De les Verges.

De les Verges.

Que en los dies daquelles les quals per virginitat tan solament corona haver han merit paraments e vestiments blanchs en los dies daquelles les quals en los pits feminils coratge homenil portants corona de martiri e de virginitat per rahon ajustaren vermeyls e blanchs sien tenguts per los quals virginitat e martiri clarament se demostren. Perque duem ordonador que en les festes de les sanctes verges les quals son colents e martirs no son sien tenguts los paraments en laltar e vestiments blanchs ço es los mijancers ab quatre capes daquesta matexa color: e si martirs son colents paraments daltar blanchs aquells matexs sien posats e los vestiments dels ministres vermeyls mijancers ab quatre capes daquestes dues colors sien tenguts e en lo mig del rerealtar una creu es posadora e en cascun cap del reraltar tests junts mellors sien posats e deça e della los bacins daurats sien posats e en lo mig dels dits bacins e dels tests damunt dits de cascuna part una creu es posadora. Si pero sien festes que segons lorde de Cistell dos misses fossen en covent celebradores e martirs no sien paraments e vestiments blanchs mijancers sien hauts ab dos capes daquesta color. Si pero sien martires aquells mijancers del altar blanchs e vestiments vermeyls sien ab dos capes tenguts e en lo mig del rerealtar la creu del mig loch tan solament sia posada els bacins blanchs en lo mig del reraltar la meytat del test sotil separat sia posat: si pero son festes que segons lorde de Cistell una missa sea celebradora e martirs no son paraments e vestiments altres sien blanchs ço es los pus sotils e que creu noy sia posada: si pero son martirs e de una missa los paraments del altar sien aquells matexs los vestiments pero vermeyls e sien los pus sotils e una creu sia alogada en mig loch del reraltar e en cascun cap de reraltar bacins los blanchs sien posats.

huytaves-festes-nostre-senyor-verge-maria-tots-los-altres-sants

De la ordinacio de la Cappella.

De la ordinacio de la Cappella.

