13 DE SEPTIEMBRE.
No hubo
sesión, por ser domingo.
14 DE SEPTIEMBRE.
No hubo
sesión, con motivo de la festividad de la Exaltación de la Santa
Cruz.
Sin embargo, en este día mandaron los señores Diputados
expedir las siguientes cartas.
Al molt alt e molt excellent
Senyor lo Senyor Rey.
De vostra gran Excellencia havem
rebudes ab degudes humilitat e reverencia dues letres una de XXIIII
de agost altra de tres del present. En la primera so (se)
fa mencio del fet de la Illustre Princessa filla vostra e de les
fahenes de don Joan Dixer e de mossen Rebolledo. En laltra
se parla de provisio de oficials e en cascuna ha
creença la qual amplament nos es stada explicada per Nandreu
Cathala conseller e lochtinent de tresorer de vostra Altesa e tant
per dites letres e creença quant per avisos dels embaxadors de
aquest Principat de les dites e altres moltes coses som avisats
largament als quals embaxadors scrivim responent succintament
a tots los caps e aquelles referiran a vostra gran Altesa segons per
nosaltres los es scrit. Supplicam humilment e devota vostra
preexcellent Senyoria sia merce sua vulla aquells benignament oyrlos
quals han carrech si a vostra Altesa plasent sera legir nostra letra
davant lo sacre conspecte de vostra excellent Senyoria
la qual nostre Senyor Deu conserve longament segons desija
manant a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a
XIIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - De V. M. - Humils
vassalls e subdits qui en gracie e merçe de aquella humilment
se recomanen. - Los diputats del General e conçell
representants lo Principat de Cathalunya.
Als molt
reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los
embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia sots
data de aquesta vos scrivam molt larch empero
per alguns bons respectes es stat vist les coses davall scrites apart
vos sien manifestades. Considerat adonchs lo que
haveu scrit en una de vostres letres ço es que a supplicacio
vostra la Majestat del Senyor Rey vos dona la scriptura etc.
haguerem pres plaer per vosaltres non fos stat
supplicat. Jatsia fermament cregam a bona intencio sia
stat fet e perço es stat deliberat que si daçiavant
la Excellencia del dit Senyor Rey vos dira coses algunes les
quals per no variar paraules e altrament paregues deure esser en
scrits redegidores aquelles no demaneu mes per vostre
descarrech suppliquen la sua clemencia li placia
de aquelles scriure a nosaltres car aquest conçell ha
per bo e expedient apartarse de totes cedules e scriptures en
coses devallants de la capitulacio o afrontants aquella en qualsevol
manera. E per quant en dita letra vos diem que si la Majestat
del Senyor Rey veure volra aquella sia legida
una e moltes vegades devant lo seu conspecte al qual
axi mateix ne scrivim no entenem per ço ans
expressament declarant que de aquella en tot o en part copia alguna
sia liurada. E sia molt reverend egregi nobles
magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat
proteccio vostra. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del
any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya
e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat apparellats a vostra honor.
