a Francisco de Aranda encargándole su intercesión con el papa, para que este mande a los prelados que acudan al parlamento; y recomendándole además el abad de Santas Cruces y el prior de Tortosa.
Sesión del día 3.
Sesión del día 5.
Núm. 207. Carta de los jurados de Huesca, participando como sus mensajeros pasarán a Alcañiz.
Núm. 208. Contestación de los nobles caballeros y gentiles hombres del parlamento de Valencia, disculpándose de las causas de su discordancia.
Núm. 209. Carta de los jurados del Forcall, suplicando crea el parlamento cuanto le diga el portador de la misma, Juan Company.
Núm. 210. Carta al oficial, jurado y consejo de Morella, encargándoles den fin a sus discordias, y escuchen cuanto les diga mossen Berenguer de Muntrava, enviado del parlamento.
Sesión del día 6.
Sesión del día 7.
Núm. 211. Escrito por el que Ponce de Perellós y Guillermo Domenge, enviados al infante don Fernando de Castilla, dan cuenta de su embajada.
Núm. 212. Carta del parlamento de Valencia, participando como ha nombrado mensajeros suyos a micer Jaime Pelegri y a Ferrando de SentRamon.
Sesión del día 8.
Núm. 213. Carta a los disidentes de Valencia, para que no dejen de reunirse en Traiguera.
Sesión del día 9 364.
Núm. 214. Carta de Juan Dezplá, esplicando el intento de los valencianos para concordarse.
Sesión del día 10.
Núm. 215. Contestación a la embajada de los valencianos.
Núm. 216. Contestación a la carta de Juan Dezplá.
Sesión del día 12.
Núm. 217. Acuerdo del parlamento sobre las pretensiones de los de Valencia.
Sesión del día 13.
Núm. 218. Carta de Juan Dezplá, esplicando los motivos de queja que alegan los de Morella, y otros varios asuntos.
Sesión del día 15.
Núm. 219. Otra carta del mismo Dezplá.
Núm. 220. Carta del parlamento de Valencia reunido en Benaguazir, prometiendo su pronta marcha a Traiguera.
Núm. 221. Contestación a la carta antecedente.
Sesión del día 17.
Núm. 222. Carta de los jurados y concejo de Valen cia, dando cuenta de la triste situación de Morella y de lo que conviene el pronto nombramiento de rey 382. Sesión del día 19.
Núm. 223. Carta de los enviados a Valencia, dando cuenta de su embajada.
Núm. 224. Carta de los jurados de Morella, sincerándose de varias inculpaciones que se les daban.
Núm. 225. Carta a Juan Dezplá, respondiendo a su última y dándole varias instrucciones.
Sesión del día 22.
Núm. 226. Carta de los enviados a Valencia, dando cuenta de varios negocios de su embajada.
Sesión del día 24.
Núm. 227. Acta del parlamento, relativa a lo manifestado por un enviado de Lérida, quien acababa de avisar como don Antonio de Luna y varias gentes de armas iban a congregarse en los castillos de Aytona, Seros y Caydi.
Núm. 228. Acta del parlamento, relativa a lo manifestado por Galceran de Rosanes, enviado de parte de aquel al conde de Prades.
Núm. 229. Carta de Juan Dezplá, participando las esperanzas que le animan para el buen arreglo de los negocios de que está encargado; y además, la composición entre los de Valencia .
Núm. 230. Carta de Juan Dezplá, esplicando mas por estenso lo que ha dicho en otras comunicaciones anteriores, y dando cuenta de otros varios negocios.
Núm. 231. Documento presentado por Martin Cortés de parte del vicario oficial de Zaragoza, sede vacante, por el que, refiriéndose al parecer del procurador fiscal de dicha iglesia, y a la consecuente
sentencia de escomunion dada por dicho vicario contra don Antonio de Luna y sus secuaces, se suplica al parlamento, no admitan en él al tal don Antonio ni a los demás nobles de que se hace mención en el escrito 403.
Sesión del día 26.
Núm. 252. Requerimiento hecho al conde de Prades de parte del parlamento, por Galcerán de Rosanes.
Núm. 233. Contestación hecha al anterior requirimiento por Juan Munter, en nombre del conde de
Prades.
Sesión del día 27.
Núm. 234. Carta de los enviados a Valencia, avisando como en Trahiguera se esperaba pronto a los
mensajeros de los disidentes.
Núm. 235. Acta relativa a la queja dada por Juan González de Acevedo, embajador del infante de
Castilla, contra el conde de Urgel que introdujo (según decía) gente de armas estranjera en Aragón.
Sesión del día 29.
Sesión del día 30.
Sesión del día 31.
Sesión del día 5 de noviembre.
Núm. 236. Proposición presentada por Juan González de Azevedo, embajador del infante de Castilla, sobre lo mismo de que se hace mención en el número 235.
Sesión del día 4.
Núm. 257. Carta del conde de Urgel, en la que alega los títulos por los cuales le pertenece la sucesión al reino.
Sesión del día 5.
Núm. 258. Carta de los mensajeros enviados a Valencia, avisando la tregua convenida con los disidentes.
Núm. 239. Contestación a la antecedente carta.
Núm. 240. Carta del marqués de Monferrato interesándose por el conde de Urgel 443
Sesión del día 6.
Núm. 241. Carta de los mensajeros en Valencia, noticiando como los disidentes de este reino habían enviado a mossen Pedro Pardo como embajador al parlamento de Aragón; y refiriéndose además a la tregua y a otros varios asuntos.
Sesión del día 7.
Sesión del día 9.
Núm. 242. Acta del parlamento, relativa a lo manifestado por los embajadores de los aragoneses reunidos en Mequinenza, sobre que no se admitieran como parlamento los que bajo tal nombre se habían reunido en Alcañiz.
Sesión del día 10.
Núm. 245. Acta del parlamento, conteniendo la respuesta dada por el arzobispo de Tarragona a los
embajadores recién venidos de Valencia.
Núm. 244. Escrito entregado al parlamento por los embajadores de Valencia, antes de despedirse.
Sesión del día 12.
Núm. 245. Escrito presentado por cierto procurador que habían enviado los del valle de Aran, referente a los negocios de dicho valle.
Sesión del día 13.
Núm. 246. Carta de Juan Dezplá, manifestando su parecer acerca la concordia que se ha de tratar con los valencianos, los temores de estos, y el giro de otros varios negocios de su embajada
Sesión del día 14.
Núm. 247. Otra carta de Juan Dezplá, esplicando las diligencias generales practicadas para llevar a cabo la concordia.
Sesión del día 16.
Núm. 248. Acta del parlamento, sobre dar orden a Juan Dezplá para que hiciese cuanto le fuese dable, a fin de espeler de Aragón las tropas de castellanos que habían entrado o estaban por entrar.
Sesión del día 17.
Núm. 249. Carta de Juan Dezplá, desde Alcañiz, en la que manifiesta creer que el parlamento de Aragón accederá también a las treguas propuestas en Trahiguera a los mensajeros de Cataluña.
Sesión del día 18.
Núm. 250. Otra carta de Dezplá, en la que dice procurará cumplir cuanto le encargó el parlamento en sus últimas comunicaciones.
Núm. 251. Contestación del parlamento de Valencia a la última carta que se le dirigió 478 .
Núm. 252. Escrito presentado por Pedro Ferrer, alegando las razones que favorecen al conde de Urgel para la sucesión, y por el que pide formal respuesta al parlamento.
Núm. 255. Contestación del parlamento al escrito que antecede.
Núm. 254. Contestación del parlamento a la proposición hecha por el embajador del infante don
Fernando.
Sesión del día 19.
Núm. 255. Respuesta dada a Juan de Vallcarqua, titulado síndico del valle de Aran, relativa a infundadas pretensiones.
Núm. 256. Escrito presentado por el gobernador general de Cataluña, referente al mismo asunto del valle de Aran.
Sesión del día 23.
Núm. 257. Carta del parlamento de Valencia, avisando que envía por mensajeros a Jaime Pelegrí
y a Ferrando de Sent Ramon, los cuales enterarán de la buena intención de aquel .
Núm. 258. Memorial presentado por Fray Guillermo Comte, de órden del conde de Quirra, capitán del cabo de Caller y de Gallur de la isla de Cerdeña, sobre las necesidades en que se encuentra dicha isla.
Núm. 259. Otro memorial, con igual objeto que el que antecede, remitido por los conselleres de Ca
Núm. 260. Carta de Juan Dezplá, en la que da su parecer acerca el proyecto de la tregua general
en todo el reino.
Núm. 261. Protesta del parlamento de Aragón, acerca los asuntos de Valencia.
Núm. 262. Carta de Juan Dezplá, participando la respuesta dada por el parlamento de Valencia sobre la tregua.
Sesión del día 24.
Núm. 265. Conclusiones de filosofía moral y razón natural, relativas al asunto de la sucesión, pre
sentadas por Arnaldo de Mur, doctor en decretos, ciudadano de Mallorca.
Núm. 264. Documento presentado por Pedro Ferrer, enviado del conde de Urgel, para probar lo que se hacia en Aragón por parte del infante de Castilla.
Núm. 265. Id.
Núm. 266. Id.
Sesión del día 26.
Sesión del día 27.
Sesión del día 1.° de diciembre.
Sesión del día 3.
Núm. 267. Carta del parlamento de Valencia, participando como no habiendo podido concordarse con los disidentes, envían a micer Pedro Catalá doctor en decretos, para que resuelva lo mejor junto con los otros mensajeros Jaime Pelegri y Ferrando de Sent Ramon. 
Núm. 268. Capitulo de una interesante carta, enviada por los conselleres de Barcelona a Juan Dezplá, relativo a ciertos asuntos de Sicilia.
Núm. 269. Documento citado en el anterior escrito.
Núm. 270. Id.
Núm. 271. Id.
Sesión del día 5.
Sesión del día 7.
Núm. 273. Especie de protesta hecha por el parlamento de Aragón, relativa a la reunión de los que se habían congregado en Alcañiz.
Sesión del día 9.
Núm. 274. Escrito presentado por los embajadores de Mallorca protestando que en el asunto de la sucesión y demás solo estarán por lo que hagan los reinos unidos y Principado, contando como parte igual a los demás el reino de Mallorca 546.
Sesión del día 10.
Sesión del día 12.
Sesión del día 15.
Núm. 275. Carta del parlamento de Valencia, participando como ha nombrado por mensajero para
pasar a Burriana, con el objeto de evitar los atentados que se cometen contra Castellón y Villareal, a mosen Juan de Moya.
Sesión del día 16.
Núm. 276. Carta de Ramon Çatrilla, gobernador del cabo de Logudor, recomendando a Juan Distria, hermano del conde de Córcega.
Sesión del día 17.
Sesión del día 19.
Sesión del día 22.
Núm. 277. Carta del infante de Castilla don Fernando, presentada por el embajador Matías Puig, respondiendo a la que le dirigió por este el parlamento.
Núm. 278. Documento que contiene la esplicacion de la embajada al infante de Castilla, desempeñada por Matías Puig.
Sesión del día 23.
Núm. 279. Disposiciones, o más bien ordinaciones del parlamento, para el buen régimen en el modo de deliberar.
Núm. 280. Juramento que debían prestar los veinte y cuatro individuos delegados por el parlamento para tratar de los preparativos de la elección.

Fin del índice.

/ Erratas, se omiten /

PARLAMENTO EN TORTOSA.

Sesión del día 16 DE AGOSTO DE 1411.

Reunidos en este día los individuos del parlamento catalán, aunque en corto número, en la sala capitular de Tortosa, abrió la sesión el honorable Francisco Burgués, comisionado al efecto por el gobernador general del principado en virtud del siguiente documento:

Núm. 155. Tom. 17. fol. 842.

En Guerau Alamay de Cervello (Alamany) cavaller governador general de Catalunya al amat en Francesch Burgues ciutada de Barchinona salut et dileccio: Per ço car se pora seguir que nos per occupacio dalguns affers als quals bonament no podem fallir no serem a la ciutat de Tortosa lo XVI jorn del present mes per continuar tenir et prorogar si obs sera lo parlament general de Catalunya qui pochs dies ha de la ciutat de Barchinona on se celebrava havem prorogat et mudat a les dites jornada et ciutat de Tortosa: es necessari que a la dita jornada et altres consecutivament fins nos hi siam sia lla algun qui en persona et nom nostres axi com a official reyal puxa prorogar e continuar lo dit parlament fins que nos hi siam qui de present hi entenem esser Deu volent. Et per ço confiant que vos en aquestes coses sabrets fer ço ques pertanyera: a vos dehim et cometem que lo dit XVI jorn dagost anets personalment a la casa o loch deputat o deputador a celebrar lo dit parlament en la dita ciutat e aquell en loch nom et persona nostres tengats continuets et proroguets si necessari sera axi la dita jornada com altres e aquell temps queus sera vist fahedor fins cinchs vegades inclusivament: cometentvos sobre aquestes coses et altres dependents et emergents de aquelles et a elles annexes plenariament nostres veus. Dada en Barchinona a VIII dies dagost del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCC et XI.

Y terminada su lectura, tomó la palabra (palábra) el mismo Burgués en estos términos:

Núm. 156. Tom. 17. fol. 813 (o 843).

Senyors: Ja sabets com la jornada a que lo parlament del principat de Cathalunya quis celebrava en Barchinona era estat prorogat continuador en la present ciutat es vuy: e perço com açi a present encara no son aquells qui en lo dit parlament deuen et han acostumat entrevenir confiant que hic seran dins breu yo en nom veu et persona de mossen lo governador et meus propris proroch et continuu lo dit parlament a celebrar et continuar en aqueix mateix loch al XXV jorn del present mes.

Sin embargo disintieron los brazos de semejante prorogacion, y se hicieron por ambas partes la mismas protestas que habían mediado al principio en Barcelona, cuando el gobernador pretendió presidir el parlamento y autorizar sus actos.

Sesión del día 25.

Solamente se dio cuenta de un escrito de disentimiento presentado a nombre del conde de Pallars y algunos otros parciales suyos contra todos los actos que se celebrasen en Tortosa antes de presentarse en el parlamento dichos protestantes, y en particular contra el nombramiento de adjunto hecho por el gobernador en la persona de Francisco Burgués; y luego se hizo nueva prorogacion para el día 27 con las acostumbradas protestas.

Sesión del día 27.

Leyéronse en primer lugar las siguientes cartas:

Núm. 157. Tom. 17. fol. 845.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: ab una letra del honorable en Francesch Burgues havem haudes dues letres una patent dels governador et justicia Darago et altre closa dels jurats de Çaragoça et duptants que en la letra closa no hagues algunes coses que requerissen alguna celeritat o promptuosa provisio havem uberta aquella et havem trobat aquella esser conforme a la patent: et per tant com es cosa propria et pertinent a vostres reverencies nobleses et savieses satisfer e responre a les coses en aquella contengudes trametem abdues les dites letres ensemps ab la present a vosaltres per tal que vistes et regonegudes aquelles hi puscats satisfer en la manera que vostres grans reverencies noblesas et saviesas deliberaran esser fahedor: et si per ventura vos plau saber nostra intencio sobre la satisfaccio o resposta de les dites letres vos certificam quens sembla dejen esser fetes bones et gracioses respostes als dits governador et justicia Darago et als jurats de Çaragoça qui sien ensemblants et uniformes les quals continguen effectualment que havets haudes lurs letres de les quals sots stats consolats et alegres axi de la bona intencio que mostren haver als affers de la successio com encara de la diligencia et cura que mostren haver en aquells et que tota vegada que a ells placia sou prests et apparellats de entendre en regonexer et veure ensemps ab ells et ab los valencians et mallorquins qui es per justicia nostre verdader rey princep et senyor: et apparnos que a present de aquesta forma axi per generals parlaments concebuda los degues esser satisfeyt et respost et no entrar en altres particularitats dels affers. Aquesta es nostra intencio: a present ordonenne vostres reverencies noblesas et saviesas en la manera quels semblara esser pus profitos al benavenir dels affers. Apres molt reverents nobles et honorables senyors axi com alguns de vosaltres cresem hajats sabut una gran novitat ses seguida en Ampurda ço es que mossen Johan de Villamari alguns dies ha passats ab alguns homens de peu se ha occupat lo castell de Palau Çaverdera lo qual possehia mossen Ramon Çagarriga governador de Rossello et de Cerdanya: per raho de la qual occupacio lo dit mossen Ramon et parents et amichs seus se son aplegats et ajustats en lo castell de la Garriga qui es assats prop lo dit castell de Palau hoc encara se diu que esta ajustat de que sesperaven et sesperen a seguir inconvenients et scandells entre los dessus dits per obviar als quals de continent que sabem la dita occupacio trametem en Pere Sent-Climent en lo comtat Dampuries de part nostra e axi mateix hi ana de part dels honorables conselles et a nosaltres. Et apres haud accord et deliberacio havem scrit al dit en Pere de Sent-Climent que com lo dit castell fos situat dins la senyoria et territori dels dits honorables conselles et de nosaltres deputats et per ço com vengues a tots haverne sentiment et provehir per justicia et haguessem trobat de consell que per justicia lo dit castell de Palau podia et devia esser pres per via de sequestre majorment com les parts se apellasen a les armes: demanas lo dit castell ab la pus graciosa et cortesa manera que pogues al dit mossen Johan et si nol volia donar quel ne requeris en scrits et lin protestas en fes fer carta publica. Et si fet aço el perseveraba en no volerli donar lo dit castell per via de sequestre segons es dit que li cridas et convocas les hosts dessus et de aqui no partis tro sus hagues haut lo dit castell com axi trobasem de consell considerada la manera de la ocupacio et la disposicio del temps et moltes altres coses deure per justicia esser fet. Apres aço havem hauda letra del dit en Pere de Sent-Climent continent com ell ha fetes les demanda et raquesta del dit castell en la manera dessus dita et que lo dit mossen Johan de Vilamari li ha respost que no li liurarie per res el mon lo dit castell com axi ho haja de consell de sos amichs: per la qual raho ell dit en Pere de Sent-Climent havie cridades et convocades les hosts sobre lo dit castell pregantnos li trametessem una ensenya: et de fet nosaltres li havem respost axi com havem acordat ab los dits honorables conselles ço es que continue en nom de Deu sa execucio esforçadament et li havem trames un estandart de Sent Jordi qui es ensenya del general de Cathalunya. Et ultra aço mossen Guillem de Muntanyans es anat al dit mossen Johan de Vilamari per desenganar aquell ubertament et induhirlo que sens scandell o brugit ell vulla donar lo dit castell et metrel en mans del dit en Pere Sent-Climent qui tenga aquell en sequestre qui es de tal natura que no es fet perjudici a alguna de les parts. Apres de aço no havem res sabut: mas per tant molt reverents nobles et honorables senyors com crehem que de aquestes coses seguiran despeses et trebals si lo dit mossen Johan recusa liurar lo dit castell: vos scrivim de totes aquestes coses les quals son ardues et de gran pes considerada la potencia de les parts contendents e com se son seguides et passades tro sus en la present jornada: de guisa que sabudes per vosaltres les provisions que fetes hi havem si altres ne occorreran a vostres reverencies nobleses et savieses que nosaltres puscam e dejam fer les ordenets e seran fetes: et aximateix sobre lo fet de les despeses com vos plaura quens hi portem car la senyoria de aquella terra en que lo dit castell es fundat es del general et lo profit et les rendes son de la ciutat de Barchinona. Perqueus placia sobre aquestes coses scriure a nosaltres vostra clara intencio. Be crehem empero senyors molt reverents nobles et honorables et alguns sentiments quen havem quels scandells o inconvenients qui per aço se speren a seguir entre les dites parts no poden tan be esser sedats o abolits com per administracio de prompta justicia. Mes avant molt reverents nobles et honorables senyors nosaltres havents dupte et alguns sentiments que molts de aquells qui son apellats al parlament et deuen entrevenir en aquell recusaran o dilataran anar a aquell et considerants que per aço los affers del parlament porian pendre alguna deterioracio: haviem acordat et delliberat que per part nostra fos feta requesta et protest a tots aquells que sabriem ne sentriem dilatar o recusar de anar al dit parlament: mas abans que ho hajam mes en execucio alguna la jornada es atessa que lo parlament es en aqueixa ciutat et per aquesta raho no ho havem volgut metre en execucio mas havem deliberat intimarho a vostres grans reverencies nobleses et savieses per tal que per aquelles hi sia provehit en la manera quels semblara esser util expedient et necessari al beavenir dels affers. Et tan com toque als prelats et persones ecclesiastiques nos sembla deguessen esser haudes letres del sant Pare ab les quals fossen exortats ols fos manat que venguessen al parlament: aço diem per tal que lo parlament fos pus copios de aquelles persones qui esser hi deuen et los affers quin sortirien se retessen de gran auctoritat et esforç: provehesquenhi vostres grans reverencies nobleses et honorables savieses en la manera quels semblara esser expedient o necessari: les quals nostre Senyor Deus vulle per sa clemencia endreçar en lurs affers. Scrita en Barchinona et segellada ab lo segell de la diputacio a XXII dies dagost del any mill CCCC et XI. - Los deputats del general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes aparellats a tot vostre servey.

Núm. 158. Tomo 17. fol. 847.

A los muyt reverents egregios nobles et honorables senyors los prelados personas religiosas comtes vizcomtes barones nobles cavaleros gentiles hombres et sindicos et procuradores de las ciudades et villas ajustados en el parlament del principado de Cathalunya Gil Roiz de Lihori governador e Johan Ximenez Cerdan justicia del regno Daragon salut et apparellada voluntat a vuestros plazieres et honras. Segunt creyemos vosotros soz certificados que en el parlament que fue de los aragoneses ajustado en la ciudat de Calatayu a la qual ciudat la hora vinieron vuestros notables missatgeros fueron diversas cosas tractadas et concordadas mas no conclodidas sobre los preparatorios del general parlament qui se ha a tener por saber et reconocer qui es nuestro rey et senyor entre los ditos vuestros missatgeros et encara los missatgeros del regno de Valencia et los diputados qui en el dito parlament por los del regno Daragon fueron esleydos: las quales cosas se speraven a concludir en la ciudat de Çaragoça do todos los missatgeros havian deliberado de ir et mudarse: et procurant el enemigo de paz se seguie quel arcebispe de Çaragoça uno de los dichos deputados qui era partido de la ciudat de Calatayu et venia por la dita razon et otras a la dita ciudat de Çaragoça fue inhumanament et horrible muerto: la cruel muert del qual fue causa e ocasion de turbar la venida de los sobreditos missatgeros et diputados a la ciudat de Çaragoça et die dilacion a los negocios toquantes larticlo de la succession de los regnos et tieras de la corona Daragon et ultra esto ha en aqueste regno generado et suscitado grandes scandalos et diversos incovenientes periglos et malos muytos difíciles a remediar et resistir. Pero considerantes la grant obligacion que nos strenye en cercar veyer et regonexer justicia mediant nuestro rey et senyor et a la cosa publica segund convene proveyer: por tanto entre muytos prelados nobles barones cavaleros scuderos e encara ciudadanos et universidades deste regno yes seido deliberado et concordado de convocar breument et aplegar parlament general deste regno por a entender et que sepa et reconesca qui es mediant justicia nuestro rey et senyor et por ordenar et fazer todas cosas antecedentes et conseguientes de aquello et por otras cosas tocantes publica utilidad buen stamiento et conservacion de aqueste regno: et por esto assi por nuestros oficios et auctoridat daquellos como a grant instancia de diversas personas assi eclesiasticas como de nobles barones cavaleros et escuderos et de diversos ciudadanos deste regno senyaladament de Çaragoça havemos por nuestras letras convocado los del regno Daragon qui en este caso deven entrevenir a la vila Dalcaniç, por el secundo dia del mes de setembre primero vinent: porque vos intimamos et notificamos las cosas sobreditas certificandovos que con la gracia divinal al dito dia assignado et antes seremos en la dita villa et hauremos singular plazer que los del principado de Cathalunya sian ajustados en la ciudat de Tortosa segund por letras vuestras nos yes seido notificado et por al setzen dia del present mes seran ajustados en la dita villa los ditos deputados del parlament de Catalunya los quales en virtud del poder que les fue dado en el dito parlament tractaran et concludiran con nosotros senyores sobre los ditos preparatorios en caso que acordasedes de tractar de aquellos antes del secundo dia por nosotros desuso asignado certificantesvos que semblantes letras enviamos a los del parlament del regno de Valencia. El sant Sperit senyors vos conserve al su santo servicio. Dada en Çaragoça dius los siellos de cada uno de nosotros a XI dias dagosto anno a nativitate domini millessimo quadringentessimo undecimo.

Núm. 159. Tom. 17. fol. 849.

A los muyto reverentes egregys nobles et honorables senyors los del parlament general del principado de Cathalunya. - Muy reverentes egregys nobles et honorables senyores: segund crehemos vosotros senyores sabedes que en el parlament que fue de los aragoneses ajustado en la ciudat de Calatayud a la qual ciudat la hora vinieron vuestros missatgeros fueron diversas cosas tractadas et concordadas mas no conclodidas sobre los preparatorios del general parlament qui se deve tenir por saber et reconoxer qui es nuestro rey et senyor entre los dichos missatgeros et encara los missatgeros del regno de Valencia et los deputados que en el dito parlament por los del regno Daragon fueron esleydos: las quales cosas sesperavan a conclodir en aquesta ciudat de Çaragoça do todos los missatgeros et deputados havian deliberado de venir et mudarse: et procurant el enemigo de paz se seguie quel arcevispe de Çaragoça uno de los ditos diputados qui era partido de la ciudat de Calatayu et venia por la dita razon et otras ad aquesta ciutat de Çaragoça fue inhumanament et orible muerto: la muert del qual fue et yes seyda causa et ocasion de turbar la venida de los ditos missatgeros et diputados ad aquesta ciudat et encara de convenir ellos et los dichos diputados ensemble en otro lugar e die dilacion a los negocios tocantes el articlo de la succession de los regnos et tierras de la corona Daragon et ultra esto ha en aqueste regno suscitado grandes scandalos et generado muytos inconvenientes periglos et males dificiles a remediar et resestir. Pero considerantes los de aqueste regno la gran obligacion fe et innada naturaleza qui por deudo de lealdat los strenye a encercar veyer et regonexer mediant justicia nuestro rey et senyor et a la cosa publica daquest regno segunt conviene a provenir: por tanto entre muytos prelados nobles barones cavalleros scuderos et encara ciudades et universidades deste regno et senyaladament desta ciudat yes seido deliberado et concordado de convocar breument et aplegar parlament general deste regno por a entender que se sepa et reconosca qui es mediant justicia nuestro rey et senyor et por ordenar et fer todas cosas antecedentes et conseguientes de aquello et por otras cosas toquantes publica utilidat buen stamiento et conservacion del regno Daragon: et sobre aquesto se ha fecho grant instancia por los de aquesta ciudat en tal manera que no contrastantes los scandalos et males que algunos han procurado et sesfuerçan procurar el dito parlament se tendra liberament pacifica et segura: et por esto los senyores governador et justicia Daragon assi por sus oficios como a grant instancia de diversas personas de los quatro braços deste regno et senyaladament de aquesta ciudat han por sus letras convocado los del regno Daragon qui en este caso deven entrevenir en el dito parlament a la vila de Alcaniç por a ell secundo dia del mes de setiembre primer vinent. Porque vos intimamos et notificamos las cosas sobreditas certificandovos que por la gracia divinal al dito dia assignado et antes los missatgeros sindicos et procuradores de aquesta ciudat seran en la dita villa de Alcanyiç. et los de aquesta ciudat hauran singular plazer que los del parlament general del principado de Cathalunya sian aunados en la ciutat de Tortosa segund per letras daqueix parlament nos yes seydo notificado: certificantesvos que semblantes letras enviamos a los del parlament general del regno de Valencia. El sant Sperit vos conserve al su santo servicio. Scripta en Çaragoça a tretze dias de agosto en el anyo de la nativitat de nuestro Senyor mill CCCC et XI. - Los jurados capitol et consello de Çaragoça a vuestra honor en todas cosas aparellados.

