Ley XXI. Com deuen esser fets los cavallers.

Ley XXI. 

Com deuen esser fets los cavallers.

Espasa es arma que ha aquelles IIII significacions que ja havem dites: et per ço aquell qui ha esser cavaller per dret deu haver aquelles IIII virtuts: e per ço ordenaren los antichs que ab la espasa fos reebuda la cavalleria et no ab altra arma. E aço ha a esser fet en tal manera que passada la vigilia tantost que sera jorn deu oyr primerament sa missa et pregar Deu que li endreç sos affers en servey de Deu et apres deu venir aquell qui la a fer cavaller et deuli demanar si mantendra la cavalleria axi com se deu mantenir e apres que li ho haura atorgat deuli calçar los esperons o manar alcun cavaller quels li calç: e aço ha a esser segons la condicio daquell qui fara lo cavaller et daquell qui sera fet cavaller: e aços fa per aquesta manera per mostrar que axi com al cavaller son posats los esperons a la part dreta et a la sinistra per fer correr egualment son cavall axi deu ell fer sos affers dretament et endreçada de manera que nos torça nis declin a alcuna
part. E apres hali a cenyir lespasa sobrel brial o gonella que vestra axi que la sinta no sia molt fluxa mas que satanç al cors: e aço es per significança de les IIII virtuts que havem dites les quals deu tots temps tenir ab si lo cavaller encorporades. Pero antigament fo ordenat quels homens fossen fets cavallers estan armats de totes armes be axi com si deguessen entrar en batalla: mas no tengueren en be quels caps tenguessen cuberts car aquells qui porten los caps cuberts no ho fan sino per dues rahons: la una per cobrir alguna cosa quey haguessen que noy esties be et per aço los deuen cobrir dalguna cosa que sia bella et gallarda: e laltra manera perques cobren lo cap es quan lom fa alguna cosa deshonesta de que ha vergonya: e aço no conve en nenguna manera a les persones nobles: car pus que ells han a reebre tan noble et tan honrada cosa no es raho que reeben aquella ab mala vergonya ni ab pahor. E apres que li haura cenyida lespasa deula li trer del foure et metrela li en la man dreta e deuli fer jurar aquestes tres coses. La primera que no tema morir per la ley de Jhesu-Christ si mester sera: la segona per son senyor natural: la terça per sa terra. E quan aço haura jurat deuli dar ab la ma en la templa per tal que aquestes III coses li venguen en memoria dienli que Deu lendreç a son serviy et li leix complir ço que ha promes: e apres daço deulo besar en senyal de fe et de pau et de fraternitat la qual deu esser guardada entrels cavallers segons la costuma de la terra.

ley-xxii-descenyir-lespasa-cavaller-novell-apres-sera-fet-cavaller

Ley XVII. Com los cavallers deuen saber conexer los cavalls et les armes si son bons o no.

Ley XVII. 

Com los cavallers deuen saber conexer los cavalls et les armes si son bons o no.

Cavalls et armes son coses ques convenen molt als cavallers et que les hagen bones cascuna cosa segons sa natura: car pus que ab aquestes han a fer los fets de les armes que es lur mester o offici conve que sien tals de ques pusquen be ajudar. E entre totes aquelles coses de que han haver saber es aquesta la pus senyalada: car per aço lo cavall gran et bell si fos de mals vicis el cavaller nol conexia per aço li esdevendrien dos mals: lun es que perdria lo preu que donas en aquell e laltre que ab aquell porie esdevenir et caure en perill et en occasio de mort: e axo meseix li esdevendria si les armes no fossen bones et ben fetes et ab raho. Per ço segons que los antichs ho mostraren pera esser bons los cavalls deuen haver en si III coses: la una que sien de bell pel la segona que hagen bon cor la tercera que sien be fundats et formats en la persona et en les partides de lurs membres. E encara qui be los voldra conexer que sapia guardar que venguen de bon pare et de bona mare: car aquesta es la bestia que mes retrau et tira a sa natura. E encara los antichs qui parlaren sobre aquesta raho dixeren que sens totes aquestes coses deuen encara haver en si los cavallers III coses pera fer bons cavalls: la una si es saberlos mantenir en lur bondat la segona si alguna mala costum hauran que las tolguen per lur poder e la tercera es quels sapien guarir de lurs malalties. E en les armes lurs deuen haver axi meseix saber en tres maneres: la una si es bo lo ferre ol fust ol cuyr o altra cosa de que les fan fer e laltra que sien forts la tercera que sien leugeres. E aço meseix es de les armes ques fan pera ferir les quals han a esser ben fetes et forts et leugeres. E en quant mils conexeran los cavallers aquestes coses et les usaran aytant mils se ajudaran daquelles et les tornaran a lur profit.

ley-xviii-qui-ha-poder-de-fer-cavallers

De les vigilies de les festes.

De les vigilies de les festes. 

En les vigilies de les festes les quals segons Lesgleya vigilia han engir los ornaments e vestiments axi sia observat segons que dins les huytaves de les festes es dessus ordonat: exceptat que en les festes quels mellors vestiments e paraments hauran servir los vestiments e paraments mijancers les vigilies e les vuytaves servesquen: ajustants pero a aço que en les festes que sis capes havem declarat esser tengudes que en les vigilies daquestes quatre capes sien tengudes e si en la festa quatre manam esser haudes en la vigilia de duas tant solament sia usat.

Dels dies dominicals