3, 4, octubre, 1461

3 DE OCTUBRE.

Se dio cuenta, en esta sesión, de la siguiente carta, que acababan de recibir del señor Rey, por conducto de Francisco Burgués.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per altres havem respost satisfent a les males noves quens eren stades denunciades per vostres embaxadors ço es com a nostre Senyor Deu havia plagut appellar al seu sanct regne lo lllustrissimo Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit. E no obstant siam mes de certs que per vosaltres sera satisfet al degut segons que per vosaltres e vostres antecessors loablement es stat acostumat pero per donar de nos la raho que devem e som tenguts en aquest cas vos pregam e encarregam axi stretament com podem que havent a memoria lo sufragi de la anima del dit lllustrissimo princep fill nostre si ja fet no sera façau per aquell la solemnitat e exequies que per los altres fills primogenits de la casa nostra de Arago son acostumades fer en casos semblants per quant empero som avisats que los Illustrissimos Reys de Arago predecessors nostres de preclara recordacio han acostumat decorar e insignir los seus fills primogenits de algun singular titol ultra lo de la primogenitura e altres que tenien e senyaladament del Principat de Gerona haviem pensat decorar e insignir de aquest titol de Principat lo lllustre Infant don Ferrando fill nostre Primogenit molt car e molt amat. Per ferho empero ab madur consell e digesta deliberacio ho havem volgut diferir pregants e encarregants vos que sobre aço nos trametau dir lo parer (página 85 del pdf no legible, el texto ocr con fallos está; puede haber errores.) vostre perque abans que trametam lo dit Infant don Ferrando primogenit nostre en aqueix Principat puixam decorar aquell de aquell titol o de altre condecent a la sua persona. De queus sollicitara e tindra a prop lo magnifich amat conseller e camerlench nostre mossen Francesch Burgues procurador reyal del regne de Mallorques. Al qual sobre les dites coses e altres dareu plena fe e creença axi com a la propria persona nostra. Dada en la ciutat de Calatayut a XXVI dies del mes de setembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Después de haber conferenciado sobre el contenido de la carta que precede, y oída la explicación que dio el portador de dicha credencial, acordóse escribir a la ciudad de Gerona, acompañando copia de aquella, para que viesen si en algo les interesaba, y lo que podían contestar al Señor Rey; remitiendo otra copia igualmente a las nueve personas encargadas de reflexionar sobre tales negocios, para que calculasen lo más oportuno sobre la petición del señor Rey, y diesen luego cuenta al Consejo.

Acordóse también, que dicha carta que se había de enviar a Gerona y las contestaciones a D. Jofre de Castro fuesen expedidas en seguida.

Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e molt savis senyors. Vuy data de (página 86 del pdf, 82 del tomo XVIII) aquesta havem rebuda una letra de la Majestat del Senyor Rey copia de la qual es interclusa en la present. E per que segons en aquella veureu a sua Excellencia damane haver nostre consell nosaltres volents consellar degudament e sens interes de aqueixa universitat havem deliberat fer la present pregant vos prestament vullau pensar e veure si en la intitulacio que lo dit Senyor Rey vol fer del lllustre Infant don Ferrando primogenit ha algun interes aqueixa universitat.
E del que trobareu deliberareu nos avisau ab vostra letra de continent. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barchinona a tres de octobre any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell aquest Principat representants a vostra honor apparellats.

El mismo día se celebró otra sesión por la tarde, y en ella a propuesta de los señores Diputados, y en atención a que el Prior de Cataluña y don Juan de Cardona, preceptor del Masdeu, eran personas muy notables, y estaban informadas de todo lo que ocurría en aquella ocasión, acordóse que ambos pasaran a la Curia Romana para informar al Santo Padre de todos los sucesos que habían tenido lugar, asi como de la muerte y milagros del Príncipe, lo que debían participar también a los Cardenales; cuyo encargo era preciso que cumpliesen, sin recibir salario alguno.

El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt honorables magnifichs e savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs honorables e savis senyors. Perque son cert sera molt agradable a vostres magnificencies e savieses vos notifich com he sentit en cert que lo comte de Foix es arribat en Bearn sens rumor negun ni que de sa venguda sen sabes res per lo vezcomdat. E aço ses dit per persona que diu haver lo leixat en Tarba de que ne volgut certificar vostres magnificencies per que pugam provehir al que sera necessari si res occorrera. Avisant vos que faç star alerta tot hom per evitar tota natura de perill que pogues occorrer. E si conexereu que sia bo a nengunes coses ordeneu de mi lo queus placia car tostemps sere promptissim a exequtar tot lo quem sera per vostres magnificencies e savieses manat les quals ordenen de mi lo quels placia. De la Seu Durgell a XXV de setembre MilCCCCLX hu. Prest al voler de vosaltres e ordenar Anton de Cardona.

