29 de agosto

29 DE AGOSTO.

Reunidos por la tarde los señores Diputados y oidores, presentóse el referido Nogueres, y después de entregar a aquellos y al Consejo su credencial, entrególes asimismo la carta del Señor Rey, en la que se manifestaba la resolución de este en variar o modificar algunas de las instrucciones dadas a los Embajadores, sobre lo que se acordó que las nueve personas encargadas de este negocio examinasen detenidamente las referidas instrucciones, para ver lo que podría contestarse.
Ocupáronse, además, de otros asuntos, acerca de los cuales se mandó hacer una carta a los embajadores, la que, junto con la credencial de Nogueres, que la precede, sigue a continuación.

Lo Rey.

Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. Aci son venguts los embaxadors per part de aqueix Principat nostre tramesos a nos e daquiavant al Rey de Castella per los quals nos es stada donada vostra letra e oyts aquells amplament ab tota humanitat e vistes les instruccions que per ells nos son stades comunicades sobre algunes coses que han occorregut nos trametem de les parts della lo magnifich amat conseller e protonotari nostre mossen Antoni Nogueres informat a ple de la intencio nostra. Pregant vos per ço e encarregam axi stretament com podem que al dit nostre protonotari doneu aquella fe e creença que darieu a la propria persona nostra e sobre les coses que per ell vos seran referides de part nostra vos hajau ab aquella bona voluntat e devocio que de vosaltres axi com de fidelissimos vassalls indubitadament confiam e la exhigencia dels negocis occorrents requer car ultra que en aço fareu lo vostre dever nos vos ho tindrem a singular complacencia e servey. Dada en Calatayu a XVIIII dies de agost del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya e residents en la ciutat de Barchinona.

Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Per certs sguarts que no curam açi explicar es stat deliberat que no obstant qualsevol jurament per vosaltres prestat de no poder comunicar parlar o supplicar ab la Majestat del Senyor Rey de altres fets sino de la embaxada que vos Senyor comte de Prades presents pero tots vosaltres senyors embaxadors pugau parlar comunicar e supplicar ab la dita Majestat del Senyor Rey de dos fets lo hu qui toca lo comte de Regols laltre qui toca don Joan de Cardona comanador del Masdeu e la sua religio per que seguint la dita deliberacio vos donam licencia dels dits afers.
E sia molt reverend egregi noble e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXVIIII de agost any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats e conçell etc.
- Dirigitur dominis ambaxiatoribus.

El mismo día fue presentado el siguiente escrito, relativo a la cuestión que existía entre el honorable Francisco Sampsó, de una parte, y el maestro Martin Pere, ciudadanos de Gerona.

