XC.
¡O
LEYAL!
¡O
Deus, qui has tan gran leyaltat
Ab
poder, saviesa e volentat,
Que
negun hom no has enganat!
Está
Deus Leyal ab veritat,
Ab
justicia e pietat
A
home just e a home malvat.
Hom
es leyal a son senyor
Com
ama la sua honor,
E
ha de falliment pahor.
En
hom leyal no fall bontat,
Justicia
e pietat,
Valor,
honor e caritat.
Aquell
ama molt leyalment
Que
no falle per aur ne argent,
Ne
per fembra ne per parent.
Molt
val mays honrament e leyaltat,
Que
no fá en parents ne en regnat,
Car
per élls fá hom gran malvestat.
Leyaltat
es tan gran virtut,
Que
ab ella null hom es vençut,
Deshonrat
ne recregut.
Leyaltat
es tan gran tresòr,
Que
apres la mort viu e no mòr
Sa
bona fama a null fòr.
Hom
qui vòl esser leyal
Se
sab defendre de tot mal,
E
en tot fayt mays que altre val.
Molt
val mays pobrea ab leyaltat,
Que
gran riquea ab falsetat,
Ne
gran honor ab desleyaltat.
XCI.
¡O
PRESENT!
¡O
Deus qui estás infinidament!
No
ha de tú vergonya qui fá falliment,
Car
a tot quant fá estás Present.
Deus
está Present ab la sua bontat,
Ab
sa justicia, veritat e pietat,
A
tot hom qui faça nulla malvestat.
Está
Deus Present a hom ab sa bontat,
Per
ço que hom no faça malvestat,
E
si la ‘n fá qué en sia despagat.
Deus
está ab hom ab veritat Present,
Per
ço que si l' hom fá null falliment
Que
no'l puscha negar ab negun sagrament.
En
presencia de jutjament
Falle
aquell qui fá falliment,
Perqu'
es tany que sia tement.
En
presencia de pietat
Falle
hom quant fá peccat,
Donchs
¿per qué es desesperat?
Presencia
de bon amar,
De
bon entendre e membrar,
Fan
a Deus a hom presentar.
Mays
val de Deus representament
En
membrar, amar e entenent,
Que
de null fill e honrament.
Voler
fer bé o falliment,
Está
a libertat present,
Per
ço qu' en sia jutjament.
Aquell
qui vòl alcun bé far,
Bona
fí lo fá començar,
E
'l bé far li fá presentar.
Qui
leixa ‘l bé e fá lo mal
Peccat
representa tal cabal
Que haurá en foch infernal (23).
XCII.
¡O
NOBLE!
Deus
es Noble antigament,
E
es Noble ab honrament,
Ab
valor e ab compliment.
No
's tany noblea sens virtut,
Car
home noble en vici cahút
No
's tany que sia car tengut.
Mays
val noblea per bé far,
E
per lo mal esquivar,
Que
no fá per ans quitar (24).
Está
noblea en bontat,
Per
bonificant, bonificat,
Ab
bonificar d' antiquitat.
Mays
val noblea en present
Que
no fá en traspassament,
Car
pus luny está a nient.
Home
noble pòt esser vil,
E
home vil pòt esser gentil,
Si
es leyal, franch e humil.
Per
ço car Deus s' es encarnat,
Ha
dada gran nobilitat
A
home ab sa deitat.
Hom es pus noble per la encarnació
Que
Deus pres per la sua passió,
Que
per antiquitat ne per promissió.
Hom
es pus noble per saber,
Que
per aur ne per haver,
Ab
qu' el haja ab bon voler.
En
alt, en baix e environ
Ha
de nobilitat ahon
Aquell
que menysprea aquest mon.
XCIII.
¡O
INTENCIÓ PRINCIPAL!
Deus
es Principal Intenció,
Car
tot quant está en intenció
Es
per conexer Deus esser bo.
Es
una Intenció qui es major,
E
es ne altra qui es menor,
La
una es vasall, e l' altre senyor.
Aquella
Intenció que mays val
Es
de causa espiritual,
E
la serva de la corporal.
Viure
es per primera intenció,
E
menjar es per la segona e son amdues per ço
Que hom sia
bò.