Als molt reverents magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residens en Barchinona.
Molt reverents magnifichs e molt savis mossenyors. La causa de la present es per certificar vostres grans reverencies e savieses com en lo derrer any del trienni prop passat per raho de la preso del Senyor Primogenit fon manat e ordenat per mossenyors los diputats predecessors vostres esser feytes per lo General en la present ciutat certes despeses manant a mi axi com a receptor per lo dit General en la dita ciutat que pagas les dites despeses axi com de fet he aquelles bestretes e pagades. Primerament pagam a XXVIII de febrer prop passat a tres traginers qui de aqui havien portades aci certes artelleries ço es per lo port XIIII lliures XVII solidos e fermaren ne apoca. Item pagui al honrat En Pere Jorda tunc temporis diputat local en la present ciutat XXXV lliures XVII solidos VI diners que ell havia bestrets a oficials reals ab altres ministres qui anaren a mar e per lo riu a detenir tots navilis e fustes e per tremetre a Morella e en altres parts correus e altres condicions de persones e fer aci crides de la qual quantitat lo dit En Pere Jorda ne ha fermada apoca a XI de març prop passat la qual apoca e la damunt dita son aqui abdues en forma en poder dels honorables En Joan Ferrer receptor e En Franci Ferrer. Mes encara he pagat per lo salari e sou dels deu homens qui per lo General son stats en guarda e custodia del castell de Amposta lo compte dels quals comença a XXVIIII de març e fini lo derrer dia de juny prop passat. E per prestech he fet An Pere Gil de Villoro capita dels dits X homens en la guarda del dit castell axi que son stats onze homens lo pagament del qual sou e prestech que he fet per la dita guarda del castell de Amposta munta cent denou lliures VIIII solidos VI diners segons consta per sis apoques en forma les quals tramet ensemps ab la present compreses en aço hun sou V diners per fer portar de la casa on se plega lo General a la barca e tornar de la barca a la dita casa dues bombardes que anaren al dit castell e de totes les dites quantitats que he pagades apar per los comptes per mi trameses als quals me refir. En los quals comptes fa ajustar e enadir una partida de VIIII solidos sis diners he ara pagats An Juan Sunyol notari per raho de les huyt (o buyt, no se ve bien) apoques damunt dites que ell ha reebudes axi que totes les quantitats damunt expressades que per lo dit General yo he bestretes e pagades prenen summa de cent setanta lliures tretze solidos sis diners barchinonesos les quals mossenyors per una letra de cambi huy data de la present feyta vos tramet pagar complidora la dita quantitat a huyt de octubre prop venidor al honorable En Joan Ferrer receptor per lo dit General en aqueixa ciutat per cambi fet ab mi mateix. Per ço mossenyors vostres grans reverencies e magnificencies supplich sia plasent a aquelles en lo dit cambi fer bon compliment de les quals lo Sant Sperit continuament sia proteccio e guarda. Dada en Tortosa a XXIIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - Mossenyors als manaments e servici de vostres grans reverencies e magnificencies tot prest qui humilment me recoman per lo General en Tortosa receptor Joan Montornes.

4 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

Dels salaris dels Comissaris.

Dels salaris dels Comissaris.

