LX.
¡O PIADÓS!
Car Deus ha los homens començats,
Per ço que élls sian salvats,
Quant peccan ha d' ells pietats.
Piadós es Deus per força d' amor,
E per ço cové que li peccador
Amen Deus e la sua honor.
Ja peccador no será perdonat
Si de sí mateix no ha pietat,
E a son prohisme caritat.
Home qui sia piadós
Ama a Deus e es d' éll temerós,
Perque a Deus está molt graciós.
Qui pietat no vòl haver,
No vòl Deus amar ne molt temer,
Ans lo gita en exeller (14).
Home qui sia piadós
Tan tost que fall es vergonyós,
E plora e es temerós.
Mays val a home pietat
Que senyoría de regnat,
Ne amistat de hom honrat.
Ab pietat poren los homens querir
A Deus qu ' els perdó lur fallir,
Als quals Deus no pòt de no dir.
Home qui no es piadós
Está cruel e ergullós,
E ama homens traydors.
Deus hac de nos tal pietat
Que volch esser mòrt e penjat,
E de espinas coronat.
LXI.
¡O ABUNDÓS!
Deus es Abundancia de plaer,
Car de Deus pòt tot hom haver
Aytant com han mester a son voler.
Es Deus Abundancia d' enteniment,
Lo qual fá de sí mateix tan conexent,
Que se' n pòt guardar de falliment.
Abunda Deus ab bon remembrament,
Quant li fá membrar lo greu turment
Que volch sofferir per tota gent.
Deus es Abundós a home per sentir,
En quant volch hom esdevenir
Per nostres peccats a delir.
Es Deus Abundós en poder,
Saviesa e bon voler,
Perque ' ns ahonda de bon esper.
Deus es Abundós en perdonar,
En donar e en esperar
Los peccadors a confessar.
Deus es Abundós a bondat,
De bonificant, bonificar, bonificat,
Los quals son de sa entitat.
Es Deus Abundós en tot bé
Perque tot hom mal se capté
Qui fá contra éll nulla re.
Mays val esser abundós de leyaltat,
De esperança e caritat,
Que de castells, diners ne blat.
Cell qui es abundós de virtut,
Está abundós de salut,
E no plany si res ha perdut.
LXII.
¡O
REY!
¡O Rey de creada virtut!
Tú est Rey de tot ço qui es
pogut
Perque hom es esdevengut.
Deus es Rey ab altetat,
E es
Rey ab humilitat,
Ab libertat e caritat.
Car Deus es Rey de
començament.
De mitjá e d'affinament,
Fá sobre cors
naturalment.
Aquell es Rey qui Deus serveix,
E aquell es Rey
qui sí coneix,
E Rey es qui no 's desconeix.
Mays val esser
Rey de voler
Que de regnat ne d'haver,
Car ab voler per Deus
haver (15),
Rey es per fer jutjament,
E si en jutjar fá
falliment,
Lo nom de Rey en sí desment.
Null hom no es rey per
menjar,
Per caçar, ne per sajornar,
Mays per son poble a
guardar.
Tot rey es servú de son regnat,
Perque fá
gran tort e peccat,
Si vòl esser en libertat.
A tot rey se
pertany donar,
Ver dir, jutjar, a perdonar,
E per ço no pòt
franch estar.
Ah! Qui pogués tal Rey trobar
Que a tot son
regne fés honrar,
Deus molt faria a loar!
LXIII.
¡O
HUMIL!
Deus no hagra major humilitat
Si no hagués home
deificat,
E que per home no fós mort e penjat.
Per ço que
Deus major humilitat pogués haver,
E qu'els homens pausás en
major esper,
Volch esser hom e per éll gran treball
sostener.
Aquella humilitat está major
Que fá devallar lo
major valor,
A honorificar lo major peccador.
Aquell fó lo
major peccat
Que per Adam fó en tuyt originat,
E fó vençut
per major humilitat.
Aquell home qui está major al mon,
E qui
devallá a mercé pus pregon,
Ha de humilitat major dón.
