IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL.

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL. 

(Obra íntegra no publicada por Vincenzo, sólo un extracto).

Nota di V. de Bartholomaeis, presentata dal Socio E. Monaci. 

Col titolo di Liber doctrinae puerilis è attribuito a Raimondo Lull un trattato didattico-morale in prosa, ch'egli avrebbe scritto verso il 1275 per istruzione del proprio figliuolo. Dell'opera, che rimane ancora inedita, si hanno due redazioni, l'una catalana e l'altra latina, conservate in mss. della biblioteca di Monaco (se refiere a München de Bayern, Monaco di Baviera, donde monaco : Mönch : monje) (1: Histoire littéraire de France, XXIX, p. 325 (Littré). ). Sono ora in grado di segnalarne una terza provenzale, esistente nel cod. E, 4 sup. dell'Ambrosiana di Milano. 

https://ambrosiana.comperio.it/opac/detail/view/ambro:catalog:70144

https://lullus.ub.uni-freiburg.de/files/lullus/DocPortal_derivate_00013814/schriften.html

È questo un ms. di piccolo formato (mm. 12 X 16), membranaceo, con legatura antica, di cc. 71. Scritto a doppia colonna, con iniziali alternativamente rosse e azzurre, da una mano transalpina, lo si potrebbe riportare al sec. XIII e forse più in là dell'ultimo quarto; se su questo punto non ci consigliasse la debita circospezione la data stessa assegnata alla composizione lulliana. Il libro vi è contenuto intiero in tutte e cento le rubriche che lo compongono e con la tavola che si trova in testa al volume. 

Secondo l'Histoire littéraire (l. c.), il Lull avrebbe prima composto il trattato in catalano e poscia lo avrebbe tradotto in latino. Ma, poichè non è infrequente il caso che il fecondo poligrafo maiorchino passi come autore di scritti non attribuitigli con piena ragione, o di cui non è che il traduttore, così ora, alla presenza della redazione provenzale, può nascere ben legittimo il sospetto che la redazione primitiva della Doctrina pueril non sia la catalana. E di catalanismi, almeno de'  più perentori, si mostra scevro il testo ambrosiano. 

Questa questione mi propongo di studiare quando metterò a stampa integralmente la nuova redazione e avrò avuto l'agio di fare i necessari riscontri con le altre. Intanto mi limito a dare l'annuncio e un saggio di quella; la quale, in ogni caso, rappresenta sempre un acquisto per la storia della letteratura provenzale. 

Si tratta di un libro di testo per l'insegnamento che oggi diciamo secondario, e che, quantunque abbia carattere privato, nondimeno di una certa diffusione dovè godere di là e di qua da' Pirenei. La forma è quella di una enciclopedia. Infatti, prendendo le mosse da Dio e dalla creazione, il precettore passa successivamente a fornire insegnamenti sugli articoli della fede cristiana, su' precetti del decalogo, sulle virtù e su' vizi, sulle varie religioni o leggi, sulle sette arti liberali, sul diritto, sulle arti meccaniche, su' principi, su' chierici e su' religiosi, sull' anima e sul corpo, sulla vita e sulla morte, su' costumi, su' quattro elementi, sull'anticristo, sulle sette età del mondo, sugli angeli, sull'inferno e sul paradiso. È insomma un tutto complesso e compiuto, ben racchiuso in quella cifra tonda di cento rubriche. 

E non minore interesse desta forse rispetto alla lingua. Per attenermi a quanto merita di esser messo in rilievo in una prima comunicazione, noterò che nel testo ambrosiano sono in generale rispettate le regole della flessione nominale assai più di quanto dovremmo aspettarci, ove si trattasse effettivamente di una traduzione dal catalano, e non anteriore all'ultimo quarto del sec. XIII. Non mancano tuttavia i soliti nominativi con l' “allungamento” analogico, quali libres, senhers e senhors, paires, salvaires e simili. Ma più raramente ci imbattiamo in 

sgrammaticature come del salvaire, engenra Dieus le paires Dieus Fils, Dieu lo cel e la terra creiet, sabia son fil senher, ecc. Circa l'articolo maschile siamo alle condizioni della Flamenca: nom. le, obl. lo; e, quanto al femm., è notevole il largo uso di li al nom., tale da pareggiare, se non anche da soverchiare, le condizioni della Doucelina, dov' è normale. E interessanti del pari sono gli obliqui pronominali de tu, a tu, nant tu, per tu. 

Rigidamente fermo è poi il riflesso ch di CA; e ch è anche il riflesso normale di CT; chè qualche caso di it (faita, perfeita; freit) è meramente sporadico, nè altera il colorito idiomatico del testo. Ci si riconduce adunque, nell' ordine territoriale, a quella delle sezioni occitaniche nella quale insieme risuonano, per seguire la esemplificazione del Suchier (1), chauza e fach; sezione che comprende, da una parte il Limosino, e dall'altra il dipartimento della Drôme e delle Alte Alpi. Ora, da quale di queste due proverrà più specialmente il nostro testo? La nota più caratteristica di esso consiste nella caduta della dentale che si trovi tra vocali o in fine di voce. 

Così: chaer, chautz, pechaor, chasteaz, donaa, meesma, poer, creaas, e pecha, pessa ('pensato' pensiero), obliga, cree, renee (rinnegò) ecc. E siccome questa non è caratteristica limosina, ma è propria di quelle parlate che si distendono in sezione orizzontale dalle pendici delle Alte Alpi fino al Rodano (2) così non parrà troppo avventurata l'affermazione che ad esse per l'appunto sia appartenuto lo scrittore del ms. ambrosiano. 

(1) Le français et le provençal, p. 74. 

(2) Suchier, l. c. Qualche esempio di questo fenomeno anche nel ms. 

Giraud, studiato dal Meyer, Les dern. troub., p. 23. 

(Vincenzo escribe uol : vol)

COD. AMBR. E, 4 SUP.

Dieus honratz glorios senhers nostre, ab gratia e benedictio vostra comensa aquestz libres que es dels comensamens de doctrina pueril. Aysi comensa le Prologues. 

Dieus vol que nos trebailhem e nos coytem (1: Ms. coytetem, che non mi pare abbia riscontri.) (un lector cualquiera leería "covtetem") en el a servir, car li vida es breus e li mortz s'acosta a nos totz jorz. E per aysso perdemen de temps deu esser azirable. On al comensamen deu hom mostrar a son fil las chausas que son generals el mon, per so que sapcha devallar allas especials. E fassa hom ajostar en vulgar son filh al comensamen de so que apenra, per tal que entenda so que ajostara. En apres coven que ad aquel sia facha costruccios en aquel libre meteis le quals sia translatatz en lati. Car enans en entendra lo lati. 

On com asso sia enaissi,  per amor d'aiso, .j. homs, paures pechaires mesprezatz de las gens, colpables, meschis, non dignes que sos noms sia escritz en aquest libre, fai abreujadament com plus planament por, aquest libre al sieu amable fill, per tal que plus leugieyrament e enans puescha intrar en la sciencia en la qual sapcha conoisser amar e servir son glorios Dieu. El comensamen cove que hom fassa apenre son fill los .xiiij. articles de la sancta fe catholica e los .x. mandamens que nostre senher Dieus done a Moysen el desertz. Covenens chauza es que hom a sso fill mostre a cogita en la gloria de paradis e en las penas efernals e els autres chapitols que se contenon en aquest libre. Car per aytal cogitamens s'acostuma l'enfant a amar et entemer Dieu e cossent a bos nuirimens. 

.j. Dels .xiiij. articles de .j. Dieu. 

Fils, tu sapchas que article son creire et amar veras chausas e meravilhozas de Dieu. Le prumiers articles es creyre .j. Dieu, le quals es comensamens de totz comensament e senhers be fazens de tot cant es. A creire te coven .j. Dieu esser tan solamen, el qual non a nul defallimen,  ans es complimens de totz achabamens. Aquest Dieus es no vizibles als tieus oils corporals e es vizibles als oils de tota arma e es dignes de tota lausor e de totz onrament. En Dieu es boneza amors vertat veritat gloria perfectios drechura largesa misericordia humilitas senhoria paciencia. En Dieu a motas virtus semblans a aquestas. E chascuna d' aquestas virtutz essems son .j. Dieus tan solamen. Hobligatz iestz a creire et amar aquestas chausas. E per aisso iestz creatz e vengutz en aquest mon que .j. Dieu tan solamen creias et azoras e ames e temias; e si aiso no fas, las penas effernals t'apelaran, que lai aves sostennir trebails non feinitz. Amables es Dieus, car es totz bos; grans es Dieus, car tot cant es termena en el; durable es Dieus car non a comensament ni fin; temables es Dieus, car tots poders es en el et totas chausas sap. Fills, ama Dieu per so que el te ame e que te fassa agradable allas gens; la veritat que as  en vezer en auzir en odorar en tochar en parlar, totas las as de Dieu. 

Ama veritat per tal que li divina veritat non te sapcha messongier. Mespreza la gloria d'aquest mon que pauc dura, per so que sias possezidors de la gloria que non a fi. La tieua arma saolla la de la perfectio de Dieu, car nulha autra chauza non li pot donar compliment. Fils, ama justizia, car si non o fas, justizia te justiziara a sufric perdurable. No sias cobes a Dieu de so que t'a donat, car mais te pot donar o tolre que ad autre. Ajas misericordia, si vols que te sia perdonat. Humilia te a Dieu que essausa los humilis et devala los ergollos. Non ajas vergonha de honrar et servir et obezir Dieu, car honratz senhers t'es, et ama paciencia per so que non chaias en l'ira de Dieu. Fills, si crezes en .j. Dieu, acomplir te coven totas las chauzas davant dichas e motas d'autras semblans a aquellas, si vols esser agradables a Dieu. 

.ij. De Trinitat. 

Obligatz iest, amables fills, a creire en la  sancta Trinitat de nostre senhor Dieu, la qual Trinitat es .j. Dieus que es en Trinitat. So es assaber lo Paires e lo Fills e lo sans Esperitz. En creire .j. Dieu es le premiers articles, e creire en Dieu Paire es le segonz, e creire en Dieu lo Fill es le terz, e creire en Dieu sants Sperit es le quartz. Dieus Paires engenret de se meteus Dieu Fill et Dieus sans Esperitz ieys (1 : ieys fu aggiunto nel margine.) de Dieu paire e de Dieu lo fill et le Paires e le Fils et sans Esperitz son a Dieus 

tan solamen. En fundament et eternal et ab tot compliment engenra Dieus le Paires Dieus Fils et ver Dieus sans Esperitz de Dieu Paires e de Dieu Fils. Le Paires es .j. e le fils es autres e le sans Esperitz es autres e totas aquestas tres personas son .j. poders una savisa (saviea, saviesa) una amors. Fils, que dic de la sancta Trinitat de Dieu e de la sieua unitat es aissi con dic, encaras miels que non te puesc dire. E ssi tu en aquest mon per lum de fe crezes, en l'autre segle o entendras per lum de entendement enluminat, per la divinal entelligencia. Sabes per que tu, fils, non podes entedre et siest obligas a creire so que non entens de la santa Trinitat. Car li unitas e li trinitas de Dieu es majers que le tieus entendemens e car ieu non t'o dic en  manieyra que tu o puescha entendre. Non descreas tot so que non potz entendre, car, si o fas, tu vols far major ton entendement a totas chauzas. E sabes per que te parli enaisi sotilmen, per so que tos entendemens s'acoste a essaussar en entendre e tos volers en amar Dieu. Non mespreses, fils, aquest libre per so car grossament es recomtatz, car non es fatz a essalsa entendemen, ans es faitz per so que l'entendemens dels effans pueschan esser eissausatz a entendre aquest mon e Dieu. 

.ijj. De creatio. 

Creayres es fazeires que a fag lo mon de non re. On el comensamen Dieu lo cel e la terra creiet, e fo lo primier jorn del diemenga, el cal creet los angels et en aquel jorn chaegron li demoni de cel, per so car volgron esser senblan al Altisme ; et coferme Dieus los angels enistamen que non poguessan pechar. E lo lus (lo dilluns; el lunes) creet lo cel el cal istau li angel denan Dieu. E lo dimars cree Dieus la mar e la terra e las herbas et los arbres e lur semensas. E lo dimercres cree Dieus lo soleill e la luna e las estelas per enlumenar la mar e la terra. E lo dijous creet Dieus ausels bestias. E lo divenres creet Dieus  home que ac nom Adam, e can fo adurmis trais li una costa don creet fempna, so es Eva. E de Adam sem tug issi. En aquel jorn meteus mes Dieus Adam et Eva en paradis terrenal. E fetz lo senhor de totas las bestias e de totas las plantas e de totz los aucels e de totz so que terra leva ni soste. El seten jorn Dieus repauzet, a demostrar que Dieus avia dona al mon tot so que era covinent a esser crea, e per aisso le setes jorns (1: Ms. ionrs.) fon jorns festivals e jorns de lauzar e honrar e contemplar Dieu, a demostrar que en aquel jorn on lo mons comence, coven fenir le operamens de nostra redempcio. Fils, si vols aver salvacio, a creire te cove que Dieus sia creaires de tot cant es, tornaria a non re, si Dieus non o sostenia, et ses Dieu so que es non seria. Vejas, fils, can graus chauza a Dieus creaas aissi, con lo cel e la mar e la terra. E vejas cantas creaturas a diversas creadas (2). 

(2) Veramente si dovrebbe leggere creades, essendovi un d tagliato. 

Ma sarebbe questo il solo esempio di -es per -as che ricorra in tutto il 

testo; e non è il caso di pensare a un catalanismo. 

E esgarda con las creaturas bellas e profitablas. On si en las creaturas a tan de be, obre los oils de l'arma e veras can grans e can nobles es e bos

le creaires que totas chauzas a creiadas. Tut li rei que son ni tut li home d'aquest mon no poirian creia una flor ni una bestia, ni non poirian creiar nulha creatura, ni poiria vedar al soleil so movement,

ni alla plueja son devallamen. D'aquellas chauzas que son a 

home plus nessessarias a Dieu dona major habundancia, aissi con 

d'aher e d'aiga e de fuec et de sal e de ferre e de pan e de l'autras chauzas semblans a aquestas. Crea Dieus alas (allas) aus aucels per so que poguessant volar et a lur dona pluma, per so que sian lur sabatas et als arbres a creadas fueillas per so que pogussan lors frucs maurrar. Et a las peis a creada la mar per so que pueschan nadar. E a chascuna creatura a creadas Dieus aquellas proprietas que li son mestier. Dieus a crea a home lo chaval per chavaujar (cheval : cavall : caballo per cavalcar, cavalgar, cabalgar) et lana per vestir e lo fuoc per chalfar e lo buou per arar e totas las autras creaturas a creadas Dieus a servir home. Can seras, fils, a la taula  et auras nant tu las viandas que deves manjar, remembra cantas creaturas i veiras, las cals Dieus a creadas. E entent que las chauzas que tu manjas t'a fachas Dieus adveire de divers luocs. Dieus a creat los oils, per so que ab els lo vejas en las creaturas qui ll representon als oils de tota pessa (1: Parole sottolineate nel ms.) E Dieus a creada ta memoria per so que ab ella lo remembres. E Dieus a creat ton cors per so que sia chambra, on lo tenhas e l'ames. 

E Dieus a creadas tas mas per so que fassas bonas obras. E a creat tos pes per so que per las soas charreiras (carrarias : carreres : carrers : calles) anes, e a creada ta bocha, per so que l lauzes e lo benezig... (2: Macchia nel ms.). Non poiria, fils, dire tantas creaturas a Dieus creadas ni non sabria dir la senhoria que t'a dona asobre elas, ni tu non poirias entendre lo gran deute en que tu siest esdevengutz per los grans beneficis que as receupus de ton creador. Remembre te con Dieus pogra far peira fust o bestia si s volgues. E enten con te pogra far contrag o juzieu o sarrazi o demoni o alcuna autra chauza a la qual fora meilhor chauza non esser que esser. A cossiderar e a pessar te cove, amable fils, totas las chauzas davan dichas, per tal que en la presencia d'aquest mon fassas obras per las quals sias agradables als sans de gloria et a ton Dieu. 

.iiii. De Recreatio. 

 Recreacios es recobrar so que avia perdut nostres senhers Dieus en son ploble, et recreacios es tolre al demoni son poer lo qual avia sobre nos autres. En pechat et en error chaec, fils, totz l'umas linhatges per nostre premier payre Adam e per nostra mayre Eva, que foron desobedien a Dieu nostre senhor de gloria. E per aisso convenc que l pechatz fos vengutz e sobratz per aquel que es plus contraris a pechat que nulha autra chauza. Cum Dieus, beenetz sia, el ac crea Adam et Eva et los ac mes en paradis terrenal, el fes mandament a Adam que de totz los autres fruc manges en fora .j., car, si d'aquel manjava, 

segurs fora de mort. E lo demonis en forma de serpent venc a nostra mayre Eva e cosselhet li que il fezes tant que Adams manges del fruc que Dieus li avia devea. E car Adams manget del fruc e fo desobediens a nostre senhor Dieus, per aisso chazec aquestz mortz e aquestz trebails que tu vezes en nos autres, e fo facha discordia entre Dieu e l'uma linhage. Si Adams non peches ni passes lo mandament de Dieu, homs non morigra ni agra fam ni set ni chalor ni freit ni malautia ni 

trebailh. Mas per l'original pecha sapchas que tug chaeguem en  l'ira de Dieu et Adams et Eva foron gitat de paradis en aquel jorn el qual i foron mes. Tut aquil que moria anavan en fuec efernal, en tro que plac al sobeira Paire que sos fils prezes char en nostra dona santa Maria per gracia del sant Esperit. E adonc le fils de Dieu per sa gran pietat venc en una donzella verges que era apellada nostra dona sancta Maria, li quals fo del linatge de David. En aquella donzella le fils de Dieu fo 

encharnas e nasquet istant en la verges ses corompement ni perdet sa vergenetat. D'aquella donzella nasque Dieus et homs essems so es nostre senhors Ihesu Cristz, el qual son doas naturas, so es a saber natura divina e natura huma tan solamen. Aquestz Ihesu Cristz venc el mon per recrear lo mon e per eissaussar l'uman linhatge que era chautz, le quals fo exalsatz ab vertu d'ajostamen fag de natura divina e human e ab lo trebalh e la passio que sostenc per amor de nos autres. Fils, a creire te cove en aquest senhor Ihesu Cristz de que ieu parle, car si non o fazias, no serias recreatz ni seria levada de tu li colpa li quals te fon  donaa per lo premier paire en la qual son li juzieu e li sarazi e li autre non fìzel, per so car non creion en l'avenemen et en la passion de nostre senhor Ihesu Crist. Si tan mala chauza es, fils, pechatz et esser desobediens a Dieu, que per .j. pecha tan solament fom tug en l'ira de Dieu, e per aquel pecha adelir le fils de Dieu en volc esser encharnas en humanita que pris e li covenc asostenir angyssos trebals e greu mort, gardate, fils, de pecha, car per pecha et homs desobediens al Altisme e Dieus es enemics d'ome. 

Cant homs fay pechat e per la desobediencia e per lo pecha, van li pechaor en fuec perdurable sostenir greus trebails et perdon l'eternal gloria de nostre senhor Dieu. 

.v. De gloria. 