Als molt reverend egregi
nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del
Principat de Catalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e
honorables mossenyors. Apres que mossen labbat de Poblet
es partit de aci havem reebudes quatre letres
vostres la una de XXIIII dagost altre del primer
altre del segon e altra de VI del corrent mes de
setembre entre les quals ne ha tres de larga seria
havem hagut gran plaer dels avisos alli contenguts los quals
son molts. Fins açi lo temps nons ha consentit
fer resposta occupats en los davall scrits e altres negocis. Ara
succintament e per orde responem al necessari e essencial e
primerament venint al fet de la Serenissima Princessa
filla del Illustrissimo senyor lo Senyor Rey. Veritat es que
en los dies passats lo lllustre Senyor Primogenit dix
a nosaltres havia informacio e avis que la dit lllustre
Princessa germana sua era detenguda en nom
de la Majestat del Senyor Rey e maltractada e desrobada
per los qui a custodia sua eren deputats pregant e
encarregant nos que la capitulacio sofragas a la dita
Princesa volguessen pensar e dar orde la dita Princesa fos
restituhida en sa libertad aço empero
dix lo dit lllustre Primogenit no afirmativament
mas informat o ajustat com dit es e volents nosaltres entrar
en pensament sobre aques negoci a cascu de dos dies
apres seguents nos fou dit per sa Senyoria que
sobressehissem fins ell ho digues com speras
de dia en dia home per lo qual mes vertadera informacio
haguera del stament de la dita Princesa. E apres lo
dit Senyor Primogenit nons ha dit res e axi la cosa es restada
que la Majestat del Senyor Rey segons nos ha scrit no
haja detenguda ne detinga presa la dita Princesa axi es cregut
fermament e pot esser certa la sua gran Altesa que aquest
Principat no te la creença facil a tots reports ans ab
molta attensio e integritat vetla en les coses
concernents servey de sa Excellencia e repos de aquest
Principat. Quant al fet de don Jofre de Castro si passava com
es afermat ço es que dementre *tos malfactors li
robaven e destrohien les dites viles que ha en
Ribagorça cridaven Rebolledo Rebolledo e dehien
que lo dit don Jofre es enemich del Senyor Rey e
ha pres sou dels catalans recauria en molta admiracio
de aquest Principat e majorment que lo dit don Jofre preten no
esser james stat ne huy esser en guerra e o
deseximents ab lo dit mossen Rebolledo ne
ab algun dels dampnificats. E jatsia
molta instancia per part del dit don Jofre sie stada sobre aço
feta nosaltres no donants laugera credulitat a paraules
havem provehit per haverse vertadera e auttentica
informacio la qual hauda si per aquella aparra la
capitulacio predita esser prejudicada
aquest Principat ab los mijans e termens permesos e
degut hi provehira. E pot esser certa la Excellencia del dit
Senyor Rey que alre que lo degut aquest
Principat en aço ne en altres coses no fara ne
enten fer segons ha be acostumat. Quant al fet de don Joan Dixer creu
aquest Principat fermament que la gran Altesa del dit Senyor Rey
com a virtuos e prudentissimo ha servat e servara
e manara servar inviolablement lo capitol de la capitulacio
de aço parlant quant al que dien la Majestat del dit
Senyor Rey haver vos dit star ab alguna admiracio de la
restriccio en vostres instruccions apres vostra partida posada
pot creure la sua serenissima Senyoria e vosaltres mossenyors
de molta intelligencia de tals podeu compendre alguns bons
respectes han dat causa a dita restriccio. Quant al fet dels
oficials novament provehits dels quals nos haveu stesament
scrit stam en molta admiracio e contristacio no esser feta provisio
dels principals oficials qui tant son necessaris a la administracio
de la justicia e bon stament de aquest Principat. E molt mes recau en
gran maravella e congoixa lo dit Senyor Rey no haver exaudides
nostres tantes supplicacions axi per orgue vostre com per
letres a la sua Majestat devotament e humil proferides
ab commemoracions de les constitucions a aço
afrontants e dels grans e intollerables inconvenients e dans
qui per la tarda dels dits oficials continuament se causa en
la dita republica de aquest Principat car si be es
considerada la dita capitulacio lo XII capitol dispon lo
