19 DE MAYO. Pena de mort. + bendejats, exellats en Sardenya.

19 DE MAYO.

En la sesión de este día, después de votar según costumbre, se tomó la deliberación que sigue.

Recensits los processos fets contra los delats presos en la cort del honorable veguer de Barchinona fou deliberat per los diputats e concell representants lo Principat de Cathalununya que attenent que los honorables En Bertran Torro En Johan de Mijavila Narnau Starit ciutadans Marti Çolzina Pere Comes Jaume Perdigo sabater e Anthoni Abello causidich son stats concitadors e principals adjutors de fer e tractar conspiracio tumults concitacio e sedicio per les quals la capitulacio e leys de la patria eren totalment pervertides e destroides. E encara los diputats e concell ço es les persones de aquells eren posades en tant gran perill e destruccio e encara aquesta insigna ciutat e tot lo Principat de Cathalunya era posat en perill de total destruccio e ruina. Les quals coses redunden en tan gran deservici de nostre Senyor Deu de la Majestat reyal e total destruccio de la dita cosa publica. Lur parer e vot es que los dits Bertran Torro Johan de Mijavila Marti Çolzina e Jaume Perdigo qui son stat principals coadjutors de les coses dessus dites hajen consemblant pena que han haguda mossen Francesch Pallares e En Pere dez Torrent ço es assaber que tots quatre muyren ço es los dits Torro Mijavila Çolzina ofegats en la preso e trets a la plaça del Rey e En Perdigo penjat per la preso avall. Los dits empero Arnau Starit Pere Comes e Anthoni Abello que sien bendejats e exellats en Sardenya on hajan star per trenta anys. E si contrafahien al dit bendejament o excellament ara per lavors los donen sentencia de mort e no resmenys tots los bens que vuy posseexen e per avant possehiran sien confischats al General de Cathalunya.

(Pena de muerte, ahogados en la prisión + exilio de Arnau Starit, Pere Comes e Anthoni Abello, Abelló )

Para llevar a efecto estas deliberaciones, fueron nombrados unos comisionados, con intervención de la ciudad de Barcelona, acordando los mismos individuos del Consejo con otras varias personas eclesiásticas, que se hiciese saber todo lo obrado en tales asuntos a las universidades y estamentos del Principado, (cuyas cartas se encuentran más adelante,) salva empero la opinión de los nueve individuos encargados del asunto de las banderas.
En la misma sesión, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Als honorables e savis senyors los consellers de la vila de Berga.
Honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda per los honorables En Rafael Noguer e Pere Andreu de Sorribes e hoyts aquells a ple sobre les coses que per part de aqueixa vila nos han explicades vos responem que de totes les coses que fins aci han occorregut vos havem certificats ab nostres letres com aquells quin sou be mereixedors per la bona voluntat que teniu en la conservacio de les libertats e cosa publica del Principat. Quant a les coses demanades volem siau certs que decontinent lo capita partira e sera en camp e socorrera alla on la necessitat volra e podeu confiar que entre les altres aqueixa vila no sera obligada. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XVIIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del
General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En dicho día los señores Diputados recibieron las siguientes cartas.

Als molt magnifichs e honorables diputats de Barchinona e Principat de Cathalunya en Barchinona sia dada.
Molt savis e excellents pares e governadors nostres e de tot lo Principat de Cathalunya e molt honorables senyors. De vostra excellencia havem reebuda una vostra letra la qual fonch reebuda dissapte a XV del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos sobre hoyda a dir que en la vila de la Selva se haurien fetes algunes ampres axi generals com particulars. E perque vostres alteses sien mills informades e notificades de la dita letra e de totes les coses com son passades fins a la present jornada primerament deu saber vostra altesa que en aquesta vila de la Selva no si fan negunes ampres generals ni particulars ni sentim res que ampres se facen ni del senyor nostre may nons ha amprats de res que siu fa ja tenim delliberada la resposta que li farem. Perque molt excellents
senyors axi com aquells fidelissims e bons cathalans que volem esser si nosaltres sentiem algun aiust ni altres coses per nosaltres vos serian notificades. Si donchs nos fahia que nosaltres nou sentiem lo qual nons ho pensam. Dada en la Selva diumenge a XVI de maig. - Los jurats de la vila de la Selva e conçell lur recomanants nos a vostres excellents savieses.

