9 DE ENERO.

9 DE ENERO.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la exaccio fan deliberacio e conclusio que per paguar sou de hun mes sdevenidor a Luis Castany e als de sa companyia e a altres als quals ha esser dat sou sie a aquells assignada la quantitat que hauran haver del dit sou paguador a la vila de Agolada e o en altres viles e parts del Principat dels diners de la dita exaccio o subvencio contingent paguar aquelles viles e parts de les mesades de noembre deembre prop passades e axi sie scrit als consellers de les dites viles per forma que la dita quantitat en tota manera sie alli paguada.

//

No se encuentra Lluis, ni Lluís, ni mucho menos Lluïs

15 DE NOVIEMBRE.

15 DE NOVIEMBRE.

Deliberación.

Per ço com es pretes que en consell de la deputacio concorren huy en dia persones les quals a parer de molts no hi deurien entrevenir. Per ço concordablament fou feta delliberacio e conclusio que lo dit concell sie habilitat per tot lo corrent mes de noembre.
E que les persones de quascun stament del dit consell se ajusten e habiliten aquell dit stament o les persones de aquell segons lus sera vist esser degut e necessari.

Al pie de esta deliberación se encuentran las siguientes notas (no hay : sino una raya)

En la dita empero deliberacio no foren presents los dits reverent senyor bisbe de Vich ne mossen Guerau de Cervello los quals apres feta la dita deliberacio vingueren.
Item votaren tots los demunt nomenats sobre lo que es stat proposat ço es sis darie lo sou a la casa del General per los homens a cavall e a peu deliberats sostenir dels diners de la nova exaccio o subvencio o al palau del Senyor Rey segons per la sua Altesa es pretes deures fer foren trenta e dues veus concordes que la Magestat del dit dit Senyor Rey sie continuament suplicada per les persones ja a aço deputades li sie plasent que lo sou demont dit sie dat a la casa del General segons es stat deliberat e ordonat per los deputats e sis persones e consellers e VIII persones a aço eletes en la qual deliberacio dixeren star e perseverar. E per tant com los dits XXXII vots foren concordes fou feta la present conclusio e deliberacio.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XVII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites delliberacions acceptat en lo darrer qui parla del loch de la dita pagua en la qual per certs sguarts no volgue fer alguna delliberacio. Es empero veritat que lo consell de cent jurats apres a XVIIII del dit celebrat loa approva e consenti a totes deliberacions e apuntaments fets per sguard de la dita exaccio o subvencio.

CORRECCIONS FETES SOBRE LES DEMVNT DITES NOVAS ORDINACIONS,

CORRECCIONS

FETES
SOBRE

LES
DEMVNT DITES

NOVAS
ORDINACIONS, E CAPITOLS

DE
AQVELLES VVLGO DITES DE

MOSSEN
BERENGVER VNIZ.

LA
CRIDA

Ara
hoyats, que notifique, y mana: lo molt
Honor. Mossen Berenguer Dolms Caualler Conseller, e camerlench, del
molt alt Señor Rey e Gouernador del Regne de Mallorca, a tot hom
generalment de qualseuol lley, condicio, ó estament sia: que
com sobre las Ordinacions, de abreuiacio de plets, per raho de
cert priuilegi per lo molt alt Señor Rey, a la Vniuersitat de
Mallorca atorgades, e per los llochs acostumats de la present Ciutat
de Mallorca publicades a 28 del mes de Setembre del Añy
1439. Sia estade apres, per lo dit molt
alt Señor Rey, nouellament, sobre las dites
Ordinacions e Capitols feta ab sa Carta Real en
son Segell comu pendent segellada. Dat en la Ciutat de
Deança. a 24. del mes de Abril proppassat. La correctio
del tenor seguent.

NOS
ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, de Sicilia deça,
é della Far, de Valencia, de Vngria, de Hierusalem, de Mallorca, de
Serdeña y de Corsega: Compte de Barcelona, Duch de Atenes, é de
Neopatria, é encare Compte, de Rosello, é de
Sardañya.

Lo
Diuinal adiutori humilment inuocat. Com experiencia la qual es mare d
totes coses; haye monstrat, les Ordinacions dels plets,
ordenades, e obtingudes lo Añy passat, del molt alt Señor
Rey per la Vniuersitat de la present Ciutat, é Regne de Mallorca
a supplicacio dels Honor. Mossen Berenguer Vniz, Caualler, Francesch
Axaló, Caualler, é Antoni Oliuas, Embaxadors, per la dita
Vniuersitat al dit molt alt Señor Rey tremesos, esser per la mayor
part impraticables, e de moltes de aquellas esser
seguits molts, é diuersos abusos, é infinits plets entre los
habitadors del present Regne dañs, é inconuenients no
pochs. En tant, que esta vist, é es veu clarament las
dites Ordinacions, o moltes de aquelles en la forma, demuntdita que
fins asi, son estades enteses, e practicades esser molt
dañosas, é periudicials a la cosa publica, del dit Regne e
esser ocasio
de debats é de plets, é de fiançes, é desbarats,
als mals homens, é per ço
sia molt necessari, per abreuiar als dits abusos, dañys,
é inconueniens; les dites Ordinacions esser corregides,
esmenades, declarades, e en millor conmutades (cómutades).
Per tant

lo
Honor. Mossen Berenguer Dolms, Caualler, Conseller Camerlench del dit
molt alt Sr. Rey, é Gouernador del dit Regne de Mallorca: al qual
per lo dit molt alt Señor Rey es estat donat lloc é comissio
especial de aquestes coses hagut; en e sobre las dites coses
colloqui é deliberatio. Ab los Honorables Mossen Berenguer Vniz
Caualler; Iaume de Pachs, Guillem Benassar Ciutadans: Guillem Matheu,
Berenguer Genouard, Mercaders:
é Antoni Bastard Iurats lo Añy
present, de la present Ciutat, é Regne de Mallorca. E ab los Honor.
Sindichs de les pats (parts) foranes del dit Regne, als
quals Honor. Iurats, e quatre Sindichs, lo gran, é general Consell
del dit Regne ha comes lo present negoci: é donat ple poder de
aquestes coses segons apar, per determinacio per lo dit gran, é
General Consell feta, é continuada en los llibres de la
Vniuersitat: a (espacio no rellenado) del mes de Noembre
del Añy present de Consell é de voluntat dels Honor. Iurats
é Sindichs, e, Consell del Honorable Misser Barthomeu Alberti:
Doctor en quiscun (quisqú) dret