Illustre Primogenit esser creat decontinent que la
capitulacio fou fermada per la lllustrissima Senyora Reyna
lochtinent ab plenissima potestat e exercici com donchs
produira son efecte lo dit exercici si los
oficials necessaris e assenyaladament los principals en la
dita potestat e exercici no son creats. Suplicaren adonchs
molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors altra
e altra vegades la Majestat del dit Senyor Rey per merce sua
li placia prestament provehir de oficials necessaris al dit exercici
e administracio de justicia e axi la dita capitulacio per la sua
Excellencia fermada e jurada la qual en la dilacio es vist pendre
detriment sera observada. Quant al avis del tracte e compromes del
Senyor Rey ab lo Rey de Castella restam molt
contentissimos e alegres de totes coses que sien a
respecte de conservacio de pau tranquillitat confederacio e
concordia entre la sua Majestat e dit lllustre Rey de
Castella e lo Senyor Primogenit pus no sien
obviants o contrariants a la capitulacio predita les quals placia
a nostre Senyor Deu se seguesquen a laor sua e benefici
e repos dels regnes e terres a ells susdits. Quant al que dieu
es necessari haverse aqui les fermes de les universitats de
aquest Principat significants lo contracte de la capitulacio
esser per aço retardat vos certificam que encara no les havem
totes com hagudes sien sera feta deguda deliberacio. Quant al
que dieu lo Senyor Rey haver vos en scrits donada certa
scriptura parlant del fet de mossen Crespa e com se deu
considerar que per dir diputats e conçell e ciutat de
Barchinona han per sospitos e odios lo oficial provehit per lo
dit Senyor Rey no es vist justa causa esser de repellir
aquell afermam se deuen demostrar e allegar
causes legitimes de odi e sospita devant lo Senyor Rey e no
esser indicades ni admeses a fi de repulsio per los dits
diputats e conçell e ciutat. E com se deu attendre que
lo capitol Xe qui disposa dels oficials qui seran odiosos o
sospitosos al dit Principat no parla sino de oficials qui han
administracio e exercici de justicia e no de protonotari lochtinent
scrivants etc. Som maravellats dels qui sinistrament han
informada la Majestat del dit Senyor Rey com sia cert
mossen Crespa no esser stat admes ne repellit per nosaltres e
per ço es ver dir no es detengut per la ciutat e com ho fos
ordenat es provehit per dita capitulacio que en totes ha entrevenir e
consentir la dita ciutat. En lals de allegar causes de
odi e sospita la capitulacio qui al seny litteral ha esser
entesa no vol ne streny lo pretes per lo Senyor Rey
salva humilment la reverencia de la sua Majestat ans
per lo consentit atorgat per la sua Altesa es
ampla facultat attribuida als catalans ab tals paraules
e no en alguna manera al dit Principat odioses o suspectes
quant comprenen e que denoten aquelles paraules juntes ab los
altres capitols vostres prestantissimes intelligencies creem
ne som be certes. En lo article de esser attes en lo
capitol Xe parlant dels oficials qui han administracio e exercici de
justicia la dita capitulacio parla e dispon clarament ço
es conforma a constitucions de aquest Principat de
consemblants coses parlans. E pot creure la Excellencia del
dit Senyor Rey que axi en admetra e o repellir
oficials com en les altres coses aquest conçell ha fet e fara
sempra lo degut. Quant al que scriviu den Sant
Dionis es cert lo Senyor Primogenit li feu
exequtoria e fi mana donar tot lo que mester hagues. Empero
segons som imformats essent lo dit Sant Dionis en
Gerona per pendre possessio del ofici de veguer ab les
executories del dit Senyor Primogenit alguns cavallers e gentils
homens se opposaren e protestaren en la sua admisio
allegants esser contra constitucions e leys de la terra
per la qual raho havem sabut fon manada certa provisio
per lo vicecanceller per quant les coses se menegen per
termens de justicia e aço es stat lo seu torb. Quant
al que es dit se deu entendre als qui per lo Senyor Rey
son provehits de ofici e los son dats deseximents
o retudes paraules aço mossenyors no cove a
aquest conçell e per ço demes seria attendre
hi salva la reverencia vostra. Quant al fet del rahonament a
vosaltres fet per lo Senyor Rey sobre les paraules dites per
