Mostrando las entradas para la consulta Artiacha ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Artiacha ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 3 de septiembre de 2020

11 DE ENERO.

11 DE ENERO.


Se acordó el orden en que debían colocarse en el consistorio los individuos de los tres estamentos convocados para la sesión del día siguiente; y luego se dio cuenta de las cartas y documentos que siguen:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Dimarts prop passat entre les XII e unah ores de mig jorn stants ajustats per anar al Senyor Rey continuar nostres supplicacions rebem vostra letra per Auger de Casal correu la qual legida havem hagut gran plaer del contengut en aquella specialment del avis de la ampliacio del consell pera XII del present mes sperants en nostre Senyor Deu fareu tal delliberacio circa lo negoci que sera lahor sua servey al Senyor Rey consolacio al Senyor Princep e repos als regnes e terres. E sens divertir a altres coses anam al Senyor Rey e ab aquellas millors paraules quens ha paregut havem supplicat per la liberacio del dit Princep o tradicio al Principat a pena de carceller acompanyant nostre dit de paraules quel devien molt induhir a condescendre a les dites supplicacions e assenyaladament que haviem oyt dir a sa Majestat com nos feu lo gran rahonament primer de que vos scrivim recitant les culpes del dit Princep del temps passat que a supplicacio de don Johan Dixer e de mossen Guillem de Vich li havie perdonat de coses molt greus concloents que lo Principat de Cathalunya ere merexedor de obtenir de la sua clemencia una tal gracia com pesas mes sens comparacio que altra singular persona mesclant en aquest parlar que en pendre lo dit Princep dins lo dit Principat e traurel de aquell rebien lesio e interes usatges constitucions e leys de aqueix Principat les quals la sua Majestat solemnament ha jurades. Lo dit Senyor Rey ab paraules mansuetas e bones respos que ell no crehie feta lesio e interes als dits usatges constitucions e leys e que tota hora que li seria mostrat hagut sobre aço consell ell reintegrarie lo Principat degudament. Quant es al fet de les supplicacions dix que no li recordave haver dit que a supplicacio de alguna persona may hagues perdonat al dit Princep sino a intercessio del Senyor Rey mort frare seu de gloriosa memoria lo qual ell reverie e tenia com a pare e al qual no poguera contradir mas que nunque lo volgue en la sua paternal benivolencia acceptar per prechs de Papa Calixto ne de la Senyora Reyna morta ne del Rey de Castella e que ja nos havie dit que tal cosa no farie per tant com serie vist haverse dubte lo dit Princep no esser segur en poder seu e que seria gran carrech seu per esserli pare desenganatnos que no ho farie. Nosaltres vista sa resposta supplicam la sua Altesa nos lexas visitar lo dir Princep e obtenguda licencia anam al seu apartament e notificamli com insistim continuament ab lo Senyor Rey circa la sua liberacio confortantlo que virtuosament prengues la sua detencio e que confias en la virtut e amor paternal e en son bon dret. Ell respos que habia sabut que principalment per dos coses ere detengut la una perques diria ell tractaba e treballava (b y v) contra la persona del Senyor Rey son pare laltra per lo fet del matrimoni de Castella. A la primera dix que no plagues a Deu tal cosa fos e sis trobava no volie li fos feta gracia sino la justicia rasa. A la segona que nunque ell havia parlat ab los missatgers de Castella sino ab sabuda e voluntad (con d final) de la sua Majestat e que les letres que rebie de Castella totes les hi mostrave e que les letres que fahia al Rey de Castella totes les ordonava la Majestat del Senyor Rey son pare concloent que ell ere totalment net de aço e dient que si algun servidor seu se mostrave haver pensat e tractat res que fos contra la persona del dit Senyor son pare que la major gracia que li porie fer serie aquell tal lexas exequutar a ell per quant dix lo dit Senyor Rey esser misericordios e forse usaria de clemencia e ell dit Princep sens alguna merce farie la exequucio dient que en fer de aço castich no darie avantatge a la sua Altesa notificant que ell havia dada una suplicacio al Senyor Rey en scrits la qual volguera nosaltres veessem e la sua Majestat ne supplicassem pregantnos que continuament entenguessem en supplicar e fer per manera que lo Senyor Rey volgues entendre en la sua justicia e vista la sua ignocencia desempatxas com la tarda fos gran dan e detriment de la sua persona. Ir que ere dijous hora tarda a asso assignada tornam al Senyor Rey e parlam ab sa Majestat a soles molt amplament continuant nostres supplicacions e tornant reiterar lo interes e lesio de les constitucions usatges e leys