Noverint universi. Quod die dominica sexta decima mensis Augusti anno a Nativitate Domini millessimo CCCC sexagesimo primo honorabiles Franciscus Reset Berengarius Ferrarii Çasala et Petrus Soler jurati anni presentis civitatis Gerunde una cum honorabile Petro de Sanctomartino (Sant Marti, Sanmartí, San Martín) ab inde Nicholao Frugelli et Francisco Vedrinia a dicta civitate absentibus et honorabiles Bernardus de Rexaco Jacobus de Sancto Celedonio (Sant Celoni y variantes) Franciscus de Podio (Puig, Puch) Nicholaus Soler Joannes de Comellis Petrus Joannes Calvo Narcisus Cotxe et Bernardus Andree adjuncti per consilium generale dictis honorabilibus juratis dati constituti et assignati omnes predicti jurati et adjuncti tanquam major pars quindecim juxta potestatem per honorabilem concilium generale eis attributa cum instrumento publico recepto in posse notarii infrascripti die martis XXVIII julii proxime lapsi scientes et considerantes universitatem dicte civitatis et ejus consilium generale destinasse in presenti anno honorabilem magistrum Martinum Petri magistrum in medecina accessurum ut nuncium dicte civitatis pro interveniendo in consistorio dominorum diputatorum Catalonie pro liberatione persone serenissimi domini Karoli primogeniti tunc per excellentissimum dominium regem patrem suum in civitate Illerde detente et pro instauracione constitutionum et libertatum Principatus Catalonie que liberacio per Dei gratiam fuit facta. Et etiam constituisse sindicum in curia Ilerde convocata honorabilem Franciscum Sampsonis civem dicte civitatis qui expost fuit assumptus in consiliarium in consistorio prefato. Tandem iidem honorabiles jurati et adjuncti volentes providere ut salaria in damnum dicte civitatis ulterius non (se lee nou) persolvantur nec prenominati stent amplius ad onus dite civitatis vigore potestatis pretacte fecerunt declaracionem sequentem.
Los honorables jurats e adjuncts damunt dits sobre los poders tramesos o sindicats de mossen Francesch Sampso e de mestre Marti Pere vista la letra de diputats dada ab la qual demanen una persona ab poder suficient per la deliuracio del lllustre Primogenit per que fou elet mestre Marti Pere segons forma de les bosses lo poder del qual fou remes per lo consell general fos ordenat per la major part dells jurats e adjuncts en aquell consell elets lo qual poder james ses ordenat ni concordat per los jurats e adjuncts e per conseguent lo notari no ha pogut aquell cloure ne trametre. Vistes les instruccions e creença ab los quals lo dit mestre Marti Pere ana als diputats en virtut de aquelles soles instruccions han stat e entrevengut en aquell conçell. Vistes les dites instruccions e capitols concordats per los jurats e adjuncts al jurament e homenatge promeses servar per lo dit mestre Marti ab los quals ha jurat no consentir en negun acte solemne sens scriure e cobrar resposta dels jurats e adjunts. Vist que segons les instruccions lo dit mestre Marti no ha potestat sino en prosseguir la deliberacio del lllustre Primogenit e defendre constitucions e libertats ab les altres universitats en via o forma de supplicacions e no en altra manera. Vist e considerat que lo dit mestre Marti fou elet e ana en la embaxada de aquelles XLV persones en la ciutat de Leyda la qual fonch en lo mes de giner prop passat de la qual eleccio e partida sua lo dit mestre Marti no scrivi ni
menys cobra resposta dells jurats e adjuncts. Posat aço nos digue que expressament sia contre lo seu jurament. Vist e considerat que de aquella sua partida en la dita embaxada atras al dit mestre Marti no es stat per los jurats concords ne de aquella embaxada de Leyda atras los jurats o adjuncts james se son aplegats ne han tractat ne menys scrit al dit mestre Marti com devien procehir en los fets de la sua tramesa segons forma de aquella ans se aferma per alguns dells jurats que de present fou vist e cert que lo dit mestre Marti fou elet e ana en aquella embaxada de XXXXV persones a la ciutat de Leyda e parti de la ciutat de Barchinona sens scriure consultar ni menys cobrar resposta dells jurats e adjuncts que per aquella culpa fon feta contensio per tots los jurats concords que pus anant nos fos scrit ni dat carrech de afers de ciutat al dit mestre Marti Pere ni axi poch li fos fet nengun empatxament fins lo Senyor Primogenit fos en sa libertat sino que stigues a son risch e ab son cortes comiat per lo dit mestre Marti pres la qual cosa e determinacio de jurats no es atorgada per tots los jurats pasar es vist fora justa pus fos stada feta ab aquells adjuncts dats als jurats ensemps mes se troba de veritat que de aquella embaxada atras los jurats e adjuncts nos son aplegats ne james pus avant han scrit al dit mestre Marti Pere posat lo dit mestre Marti Pere haja scrites diverses letres e demanada resposta de aquelles per los fets occorrents vista lapoca e definicio feta per lo dit mestre Marti Pere de tot salari a ell pertinent la qual feu present lo consell general dimarts a XXI de juliol en poder de Nicholau Rochadavall scrit les quals coses totes vistes e considerades per les dites XV persones o major part de aquelles en virtut del poder a elles dat per lo consell general declaren que la tramesa e o sindicat fahedor al dit mestre Marti Pere fon del tot stincth e finit lo dia que lo lllustre Primogenit fou en sa plena libertat e fou rebut en la ciutat de Barchinona qui fou en lo mes de març prop passat en la qual recepcio lo dit mestre Marti fou per aquesta ciutat e lo dit mossen Sampso per lo semblant.
Item vist lo sindicat de la cort derrerament convocada fet als honorables mossen Francesch Sampso micer Gabriel de la Via e Francesch Venda elegits segons les bosses e lo spachament de aquells qui foren per causa de la questio e gran vexacio que la ciutat de Barchinona fahia a les persones e bens dels ciutadans de Gerona e de la vila de Sent Feliu per causa de un carrech de forment pres per aquesta ciutat per la qual vexacio los dits sindichs foren elets ab expres carrech del concell general que haguessen anar a la ciutat de Barchinona e de Leyda on lo dit Senyor Rey era e en altres parts on fos necessitat conegut per los jurats e adjuncts en aquell concell elets e ab cert salari si nos tenia cort segons apart en lo libre del notari de la ciutat continent. Vist que stant la cort en prorrogacio ab deliberacio e conclusio dels jurats e adjuncts los dits mossen Francesch Sampso e Francesch Venda fora desperança de concordia ab la ciutat de Barchinona per la dita questio e vexacio partiren de la ciutat de Barchinona e anaren a la ciutat de Leyda on era lo Senyor Rey tan per comparer a la cort com per la questio de Barchinona e ans que foren arribats a la ciutat de Leyda lo Senyor Rey hac proposat e asseguda la cort absents los dits sindichs de Gerona e en virtut de cert poder o comissio de aquella cort los diputats elegiren lo dit mossen Francesch Sampso com a sindich de aquesta ciutat en una embaxada de XV persones que feren al Senyor Rey per deliurar lo dit Primogenit. E ans que lo Senyor Rey partis de Leyda los dits mossen Sampso e Francesch Venda obtingueren citacio e inhibicio als consellers e oficials de Barchinona e aquella rigor hac remey contra les dites persones de Gerona e de Sent Feliu e en aquells termens lo Senyor Rey prorroga a larch temps la cort e sen ana a la ciutat de Çaragoça portant sen pres lo Primogenit e mossen Sampso segui aquella embaxada e mossen Francesch Venda consindich seu sen torna ab aquella inhibicio o citacio. Vist e considerat que per los jurats del any prop passat e per aquells adjunts fou haut per molt accepta com es de raho la eleccio feta per los diputats de la persona del dit mossen Sampso en la dita embaxada de XV e ab moltes letres se mostra que los dits jurats del any passat e adjuncts scriurien al dit mossen Sampso que no solament com a missatger dels diputats suplicas lo Senyor Rey per la deliberacio del Illustre Primogenit mes encara suplicas singularment per part daquesta ciutat havent los dits jurats e adjuncts per molt accepta la suplicacio que los dits mossen Sampso e
Francesch Venda havien principiada fer al Senyor Rey per part daquesta ciutat en lo loch de Itona (Aitona) en lacte que faheren reverencia al Senyor Rey la qual suplicacio feren de consell de algunes persones com no havien temps de scriure ne haver resposta de jurats e adjuncts e de necessitat havien a fer reverencia al Senyor Rey per provehir en la necessitat e congoxa de Barchinona les quals coses totes foren aprobades com era de raho per los jurats del any passat e per los adjuncts rescrivint al dit mossen Sampso que stant en aquella embaxada apart continuas suplicar al Senyor Rey per aquesta ciutat segons es dit vist e considerat que apres lo Senyor Rey convoca parlament a tres del mes de febrer en la ciutat de Leyda en aquells mateixs dies venia la jornada de la prorrogacio de la cort per lo consell general fou deliberat fos scrit al dit mossen Sampso e fos dada libertad (con d final, aparece con t final, libertat, sobre todo en privilegis e libertats, pero no se encuentra con ll inicial, llibertat; solo lletra aparece una vez con ll, las demás con l, letra, letres) als altres sindichs de la dita cort de anar e comparexer en aquell parlament per aquesta ciutat. Vist la prosecucio de tots los fets e deliuracio del dit Primogenit e vist e considerat que per los jurats almenys del any passat e adjuncts e per lo consell general es stat accepta com era de necessitat lo dit mossen Sampso e encara los altres sindichs de la cort hagen entrevengut a supplicar per deliurarlo de la persona del Illustre Primogenit e per defensions de constitucions de libertats en forma de supplicacio per les dites XV persones o major part en virtut del dit poder dat per lo concell general declararen que no es dubte algu que lo dit mossen Sampso e los altres sindichs de la dita cort que sien o son stats elets per los diputats en lur consell son be stats elets com a sindichs de aquesta ciutat e lo dit mossen Sampso e los altres sindichs de la dita cort a cascun de aquells elegits per los diputats o concell han pogut entrevenir en lo concell de diputats per aquesta ciutat e com a sindichs de aquella ab lo dit mestre Marti Pere ensemps e sens aquell o en aquells fets e per aquella matexa causa per la qual mestre Marti fou elet e trames removent tot contrari e dubte. Item declaren que pus que la questio de la ciutat de Barchinona es finida e es cobrada apoca del mercader del forment e la cort es hauda finida e licenciada la tramesa o sindicat de mossen Sampso e de sos consindichs es hauda per finida e extincta per tot lo passat mes de juliol salva empero tota potestat o descendencia qui romandra puga al dit mossen Sampso e als altres consindichs seus de la dita ultima cort en virtut de aquella comissio feta per la dita cort als diputats e salva quel dit mossen Sampso puga continuar e sie conseller dels deputats e los substituits de aquell segons la eleccio de aquell consell feta per los diputats en persona del dit mossen Sampso e substituits de aquell la present declaracio en res no prejudicant ans aquella eleccio e substituits en tot confirmant segons per lo concell general es fet e confirmat e declarant que stant e entrevenint lo dit mossen Sampso en lo dit concell de diputats stiga e sia com a sindich o missatger daquesta ciutat predit tan com sera en e per la intervencio de aquest concell e no pus avant sens empero que lo dit mossen Sampso ni menys substituit seu en lo dit concell no puguen demanar ne haver salari algu de aquesta ciutat per la intervencio del dit consell e a major cautela ne ha fermada apoca e fi en poder del notari a XVI dagost Mil CCCC sexanta hu.
Facte fuerunt predicte ordinationes et declarationes per prefatos honorabiles juratos et adjunctos dictis die et anno personaliter existentibus intus domum Consilii dicte civitatis presente me Nicholao Roca notario publico infrascripto et presentibus et ad hec vocatis pro testibus Michaele Castell sutore et Bartolomeo Ventello fusterio civibus Gerunde.
Presens translatum fuit sumptum ab originali nota instrumenti de premissis recepti in posse mei Nicholai Rocha notarii publici Gerunde fuit cum ipsa nota comprabatum per me ipsum notarium hec propria manu scribentem et fidem facientem signumque artis notarie meum opponentem.

