Mostrando entradas con la etiqueta purnes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta purnes. Mostrar todas las entradas

martes, 26 de enero de 2021

14 DE MAYO.

14 DE MAYO. 

Después de varias proposiciones hechas por el abad de Monserrat, se acordó lo siguiente: 1.° escribir a la Reina para que enviase cuanto antes la respuesta a los capítulos; 2.° pedir a los embajadores de Valencia, los quales esperaban contestación de los Diputados, que aguardasen unos cuantos días, hasta tenerla del Rey, después de cuyo plazo se les respondería indefectiblemente; 3.° nombrar al jurisperito Geraldo Guardiola, para que, en nombre de los Diputados, tratase con los remensas, a fin de que estos enviasen sus representantes o síndicos, y pudiera llevarse a cabo una concordia, cuyo nombramiento fue rechazado por algunos individuos del Consejo, que alegaron no ser el más a propósito dicho Guardiola para este encargo, en atención a haber sido abogado de los citados labradores; y 4.°, que se concediese el guiaje solicitado per Jaime Ferrer y por Seroli, quienes se ofrecían, bajo esta seguridad, a ser representantes de los remensas, y presentarse a los Diputados, para tratar con estos del arreglo consabido.
El mismo día, por la noche, se recibió la siguiente carta de la Señora Reina.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Despuix que som en aquesta ciutat vos havem scrit e certificat per dues letres com continuavem e prosseguiem axi com tots temps entenem continuar ab totes nostres forçes en conduhir ab la Majestat del Senyor Rey lo repos e benefici dels afers occorrents en que sa Excellencia usant de sa acostumada clemencia e benignitat ha mostrat e mostra bonissima e singular voluntat a tot servey de nostre Senyor Deu e seu benifici e repos del Illustrissimo Princep fill seu e nostre molt car e molt amat e de la cosa sua de sos regnes e terres e signantment de aqueix Principat. La veritat es que ab les grans occupacions que ha hagudes la Majestat sua no se ha poguda donar la expedio axi presta com tots desigam tant per la condicio dels afers de Castella e de Navarra quant per que les faenes de les corts de aquest regne de Arago se son stranyides. Ara loat nostre Senyor Deu les dites faenes de aquestes corts de Arago stan en tot bon stament e en punt de conclusio e en les altres afers se ha donat orde en manera que mijançant nostre Senyor Deu vos certificam que Nos dema dimecres ab comissio e poder e ab tal recapte partiem de aci que speram en sa ajuda e en la virtut de vosaltres e fidelitat innata haureu raho de esser be contents e conexereu que la voluntat del dit Senyor Rey e nostre desig e studi no se han occupat en altra cosa tant que aquesta haja en res empatxada e per que sabem que de ço que dit es sereu aconsolats vos ne havem volgut fer sabidors. Dada en Çaragoça a XII dies de maig del any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader en casa de la diputacio.
Mossen molt honorable. Apres degudes recomendacions me recoman tots temps a vostra saviesa avisant vos que com de continent jo fuy junt aci en Çaragoça jo decontinent doni la letra al bon home de mercader lo qual troba hun singular plaer de la dita letra e de la mia venguda en tant que ell e jo havem parlat largament de tot lo fet dihentme que ell me informara largament e totes coses pus ell sab la intencio del bon home daqui e dihentme que yo per semblant me entremete de altra part e axi que mossen jo he desliberat pus la cosa es sagura ara a present scriureus en aquesta manera e los afers com ho requeran per avant.
Item mossen vos avis com asis diu molt stretament que la Senyora Reyna deu partir de aci per anar la via de aqui ab lo replicat dels capitols e que stara aqui en Molin de Reig fins a tant que la cosa sia be asegurada. Mes segons jo veig que la sua anada es molt freda que altrament se mourien les coses si ella devia partir diluns o dimarts axi com sic diu que crech que tot quant sich fa no son sino manyes castellanes e que una gran por que lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna no tenguen qualque gran bagarot en lo ventrell segons hom veu e speriencia qui ho mostre car ells tots jorns son avisats de aqui que crech que nia de grans embaraçats los quals no venen be en aquesta faena car al Senyor Rey han scrit de aqui com lo comte de Prades e lo comte de Pallars havian hagudes de males noves qui en la casa de la diputacio que seren cuydats matar e que ja staven en una gran divisio e aço dix lo Senyor Rey de la sua boca de que trobava segons hom coneixia hun gran plaer dient que jas començavan tots de divisir e que tots eran ja dos o tres partides e que la cosa no podia esser de molta durada pus tanta divisio era entre ells e axi que mossen jo be crech que ab alguns de aqui qui no venen be en aquesta faena que ell treballa tant quant pot ni pora de metre molta discordia e divisio entre vosaltres lençant algunes purnes de foch. Segons que jo he sentit aci per lo bon home que los de Leyda han haguts alguns sentiments com lo bisbe Delna ab alguna escusa del fet perque ve ell se devia metre al palau del bisbe e de aqui al castell ab certa gent e ab alguns de la ciutat qui temen ab ell de lon han fet anar a mala hora per ell aqui axi com vos veiys que segons diu lo bon home queus guardeu dell e que