Gloria es, fils, continua et frequens benanansa ses null cessamen, en lauzar alquel que dona la gloria, la qual gloria es donada per nostre senhor Dieu que gloriament en sa gloria dona gloria als sans de gloria. Donc, si tu, fils, vols aver gloria, a creire te cove que Dieus sia glorificayres dels benauratz de paradis e que aquil sian glo  rifìat (glorifiat; glorificat; glorificado) en la siua gloria e que Dieus los glorifica ab sa gloria meteussa. Enaissi con le fuec que ab si meteus eschalfa, enaissi le sans reis de gloria ab si meteus dona gloria als angels et als sans que son en gloria. Si Dieus en aquest mon dona a ton cors benanansa d'aquesta chauza corrumpablas temporals que non son gloria, quant mais, fils, le reis de gloria qui es gloria po donar a sos amics em paradis gloria. Sapchas, fils, que li gloria de paradis et amar et servir Dieu et donar lauzor de Dieu. E chascus dels sans de paradis es glorificatz en la gloria de salut. Non crezas, fils, que en gloria homs mange ni beva ni jassa ab femna. Car totas aquestas chauzas se covenon ab aquest mon que es sucze et corrumpable et 

ples de defaillimens. Vezes tu, fils, lo cors mort de l'home just, le quals poiris en la terra quant hom lo soterra? aquel cors ressucitara al jorn del juzizi et sere plus resplandens que l soleils, et nulh temps no morra et aura mais de gloria que non es tota li gloria que es els homes d'ast mon. Si tu mesprezas la gloria d'aquest mon per so que ajas la gloria de l'autre, tu auras gloria que durara aitan can li gloria de Dieu. 

E doncs remembra et enten con  per menesprezar paucha gloria que dura pauc potz gazanhar gloria que dura aitan con li gloria de l'Altisme. A fils! et con en gran maledictio son aquil que por (1: Così il ms.) una paucha benanansa temporal perdun la selestial gloria, que non a fin et una entermens perdurables esser sosmes a enfenitz trebals! Si tu, fils, intras en gloria, onque sias aura gloria et atrobaras gloria e sabes perque per so car en totz los luecs de gloria es le glorificaires el senhers de gloria. Aquil que son en gloria aitant aman con entendon et aitant entendon con aman et tot so an que aman et entendon. On si tu, fils, en aquest mon non potz aver totz los delietz que entens, garda te que non perdas a ton voler la gloria que le tieus entendemens pot entendre. Si tu, fils, non donas la toa man per .j. denier ni lo tieu chap per .ij., garda te que non dones la selestial gloria per la gloria d'aquest mon. E si tu per la gloria d'aquest mon mespresas la gloria de l'autre segle, met lo tieu det el fuec et assaja si poiras sostenir lo fuec effernal perpetualmen, lo qual sosteno li dampnat. Car aquel fuec te covenra a sostenir si mesprezas la gloria de nostre senhor Dieu Jhesu Cristz. 

.vj. De Conceptio. 

 A creire te cove, fils, en la conceptio de nostre senhor Dieu Ihesu Crist, li quals es ajostamens que l fils de Dieu fes a si la natura humana que fo ajostada ab natura divina per la gratia del sant Sperit el ventre de nostra dona santa Maria verge gloriosa. El comensamen, can plac a nostre senhor Dieu que s volc humiliar a recreiar lo sieu poble, trames l'angel Gabriel a nostra dona santa Maria. Aquel angels glorios aportet salut a nostra dona santa Maria, maire de nostre senhor. E dis li: “Ave Maria gratia plena dominus tecum benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui; Spiritus Sanctus superveniet in te et virtus Altissimi obumbrabit tibi”. Aquestas salutz, fils, digas soven alla Vergen gloriosa. Car le majers plazers e le majers honramens que hom li pot far es que om la salude per aquellas salutz meesmas que sans Gabriels li aportet de nostre senhor Dieu. Demantenent que li Verges Maria  cossentic allas paraulas que sans Gabriels li dis de part nostre Senhor, conceup ver Dieu e ver home e fo aombrada del sant Esperit. En aquela conceptio fo li obra de totas las .iii. personas divinas, mas li persona del fil s'encarnet tan solamen 

a demostrar la diversita que es enfra lo Paire e lo Fil e lo sant Sperit. Le fils de Dieu es aquel que es una persona ab la humanitat que fo preza de la preciosa charn e del sanctifia sanc de nostra dona sancta Maria. Essems fo, fils, ajostada l'arma e lo cors de Jhesu Crist ab la natura divina. E li soa arma e l sieu cors essems foron el ventre de nostra dona. En aquel temps meteis que foron, ac le cors de Jhesu Crist totz sos membres e tota sa forma. En aquella saviza et a quella vertu et en aquel poer en que fo Jhesu Crist can fo cregutz, (crescut, creixcut : crecido) et ac perfieita etat, en aquella meteissa saviza et ab aquel poder e vertut fo encontene[n]t (incontinenti; encontinent : inmediatamente, enseguida) que fo ajosta ab lo fil de Dieu. Non te meravilles, fils, d'aquestas paraulas que ieu trameti a tu escrichas de la conceptio del fil de Dieu, car obra fo meravilhoza  la qual fo faita 

sobre natura per lo poer divinal que po far totas chauzas. Obligas ist, fils, a creire aquestas chauzas que ieu dic de la conceptio del fil de Dieu. E obligas iest a chastiar ton entendement per so que sias exalsatz per lum de fe; car enaissi con tug em naturalmen obligat a morir, enaissi per la nostra fragilita e per la sobeirana obra de l Altisme, sem tug obliga a creire so que non podem entendre de l'avenemen del fil de Dieu. L'avenemens de Jhesu Crist fo denuncias enans que fos per los sans paires als quals fo revelat per la divinal aspiracio. Obre, fils, los olis (oils : uèlhs : güellos o güeyos : ulls : oios : ojos) de ta pessa (pensa : pensamiento) e vejas lo gran honramen que le fils de Dieu a fag a tot l'uman linatge en so que volc penre la nostra natura e volc esser una persona meesma ab aquella. Remembra la boneza la grandeza la eternitat lo poder la saviza la amor et las  autras vertutz que son en nostre senhor Dieu, et vejas tan meravilhosamen et manifesta son manifestas en la conceptio, et en 

la encarnacio del fill de Dieu. Con le fils celestials  aja tu tant honrat en so que a prisa natura humana semblant alla toa, amable fils, ieu do cosseil a tu e prec e mandi aita charamen can puesc, que tu totas las toas forsas metas en conoisser amar et honrar lauzar servir nostre senhor Jhesu Crist, per tal que tas parulas e ta vida e tas obras al Dieu de gloria sia agradablas. Si tu vols esser honratz, honra lo fill de Dieu que tant t'a honrat. E si vols esser amatz, ama Jhesu Crist que tan t'a 

amat. E si as trebail ni tristor, conforta te en aquel que per tu humanitat a ajostada ab deitat. 

.vij. De nativitat. 

El nove mes que l fils de Dieu fo encarnatz volc naisser de nostra dona santa Maria. De la qual nasquet Dieus et homs ses dolor et ses corrupcio de nostra dona santa Maria. Sapias, fils, que nostra dona sancta Maria era paura femna d'aquestas richezas temporals. Mas richa era de virtutz et nada fo d'onrat linhatge. E per aisso can plac al fill de Dieu que nasques, nasquet en paure luoc, so es assaber en la crupia (pesebre) on manjavan las bestias. Si li fil dels reis e del baros naisson en palais et en chambras et en draps d'our (aur : or : aurum : oro) e de ceda (seda), et le salvaires del mon nasquet en estable et la pailla (palla; paja) que las bestias manjavan. A fils! tan breu foron li drap on le fils de Dieu fo envolopatz e tan paucs foron aquill e per tan pauchas personas fo servitz et aministratz. E inpero tut li home que naission son nat en colpa et en pechat, e le fils de Dieu nasquet per delir e per destrure pechat e colpas. Can veiras, fils, alcuna bella femna puramen vestida e sos esgardamens te signifiara honestat et aquil portara son bel fil entre sos bras vestit pauramen, adonc cogita en la natiutat del fil de Dieu que els bras de nostra dona sancta Maria era pauramen vestitz. Enaissi con li autre efan pauc se laissava aministrar. Le fils de Dieu e a nostra dona e pauc et pauc (1: Così il ms.) creissi sos cors. Ja siaisso que sos sens et sa vertutz fos majers que totz l'autres poders e tota l'autra vertutz que es en las creaturas. Azesma, fils, tan dous esgardamens era aquel que era entre Jhesu Crist e nostra dona que il sabia son fil senher de tot lo mon. E Jhesu Crist que sabia sa maire la meilhor e la plus nobla que anc fos e li plus bella ni jamais sia. Emable fils, tu iest natz e vengutz en aquest mon per honrar et servir aquest fil de Dieu de que ieu parle, per lo qual t'amoneste que tu l'ames e lo dezires a vezer. On si tu non l'amas ni lo servises, faras contra so per que iest vengutz en aquest mon et seras sers e chaitieus de perdurables trebails als quals seras justiziatz per la drechura sentencia de nostre senhor Dieu. 

.viij. De la passion. 

Amb amor et am plor te deuria esser recomtada, amable fill, li sancta passios de nostre senhor Dieu Jhesu Crist. Car aquill passios fo li majers sustentacios de mort e dolor que anc fos ni pueicha esser. 

En aquel temps que nostre senhers Dieus Jhesu Crist ac etat de .xxx. ans e predicava lo poble de Israhel et fazia mot de miracles, se s devenc que li juzieu tracterunt sa mort. E Judas Scariotz que era .j. dels .xij. apostols vendet als juzieus per .xxx. deniers lo fil de Dieu nostre senhor Dieu Jhesu Crist. E le fil de Dieu, que es senhers de tot cant es, sufric que el fos vendutz et liuratz a mort et a passio per so 

que desliures lo sieu poble del poder del diable. Can s'apropchava li passios de Jhesu Crist, estava en oracio aquella nueg (nuei o nuey; nuit; nit; noche) e denunciava la soa passio als apostols et ad aquels que ab el eran. E priava los que istesan en oracio e que dissessan aquestas paraulas: Pater noster qui es in celis... En aquella nueg e 

nostre senhors Jhesu Crist orava en quant era homs e fazia reverentia alla sancta deitat a demostrar que l era homs; venc Judas ab granre de juzieus armatz, prezeron et lo lieron nostre senhor Dieu Jhesu Crist e meneron l en per tal que fos crucifiatz e mortz. Vejas, fils, can grans fo li humilitatz de nostre senhor Jhesu Crist, car el que era et es senhors de tot lo mon se laisset liar als juzieus. Vejas et entendas tan coralmen ama la salvacio del sieu poble, le quals se avia a salvar per la cieua mort. Li apostol e aquil que eran ab el tut lo desampareron e tut fugiron. Mas empero sans Peires lo seguia, empero tres ves lo renee aquella nueg e dis que non lo conoicia... 

.xvij. Non faras homicidi.

Homicida es destrure et aucir los homes los quals Dieus vol que vivant. E per so que tos volers non sia, fils, contra lo voler de Dieu, te fai Dieus mandament que tu non fasas homicidi. Si Dieus non vol que tu aucizas, donc Dieus non vol que tu auciza tu mezeis. Rergada (regarda) e vejas que las bestias ni aucel que son ses razo que ill meteus non s'aucizon; cant mens es covinens chauza que tu, fils, ques es razo, non aucizas te mezeis. Amables fils, .j. homs pot aucire autre home, mas hom non pot tornar viu l'ome mort. Donc, si tu aucizes home et Dieus te demanda so que tout li as, que faras? Motas ves se s deve, fils, que en aucire home, auci hom l'arma de quel en fuec perdurable. En cant l'oms es ochaizos de la ira e de la mala volontat, en la qual mor, l'oms que hom auci per la qual ira et mala volonta, Dieus auci l'arma d'aquel en fuec effernal. Amables fils, si Dieus te manda que tu non aucizas lo cors, quant mais te manda que tu non aucias la toa arma en pechat. Com sia chauza que l'arma sia miellers que l cors. Gonella e mantel envellezisson, mas homicida non envellezis en la temor d'aquel que auci ni en la ira dels parens d'aquels que hom auci. Amable fils, no sias murtries (1) ni no vuellas aucire null home, car mot hom cujan aucire autre qui l moron. E Dieus auci motz homes per so que non aucian autres. Amable fils, so que Dieus fai e ten ajuda, e so per que Dieus pres charn et mori non vueillas tu destrure ni aucire. Car si o fag, en mespresament as Dieu e fas (sas : las seuas : sus : les seues : les seves) obras. Homs tantost can nais comensa a morir. Car chascun jorn se acosta ad el li mortz. E per aisso, fils, non chal que tu aucias home e laissa alla mort aucire home et perdona la mort per amor de Dieu.

.xviij. Non faras fornicatio. 

Fils, fornicatios (2) ex luxuria que es suxetatz de cors e de pessa, per la qual suxetat es elengnada castetatz et vergenetatz. Amable fils, sabes per que Dieus manda que non fassas fornicacio? per so que ab obediencia et ab netesa de cors et de pessa combatas ton cors tot jorn contra lo delieg de la charn que es engenrada de tan suza (3) 

(1) Era scritto muntries; l'r è soprascritto all'n dalla stessa mano. 

(2) Ms. fornicatos. (la o parece que lleve una rayita nasal encima) 

(3) Ms. fuza. (sutza; sucia) 

materia que orribla chausa es a esser nominada. Aesma, fils, la neteza que es en la flor et en l'arma vertuoza, e cossira en la gran suczetat que es en l'obra de luxuria, la qual ieu non azi nomnar ni escriure, per so que las plus laidas paraulas que sian no nomne ni escriva. Dieus a mandat, fils, que non fassas fornicacio, car fornicatios destrui lo cors Dieus a creat, destrui las richezas que Dieus comandadas a home, e destrui 

l' entendement de l'arma, que es le mirals el qual mostra Dieus sas vertutz e sas obras. Luxuria gieta del coratge lealeza veritat e Dieu et l'angel que Dieus a donat az home per garda, e met en aquel coratge falsetat e messongas ello demoni. Per luxuria venon las femnas en ira de Dieu e de lors amics e de lur maritz et de lor parens, e per luxuria fan esser mesprezatz lurs effans entre las gen. Amable fils, luxuria fai los gens guarregar (guerrear) et los homes aucire et nafrar et las femnas e las viellas (les viles, las vilas; villas) e los chastels destrure e cremar. Non poyria dir ni sabria, fils, los mals que venon per luxuria; et per so car luxuria fay tan de mal et es uchaizos (ch : k : ocasió : ocasión) a tans de fallimens, per aisso a mandat nostre senhers Dieus ad ome que sia enemics de luxuria et amaires de chasteaz, per la qual casteta (ambas palabras: castidad) sia apellatz alla gloria de Dieu. 

(Acaba el fragmento en la página 486 del pdf)

https://archive.org/details/rendicontidella08filogoog

https://www.sciencia.cat/db/bases.htm?bib=4213

http://www.ub.edu/llulldb/complet.asp?3431

Marinoni, Maria Carla (ed.), La versione occitanica della Doctrina pueril di Ramon Llull, edizione critica a cura di —, Milà, Edizioni Universitarie di Lettere, Economie e Diritto (LED) (Studi e Ricerche), 1997, 332 pp.

Una delle caratteristiche singolari della vasta produzione di Ramon Llull è data dall'esistenza di molti testimoni plurilingui delle opere dello scrittore maiorchino, in latino o in idiomi romanzi, come il francese, l'italiano, lo spagnolo, oltre naturalmente il catalano. Fino a oggi le versioni in lingua d'oc di opere lulliane, quali la Doctrina pueril e il Blaquerna, avevano ricevuto solo l'attenzione di alcuni linguisti e di studiosi dei rapporti culturali tra Occitania e Catalogna. Si offre qui l'edizione critica della versione occitanica della Doctrina pueril, un testo che si propone quale opera catechistica e di insegnamento elementare dedicata ai giovani e che potrebbe, per certi aspetti, essere ricondotta al modello dell'ensenhamen. Tale versione è testimoniata da quattro manoscritti, uno completo e i restanti frammentari, che datano dalla fine del XIII al XV secolo. Lo studio introduttivo dell'edizione è dedicato in particolare a chiarire i rapporti esistenti tra la redazione catalana e quella occitanica, che si rivela essere dipendente dalla prima, e a individuare le caratteristiche della lingua dei quattro manoscritti, nell'intento di stabilirne l'appartenenza a differenti aree dialettali all'interno del variegato quadro della lingua d'oc.

DOCTRINA PUERIL. RAMON LULL.Capítols 1-49

DOCTRINA PUERIL.

RAMON LULL.

(Imaches passades a txt en esta web y editades después desde lo pdf)

https://online2pdf.com/es/convertir-jpg-a-txt#

DEUS honrat, gloriós Senyor nostre, ab gracia e benediccio vostra comensam aquest libre qui es dels comensaments de DOCTRINA PUERIL.

DEL PROLECH

DEUS vol quens cuytem e treballem en ell a servir, car la vida es breu e la mort sacosta a nos tots jorns, e per assò perdiment de temps deu esser fort ahirable. On, al comensament deu hom mostrar a son fill les coses qui son generals en lo mon, per que sapia devallar a les specials;
e fassa hom configer a son fill; e dassò que configerà, en aprés cové que sia feta construccio en aquell libre meteix, lo qual sia trelladat en latí, car enans entendrá lo latí.

2. On, com assò sia enaxí, per amor de assò un hom pobre pecador menyspreat de les gents, colpable, mesquí, indigne que son nom sia escrit en est libre, fa abreviadament com pus planament pot, aquest libre e daltres al seu amable fill, per tal que pus leugerament e enans pusque entrar en la sciencia, en la qual sapia conexer e amar e servir son gloriós Deu.

3. En lo comensament cové que hom fassa apendre a sou fill los .xiiij. articles de la fe catholica, e los .x. manaments que Deus doná a Moyses en lo desert, e los .vij. sagraments de Santa Esgleya e los altres capítols conseguents.

4. Covinent cosa es que hom a son fill mostre a cogitar en la gloria de paradís e en les penes infernals e en los altres capítols quis contenen en aquest libre; car per aytals cogitaments se acustuma hom en amar e en tembre Deu, e consent a bons nudriments.

¶ Dels .xiiij. Articles.

Cap. I. De un Deu.

FILL, tu sapies que articles son creure e amar veres coses e meravelloses.
2. Lo primer article es creure en un Deu, lo qual es comensament de tots comensaments e senyor benfactor de tot quant es.
3. A creuret cové un Deu esser tan solament, en lo qual no ha negun defalliment, ans es compliment de tots acabaments.
4. Aquest Deu es invisible als teus ulls corporals, e es visible als ulls de ta anima, e es digne de tota laor e de tot honrament.
5. En Deu es bonea e granea, eternitat, poder, saviea e amor, vertut, gloria e perfeccio, justicia, larguea, misericordia, humilitat, senyoría, paciencia. En Deu ha moltes vertuts semblants a aquestes, e quescuna destes vertuts e ensems son un Deu tan solament.
6. Ubligat est a creure aquestes coses, e per assò est creat e vengut en aquest mon, que en un Deu ten solament creegues e adors e ams e temes: e si assò no fas, les penes infernals tapellen hon vajes sostenir treballs infinits.
7. Amable es Deu, car es tot bo: gran es Deu, car tot quant es torna en ell: durable es Deu, car no ha comensament ni fi: temable es Deu, car tot poder es en ell e totes coses sap.
8. Fill, ama Deu per so quell tam e quet fassa agradable a les gens.
9. La vertut que has en veser, en oir, en odorar, en gustar, en palpar, tota la has de Deu.
10. Ama veritat, per tal que la divina veritat not sapia mentider.
11. Menysprea la gloria daquest mon, que poch dura, per so que sies posseydor de la gloria que no ha fi.
12. La tua anima sadolla de la perfeccio de Deu, car nuyla altra cosa no li pot donar compliment.
13. Fill, ama justicia; car si no ho fas, justicia te jutjará a sofferir foch perdurable.
14. No sies còbou a Deu de so quet ha donat, car més te pot donar e tolre que altre.
15. Ages misericordia, si vols quet sia perdonat.
16. Humiliat a Deu qui exalsa los humils e devalla los ergullosos.

17. No ages vergonya de honrar, servir e obeyr a Deu, car honrat senyor es, e ama paciencia per so que no cayes en la ira de Deu.
18. Fill, si creus en un Deu, a complir te cové totes estes coses damunt dites e moltes daltres semblants a aquestes, si vols esser agradable a Deu.

CAP. 2. De Trinitat.