Núm. Tom. 17. fol. 850.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: axi com dret canonich et civil furs privilegis et leys de la terra volen et han disposat per lo molt noble governador daquest regne ab salvetat de furs privilegis et libertats legittimament es stada feta general et universal convocacio al Reyal del senyor rey prop la ciutat de Valencia situat de universes et sengles prelats et personas eclesiasticas nobles barons cavallers et gentils homens ciutats viles lochs et universitats reyals del dit regne per tractar comunicar et donar prompta execucio et expedicio en los affers de la examinacio et declaracio de la justicia de aquell qui deu esser nostre rey et senyor: en la qual universal congregacio et parlament alguns nobles cavallers et gentils homens ques dien de fora volents et crehents fer ley per si mateixs indegudament han recusat comparer et esser entrevenir jatsia convocats guiats et assegurats requests pregats demanats sperats una et moltas vegades et jatsia a intercessio et pregaries dels missatgers Darago et vostres qui per aquesta raho per alguns dies son aturats en aquest regne per nosaltres per ben avenir dels affers jatsia per justicia no fos necessari sien estats offerts et donats als dits nobles et cavallers comport honorable flix massa gran seguretat habundant loch et manera molt rahonables pregants et instantslos que en unitat e concordia ab nosaltres entrevinguessen en la prosecucio dels affers dessus dits. Empero ab rahons et excepcions colorades vaccues de subsistencia de equitat han contradit fer les dites coses: et com derrament per lo sant Pare presents alguns embaxados nostres et lurs fossen estats manats formats et fets certs cappitols continents concordia et unitat dels dits nobles et cavallers ab lo dit parlament: jatsia ells venint a aquell discordia alguna noy haja: aquells dits capitols presents los dits missatgers Darago et vostres per nosaltres duna part et per los dits nobles et cavallers de la altra foren acceptats et lohats et promesos servar segons serie sens tolre (traure, quitar) o affegirhi letra alguna. Et jatsie per nosaltres los dits capitols et coses en aquells contengudes sien stades offertes enseguir et enseguides et complides tant com es stat necessari: empero los dits nobles cavallers e gentills homens jatsia de paraula fingissen voler et amar unitat et concordia continuament ab intrincacions et subtilitats cavilloses han dilatat et empatxat aquella creem que ab intencio de tenirnos empatxats sots sperança de la dita concordia en manera que no procehisquessem en los affers et per conseguent no poguessem esser segons nos havem offert a la vila de Trahiguera en lo temps que es stat empres. Desplaunos fort ens dolem molt de tal et tan gran carrech com prenen los dits nobles et cavallers no volentse unir et concordar ab nosaltres segons deurien et son tenguts per vincle raho et dretura e per virtud del pacte et acceptacio dels dits capitols los quals segons es dit ab carta han loats acceptats aprovats et promesos servar segons sa continencia et tenor. Si haguessen considerat quant es carregosa cosa donar torb e dilacio en los dits affers: si hagessen ponderats los perills et scandells que per la dita dilacio o turbacio se porien enseguir en la examinacio et declaracio de la dita justicia et als regnes et terres de la real corona et a ells mateixs et a lurs bens: si haguessen encara cogitat quanta reverencia devia eser guardada al sant Pare lo qual per benigna santa et dreta intencio havia fets formar los dits capitols: nos foren hauts en la manera desus dita: et ço pijor es durant lo tracte de la dita concordia no hagueren atemptat fer moltes novitats que per alguns dells son stades fetes en algunes universitats reyals esforçantse retraure aquelles del dit general parlament ab maneres induccions et preicacions inhonestes et applicar a si et a llur intencion et voler ne hagueren fetes moltes daltres coses escandaloses prolixes de recitar. Perque informants les vostres reverencies nobleses et honorables savieses de la manera et forma veridiques com son passats los fets dessus dits certificamvos a vostra gran consolacio et plaer que no obstants lurs contradiccions et injusts empatxaments ab sobirana diligencia et cura fervent entenem en los affers et ab la ajuda de nostre Senyor Deu fort prestament a la dita de Trahiguera per tractar praticar et comunicar ensemps ab vosaltres et ab los del regne Darago et Malorques dels fets de la examinacio et declaracio de la justicia de la successio. Speram fermament en nostre Senyor Deu que ab ajuda et illuminacio de la sua gracia fort prestament ab consell e esforç dels uns et dels altres vendrem a noticia de aquell qui per justicia deu esser rey e senyor segons desijam. Et sia vostre et nostre endreçador et protector Lesperit sant. Scrite en Valencia et sagellada ab lo sagell secret del reverend bisbe daquella a XVII dies dagost del any mill CCCC onze. - Lo parlament general del regne de Valencia aparellat a vostra honor.

A cuyas cartas se acordó espedir las contestaciones que siguen:

Núm. 161. Tom. 17. fol. 851.

Als molt honorables e savis senyors los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaseraugusta. - Molt honorables et savis senyors: reebudes havem dues letres una patent dels molt honorables los governador et justicia Darago laltra closa de vosaltres quaix duna mateixa substancia et effecte a les quals vos responem que som molt aconsolats et alegres de la bona intencio et affeccio e encara de la diligencia et cura que mostrats haver sobre lo fet de la successio de la corona reyal Darago foragitats tots inconvenients et interessos particulars los quals no deuen ternir ni tornar lo coratge del just. Pregamvos axi affectuosament com sabem ni podem que ab continuacio et operacio fructuosa vullats aquells proseguir et accelerar tant com en vosaltres sera: certificants vostres honorables savieses que nosaltres som e serem prests et aparellats tota vegada a entendre en regonexer e veure ab los regnes Darago et de Valencia et de Malorques del qual regna de Malorques son açi dies ha los sindichs o missatgers qui sera per justicia nostre rey princep et senyor. Et ab tant molt honorables et savis senyors sia Lesperit sant vostra garda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esglesya de Tortosa a XXVII dies del mes dagost del any mill CCCC et XI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra honor.

Y en los mismos términos se escribió al gobernador de Aragón Gil Roiz de Liori y al justicia Juan Cerdan.

Núm. 162. Tom. 17. fol. 851.

Als molt reverents et honorables senyors lo parlament general del regne de Valencia. - Molt reverents nobles et honorables senyors: vostra letra de XVII del present mes havem reebuda a vint et sis del dit mes a la qual vos responem que havem gran desplaer de tots los inconvenients divisions et torbs en aquella recitats los quals han dat torb que no sots poscuts esser a la vila de Trayguera a la jornada assignada: sobiranament desijam tota unitat et concordia la qual si en tots temps es util e necessaria molt mes en aquest temps que som sens rey princep e senyor indubitat a vera conexença del qual tota divisio es veri e mortal destruccio. Placieus donchs ab gran cura et diligencia entendre en tota veritat car es cami segur et molt saludable en aquests affers. Daço quens fets saber que dins breu serets en la vila de Trahiguera per tractar praticar e comunicar ensemps ab los del regne Darago de Malorques et ab nosaltres del fet de la examinacio et declaracio de la dita reyal successio som molt contents et tots temps prests e disposts certificantvos que los missatgers del regne de Malorques son açi dies ha pregantsvos axi affectuosament com sabem et podem que al pus prests que porets vullats accelerar et cuytar vostra partida. Et sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esglesya de Tortosa a XXVII dies dagost del any mill CCCC et onze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra honor.

Núm 163. Tom. 17. Fol. 852.

Als molt honorables e savis senyors barons cavallers et gentils homens del regne de Valencia apellats fora Valencia. - Molt nobles et honorables senyors: segons havem entes entre vosaltres et los governador regidos et altres de la ciutat de Valencia ha alguna dissensio e debat per lo qual ab unitat amor et concordia nous podets concordar de venir al parlament general de aqueix regne convocat en la vila de Trayguera. Dolemnos molt de tota divisio et discordia que sia entre vosaltres com no sen puxa seguir sino torb e dilacio en la examinacio de la justicia de la corona reyal Darago: gran es lo be que de unitat et concordia se segueix: innumerables son los mals que de divisions e destorbs resulten. Pregamvos donchs que attes lo gran carrech dels affers que vosaltres e nosaltres tenim entre mans ab bona unitat e concordia vullats esser ab les altres condicions en lo parlament general de aqueix regne la jornada assignada en la vila de Trahiguera per tractar et comunicar ab bona unitat et concordia de aquests affers tan arduus et necessaris ensemps ab los dels regnes Darago e de Malorques los missatgers et sindich del qual regne de Malorques son dies ha açi. Aço sera cosa de que farets servey a nostre Senyor Deus et al rey et princep en esdevenidor en guanyarets renom de singular fama. Et ab tant sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell del vicariat de la esgleya de Tortosa a XVII dies de agost del any mill CCCC et onze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra honor.

Terminada la lectura de los antecedentes despachos, se trató de invitar a la comparecencia a todos los que debían asistir y no se habían aun presentado en el parlamento; para cuyo objeto fueron acordadas en esta sesión las correspondientes cartas exhortatorias, y entre ellas la que sigue para el papa, a fin de que interpusiese su autoridad mandando comparecer a los del estamento eclesiástico.

Núm. 164. Tom. 17. fol. 853.

Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino domino Benedicto digna Dei providentia sacrosante ac universalis ecclesie summo pontifici. - Sanctissime ac beatissime pater humili sacrorum pedum vestrorum osculamine prehabente: si inter conditiones statuum Cathalonie principatus intervenientium in curiis et generalibus parlamentis ejusdem conditio ecclesiastica locum priorem status et preheminentie hactenus dignoscitur obtinere: vehementi admiratione movemur quod licet die séptima mensis julii proxime lapsi parlamentum Cathalonie principatus congregatum in civitate Barchinone pro negotiis successionis corone regie Aragonum et pro faciliori expeditione dictorum negotiorum quibus mora cujuslibet dilatio nocivum offerre cernevit detrimentum ad civitatem hujusmodi Dertuse prorogatum continuatum et mutatum fuerit ad sextam decimam diem mensis currentis: sicut de prorogatione continuatione et mutatione jamdictis predictis prelatis et ecclesiasticis personis dicti principatus tam ex presentia aliquorum quam intimatione litterarum ex parte parlamenti jamdicti superinde factarum clarissime eis constat. Attamen sanctissime ac beatissime pater sextadecima die mensis predicti ad civitatem Dertuse prefixa nec etiam quoad usque aliquem prelatum personamve ecclesiasticam de convocatis ad dictum parlamentum hii qui convenimus vidimus comparentem: lacescimur et visceraliter condolemus quod dicta conditio ecclesiastica sit sui honoris ne dicamus oneris et immemor et oblita a prosecutione tanti et tam divi ac comunis negotii necessariique admodum se retrahat seu languescat: verum non ignari precordialis et sincere affectionis quam sanctitas vestra habet circa prosperum statum reipublice ditionum et terrarum corone regie Aragonum quam ab integro prosecutio justitie preambuli negotii tangit et angit ad sanctitatis vestre personam recurrere decrevimus super istis supplicantes genibus quidem flexis quod ejus sanctitas salubribus monitionibus et mandatis censuris ecclesiasticis roboratis scribere dignetur universis et singulis prelatis abbatibus capitulis et aliis personis ecclesiasticis que intervenire debeant et consueverint in dictis curiis et parlamentis quatenus omni mora et excusatione repulsis ad hujusmodi parlamentum non retrahendo se a tanto et eorum et necessario onere veniant festinantes: et pro hiis apud
sanctitatis vestre presentiam destinamus honorabilem Micaelem de Sena cui dignetur ejus sanctitas super hiis explicandis per eum ex parte nostra fidem credulam adhibere eundemque ad nos remittere breviter expeditum. - Sanctitatis vestre oratores perhumiles et devoti qui se recomendant vestre gratie et mercedi parlamentum generale Cathalonie principatus.

Finalmente, antes de cerrarse la sesión de este dia, se dio cuenta de las contestaciones que daban Francisco Burgués y el parlamento a la protesta presentada el dia 25 a nombre del conde de Pallars, desestimando entrambos las nulidades interpuestas en aquel escrito.

Sesión del día 29.

Se abrió con la lectura de las siguientes cartas:

Núm. 165. Tom. 17. fol. 862.

Por el rey de Castilla et de Leon. - A los sus bien amados et mucho notables discretos barones e nobles personas ayuntades en el ayuntamento del principado de Cathalunya. - Yo el rey de Castilla et de Leon enbio mucho saludar a vos los mis bien amados e mucho honorables discretos barones e nobles personas ayuntadas en el ayuntamento de Cathalunya como aquellos por quien mucha honra e buena ventura querria. Bien sabides como fue concordado entre los deses regnes de Aragon et de Cathalunya ell llugar donde se havia de fazer el ayuntamento general por se declarar a quien pertenescia la subcessio dests regnes: e por me certificare en que lugar se devia fazer el parlamento general por declarar la justicia vos enbie rogar que me enbiassedes dezir el lugar et tiempo adonde et quando se havia de fazer el dito ayuntamento general et que cosas se havien de tractar en ell porque yo pudiesse enbiar mis embaxadores alla com tiempo e ben enformados de mi entencion et del deretcho del infant don Ferrando mi thio: a lo qual vos mi respondistes que vos plazia de lo asi fazer. E agora por quanto a mi es fecho entender que el dicho ayuntamento non si faze en el lugar donde fasta aqua era concordado de se fazer e que es acordado e sodes llamados por vos ayuntar en Tortosa: por ende vos ruego que me enbiedes dezir de luego si en el dicho ayuntamento de Tortosa que agora es acordado si se ha de fazer la declaracion de la justicia a quien perteniescen estes regnes: que si es solamente por tractar sobre los preparatorios que seran complidores por fazer la dita declaracion sobre el negocio principal: e si entendedes de enbiar al dicho ayuntamento vostros embaxadores e quando e quals seran porque yo pueda eso mesmo enbiar alla mis embaxadores e com tiempo e bien informados de mi entencion et otrosi so mesmo el dicho infante mi thio: et en esto faredes vuestro dever ey gradescervos ho he mutxo: e sobre esto vos ruego que haya luego vuestra respuesta. Data en Ayllon veynte e dos dias de jullio. - Yo Sancho Romero la fis scrivir por mandado de los senyores reyna et infante tutores de nuestro senyor el rey e regidores de sus regnes.

Núm. 166. Tom. 17. fol. 863.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: jatsia sperants ab desig molt fervent unitat e donants ab gran affeccio audiencia loch e manera als tractaments intercessions e trebaylls dels missatgers de regne Darago e vostres sobre la concordia dels nobles cavallers e gentils homens ques dien de fora los quals sots algunes intrincades et assats delicades excepcions han differit fins al present esser et entrevenir en lo general parlament daquest regne e entendre en unitat ab nosaltres en los affers concernents los preparatoris de la examinacio e declaracio de la justicia de aquell a quis pertany la successio de la real corona no hajam pogut axi com volguerem e sobiranament cobejavem abreviar ans ses exseguida alguna dilacio en los affers o actes que en aquest parlament se devien tractar concordar cloure et finar ans de la prorogacio o mutacio del dit parlament a la vila de Trahiguera en la qual enteniem mudar lo dit parlament de que sab Deu som congoxosos et desplasents: empero notificamvos a vostre singular plaer e consolacio que huy data de la present deliberadament havem prorogat e mudat lo dit parlament en la dita vila de Trahiguera al VIIII dia del mes de setembre primer vinent salvu que en lendemig acis tracte de certs actes utils e expedients al ben avenir daquest regne: en los quals loch o dia ab la ajuda de la bonea divinal entenem esser e serem infalliblement per tractar praticar comunicar cloure e finar ab vosaltres e ab los dels altres regnes e terres subposats a la dita corona dels affers expedients e necessaris a la expedicio de la examinacio e declaracio de la justicia daquell qui deu esser nostre rey et senyor lo qual ab sobirana niditat desijam haver e conexer: e si coses algunes molt reverents egregis nobles e honorables senyors vos son plasents que en lendemig fer puxquam scrivitsnosen fiablament. E sia vostra guarda Lesperit sant. Scrita en Valencia e sagellada ab lo segell secret del reverent bisbe de aquella a XVIII dies dagost del any mil CCCC onze. - Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a vostra honor.

Núm. 167. Tom. 17. fol. 865.

Als muyt reverents nobles e honorables senyors los del parlament de Cathalunya plegats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: bien creo no ignoren les vostres reverencies com lo consell Dalbarrazi te assetiat lo fill del gobernador Darago del primer dia de juliol ença e lo alcayt qui te lo castell ha supplicat requerit senyors parents et amichs e encara al parlament de regne de Valencia que no ha trobat christia quil haje socorregut: ara senyors supplica et requer a vosaltres senyors que vosaltres li vullats socorrer et ajudar per tal que nos perda ell e lo castell tan insigne et tan notable a la corona Darago com aquell castell sia del patrimoni de la corona Darago et del verdader rey princep et senyor nostre. Perque molt reverents nobles et honorables senyors vos placia ab los de regne de Valencia ensemps de provenir e girar la cara per tal que tan notable et insigne força com aquella no vingue en mans de enemichs. - Item molt reverents nobles et honorables senyors notifich a les vostres reverencies que per algun sentiment que yo he hagut es de gran necessitat que vosaltres senyors provehiscats en la deffensio de la terra prestament e breu e notablement segons lo temps e los fets requeren: certifican les vostres reverencies de la gent que se plegara en Alcaiç entenen a fer proces curt e breu et no sperada la declaracio del parlament general faran tal cosa que sera be scandalosa et de gran perill a tota la terra e senyors sapiats que aquest mateix sentiment que yo he hagut ha hagut Nanthoni Bisbal missatger del parlament de regne de Valencia dintre la ciutat de Saragoça de persones intrinseques qui son en lo consell: perque senyors placia a les vostres reverencies de volre be advertir en aquests fets. Yo senyors intim e notifich les damunt dites coses a vostres reverencies a scarrech meu: et si algunes coses puch fer per vostres reverencies nobleses e honorables discrecions so tots temps prest a vostre manament. E sia la santa Trinitat en vostra guarda. Scrita en Casp a XXVIII de agost. - Lo castella Damposta apparellat a vostra honor.

Núm. 168. Tom. 17. fol. 865. 

A los muyt reverents egregios nobles e honorables senyors los del parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverents egregios nobles e honorables senyores: por tractar com los missatgeros o deputados por vos e por los del regno de Valencia a los preparatorios de la congregacio general de los regnos e tierres a la corona reyal pertanescentes deputados a esto por el parlament general de Aragon qui en la ciudat de Calatayud fue celebrado do speramos los otros condiputados breument seyer porque vos certificamos que somos puestos en allo entender et fazer y que todo lo que se conviene et sie proveyto e utilitat de la cosa ensembre con los ditos vuestros diputados et del regno de Valencia daqui a tanto quel parlament general de aquest regno de Aragon el qual yes ya a esta villa convocado en aquella sia ajustado el qual Dios mediant y que sera el segundo dia del mes de setiembre mas cerqua venient e la hora el dito parlament quanto toqua a est regno hi entendra en la forma que conviene. Nostro Senyor Dios sia vuestro protector. Scripta en Alcaniz a XXVII de agosto anyo de MCCCC et onze. - A vuestra honor prestos los diputados por el parlament de Aragon que al present son residents en la vila de Alcaniz.

A cuyas cartas se acordó contestar como sigue:

Núm. 169. Tom. 17. fol. 866.

Al molt alt princep et senyor. De vostra molt gran senyoria havem reebuda una letra dada en Ayllon a XXII dies de juliol prop passat: a la qual senyor vos responem que jatsia que entre los del regne Darago de Valencia e nosaltres se haja praticat e parlat dies ha del loch en lo qual la general congregacio de tots los regnes se fes: empero parlant ab deguda reverencia e honor de vostra senyoria en veritat esta que la eleccio o nominacio del dit loch no vench a concordable conclusio: ans certificam vostra molt gran senyoria que nosaltres som venguts a aquesta ciutat de Tortosa e los aragoneses han convocat parlament general del regne Darago a dos dies del mes de setembre primer vinent en la vila de Alcaniz e los valencians de llur regne lo han convocat en la vila de Trayguera a VIIII del prop dit mes de setembre ab los quals regnes et ab los missatgers del regne de Mallorques qui ja son açi nostre Senyor Deus mijançant se tractara del loch on la dita general congregacio se fara e apres concordia del dit loch dels preparatoris et de la examinacio et determinacio de la justicia de aquell qui deu esser nostre dreturer rey princep e senyor. E en aquest punt estan huy los affers senyor molt excellent lo qual tengua en sa proteccio Lesperit sant. Scripta etcetera a XXVIIII dies dagost. - Apparellat a tot servey et honor de vostra excellent senyoria lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 170. Tom. 17. fol. 867.

Als reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del regne de Valencia. - Molt reverents nobles et honorables senyors: apres haguem respost a una letra vostra de XVII del mes present la qual haviem reebuda a XXVI del dit mes reebem altra letra vostra dada en Valencia a XVIIII dies del mes dagost corrent ab la qual nos fets saber que havets continuat et mudat lo parlament general daqueix regne en la vila de Trayguera a VIIII del mes de setembre primer vinent e que daltra part entenets ab diligencia a unitat amor et concordia dels discordants en aqueix regne e en fer altres bons preparatoris sobre la examinacio de la justicia de la corona reyal Darago: a la qual vos responem que som molt aconsolats et alegres de la vostra bona intencio e affeccio e encara de la diligencia e cura que havets en aquests affers et axi mateix en treballar en bona unitat e concordia de aquells qui son discordants en aqueix regne. Pregamvos ab la major affeccio que sabem e podem que continuets vostra bona intencio e affeccio en los dits affers eus placia la jornada assignada no fallirhi e que ab sobirana diligencia la qual hi vulla disposar Lesperit sant e tenirvos en sa proteccio e guarda. Dada en Tortosa et sagellada ab lo sagell del vicariat de la esglea de Tortosa a XXVIIII dies de agost del any MCCCC onze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 171. Tom. 17. fol. 868.

Al reverent mossen lo castella Damposta. - Reverent: vostra letra havem reebuda scrite en Casp a XXVIII de present mes: a la qual vos responem que sobre lo assetiament del castell Dalbarraci es ver quens es estat altres vegades.... No (aquí hay un ´ entre las dos palabras) veem bonament per nosaltres si puxa a present provehir: mas per vostra consolacio o plaer vos certificam que havem letra quel parlament del regne de Valencia es prorogat e mudat a la vila de Trayguera al VIIII jorn del mes de setembre primer vinent e tant com en nosaltres sera es pertanyera axi ab lo parlament daqueix regne com ab los valencians e missatgers del regne de Mallorques qui son açi entenem a comunicar praticar e provehir sobre lo assetiament del dit castell degudament com lo cas del dit assetiament generalment toch tota la terra. Sobre les coses de quens avisats speram en nostre Senyor Deus que quant tots serem ensemps proceyrem breument en los affers que tenim entre mans en tal manera que tots sinistres e inconvenients pensats e ordits seran foragitats e repulsos: lla on axi fos pregamvos tan affectuosament com podem e sabem que en la jornada assignada en vostra parlament no vullats fallir car tal persona sots et dotada per gracia divinal de tanta circunspeccio e saviesa quey porets molt aprofitar e lo cas es tan arduu urgent e necessari que per treballs ni despeses ne altra qualsevol raho vos nous devets escusar ne retraure. E ab tant sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa ut supra proxime. - Lo parlament etc.

Núm. 172. Tom. 17. fol. 869.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los deputats per lo parlament general Darago residents en Alcaniz.- Molt reverents nobles et honorables senyors: reebuda una letra vostra scrita en Alcanyiç a XXVII dies del present mes vos responem que som molt aconsolats et alegres de la bona intencio et affeccio e encara de la diligencia et cura que mostrats haver sobre lo fet de la successio de la corona rey al Darago. Daço quens fets saber que sots prests de entendre en los preparatoris de la congregacio general dels regnes e terres a la corona reyal Darago subjectes certificam vostres reverencies nobleses e honorables savieses que segons havem cert ardit lo parlament general del regne de Valencia es estat convocat lo IX dia de setembre primer vinen en la vila de Trayguera de que havem haut consolacio e plaer: perque nosaltres serem prests et apparellats ab vosaltres ensemps ab los valencians e los missatgers del regne de Mallorques qui son açi de entendre en tots bons preparatoris concernents la examinacio e bon spatxament de la cognicio de la justicia de la successio de la dita corona reyal Darago. E ab tant sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa XXVIIII dies de agost del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principal de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Y luego de haberse leído los documentos que anteceden, se levantó la sesión sin tratarse de otro asunto.

Sesión del día 31.

Presentóse Alberto Çatrilla, recién llegado de Valencia, manifestando haber sido vanos todos sus esfuerzos para conciliar al gobernador y concejo de aquella ciudad con los jurados y justicia de Morella. Leyéronse en seguida las siguientes cartas:

Núm. 173. Tom. 17. fol. 872.

Als molt reverents egregis e honorables senyors del parlament del principat de Cathaluya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles senyors: pochs dies ha vos havem largament scrit de les novitats en Empurda seguides sobre la occupacio feta per mossen de Vilamari del castell de Palau Çaverdera et de les provisions e enantements que per justicia hi son estats fets: apres no si ha res innovat sino quel dit mossen Johan esta et persevera en no voler lexar lo castell en neguna manera et axi ha respost ab carta publica a la raquesta que li es stada feta per en Pere Sent-Climent. Les osts de la terra del general e de Barcelona son cridades sobre lo dit castell mas noy son anades encara: et convendra en la execucio de les dites coses fer algunes provisions les quals lo dit en Pere de Sent-Climent qui es en lo comdat demana axi com son trebuchs bombardes et altres artelleries en que speren fer moltes messions de les quals nons devem ni podem plenir sens vostre consentiment et voler segons ab altra letra vos havem scrit: per ço altra vegada per nostre descarrech vos scrivim de aquestes coses per tal que sobre aquelles nos puscats certificar de vostra clara intencio: e placieus de scriurens prestament car de la triga sesperen perills inconvenients e dampnatges als quals no veem que en altra manera puscha esser pus facilment obviat com per administracio de prompta justicia. - Item senyors vos notificam que sobre la embaxada de Sicilia havem treballat en haver per part dels barons mossen Ramon de Perellos et per res no ses pogut fer: havem compliment de tots los altres mas de baro o noble no som encara provehits: e attenent que les naus son en breu spatxament placieus quey vullats entendre de guisa que per tot setembre sien disposts a la partença en altra manera o la embaxada haura a romanir o se haura executar sens baro o noble. Placieus haver sguart al negoci e provehirhi segons se pertany de vostres reverencies nobleses e honorables savieses. - Item senyors vos certificam com en Bernat Cardona lo qual era stat trames per lo parlament al rey reyna e infant de Castella es vengut e ha aportat algunes letres les quals vos remetem en scrits e la relacio quens ha feta a fi que siats avisats dels negocis. E sia lo sant Sperit endressament de vostres affers. Scrita en Barchinona a XXVIII dies dagost lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXI. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats (1).