Als molt honorables los senyors de diputats del Principat de Cathalunya sia dada dins Barchinona.
Molt egregis senyors.
De part de vostra gran senyoria havem reebuda una vostra letra esta nit passada que si a les nou hores a nos presentada e aquella legida e entesa vista la present havem feta resposta per aquesta present. Primerament dient e avisant vostra senyoria com esta en veritat que lo senyor archebisbe e lo senyor don Joan comte de Cardona e administrador del comdat de Prades son venguts a parlament abdos a soles en lo terme de Pradell (de la Teixeta?). Que es ni de que no sabem. Aço es stat vuy ha vuyt dies. Item apres havem sabut que lo bastard de Cardona ampra gent per fer ajust que vol fer ni que no nou sabem. Item apres havem sabut que ara dijous passat lo dit senyor archebisbe de Tarragona ha fet tenir consell general de tots sos lochs del archabisbat dins lo loch de la Selva (del Camp) e dihen que empre de diners e de gent. Que vol fer ni que no nou sabem. Item mes avant havem sabut e vist com una galiota de Eyviça dies ha que va tots jorns de Tamerit (Tamarit, Tarragona, no puede ser Tamarit de Llitera) fins al cap de Tortosa e no fa enug a negu que hom sapia e dien que la dita galiota se te per lo dit senyor archabisbe e que lo dit archabisbe speren per passar lo Eviça ab la dita galiota. Al present no sabem pus que a vostra senyoria hajam scriure sino que suplicam lo
omnipotent Deus ques (queus) tinga en la sua guarda e proteccio Amen. Feta en Cambrils disapte a XV de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Los jurats e prohomens de la vila de Cambrils quis recomanen a vostra senyoria.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables e de gran providencia senyors. Vuy dada de la present se son publicades per los lochs acustumats de aquesta vila de part de la molt alta e molt Excellent Senyora Reyna tudriu dues crides successivament la una apres de laltre ab permissio o manament del honorable veguer de aquesta terra de Rossello e en la sua cort registrades e per que ha aparegut a mi era molt necessari esser vosne tramesa copia per lo contengut en aquelles per ço he request lo dit veguer en virtut del sagrament e homenatge per ell prestat de obtemperar a les requestes del General per obtemperacio de dit homenatge ha consentit e menat esser dada a mi copia de dites crides la qual interclusa dins la present vos tramet per ço qui aquelles vistes e regonegudes vostres grans reverencies nobleses magnificencies e providencies puguen provehir e deliberar en ço que ben vist los sia. E per lo present molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors nom occorre als a dir vostres grans reverencies nobleses magnificencies e providencies manen de mi lo que plasent los sera les quals la Trinitat individua tinga en sa proteccio e continua guarda. Scrita en Perpinya a XVII de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
Senyors lo parer dels honorables consols de aquesta vila e de altres era que per aquest cas yo devia fer correu volant e per que no he tal comissio he duptat en ferho sol crech fare per la tramesa de la present avantatge haureus a gracia per relevar me de tals duptes e perplexos que en tals cassos yom poria trobar me vullau rescriure. Ja yo trobantme en tals o semblants cassos com me regire de fer correu o altres despeses per endressa e expedicio dels afers al portador de la present qui es Nandreu Jalabert calsater de aquesta vila fos avantatge per bona endreça de aquesta e per esser aqui la hora concordada ço es vint e cinch sous placieus fer lo hi donar aqui. Parteix daci
vuy a VIII hores de nit e sera ab vosaltres dimecres la hora. - Prest a vostres manaments Pere Andreu diputat local.

Incluía la carta que precede, copia de los dos pregones a que aquella se refiere, y cuyo contenido es como sigue.

Ara ojats queus fa a saber la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya etc. A tots e sengles comtes vezcomtes barons nobles homens vervessors cavallers donzells e altres qualsevol tenints y possehints viles castells lochs juridictions e terres per lo dit Senyor Rey en feu que com per conservacio e defensio de les persones dita Senyora Reyna e del dit Illustrissimo Primogenit pera repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada volrien attemptar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls e specialment de aquells que tenen per lo damunt dit senyor viles castells lochs juridiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen e posseeixen res en feu del dit Senyor que al vinten dia del present mes de maig sien ab la dita Senyora e ab lo dit lllustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona (olla) o lla on que sien armats e aparellats pera la dita Senyora Reyna e al dit lllustrissimo Primogenit aquell servey que a cascun de aquells per lo feu del dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algun en aço sera negligent o ramis (remiso) ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint feu en tal cas e tant necessari fall a
son Senyor. - La Reyna.

