CLVII, arch dip diet, 1460, diciembre

CLVII. 

Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona. E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enriquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis 
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranc : cáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.

- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

clviii-letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls

3 DE MAYO.

3 DE MAYO. 

Ocupados los señores Diputados en otros negocios, no llamaron a consejo en este día, dedicándose esclusivamente, por su parte, al nombramiento de los representantes que habían de tratar con los síndicos de las remensas, resultando elejidos el reverendo abad de San Benito de Bages y los magníficos Arnaldo de Vilademany y de Blanes caballero y Juan Agullo ciudadano y síndico de Lérida.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la cort residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e de gran providencia senyors. Per lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys havem reebut una letra ab la qual nos pregau per lo servey divinal e comu interes de aquesta ciutat e de tot lo Principat vullam esser e assestir al dit micer Anthoni Riquer en lo parlament e conferiment que de part de vostres reverencies e magnificencies ha de fer ab lo reverend bisbe Delna e dirhi lo que a benefici del negoci se sguarde juxta la materia que per dit micer Anthoni seria introduida segons en la dita letra pus stesament es contengut la qual reebuda e explicada la creença en dita letra mencionada per dit micer Anthoni nos oferim promptes e apparellats en esser e assestir en dit negoci e fer hi tot lo degut. E de fer donant obrar ab acabament al dit negoci ensemps ab lo honorable veguer de aqueixa ciutat e al dit micer Anthoni Riquer e altres qui aci havien entreveniment montam al dit reverend bisbe Delna e feta e explicada al dit reverend bisbe la creença de part vostra per lo dit micer Anthoni Riquer per nosaltres fonch feta tota aquella asistencia que si marexia e dit tot lo que es stat necessari a benefici del dit negoci oferints nos tots temps segons fins aci havem exequir e fer per vostres reverencies e magnificencies lo que a nosaltres e aquesta ciutat sera possible. No obstant que no hajats en aquella memoria ne en les coses an aquella pertinents per comendada com es pertinent. Confiant en nostre Senyor e en vostres reverencies e magnificencies la haureu de aqui avant en molta e major comendacio. E sia molt reverend egregis e magnifichs senyors lo beneyt Jhesus custodia e proteccio dels tots. De Leyda a XXVII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Lo present es per avisar vostra reverencia e honorables savieses com mossen Delna es stat content de mudar aqui lo parlament en paraules a mon parer prou pertinents segons vostra reverencia e honorables savieses poran veure en lo trelat que micer Riquer vos tramet sus ara e hagut a mes mans una letra que ve de Gerona al dit mossen Delna en la qual es avisat com mossen Vilamari es junt a Roses. Legida que he la dita letra la he feta tornar al qui la portava per que la y do. E si res es crech yo que a nit ell ne fara correu al Senyor Rey. So dispost de metre en consell si sera spedient que a nit se vulla be en lo cami de Fraga e que sien regoneguts quants portaran letres perque yo crech que si aquesta venguda de les galeres es cosa misterial qualque sentiment sen haura en la letra qui sera tramesa si cas sera que sen tremeta. Ja ha parlat vuy ab hom qui ve del Gronyo (Lo Gronyo, Logroño) parti diumenge passat compte com en Navarra ha II mil rocins de castellants pero lo Senyor Princep diu aquest que ha scrit al conestable que sobresega en la guerra de Navarra. Si es ver ho no nom se mas aquest diu que tal fama es alli. No entench aquest artifici. Gran dubte he que tots temps haja manera de trobar gent que li guayt Navarra e la y traga de poder de Gascons ab tan pocha despesa. Feta en Leyda lo primer de maig a sinch hores apres mig jorn. - Quim recoman en gracia e merce deda vostra reverencia e honorables saviesea.
Aquests senyors de standarders ultra lo sou quels do de XV florins per roci lo mes demanan XV florins lo mes cascu per les banderes. Sia de vostra merce avisarme si es axi car ells dihen que axi son stats pagats aqui.