(1) En el archivo de la antigua diputación, agregado a este de la Corona, se hallan también los dos documentos siguientes, que se refieren a la ocupación del castillo de Palau Çaverdera y a la embajada de Bernardo Cardona, los cuales continuamos aquí para mayor ilustración. - «Al molt honorable senyor en P. de Sent-Climent procurador dels castells e lochs quel general de Cathalunya poseex e ha en lo comtat Dampuries. - Honorable senyor: vostra letra havem reebuda per la qual nos havets certificats de les maneres que havets tengudes per metre en obra la execucio del castell de Palau axi per convocacio de hosts dels lochs del comtat com emergents per altra manera e aximateix nos havets certifficats de les difficultats e empatxaments que havets hauts per los quals no havets pogut mes enantar ni procehir: e aximateix nos fets assaber que proceischam que hajats un trebuch que es a Figeres e queus trametam persones abtes e sufficients per atribucar e altres coses necessaries per la dita execucio: a que senyor vos responem que havem gran pler de les bones maneres que tengudes havets fins açi per anar fort e poderos per fer la dita execucio pregant e encarregantvos que un jorn no cessets en fer vostres preparatoris e provisions axi per convocar hosts com haver daltres gents ab les millors maneres que sabrets com daltres coses a la dita execucio necessaries en manera que com nosaltres vos haurem trames recapte dels trebuchs daçi de les persones e altres coses necessaries a la dita exequcio les quals vos trametrem e entenem a trametre prestament vos puxats partir de continent ab les hosts e altres gents per tal que vos anets be fort e poderos per fer la dita exequcio car nosaltres de present hi treballam en trametreus los trabuchs daçi e en haver les persones e altres coses per la dita execucio necessaries: e fets que stigats a punt que reebudes les dites coses prestament puxats partir per fer la dita execucio. Empero si sens los dits trebuchs e bombardes e altres artelleries vos vehets e conexets que puscats fer la dita exequcio aquella prestament fets sens dilacio alguna. E tengueus en sa guarda lo sant Sperit. Scrita en Barchinona a XXVIII dies de agost lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXI. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes.» - «Aço es la relacio que en Bernat Cardona ha feta de Castella. - Primerament ha aportada resposta de les letres trameses per lo parlament al rey e reyna e del infant. - Item de la crehença com en lo temps que ell era lla en Arago eren ja en Valencia dels parents del arquebisbe Luis Dellasda et Quarlo Dorellano et un nabot del bisbe de Pallencia ab CCCC lances.
- Item en la frontera e an Soria ladelantado mayor de Castella e Johan Furtado e Pedro Muyoç de Guscunia e altres capitans ab II millia lançes. - Item com la cort del ynfant governen lo pus bisbe de Palencia e ardiacha de Guodellajare el bisbe de Leyo lo qual es mestre de tots los V fills del infant e Pero infant adelantado de Landalusia. - Item com tots jorns se sperave en la cort lo comte Federich e Johan Vlasquo grans dos homens de Castella ab lurs companyes. - Item com tota la frontera de cavall e de peu an manament de star apunt ab lurs armes et fetes lus cadrilles e conestablies. - Item donan de sou per lança I flori per jorn e per balester X moravedins valen II sous VI diners fahia paga de II meses. - Item com lo consell del rey e de la reyna e del infant es tot un e son en gran acort. - Item com linfant se te per dit en tot son dit que lo regne se pertany a ell per raho com ell es lo pus prop parent mascle del rey en Marti pero diu que nou vol sino per justicia. - Item que laperell que ell fa es per tal com es informat que lo comte Durgell e lo rey Luis volen metre gent darmes e fersan senyors per força e que en aquest cas que ell socorrera lo regne que negu nol puscha barregar ne fer força. - Item que si fos per volentat de sos barons ne cavallers ja fore entrat e los uns ho dien per asperança de esser majors homens e los mes que jal volrian haver gitat de (expulsar, fora + gitar) Castella per tal que ells regissen lo regne. - Item tot lo poble aspera ab gran desplaer e por la guerra e dien que si linfant era rey Darago que tots son perduts que barons los desfaran. - Item se tenen per dit que Saragoza e Calatiu e molts castells lla en Arago sien en ma del infant tota hora que ell volra entrar. - Item com ha homens en aquest regne qui prenen sou del infant e presents los quals no vull dir.» (Reg. del trien. 1411, fól. 43 y 45).

Núm. 174. Tom. 17. fol. 873.

A los reverents en Cristo padres e a los otros nobles el honorables persones ajustades en el parlamento del principado de Cathalunya. - Reverents padres en Dios: yo el rey de Castella e de Leon vos embio mucho a salodar e eso mesmo a los otros nobles e honorables personas ayuntadas en el parlamento del principado de Cathaluna commo aquellos que mucho amo e precio e por quien mucha honrada e buena ventura querria. Fagovos saber que vi la carta que me embiastes e gradescovos mucho todo lo que por ella me scrivistes e la buena entencion que por ella paresce que havets en estos feitos: e pues vuestros embaxadores havedes de embiar a mi yo les respondre largament e por la respuesta veredes mi buena entencion que yo he en estos negocios e cerca del bien de la justicia: de la qual respuesta tengo que vos deuredes tener por bien contentos. E si algunes coses de aca vos piasen scrividesmelas e fazerlas de grado. Dada en Ayllon veynt et dos dias de jullio. - Yo Sancho Romero la fis scriure por mandado de los senyores reyna e infante tutores de nostre senyor el rey e regidores de sus regnos.

Núm. 175. Tom. 17. fol 874.

A los reverents padres en Christo et a los otros nobles et honorables personas ayuntadas en el parlamento del principado de Cathalunya. - Reverendos padres en Christo: yo el infant don Ferrando nieto del muyt noble rey don Pedro de Aragon que Dios perdone vos embio mucho a salodar e eso mesmo a los otros nobles e honorables personas ayuntadas en el parlamento del principado de Cathalunya como aquellos que mucho amo e precio e por quien mucha honra e bona ventura querria. Fagovos saber que vi la carta que me embiastes e gradescovos mucho todo lo
que por ella me escriestes e la buena entencion que por ella paresce que tenedes en estos feitos: e pues vuestros embaxadores havedes de enbiar a mi yo les respondre largament et por la respuesta veredes mi buena intencion que he en estos negocios e cerca del bien de la justicia: de la qual respuesta tengo que vos deuredes tener por bien contentos. E si algunas cosas de aca vos plasen escrivitmelas et fazerlas he de grado. Dada en Ayllon quinze dias de jullio.

Terminada la lectura de los documentos que anteceden, se acordó contestar a los diputados en los siguientes términos:

Núm. 176. Tom. 17. fol. 875.

Als molt reverents nobles et honorables los diputats del general del principat de Cathalunya e sis persones a ells injunctas residents en Barchinona. - Molt reverents nobles et honrables senyors: nosaltres informats de les bones e justiciables provisions fetes per vosaltres ensemps ab los consellers de Barchinona sobre la occupacio del castell de Palau Çaverdera feta per mossen Johan de Vilamari per obviar a molts perills inconvenients e scandols que per aquesta raho vehien assats disposts axi en Rossello com en lo bisbat de Gerona don los fets de la examinacio de la justicia de la reyal corona Darago no podien haver sino lagui e destorb abans que reebessem vostras letras derrerament tramesas vos havem scrit stesament ab nostra letra que per los dits e altres esguards sens planyer treballs messions et despeses les dites provisions per vosaltres delliberades et altres per justicia deliberadores per la reparacio del dit castell faessets prestament executar. En aqueix mateix acord e proposit en romanim pregantsvos e encarregants que complintho per obra altra consultacio sobre aço de nosaltres no sperets. Es empero nostra intencio per no perjudicar a les libertats de la condicio militar que si la execucio damunt dita se pertany fer per official reyal ques faça tota dilacio apart posada. Sobre lo segon cap quens scrivits que havets treballat en haver mossen Ramon de Perellos per la ambaxada de Sicilia e no ses pogut fer e la ambaxada ha compliment sino de baro perque nosaltres hi deguessem açi provehir: be sabets vosaltres que en deffalliment dun embaxador daquella condicio que sia ne podets altre elegir e attes que açi no ha a present vengut algun baro o noble creem que aqui vosaltres haurets pus facil oportunitat de trobarlo. Pregamvos eus encarregam que ab bona cura et diligencia vullats treballar en haverne recapte de algun sufficient car sins entenem nosaltres affer açi: e en cas que trobarlo puscam scriurem prestament a vosaltres e si vosaltres lo trobats per semblant nos en scrivits. Les letres quens havets trameses del senyor rey e infant de Castella contenen una mateixa substancia ço es que ells grahexen al parlament general de Cathalunya totes les coses contengudes en les letres quel dit parlament lus ha trameses per en Bernat Cardona e la bona intencio que aquest principat ha en la justicia de la reyal successio et que a nostres missatgers ells faran tal resposta que rahonablament nos ne deurem tenir per contents. Gran maravella et desplaer singular nos donam dels prelats barons cavallers e homens de paratge sindichs de universitats de ciutats et viles reyals del principat de Catalunya convocats a aquest parlament com prenen tan gran carrech de lur tarda de venir açi. Lo dit principat ha excitats pregats amonestats e requests los regnes Darago e de Valencia e grans e notables persones poblats en aquella ques deguessen ajustar en algun loch vehi de aquesta ciutat de Tortosa en la qual lo parlament general de Cathalunya sera aplegat a XVI del present mes e fins açi noich ha haut algun del dit principat sino los missatgers de Barchinona e dos o tres cavallers e atretants homens de paratge. Per aquesta raho havem trames a nostre sant Pare ab affectuosas letras lonrat en Miquel de Sena que placia a la sua santedat de manar expressament als dits prelats et altres persones ecclesiastiques que sens triga vinguen al dit parlament: e daltra part ab letres nostres exortam pregam et encarregam tots los convocats al dit parlament que per reverencia de Deu havents sguard a la ponderositat de tan arduus affers com son aquests vullen cuytar lur venguda: e si havem de bascar de aço en estam en gran perplexitat pensenhi vostres molt grans reverencia nobleses et honorables saviesas car nosaltres som certificats per lo governador et justicia del regne Darago que lo parlament general del regne es convocat al segon dia de setembre primer vinent en la vila de Alcaniç e que dissapte pus prop passat a XXVIIII del present mes los dits governador e justicia en Berenguer de Bardexi e molts daltres de cascun estament del dit regne arribaren a la prop dita vila per raho del dit parlament ab gran multitud de gents darmes (gent de Arnes no) a cavall et de peu. Axi mateix havem reebuda letra del parlament general de regne de Valencia que seran en la vila de Trayguera a VIIII dies del dit mes de setembre. Veus nosaltres com som be disposts de trametre missatgers e tractadors a uns e a altres. Daquestes coses vos volem haver certificats senyaladament perque instets e encarreguets lo senyor arquebisbe de Terragona al qual nosaltres scrivim que li placia prestament venir al dit parlament majorment pus nosaltres volem et ordenam que los fets de son frare per que ell es anat aqui sens planyer treballs ni despeses hajen prompta execucio de justicia. E ab tant sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a XXXI dia de agost del any mil CCCC onze. - Lo parlament general de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 1.° de setiembre.

Se acordó que Alberto Çatrilla fuese enviado a Alcañiz con las instrucciones que siguen:  

Núm. 177. Tom. 17. fol. 880.

Memoria o instruccions fetes al honorable Nasbert Çatrilla donzell trames al parlament general del regne Darago ajustat en la vila de Alcanyz de les coses que ha tractar e praticar ab los aragoneses per lo parlament general del principat de Cathalunya. - Primerament que quant sera en la vila de Alcanyç us de paraules amigables et fraternals de saluts et recomendacions que aquest parlament fa a tot lo parlament de aquell regne Darago axi en universal com en particular loant lur bona intencio et diligencia que mostran per lo ajust haver en los fets de la successio de la reyal corona Darago.
- Item quels splich com aquests dies lo parlament del principat de Cathalunya reebe letres lurs effectualment contenents que a dos del present mes de setembre lo parlament del regne Darago devia esser ajustat en la vila de Alcanyiç per tractar et manejar ab los del principat et encara per tractar veure e regonexer sobre la justicia de la successio de la corona reyal de les quals coses lo parlament ha haut et ha singular consolacio et plaer. - Item quels splich que la intencio del parlament es de comunicar e esser ab ells ensemps en algun loch covinent acordador pera tractar et acordar ab los tractadors per ells ordenadors de loch per al general aplech et de tots altres preparatoris preambuls et antecedents pera la definicio de la justicia de la successio de la corona reyal: et que speran quel parlament del regne de Valencia fos en Trahiguera o en altre loch vehin on deuen esser fort prest per manera que los missatgers del parlament del regne de Valencia et los del regne de Mallorques qui ja son en Tortosa tots ensemps en una companya fossen pera tractar ab los deputats per lo parlament del regne Darago de les dites coses. - Item quels splich que lo dit parlament sabuda la discordia que era entre lo governador et ciutat de Valencia duna part e la vila de Morella de la altra e algunes execucions ques deuen comensar per lo governador et ciutat de Valencia contra los de Morella considerants que ara discordia qui durant lo present temps se mogues entre los membres dels regnes et principat de la reyal corona es molt perillosa de molts sinistres escandels: trames a ell per embaxador al governador et ciutat de Valencia et als de Morella per tractar si fer se pogues tota bona concordia et acord entre ells et que cessassen totes execucions et treballs entre ells et que ell hi ha fet son poder: et lo parlament per comunicar al parlament del regne de Arago lo punt en que son ne ço que ses fet ne actitat et manegat sobre lo acord lur tramet ell a llurs savieses per ço que si a lurs savieses semble de provehir en tot bon acord dels dits debats et discordias perque cessen et que altres sinistres perills et scandels nos puxen seguir entre lo governador et ciutat de Valencia et Morella et les aldees et que per explicar les dites coses aximateix ell es trames aqui per demanarlos de part del parlament consell et ajuda en los dits affers et que si vulla acompanyar et comunicar ab lo dit principat en lo dit acte. - Item que haudes respostes del governador justicia et altres presidents quant quaix se deura partir dells quels splich que lo principat de Cathalunya sabuda la execucio o siti ques feya sobre lo castell et castella Dalburrasin jatsia creseguen certament que tot proces que en aço entre ells se faça aqui sie per justicia et per gran raho et ordinacio pero considerant lo temps en que los regnes tots eren et son hauria dat carrech als embaxadors trameses al infant de Castella que del dit siti et execucio deguessen parlar ab ells per veure si per manera del mon si poria alcuna cosa benignar o acordar o sobreseure en lo dit negoci per cessament de perills dans e sinistres: et per ço com lo principat de Cathalunya no ha de aço hauda alguna resposta de sos missatgers e hauria gran plaer de tot cessament de semblants actes los pregan que si sens carrech de lur consciencia ne de interes publich del regne se podien cessar les dites execucions et siti del dit loch o sobreseure en aquell entenen que sia gran repos et pacifich avenir per lo aplech general per lo feyt de la determinacio de la successio de la reyal corona. E si veu lur resposta inclinada et declinant a continuar a execucio los digue quel parlament o remet a lur consciencia justicia et deliberacio con son certs que ells ne triaran del continuar lo siti o execucio o cessar o sobreseure en aquella tot lo millor avantatge et endreç et conservacio de la utilitat publica et conservacio de la terra a la corona reyal. - Item que si al honorable missatger trames appar en son loch et cas entrar en paraules ab ells per paraules generals e honestes per qual manera entenen a fer lo general aplech de lur regne que sia la manera honesta et segura per manera que tots los regnes hi puxan esser segurament en tota bona concordia et unitat: et aquestes paraules propos de son propri motiu segons ço que veura de lurs maneres ne com se arressen en lur aplech general et com estan e que entenen acullir. E totes les dites coses et altres que ocorreran per ben avenir dels dits negocis sien remeses a la gran discrecio et saviesa del dit honorable embaxador lo qual es ja largament informat de la bona intencio del dit parlament del principat. - Mes avant dira al governador Darago et altres persones del parlament en la vila de Alcanyiç les quals conexera a aço profitar com lo parlament de Cathalunya ha scrit algunes vegades per mossen de Taraçona lo qual te pres mossen lo governador e aximateix ne hague dat carrech als embaxadors tramesos al infant de Castella que de la preso del dit bisbe e proces de aquell deguessen parlar al dit governador per veure si porien deliurar de la dita preso lo dit bisbe o que fos remes a nostre sant Pare: e per ço com lo parlament no ha daço hauda resposta de la dita missatgeria e hauria gran plaer de tot cessament de semblants actes los prega que si sens carrech lur et de lur consciencia lo dit bisbe pot deliurar que per amor de aquest principat ho facen o almenys que sia remes a nostre senyor lo Papa jutge superior et ordinari seu. La manera del dir sobre aquest fet et sobre los altres sia remes a la saviesa del dit honorable missatger segons la manera dels fets li acorrera.

Sesión del día 3.

Compareció el abad de Ager, enviado por el conde de Urgel para tratar de asuntos que no se indican en el acta; tratóse del pago de algunos sueldos, y se acordó escribir al parlamento de Valencia lo que sigue:

Núm. 178. Tom. 17. fol. 914.

Als reverents nobles e honorables lo parlament general de regne de Valencia. - Reverents nobles e honorables senyors per relacio del honorable Nasbert Çatrilla donzell trames a vosaltres et a la vila de Morella per aquest parlament e per serie dels capitols entre lo noble governador de aqueix regne et los de la dita vila et aldeans manejats nosaltres som stats dels affers e punt en que son romases largament informats. Esnos fort de greu com los debats no han haut lo final repos lo qual ab gran desig speravem: empero com entre los capitholeyants no sia tal ni tan gran distancia que ab tractaments de mijanes persones nos puxen bonament acordar: per tant vos pregam axi affectuosament com sabem ni podem que per dar breu conclusio a la dita discordia vullats trametre açi alguna persona ab sufficient poder de manejar tractar concordar e finar los dits capitols o altres sobre aço fahedors e ordenadors a fi que cessen daçi avant tals divisions et discordies molt scandaloses e turbatives de la prossecucio dels affers de la successio de la corona reyal Darago. Per semblant scrivim als justicia jurats e consell de Morella e creem fermament queych trametran ab poder bastant sobre aço llur missatger. E abtant Lesperit sant sia vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a tres dias de setembre del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Siguen después con fecha del día 4 la presentación fuera del parlamento y poder de Felipe de Malla, procurador del cabildo de Barcelona, y se continúa asimismo la siguiente carta:

Núm. 179. Tom. 17. fol. 853.

Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino domino Benedicto digna Dei providentia sacrosancte ac universalis ecelessie summo pontifici. - Sanctissime ac beatissime pater humili sacrorum pedum vestrorum osculamine preheunte: si inter conditiones statuum Cathalonie principatus in curiis et generalibus parlamentis ejusdem conditio ecclesiastica locum priorem statuum et preheminentie actenus dinoscitur obtinere vehementi admiratione movemur quod licet die septima mensis julii proxime lapsi parlamentum Cathalonie principatus congregatum in civitate Barchinone pro negotio successionis corone regie Aragonum pro faciliori expeditione dictorum negotiorum quibus mora cujuslibet dilatio nocivum afferre dignoscitur detrimentum ad civitatem hujusmodi prorogatum continuatum et mutatum fuerit ad XVI diem mensis currentis sicut de prorogatione continuatione et mutatione jamdictis prelatis et ecclesiasticis personis dicti principatus tam presentia aliquorum quam intimatione literarum ex parte parlamenti jamdicti superinde factarum clarissime eis constat: attamen santissime ac beatissime parter dicta XVI die mensis predicti ad civitatem Dertuse preffixa nec etiam quoad usque aliquem prelatum personam nec ecclesiasticam de convocatis ac visceraliter condolemus quod dicta conditio ecclesiastica sit sui honoris ne dicamus oneris immemor et oblita a prossecutione tanti et tam ardui ac comunis negotii necessariique admodum se retrahat seu languescat: verum non ignari pie cordialis et sincere affectionis quam vestra sanctitas habet circa prosperum statum reipublice ditionum et terrarum corone regie Aragonum quem ab integro prossecutio justicie preambuli negotii tangit et angit ad sanctitatis vestre personam recurrere decrevimus super istis supplicantes genibus quidem fixis quod eadem sanctitas salubribus monitionibus et mandatis censuris ecclesiasticis roboratis scribere dignetur universis et singulis prelatis abbatibus capitulis et aliis personis ecclesiasticis que intevenire debeant et consueverint in dictis curiis et parlamentis quatenus omni mora et excusatione reppulsis ad hujusmodi parlamentum non retrahendo se a tanto ac comuni et necessario onere veniant festinantes: et pro hiis apud sanctitatis vestre presentiam destinamus honorabilem Michaelem de Sena cui dignetur ejus sanctitas super hiis explicandis per eum ex parte nostra fidem credulam adhibere eundemque ad nos remitere breviter expeditum hoc enim pater beatissime necessarium et plusque utile in hiis negotiis tam affixis pro munere reputabimus singulari. Almam personam vestram conservare dignetur conservator omnium bonus Jesus ad sui servitium per tempora feliciter dilata. Scripta Dertuse sub sigillo vicariatus ecclessie Dertuse XXVII die augusti anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo undecimo. - Vestre sanctitatis humiles
oratores et devoti parlamentum generale Cathalonie principatus.

Sesión del día 5.

Compareció Pedro de Godenchs en representación del castellano de Amposta; y se leyó después una protesta presentada por Juan de Miralles y Pedro de Munclar, a nombre del conde de Pallars y sus parciales, dando de nulidad muchos de los actos del parlamento.

Sesión del día 7.

Se acordó una circular a las universidades de Rosellon y Cerdaña, en que se les daba noticia de la traslación del parlamento catalán a Tortosa, de los aragoneses a Alcañiz y de los valencianos a Trayguera; y se les instaba para que enviasen cuanto antes sus procuradores.

Sesión del día 9.

En virtud de una carta recibida del arzobispo de Tarragona se acordó escribir a los diputados de Cataluña, que facilitasen a Guillermo de Vallseca para su viaje las cantidades que dispusiese dicho arzobispo, al cual se contestó en estos términos.

Núm. 180. Tom. 17. Fol. 926.

Al molt reverent pare en Christ archabisbe de Terragona. - Molt reverent pare en Christ e senyor: per lo honorable en Bernat Servent havem vuy reebuda una letra vostra sobre lo delliurament de micer Guillem deVallsecha a la qual vos responem que nosaltres confiants de la puritat de vostra consciencia e del dit micer Guillem havem concordablement delliberat que per los deputats e VI persones sia donada e liurada al dit micer Guillem aquella quantitat que vos senyor lus direts e volrets: e axiu scrivim a ells quen havem la cautela ja manada. Perqueus placia cuytar la venguda del dit micer Guillem la qual sobiranament havem a cor e no volriem que per planta de diners ne per altra qualsevol occasio romangues nis dilatas attesa la gran necessitat quens hic fa. Mes avant senyor vos pregam axi affectuosament com sabem ni podem en encarregam stretament vostra consciencia que tots affers apart posats vullats cuytar e acorrer aci a tanta necessitat de la cosa publica del principat de Cathalunya: tots nosaltres speram esser luminats de la claror de vostra providencia e sapiencia virtuosa. E perque vostra molt reverent paternitat sia informada dels affers com se aprohismen li trametem translat duna letra que vuy havem reebuda del parlament Darago: placieus donchs venir prestament e no fernos star en tanta perplexitat. Dels affers del castell de Palau Çaverdera scrivim per correu a vos senyor e als deputats llargament continuant nostra intencio. E ab tant sia nostre Senyor Deus vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell del vicariat de la esgleya de Tortosa a IX dies de setembre del any mil CCCCXI. 

Sesión del día 10.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta de los aragoneses:

Núm 181. Tom. 17. fol. 928.

A los muyt reverendos nobles e honorables senyors el parlament general del principado de Cathalunya ajustado en la ciudat de Calatiu. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyors: segund somos certifficados por letras del governador e justicia Daragon por al segundo dia del mes de setiembre present sobre los negocios de la succcession de la corona reyal Daragon e por la dita razon nos havemos congregado e nos somos ajustados en la present villa de Alcaniç con intencion de entender solicitament en saber conoscer e reconoscer mediante justicia nostre rey e senyor e provehir quel regno no sia desolado de presidencia de rey. Las sobreditas cosas fraternalment intimamos a vuestras reverencias noblesas e honorables saviesas les quales fiablament nos rescrivan todas cosas que les placian. Scripta en Alcaniç e sellada con el siello del muyt honorable el comanador mayor de Alcaniç a V dies del mes de setembre del anyo de la nativitat de nuestro Senyor MCCCC et onze. - El parlament general del regne de Aragon apparellado a vuestra honra.

A cuya carta se acordó contestar en estos términos:

Núm. 182. Tom. 17. fol. 928.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del regne de Arago ajustat en la vila de Alcaniz. - Molt reverents nobles e honorables senyors: reebuda havem vostra letra dada en Alcaniç a V del present mes comemorant una letra a nosaltres tramesa per los honorables governador et justicia Darago dada en Seragoça dies dagost prop passat: a la qual vos responem que havem haut singular consolacio e plaer e speram en nostre Senyor Deus que haurem en sdevenidor de la bona affeccio cura e voler que conexem per les dites letres comemorades e la vostra derrerament tramesa que vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors havets en lo bon spaxament dels affers toquants la conexença de nostre dreturer rey princep e senyor justicia mijançant comunament per tots los regnes e principat fahedora. E semblant intencio ferma e ab tanta constancia e fervor com se pot dir havem nosaltres que ab aqueix regne e regnes de Valencia e de Mallorques fraternalment tractans los uns los altres segons fins aci ses continuat la gracia de Deu mijançant axi com en vostra dita darrera letra se conte per tots comunament hoit vist deliberat e regonegut lo dret dels competitors sia aquell nostre rey princep e senyor dins lo pus breu temps que sia possible qui per justicia sera conegut e mostrat: e axi es stat offert a tots los competitors com per llurs missatgers en lo dit parlament comparien. E per lo dit sguard que les dites comunes e fraternals affeccions de tots los dits parlaments segons lur ignada fe leyaltat e naturalesa ab singular reenom e fama per los passats a la reyal corona sotsmeses conquistada e virtuosament conservada pus compendiosament e fraternal puxen comunicar e obrar fructuosament lur desig nosaltres som venguts a aquesta ciutat de Tortosa propinqua dels dits regnes Darago e de Valencia en la qual son presents los missatgers del regne de Mallorques: e creem indubitablament e havem ferma sperança que puys tots aquests parlaments se son axi acostats e han affeccio fraternal de breu spatxar que nostre rey princep e senyor deja esser per tots los dits parlaments per justicia conegut que los affers manejats pendrem cura a deguda conclusio a Deu plasen et a la cosa publica profitosa don seran los regnes principat e terres de la corona reyal de rey princep e senyor consolats e cessaran dans inconvenients e sinistres: e per aquesta raho molt reverents nobles e honorables senyors havem trames a vosaltres lo honorable Nasbert Çatrilla per haver sentiment de vosaltres com enteniets a procehir ab los altres parlaments comunament sobre aquests affers: perqueus placia remetrens lo dit Nasbert Çatrilla prestament informat de vostres intencions sobre les dites coses. E tingueus en sa continua proteccio Lesperit sant. Dada en Tortosa e sagellada ab lo sagell del vicariat de la esgleya de Tortosa a X dies de setembre del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Se dio después cuenta de un escrito del síndico de Barcelona, contestando a nombre de lodo el parlamento a la protesta presentada por los titulados procuradores del conde de Pallars en la Sesión del día 25 de agosto; y se levantó la de este dia.

Sesión del día 12.

Leyéronse en ella las siguientes cartas:

Núm. 182. Tom. 17. Fol. 931.

Als muyt reverents egregios nobles e honorables senyors el parlament general del principado de Cathalunya ajustado en la ciudat de Tortosa. - Muyt reverents egregios nobles e honorables senyors: recebida havemos vuestra letra e hoida la creença en virtud de aquella de vuestra part extensament a nos explicada por el honorable Nasbert Çatrilla missatgero vuestro consistent effectualment en dos articlos: ell primero que algunes persones deputadoras por vos e los de los regnos de Valencia e de Mallorques e por nos se ajustassen en lugar congruo e seguro por entender en los antecedentes e preparatorios de la congregacion general celebradora sobre el articulo de la succession de los regnos e tieres a la corona reyal de Aragon pertenescentes: el segundo que sobre los debates de Morella con vosotros ensemble qui ya cerque aquello treballado havedes entendiessemos en tirarlos como se podiessen de aquellos subseguir algunos scandalos: la qual creença hoida havemos havido gran plazer e consolacion singular pues sabemos por relacion de vuestro missatgero vos seyer justados uno con proposito de bien entender en las cosas concernentes e esguardantes ell articlo de la dita succession demostrando en aquesto en vos resplandescer el grant e virtuoso renombre que los vuestros antepassados e vos havieron siempra e havedes de tener seguir e guardar verdat leyaltat e justicia: de que fazemos singulares gracias a Dios nuestro Senyor. E bien son certifficades vuestras reverencias noblesas e honorables saviesas que siempra de la mort del senyor rey don Martin de alta recordacion aqua entendiemos sin intermission alguna e con gran diligencia leyaldat e puridat cerque lo antedito: e yes verdat de alguno poco tiempo aqua (acá) que por la detestable muert perpetrada en la persona del muyt reverent padre e senyor don Garcia de buena memoria arcevispo de Seragoça se suscitaron en aquesto riegno grandes scandeles e inconvenientes los quales dieren gran turbacion e impediment a la dita prosecucion e no podiemos entender en lo articulo como queriamos e la qualidat del negocio requeria: empero com la mayor diligencia e esforço que havemos podido contra los scandalos se ha dado orden de ajustarnos en la present vila de Alcaniç do somos segund por otras letras notifficado vos havemos legitimament convocados e aplegados con firmo e indubitado proposito e intencion fervent de intender diligentment foragitadas dilaciones superfluas en el articulo de la dita succession e en todos los antecedentes e consequentes de aquell todo odio favor amor o otra qualquiere passion postpostes e mediantes verdat leyaldat e pura justicia: e porque algunes notables persones dese regno los procuradores de las quales ya hi son deven seyer aqui personalment dentre breves dias la presencia de los quales comple muyto en este negocio entendemos sperarlos por deliberar sobre el dito primero articulo por vuestro ambaxador explicado. E sobre el segundo articulo de los debates de Moriella tota vegada quel parlament del regno de Valencia ajustado sera como vos e ellos entender en sedar aquellos segund mas largament al dit honorable Asbert Çatrilla missatgero vuestro de paraula explicado havemos qui creemos vos lo recontara. E sia muyt reverentes egregios nobles e honorables senyores la santa Trinidat en vuestra guarda. Scripta en el Caniç e sellada de ordinacio del parlament general con el siello del comendador mayor de Alcaniz a VII dies de setiembre del anyo de la nativitat de nuestro Senyor mil CCCCXI. - El parlament general del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm. 184. Tom. 17. fol. 933.