Lloctinent
de son Honorable Assessor, é dels Honor. Misser Iuan Berard, e
Gabriel de Veri, Aduocats de la Vniuersitat. Ha fetes, ordenades, e
statuides; en é sobre las dites Ordinacions, e quascun
Capitol de aquelles, les Corrections, declaracions, suplicacions, e
Ordinacions, seguents; en la forma e manera, quis seguex. Las
quals declaracions, corrections ordinacions, e supplicacions: lo dit
molt Honor. Gouernador prouehyex, e mana, esser ad vnguem
(a la ungla) tingudes, é observades, sots les penas en
aquelles contengudes. E aquelles esser ab veu, é crida publicades,
per los llochs acostumats de la dita (ladita, la-dita,
guión, salto de línea) Ciutat, e aquelles hauer efecte, e
lligar de continent que seran publicades, annullant, é
irritant expressament tots actes e procehyments en contrari feadors.
Manant, aquellas esser registrades en les Corts de la
Gouernacio, de la Ballia; é Vagueria de las
Viles del dit Regne, per ço, que alguna de aqlles no puguen
ingnorantia, allegar.

SOBRE
LO PRIMER CAPITOL.

PRIMERAMENT;
com lo dit Capitol primer de las dites Ordinacions segons
experiencia ha mostrat; esser impracticable, e quasi impossible
seruar aquell, segons se séria, é esser
molt damnos, e periudicial, especialment, als homens rustichs, e grocers; als quals, sils es inhibit, hauer, per no saber
rahonar llur fet, llur Iusticia: seria molt
preiudicade, vltra los dañs que sostendrien vaguant
de llurs afectes, e treballs, dels quals se han a sustentar,
per entendre en llurs plets, é questions: en les quals
hauenthy Procurador, nols calria axi vagar.

(no
los caldrie, caldríe; caler; caldre; no les haría falta así vagar)

PRIMO,
que lo dit Capitol, lo qual parle de questions, qui no sobrepuien
válua de docentes lliures: se haye seruar tant solament, en
questions no sobrepuiants, quantitat de sinquanta
lliures, en axi que aquelles, si fersa (ferse, fer se;
hacerse) podra, per vna altrecacio verbal finar se haye;
ohydes les parts. E si per vna altrecacio verbal, finar
nos poran, se hayan a menar extraordinariament, é de
pla, sens que no sia necessaria, en aquella oblacio de libell,
forma de dret, ni altres solemnitats, e assignacions acostumades,
sino aquelles, que al Iutge, Balle, ó Vaguer, deuant lo qual,
aquelles tals questions se menaran; sera vist fehedor.
Abreuiant aquelles, a son bon arbitre.

Item
totes las questions e causes, qui sobrepuiaran la dita
quantitat, é valua de sinquante lliures, se hayen a
menar, é proseguir ordinariament, segons las Ordinacions
antigues, fetes per lo Honorable Mossen Berenguer Vniz,
Caualler lleuors Regent la Gouernacio del dit Regne, ab los
Honorables Iurats del dit Regne las quals Ordinacions, se
hayen a seruar en tot, é per tot: sino en las coses, que
seran continuades a les presents, é seguents Ordinacions,
declaracions, é correccions. Exceptades empero, les causes dels
Censals morts, car en aquelles, de qualseuol
cantitat sien, no deu esser procehyt
ordinariament; ni segons las dites Ordinacions ans a
sola ostensio de la Carte del Censal, ha esser procehyt a
exacucio, contra lo principal debitor, o encarregador, ó
successor vniversal: segons forma del 16. Capit. de les dites
Ordinacions: al qual en alguna cosa no es feta
derogacio.

En
las questions empero hypotecades: se hayen a seruar las
dites Ordinacions antigues.

Item
que a quiscu sia licit, legut, & permes; fer
procurador, aquell, q voldrá, sols q no sia persona de dret
prohibida.

Sia
empero licit, é facultat del Iutge, si ly apparra:
oyr, é interrogar les parts principals tantes vegades com
volra.

DE
FORMA ASSVMENDORVM PROCERVM.

Item,
que en la assumptio dels promens, sia seruat lo 22.
Capitol de las Ordinacions, o Priuilegis impetrats de
la molt alta Reyna en la Vila de Monço:
a supplicacio dels Honor.

Mossen
Hugo de Sant Iuan, é Misser Marti Des Brull, llauos
Embaxadors del dit Regne: ço es: que: si ab duas las
parts, sen conuindra, sien llechs o Notaris: e que no puguen sino los
Notaris, pendre algun salari. E si las duas parts sen
conuindran de llechs o Notaris lo Iutge pugue aqlls pendre, que ben
vist li seran que sien Iuristes, Notaris, o llechs. Los quals
luristes hayen salari segons las Ordinacions antigues: no los llechs. E no
sia estat lo Iutge pendre dels anomenats per les parts: puys
aquellas no sen concorden. Ans pugue pendre de aquells
si volra, ó de altres a son arbitre.