Mutacio loci convocacionis facte per dominum Elnensem nuncium appostolicum.
Reverendus in Christo pater dominus Johannes episcopus Elnensis nuncius orator et comissarius sanctissimi domini nostri Pape constitutus in civitate Illerde in domo habitacionis sue juxta convocacionem per eum factam ad diem XXVII mensis efluxi cum continuacionem dierum attentis requisicionibus sibi factis pro parte reverendi et honorabilium diputatorum generalis principatus Cathalonie et eorum consilii necessario civitatis Barchinone intellictisque quibusdam suspicionibus ac tumultis in presenti civitate inter populares comotis et cominatis supercedit in fuctis dicte convocacionis ad presens usque ad diem infrascriptam. Et quia visa gravitate negociorum per eum agendorum et *memtabili necessitate fidei cristiane considerato quod profati domini deputati et consiliarii non sunt plene informati de agendis per dictum episcopum et alios comissarios apostolico nomine et quod longa dilacio infert ruinam et periculum nomini cristiano ut plenius animo intelligere valeant et sicut sperandum est eos non deffuturos tante necessitati cristiane religionis et ut super agendis facilius exequire valeat concilium a prelatis qui presentes sunt in dicta civitate Barchinone transfert presentem congregacionem et convocacionem apostolicam eadem auctoritate ad dictam civitatem Barchinone ad dem undecimam presentis mensis madii mandans omnibus convocatis intimari et presentes in valuis cathedratis ecclesie lllerdensis affigi.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio elegit e assignats en la ciutat de Barchinona residents.
Molt reverend egregi nobles e agnifichs senyors.
Apres vostra Majestat son stades certificades del pensament occorrie a mossen de Elna stranyent la faena per molts rahonaments e frequentats volent sa Senyoria propasar en la congregacio als qui eren presents fonch vist la proposicio no poder profitar ans portar dan e perill als negocis e axi fonch pregat per par de vostra Majestat li plagues sobreseure e condecendre a les voluntats e prechs de vostra reverencia e per los sguards a sa Senyoria recitats. E per la necessitat urgentissima occorrent en laltra e que comodament los negocis no se pogueren tractar absents los principals prelats de Cathalunya de la congregacio e molts altres motius e rahonaments en tant que vehent se molt instat o congoixat dellibera a mudar la congregacio pera Tarragona. E vehents que semblants empaixs poria haver e majors en la ciutat de Tarragona ha ultimadament delliberat e feta resposta a mi e que per contemplacio de les reverencies vostres e de la ciutat de Barchinona no enentara en neguns actes ni procehiments ans transfereix en aqueixa ciutat ab los de la provincia a fi que ensemps ab vostra Majestat e dels prelats e ab comun asentiment del Principat faça lo que per la santedad de nostre senyor Papa li es comes e axi mateix lo dit bisbe sera de continent ab vostres reverencies per continuar son proposit. Placiaus en lo mig pensar en lo faedor pus voluntariament ve desliberar ferho ab medi e participi de la reverencia vostra crech sa voluntat no es prou clara pura necessitat lo compelleix en fer lo que fahia quasi ho ha per derelinquid sino que vol veure lo centre o fi del negoci axi vostres reverencies provehisquen en lo mig. Aci no ha proposat ni fet neguns enantaments sino sols huns cartells a les portes de les esglesies per notificar als convocats lo transferiment de la congregacio en la ciutat de Barchinona al hu dels dits cartells sera hun rilat ab la present. No pensen vostres magnificencies la mutacio o transferiment del loch sia stat a motiu ne pregaries mies per part de aqueix Principat ans li e dit que sols lo pregava del sobresehiment faedor tro a tant lo Principat fos en altre repos que a present no ere mas de propri motu per molts sguards notificats
a sa senyoria e que res bonament nos podia exequir en lo Principat sens la voluntat e asentiment de vostres reverencies car diners gent ni armes del Principat nos pot traure a present sens voluntat de les vostres reverencies e axi quasi es stat forsat per poder fer
alguna cosa transferirse en aqueixa ciutat. En lo mig manen vostres reverencies lo que plasent los sia. De Leyda lo primer de maig.
Mossenyors. De la indicacio del subsidi no si fara sino tant quant vostres reverencies voldran segons lo que hom sent molt es stat congoixat en tant que no se es pogut retardar e ha una gran temor. Diu mossen Vilamari deu esser aqui en la costa. Vostres reverencies ho sentiran prest per poder mes provehir degudament. Mossen lo veguer de Barchinona ab En Johan Ferrer e tots los consellers e hun paher de Leyda continuament a mati e a vespre han assistit en tots los rahonaments fets ab grandissima voluntat en obtemperar e exequir letres e ordinacions. Dema dissapte segon dia de maig deu partir lo bisbe de Elna per anar en aqueixa ciutat. La jornada del transferiment de la congregacio per aqueixa ciutat es pera XI del present e sols per esser certs vostres reverencies del tot lo subseguit ja lo present correu. Aci no ha res no que fretura scriure sino que manen e ordenen vostres reverencies lo que plasent los sia. De Leyda lo primer de maig. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres reverencies Anthoni Riquer.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:

cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.