1 DE MARZO, 1461

1.° DE MARZO.

En este día se acordó anticipar tres florines a cada uno de los alistados en el ejército que se hallaba en Fraga, y se recibieron, o despacharon las siguientes cartas:

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ja per altres quascu de nosaltres vos ha scrit com per letres dels diputats de Arago e per altres particulars letras (el occitano hace el plural en as, como en castellano) som stats certs que la Senyora Reyna per manament del Senyor Rey es partida la via de Morella per delliurar la persona del lllustrissimo Primogenit nostro (nostre; nuestro) e ab aquell ensemps fer la via de Barchinona e retrel en libertat en poder vostro (vostre; vuestro). Are senyors perquo siau mes certs de la dita liberacio vos trametem una letra del Senyor Rey dressada a mi don Johan Dixer la qual ha portada un gentil hom quis nomena Berenguer de Jassa embaxador per lo Senyor Rey a mi dit Johan trames. E no obstant que en la dita letra del Senyor Rey mostra la dita liberacio encara mes afectadament en virtut de la crehença ho ha splicat lo dit Berenguer pregant afectuosament a mi treballas ab lo capita e ab vosaltres senyors que aquest exercit no passas de aquesta vila en forma que carrech nos pogues donar pus la libertat del lllustrissimo Primogenit teniu en ma. Empero havem tengut consell e havem acordat no obstant lo manament per vasaltres fet de passar avant de consultar a vosaltres e aturar en aquesta vila fins per la resposta vostra serem avisats la qual vos pregam molt prestament nos sia tramesa. Axi mateix senyors per altra vos havem scrit com aquesta gent se donave es planie pendre algunes coses de menjar e conexem tots que summa necessitat los ho fera fer car hom veu que per los mes de aquells pagades les armes poch los ha sobrat e per tant vos tornam pregar per la honor vostra o per tornar o passar ells sien socorreguts per una mesada car altrament veig gran perill de gran guast e insult lo qual no seria en ma nostra poderlo tollerar. E trametemvos la letra que lo dit Senyor ha feta al dit don Johan. E si algunes coses ordonareu som prests a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a XXVIl de febrer any CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti. - Priesto a lo que ordoneys Johan senyor Dixer. (Johan senxor Dixer; Juan señor de de Híjar escribe a veces mezclando romance aragonés, similar al castellano, con el occitano.)