SOBRE LO
SEGON CAPITOL:

SEGONAMENT,
com sobre lo segon Capitol de les dites Ordinacions segons la
practica e obseruança de aquell, se haien seguidas
moltas diceptacions, é controuersias e
prolixitats: segons experiencia ha mostrat, e singularment, per raho
de aquell, e del sise (sisé;
sexto; 6°) Capitol
de las dites Ordinacions, se han seguides grans questions, é
debats, las quals encare penjen, entre lo Señor vtil
de la Gouernecio; e lo Señor vtil de las primeras
appellacions, per tant lo sobredit segon é encara sobre lo
dit sise Capitol fa las declaracions seguents.

Primo
que las appellacions quis interposaran de las
sentencias, quis daran en les causes, é questions, qui
no sobrepuyaran valua, ó quantitat de sinquanta
lliures: hayen esser fetes, e interposades en escrits, ó de paraula:
deuant lo Iutge, ó Balle, qui haura dade la primera Sentencia
dins tres dies continuos.

Item,
que de les sentencias difinitiues, las quals se donaran
en les causes, ó questions que sobrepuiaran la dita quantitat; ó
valua de sinquanta lliures se pugue appellar dins deu
dies; segons ya ere ordenat.

QVAE
DICITVR SIMPLEX INTERLOQVVTORIA,

&
infra quatuor dies possit ab ea appellari

Item
que de las interloquutorias simples, é no absorbens
lo fet principals, se haye appellar dins tres dies continuos.
E de aquelles se pugue appellar vna vegada: e no mes. De les altres
interloquutorias, qui absorbiran, ó tocaran lo fet principal:
se pugue appellar, axi com de difinitiua. Declarant empero, que
sentencia la qual se done sobre excepcio peremptoria; si per aquella
sera declarat esser procehyt ad vlteriora, la excepcio no
obstant; ó aqlla reseruant en la diffinitiua: tal sentencia, es de
si (desi)
simple interloquutoria: é de aquella se haya appellat dins tres
dies. E si tal sentencia sera declarat, la excepcio obstar, e aquella
obstant; Audiencia esser denegade al demanant: tal sentencia
es dita obserbir lo negoci principal, é de aqlla, sia
llegut, appellarse dins deu dies, axi com de sentencia
diffinitiua.

Item:
que de les causes de appellacions, las quals se interposarán
de sentencias diffinitiuas: ó interloquutorias; en les
causes, ó questions no sobrepuxants quantitat, ó valua de
sinquanta lliures: E les causes de appellacions de
interloquutorias simples, é qualseuols altres questions, ó
causes promulgades. E las appellacions de Greuges o recorsos,
se hayen a manar extraordinariament, summariament, é de pla: sens
que no sia necessari assignar, a posar, y a prouar Greuges; ni
seruar altres solemnitats: sino tant quant al Iutge a son bon arbitre
sera vist fehador. En las causes de appellacions de sentencias
diffinitiuas, donades, ó donadores en les questions
sobrepuyants summa de sinquanta lliures: sia
procehit, segons las
antigues Ordinacions.

Item,
que totes las dites appellacions hayen esser presentades en la
Cort de la Gouernacio dins dos dies apres que seran
interposades. E lo appellant haye demenar e requirir
esser delegat Iutge si sera lloch a delegacio de paraula ó en
escrits, ó en la appellacio la qual encara com no sia delegat dins
los dos dies perso (per so, per ço)
no sia hagude per deserta. Empero las appellacions quis
interposaran en les parts foranes no sien enteses en la
present Ordinacio ni estatuts per lo dit terme.

Item
que en e sobre las dites causes de appellacions primeras;
de sentencias diffinitiuas, ó interloquutorias,
absorbints lo negoci principal de qualseuol quantitat sien, se
haye a delegar Iutge per lo Gouernador, ó Lloctinent de aquell; axi
com antiguament ere estat ordenat, é vsitat.

Item
com per los dits Capitols, sia estat ordenat: que las
appellacions dels ordinaris, se aguessen a presentar a la Cort
de la Gouernacio: é dels merits de aquella, hagues a conexer lo molt
Honor. Gouernador, an concell de son Honorable Assessor. E si cars
fos, ladita sentencia fos concordant ab la dita sentencia del
ordinari; volia la dita Ordinacio, de aqui auant nos
poguessen las parts appellar: volent la cosa raduyr a
vna mitjana via. Statuex lo molt Honor. Gouernador; que
qualseuulla apellacio interposada de sentencia del ordinari
sia delegat Iutge. E si cars sera la sentencia del delegat; sia
reuocatoria, ó; discrepant de la sentencia del ordinari lo
dit molt Honor. Gouernador iutgera sobre los merits de
aquella, ab concell de son Assessor, é aquella, o aquelles, ó part
de aquellas: las quals confirmaria: sia executada; e de
tal sentencia del Gouernador no sia licit appellar. E si cars sera
sentencia del delegat sera conforme ab la Sentencia del Ordinari: sia
encara facultat, al agrauiat, de appellar al dit Honor. Gouernador:
lo qual dels merits de aquella appellacio, haye a pronunciar ab
consell de son Assessor. E si cars sera; que confirmades les
precedents sentencias, com sien ya tres concordants:
nos puga mes hauant
alguna part appellar. E si per ventura: lo dit Honor. Gouernador, en
tot, ó en part, reuocará aquelles sentencias, o en alguna de
les sentencias demunt dites: Sia permes a la part agrauiade
appellarse; E dels merits de la appellacio; haya conexer lo
dit molt Honor. Gouernador ab concell de la sua Audiencia, ó de
quatre Iuristes, no sospitosos: ó de sinc, en cars de
discrepancia. Statuint, é ordenant, que en cars, e en temps, que
aquesta sentencia, se deura concordar, sien citats a la una hore
los Iutges, ó promens qui las Sentencias hauran
donades: é quiscu a part, don raho al dit molt Honor
(falta punto de abreviatura) Gouernador; e Iuristes de la sua
sentencia; é que lo ha induit a pronunciar axi: é de la dita raho
fasse memorial lo Escriua é apres en dret lo dit molt Honor
Gouernador, ab aquells que elegits haurá, ó ab sa Audiencia, a les
mes veus, don la sua sentencia, de la qual nos sia llegut a algu
appellar; los quals Iuristes entre tots no hayen sino vn salari.