Als reverents molt nobles e honorables senyors (1). (1) Va dirigida esta carta al parlamento de Valencia. Gran consolacio e plaer haguem de vostres letres a nosaltres derrerament trameses certifficatories e notifficatories com sens fallir Deus volent seriets a VIIII del present mes en la vila de Trayguera en la qual haviets convogat prorogad e mudat aqueix parlament. Stam assats maravellats com axi no ses seguit per obra: e per ço que vostres reverencies nobleses e honorables savieses sapien fraternalment tot ço que açi nosaltres havem procehit entratant confiants quel dit noven jorn assignat fos aqueix reverent parlament a la dita vila de Trayguera decontinent trametem per nostre missatger al parlament general del regne de Arago resident en la vila de Alcaniz lo honorable Nasbert Çatrilla ab instruccions que volgues sentir e saber los aragonesos en quina manera entenien en aquests affers de la successio reyal procehir comunicar ne praticar ab los regnes de Valencia de Mallorques e ab nosaltres: e que daltra part mostrant fraternals e comunes intencions e affeccions que ha aquest principat de praticar ab ells e demanar llur consell e favor en obviar a tots perills sinistres e scandels ques puxen seguir entre los sotsmesos de la dita corona reyal quels explicas lo debat de Morella e de les aldeas. Sobre aquests dos punts los dits aragoneses han respost per lur letra translat de la qual vos trametem ab la present. Sta en veritat que anant lo dit Nasbert Çatrilla en la vila de Alcaniç nosaltres reebem una letra del parlament Darago de curta serie e paria a alguns general a la qual prestament fon respost per nosaltres axi de la prop dita letra com de la nostra resposta per ço que vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors de tot siats avisats. Placieus donchs hi vullats avertir e excitar vostres consciencies reenoms et fama en aquests affers tan poderosos et de tanta perplexitat e als quals tota triga es veri e tota cuyta es vist lagui. Placieus donchs cuytar vostra venguda en la dita vila de Trahiguera. Confiam en nostre Senyor Deus que si vosaltres erets en la dita vila tractarem ab vosaltres e ab los missatgers del regne de Mallorques de missatgers e tractadors qui vagen al parlament del regne Darago per encercar e trobar vies e mijans saludables directius a venir prestament a la noticia de aquell qui per justicia deura esser nostre rey princep e senyor: placieus donchs sens cansar continuament treballar en unitat e concordia foragitats oys rancors passions e interessos particulars e entendre ab cura sobirana en lo repos de la cosa publica la qual vulla administrar Lesperit sant e tenir vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell del vicariat de la eclesia de Tortosa a XII dies de setembre del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm 185. Tom. 17. fol. 933.

Als molt nobles honorables e savis senyors barons cavallers e gentils homens del regne de Valencie appellats fora la ciutat. - Molt nobles e honorables senyors: sentintsnos fraternalment e comuna de tots debats discordies entre vosaltres e los governador regidors e altres de la ciutat de Valencia per studiosa obra del enemich del hom suscitades per concordar e unitarvos segons saben vostres nobleses e savieses sens planta de treballs messions e despeses havem enguany molt treballat: e dolemnos quant no sen es seguit lo repos que desijavem. Empero per alguns ardits que de poch ença haviem hauts que entre vosaltres se tracta bona avinença e concordia e que serets tots ensemps a VIIII dies del present mes en la vila de Trayguera stavem de aço molt aconsolats e confortats: som maravellats com axi no ses saguit per obra havents per ferm que tal concordia seria causa molt essencial de tot be avenir e prest spatxament de la justicia de la corona reyal Darago. E per ço que vosaltres molt nobles e honorables senyors sapiats los affers en quin punt son: hauts de vosaltres aquests ardits: per disposar los dits affers en termens los millors que poguessem deliberam trametre en la vila de Alcaniç al parlament general Darago lo honorable Nasbert Çatrilla ab letres de creença e informat per nosaltres effectualment que volgues sentir e saber los aragonesos en quina manera entenien en aquests affers de la successio reyal procehir comunicar ni praticar ab los regnes de Valencie de Mallorques e ab nosaltres: e daltra part mostrant fraternals e comunes intencions e affeccions que ha aquest principal de praticar ab ells e demanar lur consell e favor en obviar a tots perills sinistres e scandels quis puxen enseguir entre los sotsmesos de la dita corona reyal quels explicas lo dit debat de Morella e de las aldeas. Sobre aquests dos punts los dits aragonesos han respost per lur letra translat de la qual vos trametem ab la present. Esta en veritat que anant lo dit Nasbert Çatrilla en la vila de Alcaniç nosaltres reebem una letra del parlament Darago de curta serie e paria a alguns general a la qual prestament fon respost per nosaltres: axi de la propdita letra com de la nostra resposta per ço que vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors siats de tot avisats. Placieus donchs hi vullats avertir e exercitar vostres consciencies reenoms e fama en aquests affers tan ponderosos e de tanta perplexitat e als quals tota triga es veri e tota cuyta es vist lagui. Placieus donchs cuytar vostra venguda en la dita vila de Trayguera car confiam en nostre Senyor Deus que si vosaltres erets en la dita vila tractarem ab vosaltres e ab los missatgers de Mallorques de missatgers e tractadors qui vagen al parlament del regne Darago per encercar e trobar vies e mijans saludables directius a venir prestament a la noticia de aquell qui per justicia deura esser nostre rey princep e senyor: placieus donchs sens cansar continuament treballar en unitat concordia foragitats oy rancors passions e interessos particulars e entendre ab cura sobirana en lo repos de la cosa publica la qual vulla administrar Lesperit sant e tenir vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell del vicariat de la eclesia de Tortosa a XII dies de setembre del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor. 

Sesión del día 14.

Se dio cuenta en este dia de un nuevo escrito de Juan Miralles y Pedro Monclar, procuradores del conde de Pallars y sus parciales, ratificando su oposición al nombramiento de Francisco Burgués; y luego fue leída una carta del gobernador del principado, concebida en estos términos:

Núm. 186. Tom. 17. Fol 936.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general de Cathalunya quis celebra en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: per altra letra he notifficat com a vostres grans paternitats nobleses e savieses la causa de ma venguda aci en la ciutat de Leyda hon les gens de les bandositats havien axi abandonat lo fre de la obediencia que los officials reyals no eren obehits e jamenys temuts e part lo cas ja seguit de la mort den Samso ciutada honrat daquesta ciutat era la disposicio presta a molt majors sinistres e perills. Yo entri açi dimarts pus prop passat e trobi que totes les parts foren fuytes sino un dels Comes lo qual fiu tantost pendre jatsia fins açi informat que ell no fo en la brega e ab tota la major diligencia que pusch entench en lexar hic aquelles pus forts millors e pus bastants ordinacions e provisions que sapia a fi que lo cors de la ciutat sia preservat de extermini lo qual hi era fort apparellat: e pens ab la ajuda de Deu esser fort tost aqui: e com los pahers e consell daquesta ciutat per les noves occorrents de les gents de Castella que tot jorn crexen en Arago e per la fama que es de gents que deuen entrar per les parts de Gascunya e aximateix segons se diu de les parts de França se dubten fort dels lochs circunvehins a aquesta ciutat molts dels quals son fort flacament murats e es perill que si de les dites gents sic atançaven no poguessen facilment encarnar sich majorment per la habundancia dels viures que tornaria en evident perill daquesta ciutat: han request instantment mi que man al veguer lo qual a suplicacio e requesta lur he fet capita que faça levar los viures e restrenyer les forçes segons se acostuma com ha en la terra nova de certa guerra: e com yo atenent moltes coses consideradores en aquest tenebros temps dubte ques faça semblant novitat he encara acordat de haver consell de vostra gran providencia que representats tot lo dit principat. Per ço vostres grans paternitats nobleses e grans savieses affectuosament prech quem vullats donar vostre bon consell e que prestament sens dilacio per lo portador de la present lom vullats trametre com entenga prestament esser desempaxat açi. E si en lendemig ne per avant vos sera plasent res que yo faça rescriuenmen fiablament vostres dites nobleses e savieses les quals vulla Lesperit sant illuminar a degudament obrar.
Scrit en Leyda a X de setembre. - Guerau Alamany de Cervello apparellat a vostra honor.

Sesión del día 15.

Fue leída una carta que se había acordado espedir al parlamento de Aragón, y dice así:

Núm. 187. Tom. 17. fol. 938.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general del regne Darago resident en la vila de Alcaniç. - Molt reverents nobles e honorables senyors: reebuda havem vostra letra e ab singular plaer acceptades vostres fraternals salutacions e la pura sana e notable intencio que havets en la prossecucio de la justicia de la reyal successio ensemps e comunament ab los dels altres regnes e principat de Cathalunya de que som stats plenerament informats axi per tenor de la dita vostra letra com per lo honorable Nasbert Çatrilla missatger nostre. Molt romanim aconsolats cuant vahem que nostre ferm proposit e indubitada confiança quen haviem resplandeix en vostres
reverencies nobleses e honorables saviesas: e confiam en nostre Senyor Deus que lo fruyt de la obra sera a ell acceptable don romandra en repos la cosa publica de la corona reyal per incertitud de son rey a present desolada. E per ço molt reverents nobles e honorables senyors que vejats nostra fervent intencio e voler que havem en prompta execucio de aquests affers vos pregam axi affectuosament com sabem ni podem queus placia certifficarnos per vostres letres de les coses explicades a vosaltres per lo dit Nasbert Çatrilla de les quals segons vostra letra vos havets retenguda deliberacio: cor vostra resposta hauda nosaltres de present vos trametrem nostres missatgers e los missatgers del regne de Mallorques qui açi son los lurs: los quals ensemps ab vostres molt grans reverencies nobleses et honorables saviesas dels affers e actes preparatoris e antecedents a la examinacio regonexença e discussio fahedora en comuna concordia de tots los regnes e principal de aquell qui segons veritat e justicia deu esser nostre rey princep e senyor: crehents fermament que lo parlament del regne de Valencia lo qual de jorn en jorn se spera esser en Trayguera vos trametra semblantment sos solemnes missatgers. E placieus molt reverents nobles e honorables senyors fernos vostra bona resposta. E scrivitsnos tot ço que sera plasent a vostres reverencies nobleses e saviesas les quals la santa Trinitat tenga en sa guarda. Scrite en Tortosa e sagellada ab lo sagell del vicariat de la eclesia de Tortosa a XV de setembre del any MCCCC onze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 16.

Se presentó Jimeno Gómez enviado por el parlamento de Aragón, y en virtud de su credencial manifestó lo que sigue:

Núm. 188. Tom. 17. Fol. 940.

Que lo parlament Darago ajustat en la vila Dalcaniz lo trametia aci a aquest parlament del principat de Cathalunya per dir e explicarli la deliberacio retenguda per lo dit parlament Darago sobre algunes coses explicades a aquell parlament per lo honorable Nasbert Çatrilla missatger del dit principat: la qual deliberacio es aquesta ço es que lo dit parlament era prest apparellat e deliberat elegir certes persones notables per tractar dels affers e actes preparatoris e antecedents a la examinacio regonexença e discussio fahedora en comuna concordia de aquell qui segons veritat e justicia se spera nostre rey e senyor: lo poder dels quals sera tan solament de tractar e referir al dit parlament les coses que tractades hauran: e que semblantment degues aquest reverent parlament del principat de Cathalunya sobre les dites coses sos missatgers o missatger en aquell nombre qui li plaguera car lo dit parlament Darago fraternalment servara paritat en lo dit nombre de lur eleccio fahedora elegir: pregants e exortants aquest parlament que com per raho de la mort detestable del molt reverent pare en Christ larquebisbe de Çaragoça que Deus haja en aquell regne se hagues seguits e suscitáis grans oys divisions e mals e tals persones porien esser per lo dit parlament de Arago elegides en aquests affers que sens gran recel e perill no porien exir de la dita vila de Alcaniç: aquest parlament per bona fraternitat volgues trametre son missatger o missatgers elegidor o elegidors en aço en la propdita vila de Alcaniç. Dix mes lo dit honorable Eximeno Gomez missatger que semblants notifficacio prechs e exortacions haguera fet lo dit parlament Darago als del parlament de regne de Valencia si sabes que fossen ajustats en loch cert axi com no son per lurs cuestions e debats: pero Deus volent quant les dites persones elegidores del parlament Darago del principat de Cathalunya e del regne de Mallorques seran ensemps treballaran en imitar e concordar los dits valencians.

Contestó el abad de Ager, a nombre de todo el parlamento, que cuando este hubiese deliberado se daría a los aragoneses la conveniente respuesta.
Por la tarde de este mismo día volvió también a reunirse el parlamento para tratar de la embajada que debía enviarse al parlamento aragonés; mas aunque se discutió el asunto, nada llegó a resolverse.

Sesión del día 3.

Tratóse nuevamente de la embajada que debía enviarse a los aragoneses; pero tampoco recayó resolución.

Sesión del día 7.

Después de haberse ventilado suficientemente el asunto, al cabo quedó nombrado Juan Dezplá para que pasase en embajada a Alcañiz a verse con los comisionados aragoneses y valencianos, si los había, a fin de tratar con ellos de los preparativos necesarios para proceder a la elección y proclamación del verdadero rey; aunque con la restricción de que no pudiese acordar nada definitivamente, sin consultarlo antes con el parlamento. Fue llamado en seguida el enviado aragonés, y se le comunicó el antecedente acuerdo. La carta que se le entregó para los aragoneses fue la que sigue:

Núm. 189. Tom. 17. fol. 943.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general del regne Darago resident en la vila de Alcaniç. - Molt reverents nobles e honorables senyors: desitjants ab fervent affeccio e voler procehir e cuytar fraternalment e comuna ensemps ab los altres regnes e terres subjectes a la corona reyal Darago en tots preparatoris directius en veure prestament aquell qui deu esser justicia mijançant nostre vertader rey princep e senyor: scrivim a vostres reverencies nobleses e savieses quels plagues respondre e obrir a nosaltres la deliberacio queus havets retenguda sobre les coses queus havia explicades de part nostra lo honorable Nasbert Çatrilla la qual nostra letra vos trametem a XV del present. E stants en aquest sancer e cordial desig lo dia seguent ques comptava XVI reebem vostra letra ab salutacions fraternals e hoim la creença feta en virtut daquella per lo honorable Eximeno Gomez scuder molt stesament savia e discreta continent en substancia que aqueix molt reverend parlament lo trametia a nosaltres per dirnos e explicar la deliberacio dessus dita ço es que era prest apparellat e deliberat elegir certes notables persones per tractar dels affers actes preparatoris e antecedents a la examinacio regonexença e discussio fahedora en comuna concordia daquell qui segons veritat e justicia sespera nostre rey e senyor: lo poder dels quals sia tan solament de tractar e refferir al dit parlament les coses que tractades hauran: e que semblantment deguessem sobre les dites coses nostres missatger o missatgers en aquell nombre quens plaguera car lo dit parlament Darago fraternalment servara paritat en lo dit nombre de lur eleccio fahedora elegir: pregants e exortantsnos que com per la mort detestable del molt reverent pare en Christ larquebisbe de Seragoça que Deus haja se hagues seguits e suscitats grans oys divisions e mals e tals persones porien esser per lo dit parlament Darago elegides en aquests affers que sens gran recel e perill no porien exir de la vila de Alcaniz nosaltres per bona fraternitat volguessem trametre nostre missatger o missatgers elegidor o elegidors en aço en la prop dita vila de Alcanis: e que semblants notifficacio prechs exortacions haguera fet lo dit parlament Darago als del parlament de regne de Valencia si sabes que fossen en loch cert ajustats axi com no son per lur questions e debats: pero que Deus volent quant les dites persones elegidores del parlament Darago del principat de Cathalunya e del regne de Mallorques seran ensemps treballaran en unitat e concordia dels dits valencians. E com mijançant la obra del sant Sperit lum e direccio dels bons proposits les coses contengudes en la dita vostra letra abans de la recepcio daquella sien stades por nosaltres complides e exequides som molt confortats e alegres daquests tan saludables començaments dels affers: certifficants vostres reverencies nobleses e honorables savieses que nosaltres havem elegit per missatger nostre lo honorable micer Johan Despla conseller en cap e sindich de la ciutat de Barcelona e los missatgers de regne de Mallorques han elegit altre missatger per lo dit regne ço es mossen Berenguer de Tagamanent los quals Deu volent prestament seran a aqueixa vila Dalcanyiz ab poder de tractar comunicar e praticar ab les persona o persones elegidores per vostres reverencies nobleses e honorables savieses sobre les dites coses axi e ab poder que de tot ço que hauran tractat comunicat e praticat sens concloure facen relacio cascuns a sos principals. En apres speram en nostre Senyor Deus que sen concloura benaventuradament lo acte principal de la justicia daquell qui deu esser nostre princep rey e senyor. Totes aquestes coses crehem vos recitara pus larch lo dit vostre honorable missatger axi com plenerament de paraula informat daquelles. E sia molt reverents nobles e honorables senyors director e conservador de tots vostres e nostres fets lo bon Jesus. Scrite en Tortosa e sagellada ab lo sagell del vicariat de la sgleya de Tortosa a XVIII de setembre del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 19.

Se acordó el pago de varias cantidades, nombróse promovedor de los negocios del parlamento al síndico de la villa de Perpiñan Juan de Ribesaltes, en reemplazo del de Barcelona Marcos Turell; y, luego se leyeron las siguientes cartas del conde de Urgel.

Núm. 190. Tom. 17. fol. 947.

Als molt reverents egregis nobles e honorables e molt cars amichs los del parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables e molt cars amichs: no crehem esservos oblidat com la arduitat del present negoci no ho requira com lany prop passat apres quel senyor rey en Marti de gloriosa recordacio oncle nostre fon passat desta vida a nos stants en Arago en lo loch de la Almunia fon per les XII persones ques dehien representar lo principat de Cathalunya trames en Ramon Çavall lur missatger quins prega de part del dit principat quens volguessem per amor daquell abstenir e sobreseure en usar del nostre offici de governador general en tots los regnes e terres del dit senyor e part aço que volguessem desajustar e dar comiat a la gent darmes que teniem aplegada en Arago car si gent darmes stranya entrava en los dits regnes e terres ells hi provehirien en tal forma que aquelles per ells ab nos ensemps serien ben defeses e guardats de tots perills e inconvenients e dampnatges les quals coses lus atorgam en certa manera e ho complim de fet. Ara segons que la vostra gran saviesa clarament veu e es notori a tot lo mon gran multitut de gents darmes de Castella es entrada hostilment en lo regne Darago e entre cascun jorn e sesten vers los limits del dit principat e nha entrada partida en alguns lochs vehins daquell on ha perpetrats e comeses enormes e inhumans crims e greus delictes axi com a enemichs capitals e publichs: e daço no veem que ells o vosaltres vos mogats ney hajats provehit quen sien expellides ne foragitades ans ells e vosaltres ho mirats e ho tollerats axi pascientment com si no era algun interes vostre ni de la cosa publica dels dits regnes e terres de que som fort e no sens raho maravellats: car be pot veure la gran saviesa de vosaltres sins es estat complit ço que per part de les dites XII persones nos fon promes segons que dessus es dit e apres diverses vegades ratifficat a nos e a nostres missatgers quels trametiem per aquest fet e per altres si no era contrastat al començament per petita scintilla que fos de mal jatsia aquella sia massa gran poria de aquella exir destructiva flamma e inextinguible la qual cosa nos poguera seguir ans fora la manera prests a obviar e resistir a aquelles si fossem encara aplegats axi com ladonchs erem. Perque havents gran e inextimable desplaer e dolor intrinsecha axi com es rahonable dels mals e irreparables dampnatges de la cosa publica dels dits regnes e terras e dels pobles de aquelles e encara per tal com veem maltractar perdre e destruhir ço que vehets clarament e sabets certament que es nostre per justicia: pregamvos affectuosament e exortam instantment e requerim que vullats en aço ab nos ensemps qui nou entenem mirar ne retraurens en provehir prestament e deguda car vostre es totalment lo carrech e de les XII persones qui fahentnos desaplegar lo posaren sobrels seus muscles en descarregaren nos quel ne haviem pres el haguerem de bon grat supportat e sostengut mentre hi fos opportu e necessari e volem supportar encara oblidant tots perills de nostra persona e qualsevol dampnatges messions e despeses per grans que sien. E donant obra en aço farets ço que devets e sots tenguts per justicia serviretsne a nostre Senyor Deus e a la cosa publica de la qual devets esser mantenidors e deffensors e attendrets a nos ço quens fo promes en lo loch de la Almunia e en altres parts segons que dessus es assats declarat la qual cosa crehem e speram que infalliblement cumplirets. Pregamvos no resmenys quens responats com pus prestament porets per lo portador de la present lo qual vos trametem tan solament per aquesta raho. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a XV dies de setembre del any MCCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme.

Núm. 191. Tom. 17. fol. 148.

Als molt reverents egregis nobles e honorables e molt cars amichs los del parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles honorables e molt cars amichs: certifficamvos com ara novellament havem sabut que no contrastant que vosaltres hajats trames a dir al portantveu de governador en Arago que fes levar lo siti que mossen Johan Ferrandez de Heredia son fill te a mossen Johan Roiz de Moros en lo castell de Albarrazi empero non ha volgut res fer no posanthi alguna rahonable ni bona raho sino dient que axi se ha a fer: la qual cosa es de mal eximple e insuportable. Perqueus pregam axi affectuosament com podem que encara altra vegada sobre aço li vullats scriure e provehir en tal manera quel dit siti sia levat e quel dit mossen Johan lo qual ha tengut ab gran leyaltat lo dit castell nos perda ne perescha axi com sta apparellat de ferho si prestament segons dessus es dit noy es provehit. Aximateix vos placia provehir e pendre bon remey sobre la preso del reverent mossen lo bisbe de Teraçona per manera que aquell sia delliure de la dita preso en la qual es contra justicia maltractat: certifficantsvos que sera cosa de la qual nos farets assenyalat e gran plaer lo qual molt vos grahirem. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a XVI de setembre del any mil CCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme.

Sesión del día 21.

En este día fue aprobada la contestación a las cartas del conde de Urgel, en estos términos:

Núm. 192. Tom. 17. fol. 949.