Ara hojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo senyor don Ferrando primogenit loctinent del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya etc. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e la servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se fassen alguns moviments de gents darmes lo que no poch redunda en grandissimo deservey de la dita Majestat reyal e dan del dit Principat e la
dita lllustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la exequucio de tals moviments vinga a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe reyal tots e sengles comtes vezcomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altre qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplament e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua que vinguen per reyalment e ab efecte servir la Majestat de la dita Illustrissima Senyora Reyna e del dit lllustrissimo
Senyor Princep e per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohicio (o probicio) de aquells lo qual guiatge dur tant longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e a disposicio e manament de la sua Illustrissima Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los lochs e vegaries en lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.

25 DE ABRIL.

25 DE ABRIL.

Reunido el Consejo con los Diputados, el oidor de turno y demás individuos, se hizo la siguiente proposición

Com la nit prop passada mossen Galceran Burgues de Viladecans regent la vegueria de Barchinona ha trets de la preso comuna de Barchinona En Marti Çolzina mercader Pere Comes specier e Nanthoni Abello causidich los quals son delats de molts legs crims e delictes dels quals se prenia informacio a instancia dels honorables consellers de Barchinona e los quals eren stats emparats per los dits consellers e dels quals per part dels deputats e consell se devie pendre informacio per certs deguts sguards havents respecte al servici de la Majestat del Senyor Rey repos tranquillitat e benefici del Principat de Cathalunya per la qual raho per part dels dits deputats e consell ere stada tramesa empara e o manament en scrits dreçant En Luis Pelat carceller de la dita preso que
tingues per emparats los dessus nomenats a instancia e part dels dits deputats e conçell per En Johan de Malda alias Albanell porter de la casa de la Diputacio lo qual feu relacio als dits deputats e concell qui en presencia lur de mot a mot feu scrita segons
se seguiex (segueix). Dient que la nit prop passada ans de la extraccio dels dits homens de la preso ell dit porter ana entre les VIIII e X hores de nit a la cort del veguer e tocha a la porta de la dita cort qui ix a la plasa del Rey en la qual troba En Johan Rafel cap de guayta lo qual dix al dit porter que volia e ell dix que volia En Luis Pelat per part dels diputats e consell. E ell respos que ell havia ja tocat a la porta e que li havien respost que lo veguer de Barchinona era dins e tenia les claus de totes les portes. E axi ell dit porter ensemps ab lo dit cap de guayta anaren a la porta major de la dita preso prop la volta e aqui tocaren e respongue un dels ministres de la preso dient que demanau. E lo dit cap de guayta dix aci es lo porter dels deputats e ell dit porter dix que ell era aqui de part dels dits deputats e concell e volia parlar ab lo dit Luis Pelat. E axi lo dit Luis Pelat isque a la finestra e demana al dit porter que volia. E lo dit porter dix que li volia donar certa cosa per part dels dits deputats e concell lo qual Luis Pelat respos que lo veguer tenia totes les claus e que no podia obrir. E axi ell dit porter replica al dit Pelat dient que devallas e que ho fes com se volgues car ell volia parlar. E lo dit Pelat respos que en manera al mon nos podia fer. E lo dit porter dix que si volia devallar sinon que ell sen tornaria e faria la resposta als qui lavien trames. En aço lo dit Pelat dix sperau vos un petit e a cap de poch lo dit Pelat dix aturau vos que ara obrirem. E axi lo dit veguer e lo dit Pelat ensemps ab los presos damunt dits e ab altre gent devallaren tots ensemps fins a la darrera porta del cap de la scala qui ix al pati o repla de la preso la qual porta obriren soptosament e tots plegats ço es veguer Luis Pelat e presos e altre gent isqueren de la dita preso e en aquest instant lo dit porter qui era a la dita porta del cap de la scala alargua la ma per donar la dita cedula al dit Luis Palat e alergant ley lo burç de la gent lo cuydaren lançar scala a avaIl. E lo dit Luis legi la dita scriptura e com la hague legida dix veus lo veguer qui sen mene los presos que aci son scrits dient si metria so o que faria e ell dit porter dix que fes ço que volgues car ell faria relacio de tot als lavien trames. E fet aço lo dit porter devalla la scala e troba encara baix al pati de la cort lo dit veguer ab altre gent e ell dit porter lexant lo sen torna a la casa de la Diputacio. E lo dit porter liura a mi
Anthoni Lombard notari qui en presencia del dit concell continui e scrivi la dita relacio translat de la dita empara o manament per ell liurat al dit Luis Pelat de la serie seguent. De part dels magnifichs deputats e conçell representant lo Principat de Cathalunya entrevenint hi la ciutat de Barchinona fets (occitano; feu, féu; haced) manament An Luis Pelat carceller del carcer comu de la dita ciutat que tenga per emperats An Marti Solzina En Pere Comes specier e En Jaume Perdigo sabater En Nanthoni Abello causidich e altres emparats per part dels honorables consellers de Barchinona lo qual manament se fa a instancia e per part dels dits deputats e concell.