Qui dretament jutgen o guardo de peccuniaria remuracio speren frau en alcuna manera perpetren cor justicia la qual de grat impartir deurien per accepcio de moneda mercadegen e es encara occasio de tots mals e començament de tota nequicia quan per jutges de les parts aytal sufragi se reeb no la benvolença del donant mas cupida avaricia del reebent per la quantitat e per la manera del don reebut es demostrada: pero als delegats jutges per nos qui ne del fisch nostre o en altra manera de la cosa publica salaris prenen mas per nostra delegacio guardo reeben de jutgar no es deguda cosa de tot en tot sens loguer trebayl haver mas mes cove que a ells axi moderades esportules per les parts sien ministrades que esguardada la condicio de la causa la qual en juhi se du greuge no gran als pledejants sia ingerit. Ordonam per so seguents en aço costuma antigament observada que quant alguna causa per delegacio nostra a alcuna persona jutgadora cometem per la qual alcuna quantitat de moneda judicialment per alcun es demanada lavors lo jutge delegat conegut lo negoci e fenit de les dites parts abdues vuyt diners ço es de cascuna tan solament quatre diners per libre de tota la quantitat en juhi deduyta axi pero que tota la summa que per les esportules del jutge delegat sera exida encara per cascuna de les parts no sobrepuig trenta libres de moneda jaquesa en lo regne Darago o sinquanta libres de mallorquins en lo regne de Mallorcha o quaranta libres de reyals o barceloneses menuts en lo regne de Valencia o en Cathalunya les esportules aquestes volem poder muntar e no pus a avant. Volem encara que decontinent en lo començament del dit pleit ço es quant sera pleit contestat la hon se proceix servat acostumat orde de juhis o la on es respost als articles o alcuna cosa la qual per loch de demanda se preposa cant se proceeix per natura de la causa o per tenor de la nostra comissio simplement e de pla e sens estrepit e figura de juhi o en altra manera sens escrit e plet la tercera part daquesta quantitat se puscha exigir de les parts e la altra terçera part al temps de la publicacio dels testimonis e la terçera part romanent lavors con la cosa sera sentencialment termenada: si pero la causa aquesta per amigable composicio o en altra manera en o per diffinitiva sentencia fin prenia lavors si ans del plet contestat per les maneres dessus dites del juhi sia departit res de les parts no volem esser reebut: e si lo plet sera contestat aço se faça ans que los testimonis sien publicats la tercera part tan solament de les esportules lo jutge aquell reebre pusca e no pus avant e si encara apres la publicacio abans de la sentencia les dues parts reeba: si pero ja sera en la causa conclus lavors entires esportules pusca exegir jacsia que encara no haja donada sentencia con daqni (daqui) avant per ell no estia que aqui sentencia nos don. Si pero sia tan pocca quantitat aquella ques demana que les esportules exigidores a deu solidos no munten: lavors lo jutge qui dara la sentencia pusca deu solidos exigir e haver. Con per alcuna cosa pero se demana no moneda nombrada axi con qualque sia cosa no moble o de sol o encara moble o si movent o per aventura alcun dret incorporal haut esguart a vera e dreta estimacion de la cosa aquella aytant sia rebut per esportules quant se poria demanar si a estimacio peccuniaria se demanava: e si per possessori juhi se pledeja lavors la meitat de les esportules la qual en la causa de la proprietat se reebria tan tolament reeben los delegats: mas la on de pocca cosa se pledejaria guardantse que les coses aquelles no estimen imoderadament sobre la qual cosa les consciencies dels dits jutges carregam. Si pero en taxacio o en estimacio de salari alcuna part reputara si agreviada lo canceller nostre deura lo salari ab egual moderament reglar: e si de libertat dalcun hom se pledeja axi ço es que de servitut en libertat se reclam o per lo contrari lavors feta extimacio en aytant quant aquell valria si verament sers era e no en plus aytant sia reebut e no plus per esportules quant poria esser reebut si extimacio peccuniaria dell era demanada. En apres si de special nostra comissio alcun delegat conega de alcun article axi con car la causa principal no es comanada mas alcun article es comanat axi con si era conegut esser comanat si alcuna caucio sia donada justament o no o sis pladeja si caucio en alcun cas sia donada o no e axi de semblants coses lavors si es conegut summariament e de pla no sia demanat per esportules de cascuna part o entre amdues les parts ultra deu libres: mas si la causa breu sera e la conexença breument espeegada majorment si de poca cosa o entre persones de poch estament lavors volem menys encara per les esportules esser reebut e sobre aço encara les consciencies dels reebents carregam que manera rahonable no passen: e si alcuna querimonia per la part feta sera lo canceller nostre lo exces deja moderar. En apres encara en les causes de les appellacions axi duem ordenador que si les parts la questio de les appellacions vullen justificar o impugnar per los actes del primer juhi axi que alguna produccio de testimonis o de cartes noy sia feta de nou en aquell cas volem que ultra la meytat dequell lo qual en la causa principal es prestat nos pusca estendre tota la quantitat de les esportules: e axi mateix volem esser observat si sien productes cartes poques e breus e les quals no freturen de gran examinacio. En altra manera si eren moltes e que ab gran examinacio e treball esgardar e veure se haurien lavors volem que a arbitre del canceller pusquen esser crescudes per lo trebayl les esportules axi empero que la quantitat en la causa principal taxada en alcuna manera no sobremunten: pero