No haven vergonya los reys en los primers temps de les coses divinals si entrametre officis e altres coses necessaries al cultivament divinal ordonaren en tant quel cappellan
daquell per lo qual la dreta disposicio dels sacerdots e imperi se distribuexen e per la gracia del qual los regnes nostres governam lo rey de Salem rebujar en les Sacres Scriptures no es atrobat: mas pan e vin a aquell en lo qual nos sadollam e som pascuts offrir segons que cappella: esguardans que aytant com pus habundantment lo Donador dels dons envers alcun ses haut aytant mes aquell per natural raho es obligat no es cosa no coneguda majorment a tan gran dispensador de gracies per la sola permissio del qual aquelles coses les quals a nos ha donades esser servades confessam. Considerans nos que de la ordinacio de la nostra cappella ordonem haver vegonya no cal mas quel servey daquell lo qual voluntariament a nos estament de honor ha plagut donar honradament en nostra presencia per tal que no siam desconoxents de tan gran benefici sia fet obligats nos regonegam car debades estaments en lumanal linatge aquells qui carn humana prenen dels molts alts lochs als jusans davaylen agra posat si donchs diferencia los mayors dels menors en honran ells no fahien: a la qual cosa complidora per tal que ornaments axi de draps con dor e dargent bells e nobles segons qui a les coses desus dites a oblivio no liurades considerada la decencia de nostre estament no poch requer hajam no van mas vertaderament de necessitat esser nostra pia devocio es forçada estimar e per tal que tanta e axi sufficient copia sia e de tantes varietats que segons la diversitat dels temps e de les festes axi con subtilment e rahonable per tal que no tant solament loch sia a auctoritat mas encara principalment a raho e a congruitat ordonam dejus no per negligencia totes coses nafrants e escureyts oblivio de tot foragitada la nostra diligencia no lex cor tant honorable cosa mas molt devot jutgam cor quan los huyls diferencia e varietat guardaran per ques fa lo corage cogita e axi la devocio creix e lanima a gracia se appareyla. Les varietats pero dels draps en sinch colors estar convinentment reputam: en vermeyls los quals axi en les festes de nostre Senyor en les quals propriament color vermeyla per les rahons e significacions degudes convenga e encara en les solemnitats dels sants qui han seguides les petjades daquell qui carrera si esser testifica per martiri lo sanch escamparen demostren: e en blanchs per tal que la virginitat daquella qui apres lo part de la nostra redempço verge romas e encara de les sanctes verges les quals lanyel on que sia anat seguexen e en les sollennitats daquelles demostren e en les altres dies honradors en los quals no per vana consideracio se pertanyen puguen esser tenguts: en verts encara axi en les festivitats de nostre Senyor en les quals se pertanga e en los dias daquells con jaspi es de color vert jaspidents propugnacles per lo triumphant son posats dels sants doctors e de les altres confessors qui contra els adversaris per la deffensio de la sancta Esgleya han preliat e los quals per eternals desigs verdejants e qui per sequetat de mal temps no sequen sien tenguts: e en blaus los quals en dies de divenres e en los altres dies festinals axi de nostre Senyor con dels sants: e encara en negres quant per defunts offici se fa en los quals honestat e mortificacio no inconvenientment mostrar se deu demostrar covinentment se poden. E daquestes colors no tan solament de cascuna de una cappella siam contents mes de diverses per tal que segons quels dies en los quals de una matexa color paraments per propia significacio deuen esser tenguts pus sollennes quels altres alscuns ne seran trobats ab pus sollennes paraments jacsia daquella color matexa sien decorats haver desigam: ordonants que en la nostra cappella de draps de seda vermeyla ab istories de vellut vermeyls ab fres daur o de draps daur trahents a color vermeyla o de draps vermeyls de seda ab obres semenades daur o de draps de seda vermeyla sens obres e de draps blanchs de seda ab istories o de vellut blanch ab fres daur o de draps daur trahents a blancor o de draps blanchs de seda ab obres semenades daur o de draps de seda blanchs sens obres e de draps de seda verts ab istories o de vellut vert ab fres daur o de draps daur trahents a color vert o de draps verts de seda ab obres semenades daur o de draps de seda verts sens obres ab fres daur e de draps blaus e negres de seda sens obres daur semenades ab fres dargent complides capelles daqui avant tengudes sien. E es dita complida cappella pali e realtar e vestiments de prevere de diache e de sosdiache e tres capes e tovaylola de faristol e de draps de seda vermeyls blanchs verts e blaus sens obres e paradura pali e reraltar e vestiments de prevere en lo qual fres daur tan solament haver volem e dargent en los blaus e de draps de seda a color groga trahents sens obres aço mateix en nostra cappella esser manam. Encara tovayloles e coxins e frontals e altres coses de les quals en lesgleya se usa copiosament esser haudes de nostra entencio es. E per tal con daquell del qual ferma fe nostra creu totes coses ordenadament proceexen en la obra del santuari lo qual a cultivament divinal en lo veyl testament fo constituit vexella e encara daltres coses daur e dargent a honor del sanctuari esser ordenades recordants axi com devem tota oblivio axi com se pertany