OBLIGAT est, amable fill, a creure en la santa Trinitat de nostro senyor Deu, la qual trinitat es un Deu qui es en trinitat, so es a saber, Pare e Fill e Sant Esperit: e creure en un Deu es lo primer article, e creure en lo Deu Pare es lo segon article, e creure en lo Deu Fill es lo terç, e creure en Deu Sant Spirit es lo quart.
2. Deus Pare engenra de sí meteix Deu Fill, e de Deu Pare e Deu Fill ix Deus Sant Espirit; e lo Pare e lo Fill e lo Sant Espirit son un Deu tan solament.
3. Infinidament eternal e ab tot compliment engenra lo Deus Pare Deu Fill, e ix Deus Sant Espirit de Deu Pare e de Deu Fill.

4. Lo Pare es un, e lo Fill altre, e lo Sant Esperit es altre, e totes aquestes tres persones son un poder, una saviea, una amor.
5. Fill, so quet dich de la Santa Trinitat de Deu e de la sua unitat, es axí e encara molt mils que not pusch dir: e si tu en est mon per lum de fe assò creus, en laltre segle ho entendrás per lum denteniment illuminat per la divinal intelligencia.
6. ¿Sabs per que tu, fill, no pots entendre e est obligat a creure so que no pots entendre de la Santa Trinitat? es car la unitat e la trinitat de Deu es major que lo teu enteniment, e car yo not ho dich en manera que tu ho pusques entendre.
7. No descrees tot so que no pots entendre; car si ho fas, tu vols fer major ton enteniment a totes coses. ¿E saps per quet parle enaxí suptilment? per so que ton enteniment sacustum a exalsar e endressar ton voler en amar Deu.
8. No menyspreus, fill, aquest libre per so car grossament es recomtat; cor jens es fet a exalsat enteniment, ans es fet per so quels enteniments dels infants pusquen esser exalsats a entendre aquest mon e Deu.

CAP. 3. De Creacio.

CREADOR es faedor qui ha fet lo mon de no res. On, en lo comensament creá Deus lo cel e la terra, e fo lo primer dia dicmenge, en lo qual creá los ángels, e en aquell dia caegren los demonis del cel, per so car volgren esser semblants a Altisme, e confermá Deus los ángels en estament que no poguessen pecar.
2. En lo dilluns creá Deus lo cel, en lo qual estan los ángels devant Deu. 3. En dimars creá Deus la mar e la terra e les erbes e los arbres e les sements.
4. En dimecres creá Deus lo sol e la luna e les esteles per illuminar la mar e la terra.
5. En dijous creá Deus aucells e besties.
6. En divenres creá Deus home, lo qual hac nom Adam; e con fo adormit, trach una costa don creá fembra, so es Eva; e de Adam e de Eva som tuyt exits.
7. En aquell dia meteix, mes Deus Adam e Eva en paradís terrenal, e fo senyor de totes les besties e de totes les plantes e de totes les aus e de tot so que terra leva ne sosté.
8. En lo .vij^e dia Deus reposá, a demostrar que Deus avía dat al home tot so qui era covinent e creat, e per allò lo .vij^e dia fo dia festival e dia de loar e donrar e de contemplar Deu, a demostrar que en aquell dia con lo mon comensá, covenc a fenir lo compliment de nostra reempcio.
9. Fill, si vols aver salvacio, a creure te cové que Deus es creador de tot quant es, e que tot quant es tornaría a no res, si Deus no ho sostenía;
e sens Deu, so que es no sería.
10. Veyes, fill, Deus con grans coses ha creades, axí com cel e mar e la terra, e veges quantes coses ha creades, e esguarda con les creatures que ha creades son belles e profitables. On si en les creatures ha tant de be, obri los ulls de ta anima, e veges con gran e noble es lo creador qui totes coses ha creades.
11. Tots los reys qui son ni tots los homens daquest mon no poríen crear una flor ni una bestia. No puría hom crear nula creatura; nula creatura no puría vedar al sol son moviment ne a la pluja son devallament.
12. Daquelles coses qui son al home pus necessaries ha Deus donada major abundancia, axí com de terra e daer e daygua e de foch e de sal e de ferre e de pa, e de les altres coses semblants a aquestes.

13. Creades ha Deus ales als aucells per so que pusquen volar, e hals donada ploma per so que sia lur vestiment, e a besties ha creades ungles per so que sien lurs sabates, e als arbres ha creades fulles per so que pusquen los fruyts madurar, e als peys ha dada la mar per so que pusquen nadar, e a cada creatura ha creades Deus aquelles proprietats que los son mester.
14. Deus ha creat a hom lo cavall per cavalcar, e lastor per cassar, el moltó per menjar, e la lana per vestir, e lo foch per calfar, e lo bou per arar, e les altres creatures ha creades Deus a servir home.
13. Con serás, fill, a la taula e aurás devant tu les viandes que deus menjar, remembra quantes creatures veurás, les quals Deus ha creades, e entín com les coses que menges ta Deus fetes adur de diversos lochs. 16. Deus ha creats tos ulls per so que ab los ulls lo veges en les creatures quil representen als ulls de ta pensa, e Deus ha creada ta memoria per so que ab aquella lo remembres, e Deus ha creat ton cor per so que sia ta cambra hon lo tengues e lams, e Deus ha creades tes mans per so que fasses bones obres, e ha creats tos peus per so que per les sues carreres vajes, e ha creada ta boca per so quel lous el beneesques. No poría dir, fill, tantes creatures com Deus ha creades, ne no sabría dir la senyoría quet ha donada sobre elles, ne tu no poríes entendre lo gran deute en que tu est esdevengut, per lo gran benifet que tu has reebut de ton Creador.
18. Remembret com Deus te pogra fer pera o fust o bestia, sis volgués: entín com te pogra fer contret o jueu o sarrahí o demoni o alcuna altra cosa a la qual fora mellor cosa no esser que esser.
19. A considerar e a pensar te cové, amable fill, totes les coses demunt dites, per tal que en aquest mon faces obres per les quals sies agradable als sants de gloria e a Deu.

CAP. 4. De Recreacio.

RECREACIO es recobrar so que avía perdut nostre Senyor Deus en son poble, e recreacio es tolre al demoni son poder, lo qual avía sobre nosaltres.
2. En peccat e en error cahec, fill, tot lomenal linatge per nostro primer pare Adam e per nostra mare Eva, qui foren desobedients a Deu senyor de gloria; e per assò covench quel peccat fos vensut e sobrat per aquell qui es pus contrari a peccat que neguna altra cosa.
3. Con Deus ¡beneyt sia ell! hach creat Adam e Eva els hach mesos en paradís terrenal, ell feu manament a Adam que de tots los fruyts menjás en fora dun; car si daquell menjava, segur fos de mort. El demoni en forma de serpent vench a nostra mare Eva e conseyáli que ella feés tant que Adam menjás del fruyt que Deus li avía vedat; e car Adam menjá daquell fruyt e fo desobedient a nostro Senyor Deu, per assò cahec esta mort e est trebay que tu vous en nosaltres, e fo feta discordia entre Deu e lumenal linatge.
4. Si Adam no peccás ni passás lo manament de Deu, nul home no morira ne agra fam ne set ne calor ne malautía ne treball; mas per loriginal peccat, sapies, fill, que tuyt cayguérem en la ira de Deu, e Adam e Eva foren gitats de paradís en aquell dia en lo qual hi foren mesos.
5. Tots aquells qui muríen anaven en foch infernal, destrò que plach al subirá Pare que son fill presés carn de nostra dona Santa María per gracia de Sant Esperit: on adonchs lo Fill de Deu per gracia e pietat vench en una donzella verge qui es apellada nostra dona Sancta María, la qual fo del linatge de Daviu.
6. En aquella donzella lo Fill de Deu fo encarnat e nasqué ella estant verge, sens que no fo corrumpuda ne perdé sa vergenitat: de la qual donzella nasqué Deu e home ensems, so es, nostro Senyor Jhesu Christ, en lo qual son dues natures, so es asaber, natura divina e natura humana: les quals dues natures son una persona tan solament.
7. Aquest Jhesu Christ vench en lo mon per recrear lo mon e per exalsar lumanal linatge qui era caygut, e lo qual fo exalsat ab ver ajustament de natura divina e de natura humana e ab lo treball e passio que sostench per amor de nosaltres.
8. Fill, a creure te cové en aquest Senyor Jhesu Christ de que yot parle; car si no u feyes, no seríes recreat ne sería levada de tu la colpa la qual te fo donada per lo primer pare, en la qual son los jueus els sarrayns els altres infeels, per so car no creen en laveniment ne en la passio de nostro Senyor Jhesu Christ.
9. Si tan mala cosa es peccat e esser desobedient a Deu, que per un peccat ten solament fom tuyt en la ira de Deu, e per aquell peccat a delir, lo Fill de Deu ne volch esser encarnat e a la humanitat quen pres li covench sostenir angoxes e treballs e greu mort; guardat, fill, de peccat, car per peccat es hom desobedient al Altisme, e Deu es enamich dom con hom fa peccat. E per la desobediencia e per lo peccat van los peccadors en foch perdurable a sostenir angoxes e treballs e perdre la eternal gloria de nostro Senyor Deu.

CAP. 5. De Gloria.

GLORIA es, fill, continua e franca benuhiransa sens nuyl cessament, e es en aquell qui dona gloria: la qual gloria es donada per nostro Senyor Deu qui glorieja en la gloria e dona gloria als sants de gloria. On si tu, fill, vols aver gloria, a creure te cové que Deus sia glorificador dels benuhirats de paradís e que aquells sien gloriejats en la sua gloria, e que Deus los glorieja en sa gloria metexa.

2. Enaxí com lo foch qui ab sí metex sescalfa, enaxí lo divinal Rey de gloria ab sí metex dona gloria als ángels e als sants qui son en gloria.
3. Si Deus en aquest mon dona a ton cors benuiransa daquestes coses corrumpables temporals qui no son gloria ne han gloria, ¡quant més, fill, lo Rey de gloria, qui es gloria, pot donar a sos amichs en paradís gloria! 4. Sapies, fill, que la gloria de paradís es veer Deu e amar Deu e adorar e loar Deu: e cascun dels sants de paradís es gloriejat en la gloria del altre.
5. No crees, amable fill, que en gloria hom menuch ne beva ne jaga hom ab fembra; car totes estes coses han defalliment e sutzetat, e aquestes coses se covenen ab aquest mon qui es sutze e corrumpable e ple de defalliments.
6. ¿Veus tu, fill, lo cors mort del home just, lo qual podrex en terra con hom lo soterra? aquell cors resuscitará al dia del juy, e será pus resplendent quel sol, e no morrá, e aurá més de gloria que no es tota la gloria qui es en los homens daquest mon.
7. Si tu, fill, menysprees (menys prees) la gloria daquest mon per so que ajes la gloria daquell altre, tu aurás gloria qui durerá aytant com la gloria de Deu: e donchs, remembra e entín com per menysprear poca gloria qui poch dura, pots gonyar gloria qui durará aytant com la gloria del Altisme.
8. ¡Ah, fill, e con en gran malediccio son aquells qui per una poca de benuyransa temporal perden la celestial gloria que no ha fi, e van en turments perdurables a esser sotsmesos a infenits treballs!
9. Si tu, fill, entres en gloria, on que sies aurás gloria e atroberás gloria. ¿E sabs per que? per so car en tots los lochs de gloria es lo glorificador el senyor de gloria.
10. Aquells qui son en gloria, aytant amen com entenen, e aytant entenen com amen, e tot so han que amen e entenen. On si tu, fill, en aquest mon no pots aver tots los delits daquest mon que entens, guardat que no perdes a ton voler la gloria que lo teu enteniment no pot entendre.
11. Si tu, fill, no daves la tua má per un diner nel teu cap per dos, guardat que no perdes la celestial gloria per la gloria daquest mon: e si tu per la gloria daquest mon menysprees la gloria del altre segle, mit lo teu dit en lo foch, e assage si sempre lo hi porás sostenir una hora; e si no pots, guarda com porás sostenir lo foch infernal perpetualment, lo qual sostenen los dampnats; car aquell foch te covendrá a sostenir, si menysprees la gloria de nostro Senyor Deu.

CAP. 6. De Concepcio.

A CREURE te cové, fill, en la concepcio de nostro Senyor Deu Jhesu Christ, la qual es lajustament quel Fill de Deu feu ab natura humana, qui fo ajustada ab natura divina per gracia de Sant Esperit en lo ventre de nostra dona Sancta María gloriosa.

2. En lo comensament, con plach a nostro Senyor Deu ques volch humiliar a recrear lo seu poble, tramès lángel Sent Gabriel a nostra dona Sancta María. Aquell ángel gloriós aportá saluts a nostra dona Sancta María, de nostro Senyor Deu, e dix li: Ave Maria, gratia plena, dominus tecum (cum te : contigo), benedicta tu in mulieribus, et benedictus fructus ventris tui: Spiritus Sanctus superveniet in te et virtus Altissimi obumbrabit tibi.

3. Aquestes saluts digues, fill, sovint a la Verge gloriosa; car lo major plaer e lo major honrament que hom li pot fer, es que hom la salut per aquelles saluts metexes que lángel Sent Gabriel li aportá de nostro Senyor Deu. E encontinent que la verge María consentí a les paraules que Sent Gabriel li dix de part de nostro Senyor, concebé ver Deu e ver hom e fo ahombrada de Sant Esperit.

4. En aquella concepcio fo la obra de totes les tres persones divines; mas la persona del Fill sencarná tan solament, a demostrar la diversitat qui es entre lo Pare e lo Fill e lo Sant Esperit.

5. Lo Fill de Deu es aquell qui es una persona ab la humanitat qui fo presa de la carn pura e de la santificada sanch de nostra dona Sancta María.

6. Ensemps, fo fill, ajustada la anima el cors de Jhesu Christ ab la natura divina; e la sua anima el seu cors ensemps foren en lo ventre de nostra dona; e en aquell temps meteix quey (que y) foren, hach lo cors de Jhesu Christ tots sos membres e tota sa forma; e en aquella saviea e en aquella vertut e en aquell poder en que fo Jhesu Christ con fo creegut e hach perfeta edat, en aquella metexa saviea e ab aquell poder e vertut fo, encontinent que fo ajustada ab lo Fill de Deu.

7. Not meravells, fill, destes paraules que yo tramet a tu escrites, de la concepcio del Fill de Deu, car obra fo miraculosa, la qual fo feta sobre natura per lo poder divinal qui pot fer totes coses.

8. Ubligat est, fill, a creure aquestes coses que yot dich de la concepcio del Fill de Deu, e obligat est a cativar ton enteniment, per so que sies exalsat per lum de fe: car enaxí com naturalment som tuyt ubligats a murir, enaxí per la nostra fragilitat e per la subirana obra del Altisme som tuyt obligats a creure so que no podem entendre del aveniment del Fill de Deu.

9. Laveniment del Fill de Deu Jhesu Christ fo denunciat ans que fos, per los sants profetes e per los sants pares, als quals fo revelat per divinal espiracio.

10. Obri, fill, los ulls de ta pensa e veges lo gran honrament quel Fill de Deu ha fet a tot lumanal linatge, en so que volch pendre la nostra natura e volch esser una persona metexa ab aquella.

11. Remembret la bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor e les altres vertuts qui son en nostro Senyor Deu, e veges con meravellosament e manifesta son manifestades en la concepcio e en la encarnacio del Fill de Deu.

12. Con lo Fill subirá celestial age tu tant honrat en so que ha presa natura humana semblant a la tua, amable fill, yot don de consell a tu, et prech et man aytant com pusch, que totes les tues forces metes en conexer, amar, honrar, loar e servir nostro Senyor Deu Jhesu Christ, per tal que tes paraules e ta vida e tes obres a Deu de gloria sien agradables.

13. On, si tu vols esser honrat, honra lo Fill de Deu qui tant ta honrat:
e si vols amar, ama Jhesu Christ qui tant ta amat; e si has treball ne tristor, consolat en aquell qui, per tu, humanitat ha ajustada a deitat.

CAP. 7. De Nativitat.

EL novè mes quel Fill de Deu fo encarnat, volch náxer de nostra dona Sancta María, de la qual nasch Deu e home e sens dolor e sens corrupcio de nostra dona Sancta María.

2. Sapies, fill, que nostra dona Sancta María era pobra fembra daquestes riqueses temporals; mas rica era de vertuts, e nada fo donrat linatge: e per assò, con plach al Fill de Deu que nasqués, nasch en pobre loch, so es a saber, en lo presepi on menjaven les besties. (pesebre; pessebre)

3. Si los fills dels Reys e dels grans barons nexen en palaus e en cambres e en draps daur e de seda, lo Salvador del mon nasch en
lestable e en la paya que les besties menjaven. (palla; paja)

4. ¡Ah, fill, e con breus foren los draps on lo Fill de Deu fo enbolcat, (bolquer : pañal, paño, trapo : drap, draps; embolicat; envuelto) e tan pocs foren aquests, e per tan poques persones fo servit e aministrat!
E pero tots los homens qui nexen son nats en colpa e en peccats, e lo Fill de Deu nasch per delir e destruir colpa e peccat.

5. Con vourás, fill, alcuna bella fembra jova, pobrament vestida, e son esguardament te significa honestat, e aquella portará son bell fill en son bras, vestit pobrament, adoncs cogita en la nativitat del Fill de Deu, qui en lo bras de nostra dona Sancta María era pobrament vestit.

6. Enaxí com los altres infants pochs, se lexava aministrar lo Fill de Deu a nostra dona, e poch a poch crexía son cors, jats se sía (jatsia) assò que son poder o sa vertut fos major que tot laltre poder e tota laltra vertut qui es en les creatures.

7. Aesma con dolç esguardament era aquell qui era entre Jhesu Christ e nostra dona, quil sabía son fill e senyor de tot lo mon, e Jhesu Christ qui sabía sa mare la mellor e la pus nble e la pus bella dona que anch fos ni será.

8. Amable fill, tu est nat e vengut en aquest mon per honrar e servir aquell Fill de Deu de que yot parle, per lo qual te monest que tu lams el desigs veer. On, si tu nol ames nel serveys, farás contra so per que est vengut en lo mon e serás servu e catiu de perdurables trebays, als quals serás jutjat per la dreturera sentencia de nostro Senyor Deu.

Cap. 8. De la Passio.

AB amor e ab pau te deuría esser recomtada, amable fill, la passio de nostro Senyor Deu Jhesu Christ, car aquella mort e passio fo la major contrastacio damor e de dolor que anch fo ni pusca esser.

2. En aquell temps, con nostro Senyor Jhesu Christ hac edat de .xxx. anys e preycava lo poble de Israel e feya molts de miracles, sesdevench quels jueus tractaren en sa mort, e Judes Escarioth (Judas Iscariote, Scariot y demás variantes) qui era un dels .xij. apòstols vené (vendió; va vendre) als jueus per .xxx. diners lo Fill de Deu, nostro Senyor Jhesu Christ: e lo Fil de Deu, qui es senyor de tot quant es, sofferí que fos venut e liurat a mort e a passio, per so que deliurás lo seu poble del poder del diable.

3. Com sacostá la passio de Jhesu Christ, al día que dech morir Jhesu Christ estava en oracio; aquella nit denunciava la sua passio als apòstols e a aquells qui ab ell eren e pregavals que estiessen en oracio e que dixessen aquestes paraules (original en arameo : “Abun de bashmayo...”): Pater noster qui es in caelis, sanctificetur nomen tuum, adveniat regnum tuum, fiat voluntas tua sicut in coelo et in terra: panem nostrum cotidianum da nobis hodie (huy, hui, avui, avuy; hoy), et dimitte nobis debita nostra sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, et ne nos inducas in temptationem, sed libera nos a malo.

4. En aquella nit que Jhesu Christ ahorava en quant era hom e feya reverencia a la santa deitat, a demostrar que ell era hom; vench Judes ab gran gent de jueus armats, los quals prengueren e ligaren nostro Senyor Deu Jhesu Christ e menarenlosen, per tal que fos crucificat e mort.