Aquell
qui ha a Deus major amor
Per
sí salvar que per farli honor,
Ama
Deus ab intenció menor,
En
bonea es bonificació
Per
la primera Intenció,
E
en la misericordia perdó.
En
Deus se covén egualar
Intencions
de jutjar e perdonar,
Per
çó que esper e temor pusquen estar.
Aquell
qui ha bona intenció,
Com
vòl fer mal punylo contricció
Que
faça 'l bé e no la fallió.
Molt
val mays bona intenció
Que
no fá tot l' aur que hac fó
D'
Alexandre ne de Salamó.
Bona
intenció se vòl guardar
Ab
bon entendra e membrar,
Ab
leyaltat e ab bé far.
XCIV.
¡O
PROCURADOR!
Deus
Fill fó Procurador tant bò
A
Deus Pare e Sanct Esperit, que fó
Encarnat
e mort per nostra redempció.
Creá
Deus lo mon per aquella humanitat
Que
pres, ab la qual ha procurat
Com
molt sia conegut, servit e amat.
Procura
Christ com Deus fós honrat,
E
procura que home sia salvat,
E
la procuració fó de gran humilitat.
Null
hom es bò procurador
Si
vòl mays honrar sí que son senyor,
E
qui fá lo lop de las ovelles pastor.
Qui
vòl procurar gran honrament
Fent
mal e ab traiment,
Pauc
sab de bon procurament.
Ab
bonificar e magnificar,
Possificar,
entendre e amar,
Poren
los homens gran bé procurar.
Procuració
com sia perdonat
A
home son mortal peccat,
Cové
que sia procuració de veritat.
Procurar
que son fill sia rich,
E
que dels mals que fá no 'l castich,
Procura
com sia paubre e mendich.
Lonch
temps há qu' eu só procurador
Que
Christ hagués per tot lo mon honor,
E
no tròb qui 'm sia ajudador.
Aquell
qui volria procurar
En
la Terra Sancta a recobrar,
No
deuria tròp dormir ne sajornar.
XCV.
¡O
ADVOCAT!
Deus
es lo nostre Advocat,
Qui
advoca contra peccat
Ab
mercé e ab pietat.
Deus
bò, gran, es per ço encarnat
Que
sia lo nostre Advocat,
Pus
que ab nos está participat
Car
home está en gran frevoltat,
Está
Deus nostre Advocat
Ab
poder e ab caritat.
Bonea,
veritat, saviesa e virtut
Son
en advocació lança e escut,
Per
qui tot mal plét cové esser vençut.
Si
Christ hagués bons advocats,
Per
tot lo mon fóre loats,
E
coneguda sa veritats.
Aquell
home qui ha contricció
E
prega Deus que li perdó,
Misericordia
es sa advocació.
Advocat
qui per pauc d' argent
Falsament
dona perdiment,
Apella
Deus a jutjament.
Es
Advocat per ço que sia jutjar,
E
no es per ço que sia injuriar,
Per
que advocat deu leyal estar.
Mays
val una advocació
Qui
vaja per má de raó,
Que
no fá tot l' aur qui hanc fó.
Ab
mercé e ab pietat
Sia
Deus nostre Advocat
A
la mòrt hon serem jutjat.
XCVI.
¡O
INVISIBLE!
Deus
no ha visibilitat
Que
sia de corporalitat,
Mays
de intelligibilitat
Deus
no ha còrs perque no 's pòt veer,
Mays
pòtlo hom en son enteniment haver
Entenent
son complit poder.
Mays
val una intellectivitat
E
de Deus una intelligibilitat,
Que
de còrs tota visibilitat.
Visible
es la deitat
En
aquell home Christ appellat,
Lo
qual hom es just deificat.
Segons
natura de cogitar,
Se
pot Deus veer en l' amar,
En
lo qual lo fá honrat estar.
Veer
Deus ab vista espiritual,
Es
veer que mays que altre val,
E
qui mays guarda hom de tot mal.
Veer
Christ estar sobre el trò,
E
sa companya enviró,
Está
vista de perfecció.
Saber
en dona de falliment (25),
E
veerla ab gran ornament,
Es
vista a hom desplasent.
Mays
val veer hom pobre malvestit
Qui
de virtuts sia molt rit,
Que
veer hom rich mal nodrit.
Aquell
qui ha molt gran contricció
Com
fá neguna fallió,
En
misericordia veu perdó.