manera-sagellar-segells-cera-bulla

8 DE JULIO.

8 DE JULIO.

Después de haber prestado el juramento de costumbre varios de los sustitutos, se dio lectura, en consistorio, a las instrucciones arregladas para los embajadores que se enviaban al rey de Castilla, y aprobadas que fueron, dióse orden para que se expidiesen desde luego.
Se leyó, además, una carta que se había recibido, y se mandó escribir otra, el contenido de las cuales se halla a continuación.

Als molt reverends egregis spectables nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis spectables nobles e magnifichs senyors. Lo jorn de hir de vostra gran circunspeccio rebem letra de vint e vuit de maig prop passat feta en Barchinona sobre la indiccio de la decima e exaccio volguda fer per lo reverend bisbe de Eune (Delna, Elna, y otras variantes) nunciu apostolical per los motius alli contenguts scrivint e pregant nos deureus conformar als prechs e exortacions per vosaltres fets al dit reverend bisbe en manera que desistis al dit fet la qual letra e avis agrahim molt a vostres grans reverencies car ab veritat aquest regne no ha mester noves exaccions majorment en lo temps occorrent. E en continent havem delliberat scriure e scrivint al dit bisbe ab motius justs e rahonables e tots conformes per lo semblant a la vostra delliberacio. En aquest fet haurem plaher faça aquesta mateixa contradiccio segons scriuen vostres reverencies hauria en proposit fer lo clero de Arago car ab veritat semblants indiccions no importen algun benifici a la cosa publica de aquests regnes e terres ans son preparatories de molts dans e inconvenients. E sia molt reverends egregis spectables nobles e magnifichs senyors Deu eternal en vostra custodia e proteccio. Dada en Valencia a deset de juny del any Mil CCCCLXI. - A vostres beniplacits apparellats los deputats del General del regne de Valencia.

Dirigitur paheriis de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo vostre sindich lo honorable En Jacme Tallada pera voluntat pus per gracia de nostre Senyor Deus los afers han la major conclusio e fi que desijaven retornar sen a vosaltres e en part no es greu per quant es persona intelligent e ha molt be continuat servir e aconsellat aquest consistori a honor de aqueixa universitat de que mereix lahor e bon nom e per ço vos pregam e encarregam molt stretament que per los dits sguarts ho hajau en deguda recomendacio e favor. E per que haurem a plaer en aquest consell hage sempre algu per aqueixa universitat vos pregam que per ço com lo dit sindich ha fermat en la carta de la capitulacio li fesseu un poder nou retificant loant aprovant totes coses per ell com a sindich de aqueixa vila fetes consentides e fermades en aquest consistori e ab poder de substituir. E haurem ho a gran complacencia. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en la ciutat de Barchinona a VIII del mes de juliol del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Tomo I, texto XLVI, Comte de Cardona, almirayll Derago

XLVI.

Legajo de cartas reales n.° 107. 9 de enero de 1410.