si en la causa de la appellacio se faça noveyla produccio de testimonis o sien produits alscuns o alcun proces approbacio per aventura oltra el proces principal de la causa lavors lo salari o les quantitats de les esportules puscha a major summa muntar ço es entro a la quantitat desus espressada. En apres con en les causes criminals o de pena o de mort corporal o de mutilacio de membres infligidora se pladeja a vegadas sesdeve exces esser fet en la exaccio de les esportules per los dits jutges delegats: volem que si los bens de la persona delada del crim sien pochs ço es entro a cent libres valents haja tan solament en bens lavors cent solidos daqell se puguen exegir e no pus: e si de cent libres entro a doscentes en bens hagen puguen esser demanades deu libres e no pus: si empero en bens haja ultra doscentes libres lavors salari entir se pot demanar: salvant empero que en les causes de la appellacio en les criminals causes sia servat ço que en lo plet civil es desus ordenat axi que si no fa alcuna produccio salari sia minuit en la meytat o sia augmentat entro a manera deguda segons la manera de la produccio feta en aquest plet o del trebayl. On empero causa se pledejaria de emposadora altra pena poca axi com de relegacio o de semblant lavors encara sien diminuides les esportules en la meytat daquell lo qual per gran e corporal pena es acostumat de reebre: e si de pena de bens o daltra pena peccuniaria emposadora sia pledejat lavors a la dita moneda sia haut esguart en la exaccio de les esportules axi con si altre deute peccuniari ere demanat per tal que sia servat ço que es en aytals coses desus ordenat. En les exaccions pero de les esportules per relacions davant nos faedores axi duem ordenador. Que si a supplicacio dalcun o a instancia dient per aventura alcuna cosa esser feta en prejudici dell contre les privileges o letres de nos o dels predecessors nostres atorgades aquells privilegis o letres veer o legir hajam manat e a nos relacio esser leta de la tenor daquells: en aquell cas ordenam e volem que lo canceller nostre en aço deja esser tengut per son offici con daytals letres se deman les quals de nostra cancellaria qualque vegada exiren e que aquelles veja e lesca e a nos feelment relacion faça algunes esportules daqui no haudes ne exegits quals que quals salaris o serveys de part o parts ne demanats directament o indirecta per si ne per altre reebuts: si pero alcunes cartes o letres quals que quals produytes davant nos o en altra manera per qualsevol raho de manament nostre o del canceller nostre sien comeses a alcun de nostre consell veedores o legidores axi que de la tenor daquelles relacio faça davant nos a nostra aventura informacio o del consell nostre sobre alcun fet a fin que mils siam instruits que devem fer en aytal negoci axi que tan solament sia comesa visio de cartes o de letres o relacio de la tenor daquelles tan solament faedora: lavors sia una o sien moltes cartes aquell del consell o altre al qual sera comes res de tot en tot no exigesca per aquesta causa ne en altra qualque manera per aquella occasio reeba de part o de parts les quals aço toca: pero si alcun proces fet davant alcun jutge sotsmes nostre o altre a alcun de nostre consell veedor haurem comes a fin que sobre aquell davant nos se aordon qual cosa segons justicia ne sera faedora: lavors si aquell proces tan solament contendra alcuna informacio feta per offici solemnitat de juhi no servada o no oydes plenerament les rahons e les allegacions de les parts: lavors de la part que aço request ha faedor tant solament volem esser reebuts cent solidos e no pus: pero si el proces aquell sera complit e les rahons de les parts plenerament oydes e les allegacions de cascuna part: lavors pusca tan solament reebre deu libres: salvant empero que si el proces era massa lonch per aventura per longues e difuses attestacions de testimonis o en altra manera per multitut de contrasts o de questions: lavors si a la noticia del canceller sera vist que mes per la multitut del treball ne sia degut volem que pusca esser crescut per lo canceller en cent solidos axi que al mes quinse libres per tota la relacio tant solament pusquen esser demanades: empero si els proceses sien molts a una metexa determinacio anans sobre els quals es relacio faedora si en tot sia perfet les allegacions per ventura de les parts no oydes deu libres ne sien reebudes tant solament: si pero sien molts processes en los quals encara plenerament les allegacions de les parts sien oydes lavors al mes quinse libres sien reebudes: si encara per multitut de testimonis o altra manera per magnitut de treball sia vist al canceller mes esser degut en aquell cas lo dit canceller pusca tan solament en cent solidos lo salari augmentar. Aquestes coses empero desus dites observar volem quan en processes en altres lochs fets o altres jutges sera relacio faedora. Si empero plet davant aquells de nostre conseyl sera menat engir la exaccio de les esportules no entenem res innovar perque nos serve e aytant sia reebut per esportules quant si la causa era per ell meteix sentencialment termenada. E encara mes con a vegades supplicacio a nos per alcun endreçada manam a alcun del consell nostre ques inform sobrel fet en la supplicacio contengut o en qualsevol manera tocant aquell e a nos relacio faça a fin que pus segurament e pus deliberada responam a aquelles coses les quals seran en la supplicacio demanades: lavors volem encara e manam que res no sia reebut per alcuna occasion per la informacio aquesta faedora: e los transgressors daquesta constitucio e al salari degut ab aço que ultra hauran reebut restituydor sien constretz e de nostre consell e de offici qualque seran deleitz.