li façau la feste que ell mereix. Item mes mossen vos avis com susara yo he sabut per hun scriva del dit Senyor Rey com lo dit Senyor Rey hauria scrit aqui decontinent com mossen Bernat de Vilamari fonch junt en Roses ques cordas be que no anas a Barchinona e que no isques en terra en nengun loch de Cathalunya per pahor de aqueixos senyors nol detenguessen e axi que penseu vos mateix lo bon proposit del dit Senyor ja quin es envers vosaltres ni per quin bon fi ell ho pot fer. E mes mossen vos avis com he mes sabut per lome damunt dit lo qual jaus sabeu e axi mateix jo qui men son entremes a si en lo palau e hoit dir com lo conestable de Navarra ha preses algunes terres de Navarra e axi mateix que te lo camp a Viana e que la te molt fort asatgada e que ja li ha fet lo guast de que vos dich que com lo Senyor Rey ha sabuda la nova es stat molt torbat e molt trist que havia deliberat de ell en persona anarhi ab tanta gent com pogues partir de aci axi que los aragonesos han li protestat que no han volgut ne volen que hic pertescha. E sobra aquest fet han fet LXXVII ab les corts dues vuytenes ço es una per lo Senyor Rey e laltra per terra crech que dema li deuen fer resposte. Del quen pore sentir jous ne scriure pus largament ne tant quant jon pore scriure. E mes mossen vos avis com lo bon hom me ha dit com una dona la qual esta en casa de don Lop de Gurreya la qual es cathalana e es molt afectada al Senyor Princep que asis tracten tant del mal com se pot contra lo Senyor Princep per que li diguen ques guard e que nos fiu de tot hom car ella ho ha sabut de loch molt pregont e exi que mossen per amor de Deu tengue si be esment que jur vos per Deu que nos hi va car segons jo veig que grans traydors hich ha per tot que no sab hom a quis puga hom fiar. Lo Senyor Rey es avisat tots jorns de aqui de tot quant si fa no se per qui diables ço pot saber sino per aquells qui saben stretament en los consels e en los fets. Crech que lo bon hom de aci scrivia el bon hom de aqui segons ell ma dit car ab la sua letra va aquesta ab hun poch de evantatge que ell fara al correu. E ab tant per la present no dich pus sino queus prech quem recomaneu en gracia e merce de aquexos mossenyors de diputats. Scrita ab cuyta per la partida del correu qui es tan presta en Çaragoça a VIII de maig del any Mil CCCCLXI.
Quant me scriviu ab bon home que les me do que elles hauran bon recapte que tots jorns comunicam abduy sobra la faena per que jo hic so ni si axi mateix si volreu que yo daqui avant remete les letres a mossenyors de diputats o a vos car nom parlam que a mi sembla que seria molt pus sagur que remates les letres a ells e axi scriviume de vostra intencio ja que voleu que faça. - Lo qui a vos me recoman tots temps P. R.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran saviesa. Sus ara e a les onze hores ans de mig jorn per lo present correu e rebuda vostra letra e decontinent treballare de complir vostre manament. Haguere plaer sabes lo Miquel Albert dunt es car aci no ses dit hi entrevengues sino en Miquel Umbert qui es notari de aquesta ciutat e es stat tostemps lur notari e ara ab dit Serroli hi ha entrevengut pero yo mentrematre del dit Miquel Albert mencionat en dita vostra letra e de continent per ma letra sereu certificats del que haure fet. Axi mateix mossenyors e parlat ab En Ramon Raser lo qual ma dit que dins pochs dies partira daci per aportar los diners de la terça e queus portara los florins que haviau tramesos aci per pagar la gent darmes segons voleu e si es vostra intencio dirho del dit Miguel Umbert notari de aquesta ciutat de continent men aviseu car ell crech nos sera desat. Del Serroli dupte mossenyors nos sia apartat e per ço vos trameti lome propri per que si deliberau ço de que era me scriviu lo posquesseu haver car apres es stat en aquesta ciutat diverses voltes e fiau mossenyors hi fare tot lo possible segons menau. Pero mossenyors dupte attenent los ajuts continuats que dins pochs dies per occasio del dit Serroli los pagesos de remença han fets han alguns lochs de aquesta vegueria que si aquests presos ne gens detenguts en aquesta ciutat car los dits pagesos no accssen de fer qualque gran insult en aquesta ciutat qui sta tota uberta e sens neguna defensio per causa de la devisio qui es entre los sis jurats de aquesta ciutat de la qual crech mossen Francesch Lobet misatger vostre largament vos haura certificats eus dich mossenyors que si prestament per vostres savieses no es provehit en la custodia de aquesta ciatat e que les divisions dels dits jurats sien aplenades e la dita ciutat se regescha com fan les altres e la e tota la vegueria se poria perdre e creuen molts e ja estat dit al dit mossen Lobet que aquells qui torban e nos vullan aderir a concordia ne a la raho queu fan per donar total torp a les faenas que aqui vosaltres menesau. Perque placieus volerhi attendre e prest car aquesta ciutat ne vegaria no
compren poc en aquest Principat. De tot aço mossenyors vos he volgut scriure per mon descarrech e per complir lo manament de vostres letres que tostemps que res santis vos ne certificas ordenant mossenyors de mi ço queus sia plasent. Scrita en Gerona a XII del mes de maig a mig jorn. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat Francesch Sant Celoni diputat local de Gerona.