Al molt alt e excellent princep et senyor mon senyor lo rey. - Del comte de Cardona. - Reservetur. - Molt alt excellent princep e senyor. De la vostra senyoria he reebuda una letra diluns a VI del present mes de janer pregantme fos ab vostra dita senyoria: de fet senyor fora anat a vos sino per laccident de mon frare lo bisbe al qual ma convengut ver jo. E presumesch senyor me vullats per los fets de la illa de Serdenya en los quals deu molt vostra senyoria considerar e donar obra ab acabament los qui en la dita illa son en vostre servey hagen de vostra celsitud tal soccors breument hagen aquella a vostra obediencia reduida: e no pos dupte alcu si prestament per vos senyor hi es provehit ni fets ço que devets no vinga a la conclusio desijada e a honor de la corona Darago. Donchs senyor sie vostra merce en aço vullats entendre axi com a virtuos princep per dues rahons: la primera pensant senyor que la casa Darago no fon en tal punt daver la illa de Serdenya ne ab tant poch affany com ara e pot veura vostra excellencia quants e grans dans irreparables nan vostres excellents predecessors sostenguts e vos mateix senyor los quals Deus migençant hauran fi pus la dita illa sie en ma de vostra senyoria: la segona raho senyor si devets attendre a socorrer als qui en la dita illa son per vostre servey qui han fet o fan vuy en dia coses admiratives per vostra honor e servey e no serie raho senyor per vos no fossen soccorreguts axi com de vostra senyoria se pertany: car si lo contrari farets ço que no es presumidor serie gran inhumanitat e no usariets del seny ne de les virtuts de que Deus per sa bona gracia ha dotada vostra reyal magestat. Senyor entes he que CL millia florins serien bastants a haver la dita illa: certes no es summa tan gran negu dege pensar sie imposible de haver a rey Derago com molts homens ha en Spanya qui no son reys los trobarien per haver semblant cosa que Serdenya es: e axi senyor axi com diverses vegades a vostra senyoria he rahonat sobrels fets de les corts dolentma de les pratiques que en aquellas se tenen de que en part parlant ab homil reverencia de vostra senyoria sots vos causa e sens dupte les corts foren vuy finades a servey de Deu e vostra senyor e a utilitat de la cosa publica del principat de Cathalunya si envejusoles e dolencies dalcunes persones no fossen les quals per vos senyor no deurien esser sostengudes qui sots princep de la terra. A conclusio senyor a mon patit seny en totes maneres vos devets fer los fets de Serdenya hagen bon e breu spatxament e seguirsen ha gran honor e profit a la corona Derago de la qual vos senyor sots cap: e com demunt senyor es dit a mon parer a vos es ben possible si per vostra senyoria es entes en aquests fets ab aquella diligencia ques pertany ne los dits fets requeren. Supplichvos senyor me perdonets com axi vos scric que sap nostre Senyor mo fa dir bona affeccio e ham en cor de rahonarvosho si anar pogues a vostra senyoria pus larch que en la present nos conte: supplicant vostra celsitud volerme haver per escusat de ma anada per raho de la malaltia de nostro frare lo bisbe. Deu volent senyor com lo bisbe sia fora de perill ne vostra reyal magestat haura mi necessari so prest de servir aquella tant com me manara: e manme vostra seyoria ço que sa merce sera la qual Lesperit sanct tinga en santa guarda. Scrita en Leyda a VIIII° del mes de janer del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humil sotsmes e servidor quis recomana en vostra grassia e merce - Comte de Cardona almirayll Derago.

15 DE DICIEMBRE.

15 DE DICIEMBRE.

Habiéndose leído la contestación al Rey de Francia, fue aprobada por unanimidad, previniendo, sin embargo, que antes se manifestase a los Concelleres.
Estando reunidos los señores Diputados y Consejo, para el objeto referido, presentáronse tres consejeros reales, en calidad de embajadores de la Reina, quienes de palabra expusieron que dicha señora había ofrecido proponer desde luego (insoportable, Bufa al ull) los oficiales de justicia del Principado y los consejeros del señor Primogénito, así como todos los demás individuos que habían de constituir el servicio de su casa; a cuyo fin, entregaron las notas, listas y proposición que siguen.

Lista de los oficiales del señor Rey en Catalunya.

Vicecanceller micer Marquilles.
Regent cancellaria micer Jaume Taranan (Taranau).
Gobernador de Cathalunya En Felip Albert.
Advocat fischal de la cort del Senyor Rey micer Anthoni de Mesa.
Advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona micer Anthoni Riquer.
Advocat dels miserables micer Francesch Alexandre.
Prothonotari micer Johan Dusay.
Algutzir mossen Crespa.
Tresorer mossen Galceran Oliver.

Individuos del consejo real en Cataluña.