XCVII.
¡O
INMORTAL!
En
Deus no pot esser nulla mortalitat,
Pus
que es en infinitat e eternitat
De
poder, saviesa e volentat.
Es
Deus Inmortal en sa volentat,
Per
ço car ab ella no vòl null peccat,
Ans
ne vòl tot ço qui 's cové ab bontat.
Aquell
qui es sens corrumpiment,
E
qui de tota rè ha compliment,
Cové
que sia tostemps vivent.
Molt
es pitjor mortalitat
Que
sia per mortal peccat,
Que
mort de corporalitat.
Aquell
fá amar inmortal
Qui
ama Deus ab còr leyal,
E
qui per res no vòl fer mal.
Aquell
no pòt per res morir
Qui
no está pres de finir,
E
qui ha en Deus son desir.
Qui
fá injuria e tòrt,
Está
veçi de la greu mòrt
Qui
porta hom a mal pòrt.
Cell
qui no vòl esser mortal
De
mòrt qui es espiritual,
Fá
de son còr a Deus hostal.
De
mortalitat fá estar
Cell
qui per res no 's vol leixar
De
mal pensar e de mal far.
Si
no fós inmortalitat
En
home qui es infernat,
No
fóre gran culpa peccat.
XCVIII.
¡O
INFALLIBLE!
Com
Deus sia avenir
No
pòt en nulla rè fallir,
Ne
falliment no li pòt contradir.
Enfre
aveniment e desfalliment
Está
molt gran contrariajament,
Perque
en Deus no pòt esser negun errament.
Avenitivitat
e infallibilitat
Son
per essencia una unitat
Disparada
a tota fallibilitat.
Deus
ha infinit e eternal poder
En
bontat, saviesa e voler,
Perque
en res falliment no pòt haver.
Deus
aven en lo començament,
En
lo mitjá e en l' affinament
De
tot ço qui es son operament.
Aven
Deus ab la sua gran volentat,
Per
ço car ha amant, amar e amat,
Qui
han una mateixa substancialitat.
Null
hom en mal pòt ben avenir,
Car
mal es subject de fallir,
Qui
es contra bé far e complir.
Mólt
val mays un bò aveniment
Per
entendre, amar e membrament,
Que
sentir no farian mil sentiment.
Aquell
falle qui posa denant son voler
A
son membrar, son saber e temer,
Car
no sab ordenar son poder.
Cell
qui no vòl en nulla rè fallir,
Desira
tan fòrt honrar Deus e servir,
Que
per la sua amor vòl morir.
XCIX.
¡O
PRINCIPI!
Car
Deus es començament eternal,
Cové
qu' el començable sia tal,
Que
ab lo començament sia egual.
Egual
ab éll no pòt per res estar,
Si
d' éll e del començament no es eternar,
Essencialment
sens negun accidentar,
Ja
no pogra esser gran començament,
Si
'l mitjá e l' affinament
No
haguessen un naturament.
Deus
començara lo mon en minoritat,
Si
éll en home no fós encarnat,
Car
major poder no fóre mostrat.
Tot
ço que Deus ha començat,
Comença
per ço que sia amat,
Remembrat,
entes e honrat.
Per
ço que Deus contra granea no haja contrarietat,
Comença
aytant per magnificabilitat,
Com
per entendre e amabilitat.
Cové
donchs que Deus haja lo mon començat
En
major granea de creabilitat,
Perque
convench que éll mateix fós encarnat,
Ah,
las! E com Deus haja hom començat,
Per
ço que éll sia molt amat,
¿Qui
es aquell hon no sia culpa ne peccat?
Jesu-Christ
e los mártirs fóren de nostre fe començament,
Ab
preycar veritat, humilitat, treballs e moriment,
No
ab cavalls, diners, delits ne guanyament.
Aquell
qui vòl be començar,
Ans
que començ deu consirar
Si
la fí es de mal estar.
C.
¡O
FÍ!
Deus
es Fí e compliment
De
tot ço qui es del començament
Trò
a la fí per concordament.
No
pòt Fí en complir
Sens
complent, complit e unir
En
qui no 's pusquen consumir.
Ja
no pogra esser Fi en bontat,
Si
en sí no hagués bonificat
Qui
fós de sa essencialitat.