Al molt egregi senyor don Jayme Darago comte de Urgell. - Molt egregi senyor: reebudes havem huy dues letres per vos senyor a nos trameses una a XV de setembre any e mes present laltra a XVI del mes e any mateix a les quals letres e coses en aquella contengudes senyor vos responem: que en lo comens sabuda per lo present parlament resident ladonchs en Barchinona axi per letres com per explicacio de certes notables persones per vos senyor trameses al parlament la entrada de algunes gents de cavall del regne de Castella en lo regne de Arago de present lo parlament acorda de trametre sa solemne embaxada als senyors rey e infant de Castella per requerir e instarlos que deguessen fer exir les gents darmes del regne Darago ab certes cominacions dades als embaxadors en lurs instruccions: e de fet los hi ha tramesos e spera de dia en dia lur retorn e ab aquells resposta del carrech damunt dit de lur embaxada: e per semblant al present lo parlament ha elegit son solemne ambaxador lo qual ensemps ab altre del regne de Mallorques van al parlament del regne Darago ajustat en Alcaniz los quals per semblant han carrech de aquest parlament e dels ambaxadors del regne de Mallorques qui son açi en ses instruccions quel parlament Darago deja provehir sobrel foragitament dels dits castellans del regne de Arago e ques proveescha que dans sinistres torbs reçels ni altres mals sen puxen seguir en lo regne Darago per los dits strangers. E ultra aço senyor continuament aquest parlament sta en acord e deliberacio sobre provehir en lo dit negoci en cas que veessem que les primeres provisions sobre aço fetes qui al present encara corren no portassen aquell sperat fruyt sobre la expulsio de la dita gent strangera e cessament de turbacio de la tranquillitat et paciffich stament de la examinacio e discussio de la justicia de la successio de la corona reyal que creem. Sobre ço empero senyor que scrivits en la vostra letra que per lo missatger de les dotze persones quis dehien representar lo principat de Cathalunya vos fon promes e offert que si gent darmes stranyes entrava en los regnes e terres de la reyal senyoria les XII persones per lo principat hi provehirien en tal forma que aquelles ab vos senyor ensemps serien ben deffeses: a que senyor vos responem que segons vostra informacio e relacio parlant ab honor e reverencia de la vostra senyoria per lo dit missatger de les dites XII persones per part del dit principat fon tan solament offert quel principat hi provehiria en deguda deffensio la qual entenem que deu fer lo principat ab persones comunes e mijanceres sens mesclarhi algun dels competitors e esforç de aquell per tolre tota sospita o scandel que seguir sen porien. E en aço senyor que conte vostra primera letra que aquest parlament veu clarament e sab certament que los regnes e terres de la reyal corona per justicia son vostres vos responem senyor que aquest parlament la dita honor e reverencia repetida de la mort del senyor rey en Marti ença james ha vist ne sabut en cert ne en clar cual es nostre cert e ver rey e senyor ans continuament daquell jorn e hora ença ha treballat e encercat e treballa e treballara e encercara la justicia de la successio reyal e corona a qui pertany ne qual es justicia mijançant nostre senyor rey e princep: la qual cosa se ha a regonexer examinar veure e discutir hoyts los competitors e en comu e concordable aplech de tots los regnes e principat de la corona reyal. Sobre la relaxacio senyor de la preso del reverent bisbe de Tarassona e del setge del castell de Albarrazi vos responem que en les instruccions per aquest parlament fetes al lur honorable missatger e per los del regne de Mallorques al lur es donat carrech a ells de instar e prosseguir en la millor manera que poran en lo parlament Darago e ab lo governador la expedicio dels dits dos articles: e aquestes respostes senyor vos fa aquest parlament als dits articles contenguts en les dites dues vostres letres. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a XXI dia de setembre del any de la nativitat de nostre Senyor mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 22.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 193. Tom. 17. Fol. 952.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: per vostres me havets pregat que prestament vaja aqui al parlament en lo qual yo fora ja anat per servir a Deu e a la cosa publica e complaura a vosaltres segons desig e son tengut mas hanme detengut e torbat fins ara los dans perills e inconvenients assats grans qui son disposts e apparellats de part deça per la occupacio feta per mossen Johan de Vilamari mon cosi del castell de Palau Çaverdera que mon frare lo governador de Rossello integrament possehia: e jatsia que molts donen gran carrech al dit mossen Johan per tal com ha feta la dita occupacio de nits e ab gent de peu armada e ab foch e sens deseximents e en aquest temps: pero yo no havent gran cura del carrech o culpa de les parts desijant principalment que en special tro haguessem per justicia rey o senyor cessassen tota manera de divisions bandositats e scandols e majorment e tots temps entre los dits cavallers entre los quals e lurs cases han gran deute de parentat e de antiga amistat son de Terragona açi en Barchinona vengut per treballar de tot mon poder ab los senyors deputats e sis persones e consellers de Barchinona e altres qui profitar hi pusquen que en los dits affers seprovehis per sola mera e prompta justicia ab conservacio del dret e honor de cascuna de les parts. Esse seguit que los damunt dits senyors hoit lo advocat e alguns de la part del dit mossen Johan qui en les coses seguents preten interesser haut consell de molts e grans juristes e altres notables persones deliberaren diverses vegades que considerat lo temps e que les parts eren dispostes a armes e scandel lo dit castell fos mes en ma dels dits senyors sens prejudici de les parts los quals senyors apres donassen lur dret sens tota favor per mera justicia als contendents segons que ja era stat per lo dit mossen Johan offert e per lo dit governador acceptat: e son molts de oppinio que aquest remedi de dret jatsia acostumat e praticat en tota part e per tots jutges era pus favorable e axi rahonable al dit mossen Johan com al dit governador. Esse seguit que lo dit governador ajustat ab gent de cavall e de peu instat per letres dels missatgers dels dits senyors diputats VI persones e consellers successivament tres o cuatre vegades e assegurat per ells ab diverses promissions que en lo dit fet se posaran los sobredits e altres remeys per justicia e instat e consellat per mes letres ses tro al jorn de huy guardat de tot scandel e ha dada paraula e seguretat e fet tot ço que per los dits senyors li es stat demanat e per mi consellat: e pro tali com li par que no ses tro huy axi seguit com li era dit clames de mi e diu que yo le enganat allegant que ell ha fet tot ço que per los dits senyors li es stat demanat e per mi consellat e que en lendemig aço durant davant sos huylls et de sos officials daquella terra lo dit mossen Johan publicament e durant la dita paraula ha fornit lo castell de companya fresca e de viures e darmes e ha obrat e beneviat e tot ço que sha volgut e a la fi ha ajustats sos amichs en la vila de Castello ab salconduyt dels officials de la terra qui per res no han permes al dit governador agreviat e dampnifficat que intras en lo condat ni en la dita vila. E a la fi de tots los comports qui al dit mossen Johan e als seus e de totes les rigors qui al dit governador son stats fets tro lo jorn de huy no sha res seguit sino messions e vergonya al general e carrech e dampnatge a la part lesa e dampnifficada e fortifficacio de la part qui ha fet lo greuge e crehen molts ques reperara huy e on mes ira ab major dan difficultat e vergonya que en començament: e diu lo dit governador a la conclusio que si aquestes particularitats e moltes daltres les quals yom call no son pesades e considerades que almenys vulla cascun considerar com sia notori que passats ha cinquanta jorns que la occupacio del castell fon feta e los scandols disposts que altre provisio no si ha feta per obra sino que de sis jorns ença ses començada a pendre alguna informacio. Totes aquestes dilacions e obres senyors son causa de ma aturada: les quals quant yo consider les justes e affectuoses letres que vostres reverencies nobleses e saviesas han sobre aquests affers açi trameses e les quals vos regraciu de tot mon cor e consider la bona intencio e affeccio que los dits senyors de deputats e les sis persones e consellers e altres mostren en aço no pux ni deig les dites dilacions ni obres imputar a culpa o negligencia de algu sino a malicia del temps e a ma ventura qui desijant segons Deu sap profitar e no noure a negu trob quim empatxa. Pero molt reverents nobles e honorables senyors de pochs dies ença aquests senyors han tramesos a lurs officials tals manaments e artelleries e ministres e altres provisions que molts han bona sperança que dins fort breus dies los affers seran en tal disposicio que versemblantment no sen deuran sperar sinistres ni scandels e yo si plau a Deu pore esser aqui en breus dies segons singularment desig e ja de fet ne fas trametre robes e viures a mi necessaris. En lendemig vos placia haverme per scusat considerant que aquests affers qui segons lo temps e altres particularitats poden tocar assats a la cosa publica segons comuna oppinio per ma absencia pendrien torb e ruptura scandalosa: e considerant que aqueixos affers jatsia majors sens tota proporcio se poden per la saviesa de vosaltres entre la qual la mia absencia no deu esser coneguda prosseguir loablement e madura: certifficantvos que si lo interesser de aquesta questio fos civil e de bens o heredats temporals jatsia grans you haguera ja tot jaquit e abandonat per esser ab vosaltres: mas placieus cogitar que acim va interesser de les animes e honor e persones de bens e de tots mos parents e amichs e de mon frare cap de mon linatge lo qual ma en part en ma joventud nodrit e yol tench per pare jatsia e allech Deus e molts en testimoni que yo no desig ne prosseguesch que ell haja daço sino raho e justicia e cominalesa e que lo joch fos taula sens dampnatge ni deshonor de algunes de les parts: e placieus que en aquesta e per aquesta fi hajats los affers per recomanats. Senyors molt reverents nobles e honorables gran plaer he haut quant he vist lo translat de la letra per vosaltres als aragoneses feta car es justa savia e pertinent: placieus prosseguir los affers ab aquella sinceritat et constancia e vera justicia e celeritat e gravitat que molts e yo confiam de vostres consciencia leyaltat e prudencia fermant sforçadament vostra sperança en Deus e no dubtets ni cessets per adversitats ni contraris car la sua infinida clemencia no jaquira perir la nacio leyal e del seu nom singular loadora. Misser Guillem de Vallsecha ha promes de partir dilluns per anar aqui tot dret e plagues a Deu que haguessets mestre Vicet Ferrer e semblants si sen trobaven car hajats per clar que ab aytals instruments ha acostumat nostre Senyor fer singulars obres. Placieus que lo jurament qui fon açi ordenat e fet sia aqui sovin en lo parlament publicat e que los capitols per la seguretat ordenats sien be observats: e nom sia pres a presumpcio ço que dich en ma fe a bona intencio. Lo sant Sperit molt reverents nobles e honorables senyors sia en vostra guarda scrivintme fiablament ço queus sia plasent ne a mi possible. Scrit en Barchinona a XVIII de setembre. - Apparellat a vostre honor P. arquebisbe de Terragona.

Presentáronse luego Juan Pelegrí y Fernando de Senramon, enviados por el parlamento de Valencia, los cuales, después de haber entregado su credencial, manifestaron de palabra lo que sigue:

Núm. 194. Tom. 17. fol. 956.

Que lo parlament general del regne de Valencia desijant ab gran fervor tot spatxament de la examinacio de la justicia de la corona reyal Darago era stat continuat e mudat de la ciutat de Valencia a Vilaros a XXV dies del present mes de setembre e apres daqui han deliberat de venir e mudarse a aquesta ciutat de Tortosa: axi empero que alguns capitols concordats en la ciutat de Calatayud per los missatgers de aquell regne e los missatgers del principat de Catalunya tant com tocaven presidencia per lo regne o parlament de Valencia se fermassen de present e quels fos triada e donada certa partida de aquesta ciutat per lurs posades: daltra part que com sobre los debats questions e dissensions suscitats entre lo noble governador e ciutat de Valencia duna part e la vila de Morella daltra de jorn en jorn se cresquen novitats scandaloses es dehia que a ma de la dita vila devien entrar en aquella gents darmes de aragoneses e castellans per destruhir les aldeas de aquella vila: que aquest parlament de Cathalunya volgues scriure affectuossament als honorables missatgers del principat de Cathalunya e del regne de Mallorques residents en la vila Dalcaniz que axi ab lo parlament Darago com ab lo governador de aquell regne treballassen e tant com en ells fos desviassen que gents darmes Darago ni castellans no anassen a la dita vila de Morella sots qualsevol color de execucions.

Terminado este discurso, leyóse la siguiente carta:

Núm. 172. Tom. 17. fol. 956.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya justat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra havem reebuda dada en Tortosa a XII del present mes a la qual vos responem que sta en veritat que per vostres honorables missatgers havets molt treballat en concordar los de aquest regne de que reportats gran honor: e saben vostres missatgers que per nosaltres no ha romas de concordarnos e som stats e som de present apparellats servar los dits capitols. Seguis quel mestre de Montesa per ordinacio del sant pare en la vila de sent Matheu concorda entre llurs missatgers e nosaltres certs capitols los quals apres ells e nosaltres en la ciutat de Valencia acceptam e per ço nosaltres per nostre consentiment abilitam lo parlament daquest regne e lo governador ferma general guiatge ab sagrament e homenatge e convenguemnos que al mati seguent nosaltres anassem al rayal per anantar en los fets del parlament concordament ab ells ensemps e axi partim e finam: e seguis quel dit governador ab sos adherents en la nit tancades les portes de la ciutat feren armar la mes gent que pogueren e de nit per una de les portes de la ciutat meteren en lo dit reyal molta de la dita gent per terrats cambres e lochs secrets e mes avant ne meteren en moltes cases vehines al dit reyal. E encara no contents daço com a lur instancia e enginy alguns gentils homens sien fora treua ab molts de nosaltres feren aquells armar e meterenlos prop dos portals de la dita ciutat vehins al dit reyal secretament e a part de dins la dita ciutat armats e encavalcats e nosaltres no sabents ni presumints alguna de les dites coses a bona fe simplament e sens armes per lo mati anavem al dit reyal e plague a Deu que en lo cami nos foren denunciats los dits aguayts per quens covench tornar e semblants coses nos han continuades despuys durant lo temps del dit guiatge. E mes avant per actes de fet lo dit governador nos ha romput lo dit guiatge farmat per ell ab sagrament e homenatge: e de aquestes coses e altres semblants podets esser informats per los missatgers Darago e vostres tramesos en aquest regne per la dita raho. E nosaltres no podents obtenir concordia del dit governador e sos adherents tramesem nostra missatgeria a la vila de Trayguera la qual fon en la dita vila lo XVen dia dagost per anantar en los fets e stech aqui per alguns dies e noy comparech algun altre sino los missatgers de Xativa de Morella e de Morvedre e per ço apres los covench tornarsen: e havem entes quels del principat de Cathalunya no sots encara justats en aquexa ciutat mas pus sentim queus ajustats nosaltres ab la ajuda de Deu breument nos ajustarem per anar a la dita vila de Trayguera o en altre loch hon sia mes be dels affers. Havem senyors vistes les letres del parlament Darago e vostres molt corteses e la de vostres missatgers en Castella: e certifficamvos que nostre desig es que aquests fets se manegen en una e comuna concordia per lo dret cami de la justicia foragitats tots propris volers los quals serien pus facils de corregir en principi que si mes avant se encenien. E sia la sancta Trinitat vostra guarda. Scrita en la vila de Paterna a XVII de setembre del any MCCCCXI. - Los nobles cavallers e gentils homens del parlament general de regne de Valencie apparellats a vostre honor.

Ultimamente, habiéndose acordado enviar embajadores a Valencia para que procurasen conciliar las dos fracciones del parlamento que se hallaban en Vinaroz y en Traiguera, quedaron nombrados para este cargo Felipe de Malla y Alberto Çatrilla.

Sesión del día 23.

Tratóse solamente de fijar el sueldo y ordenar los despachos que debían entregarse a los embajadores destinados para Valencia.

Sesión del día 24.

Dalmacio Çacirera, como procurador de muchos otros no espresados en el acta, protestó contra la espedicion de la embajada a Valencia. Dióse también cuenta de que el obispo de Urgel no podía asistir al parlamento a causa de ciertas cuestiones que le había suscitado el vizconde de Castellbó, y se acordó escribir sobre el particular a dicho vizconde.

Sesión del día 25.

El abad de Santas Creus pidió al parlamento que se le aumentase el salario que le habían señalado los diputados de Cataluña para ir en embajada a Sicilia. Tomó después la palabra el gobernador y propuso:

Núm. 196. Tom. 17. fol. 962.

Quod super duobus erat valde necessarium providere. Primum erat super custodia civitatis et reparatione murorum et aliorum necessariorum ad tuitionem et deffensionem ejusdem que videri suo ut dixit attentis plurimis non ut decebat stabat nec custodiebatur propter quod debebant celeriter providere super eo adhoc ut civitas ipsa et populati in eadem necnon et persone que tunc erant et venire sperabantur in parlamento jamdicto pleniori securitate gauderent. Secundum vero erat quod propterea quia asserebatur gentes armorum de partibus regni Castelle intrasse regnum Aragonum et de partibus Gasconie et aliunde partes Pallarienses sitas in Cathalonie principatu et ibidem castra aliqua debellasse famamque curribilem et comunem gentes plurimas armorum plurimis in partibus et per diversos congregari causa intrandi regnum et principatum predicta erat necessarium providere civitatibus villis et castris principatus jamdicti de capitaneis et aliis necessariis ad custodiam tuitionem et deffensionem earundem. Et quia ipsi pre ceteris et principaliter incumbebat ratione sui officii providere isto tempore in jamdictis infra tamen provinciam sibi commissam licet per se posset hoc facere petebat tamen consilium sibi prestari a parlamento eodem super provisionibus hujusmodi faciendis adhoc ut ipsius suffultus consilio posset in eisdem melius providere: alioquin si illud prestare recusarent aut dubitarent ipse provideret in eisdem prout sibi factibile videretur.

En conformidad a lo propuesto por el gobernador, acordó el parlamento asociarle dos comisiones: una, compuesta de Berenguer Serrat, Juan Pujol, Galceran de Rosanes, Alberto Çatrilla, Raimundo Fivaller y Pedro Grimau, para que entendiese en la fortificación y defensa de Tortosa; y otra formada del abad de Ager, Miguel Falco, Bartolomé Aranyo, Dalmacio Çacirera, Gonzalo Garidell y Bonanato Pere, la cual cuidase del nombramiento de capitanes o gobernadores y demás necesario para seguridad de las poblaciones y castillos del principado.

Sesión del día 25.

Se acordó recomendar al papa los embajadores que estaban destinados para ir a Sicilia y debían antes verse con Su Santidad, y suplicarle que procurase poner en paz las parcialidades del reino de Valencia; levantándose luego la sesión, sin haber tratado de ningún otro asunto.
Reunido otra vez el parlamento en la tarde del mismo dia, leyéronse las cartas que siguen:

Núm. 197. Tom. 17. fol. 965.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: dues letres havem reebudes vostres e certifficats de les coses en aquelles contengudes vos responem. E primerament en lo fet de la embaxada de Sicilia que nosaltres havem treballat e treballam continuament ab diligent e degut studi que la dita embaxada sia acompanyada de algun notable baro o noble e en cas que no trobem baro o noble la acompanyem en loch de aquests de algun notable cavaller expert e sufficient a tal e semblant acte e axi ponderos com vejam que aquesta nes vostra arreglada intencio e que axi ho mencionen vostres letres. Mas per tant com a nosaltres attes que tro aci no contrastant quey hajam meses tots nostres treballs no havem trobat noble ni cavaller e attes encara lo temps de la partida de la dita ambaxada qui es molt breu es vist difficil que daqui avant ne puxam trobar qui hi vullen anar segons que damunt: vos pregam nos vullats certifficar si serets contents que en aquest cas solament los cinch facen la dita ambaxada ço es los dos de la esgleya lo un cavaller e los dos de les universitats car nons en entenem a planir sens vostre assentiment de resposta: e es be necessari que vosaltres senyors cuytets daqui mossen labat de Sanctes-Creus axi ab vostres letres al sant Pare si ab ell sera quel desembarch el faça venir prest com ab vostres letres a ell matex com encara ab totes altres provisions necessaries car de huy mes tota cuyta es triga: e que per semblant manera sia cuytat lo prior de Tortosa. Nosaltres veents que era cosa de qualer e de gran cuyta havem fet partir alguns dies ha e trames a Terragona en Ramon Batle per ço que vosaltres senyors hajats axi com crehem que ja haveu les instruccions capitols letres e altres scriptures fetes e trameses per los missatgers del principat de Cathalunya quant eren en les ciutats de Valencie e de Calatayut. Aximatex som stats una vegada e moltes al senyor archabisbe de Terragona pregantlo per part de vosaltres senyors e nostra ab aquelles millors induccions e paraules persuasives que occorrien a nostres sensualitats volgues e li plagues cuytar sa anada aqui on sa presencia esmenara ço que per la absencia de la sua notable persona ha fallit parlant ab sa honor per assats lonch temps: subjungents que als grans prelats scientifichs e disposts pertany e es propi pugnar per lo beavenir de la cosa publica axi com en lo cas present: e encara que no devia aturar per nosaltres no haver enantat e procehit en haver lo sequestre del castell de Palau Çaverdera car be sabia ell que nosaltres seguintsne vostres letres hi havem fet e fem tro a extrem de poder en tant que daci hi havem trameses en P. Sent Climent procurador en lo comtat Dampuries bombardes trebuchs e altres artelleries diners e homens de peu ballesters e altres coses necessaries a fi que si mossen Johan de Vilamari no done loch liberalment al dit sequestre lo dit en P. de Sent Climent ab les osts del dit comdat e ab tots los dits prepararatoris haja forcivolment e en tota manera lo dit castell. E jatsia lo dit senyor archabisbe tro aci en cascuna de ses respostes mostras que aquest fet lo detenia pero ara de present ell vehent nostra provisio ha respost en tal manera que hom coneix be en ell que sa partida sera fort e fort presta: e semblant e axi bona resposta havem hauda de micer Guillem de Vallsecha pulsat e instat per nosaltres diverses e moltes vegades per part de vosaltres senyors e nostra molt affectuosament e streta: e ab tot aço siats certs senyors que aquests nostres prechs e instancia no cessaran tro al jorn e hora de lur partida. Nosaltres de continent hauda vostra letra havem entes en la bona custodia e guarda de Castellvi de Rosanes e hajats per ferm que hi sera provehit totalment segons vostra dita letra menciona. Gran es stat lo plaer e gran e exhuberant exaltacio de alegria han preses los coratges de cascun de nosaltres com havem sabut per vostres dues letres que los affers de la successio se strenyen en tot be e que prenen bon tall e bona via e crehem dignament que cascun sotsmes a la reyal corona sen deuen grantment alegrar attesa la ponderositat dels affers: don pregam nostre Senyor Deus via veritat principiador e finador de tots bens que ell per sa clemencia infinida vos faça aquests affers axi salutablement prosseguir mediar e finir que en breu prengan tal fi e expedicio que ell ne sia gloriosament loat servit e honrat la justicia hi sia ministrada e nosaltres poble seu siam certs e regits de nostre natural e indubitat rey princep e senyor loablament e deguda. E placieus senyors que tota vegada queus occorreran semblants noves e vosaltres ho haurets en opportunitat nos en vullats certifficar ab vostres letres car nosaltres com a cobejants veure lo desijat dia vos ho reputarem en gracia molt singular. E tingaus molt reverents nobles e honorables senyors en sa curosa guarda la Deitat increada. Scrita en Barchinona a XXIV dies de setembre lany mil CCCCXI.- Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 198. Tom. 17. fol. 967.

Als nobles e molt honorables lo governador e capita general dels comtats de Rossello e de Cerdanya e a cascun dells e lurs lochtinets (tendría que ser lochtinents) tant com en lur offici les coses dejus scrites se pertanguen lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa per los negocis tocants la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago e altres tocants lo be publich del dit principat salut ab creximent de honor. Com nosaltres considerada la disposicio del present temps que som pro dolor sens rey princep e senyor indubitat per tuicio deffensio e guarda del principat de Cathalunya e per conservar aquell al rey princep e senyor que per pura justicia devem haver dejam vullam e siam tenguts ab cordial e sobirana diligencia e cura entendre e vetlar en fer totes provisions necessaries e pertinents a les tuicio deffensio e guarda dessus dites e hajam certs ardits de gents darmes stranyes de diverses parts fan preparatoris de entrar guerrejar e dampnifficar lo dit principat ço que a Deus no placia: sabents per experiencia maestressa de les coses quant es profitos e molt necessari per resistir dissipar exterminar tals enemichs que ab temps abans de congoxa e perplexitat de guerra sia provehit en recullir los viures restrenyer les forçes e regonexer aquelles de obres armes municions e viures necessaris e metreles en bon orde de gent e majorment en les forces que son frontaleres: pregamvos axi affectuosament com sabem o podem encarregam e requerim que prestament provehiscats en fer recollir los viures restrenyer les forces e regonexer aquelles de obres armes municions e viures necessaris e metreles en bon orde segons altres vegades en temps de guerra es acostumat e el carrech a vostres officis se pertany e de vostres noblesas e providencias
confiam: e per pus presta execucio operativa dels affers vullats intimar notifficar exortar e manar remetents nosaltres les letras quens farets al stil de vostra cort a tots e sengles ja creats o creadors procurador reyal veguers batles e altres qualsevol officials e a tots e sengles prelats e altres persones ecclesiastiques barons nobles cavallers e homens de paratge ciutadans o burgueses honrats e homens de vila e altres qualsevol persones de qualsevol stat grau o condicio sien als quals les coses dessus dites ço es de recollir viures restrenyer forces regonexer aquelles de obres armes e viures necessaris e metreles en bon orde en qualsevol manera quels pertanga on sien tenguts prestament ho facen exequesquen: e perque vejats nostra intencio sobre la dita deffensio de les coses per nosaltres ordonades e publicades en lo parlament vos trametem translat a part les quals vos placia tenir servar o fer tenir e servar segons a cascun de vosaltres se pertanyera a la letra guardantvos stretament que per alguna contencio debat o dubte de vostres jurisdiccions la present deffensio e provisio no romanga os dilat en alguna manera car aço seria perill irreparable del qual nosaltres ab les presents expressament protestam e açous entimam que seria a total carrech vostre ço que a Deus no placia ho complesquen haventvos en les dites coses ab tal vigilancia diligencia e gran cura que vers Deu e vers lo mon ne merescats reportar premi glorios renom e altres remuneracions condignes. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a XXVI dies de setembre del any de la nativitat de nostre Senyor mil CCCCXI.  

Núm. 199. Tom. 17. fol. 970.

Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino domino Benedicto digna dei providentia sacrosancte ac universalis ecclesie summo pontiffici. - Sanctissime ac beatissime pater: merito pensantes excelsum regnum Sicilie victoria celeberrima recolende laudis et memorie gloriose domini Martini regis Aragonum ultimo vita functi strenue conquesitum et post ipsius domini regis mortem quod compassione gerimus fraternali variis guerrarum inter quos subticemus et ex causa turbationibus et incomodis fuisse utique lacessitum pro consolatione reipublice dicti regni et pro dulcerandis et demum si Altissimo gratum fuerit cedandis dictis guerris ad dictum Sicilie regnum solemnem ambassiatam decernimus transmittendam. Sane piissime pater cum reverendus abbas monasteri Sanctarum Crucum grandi instantia hujusmodi parlamenti una cum priore majore ecclesie Dertusensis et aliis viris notabilibus dicte ambassiate onus susceperit et pro obtinendo litteras provisiones et gratias comunicandi et conversandi impune cum siculis et aliis qui obsceno scismate detestabilem vitam ducunt et quod dicti ambassiatores audire ministrare et accipere inter se divina valeant sacramenta ut jam alias eidem sanctitati suplicatum extitit ad preambolam sanctitatem vestram impresentiarum dirigat suos gressus: prostratis genibus et ex corde vestre beatitudini humiliter suplicamus quatenus dictum reverendum abbatem cum dictis provisionibus et rescriptis apostolicis ad civitatem Barchinone celeriter dignetur remittere expeditum. Recolligendi et navigandi prefixus extitit terminus valde brevis: verum quia prelibatus prior ecclessie Dertusensis negotiis propriis et satis arduis ratione sui prioratus in vestre sanctitatis curia involutus existens ad nostrorum intercessus ejusdem sanctitatis fretus fiducia caritatis dimissis dictis negotiis ad dictam ambassiatam ire concessit: supplicamus ex corde quod dicti prioris negotiis sit sanctitas vestra propitia favorabilis et benigna. Rursus cum ad hujusmodi parlamentum accersiti prelati per sanctitatem vestram ipsorum adventum retardaverint quandocumque supplicamus instanter quatenus dictos prelatos aliis rescriptis apostolicis urgentibus penis roboratis iterate admoneat et compellat. Super hiis non ore tenus explicandis vestre sanctitati dictum abbatem et etiam Johannem Serra et utrumque ipsorum duximus informandos quibus dignetur ejus sanctitas fidem credulam adhibere remittereque breviter expeditum honorabilem virum fratrem Andream de Medalia militem ordinis sancti Johannis cui per nos pridie eadem prosequendi extitit datum onus. Almam personam vestram ad ecclesie sue Sancte servitium conservare dignetur pleris annis misericors Jhesus-Christus. Scripta Dertusse sub sigillo vicariatus ecclesie Dertusensis XXVI die septembris anno a nativitate Domini MCCCC undecimo. - Oratores humiles devoti qui cum osculatione sacrorum pedum vestrorum se recomendant in vestri gratia et mercede parlamentum generale Cathalonie principatus.

Sesión del día 28. Abrióse con la lectura de los documentos siguientes:

Núm. 200. Tom. 17 Fol. 973.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: jassia lo dia prop passat vos hajam scrit ab altra nostra letra sobrel fet de la ambaxada fahedora en lo regne de Sicilia empero apres confeccio de la dita letra es estat per nos procehit sobrel dit fet en la manera seguent: es a saber que nosaltres com hanelam continuament ab tota afeccio en posar en degut orde e aportar a la fi e obtada conclusio los affers a nosaltres lexats en carrech per vosaltres senyors et singularment aquest tant urgent et necessari: veents que vostres letres nos mencionen que la hon
nosaltres no trobem baro o noble qui vulla anar per acompanyar la dita ambaxada acompanyem aquella de algun notable cavaller et veents aximatex que per nosaltres qui tro açi no havem trobat baro o noble son stats aemprats en aquest acompanyament primerament mossen Berenguer de Hostelrich et subseguentment mossen Guillem de Cartella e que cascun de aquests ses volgut escusar qui per accidents o distrassio de lurs persones qui per lurs affers propris als et per los quals detenguts han affermat que no poden falir en alguna manera axi quens han lexats frustrats del amprament de cascun dells: havem pensat envers mossen Guillem de Muntanyans sobre e del qual ans quel amprassem fon feta discussio entre nosaltres entrells quals pugnaven tres coses car la sua edat juvenill qui es la primera nos posave en dupte de comanarli semblant carrech e la sua discrecio et notabla saviesa ja aprovada per nosaltres en semblants coses qui es la segona e la brevitat del temps de la partida de la dita embaxada qui es la tercera nos movien en remoure e extirpar totalment lo dit dupte: et perque vejats ja com es aprovat devant nosaltres en semblants coses sapiats senyors que nosaltres havem trames per missatger a mossen Johan de Vilamari per lo fet del castell de Palau Çaverdera e comportantse en aquesta missatgeria et retornant reporta et rela aquella ab sa resposta axi graciosament disserta a nosaltres que les sues paraules et bons procehiments amagaven o augmentaven la sua edat indicants aquelles procehir de persona antiga savia asegurada et molt discreta en lexa rahonablament contents tenguts de comendarlo de laor e saviesa. Finalment senyors que nosaltres hauda la dita discussio attes que les dites dues coses darreres et punts confonien degudament la primera en nom de nostre Senyor Deus deliberam aemprar et de fet havem emprat lo dit mossen Guillem de Muntanyans en nom e per part de vosaltres senyors et nostra: lo qual mossen Guillem jatsia ab prechs iterats una vegada et moltes nos ha darrerament acordat pendre volenterosament aquest carrech exposantsi tot al servey e benavenir de la cosa publica de aquest principat: empero demane que lo seu salari sie de quatre florins per cascun jorn e que en altra manera no pendrie aquest carrech ni poria sostenir les messions daquell: e nosaltres attenents que per vosaltres senyors com celebravets lo parlament en esta ciutat fon ordonat et tatxat als missatgers de la dita embaxada semblant salari que fon donat als missatgers qui anaren al rey en Marti de gloriosa memoria stant en lo dit regne de Sicilia lo qual salari es als cavallers e als de les universitats tres florins cascun jorn et per cascu e duptants aximatex quels altres missatgers no demanassen semblantment auchmentacio en lur salari ja costituit: havem volgut cessar en procehir mes avant en aquest fet sens consultacio vostra. Perque senyors placieus cuytadament com la partida de les naus en que deu passar la dita embaxada no sofira alguna triga nos rescrivats daço vostra intencio et voler es a saber si darem al dit mossen Guillem de Muntanyans los dits quatre florins et com nos captendrem si los dits altres missatgers demanen augmentacio en lur dit salari et si voldrets que los sinch façen la embaxada sens lo dit mossen Guillem: e nous maravellets senyors com no havem aemprat altra cavaller car açi ni entorn daçi no havem sabut home covinent a semblant acte e si de luny daçi laviem haver nons ho soferia lo breu temps de la partida de les dites naus. Nosaltres senyors havem ja açi la informacio et memorial quels embaxadors sen han a portar per raho de la dita embaxada: perque placieus que prestament trametats totes letres e provisions que volrets e deliberarets trametre per los embaxadors prop dits a fi que per falta daço expedicio de la dita embaxada no hage a pendre alguna tarda o dilacio. E sie tots temps en vostra guarda Lesperit sant. Scrita en Barchinona a XXVI de setembre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXI. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.