5. Veges, fill, con gran fo la humilitat de Jhesu Christ, car ell qui era e es senyor de tot lo mon se lexava ligar als jueus. Veges e entín con coralment amava la salvacio del seu poble, lo qual se avía a salvar per la sua mort.

6. Los apòstols e tots aquells qui eran ab ell, tots lo desempararen e fugiren, sal (salvo, excepto) ten (tan, tant) solament Sent Pere quil seguía; empero tres vegades lo negá aquella nit, e dix que nol conexía.

7. Sapies, fill, que los jueus despullaren lo Salvador de tot lo mon e escupirenli en la cara e clucarenli los ulls e feríenlo e donavenli collades (clatellades : cops al clatell; collades : cops al coll; collejas), e puys ells li demanaven qual era aquell quil avía ferit: en totes les maneres que fer podíen, lo ahontaven e lescarníen: e ell era vengut per salvar e per trer ells del poder del demoni.

8. Entrò (tro, entro : hasta : fins) al dia no estigueren en als (altre cosa; otra cosa), mas en ferir e en escarnir lo Fill de Deu, e al matí ells lo liuraren a Pons Pilat (Poncio Pilatos) qui era procurador del senyor de Roma, (del César) e aquell feu lo assotar tant regeament, que aquell seu cuyr (pell; piel; cuero) tan preciós de son cors tot era romput e esquinsat, e la sanch decorría per tot lo cors.

9. Con lagren assotat, feerenli aportar la creu entrò al loch on lo crucificaren, e clavelarenlo en ella, e puys dressaren la creu: e estava penjat en la creu per tal que tuyt lo veessen.

10. Ab sal e ab fel, ab suja e ab vinagre lo abouraren, e son cap ab corona despines coronaren, per tal que les espines li entrassen per lo cap: ab lansa lo feriren per lo costat tant fortment, que lo cor li partí per mig.

11. En aquesta passio e dolor estech lo Fill de Deu per amor que salvás son poble, e murí per so que tu poguesses aver lig acabada, per la qual poguesses aver gloria: car sil Fill de Deu se volgués, los jueus ne tots los homens nels demonis qui son, nol pogueren turmentar ne auciure, (ociure; occidere; matar) car ell es senyor poderós sobre tots; mas car la sua mort era mester a salvar son poble, per so volch sofferir que hom lo turmentás el auciés.

12. Sapies, fill, que una gota de la sanch de Jhesu Christ abastara a rembre tot lo poble; mas per la gran amor quens ha, volch que tota la sua sanch ne fos escampada; car tot enaxí com ampolla qui es tan fortment trencada que noy pot romanir gens de vi, enaxí lo cors de Jhesu Christ fo per tants lochs foradat e nafrat, que gens de sanch noy romás.

13. Amable fill, si vols viure en gloria, plora la mort de ton Senyor Jhesu Christ; e si no pots plorar, nol ames tant com ta mare ama tu: la qual ploraría si hom devant ella tauceya (t' auceya : te mataba) et turmentava.

14. Fill, no tan solament era menyspreat Jhesu Christ en aquell dia que penjava mort en la creu, que en aquest temps en que ara som es menyspreat e blastomat e escarnit; car molts son los homens qui per ell no ploren ni moren ni li han grat de la passio que sostench per amor
dells; e molts son los infels quil deshonren el blastomen e qui creen que ell sia estat hom fals e galiador. (ganador : enganador : engañador?)

15. Fill, guarda en la creu e veges com te representa la passio de Jhesu Christ qui está ah los brassos estesos, e espera que en axí (en + salta línea + axí, otras veces se encuentra enaxí) com ell es mort per amor de nos a salvar, que enaxí nos no temem mort per ell a honrar.

16. A morir te cové, fill, vulles o no: e donchs, pus que has a murir, vulles murir per honrar aquell senyor quit ha creat e quet dona tot quant has, e quit pot dar foch perdurable e quit vol dar gloria qui no ha fi, e qui per la tua amor es vulgut murir. (volgut morir)

17. ¿Sabs per que tu no vols murir per Jhesu Christ? per so car la mort te fa pahor, e per so car ames més esser en aquest mon que en laltre. On si tu fosses Jhesu Christ, ja no volgres murir ne murríes, con sia cosa que Jhesu Christ no murría sis volgués.

18. ¿Qual cosa es aquesta, quel senyor muyra per son vassall, e lo vassall no vuya murir per son senyor? ¿ne per que los cavallers daquest mon moren en la batalla per lur senyor? ¿ne per que es duptada la mort, qui es porta de vida on son los sants de gloria?

19. ¿Sabríesme respondre, fill, qual mort es major ne pus dolsa, o murir per amor o per malautía? ¿ne vulríes tant amar que volguesses e sabesses e gosasses murir? E si no mors per amor, ¿sabrás ho desijar?

20. Sapies, fill, que mort natural no ret fruyt ne gazardó, (guasardó; galardón) ne aquell qui no ama no sab murir, ne qui no gosa murir no es en estament de salvacio.

21. Remembra, fill, quants son los homens qui moren per ajustar diners e per aver la vana gloria daquest mon, e veges quants son los homens qui moren per lo Salvador senyor de tot lo mon, qui murí per amor de nos.

22. Amable fill, con tage a dir daltres coses, cové que lexem la materia de que parlam; de la qual materia moltes paraules sanctes e devotes pusquen esser recomtades agradablement.
___

CAP. 9. Con nostro Senyor Deus devallá als inferns.

EN lo temps dels profetes e dels sants pares, ans quel Fill de Deu fos encarnat e crucificat, tots los profetes els sants qui eren ans del aveniment de Jhesu Christ Fill de Deu anaven en infern per rahó del original peccat. On, con plach al Fill de Deu que fo encarnat e nat, Sant Johan Baptista fo missatge del Fill de Deu als sants qui eren en les penes infernals turmentats, e denunciá a aquells laveniment del Fill de Deu: del qual foren los sants alegres e consolats.

2. Sapies e creegues, amable fill, que con lanima de nostro Senyor Jhesu Christ lexá lo cors mort en la creu, que encontinent devallá als inferns (limbo, lims en el Vita Christi de Isabel de Villena, 1497, casi 200 años después de la época de Ramon Lull) e venc a Adam e Abraam e als altres profetes e sants, e trach aquells, a forsa dels demonis, de lur presó, e meslos en gloria celestial, la qual no aurá fi. (haurá, tendrá, tindrá)

3. Con Adam viu son Senyor venir e son Creador per ell a deliurar del trebay e de la dolor hon avía estat cinch milia anys, adoncs dix:
- Aquestes son les mans quim crearen em formaren, e aquest es lo Senyor quins ha remembrats en la sua gloria.

4. Lo gran goig que Adam e los altres sants agueren, fill, nol te poría recomtar, ne tu nol te puríes aesmar; empero tu pots cogitar con gran goig auríes si hom te treya dun pou plen de foch, de sofre e de serpents e de tenebres, e hom te mudava en la gloria celestial.

5. Si per un peccat de Adam les animes dels profetes qui no consentiren al peccat estegren tan longament a infern, e tot temps hi estegren sil Fill de Deu no vengués, remembra, fill, con gran cosa es la justicia de Deu

qui tan fort ponex peccat; e no creegues, fill, quel Fill de Deu venga altra vegada deliurar los peccadors qui son en los inferns.

6. Sapies, fill, que lo Fill de Deu romás ab lo cors de Jhesu Christ en la creu; e ab la anima devallá en los inferns, estant lo cors en aquell loch hon fo crucificat: ¿e sabs per que? per so que fos significat que lo Fill de Deu es per tots los lochs qui son: car tot quant es creat no es tan gran com es lo Fill de Deu.

CAP. 10. De Resurreccio.

A CREURE te cové, fill, que lo divendres con nostro Senyor Jhesu Christ fo crucificat e mort per nosaltres a salvar, adoncs Joseph ab Arimatia qués lo cors de Jhesu Christ (José de Arimatea requirió el cuerpo de Jesucristo) a Pons Pilat, per so quel soterrás en un moniment molt bell, lo qual avía fet a sos obs. (para su uso o necesidad)

2. On, con lo cors de Jhesu Christ fos donat a Joseph ab Arimatia e fos lo major don quell pogués reebre, e com aquell cors tan preciós fos humiliat a esser sotsmes en la terra (sots, so: debajo; mes: metido; sometido; se depositaban algunos cuerpos en cuevas de tierra); remembra, fill, en estes paraules que yot dich, si vols aver humilitat.

3. Sapies quel ters jorn resuscitá; e per manifestar la gran misericordia de nostro Senyor Deu, volch primerament aparer a la Magdalena, qui era estada molt peccadora fembra; e car amava Jhesu Christ ab gran caritat, e car caritat es la major vertut que hom pot aver, a demostrar que caritat es al Fill de Deu molt agradable, lo Fill de Deu aparech a la Magdalena.

4. Dementra quels apòstols estaven en una cambra e les portes eren tancades, nostro Senyor Jhesu Christ aparech a aquells, per demostrar que ell era resuscitat ab cors glorificat qui no ha empatxament de passar per tot loch; e a demostrar que ell era vertaderament home, demaná a menjar.

5. Lo gran alegre qui fo entrels apòstols con veeren lur Senyor resuscitat, no es qui ho pogués recomtar; e per assò con Jhesu Christ fo partit dells, vench Sent Thomas, qui era un dels apòstols, al qual dixeren que Jhesu Christ era resuscitat; mas Sent Thomas respòs que no u (nou : no ho) creeya entrò que ell mesés los seus dits en les nafres de Jhesu Christ e fos occasio a creure.

6. E car Sent Thomas no volch creure, nostro Senyor Jhesu Christ apparech a Sent Thomas, dient: - Mit, Thomas, tos dits en mes nafres,
e sapies, pus no u vols creure. On, per so que fos demostrat que a nostro Senyor Deu es agradable lenteniment qui sexalsa per saber veritat, per assò sofrí que Sent Thomas li mesés les mans en lo costat, dient: - Tu est Senyor meu e Deu meu.

7. Amable fill, en la resurreccio de nostro Senyor Jhesu Christ fo representada e significada la nostra resurreccio, la qual será al jorn del judici, con serem resuscitats e jutjats per lo Fill de Deu.

CAP. 11. De la Ascensio.

ENTIN, amable fill, aquestes paraules que yot dich, e ages creensa en elles. Sapies que aprés .xl. jorns que nostro Senyor Jhesu Christ fo resuscitat, sen pujá al cel, seer a la part dreta de Deu lo Pare. On, com aquest mon sia loch de corrupcio e de defalliment e car lo sant cors gloriós del Fill de Deu sia glorificat, per assò, fill, no fora covinent cosa que cors tan gloriós com aquell romangués sajús en aquest mon enfre nos qui avem cors mortal e corrumpable.

2. En lascensio del Fill de Deu es significada lasumcio el pujament quel teu cors ferá, fill, al dia del judici, en lo cel, si en aquest mon est servidor e amador e loador del Fill de Deu; car en axí com lo Fill de Deu vench en aquest mon pendre nostra natura e sen pujá al cel ab ella, en axí pujará en los cels tots los cossos daquells qui son e daquelles, qui en est mon serán estats sos servidors e qui creurán la sua encarnacio e qui plorerán per honrar sos honraments. Mas si per aventura, fill, tu est hom peccador e est desagradable a nostro Senyor Deu e no creus en los articles de la santa fe catholica, per cert sapies que ton cors al dia del juy devallará als inferns, e aquí estarás ab los demonis en foch perdurable.

3. Veges, fill, los aucells con volen e pujen per laer, e remembra con gran gloria aurás si per laire vas on te vulles; e veges con gran dolor aurás si ton cors devalla al abís infernal e en cárcer tenebrós e en presó, sens nula consolacio e engoximent.

4. Enaxí com tots los ángels e tots los sants de gloria ab cant de molt gran dolçor e ab gran professó exiren a nostro Senyor Jhesu Christ per fer honrament con pujá en gloria, enaxí als homens peccadors con passen daquest mon en laltre ixen los demonis de infern ab molt horrible esguardament, per tal que en foch perdurable los meten els turmenten.

5. Si tu, fill, vols pujar en tan alt loch e en tan excellent com lo cel, a comensar te cové, dementre que temps has, com fasses bones obres, e guardat que ab peccat no fasses ton cors tan fexuch, que no pusques pujar en les altees que pugen aquells qui per via de penitencia feta en dejunis e en bones obres pugen a la celestial gloria.

6. Fill, si vols pujar là on es Jhesu Christ, puja ta pensa e ton desig a ell, e devalla ton remembrament a la viltat don est vengut e al defalliment en lo qual estás en aquest mon; e menysprea aquest mon, per so que sies preat en laltre.

7. Daquell loch on son los sants de paradís, son cahuts los demonis qui están en lo mig loch de la terra, soterrats en sofre e en aygua bullent e en brases de foch: e en aquell loch on son cahuts los demonis, devallarán e estarán los homens peccadors qui menyspreen e descreen la gloria de nostro Senyor Jhesu Christ.

CAP. 12. De Judici.

CON lo nombre será complit dels sants qui seerán en gloria en les cadires (y no se queman esas sillas ?; cadira, cadiera;) don los demonis son cahuts, adonchs será resurreccio general dels bons e dels mals, e tuyt vendrán oyr la darrera sentencia de la qual nuyl hom nos porá apellar ne escusar.

2. En aquell dia maravellós resuscitarán los cors dels homens, los quals cors están en pols e en cendra en la terra e esperant la sentencia que será donada al dia del juy per lo Fill de Deu.

3. Adoncs sajustará un os ab altre, e cada bras cobrará sa má, e cascun membre sa forma, e cada anima cobrará son cors metex en lo qual era en aquest mon.

4. Si Deus ha creat tot quant es de no res a demostrar son gran poder, aesmar pots, fill, que Deus volrá resuscitar los homens morts, a demostrar sa gran justicia; e cascun home resuscitará per reebre guardó de so que aurá fet, e cascun vendrá ab son libre en lo qual serán escrits los bens els mals que aurán fets en aquest mon (para qué necesita Dios un libro si tiene una memoria infinita? Acaso no piensa en el medio ambiente? Será el libro en papel higiénico reciclado, digital? Habrá algún número para pedir tanda o los últimos serán los primeros?);
e cascun aurá a retre compte devant lo Fill de Deu.

5. En aquell dia vourás lo Fill de Deu, qui vendrá en les nuus ab los ángels del cel, e mostrará ses nafres per les quals exí la sanch, al dia de la passio, con recreá lumanal linatge.

6. Aquell dia será molt agradable a tots aquells qui serán estats en aquest mon sos servidors, e será molt airable a tots aquells qui serán morts en aquest mon en peccat.

7. Amable fill, aquell qui dará la sentencia de gloria infinida e de pena perdurable, será nostro Senyor Jhesu Christ, fill de nostra dona Sancta María, lo qual venc en aquest mon pendre passio e mort per restaurar lumanal linatge qui era perdut.

8. Aquell gloriós dreturer jutge de qui yot parle, dirá: - Anats, benuyrats, al regne celestial aver gloria perpetual, e anats, maluyrats, en los fochs infernals aver pena perdurable.

9. En aquell dia metex irán los sants en gloria e los peccadors en pena;
e per tots temps los sants serán en gloria e los peccadors en pena.

10. ¡Ah, fill, e con serán benuyrats aquells qui ferán retret al Fill de Deu, mostrant les nafres els trebays que per ell aurán sostenguts en aquest mon! e tan maluyrats serán aquells qui al dia perillós vendrán ab les mans buydes (Cervantes, el manco de Lepanto, incluído) e no aurán de que fassen retret al Fill de Deu, quils ferá retret ab ses nafres de son cors e ab la passió que sostench per amor dells.

11. En aquell dia aurán los peccadors resurreccio; mas no porán fugir a la sentencia, car Deus es en tots lochs e sobre totes coses. Amagar nos porán ne constrestar no porán; ne prechs ne escusacions res nols valrá.

12. Amable est, fill, a ma anima, cor remembrem, fill, que yot he engenrat e he esperansa que sies salvat. Ahirable me serás, fill, sit veg peccador e los teus peccats me signifiquen que tu sies dampnat.

13. Qui fos segur daver fills justs, amables servidors de Deu, bona cosa fóra desijar fills; mas car los demés homens del mon son en peccats: ¿per qual rahó doncs, fill, est desirable, ne per què per son fill pert nuyl hom la gloria de Deu?

¶ Dels .x. Manaments.

CAP. 13. Amarás un Deu.

MANAMENT es fer so qui es leguda cosa a esser feta. On lo primer manament es adorar, amar e servir un Deu, com sia cosa que no sia mas un Deu ten solament.

2. A creure te cové, fill, que nostro Senyor Deus doná la ley dels jueus en lo mont de Sinay, (Sinaí) e feu manament que nuyl hom no colgués ne servís mas un Deu, lo qual ha fet e creat tot quant es.

3. En aquell temps eren, fill, los jueus amics de nostro Senyor Deu, e creíen en ell e eren contra los pobles qui creíen en ydoles de pera, daur e dargent e daltres coses: e cascun príncep feya de fust o daltra cosa una forma en semblant dom, e aquella adoraven axí com a Deu.

4. On, per assò lo Rey del cel e de la terra maná a Israel, qui era lo poble dels jueus, que ells no fessen deus estranys, so es a saber, que no feessen ydoles, e que un Deu vertaderament adorassen ten solament.

5. Sapies, fill, que la lig (ley; lley, llei) dels jueus fo donada en lo comensament, e aquella fo apellada lig veya; e lig nova es apellada la lig que ara tenen los crestians, la qual fo donada per nostro Senyor Jhesu Christ, so son los Evangelis que ous legir en santa esgleya.

6. ¿Sabs, fill, per que Deus doná als jueus la lig? per so que no fossen en la error en la qual eren les altres gents qui creíen en les ydoles, e per assò que en lo lur poble agués prophetes qui denunciassen lo aveniment de nostro Senyor Jhesu Christ, e que en aquell poble dels jueus nasqués nostra dona Santa María, en la qual se encarnás lo Fill de Deu.

7. La lig veya covenc esser anans que la nova, enaxí com los fonaments covenen esser anans que la cambra; e car los jueus nos peneden de la culpa que han per so cor tractaren la mort de nostro Senyor Jhesu Christ, per assò son en error e cuyden tenir la lig de Moyse, (ley de Moisés) la qual no tenen, per so car no seguexen so que la vella significa de la nova.

8. Amable fill, no ages en ton cor mas un Deu; cor aquells han molts deus falsos en lur coratge qui amen més alcunes coses quel Deu vertader quit ha creat e quit jutgerá a gloria celestial o a infinits trebays.

9. Si aquell Deus que yot man adorar e servir avía en sí defalliment e no abastava a assò que a tu es mester, leguda cosa sería a mi quet manás creure en aquell Deu quit poría donar compliment. Mas com lo Deu de gloria de qui vot parle aja en si tot acabament e nol aja alcun altre, ell es sols qui abasta a esser ton compliment.

10. ¿Saps, fill, per que son molts homens en aquest temps en que som, qui fan deus de ydoles? per so car no han conexensa del Deu vertader qui es en gloria. ¿E saps per que nosaltres qui creem lo Deu de gloria nols anam preycar e mostrar lo Deu de tot lo mon? per so car avem paor de mort e temem murir per mostrar lo Deu qui dona vida perpetual en sa gloria divinal.

(RamonLull no tuvo miedo de morir mostrando su Dios.)

CAP. 14. No sies perjur.

Lo segon manament es, fill, que hom no prena lo nom de Deu vanament, lo qual nom de nostro Senyor Deu prenen en va aquells qui juren per Deu e per les sues obres e menten e dien contraries coses a veritat.

2. Sapies, fill, que aquells amen més so per que juren mintent, que no fan Deu per lo qual juren; e car assò es gran falliment, per assò Deus ha fet manament que nuyl hom no jur falsament.

3. Si a tu, fill, no es leguda cosa que jurs sí Deus tajut ne sí Deus te don be, ¡quant menys es legut que jurs sí Deus not ajut e sí Deus te don mal!

4. Remembra, fill, lo primer manament con volrás fer sagrament; car aquell quis perjura a scient, fa deus dassò per que ment.