Deus
ha tot lo mon affinat,
Car
l' ha ab sí participat,
En
quant s' es en home encarnat.
Aquell
qui en la fí no pren
Ço
hon ha mays de compliment,
No
sab que es elegiment.
Qui
en la fí vòl elegir
Ço
que ha mays en son desir,
Ab
mitjá ho pòt conseguir.
Fí
ha tan gran abundament
De
bonea e compliment,
Que
no hi cab mal ne falliment.
La
major fí que hom pòt pensar
Es
en deitat deitar,
E
en volentat bòn amar.
Aquell
qui ama major fí
En
Deus que en argent ne cosí,
Vá
a la fí per dret camí.
Ah,
las! mant hom veig desviar
De
la fí, car no vòl honrar
Deus
qui prega tant solament de amar!
De
la fí de aquest libre.
Finit
es aquest bon dictat,
Lo
qual sia per Deus guardat,
Car
per éll l'havem començat.
Deus
amors, digne de amar,
A
tots cells qui volrán cantar
Los
teus noms, vulles perdonar.
Qui
aquest xant vòl soven cantar,
Amar
hi pòt multiplicar,
En
conexer Deus e honrar.
Qui
ha d' amor deffalliment
Cant
aquest xant alegrament,
Et
creixará son amament.
A
vos, mayre de Deus, present
Aquest
xant, qui novellament
Es
fayt a vostre honrament.
_____
LA
LAOR DE CASCUN PSALM.
Laor
e honor a la essencia de Deus, e a las divines personas,
e a les dignitats de aquellas; e recordem e amem a
Jesus Natzaret, e a María verge mare de aquell; e esperem e desitjem
de la carn resurrecció, e en lo cel devant Deus gran e
sempiternal glorificació en resurrecció. Amen.
VARIANTES.
(1)
Perque unitat e unir no 's poden partir.
(2)
En qui s' afina natura d' amor e d' amistat.
3)
Defora parinficant, parinficable, parinficar.
(4)
¿Qui 'l poria asmar?
(5)
E per ço en tot quant es enten,
(6)
Hom pot veritat atrobar
En
hom qu' es larch, no en avar,
Car
molt se asauta de donar.
(7)
Jesus, en ta sensualitat
(8)
A hom ha Deus lo mon creat,
E
aquell hom al donat
En quant de sí l' ha deytat.
(9)
De sols Deus no 's té per pagat.
(10)
Qui no s' asauta de mal far.
(11)
E qui las auciu no es obedient. // (ociure, auciure :
matar)
(12)
Ab gracia e ab perdó.
(13)
Que ab Deus elegesca virtut e bontat,
(14)
Ans lo gita anaxaller
(15)
Car ab voler pot Deus haver.
(16)
Ab qu' el cuiden honrar mante gent.
(17)
E ʻl fá maldir e blastomar,
(18)
E aço mateix de membrar e amament.
(19)
No fá avendre per peccat.
(20)
Com Deus hage tan gran dignat
(21)
No presa a Deus e son jutjament.
(22)
Per qui hom fall ser e matí.
(23)
Qui leixa 'l bé e fá lo mal
Peccat
representa tan cabal
Que
n' haurá foch infernal.
(24) Que no fá per ansquitar.
(25)
Saber en dona deffalliment,
NOTA. Si bien en el prólogo de
este poema manifiesta el autor que cada nombre, o sea cada salmo,
consta de diez versículos (de tres versos cada uno), observamos que
algunos pocos constan de once y otros de nueve. Esta particularidad
se nota no sólo en los códices que tenemos a la vista, sino también
en el que existe de esta obra en la biblioteca de San Juan de
Barcelona. En el códice catalan se observa además que los
títulos de cada salmo están en latín. Los salmos se hallan
repartidos de manera que cada dos de ellos forman una parte del rezo:
así el primero y segundo pertenecen a la primera feria y hora de
maitines, el tercero y cuarto a la de prima, el quinto y sesto
a la de tercia, el séptimo y octavo a la de sesta, (sexta;
de aquí la palabra siesta) el noveno y décimo a la de nona,
el undécimo y duodécimo a la de vísperas, el décimo tercero y
décimo cuarto a la de completas, luego vuelve a empezar, y así
sucesivamente.