dessus dites mesclanthi alguns retrets dels serveys e fidelitat que aqueix Principat ha fets e mostrada a la sua Altesa vivint lo Senyor Rey son frare e apres en lo qual rahonament ha haguts replicats triplicats e quadruplicats per part nostra ades uns ades altres molt stesament e ab grans rahons e motius per manera que res no ha restat a dir ne scrutar per sentir la ultima voluntat e intencio de la sua Clemencia comemorants a la sua Altesa que pus lo terme de la cort de Cathalunya es tant vehi e la sua Senyoria nons ha exaudits fos de sa merce per alguna contentacio del Principat anas a Leyda ab la Senyora Reyna e Illustre Princep per continuar la cort posantsli al devant que dels fets de Castella dels quals devall sera dit e de totes altres coses que toquen servey de la sua alta Corona alli se porie tractar e provehir a tot lo que fos servey e honor sua e repos e benefici de tots sos regnes. Los resposta e replicats de la sua alta Majestat concloen en aço. Quant es en lo fet del Princep e de les constitucions e leys del Principat que ja havem haguda dell per moltes vegades resposta en la qual sta e persevera. Quant es al fet de anar en Leyda que ell hi enten anar per prorogar la cort fins a XII de febrer pero nosaltres creem que solament entrara en la vegueria e prorogara e apres tornara aci per quant diu ha nova certa de les gents del Rey de Castella quis son acostades a la frontera daquest regne (regne de Aragó, desde Castella se pot entrá a Aragó y Valencia) e encara de Valencia e han ja presa en aquest regne una torre o logaret appellat Ponter qui es de hun gentilhome appellat Garcia de Vera dientnos que lo Rey de Castella es stat mogut per les noves qui hi son anades ço es que Cathalunya e part Darago e Valencia se son rebellats per causa de la preso del Princep mostrant lo dit Senyor Rey haver per cert que la representacio de aqueix consell e de vostre embaxada donen causa en aço. No que ell cregue vosaltres ne nosaltres peccar en intencio mas que per la nostra instancia fem aquella impressio en les orelles del Rey de Castella significant que cessant nostres instancies tot cessarie e per aquesta raho dix el volia star aci e provehir a les fronteras (no li dien encara franja -del meu cul-?) e si mester sera la sua voluntat es de anar a Calatahiu (Calatayud, Calataiub, Kalat Ayud, Katal Ayub, etc) o a Taraçona (Tarazona) dient que si ell anava en Cathalunya serie gran carrech a la sua reyal corona e que hans hirie X passos avant que no tornaria un arrera pero que si lo fet de Castella ere reposat la sua voluntat e delliberacio es de tenir e continuar la cort en Cathalunya per reformar la justicia e bon stament del Principat. E es ver mossenyors que apres de nostres replicats qui a tots satisfahien a nostre parer veents que la sua Majestat nos movie un punt del seu proposit fou dit per hu de nosaltres almenys fos de sa merce que en lo interim no innovas res sa Majestat en lo fet del Princep per quant se diu certament que ell lo portara encastellar a Morella. A que ha respost que de les coses sdevenidores ell no oferie res com aquellas stiguen en la ma de Deu. Per conclusio mossenyors vos certificam que cosa alguna qui contente nostre sperit no havem pogut traure ne sentir de la sua clemencia. De tot vos havem volguts avisar perque vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas millor puixen delliberar ço que plasent lus sera.
Ab la present e ab les altres letres que trameses vos havem les quals poreu si vist vos sera recensir veureu tot lo que ses fet en aquest negoci e en quin punt sta. Nosaltres complints vostra voluntat seguirem la Majestat del Senyor Rey lla hon ira e si prorogue la cort entrarem en Leyda aquell dia per veure que si fara. Apres tornarem ab sa Majestat on que sie e continuament vos avisarem del que occorrera. E per vostre avis e queus ne serviau (riau riau!) si mester sera vos trametem ab la present un traslat del acte fet per lo Senyor Rey e la cort Darago per traure lo dit Senyor Princep del Principat e altre translat de una carta de concordia feta per lo Rey En Jacme de alta recordacio ab don Alfonso fill e primogenit seu per gran discordia qui entre ells ere segons se mostre. Los deputats daci nons (no nos: no ens) han res dit nels (ni los : ni els : nels) podem fer ajustar (ajuntar, ayuntar) si be los ne havem tenguts aprop. Faremhi lo possible (sonaría el pussipla?). Lo Senyor Rey tramet mossen Johan de Madrigal al Rey de Castella per saber e requerirlo si los moviments que fins aci ha fets son cominacio de guerra o no.
E ordonen vostres reverencias noblesas magnificencies e honorables savieses lo que plasent lus sia. Scrita en Çaragoça a VIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