5. A home vertader no li cal fer sagrament, ne a home mentider no li cal fer molts sagraments.

6. Amable fill, molt mils está veritat en boca, que en caxa aur ni argent ajustat per fals sagrament. Boca es donada a home, e volentat li es donada, per ahirar falsetat.

7. ¿Sabs, fill, per que hom mentider fa molts sagraments? per so car no es creegut per un sagrament.

8. Fill, no jurs per ton cap, car nol daríes per tot lo tresor del Rey; ne no jurs per ta anima, car no saps ne pots aesmar la gloria e la vertut que aver hi porás.

9. Fill, no jurs ton pare ni ta mare, car donar nols pots tant de be con nas reebut: ne no jurs ta fe, car si ments, jens non has.

10. Fill, si vols jurar, digues veritat es, e cert es verament: car per aquests sagraments pots aver compliment a tot quant comprarás ne vendrás ne afermerás, si est vertader; e si est mentider, non pots aver per neguns sagraments.

11. Si sol una gota de sanch del cors de nostro Senyor Jhesu Christ val més que totes quantes creatures son, aesmet, fill, con gran falliment es jurar per lo cap de Deu e per la boca e per lo ventre e lo fetge de Deu.

CAP. 15. De colre.

COLRE es fer festa en la qual sia fet remembrament de Deu e de oracio e de les obres que hom ha fetes en la setmana.

2. En aquell temps, fill, que Deus hach creat lo mon en .vij. jorns, Deus reposá en lo .vij^e dia, a significar que home al .vij^e dia dega reposar corporalment, e que spiritualment e corporal fassa reverencia e honor a nostro Senyor Deu. On, per assò lo Deus de gloria con doná la lig vella a Moyses, feu manament que tot lo pòbol de Israel colgués lo dissapte, per tal que en aquell jorn no trebayassen en les coses temporals, e que en aquell dia faessen oracio a Deu.

3. Con plac al Fill de Deu que fo encarnat e hach donada la ley nova al poble dels crestians, adonchs fo feta transmutacio de la festa del dissapte en digmenge, per so que fos significat que enaxí com Deu ¡beneyt sia ell! comensá a crear lo mon en digmenge, enaxí covenc que la festa fos feta en digmenge, adoncs con per recreacio lo Fill de Deu hach recreat lumanal linatge.

4. Sapies, fill, que al comensament que hom comensa a fer alguna obra, ha hom entencio de donar compliment a aquella obra. On per assò se covenc, segons la divinal ordinacio, que en aquell dia quel hom fo comensat e creat, fos feta la festa en la qual hom agués grat a Deu del comensament e de la perfeccio de la obra.

5. Festa es, fill, per assò que vages a lesgleya, obeyr e honrar lo prevere en loch de Deu, e que oyes les paraules que recomterá de Deu, e quet confesses al prevere, de tos peccats, e que li offires ton cors e ta anima, e que li dons dels bens daquest mon, los quals Deus ta donats e comanats.

6. Aquell dia festival es, fill, dia doracio e de contricio e de plorar los peccats que hom ha fets, e en aquell dia mayorment deu hom remembrar les vanitats daquest mon e la gloria de paradís e les infernals penes.

7. Creegudes son, fill, en lo mon culpes e errors, e umplides son, fill, les carreres per les quals los homens van sostenir treballs infinits; e per assò en les festes son fets convits e ajustaments de peccats pus fortment que en los altres dies: e en aquell sant dia que Deus sa retengut en la setmana per so que hom li fassa més donrament que en los altres dies, en aquell dia, fill, fan les gents més de vanitats en menjar e en boure e en parlar e en anar, e en les altres coses semblants a aquestes.

8. Amable fill, manament es en la lig que ton serv e ton bou fassen festa un jorn la setmana, per so que sia significat que ton serv e ton bou fan festa en la tua festa, e enaxí en la festa daquest mon es significada la gran festa qui es en laltre segle en la presencia de nostro Senyor Deu.
--------

CAP. 16. Honrarás ton pare e ta mare.

HONRAR te cové, fill, ton pare e ta mare, car manament es de Deu a significar que enaxí com tu est obligat a honrar ton pare e ta mare per so car dells est exit e per so car tan (t'han, te han) nudrit, enaxí est obligat a honrar Deu quit ha creat e quit sosté; del qual tot quant es ha pres comensament.

2. Ab honrar se cové amor e temor, cor deshonor es feta per desamor e per menyspreament: on per assò, fill, que tu no ages en menyspreament ton pare ne ta mare e no desams aquells, amant la possessio que posseexen dels bens daquest mon, per so vol Deus que a ton pare e a ta mare fasses honrament.

3. Entendre pots, fill, que Deus vol que sies honrat, cor (car : ya que) en la honor de ton pare e ta mare prens honrament, e en lur deshonor est deshonrat e menyspreat per les gents.

4. Si per los treballs de ton pare e de ta mare has, fill, riqueses o honraments, en la tua honor han ton pare e ta mare pagament.

Remembrat, doncs, com es deguda cosa quels fasses honrament.

5. Si honrar los primers els comensaments fos defalliment, leguda cosa fora, fill, que a Deu no fos feta honor: on, si tu a ton pare e a ta mare fas malvestat ni defalliment, sapies tu que a Deu fas desonrament.

6. Aytant com la vertut de ton cors multiplica, fill, en est mon, aytant la vertut del cors de ton pare e de ta mare esdevé en debilitat e en defalliment. On, si ajudar als frévols e als despoderats es honrament dels forts, per assò, fill, en honrar ton pare e ta mare pots aver honrament, lo qual será agradable a nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

CAP. 17. No ferás homey. (homicidio)

HOMEY es destruir e auciure los homens, los quals Deus vol que viuen. On, per assò que ton voler no sia contra lo voler de Deu, te fa manament Deus que tu no fasses homey.

2. Si Deus nou vol que tu aucíes altre, doncs Deus no vol que tu aucíes tu metex: ne si les besties nels aucells qui son sens rahó no aucíen sí meteys, ¡quant més es sens rahó e encovinent cosa que tu, fill, qui has rahó, aucíes tu metex!

3. Amable fill, un hom pot auciure altre hom; mas hom no pot tornar viu lom que auciu: on si tu aucíus lom e Deus te demana so que tolt li has, ¿que ferás?

4. Moltes vegades sesdevé que en auciure hom, que auciu hom lanima daquell en foch perdurable, en quant hom es occasio de la ira e de la mala volentat en la qual mor lom que hom auciu; per la qual ira e mala volentat Deus auciu lanima daquell en foch infernal.

5. Amable fill, si Deus te mana que no aucíes lo cors, ¡quant més te mana que no aucíes lanima en peccat! con sia cosa que lanima sia molt mellor quel cors.

6. Gonella e mantell enveleex; mas homey no enveex en la temor daquell qui auciu ne la ira dels parents daquell que hom auciu.

7. Amable fill, no vulles esser homeyer ne vulles auciure nuyl hom; cor molt hom cuyda auciure altre, qui mor, e Deus auciu molt hom per so que no aucía altre.

8. Amable fill, so que Deus fa ne té a vida e so per que Deus sencarná, no vulles tu destroyr ne auciure; car si ho fas, en menyspreament has Deu e ses obres.

9. Hom tentost com es nat, comensa a murir, cor cascun jorn sacosta a la mort: e per assò no cal, fill, que tu aucíes hom: e lexa la mort auciure hom, e perdona a la mort per amor de Deu Jhesu Christ.

CAP. 18. No ferás fornicacio.

FILL, fornicacio es luxuria qui es sutzetat de cors e de pensa, per la qual sutzetat es eleta castedat e vergenitat.

2. Amable fill, ¿saps per que Deus mana que tu no fasses fornicacio? per so que ab obediencia e ab nedetat de cors e de pensa combates ton cor tot jorn contra lo delit de la carn, qui es ensutzada de sutza materia que orrible cosa es de esser nomenada.

3. Aesma, fill, la nedetat qui es en la flor e en lanima vertuosa, e cogita la gran sutzetat qui es en la obra de luxuria, la qual yo no gos nomenar ne escriure, per so que leges paraules qui sien no anomen ne escriva.

4. Deus ha manat, fill, que no fasses fornicacio, car fornicacio destruu lo cors que Deus ha creat, e destruu les riquees que Deus ta comenades, e destruu lenteniment de lanima, qui es lo mirall en lo qual Deus demostra ses vertuts e ses obres.

5. Luxuria gita del coratje del home leyaltat e veritat e Deu e lángel que Deus ha donat a hom per guardar; e met en aquell coratge falsetat e mentida el demoni.

6. Per luxuria vénen les fembres en la ira de Deu e de lurs marits e lurs pares, e per luxuria fan esser menyspreats lurs enfants entre les gents.

7. Amable fill, luxuria fa les gents guerrejar e los homens auciure e nafrar; e les fembres fan les viles e los castells destroyr e cremar, e fan los borts enjuriosament heretar.

8. No poría ne sabría dir los mals qui vénen per luxuria; e per so car luxuria fa tant de mal e es occasio a tants de falliments, per assò ha manat nostro Senyor Deus a hom que sia enamich de luxuria e amador de castedat, per la qual sia apellat en la gloria de Deu.

-----

CAP. 19. No emblarás.

MANAMENT ha Deus fet a hom que no fassa ladronici, car si hom posseeix so que embla e no ho ret, no pot esser salvat e cové esser jutjat a esser turmentat per los demonis aytant durablement com Deus estará al cel.

2. Amable fill, no fasses ladronici, car no ho vol cell quit ha creat, del qual no pots escapar: e si has mester alguna cosa, no la embles, mas demana la a Deu qui a tu la pot donar, enaxí com la dona en aquell a qui tu la vols emblar.

3. No sies, fill, amador de vana gloria, car aquells fan ladronici a Deu dels bens e de les gracies que han reebudes, les quals atriboexen a ells meteys.

4. Si mala cosa es, fill, emblar diners o draps o altres coses semblants a aquestes, les quals pot hom retre, adoncs molt pus mala cosa es emblar temps e fama e les altres coses semblants a aquestes, les quals hom no pot satisfer ne retre.

5. Per emblar, son fetes les forques en que hom penja los homens ladres, e per fer ladronici tol hom als ladres lo nas e les oreyes e los assota hom per la vila; e per emblar turmenta hom los homens, per que reten les coses emblades.

6. Ladrunici es, fill, tolre so que Deus ha donat; e ladrunici fa hom estar vergonyós denant les gents, e ladrunici fa a hom menys prear la gran libertat e misericordia de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

7. Sapies, fill, que Deus te mana que tu no fasses ladrunici, (habrá leído Jordi Pujol a Ramon Lull?) per so que ages esperansa en ell e que li demans, e que dons a ton proysme, per so que Deus te multiplich lo do.

8. Mellor cosa es e més val, fill, pobre temorós que ladre rich e ergullós, e mellor cosa es dir de no, que emblar e donar.

9. Anans que tu sies desobedient ne ladre ne desagradable a Deu e a les gents, ¡anans anasses querre per les portes, per amor de nostro Senyor Jhesu Christ!

___

CAP. 20. No ferás fals testimoni.

SAPIES, fill, que testimoni es representar a jutge so per que dona mérit e pena; e per so, fill, Deus maná que hom no fassa fals testimoni; car per fals testimoni han pena aquells qui merexen benanansa, e ha benanansa aquell qui mereix pena.

2. Mal dir e fals testimoni se covénen contra veritat; e laor e fals testimoni se covénen contra veritat e justicia: on per assò guardet que no sies blasmador ne loador de nuyla re hon sia fals testimoni.

3. Deus vol que tu no fasses fals testimoni de veritat de Deu, contra la qual son molts malvats blasmadors e molts flachs temorosos lausadors.

4. Amable fill, desija murir per donar vertader testimoni de Deu quit ha creat e recreat; e si tems pendre mort, remembra en los apòstols e en los altres mártirs con los ha Deus honrats en lo cel e en la terra, per so car donaren vertader testimoni de la sua laor e del seu honrament.

5. Negar veritat de son Deu e callar sa laor en los lochs on loen negar, es donar fals testimoni de son Deu; car nos seguex la cosa final per la qual la Deus creat; enans falsament significa que Deus aja defalliment de nobilitat.

6. ¡Ah, fill, tan leugerament es dit que hom no fassa fals testimoni; mas tan greu cosa sería de recomtar tots aquells qui de Deu donen fals testimoni!

7. Lo Fill de Deu venc sà entre nos sajús, per donar ver testimoni del celestial Pare gloriós: on, si es negu quil vulla ressemblar, no sia servu de la mort qui fa hom temorós a confesar veritat denant aquells qui fan fals testimoni de nostro Senyor Deu.

CAP. 21. No envejarás la muller de ton proysme.

ENVEJA es desijar ab tristicia altruy bens; e per assò, fill, ha fet nostro Senyor manament que hom no age enveja de la muller de son proysme; car tristor en desirer danima enllegeex los ulls denteniment.

2. Amable fill, tot hom es proysme a altre hom en natura humana; e car es manament esprés que hom am son proysme aytant com sí meteix, per assò, fill, lo Deu de gloria fa manament que nuyl home no conega la muller de son proysme (conocer en el sentido bíblico): en lo qual manament es significat altre manament, so es a saber, que ages amor a ton proysme e a tu meteix.

3. Envejar, fill, la muller de son proysme, es menysprear e desamar son proysme e menysprear sa muller e sos parents de sa muller; e car Deus no vol que hom menyspreu aquella criatura qui li es semblant en natura e vol que hom sapia que en sa muller ha aquella cosa metexa qui es en la muller de son proysme a donar delit carnal, per assò Deus te mana que tu no ages enveja de la muller de ton proysme.

4. Amable fill, per so que sies obedient al manament de Deu e no sies envejós, remembrat la sutzetat que pots entendre, e entín con greu te sería si hom te desijava ta muller et desordonava de la amor de matremoni, e pensa si per tan gran sutzetat es covinent cosa perdre lamor e la gloria de Deu e aver turment en foch perdurable.

5. Fill, si tu eres pus noble que tot so que Deus ta donat, seguir sía que tu no fosses creatura. On, con tu sies creatura que sies creada de no re e que tornaríes a no res si Deus ne levava sa gracia, per assò, fill, entín que Deus te fa manament que tu no sies envejós, a significar que tu est creatura creada per nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

CAP. 22. No aurás, fill, enveja dels bens de ton proysme.

SAPS, fill, per que Deus, qui es compliment de tots bens, ha fet manament que no age hom enveja dels bens de son proysme?
per so que hom age esperansa en Deu que do a hom semblants bens daquells que ha donats a ton proysme.

2. Fill, no envegs los bens de ton proysme, car Deus los li ha donats e vol que los age; car si Deus se volgués, aquells bens meteys te pogra aver donats. On, si tu vols aver so que Deus no ta volgut donar, doncs tu fas contrari lo teu voler a la volentat de Deu.

3. No ages, fill, enveja dels altres bens; car sils avíes, no saps si auríes una hora de temps a posseyr aquells. Sils bens temporals qui son en est mon eren teus, no poríen donar compliment en lo desig de ta anima.

4. Fill, los bens daquest mon no son desirables per ells meteys; ans son per servir Deu. On si tu est envejós dels bens de ton proysme, lo teu desirer es en servir tu meteix contra la volentat de Deu.

5. No envegs, fill, los bens de ton proysme, car ell los ha mester.
En aquells bens que tu veus, es defalliment, en so que son corrumpables e son posseyts ab dolor e treball e temor.

6. Per enveja caygueren los demonis del cel, qui foren envejosos de la gloria de Deu; on si tu, fill, ames pujar en la gloria don los demonis foren gitats, per so qui es contraria cosa a enveja te covendrá a pujar.

7. La pobretat que nostro Senyor Jhesu Christ e nostra dona Sancta María e los Apòstols agren en aquest mon, daquests bens temporals, te preyca e tamonesta que tu no síes envejós dels bens daquest mon; car si nostro Senyor Jhesu Christ ne volgués, molts ne pogra possehir e molts ne pogra donar a madona Sancta María, que tant amá, e a los apòstols e als altres Sants qui tanta de pena sostengueren en aquest mon per la sua amor.

8. Aytant com tes riqueses serán, fill, majors, aytant serás pus encarregat si no fas lo be que poríes, e aytant ne serás encolpat e obligat a oyr la sentencia de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

9. Si dels bens que tu has no fas tant de be com puríes, ¿per que est envejós dels bens que no has, ne per que enveja te fa més amar lo tresor de ton proysme, qui no es a tu tant semblant, com es ton proysme?

10. Considera, fill, los grans falliments que fan los homens envejosos; car enveja fa hom esser avar, fals, mentider, trahidor e enganable; e enveja fa dir mal als homens falsament, e enveja fa hom desesperar de la misericordia de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

(dibuixet de una flor)

¶ Dels .vij. Sagraments de Sancta Esgleya.

CAP. 23. De Baptisme.

SAGRAMENT eclesiastich es, fill, latorgament de coratge e santificat ministeri miraculós per lo qual es illuminada la via de la celestial gloria.

2. Lo primer sagrament de Sancta Esgleya es, fill, baptisme, qui es mundament de general colpa en la qual cahec lumanal linatge per obra de peccat.

3. Saber deus, fill, que baptisme es en tres maneres: la primera es de laygua, la qual fo significada en lo temps del deluvi, con tot lo mon fo renovellat e mundat per laygua.

4. La segona manera del baptisme es de foch, e aquest baptisme de foch fo significat en lo sacrifici quels prophetes els patriarques fahien a Deu con fahien holocaust, e es significat en los tres infants qui foren mesos en lo foch e no cremaren, segons que recompta lo propheta Daniel.

5. La tersa manera, fill, es de sanch, e aquest baptisme de sanch fo significat en la vella lig per circumcisio e per la mort dels infants no colpables, los quals Erodes aucís per so car volía auciure Jhesu Christ.

6. Amable fill, aquestes tres maneres de baptisme no agren compliment dentrò que vench lo Fill de Deu e fo bateyat en aygua e en sanch, e per foch de Sant Esperit fo concebut en lo ventre de la verge gloriosa madona Sancta María.

7. Fill, aprés ta nativitat fuyst portat a lesgleya a batejar en aygua santificada per vertut de paraules e concepcio de coratge en lo prevere quit batejá, e en los padrins qui en les fonts te portaren et tengren.

8. En aquell temps en que fuyst batejat prometeren, fill, los teus padrins que tu renunciasses al demoni e que volíes esser crestiá, e que tu obligasses tu meteix a servir Deu e a seguir la vía de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

9. Amable fill, baptisme de foch significa concepcio de pensa qui ama baptisme: on, per assò que algunes vegades no pot hom aver aygua, per assò covench que fos baptisme de volentat en la humana pensa, totes les vegades quey fos mester a la conversio dels infeels quis convertexen a la santa fe catholica.

10. Baptisme de sanch es tan nobla cosa e tan meravellosa, que munda home de tota colpa e de tot peccat; car lo benuyrat mártir qui mor per la santa fe catholica a amar e honrar, no puría pus fer turmentar son cors ne poría més donar con fa, adonchs con se dona a mort per honrar son gloriós Deu.

CAP. 24. De Confermacio.

SAGRAMENT de confermacio es, fill, figura e consentiment del baptisme que has reebut: la qual confermacio es adoncs con lo Bisbe, qui es ton pare spiritual, te conferma et dona caxada, per so quet membre de la confermacio, e liguet una bena per so que sia manifestat a les gents que tu est confermat en lo sant sagrament del baptisme.

2. Aquest sagrament de confermacio es atrobat per so car los infants con son creeguts e han enteniment atorguen so que los padrins prometeren per ells, lo dia que foren batejats: en lo qual dia los infants no avíen enteniment per lo qual poguessen consentir al sagrament del baptisme.

3. Amable fill, con tu reebs lo sagrament de confermacio, adoncs ixen de la promessio los padrins quit tengren a les fonts e qui en presencia de tu prometeren a conservar lo sagrament del baptisme. E tu, fill, fas sacrifici a Deu de tu meteix e offers te a esser servidor de Deu e defenedor de la santa fe crestiana.