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Poch apres vos hagui scrit e spatxat correu de e per una letra que rebut havia dels diputats del General del regne Darago (Había General en reinos de Valencia, Aragón, Principado de Cataluña, Perpiñán, etc) sobre les noves quis dien de e sobre la liberacio de la reyal persona del Senyor Primogenit ab hun treslat que de aquella vos he trames he rebut hun gentil home appellat Anthoni don Elfa ab letra dels reverent e magnifichs senyors mestre de Muntesa e visrey de Sicilia los quals ab sa letra me referman la dita nova em dien com som partits ab la Senyora Reyna per desliurar lo dit Senyor perquens pregaven que nos passas mes avant nes fes novitat alguna de la que feta havia de esser entrat en Fraga e en lo dit regne de Arago als quals jo he respost per lo dit gentilhom metex de la qual resposta e letra de aquells vos tramet translats ab la present. E perque so avisat que los diputats del dit regne de Arago deuen esser ab mi dema per tot lo jorn creu jo per fer querela e querimonia de la apprensio per mi feta de aquesta vila e castell e encara per la entrada que jo he feta en lo dit regne. Haure a molt gran pler que no obstant que ab lo consell que jo tinch qui es la menor part de aquell per vosaltres a mi donat vos placia scriurem ab correu volant e prest com e en quina manera als dits diputats de Arago se deu respondre e satisfer si del que dit es ells parlen. Axi mateix perque vist e ben regordat lo siti e disposicio de aquesta vila e encara del castell de aquella en mon consell segons scrit vos he per altre es stat deliberat e provehit de capita e encara de doscents cinquanta homens e de e sobre la provisio per aquells necessari fahedora per temps de dos mesos la qual parlant parlant se es trobat esser mester fins en summa de mil florins o en torn e axi es stat consellat e delliberat per lo dit consell que de les dites coses se fes recort e memorial e aquell vos fou trames perque sobre la provisio fahedora e bestreta de aquella per vosaltres mils se deliberas attes que en Johan Ferrer ni altri de fer tant gran bestreta no havia comissio. E encara per les noves quis continuen sobre la liberacio del Senyor Primogenit per la qual la present empresa feta nons es vist fahedor passar a tant grans despeses sens que primer sobre aquells per vosaltres fos desliberat e a nosaltres scrit. E per ço vos tramet ab la present lo memorial o recort del qual aci jo nom retinch original ni translat perque si per vosaltres fer es deliberat placiaus trametrem lo dit memorial. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda e custodia. En la vila de Fraga a XXVIl de febrer del any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. La present sera per avisarvos com la nit passada una hora apres mige nit he rebut correu ab letra dels diputats del General del regne de Arago ab la qual so avisat segons per aquella veureu de la qual vos tramet translat interclus ab la present. E jatsia lo contengut en la dita letra al parer meu tots nes (o nos; pasa a ens) ne degam alegrar per esser nova significant lo que desijam e per que la empresa es feta pero jo creure que obrare segons per vostres reverencies noblesa e magnificencies a mi sera scrit e ordonat. E la Sancta Trinita vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI. 

Occorrem esser necessari siau avisats com per tota aquesta nova per la qual vos tramet lo present correu jo no stich ne stare exequtar les coses delliberades segons ab letra mia derrerament feta sou stats avisats. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Al molt noble baro molt magnifich senyor e car frare lo senyor comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble magnifich senyor e de nosaltres car frare. Haveu sabut la partida de la Senyora Reyna e de nosaltres que la acompanyam a aquest mati havem sabut la novitat feta por la magnificencia vostra e per don Johan Dixer de comissio vostra en Fraga la qual sab nostre Senyor Deu nos plaguera fos per fer no solament per lo interes e reputacio de la Majestat del Senyor Rey mas per lo respecte del Principat de Cathalunya e de vostre interes e del Senyor don Johan Dixer vostra noblea majorment essent les coses en aquesta disposicio pero algun tant vos scusa esserse feta la dita novitat ans de saber la partida de la dita Senyora Reyna que va per delliurar lo lllustrissimo Senyor Princep e conduhirlo personalment a Barchinona per donar e metrel en poder del dit Principat e no contrastant siam certs que pux haureu sabut la dita nova cessareu de totes novitats. Per los dits respectes e per lo molt que en vos nos va havem deliberat avisarvos que gens per aço nos altera lo proposit dessus dit e per pregarvos que novitat pus avant nos faça car seria causa forsa de fer dan en aquests afers los quals per gracia de nostre Senyor Deu e no per nostres merits stan en punt de tots repararse e tornar al primer stament e per mils informar de tot vostres magnificencias vos trametem Anthon don Elfa al qual donareu fe e crehença com a la persona nostra e per ell nos respondreu de vostra intencio. En Fuentes a XXVI de febrer - any LXI. - A vostra ordinacio prests lo mestre de Muntesa lo visrey de Sicilia. (Fuentes de Ebro)