Núm. 201. Tom. 17. fol. 976.

Alts molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: per una letra que havem reebuda del honorable en Pere de Sent Climent procurador del general en lo comtat Dampuries havem sabut que el es ab les hosts del dit comtat al castell de Palau Çaverdera al qual ell ha posat son siti e que les dites hosts no son axi forts com el volguera e fore necessari. Mes avant que dalli ha molts circumvehins de que es dupte que mossen Johan de Vilamari segons fama no hage subvencio valença et ajuda e que si axi es molt prest que una nit los dits valledors porien ferir en lo dit procurador e host et dampnificar aquella grantment no sens gran vergonya del dit general et principat et per aquesta rahons demana que per nosaltres li sie subvengut axi com es just e necessari. Encara havem sabut per una letra den Leonart de Sos lo qual nosaltres havem trames en Empurda per lo fet del dit castell a XXIII del present mes tot lo dia tots los del dit castell han tirat ab balestes a la dita host e ab bombardes als carros qui aportaven los ginys e quel dit procurador per ço com li avien tirat avie proposat de tirarlos ab bombarda grossa: e nosaltres vehent la ajuda quel dit procurador nos ha demanada esser justa e rahonable e volents provenir al perill e desonor que sen porie facilment subseguir havem provehit en aquesta manera que trametem al dit procurador XV rocins e CCCC homens de peu ço es CL balesters e C empavesats C ab lançes larges e L ab dalls e lin entenem a tremetre mes si lo cas ho requerra. Los altres procehiments juridics havem fets al pus segur que havem poschut et ab conseyll dels millors e pus solempnes juristes que havem pogut saber ni trobar: perque senyors veus açi tot ço qui en aquest fet es stat per nosaltres enantat tro açi: si entenets que als si degue fer suplesquen vostres gran reverencies nobleses e honorables savieses. Per tant com açis dien noves les quals veem que vosaltres senyors devets be saber vos certificam que un home de nosaltres ha vista una letra que un home qui es a Perpenya scrivia a un home qui es en esta ciutat mencionant que prengues manera que robes qui eren en Tortosa sues ne isquesen al pus prest que pusques car ere cert que en la dita ciutat de Tortosa devien esser fort breu gent darmes per posarhi siti. Aço entenem nosaltres a escrutar e saberne la veritat. Nosaltres senyors attes lo temps com es perillos e quel general nes fort mal fornit havem proposat de fer una bombarda notabla et bella et git (gitar: arrojar) pedra de gran pes. Placieus rescriurens sius plaura que la façam e qual es vostra intencio. E sia lo sant Sperit en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVI de setembre lan de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXI. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.

Núm. 202. Tom. 17. Fol. 977.

Als molt reverents egregis nobles et honorables los del parlament general del principat de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. - A les reverents nobles honorables e molt grans saviesas de vosaltres significam que no som poch maraveyllats dels alongaments que en aqueix parlament se prenen los quals redunden en gran nostre dampnatge: e si consideravan las ditas vostres reverents nobles et honorables saviesas com per vostres missageries y prechs nos hajem suferts e tollerades tals cosas de que a la fi poriem sostenir dan yrreparable segons se mostra per esperiencia de que si per vosaltres no yes proveyt segons diverses vegades es stat hufert durmint en la vostra falda seriem nos laugerament decebut de la qual cosa no havem tal confiança. Perque affectuosament vos pregam et vos encarregam que en la spedicio del negoci de la successio breument vos hajats car tant com laguiats nos tenits penyorat de nostre dret no sens gran carrech e peccat vostre com nous demanam quens donets dret com Deus e natura nos naga donat assats sino sol spasament: e fahent aço retrets vostre degut enves Deu e la cosa publica la qual sta penyorada de conegut rey. Data en Balaguer sots nostre segel secret a XXIV dias de setembre any MCCCCXI. - Jaime Darago. - Jaime.

Presentóse después el gobernador y propuso que, atendido el mal estado del reino y los siniestros rumores que circulaban, se comisionasen algunos esploradores o espías, para que en Zaragoza, y aun, si conviniese, fuera del reino procurasen averiguar las tramas que se estaban urdiendo y enterar de ellas al parlamento; pero después de una lijera discusión, se separó este sin haber adoptado ninguna resolución sobre este asunto.
Vuelto a reunir por la tarde, se leyó otra carta del conde de Urgel concebida en estos términos:

Núm. 203. Tom. 17. fol. 978.

Als molt reverents nobles honorables e molt cars amichs los del parlament de Cathalunya. - Molt reverents nobles honorables et molt cars amichs: vostra letra havem reebuda responsiva a dues letres queus havem trameses a la qual vos responem: e primerament com nos fets saber quel misatger quens fon trames a Lalmunia per les XII persones en loch e veu del principat de Cathalunya nos promes que si gents estrangeres entraven en lo regne del dit principat hi provincia en deguda defensio e que no fon dit que ab nos ensemps se faes aquella son daço molt meravellats car axi com nos vos havem fet primer saber en veritat sta que fonch a nos offert e dit e sens faylla aço acordara be als demes quey foren e semblants que per molts esguarts axis deja fer majorment com siam compatriota e lo major e al qui mes hi va en moltes maneres e no es egual la comparacio dels altres competidors et vejam la manera tan apparellada que nostre esforç e ajuda noy pora sino molt aprofitar e podets presumir que a nos va tant en los dits affers segons es dit que alguna sospita noy deu esser engendrada. Al altre cap a quens responets sobre lo setge del castell Dalbarrazi e de la preso del reverent bisbe de Teraçona faentnos a saber quen havets donat carrech als missatgers que havets trameses en Alcaniç haurem gran plaer siu capçen mas duptamnos quey donen loch tant navets vist fins açi: e es massa carregos a nos e al dit principat de Cathalunya que tals coses sien soportades les quals sens falla nos foren seguides ne altres no poch dampnoses e difamatories en lo regne Darago ne foren castellans en aquell sino haguessem per amor et honor del dit principat sobresegut en lexercici de nostre ofici e nons fossem desajustats segons ja per altres vos havem fet saber. Perqueus pregam molt affectuosament que axi en lo levament del dit siti como en lo deliurament de la preso del dit bisbe vullats mes avant provehir reduintvos a memoria quanta sera la perdua de tal et tant insigne força e castell com es lo de Albarrazi et de lexar encorrer tal prelat com es lo dit reverent bisbe. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a XXVI de setembre del an MCCCC e XI. - Jaime Darago. - Jaime.  

Sesión del día 30.

Se leyó primeramente la carta que sigue:

Núm. 204. Tom. 17. fol. 980.

Als molt reverents nobles honorables e savis senyors lo parlament de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles honorables e savis senyors: Mossen Berenguer de Tagamanent et yo entram açi dimecres prop passat en hora de vespres en la qual entrada fom admeses et reebuts honorablament et ab bona cara: et lo dijous seguent per lo mati fem succesivament ço es yo e puys lo dit mossen Berenguer cascu nostra proposicio en lo parlament en la qual yo proposi dos sols punts: en lo primer los reporti vostres saluts ab aquelles millors paraules que Deus me aministra: en lo segon los expliqui com vosaltres per satisfer a lurs haviets mi trames a ells per ço que ab aquells ellegiriem ensemps ab mossen Berenguer qui y era diputat per lo regne de Mallorcha tractans sens finar com se metrie en execucio la conexença de la justicia de aquell qui es nostre verdader rey els pregui quels plagues elegir certes e poques persones en nombre ab les quals yo e lo dit mossen Berenguer poguessem tractar manegar e parlar ab ells de la dita praticha et manera quis tendria en regonexer et veure la justicia de la verdadera successio de la corona reyal: e retengut acort sobre nostres proposicions per lo dit parlament en lo divendres seguent nos fon retuda resposta que eren stades eletes per ells XII persones ço es III de cascun stat del dit parlament a les quals havien dat poder de tractar manejar e parlar de ço que en nostra proposicio yols avia explicat: de la qual eleccio attes lo gran nombre de les persones nosaltres tenguem prima faç per contents pero ab cara rient et fenyents nos no haver en desgrat lur eleccio encara sils fon dit per mi que attes que nosaltres som dos solament massans havien dats batallers e per no metrens en dsiceptacio no volguem insistir sobre aquest pas e afrontats en apres nosaltres ab ells per començar a tractar de la materia fom comeses que nosaltres moguessem partits a entrar et proseguir la dita materia e per nosaltres fon respost que pus propri venia a ells moure los dits partits et finalment havem axi conclus que dels sien moguts et axi speram quens seran moguts en breu mijançant Deu. Sentim empero molt reverents nobles honorables et savis senyors de lo dit parlament no es de acort que tots los tres parlaments generalment se ajusten en hun loch mas solament certes persones eletes de cascu per tolre sinistres et inconvenients dients tots los del dit parlament ab bones savies et pertinents paraules que ells entenen et volen haver per rey e senyor aquell qui per justicia ho dega esser e sie quis vulle et que aytal es stat es et sera tota hora lur proposit e voler: e sentim que nous cal duptar que repentinament ells se declaren ans ho entenen a fer solempnament et oyts los competitors et ensemps ab nosaltres si donchs nons desavenim de la manera et axi matex ab los valencians sis volen ab nosaltres concordar. Lo castell Dalbarrazi es a ma de mossen Johan Ferrandez de Heredia e al comenat a mossen Vives de Morvedre en tenen pres mossen Johan Roiç e fanli certs processos e la muller es venguda açi per cor de seguir justicia. Aquestes coses a present notificam a vostres reverencies nobleses e honorables savieses curants daci avant notificarlos tot ço et quant et axi com sera succehit en los dits afers: les quals hage lo sant Sperit en lur singular gracia et proteccio. Scrita en Alcanyiç a XXVII de setembre del any MCCCC onze. - A servir et honor de vostres paternitats nobleses et honorables savieses Johan Dezpla.

A la antecedente carta se acordó contestar que Juan Dezplá continuase con empeño lo comenzado, dando siempre aviso al parlamento de todo lo que ocurriese. Tomóse después el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm. 205. Tom. 17. fol. 982.

Preterea dictum honorabile parlamentum concludendo concorditer super provisione exploratorum hinc inde mitendorum prout fuerat per dictum nobilem gubernatorem hesterna die propositum providit et dedit potestatem plenariam venerabilibus tribus promotoribus dicti parlamenti superius nominatis aut duobus seu uni eorum in absentiam vel defectum aliorum seu eis aliis negotiis occupatis quod pro avisamento parlamenti ejusdem et tuitione Cathalonie principatus possint quacumque ipsis expedire videbitur mittere exploratores sive espies mittere et certificationes habere de rumoribus quibuscumque mandando nunc pro tunch et e contra honorabilibus deputatis principatus jamdicti et sex personis eis adjunctis per quascumque quantitates dictos venerabiles promotores aut unum vel duos eorundem expendere contigerit occasione premissa eis protinus deliberent atque tradant et quod de et super hiis fiat cautela generalis et debita ut in forma.

Finalmente, se nombró en este dia una comisión que cuidase de abrir y leer la correspondencia que se recibiese a deshora, para poder congregar desde luego al parlamento y darle cuenta del contenido de las comunicaciones cuando su importancia lo reclamase.

Sesión del día 1.° de octubre.

Tratóse de varios asuntos; pero nada se resolvió.

Sesión del día 2.

Se acordó despachar varias cartas, a saber: una a Francisco de Aranda del tenor siguiente:
Núm. 206. Tom. 17. fol. 985.

Al molt honorable mossen Francesch Daranda donat del monastir de Portaceli. - Mossen Francesch: nosaltres scrivim a nostre senyor lo papa: e com hayam deliberat trametre solemne embaxada en lo regne de Sicilia per aconsellar e fraternitzarlos ab nosaltres e aximatex unitar e pacifficar algunes dissensions e discordies suscitades en aquell regne molt contraries al rapos de la cosa publica de aquell e sia necessari que los ambaxadors hajen licencia de la sua sanctedat de comunicar praticar e conversar ab los dits sicilians e altres scismatichs e de hoyr dels dits scismatichs misses e altres officis o entre ells dir administrar fer dir administrar misses officis e tots sagraments divinals: que fos merce de la sua sanctedat atorgar e fer liurar les provisions necessaries a mossen labat de Sanctes Creus un dels ambaxadors lo qual es ara aqui present. Daltra part suppliquem cordialment al dit nostre senyor lo papa que li placia haja per recomanat lo prior major de Tortosa en tots los affers que en cort romana li occorreran com lo dit prior jatsia grantment occupat per molts ardus affers del dit seu priorat a gran instancia del principat de Cathalunya o del present parlament aquell representant jaquint tots sos fets propris haja atorgat de anar en la dita ambaxada. E no resmenys molt honorable mossen com los prelats als quals nostre sant pare havia scrit a nostra suplicacio segons sab vostra saviesa que prestament vinguessen a aquest parlament et en gran destrich o tardament dels affers de aquell hajan dilatada lur venguda que fins açi algu noy ha vengut jassia les letres monitories lus sien stades presentades que plagues a la sua sanctedat provehir de altres pus forts letres e manament als dits prelats e que per procurador algu no fos admes: e per lo honorable frare Andreu de Malla comenador de les cases de Tortosa al qual ne haviem donat carrech remetrens les letres o provisions. E com molt honorable mossen per singular confiança que havem en vos lo qual sabem clarament haver bona intencio en los fets tocants la honor e beavenir del principat de Cathalunya recorregam de aquestes coses a vos per donarnos lo bon endreç quen speram: vos pregam axi affectuosament com sabem e podem que sobre totes les coses tocants la dita ambaxada de Sicilia interposets ab nostre senyor lo papa affectualment vostres parts e donets sobre aquelles plenera fe e crehença al dit mossen labat de Sanctes Creus et encara an Johan Serra et a cascuns dells e per nostre sguard et contemplacio hajats los del dit mossen lo prior de Tortosa en sa absencia favorablament recomanats. Sobre lo darrer cap de les letres pus forts et rigoroses trametadores als dits prelats en les quals tota triga es massa nociva: vos pregam queus placie aquelles fer iverçosament desempatxar e trametre per lo dit frare Andreu de Malla al qual sobre aço queus ne dira de nostra part vos placie donar plenera fe e creença. E sie Lesperit sant en guarda de vos mossen molt honorable. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a dos dies de octobre del any MCCCC e onze. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Otra a Fr. Andrés de Malla sobre el mismo asunto, y otra al vizconde de Castellbó para que desistiese de las cuestiones que había movido al obispo de Urgel, a fin de que pudiese dicho prelado acudir al parlamento.

Sesión del día 3.

Se acordó escribir varias cartas encaminadas a precaver que la villa de Morella juntase fuerzas castellanas para hostilizar a sus aldeas, según se susurraba que quería hacerlo.

Sesión del día 5.

Volvió a presentarse en el parlamento Andrés de Malla, que había sido enviado al papa, manifestando que este había accedido a todo lo que le había suplicado el parlamento.
Leyéronse en seguida las cartas que siguen:


Núm. 207. Tom. 17. fol. 989.

A los muyt reverendos muyt egregios muyt nobles e otros muyt notables e honorables senyors los del parlament general del principat de Cathalunya. - Muyt reverendos muyt egregios muyt nobles e otros muyt notables et honorables senyors: bien creyemos que a las vuestras muyt grandas senyorias acuerda que nos scrivistes por una letra vuestra scripta en Barchinona a XVII de junyo del present anyo quel parlament del principado de Cathalunya haviades mudado continuado e prorogado en la ciudat de Tortosa al XVI dia del mes de agosto agora mas cerqua passado rogando requiriendo e exortandonos que a la dita jornada nos plazies enviar nostros sindicos o procuradores al mas cercano lugar de Tortosa que pudiessemos dientro aquest regno de Aragon por tal que pudiessemos los de aquest regno com vosotros emsembre e com los de los regnos de Valencia e de Mallorqua venir por justicia en conexença de nuestro rey princep e senyor: e per nosotros presumendo que en aquest regno no se plegaria ni se convocaria parlament vos fue feyta rasposta que com qualesquiera ciudades e viles reyals de aquest regno que en aquesto regno querran concordar seriamos al logar mas convinent a nosotros et propinquo de la dita ciudat de Tortosa dientro los limites del regno de Aragon pora la dita jornada: e por razon que a presto de aquesto fue e yes clamado parlament de los de aquesto regno a la villa de Alcaniç esliemos nuestros misatgeros pora ir al dito parlament de Alcaniç dandoles poder de tractar concordar finir e firmar todas e cada unas cosas qui seran tractadas concordadas e ordinadas e declaradas por el dito parlament ensemble com els ditos regnos de Valencia e de Mallorqua e del principado de Cathalunya: e los ditos misatgeros nostros por razon que mas libero poder non les havemos querido dar en la dita procuracion sino limitado en la forma sobredita hanse excusado e excusan de ir al dito parlament maguera honde sean seido muytas e diversas vetzes rogados e requeridos: et aquesta ciudat non daria poder a persona alguna de intervenir e seyer en el dito parlament de Alcaniç sino que los neguocios de la succession de los regnos et tierras de la reyal corona de Aragon se tracten com concordia e por todos los ditos regnos e tierras ensemble e no particularment unos menos de otros: car por tirar todas affecciones particulares aquesta ciudat ha ordenado de conservar aquella pora aquell qui per justicia por todos los ditos regnos e tierras sera declarado dever seyer nuestro rey princep e senyor: por la qual cosa supplicamos e rogamos tan affectuosament quanto puedemos a las vuestras muyt grandas saviesas que vos placia havernos por scusados porque no enviamos los ditos nuestros sindicos e procuradores segund que per nosotros vos fue proferido: e no resmenos vos placia certificar notifficar e informarnos si sobre los ditos actos ha o se spera de haver concordia alguna de fazer la dita declaracion por todos los ditos regnos e tierras ensemble car certificados de la dita concordia nosotros somos aparellados de compellir nuestros missatgeros que vayen al dito parlament de Alcaniç et de aquesto vos hauremos muyto que agradecer e servir. E si algunas cosas vos platzen que podamos façer por servicio e honor de las vuestras muyt grandas senyorias pensatnos ende screvir fiablament. E sia lo sant Sperit vostra guarda amen. Scripta en Huescha a XXVIII dias de setiembre del anyo de MCCCCXI. - A vostro servicio e honor apparallados los jurados et prohombres de la ciudat de Huescha.

Núm. 208. Tom. 17. fol. 991.

Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: dues letres vostres havem rehebudes dades en Tortosa a XXV del present mes en una de les quals ha algunes paraules punyents: pero com per cascuna de aquelles vehem la vostra intencio esser sana verdadera e bona per la pura justicia del senyor rey de que som tant aconsolats que nous ho poriem rettraure mettemlas ha oblit: mas pregam Deu que en tots vostres fets e desigs vos aconsola eus don per guardo gloria e honor. A aço senyors quens exortats a concordia et unitat del regne exoblidans oys e venjançes vos responem que aquexa es stada e es nostra intencio o desig: mas sab Deu que no la havem poguda obtenir si donchs no volguem pendre certa e particular oppinio a la qual nons acordariem mas som et serem de la oppinio de la justicia vista e regoneguda per comun parlament e comuna concordia de tots los regnes e terres de la reyal corona. E perço que conegats que nons hi mouen passions privades o propries vos oferim que si lo noble Narnau Guillem de Bellera governador e los altres de sa aderencia volen metre tots los debats qui son stats e son o porien esser entre ell de la una part e nosaltres de altra en poder solament dels parlaments de Arago de Cathalunya e dels missatgers de Mallorques que nosaltres som contents de metreuhi axi com tots temps ho havem offert primerament de metreu en poder dels de la primera missatgeria per vosaltres tramesa en aquest regne e apres en poder del parlament de Arago e nostres missatgers justats en la ciutat de Calatheyu et apres en poder dels missatgers de Arago e vostres darrerament tramesos en aquest regne e apres en poder del sant pare e apres en poder de missatgers del dit sant pare tramesos en aquest regne. Donchs senyors no ha apparegut ne appar que en los dits fets hajam haudes ne hajam passions propries ne privades pus ho sotsmetrem a voler e a ordinacio daltri nens pot esser dat carrech de affeccions privades: e aço senyors molt reverends et egregis nobles e honorables quens scrivits toquant lo amprament dels competitors vivits en segur que ab la ajuda de Deu de nostre ampres que no hoyrets que sen seguescha algun sinistre: pero certificamvos que es necessari Si demanam que aquests actors de tanta error se corregeschan de haver privada e particular oppinio en lo fet de la successio reyal per la qual introduhir de fet han ordenats certs preparatoris. E si res molt reverends egregis nobles e honorables senyors podem fer per vosaltres fiançosament nos scrivits. E sia la sancta Trinitat vostra guarda. Scripta en lo loch de la Pobla de Benaguatzir e sagellada ab lo sagell del braç militar a XXVIIII de setembre any mil quatrecents XI. - Los nobles cavallers e gentils homens del parlament general del regne de Valencia justats en lo loch de la Pobla de Benaguatzir a vostra honor.

Núm. 209. Tom. 17. fol. 992.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors los del parlament de Cathalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: per la gent darmes Darago e de Castella que corre aquesta terra et ha pres vuy un loch qui ha nom Cinch-torres vos trametem en Johan Company portador de la present supplicantvos que vuyllats dar fe e creença a aço que de part nostra per aquell vos sera explicat. Scrita en lo Forcall dissapte a tres dies de octubre. - A vostre servey et manament los jurats homens del Forcall.

Se acordó además enviar a Morella a Berenguer de Monrava, con cartas para los de aquella ciudad, y encargo de procurar que desistiesen de todo ataque contra sus aldeas; y escribir a los diputados del principado, remitiéndoles las letras apostólicas para que las circulasen a los prelados y cabildos; al papa dándole las gracias por haber accedido a los ruegos del parlamento, y rogándole que se dignase despachar al obispo de Barcelona; a Francisco de Aranda sobre el mismo asunto, y al mismo obispo de Barcelona instándole para que acudiese al parlamento. La carta que se escribió a los de Morella es la que sigue:

Núm. 210. Tom. 17. fol. 994.

Als molt honorables et molt savis senyors lo official jurat consell e promens de la vila de Morella. - Molt honorables e molt savis senyors: ab gran enuig et desplaer havem entes que algunes scandaloses exequcions serien començades fer per vosaltres ab gent darmes de castellans e altres contra les aldeas de aquexa vila en gran dan e extermini de aquexa terra: e jassia sab nostre Senyor Deu hajam fet nostre poder en pacificar et unitar vosaltres et trameses nostres missatgers empero a Deus no ha plagut sen sie seguit lo final repos que desijavem: e veents que tota divisio et discordia son veri mortal a la examinacio de la corona reyal Darago dolentsnos molt de les novitats et exequcions scandaloses dessus dites havem deliberat trametreus lo honorable mossen Berenguer de Muntrava official et procurador del bisbe Durgell informat largament sobre aquestes coses de nostra intencio al qual vos placia a tot ço queus en dira de part nostra donar plenera fe e creença. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a cinch dies de octobre del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 6.

Se nombró una comisión, compuesta del abad de san Cucufate, de Miguel Falco, Pedro de Cervelló, Dalmacio Çacirera, Raimundo Fivaller y Pedro Grimau, para que, en unión con el procurador de Cataluña, viesen de qué modo podría verificarse sin menoscabo de la seguridad de Tortosa la restitución de su castillo a Bartolomé Domenech, quien había ganado el pleito que sobre él tenía con el común de aquella ciudad. Leyéronse además los poderes otorgados a Guillermo Raimundo de Aviñó y a Fr. Romeo Dez-Cavall.

Sesión del día 7.

Comparecieron en el parlamento Ponce de Perellos y Guillermo Domenge que habían sido enviados al infante don Fernando, y dieron cuenta del resultado de su embajada presentando el siguiente escrito:

Núm. 211. Tom. 17. fol. 1006.