4. Los malvats crestians qui per paor de mort o per pobretat o per falsa oppinio o per alcuna altra cosa reneguen e descreen la sancta fe catholica, aquells, fill, reneguen e trenquen lo sagrament del babtisme e tots los altres sagraments quis covenen a la fe catholica; e per assò no han part en la vertut del baptisme ni en los altres sagraments; e con se moren, los demonis porten los a foch perdurable.

5. Amable fill, per la vertut daquest sagrament e per tots los altres sagraments de Sancta Esgleya has tu part en tots los bens quis son fets en la Sancta Esgleya: on per assò tesforsa aytant con pusques a tenir e a conservar aquest sagrament e tots los altres.

6. Si tu trenques so que promets con reebs lo sagrament, adonchs te fas companyó dels demonis e dels peccadors infernats, e ix de la companyía dels ángels e dels sants de gloria.

7. Remembrar pots, fill, con los Sagraments de Sancta Esgleya foren amables e agradables a nostro Senyor Deu; car per amor daquells tramès son Fill en natura humana, en la qual fo crucificat e mort, per tal que la Sancta Esgleya fos ordonada e illuminada. On com assò sia enaxí, si tu, fill, est contra los sagraments de Sancta Esgleya, aesmar pots con gran falliment fas e con molt fortment est desagradable a nostro senyor Deu.

CAP. 25. De Sacrifici.

AMABLE fill, lo sant sacrifici del cors de Jhesu Christ es invisible gracia feta en forma vesible, so es la hostia sagrada, la qual es transubstanciada en vera carn de nostro Senyor Jhesu Christ.

2. Aquest sant sacrifici molt maravellós e per lo que nos nos avem a salvar, fo ordonat, fill, al dijous de la cena, con nostro Senyor Jhesu Christ menjava ab los apòstols, e benehí lo pa el vi, e dix quel pa era la sua carn el vi era la sua sanch.

3. Amable fill, per la vertut de les paraules que Deus Jhesu Christ posá el pa e el vi, esdevé la hostia el vi que tu veus levar al altar, lo cors de Jhesu Christ, con lo prevere canta la missa e diu les paraules que Jhesu Christ dix al dijous de la cena.

4. A demostrar, fill, que lo Deus de gloria es senyor de natura, fa obra qui es sobre lo poder de natura; la qual obra es con fa en forma de pa e de vi esser lo sant cors gloriós de Jhesu Christ.

5. Si los teus ulls, fill, dien que la hostia sagrada es pa, lo poder e la saviea e lamor e les altres vertuts de nostro Senyor Deu dien a la tua anima que aquella hostia sagrada e lo vi sagrat es verament aquell cors metex de Jhesu Christ qui per salvar tu, pujá en la crou (creu; cruz; crotz) al dia del divendres sant de Pasqua.

6. Amable fill, con los teus ulls sien creats e con les vertuts de Deu sien creador, e car creador es pus noble cosa e pus verdadera que creatura, per assò tu, fill, deus més creure als testimonis que Deus dona ab sa vertut, que als testimonis que natura dona ab los teus ulls e ab los altres teus seyns corporals.

7. Entín, fill, con los ulls menten en alcunes coses; car segons vista corporal, par que la mar e la terra se tenguen ab lo cel; el gustament malaut troba amargor en la poma e en la mel e en les altres viandes qui son dolces.

8. Fill, vertut de Deu no pot mentir; car no es nula cosa qui la puga fer mentir; mas los .v. seyns corporals sovint menten, per so car alcunes altres coses pus forts que ells los fan mentir. On, com les vertuts de Deu diguen per lum de fe a ta anima que creegues aquella hostia sagrada e aquell vi sagrat esser lo sant cors de Jhesu Christ, e los teus seyns corporals falsament te menten so que les vertuts de Deu te díen, e con los seyns corporals sien mentiders e les vertuts de Deu no pusquen mentir, per assò est ubligat que creegues so que les vertuts de Deu te signifiquen ab lur vertut metexa.

9. ¿Sabs per que Deus vol que tu creegues que lo cors de Jhesu Christ es sots la hostia sagrada e que sia enaxí com Deus te mana creure? per so que més pusques creure per les vertuts de Deu que per los teus seyns corporals entendre; car lexalsament quel teu enteniment pren per lum de fe sobre los .v. seyns corporals, sobrepuja major coses entendre per la vertut de Deu que per les obres naturals ni per los seyns corporals.

10. Per so que sia demostrat cascun jorn e en molts lochs del mon lo gran poder e saber e voler de Deu, vol Deus que sia lo sagrament del altar vertader; car creatura per nula altra manera no pot tan be entendre lo poder el saber e les altres vertuts de Deu esser en molt gran perfeccio, com fa per lo sacrifici del altar. On per assò, fill, aesmar te pots que aquella cosa cové esser ordonada en los sagraments de Sancta Esgleya, per so que mils pusque hom entendre les grans vertuts de nostro Senyor Deu.

CAP. 26. De Penitencia.

PENITENCIA es, fill, contriccio de cor e amargor danima per los peccats que ha fets, dels quals hom se penet e proposa que nul temps nols fassa, e dona hom affliccio a son cors ab dejunis (sobre tot Juaquinico Monclús de la Ascuma) e ab oracions e ab pelegrinacions e ab les altres coses semblants a aquestes.

2. Gran sagrament e forts es, fill, lo sagrament de penitencia; car per penitencia seríen tots los demonis e tots los peccadors en infern deliurats dels turments qui no han fi, si sol una hora podíen fer penitencia.

3. Per la penitencia que hom fa, fill, en aquest mon, fug hom a les penes infernals e a foch de purgatori; e con hom passa daquest segle en laltre, adoncs hom vé a la celestial gloria que totstemps dura.

4. Amable fill, con penitencia fassa a hom tots los peccats que hom fa perdonar e fa totes les benenanses de paradís donar, dementre que est viu, fill, en aquest mon fé penitencia; car en laltre segle donada es la sentencia de gloria eternal o de foch infernal.

5. En aquell temps, fill, que nostro Senyor Jhesu Christ era en aquest mon e anava ab los apòstols, adoncs donà les claus de penitencia a Sent Pere emperador de nostra Sancta mare Esgleya, e dix que tot so que Sent Pere per la vertut de Deu ligás e solvés en la terra, sería ligat e solt en los cels.

6. Per lo poder que Deus doná a Sent Pere, ha, fill, lo sant pare qui ten loch de Sent Pere, e han los preveres qui tenen loch del Apostoli, poder de donar penitencia; e per assò van les gents a confessio als preveres, a pendre dells penitencia.

7. So per que Deus vol que hom fassa penitencia, es per so que hom se confiy en la gran misericordia de nostro Senyor Deu, e per so que Deus age rahó que perdó a los peccadors quis jutgen a sostenir les afliccions que penitencia dona.

8. Si les affliccions qui son amares per penitencia vols aleujar a ton cors, cogita en los turments infernals e en la gloria de paradís; car adonchs te serán agradables les passions que hom ha, per obra de penitencia.

9. Peccar e menysprear lo sant sagrament de penitencia es, fill, menysprear la gloria de paradís e los turments infernals e la companya dels ángels e dels sants de gloria e de nostro Senyor Deu.

CAP. 27. De Ordines.

ORDINES son sagrament lo qual es donat als officials de Sancta Esgleya; car tant es sancta cosa, fill, nostra mare Esgleya, que los officials della deuen tenir sanctetat e ordonament per lo qual sia honrada.

2. Gran viltat e gran desordonament sería si los officials de Sancta Esgleya eren homens peccadors e homens desordonats e homens qui ignorassen les santes escriptures de la Sancta Esgleya; e per assò, fill,
lo Bisbe con fa ordines, ordona subdiacha a cantar la epístola, e lo diacha a cantar levangeli, e lo prevere a cantar la missa.

3. Daltres ordines fa, fill, lo Bisbe, les quals reeben los escolans qui ajuden a servir lo prevere qui canta la missa: on, tots aquets son officials de Sancta Esgleya, e cascun daquets con reseb lo sagrament, promet a esser loador e honrador e sotsmés al exalsament e a la honor de Sancta Esgleya.

4. Sapies, fill, que lo pus honrat offici e aquell hon ha més de vertuts e de santetat, es de prevere; car lo prevere ten solament ha vertut com per ses paraules lo pa e lo vi sagrat se transubstancieja en la vera carn e en la vera sanch de nostro Senyor Jhesu Christ.

5. Prevere, fill, ha ten solament poder de perdonar tos peccats, e prevere té loch de Jhesu Christ en est mon; e lo sant Apostoli, qui es prevere, deu esser senyor de tot lo mon, e a ell deuen obeyr tots los Reys e los Prínceps daquest mon.

6. Remembret, fill, con gran cosa es a esser prevere; car los Reys e los alts Barons e los homens quants que son, deuen besar la man el peu al prevere con canta la missa.

7. Amable fill, aytant con Deus dona pus noble orde a prevere que a nul home, aytant es pus obligat lo prevere a amar Deu, e agrayr deu la gracia e lonrament que li fa en est mon.

8. Si orde es, fill, pus honrat en un prevere que no son tots los altres ordens qui son en est mon en los altres homens qui no son preveres, remembrar pots, fill, con en gran cárrech e en gran deute son los preveres con sien bons, per so que sien agradables a nostro Senyor Jhesu Christ.

CAP. 28. De Matrimoni.

MATRIMONI es, fill, ordonat ajustament corporal e espiritual per aver fills qui sien servidors de nostro Senyor Deu e que de Deu reeben gracia e benediccio.

2. En aquell temps que Deus hac creat lo mon e hac mes Adam e Eva en paradís terrenal, adoncs feu Deus de Adam e de Eva matrimoni en paradís terrenal; e per so tu est, fill, obligat, e tots aquells qui amen esser en orde de matrimoni, que ages aquella entencio en esser en matrimoni segons la qual Deus feu matrimoni en paradís terrenal.

3. Obligat est, fill, a esser en orde de matrimoni o de religio: car tot altre estament se descové ab la final entencio per la qual est creat.

4. Amable fill, enaxí com Deus ta donats los ulls ab que veges e la lengua ab que parles, enaxí te dona la fembra quet servesque, (viva el feminismo!) adoncs con la prens per muller; car enaxí com los teus membres ordonadament son estruments a servir lo cors, enaxí ta muller es ordonat estrument per la qual sies servit.

5. Con tu, amable fill, entres en orde de matrimoni, adoncs dones tu metex a servir ta muller, e que amdós ensems siats servidors de Deu, en tal manera que Deus sia amat e conegut e loat per vosaltres.

6. Matrimoni es, fill, en vertut de paraules e en concebiment de pensa,
e es vot e promessio que hom no pot trencar sens volentat de sa muller; e per assò, fill, son enganats molts homens per moltes males fembres, e son ligats falsament per lorde de matrimoni, del qual liam no poden exir sens la mort.

7. Sies ordonat, fill, a tenir orde de matrimoni, car sens ordonat estament nol pots tenir; e ordona ta muller aytant con pusques, com te sia ajudant a tenir ton orde; car malvada fembra e desordonada fa hom exir e fa hom desviar del orde de matrimoni.

8. Caritat e temor e humilitat, veritat, justicia e les altres vertuts semblants a aquestes son ajudants a tenir lorde de matrimoni; e sobrefluitat dornats vestiments e agensament de faysons (maquillaje) e desordonats pensaments fan a hom trencar lo sagrament de matrimoni.

9. Honrament de parents ne riqueses de possessions ne diners no valen tant a conservar lorde de matrimoni com fan bons nodriments: on per assò, amable fill, con pendrás muller no ages enveja de gran axouar (ajuar) ne de bellea de faysons ne de honraments, car totes aquestes coses nos covenen ten fortment ab lorde de matrimoni com fan bons nodriments.
10. Amable fill, segons que es lo cors del home gran o poch, se cové a ell sos membres; car los homens qui son pocs, han poques mans e pochs peus, (poques, pochs : petites, petits : pequeñas, pequeños) e los homens qui son grans, han majors mans e majors peus que los pochs. On per assò, fill, es a tu significat que enaxí com Deus dona a hom los membres que li covenen, enaxí hom deu pendre muller segons que li cové per edat de dies e per honrament de parents.

11. Enaxí com en .v. son .iij. en major nombre que .ij., enaxí, fill, en orde de matrimoni es major e pus noble lom que la fembra; e per assò, fill, cové quel hom sia senyorejant sa muller, per tal que ell mantenga a sí metex sa nobilitat e que per sa doctrina e per sa pahor sia sa muller obedient a nostro Senyor Deu.

CAP. 29. De Uncio.

UNCIO es, fill, lo darrer sagrament de Santa Esgleya romana: lo qual sagrament referma e conferma tots los altres sagraments.

2. Con hom es, fill, malaut fortment e es per alcunes senyals significada la mort, adoncs deu hom demanar aquest sagrament darrer, per significar e demostrar que hom ha conservats e tenguts los primers sagraments.

3. Adoncs vénen, fill, tots los clergues ab lo senyal de Jhesu Christ per lo qual son ordonats los sagraments de Sancta Esgleya, so es la creu quit representa la sancta passio que Jhesu Christ sostench per salvar son poble, e aporten la sancta crisma ab la qual hom ha reebut lo primer sagrament. E adoncs ab oracions unten hom per los locs on hom ha fet peccats e falliments.

4. En aquell dia de uncio Deu hom gitar de son cor totes coses temporals, e deu hom affermar en son cor la hora de la mort a la qual es vengut, e no deu hom aver esperansa a viure daquí avant en est mon:
e enant que hom sia vengut a aquest sagrament, deu hom esser confessat e combregat, e deu hom aver son testament fet, e en totes coses se deu hom esser ordonat per reebre la mort.

5. Amable fill, aquest darrer sagrament en lo qual es hom untat ab crisma e ab oli, significa la sancta uncio del Fill de Deu, la qual pres en la sancta creu ab la preciosa sanch de son cors. On, si aquells qui vénen a uncio de crisma e doli signifiquen la passio del Fill de Deu, ¡quant majorment la signifiquen aquells qui a la hora de la mort son per via de martiri untats ab la sanch de lur cors, sostinent mort per honrar e servir lo Fill de Deu!

¶ Dels .vij. Dons quel Sant Esperit dona.

CAP. 30. De Saviea.

AMABLE fill, nostro Senyor Deus es saviea, e Deus es Sant Esperit. On, si Deus es saviea e tu has conexensa de la saviea de Deu, cové que aquell don de saviea ages de Deu e no daltre; car si daltre lavíes, sería significat que mils se covengués saviea ab altre que ab Deu, e assò es impossible.

2. Fill, la saviea quel Sant Sperit dona, es diversa a la saviea daquest mon; car ab la saviea daquest mon fan falliments e peccats molts homens qui son apellats savis en aquest mon: mas ab la saviea que lo Sant Spirit dona, nul hom no pot fer falliment ne peccat.

3. Amable fill, ab la saviea que lo Sant Esperit dona, ha hom conexensa de la bonea, granea, eternitat, poder, e de les altres vertuts de Deu; car tant es noble e excellent cosa conexer Deu e ses vertuts, que neguna creatura no pot abastar a donar conexensa de Deu e de ses vertuts sens obra de Sant Esperit.

4. Lo Sant Esperit gloriós, sil ames el tems el honres, ell te pot donar saviea, per la qual lo Deu de gloria volrás amar, loar, honrar e servir en tots los temps de ta vida.

5. Injuriosa cosa es, fill, que Deus sia conegut e no amat; car tant es noble cosa Deus, que per la sua nobilitat se covenen en home amor e conexensa per amar e conexer Deu. On, si tu vols que en tu amor e saviea se covengan en conexer e en amar Deu, demana al Sant Esperit quet vulla per sa pietat a tu donar lum e caritat, per tal que conegues e ams nostro Senyor Deu.

6. Per la saviea quel Sant Esperit dona, ha hom conexensa don vé, ne qui es, ne en que está, ne hon va, e conex so que ha fet e so que fa e so que fará. On si tu, fill, vols aver saviea en totes estes coses, esforset aytant com pusques de amar e honrar e tembre lo Sant Esperit qui dona aytals dons.

7. Aquesta saviea quel Sant Esperit dona, fa als homens qui son en la terra conexer Deu qui es en lo cel, e fa a hom menysprear la vana gloria daquest mon, e fa a hom esser temorós del foch infernal, e fa hom agradable a Deu e a tots los Sants qui son en gloria.

8. Demana, fill, saviea al Sant Esperit, car a tots aquells qui la demanan axí com deuen, la dona, e a quis vol la dona; mas an aquells qui nol amen no la dona.

9. E si lo Sant Esperít no donava saviea a aquells qui amen saviea, sería contrari a sí metex, qui es saviea; e si no puría donar saviea a quis volgués, no sería franch en sos dons; e si donava saviea a aquells qui saviea desamen, desamaría sí meteix, amant aquells qui desamen Deu.

CAP. 31. De Enteniment.

LO Sant Esperit illumina, fill, lanima del home de enteniment, enaxí com lo ciri ardent illumina la cambra e enaxí com la resplendor del sol que illumina tot lo mon.

2. Enteniment es, fill, poder danima qui enten be e mal, e enten differencia e concordansa e contrarietat en les creatures, e per enteniment ha hom conexensa de les coses qui son en veritat e de les coses qui son en falsetat.

3. Enaxí, fill, com tu veus ab los ulls corporals les carreres per hon vas, enaxí la tua anima sab membrar e amar e ymaginar e voure ab los ulls del enteniment. Enaxí com natura dona a alcuns homens pus clara vista que als altres, enaxí lo Sant Esperit dona a alcuns homens pus clar e pus elevat enteniment que als altres.

4. Amable fill, major don dona lo Sant Esperit a hom con li dona elevat e exalsat enteniment que no fa con li dona castells ne viles ne ciutats ne regnats; car Rey qui no ha subtil enteniment, no pot conexer Deu ne sí metex ne so que Deus li ha donat; mas hom qui ha subtil enteniment, conex Deu e sí metex, e conex e ha grat a Deu de so que li ha donat.

5. En loch tenebrós poch valen, fill, belles faysons ne ornats vestiments, e a los homens qui son cechs los camins qui son plans los son perillosos e greus. On com assò sia enaxí, prega lo Sant Esperit que la tua anima illumin de subtil enteniment.

6. Molts son los homens qui amen aver sciencia e no la poden aver, per so car no han clar enteniment; e molt hom ha sciencia infusa per elevar enteniment.

7. Amable fill, lo Sant Esperit dona al enteniment aquelles coses que li fan a entendre: on si tu entens Deu, Deus te dona a esser entès per ton enteniment; e si tu entens tu metex e aquest mon, lo Sant Esperit dona a ton enteniment tu metex e lo mon, e dona a tu metex ton enteniment.

8. ¡Ah, fill, e tant hom es pres e enganat e trayt e mort, per so car li fall enteniment, e tant hom es rich e benenant en aquest mon, qui a la mort tot ho pert e es dampnat per so car li fall enteniment; e tant hom es, qui en aquest mon es pobre e malenant e menyspreat, e en laltre ha gloria per tots temps, con es abundat dalt enteniment per gracia de Sant

Esperit!

9. On més en est mon exalsarás ton enteniment en conexer e en amar e en servir Deu, major enteniment aurás, fill, en gloria; e per assò te don de consell que tu aytant con pusques sobre totes coses exalses ton enteniment en honrar, loar e conexer aquell per qui tu entens e has en ton enteniment, so es Deus gloriós, Deus Sant Esperit.
-----------

CAP. 32. De Consell.

Lo consell de Sant Esperit es, fill, aquella cosa per la qual los homens fan bones obres e han volentat de cessar mal e de fer be: e con lo Sant Esperit sia conseller de tot be, per so, en tot so que ferás ni dirás, demana al Sant Esperit quet aconsell e que illumin los ulls de ta pensa de tals obres que a Deu sien agradables.