Als molt reverent noble e magnifichs senyors los senyors mestre de Muntesa e visrey de Sicilia.
Molt reverend noble e magnifichs senyors. Una vostra letra he rebuda dada en Fontes (Fuentes de Ebro) a XXVI del present la qual letra vos responch que jo ignor que per mi e lo magnifich don Johan Dixer per comissio mia sia feta novitat alguna majorment que de res que per nosaltres fins en la present jornada sia stat fet la Majestat del Senyor Rey sia en res ni per res interessada ni del que es fet fins aci se puxa pretendre per algu interes de la corona reyal ne axi poch del Principat de Cathalunya del dit don Johan e de mi. Del que per vosaltres es avisat sobre lo desliurament e liberacio de la reyal persona del lllustrissim Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera fahedora rest molt alegre no solament per la leticia e consolacio del dit Senyor Primogenit mes encara per lo repos de la Majestat del Senyor Rey qui vehent lo dit son fill Primogenit per mals consells e falsos testimonis pres e oppres nos poria ni devia creura sa reyal corona no portar passio e tristor infinida. E per semblant per lo be avenir de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimos fills seus e encara benifici inmens del Principat de Cathalunya regnes de Arago e Valencia e altres terres del dit Senyor sens gelosia alguna que jo haja per res que haja fet la exequcio de la dita liberacio desliberada seguir e exequtar nos dege e aço per lo que dit es dessus. Regraciantvos quant en mi es vostre bon avis e letra de aquell per lo que dieu queus va molt en mi com me pregau e diheu dequiavant pus novitat fassa com dit he e es que jo face en aquesta empresa. Jo per novitat non he que sie de aquelles qui vulgarment son dites novitats pero si dir ho enteneu per jo passar avant ho no dichvos que ab mon exercit so aci per lo dit Principat per assistir al proces de sometent per part del dit Principat iniciat instat e prosseguit ab sagrament e homenatge de star a ordinacio dels diputats del dit Principat e consell a aquells en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat e axi a mi no es en facultat de star e anar sino segons per part de aquell sera instat e request fentvos certs que de res que fos en libertat e facultat mia pus liberalment que algun altre vassall de la Majestat del Senyor Rey jo seria prest de exequtar pus servey fos de sa Majestat e pler de vosaltres los quals la Sancta Trinitat continuament tinga en sa proteccio e guarda. En la vila de Fraga a XXVII de febrer Mil CCCCLXI.

(Cartas en aragonés, lengua aragonesa):

Al noble amado consellero e majordomo don Johan senyor Dixer.
El Rey.
Don Johan noble amado consellero e majordomo nuestro. Por nos vos fue scripto en estos dias passados de la vila de Alcanyis en la forma que viestes por nuestra letra a la qual por vos fue respondido bien. Creemos que si algo es stado fecho por vos vos siays movido por la afeccion e zelo que haviays a la delibrança del lllustrissimo Principe don Carlos nuestro fijo pero es la verdat que ayer miercules a gran instancia e supplicacion de la Illustrissima Reyna nuestra muy cara e muy amada mujer e assi mesmo de los diputados e otros grandes del regno e encara de los jurados ciudadanos e universidat de aquesta ciutat de Saragoça por nos fue acordada la delibrança del dicho Principe nuestro fijo e por dar obra con efecto a la exequcion de aquella de continent la dicha lllustrissima Reyna nuestra muy cara muller partio la via de Morella por constituhir la persona del dito Principe en plena liberdat e hir con el ensembre a la ciudat de Barchinona por los quales nos son stados fechas diversas instancias e supplicaciones sobre aquesto. E pues cessa la causa que fasta aqui vos ha movido esnos visto seyer complidero a la honor vuestra de mas insistir que otras novidades se fagan car vos faziendolo assi siempre vos tendremos en aquella stima e reputacion que siempre tovimos a don Johan que Dios haja vuestro padre e apres muert suya a vos car del contrario lo que de vos no se spera segunt quien vos soys e de la casa que devallays no se vos poria seguir sino gran nota e cargo. E porque mejor siays instructo de la volundat nuestra sobre aquestos fechos Berenguer de Jassa va a vos por el qual de aquella sereys mas largament informado. Dada en Çaragoça a XXVI dias de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johannes. - A. Nogueres prothonotarius.