Item
en las interloquutories, que absorbiran lo fet principal, sia
obseruat axi com de les diffinitiuas: en les altres no sia
llegut sino vna vegade appellar. E lo Gouernador delech la
primera appellatio; ab la altre conuengue ab
son Honorable Assessor.

SOBRE
LO TERCER, QVART, QVINT, E SIZE CAP.

SOBRE
lo Tercer, Quart, Qint, y Size, Capitol, no resta
fer altre declaracio, ó correctio, fins axi com de sus es
provehit, ço es que en totes las causes, e questions,
sobrepuiants la
dita valua, o quantitat de sinquanta lliures: axi en les primeras
instancias, com en les causes de appellacions: sien tingudes,
e seruades las dites antigues Ordinacions; olim appella
des novelles; é segons aquelles, se haye procehyt, é enentat
en tot é per tot, sino ço que en les presents Ordinacions, e
declaracions es expressament prouehyt, e ordenat sobre aquellas.

SOBRE
LO SETE CAPITOL.

Lo
Sete (seté; séptimo) Capitol de las dites
nouissimas Ordinacions, no affretura de alguna
correctio e declarecio com sia prou iust, é clar.

SOBRE
LO TERCER, E VVITE
CAPITOLS.

Item
com lo Tercer, é Vuite (vuité, 8°) Capitols de les
dites Ordinacions, sia dade potestat als Iutges, de donar
temps, é dilacio de pagar als deutors: é de aço se sien seguits
molt abusos: per esquiuar, é tolre aquells, com per disposicio de
dret lo temps donat a pagar aquell lo qual sens questio, confessa lo
deute demanat, sia ya statuhyt dels deu dies: Declara, é statuex,
que lo temps donador per los dits Iutges é Iutge, no pugue passar
tems de vn mes; com lo arbitre donat als dits Iutges per lo
dit Capitol haye esser arretglat, segons disposicions de dret,
é equitat: é seria molt dissonant de Iusticia é equitat: si mayor
temps de vn mes donaue, e arbitraue: é no seria vist seruar equitat,
ni procehyr segons bon arbitre: axi com requer lo dit Capitol. Empero
en los deutors de Censals, no han lloch los dits Capitols: car en
aquells, se ha de fer execucio prompta, a sola ostensio del contracte
del Censal, segons lo 16. Capitol, de las dites nouelles Ordinacions.
E los Iutges no han facultat, nils es permes en alguna manera
dar temps, ó dilació de pagar als deutors de Censals.

SOBRE
LO NOVE CAPITOL.

Com;
en la manera, que lo noue Capitol es posat; sia
impracticable, declare, é statuex: que lo Iurament, que los
Aduocats, é Procuradors, son tinguts prestar: sia prestat segons
forma de la Ordinacio e Franchesa antiga: ço es: si ells creuhen
manar bona causa segons llurs consiencias; las altres
coses en dit Capitol contengudes sien seruades.

SOBRE
LO DEZE CAPITOL. (10°)

Lo
Deze Capitol per esser obseruat: declare; que encare que los
actes, prouisions, o sentencias se fassen per lo Escriua de la causa,
ó per les parts en llati: per ço no sien nullas,
ans valeguen: exceptades empero, las posicions
de fer articles, é capitols los quals, se hayen a fer en pla,
(vulgar, pla, sa llengo mallorquina) segons les dites nouelles
Ordinacions

SOBRE
LO ONZE CAPITOL.

Lo
onse Capitol, es iust, é rahonable: declare empero, que los
Procuradors, Curadors, Sindichs, é Economos e altres entreuenints,
en questions de altres, no sien tinguts, ni puguen
esser forçats, obligarse en nom propri: ni llurs perçonas
per las missions feadoras, en les dites causes, é
questions com lo dit Capitol, solament se entengue, en los principals
qui sien de dar, los quals, hayen a fer la obligacio contenguda en lo
dit Capitol: é aquells als quals, per dret es permes tal obligacio
perçonal.

SOBRE
LO DOTZE CAPITOL.

Lo
Dotze Capitol es bo; é Iust; é molt rahonable.

SOBRE
LO TRETZE CAPITOL.

Lo
Tretze Capitol, diu que los debitors, puguen asignar en pague,
a llurs creditors, bens mobles, e immobles, per lo qual se son
seguits, molts, é infinits abusos de inconuenients, plets, e
questions, e donada ocasio, a molt mal hom, de fer diuerses
beratarias, fins, e malitias, en gran dañ, de
llurs crehedors. Per ço lo dit Capitol e las coses en
aquell contengudes, revoca, cassa, é anulla.
Statuynt, y prouehint de aquiauant tals assignacions, e
dations en pague, no hauer lloch ni poder fe fer
sino en los casos, per dret comu disposats. Si donchs, al creador
pleya, tals bens acceptar en pague: en lo qual cars no
sie necessari pessar ho per Cort; hans haye tal valor é
fermatat, axi com si ere passat per cort; e aquesta, era la
intencio del dit Capitol. La qual declaracio e correctio haye lloch
esser estade no solament en los fets esdeuenidors, mas
encara en los presents, é pendents, puys la dita datio
in solutum, é assignacio dels dits bens ya no sia feta ab
effecte encare que plet ne penias (sin
punto final)

SOBRE
LO CATORZE CAPITOL.

Lo
Catorse Capitol: axi com a iust, é rahonable sia seruat.

SOBRE
LO QVINZE CAPITOL.