Natural rao legal institucio et comuna cautela de savis ha trobat e en bona e loabla praticha deduhit que les coses que la orella per simple oyr perfetament no pot percebre o secretament retenir sien meses en scriptura e comanades a carta a fi que ço que defal a memoria labill del sentiment humanal benefici de artificial memoria preponedor hi suplesque. - Per satisfer donchs senyor molt alt e molt excellent a vostra intencio molt savia et procehint de gran providencia per vostra molt gran senyoria a nosaltres ambaxadors a aquella tramesos per lo parlament general del principat de Cathalunya apres nostra larga proposicio declarada reduexen segons vostra volentat la qual los dits ambaxadors en aquesta part han e prenen per manamen la dita lur berball proposicio effactualment en aquests scrits. - E primerament molt alt e molt excellent senyor com axi per diverses letres per vos senyor al dit parlament trameses com per exposicio de vostres missatgers longament en Barchinona residents sia stat scrit dit e affermat que si per los regnes e terres de la corona reyal Darago madurament e digesta vist e oyt plenerament lo dret que vos molt alt senyor pretenets haver en la successio dels dits regnes e terres a aquell quels altros competitors hi pretenen haver per lur rey e senyor aquell a quis pertanga per justicia e vos senyor en aquell cas ajudariets e esforçariets lo dret a aquell a quis pertanga contra tot hom qui en aço volgues los dits regnes e terres perturbar: suppliquen e demanen los dits ambaxadors que havent a memoria la dita offerta molt sancta e procehint de noble e reyal coratge vos placia perseverar en aquella e estar ferm axi com de molt gran e molt savi qual vos sots senyor se pertany e lo dit vostre offer e vanat proposit endreçats los dels dits regnes et terres en venir a conexença de la dita successio exhibin e impugnan tot hom qui per sa propria auctoritat audacia o potencia vulla occupar la diadema o cadira reyal vidues per obra de alguns mals de lur vertader rey e senyor. - Encara mes senyor molt alt stant fixes e incomutablament inconvulses en vostre molt noble e molt virtuos coratge les coses sobredites e pensant que veritat entre les altres virtuts es precipua e singular virtud en persona de gran senyor e de aquella moltes altres probitats e virtuts entre los altres senyors de christians havets reenom e fama per tot lo mon divulgada: vos placia senyor per los sguards e motius a vos senyor per nosaltres specificats de paraula foragitar e de fet manar esser foragitades de tots los dits regnes e terres de la corona Darago algunes gents darmes de nacio castellana qui no sens grans et irreparables dampnatges de la cosa publica dels dits regnes e terres a total turbacio e empatxament de la conexença fahedora de la successio dels dits regnes son en lo regne Darago procehin no resmenys que daqui avant non hi entren axi com fan cascun dia los dits ambaxadors occularment veents et sabents. - O senyor molt alt e que fan e que aprofiten leys lla on es o regna absoluda e armada potencia: certes senyor molt poderos en juys es molt sospitosa potencia nis pot fer bonament algun juy just o egual lla on terror darmes pahor o coaccio entrevenen. - Suppliquen e demanen mes avant los dits ambaxadors a la vostra molt alta e molt excellent senyoria que exeguides e complides per vos senyor les dites coses ab tot acabament e sens intermissio alguna denyets senyor eus placia cessar e abstenir de fer et procehir o manar esser fet o procehit a algun acte de fet turbatiu del dret que vos senyor els altres competitors pretenats e pretenen haver en la dita successio: car segurament pot sperar vostra gran senyoria que ajustats los regnicolas dels dits regnes e terres ensemps en un loch e vists e oyts a ple los dits competitors e los drets de aquells hauran e nomenaran per lur rey e senyor sens alguna acceptacio de persones aquell dels competitors a qui la dita successio pertanyera per justicia.
- Responsio domini inffantis Castelle.
- El senyor infante don Farrando nieto del muy alto e muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone aviendo vista e oyda la ambaxada del parlamiento general de Cathalunya ante el puestha por los honorables mossen Ponç de Perellos e micer Guillem Domenge doctor embaxadores del dicho parlamiento la qual los dichos ambaxadores dieron en scripto en respondiendo en aquella dise: que a allo que se contient en el primero capitulo expuesto por los dichos ambaxadores quel dicho senyor infante por diversas letres embiades al dicho parlamiento e aun por exposicion de sus misatgeros que luengament stuvieron en Barchinona fue dicho e scrido e affermado que porque los regnos e tierras de la corona reyal Daragon e madura et disertamente visto e oydo plenariamente el drecho que ell dicho senyor infante pretende haver en la succession de los dichos regnes et tierres et aquell a quien se pertanen por justicia e quell dicho senyor infante en aquell caso ajudaria e esforçaria al drecho de aquell a quien pertanga contra tot ombre que en esto
quieses los dichos regnes e tierres perturbar que supplican e demandan los dichos ambaxadores que aviendo a memoria la dicha offerta muy sana e procedient de noble e leyal coraçon que le plasa de perseverar en aquella e star firmo asi como de muyt grande e muy salvo senyor se pertanne en la dicha su offerta en dreçar los de los dichos regnos et tierres en venir en vertadera conexença de su rey e senyor impugnando et persiguiendo a todo ombre que por su propria abtoridad osadia o poderio quiera occupar la corona e cathedra reyales viduas por obra de algunos malos de su vertadero rey e senyor. - En respondiendo a este capitulo el dicho senyor infante dise que en tiempo que el rey don Martin de buena memoria su tio se puso en regonoscer quien devia succeder a sus regnos e tierres e despues de la muerte del dicho rey su tio el dicho senyor infante fiso regonescer los testamentos e otras recabdas de los reyes passados e de la reyna dona Petronilla aca et lo fizo vezer todo non solamente a los letrados de Castiella mas a diversos otros letrados de Italia et Francia et de otras partes si por virtud de los dichos testamentos et otras recabdas o en otra manera por justicia sy le pertenescia la succession de los dichos regnos et tierras por muerte del dicho rey su tio que murio sin testamento e sin filio legittimo et natural et non daxara pariente varon legittimo tan cercano a ell como el dicho senyor infante: et que ovo de todos conseio que le pertenescia claramente el drecho de la dicha succession e que devia tomar la posession de los dichos regnos e tierras: lo qual todo dise que non la dejado de fazer por falta de justicia nin de poderio e que solamiente lo ha defarido de fazer confiando de su clara justicia e de la granda leyaldat que siempre ses fallada en los subditos a la reyal corona Daragon e presumiendo que brevemiente le rendarien el debdo de fieldat que son tenidos de render a su senyor vertadero. E dise mas el dicho senyor infante que su proposito et intencio ha seydo y es tal como lo ha scripto por sus cartas e por sus ambaxadores les ha seydo explicado con que el regonoscer de la justicia por los subditos a la corona reyal se faga brevemente et se fuersechen favores desordenados que algunos han procurado e procuran dar a algunos de los competidores e que bien se deve presumir que cerca deste tan arduo negocio que toca a tan grandes personas se tiene o guarda alguna dificultad assi en preparatorios como en el negocio principal que no se podia sufrir pacientment.
- Item en otro capitulo expuesto al dicho senyor infante por los dichos embaxadores se contiene que le plasa al dicho senyor infante lançar e mandar lançar fuera de todos los regnos e tierras de la corona Daragon algunas gentes darmas de la nacion castellana los quales no syn grandes e irreparables damnos de la cosa publica de los dichos regnos et tierras et de todo empaxamiento et turbacion de la consciencia que se ha de façer de la succession de los dichos regnos e tierras stan en el regno Daragon provehiendo que daqui adelante noy entren otros.
- A este capitulo dise el dicho senyor infante que bien saben los del dicho parlamento e principado de Cathalunya de como el archepiscopo de Çaragoça que era uno que por el regno Daragon con algunas otras personas ere deputado e trabellava continuamiente con los mansejeros de Valencia e de Cathalunya assyn sobre los preparatorios del parlamiento e congregacion general como porque aquella se abreviasse et se llegasse a la declaracion del rey: et como el dicho archepiscopo dando obra a esto que sobre seguero fue moerto tan malamiente como todos saben e que por aquell ser tan insigna persona e porque tenia muchos parientes e amigos aca en Castiella e en special en aquella frontera Daragon por ser sa naturalesa de Castiella que algunos cavalleros e scuderos parientes et amigos del dicho archiepiscopo comorean en la dicha frontera requiridos por los dichos parientes del dicho archiepiscopo que entraren en Aragon por fazer valenza a los parientes del dicho archiepiscopo pora vengar la muerte daquell e ajudar a sus parientes que les non maten los dichos matadores como mataren aquell de que en semejantes cosas siempre fue a costumbre de los regnos de aqua e de alla de entrar de una parte valedores et ajudar sus parientes et amigos et que nunqua los reyes de aca et de alla vedaranles tal cosa nin buenamiente las pudieran vedar e que assyn feyto lo uno por al dicho archiepiscopo seyer tan insigne persona e lo otro por ser uno de los deputados por ell regno Daragon e por dar obra al negocio de la general congregacion se legase que era cosa tan complidera por el bien publico de los de la corona Daragon que el dicho senyor infante e aun todo el mundo sperava que los del regno de Aragon e de Valencia e de Cathalunya haurian sentimiento de cosa de tan mal exemplo como esto fue e provehirian sobre ello rigorosamente assyn como a tan gran delicto e exesso lo requirria el qual fizo torbar e dilatar los dichos negocios de la general congregacion e a lo menos a los malfechores lançaran fuera de los regnos assyn como a turbadores del bien publico de la corona de Aragon e que sobre esto non
fecieron cosa alguna ante que lo que es de maravellar se consentio que algunas gentes de alguno de los competitores veniessen e estuviessen et stan notoriamente com los matadores del dicho archiepiscopo et en su valença: et visto esto et rescelando que los dichos matadores com la valença de las dichas gentes non acabassen de matar e de destruhir a todos los parientes e amigos del dicho archiepiscopo e a los otros que eran entrados en su valença algunos otros parientes e amigos del dicho archiepiscopo e de los suyos e de otros valedores que entraron en Aragon en valença de aquellos entraron dentro en Aragon en succurso et acorso e defension de los otros: e dize el dicho senyor infante que veyendo la texeditat dellos de alla que non curaren de fazer provisiones algunas sobre tant e tan detestable malefici e que consentian que las gentes sussodichas diesen favor e esforço a los malfachores e que estas cosas pudrien acaescer por favores e desordenados que algunas presonas parciales e de la valença sussodicha fassian e darian embargos e impedimientos que purian a los que son buenos e dichas intenciones quesiessen fazer algunas provissiones que por que se escussasse que mas males e dampnos los dichos malfachores e sus valedores non fasiessen que permitio la entrada de las otras gentes que despuys entraron en valença de los parientes del dicho archiepiscopo e por ajudar a vengar su muerte mediante justicia e por su defension de aquellos: e dize el dicho senyor infante que manifestamiente paresce que la entrada de la dita gente ha fecho muyt gran provecho en el regno de Aragon asi para el bien de la tierra como por el ayuntamiento de la general congregacion ca si aquella gente non entrara los dichos malfechores con la valença sussodicha ovieran andado estruyendo et matando por todo el regno e poniendo embargos e empedimentos por que la general congregacion no sen legasse.
- YO EL INFANDE. - La qual aquellos quesieren e querien embargar si podiessen e la gent que alli entro segund las relaciones que dalla vienen non han fecho cosa non devida ni cosa que non se pudiesse o deviesse fazer por valedores assy en estos regnos como en aquellos segund costumbre antiquada de los unos regnos e de los otros: e dize el dicho senyor infante que non se puede nin deve presumir que por la entrada ni stada de la dicha gente que ell oviesse volundat como la non ha de proceder a cosa non devida salvo ajudar que se fasse la discussion de la justicia que quando tal cosa oviese de fazer el lo faria publicamiente et poderosa et honesta segund su linatge poder e stado requieren. - Item como quier que la entrada de la gente se fizo a occassion de los matadores del dicho archiepiscopo e despues por negligencia de aquellos qui sobre la dicha muerte devieran provehir non permitir que a los malfachores fuesse dado favor e valença pora seer defendidos e assyna e opportunidad pora fazer e cometer mas malificios: pero por demostrar la buena e sancta intencion que ell dicho senyor infante tiene en estos fechos el dicho senyor et infante ofresce que si algunos de los castellanos que son entrados a fazer la dicha valença avian fecho algunos dampnos e injurias a personas algunas o en bienes de otros que non sean de los dichos matadores e valedores delos: quel fara bien e desempatxada justicia et fara fazer emmienda a los dampnificadores. - E dize el senyor infante que segund esto le parese que segund rigor de justicia e aunt segunt lo que a seguridat de la tierra comple pera que otros scandalos en ella de novo non recrescan por obra de los dichos matadores e sus valedores que ell non devia fasta otra provision en ello ser fecha fazer tomar en Castella los castellanos que son entrados en Aragon por causa de la dicha valença por quanto salidos los castellanos el regno quedaria en mayor scandalo que primer ca la potencia de los dichos mathadores e turbadores del bien publico e de sus ayudantes fincara mayor et los scandalos e turbaciones crecerian en el regno de Aragon e con tanto se turbaria el coneximiento de la justicia de la succession. - Pero cobdiciando brevemente venir a fyn devida destos negocios sobre lo explicado por los dichos mensatgeros el dicho senyor infante embiara prestamente sus ambaxadores a los parlamentos de Aragon et de Valencia e principado de Cathalunya e los fara com los dichos sus embaxadores tal respuesta que rahonablamiente se deven tener por contentos e conoceran que quiere segunt lo ha offerido por su parte tirar toda cosa que pueda traher escandalo e desviamiento de la justicia. E desta respuesta ell dicho senyor infante mando fazer los scriptos amos de hun tenor ell uno por los dichos embaxadores del dicho principado e lotro por que quedasse en su camara del dicho senyor infante Ferrando de los nombres de los dichos mossen Ponç de Perellos micer Domenge doctor - YO ELL INFANTE. - E yo Diego Ferrandez de Vadillo escrivan de mi senyor el infante lo fiz scrivir por su mandado.  

Leyóse por último en la sesión de este dia la carta que sigue:

Núm. 212. Tom. 17. fol. 1014.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: axi sobre la prosecucio e expedicio dels affers concernents la mutacio de aquest parlament en aquexa ciutat segons per altres letres vos havem ja scrit com sobre algunes altres coses que apres son acorregudes tocants los dits affers en turbacio e destrich de aquells aguy e tractants de algunes persones que desigen enburlar los affers de aquest regne procurants divisions e sembrants zitzanies en aquell havem informats de nostra intencio affeccio e voler los honorables micer Jacme Pelegri e en Ferrando de Sent-Ramon missatgers nostres exhibidors de la present pregants affectuosament et cordial les vostres reverencies nobleses e honorables savieses que a les paraules dels damunt dits donets plenera fe e creença e sobre les coses explicadores per ells sobre los dits affers los donets bona clara e presta resposta segons de vosaltres fermament confiam: e considerants que les coses per nosaltres instades e demanades redunden en gran benavenir dels affers dels regnes e terres a la reyal corona sotmeses car procuren expedicio avinença e opportunitat singular de venir prestament en concordia a la conexença de la justicia de nostre rey e senyor e publicacio de aquell inclusivament. Et si coses algunes molt reverents egregis nobles et honorables senyors vos son plasents que façam scrivitsnosen fiablament. E sia vostra guarda protector e endreçador Lesperit sant. Scripta en Vinalaroç e sagellada ab lo sagell del procurador del reverend bisbe de Valencia a V de octubre del any MCCCC onze. - Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a vostra honor.

Sesión del día 8.

Después de haberse tratado del pago de algunos sueldos a varios embajadores, y de haber Pedro Ferrer, enviado por Jaime de Urgel, esplicado su embajada, reducida a instar al parlamento que despachase con prontitud el negocio de la sucesión; se acordó escribir a los disidentes de Valencia la siguiente carta:
Núm. 213. Tom. 17. fol. 1018.

Molt nobles et honorables senyors: continuament pensants e entenents ab sobirana vigilança en los affers de la reyal successio que tenim entre mans cercant vies saludables et directives a la presta expedicio de aquells havents ferm proposit que atrestal es vostra intencio e voler pregamvos axi affectuosament com sabem e podem que per lo beavenir principalment dels dits affers e per utilitat de la cosa publica de aquex regne e vostra vullats sens alguna triga venir a la vila de Trayguera car prestament seran aqui ab vosaltres nostres missatgers notables ja per aço elegits los quals vos comunicaran les raons hi causes per les quals vosaltres hi sots granment necessaris: e aço sius vendra en plaer molt nobles et honorables sia foragitada tota triga. E rescrivitsnos ivarçosament vostra venguda et la jornada que porets esser a la dita vila de Trayguera per lo correu portador de la present lo qual vos trametem per aquesta sola raho de guisa que sens perdre un punt ni una hora axi com es molt necessari nostres dits missatgers hi puxen esser. E tingueus molt nobles e honorables senyors en sa proteccio Lesperit sanct. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a VIII dies de octubre del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 9.

Se presentaron en este dia Juan de Moya, Gilaberto de Centelles, Pedro Catalan y Clemente de Vilanova, enviados nuevamente por el parlamento de Valencia, y en virtud de su credencial pidieron que se contestase a lo anteriormente manifestado por los otros embajadores, Jaime Pelegri y Fernando de San Ramon. Leyóse después una carta de Juan Dezplá, concebida en estos términos:

Núm. 214. Tom. 17. fol. 1021.

Als molt reverends nobles e honorables et savis senyors los del parlament del principat de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: hir que fonch diluns a V del present mes rehebi vostra letra dada en Tortosa a XXX del mes de setembre prop passat en la qual me encarregavets que ab gran cura e diligencia continuas et prosseguis los fets per que era açi certificantsvos cascun jorn en quin punt los affers serien: a la qual letra molt reverends nobles et honorables senyors responch que yo per part de aquex parlament e mossen (mosssen en el original) Berenguer de Tagamanent per part del regne de Mallorqua cascun jorn instam a les persones diputades a tractar ab nos e encara a tot lo parlament de Arago que vullen ab sobirana diligencia entendre en los affers per quench som e aquells avançar: e es ver que alguns dias son stats ab nos pero senys strenyer los fets principalls per quench som praticham dalguns punts extraordinaris en special hu dient quells donave vijares que strenyer los fets preparatoris sense que nonch fossen los valencians o no fossen mesos en fadiga no fos mes enbaraçar los fets que aviarlos: e que aço havia mostrat experiencia en lo parlament de Calatayud car dins VII o VIII jorns foren concordes los missatgers de Cathalunya ab ells e apres la venguda dels missatgers de Valencia enburlas et si hac a treballar mes de quatre mesos: e jatsia per nosaltres sie replicat que sens finar com aquests fets se hajen a refferir als parlaments porien tractar de la dita materia et haver sentiment los uns de la intencio dels altres pero tro a la jornada de huy non havem feta altra conclusio sino que ells han elegit frare Enyeguo del Faro per trametre en regne de Valencia per tractar ab los de dintra e de fora ques concorden e que en concordia o cascuns per si trameten aci lurs missatgers per tractar dels dits preparatoris et si trametre nols volen a protestarlos que en absencia et contumacia dells tractarian dels dits affers et a fer totes aquestes coses li entenen a donar poder bastant: trop que haurien gran plaer que vosaltres fessets semblant e que los missatgers vostres et lur ne traguessen una matexa conclusio. Entretant par molt reverends nobles senyors que sien de intencio se deja scriure als competitors que sacosten als lochs hon se tenen ara los parlaments car dien que tant temps los ha hom a donar que sens falla en lendemig be serem concordes de tot ço quens havem a concordar sobrels preparatoris de la justicia: en aquest fet mossen e yo havem dat orella per ço com es concorde a hun capitoll contengud en les instruccions per vosaltres a mi donades. De ço que contendran les dites letres ne com seran ordonades encara non havem tractat: pero hannos donada jornada que deman siam ensemps: de ço que si seguira per avant cascun jorn ne enten informar vostres reverencies paternitats nobleses e honorables savieses les quals scriven a mi totes coses a ells agradables. De ço molt reverends nobles e honorables senyors quis compte en la cedula interclusa dins la letra sobre lo fet de Morella e dells alamanys robats per los castellans robats a Maella vos responch que per lo carrech que men donas en ma partida yo ne parlat et stret tant com he pogud et tots retensen inocents dient que aço fan los homens de Morella que soldejen alguns castellans et altres empreu qui son lurs parents quells fan valença la qual cosa ells bonament no poden destolre: dels alamanys qui son stats robats a Maella dien que no pod esser donat carrech a castellans ni a neguns qui sien aci com ells no participen en aquelles parts ans es pus versemblant ho façen los qui en aquelles partides continuen. Scripta en Alcanyiç a VI de octubre del any MCCCC et onze. - A servir et honor de vostres paternitats nobleses et honorables savieses prest Johan Dezpla missatger per vosaltres trames al parlament ques te en Alcanyiç.  

Sesión del día 10.

Los embajadores valencianos pidieron nuevamente que se contestase a su embajada, y el parlamento acordó darles la respuesta que sigue:

Núm. 215. Tom. 17. fol. 1024.

Molt noble et molt honorables et savis senyors: lo parlament general del principat de Cathalunya ha hoyda la letra de creença tramesa per lo molt reverent noble molt honorable et savi parlament del regne de Valencia al present parlament e les coses clarament et distincta per vostres gran noblesa et saviesa explicades e contenen effectualment dues coses la una salutacions graciosas laltra prechs e exortacions fraternals que sia respost per aquest parlament sobre e la forma dels capitolls menejats e segons se diu per via de parer formats a Calatiu sobre lo cars dels presidents entre los molt reverends nobles molt honorables e savis parlaments dels regnes de Arago et de Valencia e los reverend nobles et honorables missatgers per part del dit principat a la dita ciutat de Calatayu tramesos per manera que lo dit parlament de regne de Valencia lo qual es ajustat a Vinalaroz e mal alleviat puxe entrar en la present ciutat de Tortosa per acusar los arduus affers menejats tocants la successio en guisa que breu puxam veure et conexer nostre rey princep e senyor per justicia e cessen a seguir: respon lo dit parlament e primerament segons es stat ja dit lo present parlament regraciara les cordials fraternals salutacions a ell trameses per lo molt reverent noble et molt honorable parlament del dit regne de Valencia offerintse a tot ço que per aquell et vosaltres pogues bonament complir. - A la segona part explicada per vigor de la dita creença respon lo dit parlament que jatsia cordialment et ab gran amor lo present parlament cobeeig et desig complaure a tot voler et plaer del dit molt reverent noble honorable et savi parlament: empero placia a vosaltres de sofferir et tollerar si sobre les entrada ferma de capitolls e altres coses concernents lo be publich del dit regne de Valencia bona segura e pus breu expedicio dels affers que tenim entre mans lo present parlament enten a tremetre sos missatgers al dit molt reverent noble et molt honorable parlament del dit regne et als molt noble et molt honorables barons cavallers et gentils homens quis dien forans: pregants vosaltres molt nobles et molt honorables senyors que dejats de la dita ambaxada trametadora vostres principals avisar devents vosaltres confiar axi com rahonablament lo present parlament confia que los vostres principals hauran la dita missatgeria per agredable et fructuosa si a Deu sera plasent.

A la carta del embajador Juan Dezplá se resolvió también contestar en estos términos:

Núm. 216. Tom. 17. Fol. 1026.
Al molt honorable micer Johan Dezpla conseller en cap e sindich de la ciutat de Barchinona missatger trames per lo principat de Cathalunya en lo parlament general del regne Darago. - Molt honorable: a VII del mes de octobre reebem una letra vostra a la qual vos responem que nosaltres crehem fermament e aquesta es nostra ferma fiança que vos fets vostra bona diligencia en donar bo e breu spatxament als affers quius son comanats els cuytats de tot vostre poder: les quals diligencia cura et ansia ab bones e savies maneres segons vostro bon costum vos pregam continuets fins que puxats nosaltres certifficar plenament de la intencio del parlament de Arago en los preparatoris segons tenor de vostres instruccions: e jatsia noy hage encara algun missatger per lo regne de Valencia empero segons per vos fonch rahonat e molt be entro cant trameses a nosaltres los capitols los quals sobre los dits preparatoris per via de parer menajarets ab lo dit parlament porie esser deliberat per nosaltres sobre aquell e pessant e seria la materia pus entesa haurem plaer que menejada per aquex parlament ab vos ensemps la forma de la intimacio fahedora als competitors e acordada per via de parer lans trametats per ço que vista aquella vos ne pugam scriure nostra intencio eus certificarem del altre cap menejat ço es quant sera feta la intimacio als competitors. Beus direm la intencio de nosaltres que si bon cor ha lo parlament de Arago en abreviar e nosaltres millor: pero desijam ab ques faça ab degud orde e segons se pertany. De tot aço ab la forma de la votacio o intimacio fahedora als competitors nos certificarets amplament et breument ne haurets resposta: e sobre tot molt honorable vos pregam que lo parlament de Arago conega tots temps en vos e vostres dits abreviament dels affers tant com sie possible e puxa soferir la natura del fet. Nosaltres per acordar los valencians los tremetem missatgers axi com aquex parlament: confiam que sera beavenir. Parlant ab vos del darrer cap de la letra vos responem que a nosaltres no par bo just ne rahonable ço quis diu esser anantat per los castellans en les aldeyes de Morella en lo loch appellat Cinch Torres lo qual se diu esser entrat per aquells e de aço ses vengud clamar lo loctinent de governador que li eren stades dites per los dits castellans algunes paraules ben carregoses es sinc dit que combaten ja lo Forcall aldea de la dita vila de Morella e que entenen anar pus avant: aço senyor molt honorable no la bona cara et specialment que los castellans sien partits de aquella vila hon son aquells quills pogueren haver retenguts et cohidits de talls fets: hoc mes anant nos par bon procehiment lo ja dit per la raho quis seguex com los missatgers qui son anats daquest parlament en Castella los quals havem cobrats no han pogut impetrar del senyor infant que el ne faça tornar la gent darmes jatsie diga que ell no lay ha feta entrar mas es ver que nou ha prohibit: pregantvos que sobre aço ab aquelles pus cubertes e santes maneres que sabrets e porets ne tractets ab aquelles persones de aquex parlament les quals conexerets que si hajen bona intencio ey puxen fer o ab tot lo parlament si ho veurets fahedor: e instats sobiranament que tals enantaments cessen que companya o gent de algun dels competitors nons correguen la terra ne prengan los lochs de la corona reyal com sia cosa injusta notoriament e mal feta: e ço quen porets saber ni sentir de aquex parlament o de aquells ab qui tractarets de aço e de aquells remeys quen acordarets nos vullats certifficar prestament duptantnos que si axi volran obrar los dits castellans que els altres competitors voldran fer consemblant e deliberar degudament la justicia ab tants treballs e despeses sia assats inutil e infructuos. E tingaus molt honorable en sa guarda lo sant Sperit. Dada en Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a X dies de octubre del any MCCCC onze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 12.

Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle, enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito, acordado por el parlamento.

Núm. 217. Tom. 17. fol. 1030.

Lo parlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offerta per los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegri doctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e sengles coses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que jatsia ab gran fraternal e cordial amor aquest parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desig del dit parlament del dit regne de Valencia empero a present per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sos missatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiu per via de parer segons se diu concordats no ha desliberada certa resposta ans per les dites coses et altres toquants proffit e utilitat del regne o comu be del dit molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e molt honorables senyors quis dihen forans lo dit regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e ferma no han de present clara resposta de hoc o de no e de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sia nothori que lo present parlament de la mort del senyor rey a ença ha continuament treballat en tot bon espatxament dels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre los regnicoles dels regnes a la corona reyal pertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferint per esguard de bona fraternitat e per ço que tot mija turbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com a ell se pertanga ensemps ab los altres regnes e terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pus breu temps que sia possible a veure manejar e discutir e desliberar qual es son ver rey princep e senyor justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la qual resposta requer lo present parlament a cascun singular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita cedula et presa a ells e a cascun dells liurets carta publica com lan volran.  

Sesión del día 13.

Se abrió con la lectura de una carta recibida de Juan Dezplá, que dice así:

Núm. 218. Tom. 17. fol. 1032.

Als molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors los del parlament del principat de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a vostra letra dada en Tortosa a V del present mes dos punts conclusius contenent responch al primer toquant lo fet de Morella et de ses aldeyes segons ya per altre letra mia vos he scrit que moltes vegades yo
he parlat ab aquests senyors del parlament Darago e especialment ab los governador justicia e don Berenguer de Bardexi pregant exortant e carregantlos de part de vostres reverencies nobleses e honorables savieses que tals procehiments importants scandells tan grans e preparatius de irreparables dans volguessen fer cessar tolre o almenys sobreseure tro que per justicia veja hom qual es nostre ver rey e senyor: e hanme respost tota vegada que ells ni lo parlament Darago no fan aço mas los regidors de la vila de Morella qui son notablament anuyats de Arago pretenents que lurs aldeyes contra tenor de certes sentencies entre ells en temps passat donades e per cascuna de les parts loades e aprovades se volen exhimir en gran dan e prejuhi a la dita vila de moltes coses a les quals son sotsmeses han assoldadats cert nombre de gent de castellans açi en Arago e aço per fer reduhir les dites aldeyes en ço que per virtut de les dites sentencies son sotsmeses et obligades e tornar en possessio paciffica que han tenguda per tots temps: e que alguns amichs molt poderosos del capita et dels regidors jatsia no puguen fallir a lurs parents pero per squivar tants mals ans que gents de aquest regne hi anassen se eren meses a tractar entre ells et havien portats los de Morella en sobreseure la exequcio tro fos conegut qui dehia ver: pero quels arbitres quen conexerien haguessen a pronunciar dins hun mes et que si strenguessen e los de las aldeyes nou volgueren fer en aquella forma: perque los de la vila vehentse despullats per tornar o continuar lur possessio han procehit en la manera que huy son los affers: e yols replicava que les aldeyes ço que fahien ab ordinacio mantenien del governador de Valencia repplicant quel guovernador havia procehit voluntariament e parcial et que los de Morella ni los amichs que havien en Arago allo no podien comportar niu comportarien. Axi molt reverents nobles et honorables senyors que yo aci no puch metre altre remey. Lo missatger que vosaltres havets tremes a Morella ma scrit daquesta materia: tremetvos la sua letra en la forma per la qual veurets los affers en quin punt son. En aço senyors de quem encarregats que tenga aprop los affers perque principalment son açi responch a vostres paternitats reverencies nobleses et honorables savieses que la major ansia que huy he es aquexa. Ja per altre correu vos he scrit los affers en quin punt heren tro en aquella jornada: apres som scrits mossen Berenguer e yo ab los tractadors quens han dats e jatsia a començament fossen XII ara se son reduhits solament al bisbe Doscha a don Johan de Luna a don Domingo Lanatja a micer Johan de Junes e don Berenguer de Bardexi. Havem molt menejat sobre la ordinacio de les letres qui deuen anar als competitors et par quels dits tractadors sien de oppinio que deuen esser intimatories e no citatories: encara non han parlat ab lo parlament tant tost quen hajen parlat metre en scrit la manera en que ells ho entenen vos en tremetre translat per ço que vostres paternitats reverencies nobleses e honorables savieses puxen sobre allo desliberar e informar a mi de vostra intencio. No entenen empero que en la dita intimacio deja haver dia ni loch. Hauriem gran plaher que vessem les paraules quel senyor rey dix en sos darrers dies quant dix que haguessem per senyor aquell a quis pertany lo regne per justicia: perqueus placia si possible es que les me trametats en lur forma: appar empero als dits tractadors que les dites letres intimatories sien tremeses a cascun dels dits competitors singularment e distincta per una notable persona en nom e veu de tots los parlaments o de cascun parlament hi haja una persona per intimar aquelles intimatories cascuna de les dites persones portans de cascun parlament et si hu hi es tremes solament de tots los parlaments o letres de crehença en virtut de la qual los sia explicat que en cas que ells acorden de tremetre lurs advocats e procuradors que aquells tremeten simplament et no ab molta gent: e mes avant que durant lo temps dins lo qual se leguiara a fer lo general ajust algun dells nos moga de son territori. Daço empero no sha res finat car dema que sera dilluns ho deuen repportar en son parlament e apres fernos han resposta daço que hauran concordat. Mes avant ses mogut per los dits tractadors que fos feta una letra als de Valencia quis dien deffora que ells o certes persones fossen prestament a Trahiguera e que lo missatger elet per aquest parlament ensemps ab los missatgers del principat fossen en lo dit loch de Trahiguera per ço que poguessen tractar de concordarlos ab los de la ciutat qui son en lo loch de Vinalaroç et aço fessen curt dins II o tres dies: et si concordar nols poguessen que cascun dells tremes hun missatger aci per tractar en aquest parlament et ab nosaltres dels preambols fahedors per veure la justicia final: e hon fer nou volguessen que en aquell cas los dits missatgers haguessen poder de protestar e intimarlos que si procehiria altrament segons per justicia se trobaria fahedor. E sia ab vostres paternitats nobleses e honorables savieses lo sant Sperit. Scripta en Alcanyiç a XI de octubre del any MCCCCXI. - A servir e honor de vostres paternitats nobleses e honorables savieses Johan Dezpla missatger per vosaltres trames al parlament Darago.