Al muyt noble senyor don Johan senyor Dixer.
Muyt noble senyor. Porque sabemos havreys consolacion vos certificamos que oy data de la present el Senyor Rey con gran liberalidat ha deliurado al Senyor Principe e lo ha mandado posar en libertat donde le placia. E de aquesto se ha feyto grandes alimares aqui. Et de continent son partides la Senyora Reyna e lo senyor Archabispe el visrey e otros por deliurar el dito Principe. E encara todos desembre (ensemps; ensemble; juntos; ensamblar) yrse en aqueste Principado primo a Lerida e dalli a Barçalona.
E assi pues lo por todos deseado es obtenido rogamosvos que innovidades algunas no se fagan porque no fuesse occasion de desturbio en los negocios. E sobre aquesto scrivimos a los capitanes e conselleres e prestament haureys axi embaxadores por part de aqueste regno por notificarvos lo sobredito e otras cosas. Pero porque aquellos no iran tan prestos fazemos el present correu porque tomeys consolacion de aqueste negocio. E sea nuestro Senyor Dios vuestra guarda. De Çaragoça a XXV de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - A vuestro honor prestos los dipputados del regno de Aragon.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors per letres que son vengudes vuy a set del present al comte e a don Johan Dixer les quals vos son trameses sebreu com la Senyora Reyna es anada per la liberacio del Senyor Primogenit. Es cosa quens ha molt alegrats e es ver stant jo sobre dinar mes vengut un gentil home daquesta vila dient com ell ha letra de don Johan Delriu dien com lo Senyor Rey fa molt preparatori de gent ço es la justicia per una part e lo governador per altra e mossen Guerau Despes per la via de Ribagorça per altra e aço per soccorrer aquesta vila. Es ver havem parlat don Johan Dixer e jo he vista la letra veem es feta ans de ells saber nosaltres fossem dins la vila e per ço crehem mudaran dintencio mes don Johan e jo som dintencio quel anar avant es la salut daquests afers car nosaltres per raho no devem aturar fins tant lo Senyor Primogenit sie present ab vosaltres o ab nosaltres e si altres coses ordonau sera fet ab molta voluntat. De Frague a XXVII de fabrer. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Senyors. Per ço que lo vezcomte mon frare vos scriu en la present letra e per ço que lo capita vos scriu sabreu totes les noves solament vos tramet dintre la present algunes letres particulars perque sabreu algunes particularitats per spes en la letra de Miguel Homedes a la qual jo he respost e fet traslat la qual va dintra la present. Si mes li dege satisfer la saviesa vostra men scriga e sera satisfet en la forma que per vos sie ordonat. De Fraga a XXVII de febrer. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixer.

