Ley XXV.
En quinya manera se deuen vestir los cavallers.
Draps de colors senyalats ordenaren los antichs que portassen vestits los cavallers mentre que fossen jovens axi com vermels festaquins verts o blaus per ço que les belles colors los donassen plaer et alegria: mas negre burell ni altra color quels fees entristar no tengueren per be que vestissen sino en temps que ho haguessen a fer per necessitat: e aço feeren per tal que les vestedures fossen belles et ells anassen alegres els cresquessen los coratges pera esser pus esforçats e aço per tolre ira la qual segons la Sancta Scriptura desseca los osses et es cert que ira fa lom temeros et li fa fer son dan perque honest plaer fa lom alegre et ardit. E com se vulla que les vestedures fossen de talls de moltes maneres segons que son departides les costumes de les terres: pero lo mantell acostumaven de portar tots en aquesta manera quel fahien gran et lonch en guisa quels cobris fins als peus et sobrava tant de la una part et de la altra sobrel musclo dret quey podien fer un nuu et fahienlo de guisa quen podien metre et trer lo cap sens algun embargament: et aquest mantell appellaren mantell cavalleros. E aquest nom lix dixeren per tal com nol devien portar aytal altres homens sino los cavallers. El mantell fo fet per aquesta manera per mostrar quels cavallers devien esser cuberts de cap a peus de la virtud subirana de humilitat pera obeir a lurs majors: el nuu hi feeren axi com a manera de ligament de religio et de honestat et mostrals que sien obedients no tan solament a lurs senyors mas encara a lurs capitans o officials: e per aquesta raho tenien lo mantell axi be com menjaven o bevien com quan seyen o anaven o cavalgaven. E totes les altres vestedures portaven netes et fort gentilment fetes cascun segons los uses de lurs terres o lochs: e aço fahien per tal que per quis vol quels vis los pogues conexer entre les altres gents per quels sabessen honrar. E aço meseix ordenaren de les armes que portassen que fossen belles et gallardes.
En quinya manera se deuen vestir los cavallers.
Draps de colors senyalats ordenaren los antichs que portassen vestits los cavallers mentre que fossen jovens axi com vermels festaquins verts o blaus per ço que les belles colors los donassen plaer et alegria: mas negre burell ni altra color quels fees entristar no tengueren per be que vestissen sino en temps que ho haguessen a fer per necessitat: e aço feeren per tal que les vestedures fossen belles et ells anassen alegres els cresquessen los coratges pera esser pus esforçats e aço per tolre ira la qual segons la Sancta Scriptura desseca los osses et es cert que ira fa lom temeros et li fa fer son dan perque honest plaer fa lom alegre et ardit. E com se vulla que les vestedures fossen de talls de moltes maneres segons que son departides les costumes de les terres: pero lo mantell acostumaven de portar tots en aquesta manera quel fahien gran et lonch en guisa quels cobris fins als peus et sobrava tant de la una part et de la altra sobrel musclo dret quey podien fer un nuu et fahienlo de guisa quen podien metre et trer lo cap sens algun embargament: et aquest mantell appellaren mantell cavalleros. E aquest nom lix dixeren per tal com nol devien portar aytal altres homens sino los cavallers. El mantell fo fet per aquesta manera per mostrar quels cavallers devien esser cuberts de cap a peus de la virtud subirana de humilitat pera obeir a lurs majors: el nuu hi feeren axi com a manera de ligament de religio et de honestat et mostrals que sien obedients no tan solament a lurs senyors mas encara a lurs capitans o officials: e per aquesta raho tenien lo mantell axi be com menjaven o bevien com quan seyen o anaven o cavalgaven. E totes les altres vestedures portaven netes et fort gentilment fetes cascun segons los uses de lurs terres o lochs: e aço fahien per tal que per quis vol quels vis los pogues conexer entre les altres gents per quels sabessen honrar. E aço meseix ordenaren de les armes que portassen que fossen belles et gallardes.