Major
ergull e major humilitat,
Estegren adonchs en contrarietat,
Quant
Christ fó prés, venút, mòrt, e penjat.
Molt me sembla home
ergullós
Aquell qui está vergonyós
En far bé e en querre
perdós.
Cell qui per ergull vòl esser honrat,
No sab que s'es
humilitat
E qui li fá honor no li 'n ha grat.
Aquell ama
humilitat
Qui n'ha plaer quant es blasmat,
Falsament contra
veritat.
Aquel sab pauc de humilitat,
Qui per saber está
inflat
E qui 'l toca tost es irat.
LXIV.
¡O
SUAU!
Deus
es Suau de sa bontat,
De
son saber e sa volentat,
E
de tota sa potestat.
Cell
qui es Suau per dever
E
per virtuts a conquerer,
Ha
Suau saver e voler.
Hom
es suau ab pietat,
Humilitat
e leyaltat,
Justicia
e caritat.
Deus
qui ha tan gran potestat,
Ama
tan gran suavetat
Que
volch esser pres e ligat.
Esser
suau quant es irat
Es
hábit de suavetat
D'hon
es vestida caritat.
Hom
suau pòt deliberar
Com
justament puscha parlar,
E
de mal se puscha guardar.
Hom
suau a negun no toll,
Ne
té negun per foll,
E
a tot home pára son coll.
Suavetat
fá home abstenir
De
crueltat e de maldir,
E
fá per bé tots mals sofferir.
Cell
qui es Suau en amar,
En
entendre e membrar,
Suavetat
lo fá honrar.
Qui
per suavetat es pres,
En
carçre d' amor es mes
Qui
'l consola en tota res.
LXV.
¡O
MEMBRAT!
Deus
qui estás Remembrat
No
‘ns remembres en nostre peccat,
Mays
membranos en pietat.
Molt
es gran bé en Deus membrar,
Justicia
e perdonar,
Car
hom se guard de mal far.
Membrar
com Deus es poderós,
De
bé fár volenterós,
Es
membrar que fá hom joyós.
Qui
membra Deus per ço qu' éll dó
Mays
que per ço car éll es bo,
No
membra Deus segons rahó.
Qui
membra Deus per sa bontat
Mays
que per sa felicitat,
Per
Deus es amat e membrat.
Aquell
pòt membrar granea de bontat
Qui
en ella remembra bonificat,
E
bonificar qui d' amdós es dat.
Aquell
ha major membrament
Qui
membra major operament,
Major
voler, major enteniment.
Qui
en deitat no membra deificar,
E
en Deus no membra bonificar,
No
pòt en Deus molt estendre son membrar.
Cell
qui no membra son peccat
Penedent,
no será membrat
En
la mort hont será jutjat.
Molt
val mays membrar per amor
Que
membrar qui es per pahor,
Car
l'ú es servú l' altre senyor.
LXVI.
¡O
LOAT!
¡O
Deus qui est Loat per ta unitat,
Trinitat
e car est incarnat,
E
car est Creador, tú sias amat!
Es
Deus Loat car es infinit,
E
car es de tot bé complit,
E
car en re no ha fallit.
Aytant
es Deus digne de laor
Per
son amar com per sa amor,
Car
ensemps han igual valor.
Loada
es eternitat
Per
eternant e eternat,
Eternar
d' amdós espirat.
Deus
es Loat de tal poder,
Que
sobre natura pòt fer
Tot
ço que li es de plaer.
Loat
es Deus de major veritat,
Major
virtut e caritat,
E
de tota majoritat.
Aquells
no saben Deus loar,
Qui
no 'l loan per deitar,
Per
engenrar e espirar.
Mays
val una laor per infinitar,
Que
per tot quant se poria crear,
Car
infinit no poria estar.
Nos
poria bonea loar ab majoritat
Si
no havia bonificant e bonificat,
E
bonificar qui sia de sa entitat.
Si
Deus no hagués presa humanitat
No
fóre Loat en majoritat
D'
amor, enfre causant e causat.
LXVII.
¡O
NOMENAT!