El Senyor Rey de voluntat de la cort general Daragon e quatro braços de aquella e de las LXXII personas representants la cort general. Attendendo e considerando quel muy Illustre don Karles Princep de Viana fijo suyo es seydo detenido por el dito Senyor Rey dentro del Principado de Cathalunya e de present sta en el Principado e que es seydo supplicado el dito Senyor por la Illustrissima Senyora Reyna e por el e por el dito llustre Principe e por el mesmo son seydos rogados los ditos LXXII que por beneficio del dito Illustre Principe por quanto quiere e desea seyer trahido del dito Principado al Regno de Arago e que el infrascripto acto se fisiesse. Por tanto considerando el gran beneficio e utilidat que de la dita venida e del infrascripto resultar puede al servicio del dito Senyor Rey e al beneficio del dito Principe e al reposo de la cosa publica de los reynos de su Senyoria e por otros muchos e buenos respectos por aquesta vegada tan solament statuesce e ordena que durant el tiempo infrascripto prefixo al present acto la persona del sobredito don Karles Principe no puede seyer manifestada por el Justicia de Aragon ni sus logares tenientes o alguno dellos ni por oficiales de aquellos e que no se pueda alegrar de beneficio de ferma de dretxo de alguna natura sia e que por Ios ditos oficiales ni por otro alguno oficial durant el present por el dito Principe no pueda seyer por via de appellido ni por otra via alguna por mero oficio o a instancia de part preso ni sacado de poder del dito Senyor Rey ni de aquellas personas que el dito Principe guardaran e el contrario fazient se pueda no obedecer. E quiere que el present acto nuncha pueda seyer trahido en consequencia en el sdevenidor prejudicio por aquell no sia fetxo ni causado agora ni en otro tiempo sdevenidor prejudicio o lezion alguna a los fueros privilegios libertades usos et costumbres del Reyno de Aragon ante quiere que aquellos romanguen sin lezion e prejudicio alguno e que el present acto dure por todo el mes de mayo primero vinient inclusive e no mas. E ordone e statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de la dita cort ditos LXXII representants la dita cort que el dito Principe no puede seyer sacado del Reyno de Aragon a otra ninguna part sino por tornarlo al dito Principado de do deve venir o al Reyno de Valencia de Io qual haya a constar por carta publica la qual se haya a liurar al notario de la cort dentro de X dias apres que sera tornado al dito Principado o puesto en el Reyno de Valencia. E statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de los ditos LXXII representants la dita cort que apres que el dito Principe sera tornado al dito Principado o puesto en el dito Reyno de Valencia el present acto e cosas en aquell contenidas sien extinctos. E place al dito Senyor Rey tener al dito Senyor Principe en la ciutat de Çaragoça en el palacio suyo reyal clamado la Aljafaria o en la dita ciudat e terminos de aquella o levarlo con su Majestat por el dito Regno de Aragon o lexarlo donde la muy Illustre Senyora Reyna stara dentro del dito Regno de Aragon con tanto empero que si la Majestat suya querra por tempo de diez o XV dies ir a caça o otro deport ensembla con la dita Illustrissima Senyora Reyna por el ditxo Regno de Aragon que sea en facultad del dito Senyor Rey poderlo fazer dexando al dito Illustre Princep fijo suyo en el dito palacio de la dita Aljafaria o en la dita ciutat de Çaragossa o terminos de aquella do a sa Senyoria plazera e visto le sera. Et jurara el Senyor Rey de tener e complir el sobreditxo acto e todos e cada unas cosas en aquel contenidas et contrellas no venir ne fazer venir directament ni indirecta.