lo Senyor Primogenit a mossen Antoni Nogueres conseller
protonotari e embaxador de la sua Majestat en lo
qual incogitadament nosaltres diputats e oydors de
comptes nos trobam som molt contents de la resposta a sa
Excellencia per vosaltres feta la passa axi ab veritat
ço es que intelligencia ne sentiment algu
no haviem de les dites coses ne de part delles ans
nos foren axi noves e alienes com nunqua havem
cogitat. Mes per quant lo Senyor Rey juxta vostre
scriure es de aço molt congoxat donant hi causa algun
seminador de zizania e discordia qui altrament segons
comprenem ha feta la informacio que la veritat no consent del que fou
dit al dit mossen Nogueres havent deliberat tant per repos e
contentacio de la Majestat reyal quant per lucidacio de la
veritat e sensacio nostra e de aquells qui presents hi erem avisar
vos de les paraules dites per lo dit Senyor Primogenit al dit
mossen Nogueres lo qual vertaderament trames a demanar per
Rodrigo Vidal e no per mossen Loppe Trompeta de les
quals paraules nosaltres dits diputats e oydors de comptes e
los consellers de aquesta ciutat e altres alli presents havem
e han plena recordança e foren tals
o semblants traduides
en catala de lengua Navarra o castellana en la qual
lo dit Senyor Primogenit molt comportament e ab gran
honor e reverencia del dit Senyor aquelles proferi sots aquest orde e
efecte. Nogueres yo so molt maravellat de dues
coses la una del Rey mon Senyor haver vos enviat
aci vist que sempre se deuen enviar persones grates a
aquelles a qui van. Laltra de vos haver gosat empendre de
venir devant mos hulls considerant que stant yo
pres en Çaragoça hagues tanta audacia de venir ab
tinta e paper a interrogarme e encara treballant e entenent
per vostre poder que yo deposas sobre les grans
malvestats e traycions que lavors a mi foren allevades
e vull sapiau que james me record delles
que la mia anima nos regir en tant grau que
quaix exir de mon seny. E siau cert que
si no fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare
per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes yo
vos ne faria anar daci sens la lengua ab
que me interrogas e sens la ma ab que scrivis. E
perque nom *doaeu (doneu) causa de posarme en
mes temptacio vos prech e man que de continent
vos partiau devant mi que mos ulls se alteren en veure
en presencia mia la persona qui en allevarme tals
malvestats cabe e encare fareu be que
decontinent vos partiau daquesta ciutat. E
volent respondre lo dit mossen Nogueres dix Senyor sia
de vostra merçe me lexeu respondre per ma scusacio. E
lo dit Senyor Primogenit repplica No cureu de resposta
que no farieu sino ensendre lo carbo. E axi lo
dit mossen Nogueres se parti devant la presencia del dit
Senyor Primogenit. Les dites paraules mossenyors molt reverends
egregi nobles magnifichs e honorables foren per lo dit Senyor
Primogenit al dit mossen Nogueres dites. Es molt de attendre que si
apparien greus a la Majestat del Senyor Rey considerat
lo parlar condicionat ço es Siau cert que sino
fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per
part del qual vos veniu e per alguns altres respectes etc. es vist lo
dit Senyor Primogenit haver haut gran sguard al honor del dit
Senyor Rey e a la observacio de la dita capitulacio. E veritat
es mossenyors que nosaltres diputats e oydors de comptes qui
com dit es presents erem veents la indisposicio del dit Senyor
Primogenit deliberarem aquella ora no supplicar la sua
Senyoria de voler oyr lo dit mossen Nogueres mas
lendema demati per nosaltres e per los dits
consellers daquesta ciutat la sua Senyoria fou
supplicada la qual molt benignamente e humana atorga esser
content lo dit mossen Nogueres explicas e fahes tot lo
que volgues devant la sua presencia. E axi lo dit
mossen Nogueres explica a aquest conçell e de la ciutat la
creença que li era stada comanada per lo Senyor Rey e
stech e feu tot lo que plasent li fou a tota sa
voluntat. Quant al que la Excellencia del dit Senyor Rey vos
ha dit ço es les coses dites al dit mossen Nogueres esser
divisir e separar aqueix regne e regnes del
Principat e lo Principat dels regnes de la sua real
corona car daquiavant la sua Majestat
impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten dar
loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li
vingue davant ço que obra via a dita divisio e prive
la sua Altesa de la Senyoria e domini de aquella de la
molestia e congoxa que lo dit Senyor Rey ha presa per la
informacio a sa Majestat feta grantment nos dolem e
molta dolor e passio tenim com aquells qui visterosament
devots e fidelissimos a la sua real corona desijam
tota bona contentacio repos e alegria a la sua reyal persona
esser procurades. Ne placia a Deu aquest Principat permetes e
loch donas quant en ell sia a la pretesa divisio
predita ans los temps sots lo acustumat reyal
domini governat e en la indissoluble unio dels dits regnes e
Principat conservat esser desija mas digna cosa
stimam seria la sua Majestat donas pertinent premi als
qui sinistrament tals congoxes causen en lo seu animo e
conturbacio a sos vassalls e subdits ofenents la divina
Majestat e lo dit Senyor Rey e la cosa publica dels regnes
e terres (la república, como leemos anteriormente) a ell
per nostre Senyor Deu acomanats. Veura donchs e sabra lo
dit Senyor Rey les coses com son passades segons damunt es scrit
e creem commutara altrament la sua congoxa e pensament.
E axi ne supplicam devotament e humil la sua
serenissima Senyoria de totes les coses dessus tocades
mossenyors molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables havem
volgut axi stesament e per orde respondre e avisar vostres
reverencies e savieses pregants e encarregants vos que
aquelles be e perçebudes segons de vostres prestances
es comprovat e sespera al qual attensio humilitat e
reverencia se pertany referiau a la Majestat del dit
Senyor Rey per manera que de aquelles haja viva inteligencia.
E direu que a la observacio de la capitulacio predita los
diputats e conçell fins aci han be attes e attendran
per avant ab tota integritat com aquells qui desigen
esser plenament servada. Supplicants devotament per part de aquest
Principat a la gran Altesa sua placia per sa benignitat
e clemencia no fer coses contra aquella dita capitulacio axi com se
diria algunes son stades fetes lo que facilment no
creuriem. Ell es Rey e Senyor nostre del qual tota bona e
virtuosa obra ha començ a la qual juntat aquest
Principat afecta. Suplicareu mes avant la sua gran
Excellencia sia de merce sua no donar credulitat a tots
reports ne a mals consells com lo maligne sperit fahent
son ofici e altres seminadors de mala e prava sement
creem e sabem della e deça continuament se
esforçen causar discordies e males voluntats don grans
inconvenients e dans provenir porien a delir los
quals per servici del dit Senyor Rey e repos de sos
vassalls e subdits se deuria molt attendre e axi lo
vertader amor que la sua Majestat ha a aquest seu Principat en
si pendria fruicio acustumada a la devocio e obligacio dels catalans
vassalls e subdits seus ardentment augmentaria. Totes altres paraules
a aço acomodades que a les vostres reverend magnifichs e
honorables savieses occorreran al negoci fructuoses vos placia dir e
explicar com aquells qui de profunda sapiencia son dotats.
Quant al que scriviu de la anada de Castella perque sou destinats la
voluntat e intencio nostres e de aquest Principat son e axi vos ne
pragam e encarregam aneu com pus prest poreu e
compliau les coses queus son comeses on empero
la Majestat del dit Senyor Rey vos digues esser major servici
seu lo restar avisaunosne de continent per queus
puixam scriure de nostra deliberacio. E per quant la present
es de larga serie e conte molts caps jatsia vostra
inteligencia ho compendra e racitara ab compliment
encara on plasent sia al dit Senyor Rey e perque mes
complidament la sua Excellencia veja totes les coses e
la intencio e devocio nostra trobarem plaer sia una e tantes
vegades com la sua Altesa volra o ordenara elegida
devant lo seu conspecte. E sia molt reverend egregis
nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat
vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XIIII de
setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. -
Los diputats del General de Cathalunya e conçell en
virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a
vostra honor.