Habiendo suscitado alguna murmuración entre los concurrentes la lectura de la proposición antedicha, tratóse de que sobre este asunto se pasara a votación, y examinada esta, deliberóse conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe dix que mossen Galceran Burgues de Sant Climent de Viladecans sia pres e portat a la preso de continent lavant li lo basto alla hon sera trobat e que li sia dada bona custodia e que sia feta justicia en sa persona e en sos bens juxta forma de la capitulacio et alias. E encara de tots aquells qui participi han hagut e entrevengut en lacte fet per lo dit mossen Burgues.

En consecuencia, mandaron los señores Diputados llamar al baile de Barcelona, y le requirieron en los siguientes términos.

Mossenyors los diputats e concell requeren lo honorable En Galceran Dortigues batle de la present ciutat de Barchinona que de continent executen la delliberacio feta per lo dit concell e passada per lo dit concell de la dita ciutat e closa per los dits deputats la qual es de la serie seguent. Ço es que mossen Burgues de Viladecans sia pres e portat a la preso etc.
Est supra in voto domini Vicensis episcopi. Habeatur ibi pro inserta.

Acatando el baile el requerimiento que precede, dirigióse, acompañado de tres individuos del Consejo y un conceller de la ciudad, a la casa de mosen Burgués, y como le encontrase en la calle Ancha, púsole preso en la cárcel común de la veguería, asegurándole con cadenas y grilletes.
Hecha luego relación de este acontecimiento, hubo entre los concurrentes diversos pareceres, y como se pasaran a votación este y otros asuntos, tomóse el siguiente acuerdo respecto a la confiscación de bienes de mosen Burgués.

Quant empero al altre cap de la confischacio de bens e derrerament de casa de mossen Burgues de Viladecans per ço com molts del dit concell eran del vot del dit Senyor bisbe e altres molts se referien al que seria deliberat per la ciutat de Barchinona los qui
eren del vot del senyor bisbe se reduhiren al parer dels altres. E per ço com entre tots bastaren en suficient nombre per acloure fonch conclos sobre lo dit cap de confischacio de bens e derrocament de casa quen fos fet so que la dita ciutat de Barchinona ne deliberaria.

Verificóse, en seguida de esta votación, otra relativamente a la necesidad de que se hiciesen diez galeras en Barcelona.

CXLVII, secret, Alfonso IV, fol 34, sin fecha

CXLVII. 

Secret. 2, Alfon.IV. Fól. 34. Sin fecha.