Lo
quinse Capitol qui diu, que los Iutges, en los anentaments
dels processos, no sien tinguts seruar les Ordinacions, é stils de
las Corts: declara, é statuex: hauer lloch tansolament, en
quant las ditas Ordinacions, é stils sien contraris, a les
declaracions, corrections, é Ordinacions sien seruades, é axi
matex, las dites antigas Ordinacions, é stils; en quant no
sien contraries a les dites presents declaracions, e corrections,
en tot lo que en las presents, no es especialment prouehyt.

SOBRE
LO DESET CAPITOL.

SOBRE
lo deset Capitol declare; e axi deu esser seruat, é
practicat, que segons forma de la prestacio del dit Censal les
demandes, no sien admeses ab oferta de pendre en compte mas
precisament, é expressa; haye esser demanada certa, é determinada
quantitat: si donchs, no era persona, succehint en fet estrañy
en la qual es disposat en la segona part del dit Capitol la qual
disposicio se haya seruar en aqlles.

Item
que sobre un dupte, moltes vegades fet e de que se ha seguides
diuerses, discrepacions; Statuex, prouehex, y declara: que si
a algu sera estat assignat, a posar de fet, e dins lo terma a
ell assignat, no haura fets Capitols, ni posat: e apres, li sia
assignat aprouar, que dins lo terma assignat approuar no pugue
ne li sia licit, fer o presentar capitols, ó positions:
car
deu li ser imputat perque en lo primer terma
assignat a posar, aquells no ha presentats, e dins lo terma
approuar assignat solament pugue prouar les coses, ja posades,
é no de nou posar, é aço, per esquiuar difugis, é
dilacions.

Item:
com per les antigas Ordinacions, é Francheses del present
Regne, sia statuhyt, é ordenat: que los Notaris, é escriuans,
hayen, é sien tinguts fer originals, de tots los processos segons en
lo sinquanta; y vuit Capitol de las antigues
Ordinacions es llargament prouehyt, e ordenat; que los Notaris, e
Escriuans e contra forma del dit Capitol, e penes en aquell
contengudes: no curen fer los dits originals, e per ço, sa
saguits, es seguexen tots dies grans, é innumerables
dañs, & periudicis als litigans: Per tant lo dit
Honor. Gouernador statuex, prouehex, e mana stretament lo dit 58.
Capitol ad vnguem esser tingut; e seruat, e que segons la serie, e
tenor de aquell, é sots las penas en aquell contingudes, e
encare sots pena de priuacio de llur Escriuania: los dits Notaris, e
Escrivans sien tinguts fer los dits originals e que no lliuren copia
a alguna de las parts de algun acte: si primerament no es en
lo original registrat, é continuat llargament. E perque aço sia
millor seruat: lo dit molt. Honor. Gouernador, prouehex declara,
statuex, e mana que tots los Notaris, e Escriuans de les dites Corts,
e Escriuans de tot lo present Regne, o per algu de aquells e Sindichs
de la Vniuersitat, request ne seran, haien prestar Sagrament per
virtut del qual, prometen les coses en lo dit Capitol
contengudes, segons la serie, e tenor ad vnguem tenir, e servar: é
axi matex, iuren que no admetran, ni sostindran algun Escriuent, o
notari en las dites escriuanias, si primerament aquell
no haye prestat lo dit iurament. E si iurar no volran; sien remoguts,
é priuats del regiment, offici,
e entreueniment de las dites escriuanias. Empero que si
sobre los dits registres, e pague de aquells sera questio, axi com es
tot iorn, que lo dit Honor. Gouernador haye a moderar las
excessiuas taxacions, é demandas fetes, é fahedores
per los Escriuans de las Corts, sobre los dits registres, é
escriptures.

Item
com per lo molt alt Señor Rey entre los altres privilegis, ara
nouament atorgats, sia statuyt, que dequi auant, no pusquen
esser trets del present Regne de Mallorca Caualls, o
Rosins: attes que per lo dit Priuilegi es totalment tolre llibertat,
per la qual raho molts de aportar Rosins cessen a metre dins lo
present Regne, qui ni aportarian si era statuit é
procehyt per lo dit Señor Rey, que Caualls, ó Rosins, no puguen
esser trets del Regne si donchs no ab llicencia, e prouisio del
Gouernador, e Iurats del Regne de Mallorca vol, e
mane lo Señor Rey q no puguen esser trets del dit Regne Cavalls, o
Rosins: si donchs no procehira llicencia expressa de la sua Magestat.

Item
estatuex, y ordena lo dit molt Honor. Gouernador, q cascun
Iutge ordinari ó delegat, tote vegade que sera request, sia
tingut iurar, é mitgensant aquell iurament dir si en la causa
en la qual a iurat: ha aconsellat, ó dite se intencio
directament, o indirecta a alguna de les parts: ó altre per elles, é
si iurara ó dira q ha aconsellat, ó dite se intencio
a algune de les parts, ó a algun altre per elles directament,
o indirecta; sia remogut del entreueniment de la dite causa.

Item,
per extirpar los abusos de aqlls Iuristes; los quals, apres que han
iutjat en alguna causa sots color (col
or) de mantenir
la sentencia q hauran donada, se constituex Aducats d la part
qui la sentencia haura obtenguda, é en la causa en q haura
entrauingut com a Iutges apres seran aduocats. Statuex, e
ordena lo molt Honor. Gouernador: que algun Iurista, apres q haura
sentenciat en alguna causa, no pugue aduocar en aquella matexa causa,
alguna de las parts.

Per
tant lo dit molt Honor. Gouernador, ab veu de la present crida
publica, a instancia, y requeste dels Honor Iurats del
present Regne de Mallorca: intima, notifique, e publique a tothom
generalment, la corectio dels dits Cap. é Ordinacions ab
llurs penes; manant a tots generalment, q les dites corrections,
dels dits Capitols, é Ordinacions degan nouament per lo dit
S. Rey fetes tengan, é obseruen; segons llur serie,
continentia, e tenor, e en alguna manera, contre aqlles
no gozen fer, ni uenir sots incorriment de las penas
en aquelles dites corrections aposades, certificant a tots
generalment que les dites corrections atrobaran registrades en
les Corts de la Gouernacio del Balle, é del Vaguer de Ciutat de
Mallorca, ahont poran aquelles veura, é llegir,
é pendre de aqllas traslat: p ço q dela
obseruancia de aquellas algu nos pugue excusar. Dat en
Mallorca Dilluns a 16. del mes de Octubre Añy 1441.