Sepan todos quantos esta carta veran que Nos don Jayme per la gracia de Dios Rey de Aragon de Mallorques de Valencia comte de Barchinona e de Urgell e Senyor de Montpeller prometemos a vos don Alfonso Infante de Aragon primero fillo nuestro que de aquello que vos en esse dia de hoy en que esta carta vos femos devedes e havedes en els Regnos de Aragon e de Valencia per nos aci como las cartas nuestras que vos ende havedes dizen no vos baxaremos en todos nuestros dias ni res no vos en tocaremos ni vos en tolremos asi lo vos crexeremos vos levandovos a provecho de nos e de la tierra. E esto que sie entendido a buena fe e sin enganyo e a conexença de don Examen de Foçes (Gimeno, Ximeno de Foces, Focibus) e de don Bernat Guillem de Entença o de don Examen Perez de Aranoso (Arenós) assi que ellos conosquen entre nos e vos. E si de esto o de algo contendiesemos e nos e vos fagamos e segamos todo quanto ellos hi veran por bien. E demas prometemosvos que con el Rey de Castiella no nos adobaremos sin vuestra voluntat ni con el amor nenguno ni convinenças contra vos no faremos ni sen vos e de esto femos a vos homenage (homagium) de manos e de boca e juramos sobre los sanctos Evangelios tocados con nuestras manos e mandamos a don Eximen de Foces e a don Bernat Guillem de Entença e don Eximen Perez de Aranoso ricos homines nuestros que fagan a vos hominage de manos e de boca e que vos juren sobre sanctos Evangelios que esto fagan a nos tener e guardar e complir a vos assi como en esta carta vos lo prometemos e sino que vos aiuden a todo lur poder fasta que vos lo hayamos adobado. E nos sobreditos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don Eximen Perez de Aranoso femos a vos don Alfonso homenage de manos e de boca assi como vassallos a Senyor e vos lo juramos sobre sanctos Evangelios que vos faremos tener cumplir e guardar todo esto que en esta carta vos promete vostro padre a todo nostre poder e buena fe e sin enganyo. E porque esta carta vos sea mas firme nos sobredito don Jayme Rey Daragon e Nos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don Eximen Perez de Arenoso femosla sellar con nostros sellos. Datum apud Biar septimo decimo kalendas julii anno Domini Millesimo CC° Quinquagesimo Quarto. (1254) - Sig+num Jacobi Dei gracia Regis Aragonum Majoricarum et Valencie comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesullani. - Testes son desto frare Andreu Vispo de Valencia maestre Martin Artiacha de Valencia don Gonçalbo Perez Cabiscol de Valencia don Guillem Prior de Cornellan frare Pere de Lerida Prior de la casa de los Prehicadores de Valencia. - Sig+num Petri de Capellades domini Regis scriptoris qui mandato ipsius hec scripsit loco die et anno prefixis.