Memorial de les coses que en Nicolau …. paborde de Iviza deu dir e fer per part del senyor rey en cort romana. - Primerament precedens humils e degudes recomendacions al papa e saluts als cardenals los dara les letres de creença que sen porta en virtud de les quals esplicara e fara instancia per part del dit senyor en les coses devall contengudes entrevenintli frare Antoni de Fanno e en altra manera. Olzina secretarius. - Primerament com per conservacio de la cosa publica del regne Darago considerada majorment la cualitat e malicia del temps sia molt necessari que del arquebisbat de Çaragoça lo qual ha molts castells viles e altres temporalitats sia provehit a persona de gran stat e que sia disposta en guardar e defendre la cosa publica la honor e profit del senyor rey: lo dit Nicolau ensemps ab lo dit frare Anthoni de Fanno confessor del dit senyor e lo qual es estat trames en Roma e en tota altra manera instara e suplicara que del dit arquebisbat sia provehit don Gonzalvo Dixar persona de gran linatge e amigable en Arago e de assats providencia e lo qual sera ben abil axi en temps de guerra com de pau a preservar la cosa publica de tot perill e scandel: e dira sobre aço lo dit Nicolau totes coses profitoses per ben avenir del regne. Olzina secretarius. - Item com lo senyor legat per virtut de la la facultat donada a ell per lo san pare haja provehit del bisbat de Mallorques frare Galçeran Albert lo qual es estat ja consegrat e mes en possessio del dit bisbat e ha pagat la vagant e altres drets a la cambra e a noticia del senyor rey sia pervengut que lo san pare ha provehit del dit bisbat a mossen Gil Munyoz de la qual cosa lo dit senyor es molt maravellat car segons los pactes de la concordia novellament feta lo dit bisbat se devia donar a voluntad del dit senyor la qual es stada y es que lo dit frare Galçeran hagues lo dit bisbat e no lo dit mossen Gil per molts sguarts concernents ben avenir de la dita concordia: perque lo dit Nicolau suplicara e instara lo dit san pare e altres que revocada la provisio del dit mossen Gil sie declarat la provisio per lo dit legat feta en persona del dit frare Galceran esser canonica e deure sortir son degut efecte: e dira sobre aço lo dit Nicolau totes coses profitoses per ben avenir del negoci com la voluntad del dit senyor sia estada e es quel dit frare Galceran haja lo dit bisbat e dit mossen Gil haja beneficis a quantitat de dos o tres milia florins. Olzina secretarius . - Item com lo senyor rey haja los fets de mossen Darinyo quondam son secretari per los grans serveis que lo dit ha fets e de sos nebots e parents en especial recomendacio: lo dit Nicolau treballara ab gran instancia de part del dit senyor a totes confirmacions e altres coses que sajen a fer en cort romana en favor dels hereters nebots e parens del dit quondam secretari e en dara de part del dit senyor totes suplicacions necessaries. Olzina secretarius. - Item lo dit Nicolau de part del dit senyor fara instancia e treballara que aquell que los de Peniscola han trames en Roma sia prestament spaxat e obtingue del pare sant les coses que honestament demanara en favor dels de Peniscola en manera que haje en beneficis e altres coses don pusque viure. Olzina secretarius. - Item treballara lo dit Nicolau e fara instancia per part del dit senyor rey en los affers del bisbe de Valencia segons lo dit bisbe lin dara largament memorial e al dit frare Anthoni fon donat special carrech: e esplicara los grans serveis que lo dit bisbe ha fets e fer no cessa per los quals a instancia del dit senyor es stat provehit per lo legat del dit bisbat. Olzina secretarius. - Item lo dit Nicolau treballara per part del dit senyor rey en obtenir del papa certes gracies en favor de micer Guillem Ponç de Fenollet en dara de part del dit senyor totes suplicacions necesaries. Olzina secretarius. - Item lo dit Nicolau de part del dit senyor fara instancia e suplicara lo sant pare que confirme certa assignacio quel senyor legat ha feta o deu fer a Bertomeu Sillent scriva del senyor rey lo qual es entrevengut en los negocis de la concordia dels de Peniscola en paga e satisfaccio de certa quantitat quel papa olim Benet li devie e per los servirs que per temps de divuit anys havia fets lo dit Bertomeu. Olzina secretarius.

cxlviii-secret-2-alfonso-iv-fol-16-21-junio-1417

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_IV_de_Arag%C3%B3n

Retrato imaginario de Alfonso IV de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

Alfonso IV de Aragón, el Benigno (¿Nápoles?, 1299 - Barcelona, 1336). Rey de Aragón, de Valencia, de Cerdeña, rey titular de Córcega y conde de Barcelona (como Alfonso III), entre 1327 y 1336.

Segundo hijo de Jaime II de Aragón y de su segunda esposa, Blanca de Anjou, se convirtió en rey tras la renuncia al trono de su hermano Jaime, que tomó los hábitos en 1319. Se casó dos veces: en 1314, con Teresa de Entenza y en 1329 con Leonor de Castilla.

Durante el reinado de su padre, siendo el infante Alfonso procurador de la Corona, lideró la expedición aragonesa que tomó la isla de Cerdeña (1323-1324) que había sido adjudicada al rey de Aragón por el Papa en el tratado de Anagni (1295). Por la conquista de Cerdeña entró en conflicto con Pisa y Génova ya que ambas ciudades italianas tenían posesiones e intereses comerciales en ella. Para la conquista contó con 80 naves grandes y muchas más de menor tamaño, 1.000 caballeros, 4.000 infantes, 2.000 ballesteros y 3.000 auxiliares. Ante la resistencia pisana no pudo tomar Cagliari antes de un año. Al regreso de su conquista de Cerdeña puso la primera piedra del templo de Santa María del Mar en Barcelona.

Accedió al trono en 1327 tras la muerte de su padre Jaime II de Aragón y la renuncia de su hermano Jaime, heredero al trono, quién prefirió entrar en un convento como monje. Hacía solo cinco días que había enviudado de su primera esposa, Teresa de Entenza, cuando falleció el rey. Alfonso juró en primer lugar los Usatges de Cataluña y fue reconocido por sus súbditos como conde de Barcelona en el día de Navidad de 1327. Posteriormente, el domingo de Pascua de 1328, fue coronado como rey de Aragón en Zaragoza con gran solemnidad, que fue recogida por Ramón Muntaner en su Crónica.