Se acordó también en esta sesión escribir varias cartas que están indicadas, pero no insertas, en el acta; a saber: una a la diputación del principado, remitiéndole las cartas e instrucciones que debían llevarse los embajadores destinados a Sicilia, para que añadiese, quitase o corrigiese en ellas lo que le pareciese; otra al duque de Gandía, pidiéndole que revocase la orden de no socorrer a los araneses, que había dado a sus vasallos del condado de Ribagorza; y otra al conde de Pallars, rogándole que alzase el destierro de sus estados que había impuesto a algunos naturales del indicado valle de Aran. Finalmente, en este dia quedaron elegidos Felipe de Malla, Pedro de Perellós y Alberto Çatrilla, para ir en embajada a los nobles disidentes de Valencia, a fin de conciliarlos, si fuese posible, con el parlamento general de aquel reino. Tratóse en seguida del pago de varias cantidades, y se levantó la sesión de este día.

Sesión del día 15.

Leyéronse en primer lugar las cartas que siguen:

Núm. 219. Tom. 17. fol. 1037.

Als molt reverends egregis nobles honorables et savis senyors los del parlament del principat de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverends egregis nobles honorables e savis senyors: segons per ma ultima letra vos he scrit lo parlament Darago havia proposat scriure als del parlament de Valencia quis diu deffora que vinguessen en algun loch prop de la hon son los del parlament quis appellen dins la ciutat per ço que stants los uns prop dels altres los missatgers per ells e vosaltres trametadors sobre lur concordia poguessen aquella pus facilment tractar: e per exequir les dites coses han ordonada la letra trellat de la qual tremet a vostres reverencies nobleses e honorables savieses interclus dins la present: et trametem ab lo present correu la dita letra en sa forma qui va al dit parlament deffora per ço que si vostres grans paternitats reverencies nobleses et honorables savieses ho han per bo lus scrivan semblantment e per correu cert tremetan abdues les dites letres al dit parlament quis diu deffora et de aquelles port resposta la qual vos placia decontinent tremetre aci et rescriure a mi de vostra intencio ço queus parra ques dega prosseguir sobre aquests affers. Scripta en Alcanyiç a XIII dies de octubre del any MCCCCXI. - A servir et honor de vostres paternitats nobleses e honorables savieses JohanDezpla missatger per vosaltres trames al parlament Darago.

Núm. 220. Tom. 17. fol. 1037.

Al molt reverent egregi noble et honorable lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: vostra letra havem rehebuda dada en Tortosa a VIII de octubre et una altre ne havem rehebuda de mossen Domingo Mascho ensemps ab la vostra dada a VIII dies del present mes de octubre les quals letres vostra e de mossen Domingo Mascho son
stades preses al correu en Vila-Real e ubertes e tornades a recloure axi com han fet de altres que daquexes parts nos son stades tremeses: de la qual cosa vos certiffiquam e axiu trobarets en veritat si interrogats lo correu: a la qual letra vostra senyors molt reverends egregis nobles e honorables responem que nosaltres per algunes bones rahons favorables a la justicia e major be dels fets havem detardat nostra partida pero reffiants e confiants molt en vostra sana verdadera e justa intencio per la qual nos sollicitats a cuytar nostra partença per ço en lo nom de Deu havem desliberat de partir fort breu et continuar nostre cami a la vila de Trahiguera en la qual Deu volent serem per tot lo present mes de octubre et ans del dit temps lo pus prest que porem hi serem alguns de nosaltres los quals representaran tots los altres per entendre en los fets e per los quals decontinent que sien en la dita vila ne serets certiffiquats. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en la Pobla de Benaguatzir a XI dies de octubre del any MCCCCXI. - Los del parlament general del regne de Valencia justats en la Pobla de Benaguatzir apparellats a vostra honor.

Núm. 221. Tom. 17. fol. 1038.

Als molt nobles et molt honorables e savis senyors los barons nobles cavallers et gentils homens quis dien fora la ciutat de Valencia. - Molt nobles et molt honorables et savis senyors: huy data de la present havem hauda vostra letra feta en la Pobla de Benaguazir a XI del present mes a la qual vos responem que som molt contents et aconsolats de la vostra presta venguda que diets fer a la vila de
Trahiguera et de la tramesa daguns qui presentaran tots vosaltres per entendre en los fets de la successio: pregantvos affectuosament que vullats encara axi prestament com porets bonament cuytar vostres tremesa et venguda a la dita vila de Trahiguera et no dilatarho en alguna manera sius plaura car tota cuyta seret trigua. E per aquesta raho per no perdre temps nosaltres farem partir nostres missatgers dema Deus volent daci qui seran ab los del parlament de Valencia et vosaltres. Esperam en nostre senyor Deus quen exira conclusio e operacio utill e als affers de la successio fructuosa. Descortesia nos es stada feta del pendre e obrir nostres letres ens desplau molt et sens dubte naurem lo sentiment que deurem. E sia molt nobles et honorables et savis senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en la ciutat de Tortosa sots lo sagell del vicariat de la Sgleya daquella. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Tratóse ademas, a instancia de Francisco de Erill, de la paga que debía darse a los ballesteros y demás gente armada que defendía el valle de Aran, y del quebranto que estos sufrían en el cambio de la moneda, pagándoles con escudos franceses, a razón de diez y siete sueldos jaqueses uno; sobre todo lo cual se determinó escribir a los diputados.

Sesión del día 17.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta:

Núm. 222. Tom. 17. fol. 1040.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: tant son notoris los actes de mals empreniments et adversitats perpetrades en les partides de Morella per persones no tements Deu e la senyoria que no dubtam que a vostres audiencia e sabuderia pervenguts no sien e senyaladament ço que de fresch corrents tractes de concordia entre Morella e les aldeyes ses seguit de la occupacio e preso del loch de Cintorres en que son stats los de Morella ab capitans domens de cavall de castellans qui cruellment sinch son hauts roban e injurian en moltes maneres los sotsmeses de la corona reyal e de hun altre loch assats fort qui sinch es perdut abandonantse per ço com no hera fornit de gent ne de vitualles: e quant aquests fets mes consideram tant los havem per pus terribles e enormes ens porten en majors ansies en vigilies continues de investigar remey don la plaga contagiosa que corra en lo temps present fos guarida ab medecina la qual marex. Tot aço senyors cessaria Deus aydant pus tos examinada e publicada la justicia daquell qui es rey et senyor nostre e successor en la corona reyal: et tant com triga tant augmenten contra molts audacies improvades et males oppinions e sements de zizanies e de cisme qui no es pera res qui bo sia mas a donar torb ço que Deus no vulla a les coses tant urgents que los regnes e terres han entre mans: don cove senyors et es molt necessari que ab sobirana cura postposats tots altres actes com no hajen paritat ab aquests los de la dita examinacio passegen en ferm e prenguen fi ab celeritat per tal guisa que justicia nos faça prestament conexer nostre rey e senyor. Perque senyors les vostres reverencies nobleses et savieses honorables exortam et cordialment pregam queus placia les coses metre en tal orde que sens difficultat vosaltres senyors e lo parlament daquest regne ab los altres quiy dejen esser dins aquexa ciutat comuniquets et tractets de la acceleracio de la dita justicia remetent als dies e loch ço es en Tortosa hon sera parlat e comunicat dels affers principals segons dit havem tractes en color de concordia car no serien per pus sino donar dilacio als feyts axi com ja ses feyt tro aci sens fruyt a culpa de qui allis pora veure en ubert: e nostra intencio es qui tractes nos deuen scoltar deça Tortosa la qual per res no mudarien si millor raho nons era donada e mostrada ço que no vehem. No resmenys que al present sia provehit a la extrema necessitat en que es lo loch del Forcall aldea de Morella e alguns altres ab ells concordes de bona perseverança et vera obediencia e dreta oppinio que per feeltat nou recusen ni temen affanys dans e perills personals per servey del senyor rey e de la dita corona mas sia prest en altre manera lo dit loch no es sens perill de perdres axi com altres qui son stats entrats e esvehits sens justicia. E lo sant Sperit haja les vostres reverencies nobleses e savieses circunspectes en sa proteccio. Scripta en Valencia a XIII de octubre. - Los jurats e consell de la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats en totes coses.

Se acordó además el pago de varias cantidades debidas por gastos de correos y otros conceptos.

Sesión del día 19.

Prestado el correspondiente juramento por algunos que acababan de presentarse de nuevo en el parlamento, se dio principio a esta sesión leyendo una carta de los embajadores que habían ido a Valencia, concebida en estos términos:

Núm. 223. Tom. 17. fol. 1043.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors. Nosaltres exequints vostres ordinacio et voler ir ques comptava a XVI del present mes en hora de tercia arribam et attenem al loch de Vinalaroç ahon trobam lo molt reverend noble et honorable parlament del regne de Valencia al qual ans quens dinassem premeses et donades a ells en aquella millor pus dolça e savia manera que havem pogut e sabut saluts e consulatories fraternals caritatives et de gran colligança et de vera amistat los explicam la ambaxada per vostres reverencies nobleses et molt honorables savieses a ells tramesa: et responguerennos que lo dit parlament del regne de Valencia regraciava molt a aquex parlament les fraternals dolces consulatories et caritatives saluts a ells per nosaltres trameses. E descendent als articles et caps de la dita ambaxada a ells explicada al primer cap o article continent exortacio amonestacio e raquesta que per benefici del alt misteri de la successio que tenim entre mans prestament vullen els placia tremetre sa notable ambaxada al parlament Darago ajustat en la vila Dalcanyiç axi com ja ha fet aquest parlament et lo regne de Mallorques per parlar tractar e entervenir et menejar sens diffinir ab lo dit parlament e ambaxadors dels preambols preparatoris et antecedents necessaris utils e expedients a la discussio e examinacio disposicio e diffinicio e vera conexença de la successio de la reyal corona et dequell qui per lo dret cami de justicia deu esser nostre e llur ver rey princep e senyor: respongueren que lo dit parlament lur ab gran fervor enten e treballa tant quant pot en los dits affers et que de fet havia ja intencio de tremetre sa embaxada al parlament del regne de Arago per tractar e praticar ab ells et ab tots altres qui fossen dels dits affers: et de fet havien pregat et scrit per sa letra al dit parlament de Arago com lo parlament de Valencia era ajustat en lo loch de Vinalaroç prests e apparallats de tractar ab ells missatgers ensemps e ab los altres regnes e terres a la reyal corona Darago subjectes sobre la expedicio del negoci de la dita successio: sobre la qual letra lo dit parlament del regne Darago scrivintlos se ha aturada delliberacio et acord lo qual encara nols ha tremes: mas que deslliberat per lo dit parlament ells eren prests et apparallats de trametre lur ambaxada et fer tot ço que justament et rahonabla deguessen fer en lo dit negoci segons clarament porets veure per los translats de les letres quels dits parlaments sobre aço la hun a laltre se han trameses los quals vos trametem dins la present interclusos. Al segon cap o capitol continent que com los lurs missatgers pochs dies ha stants en Tortosa nos fossen tenguts per contents de la resposta per aquex parlament feta sobre la entrada e ferma de capitols per ells demanada nosaltres en aquelles pus dolces . . . . . . fraternals paraules e colligatures que havem poscut ni sabut los havem rahonat la bona sana e sancera intencio de aquex parlament et los motius e rahons qui lhan mogut a ferlos la resposta quils fonch feta respongueren quen aço eren cerciorats: pero apres moltes rahons et mothius per nosaltres a ells de part vostra dites e replicades parech a nosaltres que fossen molt endolcits et ablanits sobre aquest cap o punt. Al ters cap o capitol continent que aquex parlament ha haut gran desplaher de alguna discordia que novament es sortida entre lo dit lur parlament e alguns barons nobles cavallers et gentils homens quis dien forans per tractar unitat fraternal et concordia entre ells sobre lo convenir en aquexa ciutat et que aquex parlament ha tremesos e tremet nosaltres als dits barons nobles cavallers et gentils homens quis dien forans per tractar unitat fraternitat e concordia entre ells sobre lo convenir en aquexa ciutat et que durant aquest tracte los placia un poch sostenir per alguns pochs dies en lo dit loch: respongueren que lo parlament lur era parlament convocat et ajustat axi com convocar et ajustar se devia et apellats tots aquells qui apellats hi devien esser et han acustumat de entervenir en parlaments et que james no ha tanquada la porta a algu qui hi degues volgues ho pogues entrar: e que lo dit parlament no ha questio ni debat ab negu et que si alguns se volen separar del dit parlament que ells noy poden altre fer pero tots temps que venir vullen e entrar en lo dit parlament los sera uberta la porta axi com es a tots aquells que hi poden deuen e han acustumat de entrarhi: e segons que sentim troban plaher en lo dit acte de concordia: e aximatex fonch per nosaltres dit exortat e pregat al dit parlament que com per aquex parlament fossen trameses algunes letres als barons cavallers et gentils homens quis dien forans daquex regne et alguns quis vulla que sien haguessen preses algunes letres et pres al portador et aquex parlament et nosaltres veguessem be que lo lur parlament non sabes ans lo plagues sobre aço provehir: e ells mostrants quen havien gran plaher respongueren que ells noy sabien res pero quells era stat dit que algunes letres de alguns singulars eren stades preses et ubertes a Vila-reyal entre les quals havia letres de aqueix parlament et que aquelles no foren toquades ne empaxades al portador: e haudes aquestes respostes apres fom dinats partim del dit loch venguem a sopar et a jaure al loch o vila de Trahiguera per continuar e finar nostra embaxada ab los barons cavallers et gentils homens quis dihen forans com hinc sien car nonch havem trobat algu nin sabem certinitat alguna encontinent scrivim al reverend senyor lo mestre de Muntesa et micer Pere Pujol prior del monestir de la Vall de Jesu-Christ quels placia esser a Sent Matheu o la hon los plaura al pus prest que puxen ab los quals nos entenem a informar sobre la dita questio o debat. A present no sabem res dels missatgers daquex parlament residents en Alcanyiç. Daço que fins aci havem fet et ses seguit curam de certifficar vostres reverencies nobleses et honorables savieses per ço que hi puxats provehir et manar a nosaltres ço queus sera plasen. Dels altres affers que farem vos certifficarem clarament seguons se seguiran per horde. E sia lo sant Sperit vostra guarda et proteccio. Scripta a Trahiguera a XVII de octubre any MCCCCXI. - Los missatgers daquex parlament destinats en regne de Valencia a vostra honor e servir prests.  

Luego después se leyó también la que sigue:

Núm. 224. Tom. 17. fol. 1046.

Als molt reverends nobles e honorables et savis senyors los tres braços justats en lo parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverends molt nobles et molt honorables e savis senyors: be crehem que vostres reverencies no ignoren les grans crueltats e sobergues injusticies que en aquesta terra son stades fetes e enseguides per la venguda del guovernador de Valencia et de mossen Johan de Vilaragud dientse lochtinent de aquell: les quals son stades grans e de tal natura que lo gran repos que en aquesta terra era axi de bona pau e concordia entre les gents com de bens temporals tot nos han convertit en lo contrari stament dequens han feyt venir aquesta terra en total dirruiment et destruccio no sabents causa: perque de les dites crueltats et injusticies a present per no fadigar vostres reverencies engrunadament non curam res dir per evitar prolexitat de scriure et aximatex per tal com crehem quels honorables mossen Pere Dezbosch e Nasbert Çatrilla missagers per lo honorable principat et parlament de Cathalunya en los dits affers tramesos personalment han vistes
les dites injusticies e los quals largament les dites coses a vostres reverencies hajen ja explicades. E jatsia molt reverends nobles et honorables et savis senyors de les coses dessus dites e altres ab aquelles instancia e maturitat que Deus nos haura administrades haguessem demanat que justicia nos fos feta o almenys reparacio demanantla al dit guovernador et ciutat de Valencia hoc e encare haverne recorregut al parlament de la dita ciutat: empero remey tal ni qual noy havem pogut haver ans es stat pus fort quel dit guovernador offerint certs capitols sobre la restitucio que demanavem stants los fets en los termes no contant de ço que havia feyt feu comissio an Nicholau Çorita juriste lo qual es de Mosquerola fora lo regne fahent lochtinent de guovernador per ço que era cosa molt dampnada en via de nostres furs e privilegis lo qual fahia star en lo loch del Forcall aldea de la dita vila et de aquen apresonava quants homens podia haver de Morella fahentlos rescatar e vedant per son poder que vitualles no entrassen en aquella vila cerquantnos nostra fira et nostres libertats e de altres coses molt prejudicials: e jatsia lo dit guovernador conforma de sentencia reyal donada entre la vila e aldeyas hagues manat a les dites aldeyes que de la jurisdiccio e contribucio que eren tenguts a la vila no li responguessen tro a tant haguessen rey e senyor fahent encara aquelles murar contra disposicio de la dita sentencia et de altres libertats encara lo dit en Çorita fahia ab gran instancia murar aquelles fahent tolre aximatex et detraure a la dita vila les dites coses et ço que tots temps pacifficament e bona haviem possehit. Nosaltres vehent les dessus dites coses vehents ubertament que ço que nostres injusticies fossen en augmentacio no venien a diminucio per conservar aquesta a la corona reyal et per foragitar los prosseguidors de aquella aximatex per sostenir nostra possessio de les dites jurisdiccio e contribucio et de altres preheminencias que la vila sobre las aldeyes havia de les quals de feyt sens causa alguna nos privaven pus justicia de aquelles que haver la deviem no podiem trobar: per les dites coses e moltes altres ans convengut de amprar nostres parents et amichs qui haviem en la vila de Alcanyiç pregants aquells que per evitar aquesta terra de injusticies e oppressions e per conservarla en ses libertats nos deguessen fer plaher de la gent darmes que havien: e los dessus dits parents et amichs volents veure abans les injusticies nostres trobaren clarament que grans injusticies nos eren feytes et a la comuna per preservar aquesta terra a la corona reyal e per relevar los oppreses dels calumpniats hannos tremeses CCCC homens a cavall ab los quals son començats de anar a una aldea appellada Cintorres e sens altre scandol et sens que persona noy ha morta ni altre nafrada hannos tornada la jurisdiccio et contribucio e per semblant totes les altres aldeyes exceptat lo Forcall dient expressament que be conexien et sabien que injusticia fahien de retenirnos les dites coses mas que allo fahien per terror del dit guovernador e de la ciutat de Valencia hoc e del dit en Çorita. E per tal com moltes persones prenien plaer de parlar et cavillar moltes coses de les quals lo contrari sta en veritat havem desliberat de informarne veridicament dels dits affers a les reverencies nobleses e honorables savieses de vosaltres senyors per tal encara com per alguns amichs nostres havem entes que alguns no havent bon zel vers aquesta vila haurien dit que ço que fem fem per lo infant de Castella e que ja hauriem jurat aquell. En aço dehim que tots aquells qui tals coses dien menten e mentran tots temps que tals coses diran et si es cavaller hom li dara cavaller e si es noble noble o altra persona de son stament o condicio que sen matara ab ell: e placiaus senyors a tals coses no vullats donar orella car creure podets que axiu speram de nostra faeltat com altres persones puxen fer empero si a Deus plaura la obra fara testimoni. E de les dites coses a present no curam pus dir com ja forçadament hajam haud larch scriure: e aximatex confiam que lo honorable Berenguer de Muntrava lo qual nos havets trames per missatger vos informara pus stesament dels dits affers: et a present no pus sino queus regraciam tant com podem la gran reffeccio que per vostres missageries e ambaxades en nostres tribulacions havem hauda les quals tribulacions crehem sens dubte que foren stades majors sino per lo gran esforç que per vosaltres havem haud entreveninthi migançant los dits vostres embaxadors. Nostre Senyor Deus e aquell qui es ver rey e senyor vos ne don remuneracio en sdevenidor et aquell qui es tribuidor de gracias vos haja en sa proteccio e guarda. Scripta en Morella a XV del mes de octubre del any MCCCCXI. - De vostres reverencies paternitats nobleses e honorables savieses servidors los jurats de la vila de Morella.

Se acordó además, a instancia de Manuel de Rajadell, dirigir a los gobernadores y justicia de Aragón, Valencia y Sicilia cartas de recomendación en favor de la reina viuda; y escribir al
embajador Juan Dezplá la contestación siguiente:

Núm. 225. Tom. 17. fol. 1048.

Al molt honorable micer Johan Dezpla conseller en cap de la ciutat de Barchinona missager del principat de Cathalunya tremes en lo regne Darago. - Molt honorable: pochs dies ha reebem una letra vostra ab la qual nos fets a saber que nosaltres scrivissem als valencians que volguessen trametre aqui en aquexa vila Dalcanyiç sos missagers car los aragoneses aximatex los ne entenien scriure et tremetetsnos trellat de la letra que los dits aragonesos devien tremetre als dits valencians: e axi com vos havem respost nosaltres ans que rehebessem vostra letra e apres encara los havem scrit els havem tremeses nostres missagers dels quals rehebem ir una letra en la qual nos han fet saber que han parlat ab los dits valencians a Vinalaroç e que han sabut que los dits valencians han prevenguts los aragonesos en offerirlos tremetre sos missagers a Alcanyiç abans que per los dits aragoneses ne sien stats requests e que los aragonesos los havien respost retenintse acord et delliberacio e sobre aço los dits valencians los han tornat rescriure trellat de les quals letres axi daquelles dels valencians com daquella dels aragoneses per vostra avisacio vos trametem dins la present interclusa. E segons les coses dessus expressades apar los dits aragonesos volien scriure als dits valencians et eren de intencio de ajustarlos que tremetessen sos missagers e que ara com los dits valencians ho offeren ells se aturen acord e desliberacio: stamne queacom maravellats. Pregamvos affectuosament que ab aquella mellor savia e pus graciosa manera que porets e sabrets parlets ab aquexos senyors del parlament Darago e que sapiats et fincats quines son les rahons o causas per que san retengut acord et que instets axi cortesament com vos sabrets fer que als dits valencians sia feta clara e presta resposta et que daço que sabrets nos scrivats. Los dits nostres missagers son en la vila de Trahiguera et speren aquells qui son deffora la ciutat de Valencia dels quals encara noy ha algu mas crehem que no poden molt tardar que noy sien ells o lurs procuradors o sindichs segons letres que darrerament nos han tremeses. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en la ciutat de Tortosa sots lo sagell del vicariat de la sgleya daquella a XVIIII dies de octubre del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por último, se trató en este día de cierta cuestión pendiente entre la ciudad de Cervera y algunos vecinos de Barcelona sobre pago de censales.

Sesión del día 22.

Volvióse a ventilar el asunto de los censales de Cervera, y resuelto este, fue leída una carta que dice así:

Núm. 226. Tom. 17. fol. 1055.

Als molt reverents egregis nobles e honorables e molt savis senyors lo parlament del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e molt savis senyors: huy data de la present havem haut colloqui o rahonament ab lo reverent maestre de Muntesa lo qual a pregaries nostres es vengut en la vila de Sent Matheu: lo qual nos ha largament informats sobrels affers perque nosaltres som aci la qual informacio encara speram haver en scrits del dit reverend maestre: lo qual ses offert que encontinent que los quis dien forans sien o hajen trames a la vila de Trahiguera com segons nos ha dit en Francesch Splugues hic trametran mossen Xemen Pereç Darenos mossen P. Pardo mossen Vidal de Vilanova e micer Johan Mercader ab poder bastant de tots los dits forans los quals hic deuen esser dimecres o dijous ell ab nosaltres ensemps treballara en fer e complir les coses en lo memorial o informacio per vostres reverencies nobleses e honorables savieses a nosaltres donat: e mes avant tractant e parlant ab ell quasi per saber sa intencio sobre la missatgeria trametadora per nostre sant pare als valencians per raho dels dits affers diu que li semblaria bo que vostres reverencies nobleses e honorables savieses scrivissen a la sua sanctedat supplicantli que li placia trametre sos missatgers als valencians sobre los dits affers e encara de trametreli persona certa la qual parlas ab la letra ensemps ab lo dit nostre sant pare supplicant e instant la sua sanctedat que li placia trametre la sua ambaxada fahentli mencio que si a la sua sanctedat era plasent trametes en la dita embaxada per un dels missatgers mossen Francesch Daranda: tenintse per dit lo dit reverent maestre que fahent aço lo dit sant pare vos ne complaura. Nosaltres sperarem per dimecres tot jorn los dits forans qui hic trametran axi com ja es dit e assajarem de fer ab ells segons lo memorial per vosaltres a nos donat. E si res podem fer dins lo temps ferho hem. E si per ventura no venguts o venguts e per lo dit dia de dimecres primer vinent no haviem res fet ab ells lo dijous apres seguent nos ne entenem anar a vosaltres sens protestar a uns ne a altres car nons dona vejares haja loch protest qui per raho de la resposta dels de dins de la qual sots ja avisats per nostra letra e per lo missatger Darago del qual no sabem novella alguna. Perque certificam daquestes coses vostres reverencies nobleses e honorables savieses per ço que millor hi puscats provehir e manar a nosaltres queus plaura que façam e sobre aquestes coses hajam dimecres per tot lo jorn vostra resposta com encara no la hajam hauda de la primera letra queus havem tramesa: car en altra manera dijous Deus volent serem ab vosaltres si donchs altre nons manats com noy reste pus del terme per vosaltres a nos donat. E sia lo sant Sperit vostra proteccio. Scrita en lo loch de la Jana dilluns a XIX de octobre gran vespre any MCCCCXI - Los missatgers daqueix parlament destinats en regne de Valencia a vostra honor e servir prests.

A cuya carta manifestó Juan de Ribesaltes que la comisión había contestado ya, dando orden a los embajadores para que continuasen en Valencia; y que asimismo había dirigido al papa la correspondiente credencial a favor de Alberto Çatrilla, quien debía pasar a ver a su Santidad, para rogarle que se dignase enviar embajada a los valencianos exhortándoles a la concordia.
Leyóse después una carta en que los diputados de Cataluña daban noticia de haber recobrado ya el castillo de Palau Çaverdera; y últimamente fue leída también el acta de la manifestación de su voluntad (1) que hizo el senyor rey don Martin pocas horas antes de espirar, y se acordó el pago de algunas cantidades que debía abonar el parlamento.

(1) Véase el núm. LXI de los documentos que siguen a la introducción, en el tomo I de esta Colección.

parlamento Tortosa, parte II