XXXII.
Reg.
2.252, fol. 110. 18 de agosto de 1409.
Lo rey Darago et de
Sicilia. - Capita. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra
intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets
quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat
quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen
presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de
Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que
per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo
comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalans
foren devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes
paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos
volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps
ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren
humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a
fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e
que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem
la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita
supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella
publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits
maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que
volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer
era no solament justa e rahonabla mas encara expedient
e fort necessaria e que no volguessem la execucio daquella
differir. Ladoncs per nos fo respost al dit
sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven
e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre
muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor
Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix
instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos
proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en
Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels
sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar
aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenys
abans que nos hic partissem lexariemla açi e
que si prenys no era lans en menariem. Noresmenys lus
proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes
persones quey sien deputades per les corts et de certes
persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a
nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi
discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquen
ab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo
dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran
plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenam
portar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites
manamvos que com pus prestament porets nos trametats
amarinada e ben aparellada la galea dels Cans
car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per
armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne.
Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna
que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era
passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui. Semblantment
haurets dins breus dies mossen G. R. de Muncada ab los
L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia
hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara.
Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota
la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats
quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues
galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats
tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus
dies e rahonaremvos largament moltes coses. En una
letra que mossen R. Torrelles frare vostre vos tramet
porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a
present nous curam scriure. Dada en la casa de Bellesguard
sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. -
REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. -
Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de lesarmades etc.
 |
| Bellesguart, Bellesguard |
“Bellesguart, situado más allá de la iglesia de la Buenanueva, como adivinará enseguida el menos versado de estos asuntos, equivale a Bellavista. El sitio es, realmente, tan delicioso y pintoresco, que nada tiene de extraño que los antiguos condes de Barcelona lo escogieran como lugar de recreo, fortificándolo y rodeándolo de todas las comodidades apetecibles.
Las primeras noticias que del castillo de Bellesguart se encuentran en la historia remóntanse al siglo XII. Dos siglos más tarde, mejorada la posesión y convertida la fortaleza en verdadera mansión senyorial, aprovechando el ofrecimiento del rey don Martín albergóse en Bellesguart el llamado papa Benedicto XIII, quien huyendo de la peste reinante en Perpiñan, vióse obligado á pedir un asilo á nuestro monarca.
Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruinas, que dentro de breves años habrán sin duda desaparecido del todo”.
Dins la “Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona” d'en
Dionís Jeroni Jorba, al 1589, trobem una altra resenya:
“A prop del Monestir de Pedralbes, hi ha moltes torres de senyors particulars i un Castell anomenat de Bellesguard, antigament dels Reis d'Aragó, el qual estava tancat de les seves muralles i torres. Un gran pati, una font i cisterna, una horta molt bonica, i una llotja amb columnes i insígnies de reis d'Aragó. Una capella, dues galeres amb vint finestres; on es pot veure Barcelona, i el mar, i una sala d'armes, la presó, capella, rellotge, i és lloc molt sa.”
L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona, va adequar aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard. Allà el rei Martí I hi va fer repòs i també hi va dirigir els seus estats. Del 1408 al 1410, la torre va ser testimoni dels darrers anys de la dinastia reial del casal de Barcelona i allà s'hi van viure una munió de fets decisius per al futur de Catalunya. Podem trobar diferents esments a les antigues cròniques.
Lo rey:
Capitá. Laltra dia reebem una letre vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab Lestol en Castell de Caller nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia vos aculli molt be, è com habent gran plaer de voftra vinguda vos feu Marescal de que habem aut fort singular plaer é loy grahim molts; placia á nostre Senyor Deus que li dó longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor é lo seu desijen.
Sapiats que Digmenge à XIIII. del present mes estants en la Casa de Bellesguard é desijants molt saber novelles de nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia è de la sua host veem de la finestra de la nostra Cambra venir una Galea de las parts de Lebant que arriba en la Playa de Barcelona; é à cap de un poch fo ab nos en Guillem Pujada, quins dix que la dita Galea venia de Sardenya, è que portaba bona nova, pero que ell encara no la sabia; E apres fort poch estants Nos en la dita finestra veem venir Mossen Jacme Roure é an Joan Bartholomeu ab III harauts fort corrents, é abans que fosem dos trets de Ballesta prop de la dita Casa de Bellesguard comenzarem tots cridar á alteus veus, é venguerem cridant Victoria, Victoria, Aragò et S.Jordi: E pujants alt en la dita Casa faerennos reverencia, ens donarem las Letres que portaban del dit nostrre molt car Primogenit, é de vos, è dels altres ens recitaren largamemt lo fet de la Batalla é de La Victoria que sen era seguida é de la presos de S. Luri es quals havia quinse jorns, que eren estades fetes è encara res non sabiem de que aguem inextimable plaer, è fingular consolacio é per sobres de goig prenguemnos à plorar.