Als molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. A cinch del present e dejus scrit mes de nits entre sis e set hores rebem una vostra letra dada en Barchinona a dos del dit mes en la qual nos narrau la comissio per les corts a vosaltres feta. Lo fi desijat no ses pogut obtenir. Nos pregau vullam elegir una persona e aquella a vosaltres tremetre ab suficient potestat per les dites coses. E rebuda aquella havem trobat anuig com lo desijat per vosaltres no ses pogut complir e havem deliberat de continent celebrar consell en modo la persona per vosaltres demanada sia eleta e aquella dins lo temps a vosaltres tramesa supplicant la inmensa Trinitat vos vulla aconsellar tal modo sia servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. E si algunes coses molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors vos seran plasents per nosaltres fahedores fiablement nos scrivets. Scrita en Puigcerda a VI del mes de janer del any Mil CCCCLXI. - A vostres honors e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Rebuda havem una letra de les reverencies vostres e aquella legida perque ferventment desijam la utilitat sossech e repos de la cosa publica de aquest Principat e en lo benavenir de aquella tant com en nosaltres es no volem defallir de continent per los sguarts en aquella expressats havem constituhit sindich nostre lo honorable micer Pau Alamany doctor en decrets canonge e paborde daquesta Esglesia per esser aqui la jornada ab potestat suficient juxta lo expremit en la terra. E perque aquesta feyna par a nosaltres de molt gran importancia supplicam a nostre Senyor Deu la vulla endressar e obrir cami saludable per la liberacio de la persona del Illustre Senyor Princep en forma que sia a la sua lahor e servey e honor del Senyor Rey e de la cosa publica oferintsnos en tot lo que puxam fer a benavenir del negoci. E sia molt reverend honorables e molt savis senyors custodia vostra la Trinitat Sancta. Scrita en Vich a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Als molt reverend e honorables senyors los senyors deputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverends e honorables senyors. Lo die de Ninou me fon presentada una letra de vostres reverencies ab la qual mes injunt presentas o fes donar hun plech de letres als quis dressaven les quals eren segellades ab sagell del reverend archabisbe de Tarregona. Perque molt reverend e honorables senyors les dites letres foren per mi presentades o fetes dreçar als quis dressaven del dia que per mi foren rebudes fins lo dissapte seguent per tot lo die que teniem tres del mes present e dejus scrit. E per ço com es veritat fasne la present letra. E sia la sancta Trinitat en continua proteccio de vostres reverencies. Scrita en Vilafrancha de Penades a VIII del mes de janer del any Mil CCCCLXI. - (Noy trobam sotscrit e fou per oblit.)

Als molt reverend e molt honorables e de gran saviesa senyors deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona
Molt reverend e molt honorables e de gran saviesa senyors. Diumenge proppassat que teniam quatre de janer reebem una letra vostra la dada de la qual era en Barchinona de dos del dit mes de janer e vist lo contengut en aquella havem congregat nostron consell en lo qual havem elegit en sindich lo honrat En Gabriel Puig conciutada nostre exhibidor de la present al qual havem donada ampla potestat segons per ell vos sera feta fe. E no pus per la present. Si negunes coses vos seran plasents infaliblament nos en vullau scriure. E sia molt reverend e honorables e savis senyors lo Sant Sperit en vostra continua proteccio. Dada en Manresa a VIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu.
- A vostra honor e servey apparellats los consellers de Manresa.

Als molt reverend honorables e de gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Per los respectes expressats en una vostra letra per nos rebuda diumenge envers mig jorn IIII del corrent mes sots data de dos del ja dit mes e en altra manera trametem a les vostres molt gran reverencies lo venerable En Gabriel Viver notari ciutada sindich e missatger de aquesta ciutat de aquells e de nostra intencio per nos largament instruit e informat e al qual havem comenada creença a les vostres molt gran reverencies de part nostra per ell explicadora. Per tant molt reverend honorables e de gran saviesa senyors sia a vosaltres plasent vullats donar plena fe e creença al dit nostre sindich e missatger de les presents exhibidor en tot ço e quant de part nostra vos explicara axi com si nos personalment vos ho explicavem. E conserveus molt reverend honorables e de gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a VIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

Reverendo in Christo patri et amico singularissimo domino abbati de Monserrat.
Reverendo in Christo pater et amice singularissime debita salute in Domino comendata. Litteras deputatorum recepi actis diebus quibus mea indispositione nec personaliter respondere potui ut jam V. R. per comissionem venerabili Priori nostro de Natzaret factam significavi. Quare bono comuni et ipsius utilitatibus quam maxime affectatus decrevi si meam in aliquo bonam habetis presenciam neglecta indispositione ad vos illico pervenire. Quapropter R. V. confidenter rogo ut meam litteram omnibus ipsis dominis presentetis et paratam voluntatem. Ego paratus ad omnia pro omnium honore et servicio vestram responsionem spero. Quod si talis non fuerit necessitas me feratis excusatum deprecor.
Et de omnibus per vestras litteras sim certificatus queque grata rescribendo. In monasterio Populeti X januarii. - A vostra voluntat presto el abat de Poblet.