Consellers de Barchinona.
Diputats de Cathalunya.
Comte de Modica.
Comte de Prades.
Comte de Pallars.
Bisbe de Barchinona.
Bisbe de Vich.
Bisbe de Oscha.
Vezcomte Dilla.
Abat de Montserrat.
Mestre Ferrando prior major de Tortosa.
Don Francesch de Pinos.
Abat de Sant Johan.
Mosen Dalmau de Queralt.
Abat de San Cugat. (Sant y San, se ven las dos formas porque la t final no se pronuncia. Solo en algunas partes de Valencia, en 2021, sigue pronunciándose)
Micer Luis Miquel.
En Pere Dusay.
En Johan de Marimon.
Mossen Bernat Çapila.
Mossen Vilademany.
Mossen Bastida.
Mossen Ivany de Sant Menat.
En Jaume Ros.
Don Mateu de Moncada. (Hay varias versiones, Montecateno, Montcada, Muncada, Muntcada, Moncada, Muncada, etc.)
Mossen Jaume March.
En Guillem Arnau de Cervello.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
Mossen Bernat Civeller.
Don Hugo de Cardona. (Huch, Uc, Ugo, etc)
Mossen Boxadors.
Mossen Baltasar de Margens.
Mossen Bernat de Requesens.
En Francesch Sampso.
Mossen Gralla.
Thomas Taqui.
En Vallgornera.
En Pere Johan de Sant Climent.
Lo canonge Çaplana.
Micer Agosti de la Illa.
Mossen Erill. (Darill, Derill, etc)
Micer Marquilles.
Micer May.
En Johan Lull.
Abat de Poblet.
Mossen Calba.
Mossen Cruilles.
Ardiacha de la Mar.
En Pere de Rochaberti.
Micer Mijans.
Micer Arnau dez Mas.
En Pere Torrent.
En Manuel de Corbera.
Mossen Johan de Monbuy de Tagamanent.
Mossen Bernat dez Plugues.
Mossen Bellera.
Mossen Miguel de Gualbes.
Mossen Luis Divorra.
E tots los oficials que per ordinacio son consellers.

Proposición.

La Serenissima Senyora Reyna. Considerat que lo lllustrissimo Senyor Princep son fill primogenit no te tal renda a present per ço no es posible ordenar sa casa. Empero lo dit Senyor Princep sta ya entre cathalans e a sa Senyoria servexen cathalans e a son servey e custodia son diputats los infrascriptes:

Don Mateu de Muntcada.
Don Anton de Cardona.
Lo mestre Racional.
Mossen Johan Çabastida.
Mossen Burgues procurador reyal.
En Guillem Arnau de Cervello.
En Pere de Rochaberti.
Mossen Guillem (Gulllem) Ramon Derill.
Mossen Ivany de Santmenat. (O Sentmenat, Sant Menat, Sent Menat)
Mossen Jaume March.
Berenguer Dolius.
Mossen Dalmau de Queralt.
Mossen Requesens de Soler.
Mossen Galceran Durall.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
E los altres qui han carrech de son servey son cathalans com dit es.

Hecha la proposición que antecede, y entregadas las listas por los embajadores, marcharon estos, y continuó en sesión el Consejo, ocupándose de tal asunto, mas al cabo se acordó que, dando espacio para que cada cual pudiese meditar lo que fuese más conveniente, no volviera a reunirse hasta el día siguiente a las dos de la tarde.
Aquella misma noche, por orden de los señores Diputados, fue remitida a los Concelleres y Consejo de treinta de la Ciudad, la siguiente carta que se había de enviar al Rey de Francia, y después de haberla leído el notario Perelló, como también la que envió dicho rey, la credencial y demás papeles que presentó el embajador, fue aprobada aquella, y, en consecuencia, expedida desde luego.

Al molt alt e molt christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alta e molt Excellent e christianissim princep e Senyor. De la Excellencia vostra havem rebuda una letra e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo magnifich cavaller conseller e mestre de requestes de vostra cort mossen Enrich de Marle la qual entesa responem a vostra Altesa que lo per nosaltres fet circa la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor don Charles de gloriosa memoria primogenit de la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor es stat per lo seu deute de fidelitat per nosaltres degut de la reyal corona e a aquell com a Primogenit de aquella e no per algun altre sguard o respecte. Si empero a vostra Excellencia es stada cosa accepta nosaltres ho havem a contentacio. Regraciam en apres a vostra Celsitud la sua bona voluntat e afeccio envers nosaltres e aquest Principat qui per semblant farien de bon voler per benefici e contemplacio de vostra Altesa lo que possible nos seria. Salva tots temps la fidelitat e tota reverencia e honor del dit nostre Rey e Senyor. Envers la Majestat del qual fonch e sera perpetualment la fidelitat devocio reverencia e amor nostra qual de fidelissimos vassalls deguda e pertinent es per semblant som certs de la sua bona gracia e amor envers nosaltres e lo dit Principat qual de virtuos benigne e clement Rey e Senyor en sos humils e feels vassalls esser deu. E aço es axi en veritat no contrestant qualsevol altres pensaments o reports en contrari fets. Totes les altres coses de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades per quant sguarden principalment la Majestat del dit nostre Rey e Senyor e nosaltres no havem en aquelles sino deute de bon vassallatge remetem a la dita Majestat. Sera tots temps en nosaltres ferm e constant proposit en fer e complir no res alre que la sua ordinacio e manaments com devots humils e feels vassalls seus. Ab tant molt alt e molt Excellent christianissim Princep e Senyor tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria. Scritta en Barchinona a XV del mes de decembre del any Mil CCCCLXl. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