2. En lo consell quel Sant Esperit dona, no pot fallir, car totes coses sab e tots bens ama e nuyl mal no vol. On per assò, fill, te covè (esta vez con è) enclinar al consell del Sant Esperit, si en negunes coses vols avenir, e esquiva e fuyg al consell daquells que ignorantment e avent mala volentat son conseyadós qui conseyen a hom falliments e errors.

3. Amable fill, los teus seyns corporals te conseyen que ams aquest mon e ages en menyspreu laltre segle: ¿e sabs per que tenen aquest consell? per so car vouen los delits daquest mon, e la benuyrada gloria del altre no poden veer; mas car lo Sant Esperit vou aquest segle e laltre, per assò te dona de consell que menyspreus la vanitat daquest mon

trespassable e pusques aver la gloria del altre, qui nuyl temps no ha fi.

4. Si la mala fembra te dona de consell que la ams més que Deu, lo Sant Esperit te dona per consell que ams més Deu que totes les altres coses: e si tu, fill, creus lo consell que la malvada fembra te dona, sapies que tu empresones ton cors en lo cárcer infernal del qual nuyl temps no exirás.

5. Si les infernals penes te donen ab temor consell que ams Deu per so que no les ages, lo Sant Esperit te consella que ams Deu per so car es bo; e si la gloria de paradís te conseya que ams Deu per so que la ages, lo Sant Esperit te conseya que ams Deu per so car val més que la celestial gloria que tu ames.

6. En tot quant avens, fill, avens per lo consell que lo Sant Esperit te dona; e en tot quant falleix, erras per so car no creus lo consell del Sant Esperit.

7. Lo Sant Esperit dona e conseya veritat e bones obres, contra aquells qui demanan loguer del malvat consell que donen: e per assò, fill, creu al consell que Deus te dona e no sotsmetes ton enteniment ne ta voluntat al consell denteniment innorable ne injuriosa volentat.

8. Lo Sant Esperit conseya los pobres orfens despoderats, soptats, e conseya als prínceps e als homens honrats que no sotsmeten sí meteys al consell malvat de lurs homens qui menyspreen lo consell quel Sant Esperit dona.

9. Al punt de la mort, con tot consell defall, adoncs ha hom mester, fill, lo consell de Deu, lo qual no fall a aquells quil demanen: car adoncs diners ne honraments ne amics ne sciencia ne arts ne nulles coses no poden a hom ajudar, mas ten solament lo consell del Sant Esperit.

CAP. 33. De Fortitut.

Lo Sant Esperit, fill, dona als homens forts coratge per lo qual vencen e apoderen lurs enamics e los delits daquest mon, qui son enamics de la gloria del altre segle.

2. Ab lo Sant Esperit es hom forts contra la carn e contra aquest mon e contra lo demoni, e sens ajuda del Sant Esperit nuyl hom no pot vençre neguna destes batayes.

3. Enfortiment de fe, desperansa, de caritat, de justicia e de les altres vertuts, vé de la forsa del Sant Esperit, sens la qual nuyl hom no pot combatre ne apoderar los vicis qui son contraris a les vertuts demunt dites.

4. Amable fill, lo Sant Esperit dona diverses forces, car a los uns homens dona forsa corporal, als altres dona forsa de linyatge, als altres forsa de riquees e axí de les altres coses semblants a aquestes.

5. Les forces corporals e les forces spirituals totes venen, fill, del Sant Esperit; e per assò, fill, la sua forsa es amable e temable sobre totes altres forces. Si no era lo Sant Esperit, tot quant es creat no ha tant de poder que pogués esser en esser una hora ne un moment; car tot quant es tornaría a no res don es vengut; mas per lo Sant Esperit son sostengudes totes creatures.

6. Molts son, fill, los demonis qui han tanta de forsa, que si lo Sant Esperit no era, tots los homens daquest mon metríen en infern e tot lo mon destruyríen; mas tant es gran la forsa del Sant Esperit, que nuyl demoni no pot fer mas ten solament so quel Sant Esperit li dona licencia.

7. Con lo Sant Esperit sia ten poderós sobre tots los altres poders, si lo Sant Esperit es ab tu, fill, ¿qui es qui pusca contra ton poder, ne qui es aquell que tu pusca partir de lagradable volentat de nostro Senyor Deu?

CAP. 34. De Sciencia.

SCIENCIA es saber so que es: la qual sciencia doná lo Sant Esperit als apòstols e als altres homens qui han sciencia infusa per la gracia de Deu; la qual sciencia no pot esser donada sens la gracia del Sant Esperit.

2. Amable fill, totes creatures signifiquen e representen a home la bonea e la granea e la noblea el poder de nostre Senyor Deu: on, con lumá enteniment reeb la demostracio que les creatures fan de Deu, adoncs es illuminat de la divinal lugor del Sant Esperit.

3. Molt hom ha, fill, sciencia per apendre; mas la sciencia quel Sant Esperit dona, aquella es infusa sciencia, la qual es molt major e pus noble que aquella que hom apren en lescola del maestre.

4. Fill, si tesputes (si te disputes) ab negú per donar honrament de Deu e per exalsar la sancta fe catholica, molt pus fortment te confía en la sciencia quel Sant Esperit do, que en la sciencia quels maestres mostren als escolans.

5. La sciencia adquisita no pot espirar lo coratge dels peccadors; mas la sciencia infusa per obra de Sant Esperit, aquella dona consciencia als peccadors de lurs peccats e enlumina los ulls tenebroses dels homens qui son en error.

6. ¿Sabs, fill, per que Deus ta donada conexensa de sí meteix? per so que lams més que totes coses; e si ames alcuna cosa més que Deu, on mils lo coneyxs, major culpa has e major pena naurás, si ab aquella colpa vas en labís infernal.

7. En la celestial gloria, aquells qui més de conexensa han de Deu, han major gloria; mas en lo foch infernal, aquells qui més de conexensa han de Deu, aquells han major pena.

8. Divinal lum de Sant Esperit ta donada, fill, sciencia per la qual sabs aver conexensa de be e de mal: e sabs per que? per so que ams lo be e que ages en oy lo mal. (tengas en odio, odies el mal)

9. Si Deus te demostra les coses que deus fer e les que no deus fer, e tu, fill, no fas so que entens, tu cegues los ulls de ta anima e mets la en carreres tenebroses per les quals van los peccadors a foch perdurable en lo qual son turmentats per la justicia de Deu.

CAP. 35. De Pietat.

PIETAT es coratge pacient en la passio de son proysme: on aytal pietat dona, fill, lo Sant Esperit al coratge dels homens per tal que sien amables e ajudables los uns als altres.

2. Pietat fa remembrar la sancta passio de nostro Senyor Jhesu Christ e les greus dolors que sostench per nosaltres peccadors, e pietat fa hom cogitar en la amargor e en los plors e en lo gran treball que hac nostra dona Santa María, con son gloriós fill denant li aucihíen e li turmentaven.

3. En pietat son e están los benuyrats richs, pobres desperit, con han mercè dels pobres qui demanen per amor de Deu; mas en molt major pietat son e están aquells qui han pietat dels infeels qui ignorantment van al foch perdurable, e per la salvacio daquells donen sí meteys a trebays e a mort.

4. Aytanta con será, fill, la pietat de ton coratge, aytant serás pus agradable al Fill de Deu, e més assuaugerás la ira de Deu contra

los teus falliments.

5. Amable fill, ages pietat de ton proysme, per so que pusques amar e plorar; car pietat adúu a amor e fa esdevenir los plors en dousor.

6. Si Deus de gloria hac pietat e per pietat fo encarnat e turmentat e penjat e mort en la creu, ¿qui es aquell enamich de pietat, ne qui sescusa daver pietat de son proysme ne de sí metex?

7. Con tu, fill, fas peccat, no has de tu pietat, ne con ous (oyr; oír; oyes) recomtar quel Fill de Deu es en alcunes terres blastomat e deshonrat e descregut, tu no has pietat de la passio del fill de Deu ne daquells qui son tos proysmes, que per la deshonor que fan al Fill de Deu van en foch senes fi.

8. Pietat fa donar, perdonar, pacificar, amar, humiliar, ajudar; e pietat fa confiar al home en los dons quel Sant Esperit dona, e pietat venç e apodera crueltat e desconexensa.

9. De necessitat se cové, fill, que tu ams tu metex o que vulles mal a tu metex: on sit ames, pietat ajes; si mal te vols, crueltat ajes.

10. ¿Este (es te : te es) semblant, fill, si a la fi de tos dies, con vendrás a la mort ab molts peccats que aurás fets, si tes obs que Deus sia piedós? ¿Este semblant si lo pobre mal vestit, malalt, famejant, ha mester que atrop piedós ton coratge, con te demana per amor de Deu?

CAP. 36. De temor.

TEMOR es conexer hom sa menoritat e la majoritat de son major en ves lo qual ha fets falliments: on con aytal temor es ab amor, adoncs es donada per don de Sant Esperit.

2. Temable es Deus, fill, per so quel ajes e per so que nol perdes e per so que not don turments durables; mas molt pus fortment es temable per so car es bo e amable.

3. Si tu, fill, has aytal temor, la tua amor será semblant a la amor de Deu, car Deus ama sí metex per sa bonea metexa; e si tu tems Deu per temor més que per amor, tu est major amador de tu metex que de la bonea de Deu. On aytal temor no es donada per obra de Sant Esperit; car si ho era, lo Sant Esperit sería contrari a la sua bonea metexa.

4. Tembre mort natural, es temor que natura dona; e tembre sostenir treballs e mort per loar e honrar Deu, no es temor qui sia dada per obra de Sant Esperit: doncs no tembre que hom muyre per servir Deu, es obra quel Sant Esperit dona.

5. Responme, fill, e diguesme: ¿qual temor es major en ton coratge, o tembre Deu o lo blasme de les gents? car si més tems lo blasme de les gents que Deu, la temor que tu has es contraria a la temor qui vé per gracia de Sant Esperit.

6. Amable fill, lo Sant Esperit dona temor per so que hom conega que ell ha tot poder e sap totes coses, e en tots temps e en tots locs es dreturer. On, si tu has major temor de senyor terrenal que de Deu, tu renegas lo Deu de gloria qui no tem nulles coses, e de ton senyor, qui ha temor de Deu e es son servidor, fas idola e déu.

7. Aesma, fill, con lo Deus del cel es temable; car al Rey quet ha donat, lo qual ha creat de no re e lo qual ha a venir a sa sentencia e a sa mercè, a aquell te pot fer tolre tot quant has, e aquell ha molts servidors quit puríen ligar e turmentar e auciure, sens que no ten puríes defendre.

8. Si tu, fill, no tems Deu, doncs no tems lo foch infernal; e sil foch infernal no tems, doncs no tems lo foch daquest mon; e si aquest foch temporal no tems, entra en lo forn quant es tot aflamat, e assage si hi porás estar una hora.

9. ¿Sabs, fill, la mort per que es temable? per so car no li pots fugir e no sabs quant te pendrá: on si la mort, qui not pot auciure mas lo cors, tems, tembrás ja, fill, Deu, qui lo cors e la anima te pot metre en foch perdurable.

10. No fora temable Deu si a tuyt perdonás; mas car a los uns perdona, per so que tu no sies daquells a qui no perdona, ages, fill, temor; car sil tems, no tembrás mort: e on més temor aurás, en gloria serán majors tos merits e més ten confiarás en est mon en la misericordia de Deu.

¶ De les .viij. Benuyranses

CAP. 37. De Regnar.

REGNAR es gloria e possessio del regne celestial per do de Deu: e esta benuyransa promès, fill, nostro Senyor Jhesu Christ als pobres desperit, segons que es recomtat en los Evangelis.

2. Pobrea desperit es menysprear la vanitat daquest mon e desijar lo Regne de Deu; on aquells qui son rics e menyspreen les riquees, e los religiosos qui per la amor de Deu desemparen lo mon e sostenen pobretat, aquells, fill, son pobres desperit e a aquells son promeses riquees en lo celestial regne.

3. Amable fill, aquells qui son pus honrats e pus nobles en lo regne dels cels, es Jhesu Christ e nostra dona Sancta María e los apòstols e los martris: on tots aquests foren en aquest mon pobres desperit e tots foren pobres dels bens daquest mon, e per assò cové que tu ams la pobretat, de volentat, més que les riquees, per so que pusques aver lo celestial regne.

4. Les riquees daquest mon pots aver e posseyr, fill, e pots esser pobre desperit; car si les riquees has en loar e honrar Deu qui les ta donades e per amor dell fas almoynes, adoncs porás esser pobre desperit e pots posseyr les riquees daquest mon.

5. Quis té per pagat dels bens daquest mon, aquell es pobre desperit e en aquell es significat lo regne del cel, en lo qual han compliment tots aquells quey son; e qui nos té per pagat de so que Deus li ha donat en aquest mon, en aquell es significada la cativitat infernal en la qual han pobretat eternal los peccadors qui nuyl temps no aurán so que desigen.

6. Pensa, fill, en les viltats de les riquees temporals, qui no poden sadollar lanima daquell qui les ama, e cogita en lo breu temps que les posseeys e con ab ignorancia les posseeys, en so que no sabs quant te vendrá la mort qui tol (tolre : tolere : quita) los bens daquest mon.

7. Lo regne daquest mon son vertuts per les quals aurás lo regne del cel: on si vols aver la celestial benuyransa, ages compliment de Deu en est mon, a ton cor, per tal que Deu complesca de sí metex en gloria lo voler de la tua anima.

8. Amable fill, los homens qui nos sadollen de Deu en est mon e cuyden sadollar lanima de les riquees temporals, son menyspreadors de Deu e son loadors de les terrenals riquees, e per assò sotsmeten sí meteys a perdurables treballs.

9. Si vols esser, fill, pus rich quel rey, sies pus pobre desperit quel rey. On si tu qui no est rey en est mon pots esser pus rich quel rey per menysprear aquest mon, ¡quant més, doncs, pots per pobretat desperit esser rich en lo Regne de Deu!

CAP. 38. De Possessio.

LA benuyransa qui es promesa a aquells qui son simples e suaus, es lo benuyrat posseyment que los sants de gloria fan en lacabat regne.

2. Amable fill, suavetat engenra pau e es rahó de possessio, e per aquesta possessio mundana es significada la possessio celestial.

3. En guerra e en treball es lanima qui no posseex los .v. seyns corporals, e lo cors es rebeu contra lanima qui no posseex son voler; e per assò es hom ab trebay posseít, per la vanitat daquest mon.

4. Amable fill, ama suavetat, per so que ira no moue ton coratge a desobediencia, per la qual vé servitut, e humilia ta pensa a cogitar la vanitat daquest mon, per so que ta volentat sia contenguda en desirar la posseída benuyransa infinida.

5. Amor qui ama Deu, fa de rebel simple e suau; e simplicitat e suavetat fa als homens humils posseir los ergullosos, e humilitat fa pacificar los irats: e per so, fill, caritat e amor son comensament de possessio e de pau.

6. Suau fo, fill, nostro Senyor Jhesu Christ con vench en lo mon, adoncs con se lexá pendre e ligar e assotar e crucificar: ¿e sabs per que? per so que lumanal linatge recobrás la possessio que li era promesa en lo regne de Deu.

7. Obediencia, perseveransa, paciencia ajuden a suavetat, qui combat lome cruel e rebel per exalsar lome simple e suau en la benediccio de Deu.

CAP. 39. De Consolado.

AMABLE fill, consolats serán aquells qui ploren en est mon per honrar e servir e amar nostro Senyor Deu; car en la celestial gloria los consolará lo Fill de Deu, de sí metex, en so ques dará a ells per esser lur gloria.

2. Plora, fill, tos peccats e tes colpes, per tal que no sies desconsolat, en foch infernal, dels celestials bens: la qual desconsolacio han tots aquells qui en est mon nos consolen en la vertut de nostro Senyor Deu e en la sua passio.

3. Si plores, fill, per so car los crestians peccadors no han grat a Deu qui ha lexat son Fill crucificar per so ques consolen en ell, e si plores per los infels qui ignorantment van als turments perdurables quels demonis donen, ages consolacio en la justicia de Deu, qui fa totes ses obres dreturerament e ordonada.

4. Si tu, fill, ames fer, per Jhesu Christ a servir, alguna cosa e no la pots acabar, no sies consolat en los merits quen has, aytant gran com si tes obres venien a perfeccio; e plora con no pots complir tot ton desig, car defalliment damor es en aquells qui son consolats en lurs merits.

5. Primerament plora, fill, per honrar e amar Deu, e puys pots plorar per paor de turment infinit e per desijar los celestials bens qui tots temps duren.

6. Plorar sens amar se descové ab lo pler que plorar fa convenir ab consolacio: on, per so que sies consolat, plora per amor, que en los plors dona consolacio a sos amadors.

7. ¡Ah, fill, con gran consolacio han aquells qui per amor son en sospirs e en lagremes e en plors! On, si ames esser consolat e si vols recobrar molt majors coses que celles que has perdudes, sapies plorar; car més guanyes en la consolacio del plorar que has en plorar, que no pots en les vanitats mundanes.

8. Si vols plorar e no pots plorar, no sabs amar ni desijar los celestials bens ni menysprear los delits daquest mon, ne sabs aver consolacio dels bens que Deus ta donats.

9. Plora, fill amable, los turments qui son aparellats a tots aquells infeels qui no han conexensa de Deu; car aytals plors tapareyen consolacio en la benuyransa qui no ha fi.

10. Aquest mon es loch de plorar, per so que en laltre segle sapiam nos metexs consolar: on, si no pots plorar per so car no plores, ama plorar, per so que sies consolat e per so que ages refrigeri dels trebays qui vénen per desconsolacio; car no pots tant perdre con pots gonyar per la consolacio que plorar dona.
11. Anans que no pusques plorar, te consell, fill, que lexes ta terra e tots amics, e gites totes coses de ton cor e quey metes Deu, e veten en los ermitatges e en les terres estranyes, e dona pobretat e trebay a ton cors, per so que ta vida sia en consolacio e en la dolsor que vé per lagremes e per plors, remembrant la sancta passio del Fill de Deu.

CAP. 40. De Compliment.

COMPLIMENT es, fill, la celestial benuyransa qui complex atalentament de justicia, desijant obres desperansa, de caritat e de les altres vertuts.

2. Deus ha promeses, fill, benuyranses de sadollament a tots aquells qui desigen justicia: ¿e sabs per que? per so car Deus es justicia, qui es compliment al atalentament de justicia.

3. Si desiges justicia e mors per justicia, la mort complex ton desirer, per lo qual te serán aleujades les paors e los treballs que mort dona; per lo qual aleujament mort no es temable.

4. Amable fill, les viandes majors e mellors donen major sadollament que les menors: on, si ta anima es sadollada per so con justicia satisfá a tu la injuria que hom te fa, ¡quant pus fortment la justicia que tu fas de tu metex a satisfer tos tòrts deu més sadollar latalentament de ta anima!

5. Amable fill, si pa, vi, carn e les altres viandes sadollen lo cors, e si belles faysons a veer donen pler als ulls corporals, e blanes veus e paraules son plasents a oyr, ¡quant més los desigs de ta anima poden aver compliment en la benuyransa qui vé per obra de justicia!

6. Si en est mon desiges enjuriosament diners, possessions, honrament, fill, o algunes altres coses, injuria te fará més desijar sens negun sadollament: on con justicia, fill, sia contrari de injuria, si desiges justament alcunes coses temporals o celestials, cové que justicia do compliment e benuyransa al teu desirer dreturer.

7. La final rahó per que est creat e recreat es justicia: adonch lo compliment de ta desiransa nol pots aver per injuriós desirer.

8. Si la major justicia qui es en home es afermar e amar en Deu unitat e trinitat e encarnacio de Deu, la major injuria qui es en home es negar e descreure e desamar unitat e trinitat e encarnacio de Deu: on si tu, fill, vols aver la major benuyransa que hom pusque aver per justicia, ama morir per la major justicia.

9. Misericordia e justicia se covenen, fill, en los homens peccadors que misericordia exalsa pus fortment en aquest mon: e justicia turmenta aquells en so que en est mon no han compliment a lur atalentament e en laltre segle han malediccio en la ira de Deu.