Al molt reverent e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell.
Molt reverent e magnifichs senyors. Vostra letra feta en Barchinona a XXI de febrer he rebuda a XXV ab aquella honor e reverencia ques pertany per la qual rest avisat la deliberacio feta per lo Principat en la liberacio de la persona del Senyor Primogenit e com algunes gents poch desijants la honor del Senyor Rey e la tranquillitat e repos de aquest Principat voldrien empatxar e perturbar la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e encara deliberarien entrar en aquest dit Principat per dampnificar aquell e per ço ha necessari lo dit Principat e ses gents star preparades signantment les que son en frontera com es aquesta comanda e per tant me pregau vulla fer preparar les gents de aquella qui sien per fer armes en tal manera que occorrent alguna necessitat sian previstes e dispostes pera fer en tuicio lur o del dit Principat ço que la exhigencia del cas requira. Notificant a vostres reverent e magnifiques senyories que de continent sentides e sabudes les diferencies subseguides entre la Majestat del Senyor Rey e lo dit Principat
prenent eximpli de Tortosa he fet metre en orde e en punt lo millor ses pogut aquesta vila e lo castell e de jorn e de nit les guardes be ordonades en tal manera que jo he sperança en nostre Senyor Deu que aquelles nom seran levades ne toltes per gents enemigues del dit Principat que nom cost la vida e tot quant tinch. Quant tocha a la mia anada aqui per lo present me deveu haver be per scusat vist lo gran carrech que en aquestes parts me donau attes que so en frontera e de ma anada aqui no sen poria seguir molt fruyt e de ma absencia sen poria seguir hun gran dan. E sia la divina Providencia en vostra custodia e guardia. Dulldecona a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Prest a tots vostres manaments fra Johan Ram comanador Dulldecona.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Vuy he rebut lome que havia trames a Valencia per manament de vostres reverencies lo qual en presencia dels honorables procuradors de aquesta ciutat del que ha trobat e ha pogut saber me ha feta la relacio seguent ço es que partint daci quant fonch a Trayguera e a Sant Matheu no troba ques fes alguna novitat ne preparatori o provisio darmes ne de gents ne de altres coses e quant fonch a Vila Reyal troba alli lo gobernador de la Plana lo qual parla ab los jurats e prohomens de la dita vila e hoy dir quels havia dit que sabessen quines ne quantes armes se trobarien en la dita vila e stant axi veu venir en aquella set besties ab carregues en les quals ne havia quatre carregues de passadors e XVIII spingardes e sach de polvora e dos sitis de bombardes les quals coses portaven moros per al castell de Morella. E apres de aço lo dit home tira a Valencia e no troba per los lochs del cami que si fes preparatori de gents ne de armes e quant fonch a Valencia sabe quel gobernador de Valencia portava don Johan de Beaumunt pres a Xativa lo qual de un loch prop Valencia vingue a la dita ciutat e micer Jacme Aguilar vingue ab ell lo qual dit governador vingue a parlar ab los jurats e despres que per part del Senyor Rey ampra la ciutat que li fessen aquella valença quel dit Senyor Rey e no sen pogueren concordar e que hoi dir al dit micer Jacme Aguilar que los jurats e consell ho erraven de no fer missatgers al Senyor Rey car ell sabia la voluntat del dit Senyor Rey que si ells hi tramatien missatgers el supplicaven de la liberacio del Senyor Princep que ell lols donarie. E mes diu que en la dita ciutat no ses feta alguna provisio darmes ne ordinacio de gents e que la gent comuna e lo poble tots han gran voluntat en lo deliurament del dit Senyor Primogenit e que no entenen en res contrestar en la dita liberacio. Diu mes que es certament informat que lo comte Doliva es stat emprat per lo Senyor Rey e li ha oferta valença de cent rossins e gent de peu la que pora e per semblant mossen Pero Sanxis de Centelles e don Johan de Proxida e mossen Caroç e mossen Johan de Vallterra o altres li han oferta valença mas nos sab cert de quants rossins e aço es lo que lo dit home ha sabut e referit ab jurament lo qual per causa de les grans pluges que son stades e dels rius no es pogut abans venir. Mossenyors lo comenador de Uldecona ha feta resposta a la letra que vostres reverencies li han tramesa la qual resposta vos tramet ensemps ab la present certificantvos mes com aci ha un home ciutada de aquesta ciutat home savi e de bona discrecio qui ha molt bona voluntat en la exequcio de les coses provehides sobre la liberacio del Senyor Primogenit lo qual es home molt aparentat en lo port de Morella e ha grans noticies amistats e conexences en aquell e sab totes les provisions que son en aquella terra e tot lo que les gents darmes quey hiran hauran mester e es home per saberlos fer dar provisio e recapte de totes coses necessaries coneix tota aquella terra e tots los passos e entrades de aquella e hon les gents se poran retraure e collocar e encara la entrada e entrades de la vila e castell de Morella e donara tota bona endreça en los dits fets de les quals coses los honorables procuradors de aquesta ciutat han hagut per bo e consellat que jou scrigues a vostres reverencies per ço com vehen lo dit home abil e dispost pera les dites coses. Perque mossenyors de aquells vos certifich e si vostres reverencies volran quel dit home vage aqui per ço que vegen la disposicio de aquell e coneguen per ell matex lo que sabra e pora fer en les dites coses scrivenmen car ell sera prest de anar aqui per darvosne plena informacio e sens dupte vostres reverencies hauran plaer de ço que aquell los dira o del que veuran e conexeran en aquell per quant es e que sabra fer en Ies dites coses si lin es donat carrech. Mes mossenyors per causa de algunes despeses que he hagudes fer aci axi en los oficials que he fets anar a mar per fer manament als patrons de les fustes que no partesquen daçi axi com mes stat scrit com per tramesa domens per ordiuacio vostra en algunes parts vos sopplich vullau scriure al receptor daquesta ciutat que bestrague aquelles quantitats que per pagar les dites despeses e altres fetes e faedores per manament vostre seran necessaries. E altres coses al present no occorren sino que vostres reverencies me rescriuen e manen tot lo que plasent los sie. Los quals tingue la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors. - Lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Aquesta ora he rebut correu de Morella ab letra del home quey tinch feta dijous prop passat a les sis hores de nit e havia esser aci ahir divendres a dues hores apres mig jorn diu no es pogut plegar a la ora per les moltes pluges que son stades. Scriume com a la dita sisena ora de nit del dit dijous entraren en Morella dos correus los quals han portat nova com Io Senyor Primogenit es desliure de la preso o han toquat campanes e feta professo per la sglesia e los del castell cridant alegria. E mes scriu que ahir que era divendres devia muntar la professo de la vila al castell e axi devallar lo Senyor Primogenit del castell e mes que la Senyora Reyna devia esser alli ahir divendres. No scriu de la forma e manera del dit deliurament ne ques deu fer apres ne daltres coses crech per ço com en la dita hora que feu la letra no havia havis. De les coses que apres sabre nescriure a vostres reverencies axi com pus prest pore. E altres coses fins aci no puix scriure com de mes no sia estat avisat. Certificantvos com lo dit correu a bocha compta que no parti de Morella fins divendres proppassat a les VIII ores de mati per la molta pluga e neu que diu feye e compta mes quel Senyor Primogenit era ja devallat del castell e posava en la casa de micer Ram e que era vengut a la sglesia a hoir missa e que en aquella ora entra la Senyora Reyna e parlaren en la sglesia. Nosaltres crehem segons la manera queu recita que debia esser la Senyora infanta ab tot que ell se referma que era la Senyora Reyna e axi diu ques parti per venir a la present ciutat. E per saber milor la veritat de les dites coses a consell dels honorables procuradors daquesta ciutat he trames home propi ben discret per haver e portar plena informacio de aquelles e de tot lo que saber pora. E manaume mossenyors tot lo que a vostres reverencies plasent los sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVIII de febrer a les VIII ores de mati del any Mil CCCCLXI.

Lo correu portador de la present partex vuy que es dissapte a les X hores ans de mig jorn ha esser aqui dema qui es diumenge a dues hores apres mig jorn. E darli heu deu florins corrents si complex. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de votres grans reverencies Pere Jorda deputal local de Tortosa.