de la nostra reyal magestat de tot foragitada: en nostra cappella axi vexella con altres ornaments a divinal servey e honor daquell qui tant nos en terres honrar li ha plagut que per nom dell rey esser appellats merescam daur e dargent e encara ab pedres precioses per tal que mils a obra del sanctuari sia semblant cobeegem esser: manans donchs que sien primerament dos bells reretaules dargent ab imagens e un reraltar e un pali de drap dor istoriat los quals la sollennitat la qual no sens raho en los dies dedicats a la divinal et alta magestat e a honor de la sua mare e fill ha ordonats sien celebrats als esguardans ignorat no permes: e encara necessari extimam que a la sollennitat monstradora alscunes coses sien demostrades per tal que aquells qui per sciencia de letres saber no ho poden per esguardament duyls aytals coses vegen la qual a ells soplesca e esmen ço que freturen per ciencia de letres cor pintures e aytals coses letres de pageses esser manifest es: e per tal en les esgleyes a informacio e doctrina daquells qui no saben letres les coses demunt dites no sens raho son posades comunament axi daur e dargent com de cristal tres creus ab pedres precioses e altres obres per tal que axi con la creu demostra salut per tan preciosa e no corruptible margarita del fill daquell qui al propri fill no perdona fo onrada axi aquestes les quals a representacio daquella fetes sien ab corruptibles pedres margarites ornades manam esser. E per tal con moltes ne ordonam segons que appar esser haudes aço havem fet per tal que segons los dies o totes o alcunes una tan solament segons que covinent en nostra ordinacio dejus seguidora a nos sera vist esser sien tengudes. En tal manera empero se pertany esser ordenat de les creus e de les altres coses que diferencies axi con havem dit rahonablement puguen esser fetes. A les reliquies axi de nostre Senyor con dels sants tenedores sis encastaments esser ordonam ço es un a forma de custodia en la qual lo cors de nostre Senyor Jesu-Christ en alscuns lochs es portat ço es de cristall dargent daurat guarnit ab obres covinents e altre guarniment de cristall a forma de canons en los quals lespines per tal que mils puguen esser vistes sian portades: los quals garniments sien fets daur a manera de peu de copa e un altra garniment dor fet a manera de peu de copa en lo qual sia encastat un cano ampla de cristall fet a manera de capsa en lo qual estiguia la camisa de Jesu-christ e tres de cristall en forma de capsa per tal que pus copiosament en aquelles les reliquies puguen esser tengudes e vistes declaram e altre rerataula dargent daurat ab la image de la incorrupte verge Maria en lo mig loch daquel posada mostrantse dins tabernacle per tal que en les festes e en les altres covinents dies memoria della no sia relaxada e quatre tests e dos bacins dargent ab ymages de nostre Senyor e dels sants daurats ab bellesa e ornament de nostre altar de nostra cappella. Ultra aquelles coses que dites havem necessari en alcuna manera estimam tres calzes ab lurs canadelles dels quals los dos sien daur e la un sia pus precios que laltre lo qual en les grans festes servesca: cor cosa covinent a nos sembla que pus quels princeps terrenals a usar en taula de copes daur dignes si mateix estimen que a la sanch de nostre Senyor Jesu-Christ consegradora en la taula del altar en la qual no de pan corruptible mas de vida usam calze daur sie deputat; laltre pero dargent daurat esser pot: pero per tal que servesque si necessitat sesdevenia: sis canalobres dargent qui sobre laltar seran e sis bordons dargent los quals per aquells qui de capes seran als divinals officis revestits seran tenguts e dos encensers ab ses naus a tenir lencens diputades la un dels quals sia daurat e pus noble quel altre e dos bacins dargent blanch ab esmalts e tres tests obrats de musica ab orles dargent e esmaltades e un vaxell dargent al aygua de la benediccio ab son ysop a servey de nostra cappella esser covinent e mitra croça anell micanes cendalies et tot compliment dun bisbe per celebrar missa manam: sobrefluitat jutgans alguna cosa compendre e fer si doncs per distinccions e ordinacions no sien divisides per tal que la cosa confusa e inutil axi util e bona sia feta cor no es incerta cosa que poch los elements hagen profitar si el sobran faedor per diverses varietats saviament nols hagues distinchs. Com donches en les damunt dites coses paraments de draps e ornaments daur e dargent quants e quins sien havem declarat: van pero estimariem si donchs en quina manera los deu hom usar clarament no jutgavem e debades les coses damunt dites hauriem si donchs delles convinentment no usavem cor thesaur amagat a algun no profita: perque con aquell qui la ordinacio del tabernacle de la federacio a Moyses declara en lo pug a nos aministrara de les festes e dels altres dies sots regles per tal que massa a especials coses no devallem provehirem: cor alcunes vegades sesdeven que encara els savis redarguir de dissensio coses massa especials o de peccat no fretura qui en aytals coses de moltes paraules usa. Pero cor alcunes coses son les quals sots generalitats e regles contener nos poden dels dies festinals de nostre Senyor e dels sants los quals si donchs singularment no dehiem dubitacio no pocha e per conseguent defalliment no poch importarien. Emperamor daço alcunes coses particularment e especialment havem posades.

vigilia-nativitat-nostre-senyor