Fonch
feta la present Crida Dijous a 19. de Octubre, per Narnau Verdum
Corredor de las Corts, Añy. 1441.

8 DE NOVIEMBRE.

8 DE NOVIEMBRE.

Reunidos, por la noche, los señores Diputados y casi todo el Consejo, presentóse el embajador de Francia, solicitando se le entregase copia, para su conocimiento, de la carta que se llevaba para su rey, lo que le fue negado, ofreciéndole, sin embargo, que se le leería, y verificado esto, dio las gracias el referido embajador, en su idioma (lo entendían los diputados catalanes, que aún hoy en 2021 dicen merci y gràcies?), por la buena acogida que se le había dispensado, añadiendo por último, que como no hubiese explicado todavía lo que le había encargado el Rey de Francia, iba a hacerlo entonces, cual era manifestar, de su parte, al Principado, que estaba dispuesto a hacer con él una confederación del modo que quisiesen los Diputados; a lo que contestaron estos, por conducto del caballero Juan Copons, que hablaba bastante bien el francés, que agradecían tales ofrecimientos, pero que no consideraban conveniente lo que se les proponía. Sobre un negocio también con el Rey de Francia, relativo a marcas, quedaron en que se enviarían ciertas cartas al embajador que tenía allí el Rey de Aragón; y con esto, se despidió el enviado francés.
Dióse cuenta de la siguiente carta que se había recibido de la Señora Reina.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e conçell general representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo loch de Pina proseguint nostre cami ab lo Illustrissimo Primogenit fill nostre molt car e molt amat per En Johan Ferrer trames per vosaltres a la Majestat del Senyor Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat havem reebuda una vostra letra de XXVII de octubre prop passat ab creença en persona de aquell acomanada en virtut de la qual nos ha per la part vostra suplicat a la prefata Majestat deguessem scriure suplicant aquella se dignas los afers del noble amat e feel nostre don Jofre de Castre haver per recomenats en la restitucio que pretenia li devia esser feta per los dans que preten havia rebuts la qual cosa per lo desig que havem que nostres vassalls e subdits visquen pacificament e en unitat concordia e repos quant encara per la voluntat que tenim de complaureus en tot lo quens sia possible lo pus afectadament que havem pogut a la prefata Majestat per lo dit Joan Ferrer e per altres havem scrit e suplicat aquella li plagues provehir en los dits afers a tota complacencia de vosaltres e pacificacio quietud e repos de les parts contendents. Avisant vos que en aquests debats axi antiquats son stades e son entre la casa de Castre amichs parents e valedors de una part e mossen Rodrigo de Rebolledo e mossen Joan Cerdan gents amichs e valedors lurs de la part altra la dita Majestat ses sforçada e fatigada quant li es stat possible axi essent loctinent general de la inmortal memoria del Senyor Rey don Alfonso frare seu e inmediat predecessor (Alfonso V el magnánimo) e no menys apres que beneventuradament ha succehit per Rey e Senyor en aquests seus regnes en pacificar totalment les dites parts e levar de carrera les dites questions e no podent ho conduir obstant hi furs privilegis e costums del present regne feu fer algunes treues en les quals fermaren tots los dessus nomenats e los principals parents e valedors de les cases de Castre e de mossen Rebolledo e de mossen Cerdan. E per que conegau quant la prefata Majestat te a cor la pacificacio de aquests debats e quant li es molest lo contrari te lo governador en lo comdat de Ribagorça per fer la dita concordia e havent hi fet trametre per la cort Darago mossen Alfonso de Sent Pere e don Ramon de Mur missatgers de aquella entre les ditas parts se es donada paraula e seguretat per un mes e per aquest respecte la prefata Majestat ha fet venir de Navarra a Calatayu lo dit mossen Rebolledo e no res menys son fill Pelafoys que ere e es stat en les terres del dit son pare ab deliberacio de entendre en los dits afers e quant en aquella sera fer restituhir la una part a la altre e laltra a la altra lo que tolt se hauran e punir aquells segons trobara esser fahedor per furs privilegis e costums del dessus dit regne per forma quen rehisca pau e concordia e repos entre les dites parts de les quals coses nos ha paregut donar vos avis. E per lo semblant vos avisam com proseguint nostre cami ahir arribam en aquesta vila de Fraga e apres dinar Deu volent entrarem en la ciutat de Leyda ab lo dit lllustrissimo primogenit. Dada en Fraga a VI de noembre any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

DON PEDRO EL GRANDE. 1277. MCCLXXVII

DON PEDRO EL GRANDE. (Pedro III de Aragón)
III.
22 abril 1277. (MCCLXXVII)