Perque la gent de peu la qual es desdinerada e lo sou los era ja reduhit e diminuit als sis florins et cetera no sia forçada per necessitat fer coses indegudes es deliberat esser bestret a cascun home de peu dels qui son en Fraga o ab lo capita tres florins corrents exceptats los capitans de cinquantenes als quals no sia res donat pero que presten nova seguretat aquells a qui sera bestret de servir lo mig mes.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per quant nos havem fet capita de cinquanta homens de peu de aquells qui son aqui lo honorable En Guerau dez Palau donzell lo qual vos remetem aqui vos pregam e encarregam lo hajau per recomenat que ell es tal persona qui es apte en semblants actes e mostrarho ha experiencia axi com mostrat ho ha en los actes en que ha entrevengut. Dada en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Als molt egregi nobles e magnifichs senyors lo comte de Modica capita general vezcomte de Rochaberti e don Johan senyor Dixer en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi nobles e magnifichs senyors. Vuy primer dia de març es attes vostre correu ab letres vostres de XXVII del passat ab les quals nos certificau de la nova que haveu de la liberacio del Senyor Primogenit e de les letres que sobre aço haveu rebudes axi del Senyor Rey com del mestre de Muntesa e visrey de Sicilia e dels diputats de Arago e altres persones. E havem vista la deliberacio per vosaltres feta de no passar mes avant de aquexa vila la qual molt loham car segons haureu vist per correu que jaus havem trames tal es nostra deliberacio e voler ço es que entes no fos procehit ne enantat pus avant pus per gracia de nostre Senyor Deu los afers tenen cami de pervenir a la desijada fi de la liberacio del dit Senyor Primogenit e de tota tranquillitat e repos. Avisantvos sobre aço com de home que teniem en Morella havem avis que divendres proppassat lo dit Senyor Primogenit fonch tret del castell ab la professo de la vila qui hi munta ab grans alegries e axi lo dit Senyor Primogenit devalla en la vila ab tota libertat e que de continent ensemps ab la dita Senyora Reyna devia partir e venir aci dreta via. Puys donchs a nostre Senyor Deus ha plagut axi be dispondre lo negoci placiaus que novitat alguna no sia feta mas que pacificament e quieta stigau en aqueixa vila ab tot lo exercit axi com per altres letres scrit vos havem e aço fins tant que altrament vos sia scrit. E per quant nos avisau que la gent de peu es desdinerada que per ventura seria occasio de fer algunes coses indegudes vos certificam es delliberat esser fet socorriment a quiscun home de peu de tres florins ultra lo que ja tenen. Perque vos placia provehir que la dita gent sia refrenada de pendre en dampnatge res de algu en manera que en aquexa vila no romangue querela sobre aço. E al que dehiu vus digam nostre parer sobre la resposta fahedora als embaxadors del regne de Arago fins tan querela de la intrada per vos feta en lo regne e en la vila de Fraga et cetera es nostre parer que facilment los pot esser respost com a vos senyor comte ab les gents de aquest Principat seguint lo veguer de Barchinona en virtut del proces de sometent fet per prosseguir la liberacio de la persona del Senyor Primogenit ha convengut fer aquella via que era vist esser necessaria a pervenir a la fi de la dita liberacio e que axi vos ha convengut intrar en la dita vila de Fraga no ab ma hostil ni es stada vostra intencio de damnejar algu de la dita vila ne del dit regne de Arago puys a la prosecucio del dit negoci no hajau prestat impediment. E axi per obra es stat vist com plenament e pacifica hajau stat en la dita vila sens dan ni molestia de algu. E si algun tal dan es stat donat per algu del exercit direu que sou prest de strenyer aquell o aquells del exercit qui fet o donat lagen a la deguda esmena o satisfaccio axi que no serie loch de greuge a querela alguna. E daqui avant poreu dissentir a totes protestacions que sien fetes sobre aço. En lo fet de la capitania del castell la qual haurieu deliberat esser comanada a mossen Torrelles remogut En Renart qui primer hi havieu deputat vos significam esser nostra intencio que per quant lo dit Renart es aqui en nom de aquesta ciutat que tant compren per attendre a la honor de la dita ciutat volem que non sie remogut mas que ensemps ab lo dit mossen Torrelles nou prenga a molestia car al sguard de aquesta ciutat quis vulla que en nom de aquella li sia dat en companyia no li es sino molta honor. Hans plagut molt veure la resposta per vos Senyor don Johan feta an  Gabriel Homedes de Çaragoça vostre servidor en la qual vehem com haveu parlat com a cavaller e qui degudament amau la vostra honor e de aquest Principat ço que molt vos agrahim. Del fet del forniment del castell del qual nos haveu trames memorial es nostre parer que sobresegau en fer aquell fins per nosaltres scrit vos sia. De continent nosaltres trametrem aqui En Johan Ferrer diners per fer la bestreta e soccorriment volran haver e pendre ab obligacio e seguretat de servir XV jorns ultra les dites mesades. Per desempatxar prestament lo correu havem feta la present comuna resposta a tots tres vosaltres ensemps. Ab tant molt egregi nobles e magnifichs senyors sia vostra guarda la Sancta Trinitat. Scrita en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCCLXI. - A. P.
abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt honorable mossen En Pere Ramon de Vilanova.
Molt honorable mossen. Nosaltres per servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e repos e benefici de aquest Principat de Cathalunya havem entes e continuament entenem en pacificar totes gents de aquest Principat e en tolre e levar totes diferencies que entre aquells sien e assenyaladament nos es molt a cor levar la diferencia que es entre vos e fills vostres de una part e en Gerona e mossen Galceran Oliver de la part altra. E sobre aço desigam molt parlar e comunicar ab vos. Perqueus pregam quant mes afectuosament podem que vista la present vullau venir fins aci ensemps ab los dits vostres fills per parlar ab nosaltres per la dita raho certificamvos com a requesta nostra per lo regent la vegueria de aquesta ciutat es fet e atorgat guiatge a vos e als dits vostres fills perque liberament puixau venir star e tornar. Tornamvos donchs pregar vulgau en totes maneres car per nosaltres son pensats expedients per los quals Deus volent sens carrech de algu se pora levar vostre negoci o aquell posar en alguns bons termens e tals que seran servici a nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e ensemps ab los altres qui son ja quietats redundaran a benefici e repos de la terra la qual cosa que sia per vos attesa ultra quen fareu lo degut vos haurem a complacencia molta. Dada en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.