Als molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Perque per vosaltres me fonch scrit en dies passats que donat recapte en lo soldegar dels D. homens de peu e cinquanta de cavall que men pogues tornar jo he donat recapte en la gent de peu segons ja per altres he
scrit en la gent de cavall he treballat en dar loy esperant de aqui resposta e fins aci no ses pogut fer e puix veig que don Felip sen va aqui lo qual no crech torn sens esser en clar ab vostra reverencia e magnificencies del seu servey e axi per aquesta causa no mich cal aturar he deliberat de vostra bona licencia partir la via de aqui aturant tres o quatre dies en lo camp segons me haveu licenciat sols sperar lo correu qui he aqui trames que al pus larch crech hic sera de ça dijous entre tant dare recapte aci en fer fer polvara per los spinguardes e algunes altres frasques que haure spatxar e si quant lo dit correu sera tornat me sera manat res per vostra reverencia e honorables savieses per semblant darhi he recapte. Per que mossenyors molt honorables de dijous avant poreu scriure al diputat local de la present ciutat al qual lexere la casa de les armes e artellaries en comanda de D. florins per pagar ço que per vosaltres mossenyors li sera manat e supplichvos mossenyors no hajau aqui a greu la mia partida car certament per ara yo hi fare pocha fratura e junt aqui si mester sera hi tornare tantes voltes com ordonareu. Les noves de Arago son com lo Senyor Rey trau diners per diverses vies apparellas per anar en Navarra. Diu se ha fet CCCC homens darmes. Parme que ha tret del archabisbat de Çaragoça ab arrendament de diners anticipats ben XXX mil florins. Ha remes los capitols de aquest Principat a VIII persones quatre del regne de
Arago
e quatre de son consell. Als noy ha de nou que fretur scriure. Feta en Leyda X de maig. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.