E en Barchinona VIII dies a la ixida del mes dabril del any MCCLXXVII lo senyor rey ordena que daquiavant per tots temps tots los cavallers et fils de cavallers de casa sua com el entrara en Arago et exira de Cathalunya romanguen en Cathalunya aquels quin son et tornen en lurs alberchs et sofiren sen ab els matexes: et aço lur dege dir lescriva de racio. Et semblantment com lo senyor rey exira Darago et ira en Cathalunya o en regne de Valencia quel dit escriva de racio o dege dir als cavallers et fils de cavallers Daragon que romanguen en Arago ab si matexs. Atressi com exiran de regne de Valencia et iran en Arago o en Cathalunya que ho dege dir a aquels qui seran de regne de Valencia en aquella matexa manera dels altres de Cathalunya et de Aragon.
- Item en lo dia damunt dit ordena lo senyor rey que null de casa sua que no seguesca continuament la cort que si ve al senyor rey sens que no sia request per letra del senyor rey que no li sia fet albara de quitacio daytant com hi sera si donchs lo senyor no ho manava de certa sciencia et sia rich hom cavaller o altre de qualque condicio sia lo dia que vendra a la cort quel escriva de racio li dege dir si ve per sos affers o si ve per seguir continuament la cort que no li faria compte de res. - Encara en aquell dia matex ordena lo senyor rey que compartesca son estage per tots temps en aquesta forma que estia en los regnes de Valencia et de Murcia IIII meses del any ço es noembre deembre janer et febrer. Item en Arago altres IIII meses març abril mayg et juyn. Item en Cathalunya los remanens IIII meses ço es juyol agost septembre et vuytubre. - Encara el damunt dit VIII dia a la exida del mes dabril el senyor rey ordena que daquest dia a enant a tots cells de casa sua de qualque condicio sien que tendran lurs alberchs en qualque loch on lo senyor rey sia quels sia fet compte de lur quitacio complidament es assaber a aquells a qui compte dege esser fet: et ja sia ço que en lo temps passat tro al dia damunt dit fos ordenat que no fos fet compte a tots aquells qui serien en lurs alberchs en que la cort fos cor a la meytat de lur quitacio lo senyor rey o a relexat de special gracia axi que complidament los sia fet compte de lur quitacio segons que desus es dit.

Apéndice, 4, Molt car et molt amat primogenit

Núm. 16. Reg. 2403. Fol. 135.

Lo rey. - Molt car et molt amat primogenit: lo Rey dels reys posant lo fre en la boca dels superbioses lur elacio conculca en les baxeses et los corns daquells elats subjuga a servitut per tal que no posen lur sedilla en les alteses et no presumesquen esser fets semblants al Altissime. Tant es publich que no creem ignorets con Jayme Durgell rompent los ligams de sa faeltat per la qual a nos axi com a son rey e senyor es stret quants actes rebelles quantes indignitats quants e quants et malvades obres ab diabolica austucia havia concebut perit et abortat offenent nostra reyal majestad volent en nostra senyoria sembrar infidelitat et rebellio de la qual en aquella james fon trobada alguna sement: per lo qual provehints a la indempnitat de nostra cosa publica nos ha convengut personalment venir aci et ab propries mans ministrar salut en ten orrible plaga e havem assatiada aquesta ciutat de Balaguer et aquella no sens gran renom et fama de nostre car oncle lo duch de Gandia comtes barons nobles cavallers gentilshomens et altres axi de nostres regnes et terres com del regne de Castella aci presents ab diverses et multiplicades invasions et artallarias haven macerat fins a la jornada de vuy en la qual lo Fill de la Verge a intercessions de la gloriosa Mare sua en qui es tota nostra esperança no volent la destruccio del poble de la dita ciudat nels grans dans a ell subseguidors ha humiliat et oppremit lo cor del dit Jacme que ell ab ses muller mare et germanes ses vengut metre en nostre poder ab jonols fiquats demanant merce et misericordia confessan sa gran error. E nos moguts mes de pietat que de rigor de justicia al dit Jacme havem perdonat mort natural mutilacio de membres et exili perpetual de nostres regnes et terres et a les dites muller mare e germanes sues les dites morts mutilacio et exili et encare presons: pero lo dit Jacme pres et ben guardat nos havem detengut per tal que purgues la pena de sos peccats orribles. E per tal quen haurets pleer les dites coses vos notificam ab .... exibidor de la present. E hajaus molt car et molt amat primogenit en la sua sancta guarda la sancta Divinitat. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell secret a XXXI dies doctubre del any mil CCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 17. Reg. 2403. Fol. 143.

Lo rey. - En Fenollet: segons havem entes e vist en una letra per vos a nos tramesa vos havent en los fets e aparellaments de nostra coronacio aquella diligencia queus pertany ensemps ab mossen Sancho Davila cavaller cambrer nostre havets ja mirats drap dor e de seda mas que fallen aceytonis tafetans e belluts blanchs e altres en lo dit acte de coronacio necessaris. E axi matex nos fets saber que havets parlat ab en Guillem Mulet de les joyes e penyores de don Jayme Durgell e de sa mare e de sa muller lo qual Guillem Mulet ha parlat ab en Torramorell e diu que noy ha als sino ço que tenim en manifest: de que som molt maravellats com siam informats quey havia mes joyes e penyores que aquelles que son contengudes en manifest e inventari. Perqueus pregam dehim e manam que de les dites joyes e penyores diligentment encerquets e sapiats praticant e comunicant daço ab los dits Guillem Mulet e Torramorell lo fet de la veritat e mes avant nos scrisquats prestament quins e quals draps ço es acetonis tafetans e beluts blanchs fallen que nols puxan haver daqui e quants ni porem haver dor ni de seda per tal que daquells quis poran trobar ni haver puxam fer pertret e haver aquells daltra part. E sobre les dites coses e altres necessaries a la dita benaventurada coronacio ensemps ab los dessus nomenats o sens ells treballets ab sobirana diligencia en tal manera que migençant vostra obra nos siam provehits dels dits apparellaments e per aquests e altres serveys a nos per vos fets siam tenguts de proseguirvos de opportunes gracies e favors. Dada en Leyda sots nostre sagell secret a XXII dias de noembre del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - P. D. - E si cas es que vehets o coneixets que aqueix hom sen fracas os metia en torn en no manifestar les dites penyores clarament remetetslom aci a nos decontinent ab una altra persona. - Dada axi com dessus. - Dominus rex mandavit michi Petro Margall.

Núm. 18. Reg. 2403. Fol. 142.