17 DE ENERO.

17 DE ENERO. 

Se adoptó el siguiente acuerdo:

Es deliberat per los dits deputats ab consell dels XXVII que per tant com ara occorren algunes coses en les quals se haura (no existe es haurà) a fer provisio deguda per los dits diputats ab lo dit consell dels XXVII que del nombre dels congregats sien elegides certes persones perque millor la examinacio e exequcio de les dites coses sie feta. Item que sie dit a tots los dits congregats que romanguen per alguns dies fins en altra manera sia deliberat.

Y procediéndose luego a la elección de que en él se trata, resultaron elegidos los que siguen:

Lo Patriarcha de Laxandria e bisbe Durgell. - Lo procurador del bisbe de Tortosa.
- Lo procurador del bisbe Delna o lo sindich del capitol. - Labat de Sant Colgat - Labat de Roses. - Labat de Sant Quirch. - Labat Damer. - Labat de Sant Johan les Abadesses. - Labat Dager. - Lo sindich del capitol de Tarragona. - Lo sindich del capitol de Leyda.
- Lo sindich del capitol de Gerona. - Lo sindich del capitol de Vich. - Lo sindch del capitol de Tortosa.
Lo comte de Pallars. - Lo vezcomte Dilla (de Illa, d´Illa) e de Canet - Lo vezcomte de Rochaberti. - Lo noble En Guerau de Queralt. - Lo noble mossen Guerau de Cervello.
- Lo noble mossen Franci Darill. - Lo noble En Pere de Rocaberti. - Lo noble Arnau Guillem de Çervello.
Mossen Roger Alamany. - Mossen Bernat Çalba. - Mossen Bernat Margarit. - Mossen Arnau de Foxa. - Mossen Ivany de Santmenat. - Cavallers.
En Guillem de Biura. - En Pere de Belloch. - E Pere Miquel de Paguera. - Donzells.
Lo sindich de la ciutat de Leyda. - Lo sindich de la ciutat de Gerona. - Lo sindich de la vila de Perpinya. - Lo sindich de la ciutat de Tortosa. - Lo sindich de la ciutat de Vich.
- Lo sindich de la vila de Cervera. - Lo sindich de la ciutat de Manresa. - Lo sindich de la vila de Puigcerda. - Lo sindich de Vilafrancha de Penades. - Lo sindich de Vilafrancha de Conflent. - Lo sindich de la vila de Bosulu (Besalú). - Lo sindich de la vila de Campredon. - Lo sindich de la vila de Cobliura (Colliure). - Lo sindich de la vila del Prat det Rey. - Lo sindich de la vila del Arbos.

Por último se dio cuenta de haberse recibido las varias cartas que aquí se copian:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. A nit passada a onze hores rebem per en Molins correu certa letra de vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses data a tretze del mes corrent de janer. E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell. Regraciamvos molt lo avis de la resposta feta al magnifich mossen Luis de Vich embaxador per lo Senyor Rey lo qual segons per vostres letres som avisats sespera venir aci. E siau certs molt reverend egregi magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors que per nosaltres e dit consell sera deliberada fer tal e tant unida resposta que sera a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e servici de la Majestat del Senyor Rey e utilitat publica del Principat e de la dita resposta certificarem vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses dels quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XV de janer del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend honorables e savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda dada en Barchinona a dos del corrent mes de janer e les coses en aquella contengudes molt attentament pensades havem elegit e deputat anar a vosaltres lo spectable mossen Johan Jofre Serray canonge e cabiscol de aquesta seu al qual vos placia donar plena fe e creença en tot ço que de nostra part dira e explicara a les reverencies e savieses de vosaltres qui de tots llurs beneplacits nos poden fiablement scriure. En Gerona a V del dit mes de janer 1461. - A tot vostre voler apparallats lo capitol de la seu de Gerona.


Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Vuy havem reebut una letra vostra dada en Barchinona a VII del present ab un treslat de certa letra a vostres reverencies e providencia de Çaragoça per los missatges (missatgers; missachés; mensajeros) del Principat tramesa les quals lestes (lligides; leídas; legides, llegides) responem quant a la persona que demanau de aquesta ciutat que ja dimecres a vespre proppassat vos tramatem lo honorable En Johan Agullo ciutada de aquesta ciutat. Del treslat de la letra dels embaxadors del Principat vos regraciam molt lo avis ab tot quen havem hagut molta conguoxa e contristacio de les coses en aquell contengudes. Placia a nostre Senyor Deu pose en lo cor del Senyor Rey lo que li sia a honor e gloria sua e servey del dit Senyor Rey repos e benavenir de ses terres. Pregamvos lo mes afectuosament que podem del que sentreu daqui avant axi de plaers e goigs e contristacions nos façau participans ab vosaltres lo pus prest que poreu. E sie molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia vostra. Dada en Leyda a Vllll de janer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend egregi noble e magnifichs senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Vostra letra de nou del present reebuda e lo contengut en aquella diligentment vist havem justat consell al qual explicat lo contengut en aquella regraciamvos molt vostres bons avisos e treballs en los quals virtuosament insistiu per repos del Principat e conservacio de les libertats de aquell.
E quant es al cap de la diferencia en aquella mencionat per gracia divina som stats tots temps e som unanimes en tota bona confederacio axi com vosaltres aqui. E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep. Pregantvos afectuosament quant podem vos placia continuadament avisarnos (avisámos; no existe en catalán de Pompeyo avisar+ens, nos, mos doneu : ens doneu)
de les coses ques ocorreran. De mossen Arill (Erill, Darill, Derill) e de mossen Luis de Vich vos dihem son passats per açens mas nons han dit res si resposta lis farets. Placieus avisarnosne e sia molt reverend egregi nobles e savis senyors la Sancta Trinitat en custodia e proteccio vostres. De Leyda a dotze de janer lany Mil CCCC sexanta hu.
- A vostres beneplacits e honor prests los pahers e consell de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. La causa de la present es per notificar a vostres grans reverencies com vuy data de la present lo vicicanceller del Senyor Rey a dues hores passat mig dia (mig jorn hasta ahora) ha fet sonar lo seny a la cort segons es de costum en la qual ha porrogat a XIII de febrer e per part del stat eclesiastich es stada presentada una cedula de la qual vos tramet copia dins la present interclusa a la qual ses aderit tot lestat militar e tot lo bras reyal en lo qual son stats per Leyda Gerona Tortosa e alguns altres sindichs e tot aço ses fet ab gran concordia e unitat e molta gent en nombre. Veritat es que lo sotsindich de Barchinona ha fet un altre dissentiment no altre en substancia ni efecte mas aquell matex ha duplicat per quant tenia instruccio que dissentis per Barchinona. Lo dit dissentiment que fet havem era ja deliberat per los quins trobavem açi e apres ne es stat trames altre ordenat per los embaxadors e tot es un efecte. De tots navem compost lo queus tramet e quant al dit negoci no fretura mes a dir.
Item se diu que lo Senyor Rey escriu diverses letres a nombre de CCC e mes tramet mossen Guillem Ramon Darill e mossen Luis de Vich per divisir les voluntats de les gents e metre en turbacio les universitats axi seculars com eclesiastiques per los capitols. Placieus cogitar si seria espedient que fossen trameses algunes persones secretament (espíes, espías) per les ciutats e viles e capitols e altres queus paragues avisantlos e dantlos forma de respondre. Aço he volgut dir movent e per aquesta senyors molt reverend e magnifichs no dich pus sino que sia lo Sant Sperit en vostra guarda. Scrita en Leyda a XV de janer del any Mil CCCCLXI. - Qui en gracia de vostres grans reverencies umilment me coman Johan Comes canonge de Vich e per semblant me coman Pere de Santcliment.