Lo
nom de Deus es unitat,
Trinitat
e infinitat,
Jesus
granea de bontat.
Per
molts vocables pòt hom Deus nomenar;
Ço
es Deus, deitat e deitar,
Infinitat,
amar e eternar.
Tot
nom per qui Deus sia Nomenat,
Cové
que sia de gran sanctetat,
Virtut,
valor e humilitat.
Qui
nomena Deus sens gran amor,
Del
nom no sab sa gran valor,
Car
no li fá neguna honor.
Aytant
cové esser Deus Nomenat
Per
deitar, com es per deitat,
Perque
ab obrar es Nomenat.
De
creat et de creador
Se
cové un hom qui major
Sia
en lo anomenador.
Mays
val nomenar Deus soven ab paupertat,
Que
nomenarlo tard ab riquetat,
Qui
'l nom de Deus té deshonrat.
Lo
nom de Deus es tan honrat,
Que
qui 'l nomena ab peccat
Lo
nom de Deus té deshonrat.
Al
nom de Deus fá gran honor
Cell
qui il nomena ab gran amor
E
qui no 'l desment per nulla pahor.
Aquells
qui nomenan Deus e han en lo nom plaer,
Fan
honor al nom e poren haver
Honor
de Deus e bon esper.
Tot
ço ab que ‘l nom de Deus se pòt nomenar,
Deuria
hom tant fort guardar e honrar,
Que no dixes ne fés null mal
estar.
LXVIII.
¡O
HONRAT!
Deus
es honrable ab honrament
E
no ab viltat e falliment,
Ab
qu' el cuyden honrar molta gent (16).
Hom
deu honrar Deus ab son cogitar,
Ab
virtut d' entendre e d' amar,
D'
humilitat e de membrar.
No
honra Deus qui en cantán
Nomena
Deus e va pensán
En
vils fayts d' hon es desirán.
Qui
per petit vòl Deus jurar
E
jurant se vòl perjurar,
No
sab lo nom de Deus honrar.
¡Ah,
las! E tant ha Deus home honrat
En
est mon, qui'l té deshonrat
En
son saber e volentat.
A
Deus se pertany tal honor
Que
de totas sia major,
Ço
es, que muyra per sa amor.
Aquell
fá a Deus gran viltat
Qui
no 'l ama mays que peccat,
Qui
no ha neguna bontat.
Mays
val de Deus un honrament,
Qu'
el honrament de tota gent,
Lo
qual torna a nient.
Qui
volria Deus molt honrar,
Sovén
deuria remembrar
L'
honor qu' ens feu per encarnar.
Cell
qui poria per tot lo mon Deus fár honrar,
Car
no ho fá, en gran pahor deuria estar,
Car
al judici no se poria escusar.
LXIX.
¡O
RECLAMAT!
Deus
es reclám dels peccadors,
Quant
son en perill e en plors
E
a Deus demanan socors.
Es
Deus reclám d' hom qui 's penet,
E
qui ab bé far se sotsmet
A
satisfacció e a dret.
Car
Deus ha los homens creats,
E
'ls porta bona volentats,
vòl
per éll esser reclamats.
Reclamar
a Deus que li ajut
Com
puscha guanyar virtut,
Es
reclám per Deus molt volgut.
Tantost
com Deus es Reclamát,
Es
l' hom per éll ajudat,
Ab
qu' el reclám ab leyaltat.
Qui
reclama Deus per haver,
Per
viure e honor haver,
No
es reclam de gran plaer.
Cell
qui reclama Deus en la mort
Que
li remeta pena e tòrt,
Cové
qu' el reclám molt fort.
Molt
fá meyllor Deus reclamar,
Per
ço qu' el puscha molt honrar,
Que
per ço qu' éll vulla salvar.
Segurament
pòt reclamar
Aquell
qui Deus vòl molt honrar,
Car
Deus no 's pòt a éll negar.
Tú,
Señor Deus, est mon recorriment,
Perqu'
eu te prech humilment
Que
m' ajuts a ton honrament.