Rex Aragonum et Sicilie. - Religiose devote ac dilecte noster: Rex regum et dominus ponens circulum in naribus superborum et frenum in labiis impiorum elationem ipsorum conculcat in infimum et cornua eorum servitutis jugo submittit ne ponant in aquilonem sedem suam et similes fier Altissimo erubescant. Sane jamdiu proh dolor exiit in publicum quod vos non credimus ignorare qualiter Jacobus de Urgello fidelitatis sue rupto federe nobis suo vero regi et domino indisolubiliter alligatus quot rebellionis actus iniquitatis dolos stucia Sathane concepit peperit et fraudes nequissimas obortivit majestatem nostram insudans offendere et in nostri ditione infidelitatis perfidiam supplantare quibus compulit nos planctus et gemitus nostre reipublice ut
abciso radicitus ipso morbo ne amplius pullulet aut concrescat eidem personalem salutis ministraremus medelam: ob quod huc accessimus civitatem hujusmodi Balagerii ubi idem Jacobus et alii ejus complices residebant obsessimus usque in diem hujusmodi multipliciter macerantes quo digno Dei judicio sub cujus virtute prospera cuncta succedunt intercessionibus gloriose virginis matris ejus superbum cor ipsius Jacobi sic humilitate contrivit quod a dicta civitate ad nostri presentiam accessit poplitibus flexis illud davidicum verbum materna linga prosiliens Miserere seque in posse nostre majestatis inmisit ut de ejus persona disponeremus ad nostre libitum voluntatis. Nos autem non rigore justitie comoti sed pietatis rore ac misericordie madefacti eidem mortis naturalis ac membrorum mutilationis exiliique securitatem concessimus ac ejus uxori matri sororibus et populo captionem ultra predicta remissimus ipsumque tamen Jacobum conservari jussimus: in laudes Altissimo exalantes cujus glorie sunt hec omnia describenda quique ejus solita clementia speramus sic dexteram nostram diriget quod sedebit populus noster in pulcritudine pacis et tabernaculis justilie ac requie oppulenta. Ceterum devote et dilecte noster sunt quamplures in nostri ditione filii Moysi hucusque cecitatis judayce laqueati qui eorum corda Spiritus sancti gratia inspirante ad fidem catholicam tenero volatu anelant sperantes sitibunde ad nonnulla que humanus capere eorum sensus non valet instructionibus debitis adjuvari: unde cum speremus e firmo vestri edificantis sermonis fulgore ab ipsis ofuscationibus eosdem in lucem catholice veritatis prodire: vos affectuose rogamus et in Domino exhortamur quatenus visis presentibus Dertusam ubi plures ex predictis causa previa convenerunt remeare aliquatenus non tardetis ut ex vobis judei prefati palmam salutis colligant qua possint perenni in celestibus vita frui: et deinde Çesaraugustam ubi dante Domino proposuimus in brevi sacre nostre coronationis solemnia celebrare procuretis adire cum vestro salutari adventu predictorum sequentes incessus ex judayca lege quamplures ad orthodoxam sperentur beatitudinem evolare: nos enim scribimus nostro procuratori regio ut ad vestri et vestrorum remeatum studeat necessaria celeriter procurare. Data Ilerde sub nostro sigillo secreto XX die novembris anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Venerabili et religioso dilectoque ac devoto nostro fratri Vicentio Ferrarii in sacra pagina pereximio professore. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 19. Arch. de la Dip., Reg. Del trien. De 1413 a 1416. Fol. 128.

Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona. - Molt honorables senyors: reebuda havem vostra letra en la qual pregats nosaltres que si la ambaxada que havem tramesa al senyor rey sobre la convocacio del Princeps namque ha feta avinença o composicio de la exequcio daquella queus en deguessem certificar car aquexa ciutat ne sta fort congoxosa. A la qual vos responem que de la dita ambaxada havem reebudes letres en les quals fa saber que dimarts que hom comptava a XXXI doctobre per lo mati assats hora de tercia lo duch de Gandia don Enrich e mossenyer Diago de Vedilla son venguts a parlament e tracte ab don Jacme Durgell qui es exit fora la porta del mur de Balaguer vestit de burell ab barret negre al cap ab barba longa e stoch sint e daga e calçat destivals lo qual ha molt plorat en lo companyament e abrassament que faeren. E apres quel duch de Gandia fon puyat al senyor rey vench linfanta e torna supplicar lo dit senyor que fos sa merce perdonar al dit don Jayme marit seu e mes que fos sa merce de prorogar la jornada que havia dada de haver los homens de Balaguer si nos retien per traydors per tot lo dit mes doctobre a ir que fon dimecres festa de Tots Sants e primer de noembre: e mes avant de guiar aquells qui son delats de esser stats a la mort del archabisbe de Çaragossa e del governador de Valencia en tant que sen poguessen anar soltament. E lo dit senyor respos que si don Jayme se metia en son poder per tot lo dit XXXI dia doctobre e vingues a ell al reyal on es que li plahia. E veus senyors ço que ab veritat vos podem al present certificar: de la composicio o avinença par que la dita missatgeria non hage encara finat ab lo dit senyor. Daço ques seguira per avant vos certificarem tantost Deu volent. Apres senyors que la dita resposta vos haguem feta es vengut un correu ab letra quels missatgers de Barchinona han tramesa als consellers de Barchinona: huy que es dijous hora de completa en quels fan saber com dimarts a vespre prop passat lo dit Jayme Durgell ses mes soltament en poder del dit senyor rey demanantli perdo presens los dits missatgers de Barchinona e lo dit senyor reptant lo dit don Jayme daço que fet havia remeslo a Pere Juniz de Guzman e ha perdonat a tots los altres. E veus senyors ço queus podem fer saber. Scrita en Barchinona dijous a dos dies de noembre ora del seny del ladre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Los deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats. - Dominus abbas Montiserrati Gilabertus de Scintillis et Johannes Ros. - Deputati mandarunt michi Johanni Gacet.