CAP. 41. De Misericordia.

MISERICORDIA es vertut per la qual son perdonades colpes e son donats dons a aquells qui nols merexen per obra. On aquesta misericordia es, fill, benuyransa promesa a aquells qui en aquest mon serán misericordiosos.

2. A significar que Deus volc fer misericordia, ha promesa benuyransa de misericordia a aquells qui per amor dell son misericordiosos a lur proysme. On si tu, fill, a ton proysme pots fer misericordia dels bens que Deus ta comenats, ¡quant més Deus te pot donar benuyransa sit fa misericordia de sí meteix!

3. Si tot lo be que fan los homens daquest mon fayes tu e perdonaves totes les colpes qui son, per tot so no seríen tes obres abastants a reebre la benuyransa qui es en la celestial gloria; mas car Deus es misericordia, per assò promet lo regne del cel a aquells qui han a ell algun ressemblament, en quant han misericordia.

4. Desamar en son proysme misericordia, es desamar la misericordia de Deu e es desamar la celestial benuyransa, qui no pot esser donada per altre sino per la misericordia de Deu.

5. Diguesme, fill, ¿a qual es major dampnatge, o a ton proysme al qual tu no has misericordia, o a tu, si Deus not ha misericordia?

6. Deus ta feta misericordia de esser humá e de son Fill, lo qual tramès en terra per esser home, e en la creu per so que perdonás la colpa ab la qual est vengut en aquest mon: on si tu no est misericordiós, menysprees la misericordia que Deus ta feta, e menysprees la

benuyransa a la qual son apellats los misericordiosos.

7. Amable fill, aquest mon es loch de perdonar e de aver misericordia, con en laltre segle noy pot hom perdonar: car si tots los demonis e los peccadors qui son en infern podíen aver volentat a amar misericordia, tots exiríen dels turments infernals, e per la volentat de misericordia seríen benuyrats en perdurable benuyransa.

8. Si misericordia not ajuda de justicia, ¿e quit ajudará? e si aquell a qui tu no vols perdonar nol pots dampnar, e car no li perdonest est jutjat a dampnacio, ¿e quit valrá? On, per assò que ages amichs e que tos enamics not sien occasio de dampnacio, ages misericordia.

9. Més ha Deu que perdonar a tu, que tu a ton proysme: on, si per menor perdó pots aver major misericordia, si no ames perdonar, donchs tu desames les coses majors e mellors per les menors; per la qual desamor est indigne que ages la celestial benuyransa de nostro

Senyor Deu.

CAP. 42. De veer Deu.

VEER Deu es compliment de benuyransa, la qual ha Deus promesa, fill, a tots aquells qui aurán nedeetat de cor, la qual nedeetat de cor es en anima munda de peccat.

2. Enaxí con se descové ab vista corporal busca o leganya en uy, (legaña en ojo) enaxí se descové ab los ulls qui voen Deu colpa e peccat; e per assò covés de necessitat que nedeetat de pensa sia covinent a veer Deu.

3. Ab aygua de ton cor, ixent de tos ulls, ab lagremes e ab plors, lava tos ulls corporals, per tal que contriccio e penitencia munden e denejen ta anima de vicis e de peccats, e que per la nedea de consciencia de ta anima ages benuyransa en los eternals delits.

4. Amable fill, si la tua mare ha gran delit en veer tu qui est mortal e est vengut de no re e qui est en dupte si est apellat a la gloria celestial o a pena infernal, ¡quant més tu pots aver major pler en veer Deu, qui es pare e senyor de tot quant es!

5. Veges con plasents coses son a veer steles, sol, luna, cel e mar e terra e planetes, aucells, besties, homens, castells, viles e ciutats, vestiments e entayaments e les altres creatures: on, si per ulls corporals pots aver benuyransa en tantes coses a veer, esforcet, donchs, a veer lo Deu de gloria, qui totes coses ha creades, lo qual es vist ab clara conciencia e ignocencia.

6. Veer en Deu, ab certificada intelligencia, bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor, vertut, gloria, compliment e les altres vertuts qui a Deu se covenen, aytal visio es, fill, sobre tota benuyransa qui sia en terra, a la qual visio neguns ulls no poden pujar sens nedeetat danima pura e santificada, en la qual no sien colpes ni torts.

7. En lo mirall qui es clar pots veer tes faysons: on si vols veer Deu, deneja ta anima, per so que sia mundat mirall en lo qual veges ton creador, ton salvador, e aquell sia benuyransa e gloria de la tua anima.

8. Amable fill, leva tos ulls a la creu, e guarda con per la creu tes significat lo Fill de Deu, qui ab sa preciosa sanch denejá e mundá

loriginal peccat; e esguarda tu meteix e veges si est ignocent contra los manaments de Deu.

CAP. 43. De Paciencia.

PACIENCIA es refrenat voler occassionat per ira convertida en caritat; e per assò Jhesu Christ en lEvangeli promet a aquells qui serán pacients, serán fills de Deu.

2. Amable fill, tots som fills de Deu per creacio; mas per paciencia es hom fill de gracia, e per impaciencia es fill de colpa e de malediccio; e per assò paciencia fa esser fills de Deu tots aquells qui li son obedients e sotsmeses.

3. Pascient en terra estranya es fill de Deu, e ergullós en sa terra es fill del diable: on, a significar que més te val, fill, esser pobre e menyspreat en terra estranya e que sies pascient, que si eres rich e ergullós enfre tos parents, ha promès Deus sí meteix a esser pare daquells qui serán fills de Deu.

4. ¿Sabs per que Deus vol esser ton pare si has paciencia? per so car paciencia fa pacient lergullós, e ab paciencia los impacients son vensuts e sobrats.

5. Impacient es fill de ira, quil mena per tenebres en qual part se vol, sens discrecio de pensa e contriccio de conciencia, e offer aquell

esser fill de mort perdurable.

6. Lo Fill de Deu, Jhesu Christ, hac paciencia en la creu, més que tu no pots membrar ne la creu ho pot significar; car a major paciencia fo offert Jhesu Christ que hom nol poch turmentar ne auciure: car a més de turments que no sostench lo feu obedient la sua paciencia.

7. Aesma, fill, qual cosa tes covinent a esser amable: o gloriejat pacient fill de Deu, o turmentat impacient fill del demoni, desagradable al Fill de Deu.

CAP. 44. De Guardó.

MERIT e guany promès per guardó es lo regne dels cels a aquells qui per la amor de Deu sostendrán en aquest mon persecucions, treballs, ontes e tribulacions.

2. Amable fill, enaxí con les creatures qui no han rahó son sotsmeses a sostenir treball e passions e servir home, enaxí tots los homens son sotsmeses e obligats a sostenir treballs per servir e honrar lo Senyor de gloria.

3. On, con sia cosa que tuyt siam obligats a servir Deu, a demostrar la gran caritat, liberalitat, gracia, misericordia e pietat de Deu, promet lo Rey dels reys que retría guardó a tots aquells qui per mostrar, loar e preycar ell als infeels, sostendrán treballs, jatsía quey sien obligats.

4. Majors treballs e majors persecucions que sien per honrar Deu, se covenen ab majors gordons, a demostrar que no trebayar ne sostenir persecucions per amor de Deu nos covenen ab guardons.

5. Si los homens richs montipliquen lurs riqueses montiplicant diners e possessions, montiplicaments de celestials dons son, fill, montiplicaments de turments e de tribulacions qui sien sostengudes en loar e en servir lo sobirá be.

6. ¿Es nul home temporal qui age paor de esser rich ne benenant en los delits daquest mon? ne qui es aquell qui age temor de montiplicar sa gloria, per sustencions amables a aquell qui tots merits guardona ab major benuyransa?

7. Los trebays han fi en est mon; mas los guardons de gloria son eternals: e per assò, per aver la celestial benuyransa, foren molt

agradables e plasents als apòstols e als martris les dolors e les persecucions en les quals benuyransa sí metexa los apellava.

8. Si tu, fill, ames esser benuyrat, no temes treballs ne mort a sofrir, per Deu honrar e servir; car aytal temor es contra la benuyransa qui es en aquells qui ab desig e ab pregueres quen feyen a Deu, anaven loar e servir lo Rey de gloria enfre los enamichs.

9. Enamorat de Deu, enflamat de la gracia del Sant Esperit, no fa differencia enfre la sua terra e terra estranya, ne enfre honrament e desonor, ne enfre un home e altre, ne enfre benanansa e passio; car tot li es plaent, ab que pusque servir Deu.

10. Esguarda quants homens ha en aquest mon, qui per diners qui no son Deu e per vana gloria qui fa hom enamich de Deu e per benanansa mortal, sostenen tants de trebays e tantes de tribulacions. E donchs, amable fill, ¿sabrás ne volrás ne penserás sofrir malananses e menyspreaments per loar lo nom de Deu?

¶ Dels .vij. Goigs de nostra dona Santa María.

CAP. 45. De la Salutacio.

Lo primer goig que hac dona Sancta María fo de la salutacio que

lángel Sent Gabriel li dix, adoncs con la saludá dient que ella era plena de Sant Sperit e que della naxería lo Fill de Deu, salvador de tot lo mon.

2. Amable fill, estimar no poríes lo gran goig que la regina del cel e de la terra hac, con lángel Gabriel la saludá: car si lo goig que ta mare auría si totes les gents te elegíen senyor daquest mon no poríes cogitar ne entendre, ¡quant menys pots aesmar lo goig maravellós que nostra dona hac, adoncs con Deus de gloria la elegí regina dels ángels e de tots los sants de paradís e dona de tot lo mon!

3. Sens tota comparacio hac major goig la Verge María con entès que son fill sería un ab lo Fill de Deu, que no esser senyor del cel e de la terra e de tot quant es; car molt major noblitat es esser un ab Deu, que esser senyor de tot lo mon.

4. Segons lo gran goig de nostra dona, covenc esser gran lonrament que Deus feu a nostra dona; e segons lo gran profit que lumanal linatge hac en la concepcio del Fill de Deu, covenc esser gran lo goig. On con assò sía enaxí, donchs inaesmable es lo goig de nostra dona.

5. Si era un foch qui tengués tot lo mon, de necessitat se covendría que tu fosses en lo foch; car si no hi eres, no seríes en lo mon. On, sil goig que nostra dona hac es major que tot aquest mon, de necessitat se cové que la noblitat de nostra dona e lo seu alegre e la sua gloria e la sua honor sia major que tot lo mon.

6. Tant fo gran lo maravellós goig que nostra dona Sancta María hac, que tot hom per molt que perdés e per moltes tribulacions e per molta passio que sostenga, pot esser consolat e alegrat e benificiat en lo goig de nostra dona.

7. Lo sol no pot tant illuminar ni el foch escalfar com per lo compliment de nostra dona los sants se poden alegrar; ne tot so que fan les creatures en est mon no es tant com es nostra dona membrar y entendre e amar que Deus vulla esser un ab son fill. On, con assò sia enaxí, daquest ten gran goig gloriós de nostra dona sabráste, fill, alegrar, per tal que sies agradable a nostra dona.

CAP. 46. De la Nativitat.

CON lo Fill de Deu nasch de nostra dona Sancta María, adonchs nasch fill qui es ver Deus e ver hom: on, en quant la natura divina, nasch de nostra dona infinita bonea, granea, eternitat, infinit poder, infinida saviea, amor e les altres vertuts quis covenen a Deu; e en quant natura humana, nasch fill de nostra dona qui fo hom major de tots homens e de totes fembres y que totes creatures.

2. Amable fill, con aquest Fill ten gloriós e ten honrable nasch de nostra dona, adoncs salegrá ten fortment la regina del cel, que cor dome no ho pot aesmar ne angelical entelligencia no ho pot entendre.

3. Enaxí con nostra dona es pus prop en natura a son fill que no son les altres creatures, enaxí cové de necessitat que sia pus alegrable en la nativitat de son fill que los homens nels ángels no poden entendre; e si assò no era enaxí, seguir sia que major fos en los ángels e en los homens possibilitat dentendre quel ajustament de nostra dona e de son Fill, e assò es inpossíbol.

4. Goig e esser senyor de tot lo mon nos covenen nes concorden ten fortment con fon goig e enfantar salvador del mon e Deu del mon: on, si tu vols cogitar en lo goig que nostra dona hac en la nativitat de nostro Senyor Jhesu Christ, aesma con gran alegría deuríes aver, si pudíes crear un segle ten gran e ten bell com aquest segle.

5. Tant es gran cosa e maravellosa lo gran goig que nostra dona hac de son fill con sos ulls lo veeren home nat ab tot son seny e ab tot son poder, e los ulls de la anima lo veeren Deu del cel e de la terra e de tot quant es, que aquell goig degra esser anomenat per altre nom qui significás major goig e major alegre que tot lo goig e tot lalegre qui esser pot en aquest mon.

6. ¿Este vijarés con la regina ha goig con ha fill qui deja esser rey, empero no ha goig acabat entrò quel vee Rey? Mas la Regina del cel tantost con hac enfantat son fill, encontinent lo viu Rey del cel e de la terra e de tot quant es.

7. Con la dousa regina nostra dona hac ahut son bell Fill e tench aquell en son bras e sos ulls misericordiosos esguardaven aquell, e son Fill gloriós esguardava ab sos piadosos ulls corporals sa mare, e la divina natura se manifestá a la intelligencia de nostra dona, aquell goig, aquell alegre, aquell plaer, fill, qui fo en nostra dona, no pot esser entès tot en aquest mon ne en laltre per nulla altra creatura, mas ten solament per nostra dona e son Fill, qui es home e Deu.

CAP. 47. Dels .iij. Reys.

TANT fo gran la festa e la santetat de la nativitat del Fill de Deu, que al .xiij. jorn que fo nat e nostra dona lo tenía en sa falda, per la vertut de Deu vengren de longues terres .iij. Reys quil vengueren adorar.

2. Aquells .iij. Reys eren guiats per una stela molt resplendent e lugorosa quils anava devant e guiá aquells, dentrò que foren davant lo Fill de Deu.

3. Con los .iij. Reys veeren madona Sancta María que tenía en son bras nostro Senyor Jhesu Christ, adonchs devallaren de lurs cavalls (caballos, no camellos ni dromedarios) e offeriren al Fill de Deu encens e aur e mirra, a significar que ell era Deu e home e que murría per salvar lumanal linatge.

4. Amable fill, con nostra dona viu venir los .iij. Reys e viu la estela quils guiava e viu lo present que offeriren a son Fill, adonchs hac aytal goig con la senyoría que los presents e la estela significaven de son Fill.

5. Aesma con gran goig es significat en esser senyor de les esteles, lo qual fo significat per la estela, e aesma lo goig que mare deu aver de son fill qui per encens es mostrat esser senyor del cel e per or esser senyor de la terra e per mirra esser home e senyor de mort e del demoni per lo qual era perdut lumanal linatge.

6. Con los .iij. Reys agren offert lo present al Fill de nostra dona e agren feta aquella reverencia que creatura cové fer a Creador, foren adurmits, e lángel Gabriel vench als .iij. Reys e dixlos que ells no passassen per lo Rey Erodes, qui volía auciure Jhesu Christ e qui aucís los innocents:
e con nostra dona entès que son Fill fo deliurat del poder de Erodes per la aministracio del ángel, adoncs hac goig molt gran per lo deslliurament de son amable Fill e Deu.

CAP. 48. Del goig que nostra dona hac de la Resurreccio.

PER SO, fill, que pusques mils entendre lo gran goig que nostra dona hac de son fill con fo resuscitat e aparech a ella e als apòstols, te vull recomtar lo treball e la dolor e la passio que ella sostench aquell dia con viu son fill pendre e ligar e assotar e murir en la creu.

2. En aquella nit que los jueus prengueren e ligaren lo fill de nostra dona e lo sen menaren molt ahontadament, nostra dona era en aquell loch, e seguía son fill axí con podía, e per la multitut de la gran pressa nostra dona no era honrada daquella honor que a ellas covenía, e era empenta e menyspreada per los jueus.

3. E con nostra dona viu son fill despullar e ligar e assotar ten fortment que la preciosa carn e sanch que avía presa della era corrumpuda e destruída, adoncs si hac dolor not ho cal dir, ne no es qui ho pogués recomtar.

4. Si tu qui est serf e sotsmès a obeyr los manaments del gloriós Fill de nostra dona, e no ten solament tu, ans ho son tots los ángels e tots los homens e tot quant es creat, si eres devant ta mare pres e turmentat e mort sens culpa, pensar pots que ta mare auría gran dolor e gran pietat de tu. On si la tua mare, qui pot errar, avía despagament molt gran en la tua passio, ¡quant més la Verge María, qui no pot errar, hac gran dolor de la passio de son fill!

5. Aesma, fill, la dolor que ta mare auría si hom per les mans e per los peus te metía claus aguts e hom te clavave en lo fust, e tu guardaves ta mare ab piadós esguardament e en semblansa que li demanaves ajuda, e ella not pogués ajudar; per aytals cogitaments e per aytals imaginacions porás, fill, cogitar con gran fo la dolor que nostra dona sostench en la passio e en la mort de son fill.

6. E si imagines con gran goig auría ta mare si ressucitaves, pensar pots con gran fo lo goig qui fo en nostra dona quant viu son bell fill ressucitat, ab cors immortal, incorrumpable, impassible, glorificat en eternal benuyransa.

7. Sens que no cogitasses en la molt mayor excellencia e noblitat quel Fill de Deu ha major que tu no has e que nostra dona ha major que ta mare, e que no esmasses la dolor que tu pots imaginar de la passio que ta mare poría aver per la tua passio e mort, no poríes cogitar e imaginar covinentment en la gran passio e dolor que nostra dona sostench per la mort de son fill, ni en lo gran goig que hac en la resurreccio de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

CAP. 49. Del goig que nostra dona hac con son fill li apparech.

CON la mare de Deu era ab los apòstols e ab los altres dexebles de Jhesu Christ en un alberch e parlaven de la passio e de la mort quel fill de Deu avía sostenguda, e dementre que eran en aquestes paraules e nostra dona era en dolor e en tristicia per la mort de son fill Jhesu Christ, adonchs per alegrar e consolar nostra dona e aquell qui ab ella eran, aparech lo fill de Deu.

2. Lo goig ni lalegría qui fo en nostra dona con viu son gloriós fill devant sí, sa e viu e ab cors immortal glorificat, nol poría null hom recomtar; car enaxí com lo dol que nostra dona sostench per la passio de son fill fo sobre les míes paraules qui no ho poríen dir, enaxí lo goig de nostra dona es sobre mon enteniment, qui no ho pot entendre, e sobre mes paraules, qui no ho poden recomtar.

3. Fill, aquest nom Jhesu Christ es aytant a dir com nomnar ensems Deu e home: e aquest nom aparexement es aytant a dir com demostrament. On, si un hom molt amat e molt desijat qui lonch temps ha estat en terra estranya alegra molt forment sa mare con lo veu vengut e li está devant, ¡quant més Jhesu Christ, qui es Deu e home e vench de la mort en la qual avía estat, alegrá nostra dona qui es sa mare!

4. Tant fo gran lo goig que la regina del cel hac de laparicio de son fill, que a tot altre goig abasta a alegrar e a tota tristicia abasta a consolar, e tot hom hi pot esser alegrat e per aquell goig tot hom pot esser benuyrat.

5. Alegrat, fill, sies en lo gran alegre de nostra dona e en la vertut que pots aver per la vertut que nostra dona hac en lo goig de son fill: car per aytal goig serás parsoner en lagradable pler de Jhesu Christ e de nostra dona; e tots temps que prechs de nostra dona, sies membrant del goig que ella hac de la aparicio de son fill, e serás exoit en tes pregueries.

6. Si tu est en guarda e en benediccio de nostra dona, si has dolor ne tristicia de nulla cosa, not ho tengues a dan; car nostra dona es tant alegrada en son Fill gloriós, que aquell alegre e aquella benuyransa en que nostra dona es, abasta fortment a sos servidors qui nesdevenen agradables, a la benediccio de Deu.

___

(Capítols 50-100)