E encontinent votam de anar á la Seu de Barcelona é de enclourens aqui per tenirhi Novena è complir atres vots que ja habiem fets, esperants la bona novella desusdita. Mas per tal com era gra Digmenge, e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell Jorn la donchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent á IIII apres mija nit cavalcam, é anamnofsen dret cami á la dita seu en nos oncloguem, que non som exits despuijs. E aqui som rebuts ab gran processo é devotes oracions é pujamnosen tantost al Altar major é puys devallam à Santa Eulalia continuants Tostemps les dites procesò é la Salve Regina, é oracions molt devotes ques dien Cascum Jorn en la dita seu é en los Monasteris, è Esgleyes de Barcelona per retre laors é gracies á Nostre Senyor Deus de la gracia quens à feta, Per tal quen haiats plaer vos significam que som en bon punt é ben sans en tota nostra persona per gracia Divinal. Manants, é pregantsvos quens scrivats soven de la salut é bon estament del dit Rey nostre molt car Primogenit é del fet de la Guerra è del estament daquteix Regne, é de totes noves que sabrets quia singular consolacio ne haurem. E sapiats que son estats fort maravellats de la Batalla quia be sab nostre molt car Primogenit que no era axi empres. E digasli que Nos lo pregám ab fort gran affeccio que nos torn soven á fer semblants coses, quia la sua Persona presa molt é no la deu axi arriscar, com ha fet, ne exposar à fortuna zoque pod segurament é sens perill aconseguir axi com sara sens tota falla per divinal gracia quia Nos è ell havem bon dret al qual nostre Señyor Deus no sab ne hacostumat fallir ne noure.
Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench à Nos Manuel de Cassi ab letres sobrel socorrs, quel dit Rey nostre molt car Primogenit demana. E per tal com per raho de la dita Novena que tenim en la seu no podiem anar á les Corts encontinent tremesem als de les dites Corts que venguessen azi á Nos, é faeronho. E posamlus devant, com pus graciosament poguem, lo dit fet, è ells preserenho fort be. E esperam fermament é sens tot dubte quel fet haura bon cumpliment è spatxat recapte.
Maestre Vicent Ferrer es azi en há ja estat ben per VI setmanes, é diu Missa alta, é preyca fort merevellosament cascun Jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones. E ha preycat è fet Loffici azi en la seu devant Nots, é cantat esemps ab tota la gent quey era la Salve Regina á altes veus. E ha seguida la processo per la Ciutat la qual es estada fort devoata solepne é molt bella, en que havia de XXV millia Persones en sus qui la siguiem. E no sab hom que jamay en Barcelona se faes processo que per tanta gent fos seguida, ne tant devotament acompañyada. A present noy ha altres noves fino que el Papa Sera aci en Barcelona lo primer dia Dagost primer vinent. E entenem lo acullir com pus honorificament porém. E metremlo en lo Palau mayor. E Nos, mudaremnos en lo menor. E la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment, e la festa , els entremesos , é altres honors, que fetes li haurem per tal quen haiats plaer. Nos, escrivim al dit Rey nofre molt car Primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos mesos qui venen de calor. E si nostra molt cara filla la Reyna de Sicilia era aqui ab ell, Nos ne hauriem fort gran plaer. E que la poria fer anor aqui ab dues ó tres dones tant solament, é a que totes les altres ensemps ab tota la Roba, fino ab aquella que necesariament hauria menester, romanguessen en Sicilia ab la mes Gent que pogues de sa Casa en manera quels Sicilians estinguessen ab bona esperansa de ella retornar en breu, quia pus lo consell del dit Rey resisdent en Sicilia romangues en bon orde, no li calria tembre que res si mogues, quia tot stara a pla, maiorment per la prosperitat è asenyalada favor que Nostre Señyor Deus li dona, per quens manam quel Instets de notra part que ho fasa quia son ben avenir seria.
Dada en Barcelona sots nostre Segell secret á XXII. dies de Juliol del añy MCCCC nou.
REX MARTINUS - Creem qae beus recorde que quant partits de Nos vos donam Carrech pregassets de nostra part al dit Rey nostre molt car Primogenit, que confirmás al Monastiu de la Vall de Jesu-Christ la donacio que li faem dels Lochs Daltura è de les Alcubles. Per queus pregam, manam que tengats aprop lo dit Rey,è porets vosen informar ab en Pere Companyò qui sen porta tarnslat aqui de la Donacio dessusdita.Dominus Rex mandavit mihi - Bernardo Medici - Dirigitur à Mossen Pere Torrells.