Als reverend nobles e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend nobles e magnifichs senyors. Preposada tota deguda recomandacio en Nostre Senyor Jhesus non obstant per la indisposicio de ma persona haja respost per creença a vostres letres la qual porta lo venerable nostre Prior de Natzaret empero desijant sens nengun dubte cumplir totes coses a vostre servey e benefici del ben comu so deliberat postposada alguna necessitat de ma persona venir a vosaltres si tal necessitat occorre. Perqueus deman gracia si la necessitat de les fahenes ho requer per lo portador me rescrigau de continent car jo so prest de continent obseguir al que volreu. E si per ventura les fahenes no son axi ardues per jo esser axi no prou dispost me hajau per scusat. Manant de mi a vostra honor e servir ab tota confiança. Del monestir de Poblet a VIIII de janer. - A vostra ordinacio presto el abat de Poblet.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. A VI del present mes de janer havem rebuda una vostra letra en la qual afectuosament nos pregau que nosaltres volguessem elegir alguna persona de nostre capitol ab potestat suficient per entrevenir en lo parlament fahedor per utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep. E nosaltres de continent haguda vostra letra havem elegit lo honorable mossen Miquel Periç canonge nostre donantli aquella potestat que en semblants actes es acostumat de donar lo qual per los respectes en vostra letra contenguts sera la jornada contenguda en la dita vostra letra ab vosaltres en Barchinona. E sia lo Sant Sperit proteccio e guarda vostra. De Leyda a VI de janer del any Mil CCCCLXI. - Molt reverend e magnifichs senyors los qui son prests a ordinacio de vosaltres los dega (decano; decà) e capitol de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Diluns a V del present rebem una letra vostra dada en Barchinona a dos del present contenent en efecte per los fets de la detencio de la persona del Senyor Princep hi en aquella contenguts tramatessem aqui una persona ab potestat suficient per les coses en la letra contengudes. E per ço jatsia aqui sia lo honorable En Franci del Bosch ciutada de aquesta ciutat sens revocacio del altesa la arduitat dels negocis havem deliberat trametreus lo honorable En Johan Agullo ciutada de aquesta ciutat ab plen poder. Placia a nostre Senyor en los dits afers se provehescha a lahor e gloria de nostre Senyor e servey del Senyor Rey e utilitat e repos del Principat. Scrita en Leyda a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e
honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Hir poch apres XII hores tocades apres mig jorn rebi dues vostres letres en un plech la una mia laltra a la ciutat la qual de continent doni al honorable En Bernat Gralla hun dels pahers. Una altra ni havia fora lo dit plech peral Capitol daci la qual per semblant prestament fon dada a mossen Valterra vicari spiritual. Mossenyors dissapta proppassat vos scrivi per altra com havia presentat vostra letra patent al veguer daci sobre lo delliurament del scuder de mossen Cardona la qual letra e translat de la carta de la presentacio feta per mi e resposta del veguer daquen feta es interclus dins la mia letra la qual sen porta un correu. Lo sobre dit die dos hores apres mig jorn segons lo hoste de correu ma feta relacio e crech la devets haver rebuda e hon no lo efecte de la resposta del dit veguer es que ell nol havia pres ni per ell era detengut pres mas per lo Senyor Rey e per sos algutzirs e per lo dit Senyor era stat inhibit.
De Leyda a VI de janer any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

martes, 10 de marzo de 2020

CLVII, arch dip diet, 1460, diciembre

CLVII. 
Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona. E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enriquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis 
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranccáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.


- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

clviii-letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls