Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCLXXXXI trames por lo reverent pare lo Senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. (*: Carbonell incluye este documento, impreso en cinco páginas en cuarto con caracteres góticos, en este lugar, y por el mérito de su contenido y la dificultad de hallarse hoy día ejemplares de su edición hemos creído conveniente copiarlo en obsequio a nuestros lectores.) 

Vist e ab diligentia examinat per nos lo doctor Pera de Villada abat de Sant-Millan e Sant-Marcial en las sglesias de Burgos e Leon e fra Ferrando de Sant Domingo profes de la horde de preicadors jutges inquesidors de la heretica pravitat e postasia (apostasía) en la ciutat de Avila e en tot son bisbat e axi mateix en la present causa specialment diputats per la actoritat (auctoritat, autoritat) apostolica. E nosaltres com iutges que som hordinaris en la dita causa per lo reverent Senyor (pone Ssnyor) don Pere Gonçales de Mendoça cardenal Despanya (Pedro González de Mendoza) archebisbe de Toledo privat de las Spanyas. Un proces e causa que davant nos aparague en tres parts ço es a saber de la una demanant lo honrat Bertomeu (Bartolomé) Alonso de Guevara procurador fiscal daquesta Santa inquisicio. E de laltra raho demanant Benet Garcia alias Garcia Cardador o dellas mesuras vehi e habitador en la vila de la Guardia del arquebisbat de Toledo de una peticio que lo dit procurador fiscal allega o posa davant lo dit Benet Garcia alias Garcia Cardedor e certa responsio a la dita peticio per lo dit procurador fiscal aximateix dada per la qual digue quel dit Benet Garcia avie hereticat apostatat e iudaycat e guardat la ley de Moyses sos fieles (feels, fidels) preceptes e cerimonies stant com era christia bateiat tenint e stant en tal nom e possessio. E era stat e fonc actualment ab altres chrestians e iuheus en crucificar un infant crestia en remembrança de la passio de nostre redemptor Jhesu-Christ e traure li lo cor per que ab el e ab una hostia consagrada fessen feltilleries ab que morisen rabiant los chrestians segons mes longament en la dita sa peticio e addicio se conte per lo qual nos demane per nos esser declarat lo dit Benet Garcia per heretge e apostata e aver incurrit en las penas e censures en los drets canonichs e civils stablides relexantho a la iusticia e braç secular segons que ab dret deguessem. E vist com lo dit Benet Garcia responent a la dita demanda e addicio confessa part del que en ella se contenia e part spresament nega. E vist que lo dit procurador fiscal acepta e reebe la confessio iudaycal del dit Benet Garcia en quant fehia per el e en laltre axi negat demana esser reebut a la prova e com per nosaltres axi el dit procurador fiscal e lo dit Benet Garcia foren rebuts a la prova cascu de sa intencio e vist un proces qui fet ses devant de mi lo dit doctor Pere de Villada loctinent en la Sglesia e bisbat de Astorga que lavos era contra lo dit Benet Garcia en la mateixa causa ordinariament agut e tractat. E per lo dit procurador fiscal en la present causa davant nos presentat e repetit e vist altra provança per lo dit procurador fiscal feta manarem fer e avem fet publicacio daquella e donar com fou donada copia dels dits e deposicions dels testimonis al dit Benet Garcia e com per sa part e en favor sua fou dit e allegat contra los dits e personas daquells lo que dir e allegar volgue esforçant se de posar tachas e obiectes pera ells declarar. E vist axi com per la conffessio del dit Benet Garcia davant nos iudicialment feta e perseverada com per la provança del dit procurador fiscal declarat tot lo que de dret se pot e deu declarar si res hia que per raho de lo posat contra la dita provança puga e dega esser declarat clarament se prova e en aço com lo dit Benet Garcia grau esser naturalment iueu rebe lo sant babtisme e apres de haver viscut e perseverat per spai de trenta anys en la ley e fe catholica de nostre Senyor Jhesu-Christ en nom e possessio de chrestia heretica e apostata daquella e actualment se torna a la ley de Moyses en la qual persevera per spai de cinc anys continuus creentla tenintla guardantla ab tots sos fictes preceptes e cerimonies guardant disaptes pasquas festas e deiunys quant bonament lo podia fer sens esser sentit com qual se vulla bon iueu ho fa tenint la per millor que la de Jhesu-Christ no anant a la sglesia menjant carn en divendres e quaresma e altres dies vedats en casa de iueus e no conbregave mes abans quant vehia lo corpus axi en la sglesia com quant lo portavan a negun malalt secretament scupie e li fehie figas e encara que se conffessava falsament no manifestant en veritat sos peccats al confessor fermament tenint e creent que la tal conffessio no profitava pera remissio dels peccats e que la penitencia e los altres sacraments de la Sancta mare sglesia fos en burla e practicant lo dit Benet Garcia ab un iueu misteris de la ley digue al dit iueu que creya que la maladiccio de son pare iueu lo avia portat en aquel stat per que se havia tornat crestia e que el creya e tenia la ley de Moyses com bon iueu e que stava de proposit encara que lo cremen viu de morir en aquella que encara que mostra esser crestia en la voluntat es iueu e que lo que dien los crestians que hia Jhesus e Sancta Maria verge abans del part ni apres del part que era la maior batania del mon quels crestians tenen e que son cans enemichs de Deu criador de totes les coses en que ell creye com bon iueu e que creu que les cerimonias que fan los crestians son ydolatrias e que tenen la ley de Moyses com los iueus mes que no la observan com a malvats e idolatris que adoran una hostia que es una poca de ferina (farina) batuda ab aygua e per las paraules que un capella diu dien las bestias dihent per los crestians que aquell pa se torna en verdedera (verdadera) carn de Deu lo vi en sanc e que es burla los crestians fan pintar images de sants e santes e que allo es pintar com voler que quant lo dit Benet Garcia fou a Sant Jaume totes les images que hi avia li paregueren idoles e que per tals las te el e a totes les altres e que los chrestians ab lo combregar del Corpus Christi e altras feltillerias que fan sen van tots ab tots los diables al infern en so de burla e vituperi recomtava ordenadament a hun iuheu los articles de la fe responent a ells de la manera ques fa quant combregan los crestians e li digue que crehie axi com crehie en lo creador que per que una vegada combrega ab una hostia que dehien esser de las consagradas perque se torna crestia junt ab les malediccions de son pare li ague donat lo creador tant mal e lo avia portat a les presons en que stave mes si Deu lon desliuras que pendria sos fills e sen iria a Judea e si nols sen podia menar quels mataria e que el hi faria lo possible de passar los per lo ryu de les pedras encara que el creu que no cessa de correr sino lo disabte e que una vegade stigue en proposit de sacrificar la hu dels dits fills seus axi com feu Abraam sino que lo diable loy destorba e que creye que siu (si ho) fere Deu lin donara bona ventura e que li sabia greu quels dits fills seus restassen en aquesta ley maleyda asso dehia per la ley de Jesu-Christ. E vist que lo dit Benet Garcia deiuna certs deiunis de iuheus al modo iudaych e stigue de preposit (proposit, propósit) de deiunar altres e dehia oracions de juheus en abraych (hebraico, hebreo, lengua hebrea) e pregava a un iueu que pregas per ell al creador comanant se en ses oracions iudaycas fent li gracias per lo que per ell avia pregat e axi mateix en asso axi per la confessio del dit Benet Garcia com per la provança del dit procurador fiscal quel dit Benet Garcia en deiuni deprobat e dampnada intencio fou en altres crestians e iuheus en un tractat e concert de fer certas fetillerias en una hostia consagrada e un cor de infant crestia per los inquisidors de la heretica pravitat entre ells no poguessen procehir e perque los dits inquisidors e los altres crestians rabiassen e morissen rabiant e la ley e fe catholica de Jhesu-Christ fos destroyda e perduda totalment e los iuheus se ensenyorisen e que la ley de Moyses fos exalçada e volent posar en efecte e en obra son abominable proposit desig e intencio dampnada al dit Benet Garcia fou e vingue personal e actualment (pone actualmeut, la u y la n suelen equivocarse en los escritos) ab los dits altres crestians e iuheus en crucificar e crucifica un infant crestia en la forma e manera quel (quels) iuheus crucificaren a nostre Senyor Jesu-Christ en remembrança e vituperi de sa divina magestat e sacratissima passio stenenli los brassos e camas en dos pals posadas e ligadas en figura de creu + donantli açots repelons e bufets scupintlo obrintli las venas ab ganivets e collili la sanch ab un caldero e ab una scudella e posantli argilagas e herbas spinosas en las solas dels peus e en las spatles posantli lo dit Benet Garcia en lo cap de las herbas spinosas en manera de garlanda obrint lo costat del dit infant cuelment ab un ganivet bomia per baix dels pits traentli lo cor per lo afete e fetillerias damunt ditas ab moltes vituperosas e orribles paraules dihentli lo dit Benet Garcia iunctament ab tots los altres crestians o juheus dreçades e dirigidas a nostre Senyor Jesu-Christ en persona del dit infant dientli crucifical aquest enganador que se dehia nostre rey e avia destruir nostre temple e que ab fetillerias nos avia de matar e veniarse de nosaltres crucifical crucifical aquest ca embaidor enganador e fetiller e per que se dehia Deu e perque preicava que era Deu e perque se dehia rey dels juheus e Deu que era home com cascu dells fill (fills) de una dona corrupta e adultera bort nat de adulteri e que volia destruir als juheus e sa ley mes que ells destruhirian a ell. E axi feren spirar e morir al dit infant ignorantment e lo soterraren de nit secretament en un loch desert hon nos pogues aver noticia dells. E apres aço fet e perpetrat lo damunt dit el dit Benet Garcie se aiunta en cert loch ab los damunt dits sos compenyons crestians e iuheus hon tots iuntament foren de acort que fos trames lo dit Benet Garcia ab lo dit cor del dit infant e ab una hostia quells dehien de cert esser consagrada e certs savis iuhues (iuheus) que avian de fer ditas fetillerias pera quels inquisidors e tots los altres crestians morissen rabian (sin t final, rabiant) com dit es lo qual cor e la hostia ques diu esser consagrada al dit Benet Garcia en son poder tingue e rebe e ab allo una carta fermada de alguns dels dits sos companyons e participants per portar allo als dits iuheus savis ab lo qual lo dit Benet Garcia fou pres en lo cami per voluntat de Deu ligat e portat aquest coneximent de la veritat lo qual axi mateix se troba esser stat e entrevengut personalment en altre tractat e concert o semblant de fer semblants fetillerias ab lo dit mateix damunt dit altre cor de infant crestia e ab altra hostia consagrada ab los dits sos companyons iuheus e crestians. E vist axi la informacio que de nostre ofici de personas religiosas de nostra Santa fe catholica e de fe dignes que aver poguerem pera saber la veritat e com les dites parts conclogueren e no volgueren mes dir ni allegar e nosaltres concloguerem ab ells e aguerem lo proces e causa per clos e conclos asignam die e terme per donar sentencia e daqui avant tot hora e quant desliberats stiguessem e vehent los altres actes del dit proces e sobre tot agut nostre acort e desliberacio ab persones religiosas e savies de bona e provada ciencia e conciencia seguit lo seu acort desliberacio e consell tenint a Deu davant los nostres hulls trobam que debem divulgar e declarar divulgam e declaram la intencio e acusacio del dit fiscal per ben provada e verificada. 

1 DE JUNIO, 1461

31 DE MAYO. NO APARECE. 

1.° DE JUNIO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos de la Generalidad.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per vostra letra de vint e set del present so avisat haveu molt a pler se done orde aquests sinchcents homens e sinquanta rossins sien per mi retenguts per alguns pochs dies ab sperançes e paraules bones fins tant per vosaltres sia feta deliberacio contraria a la que feta haviau de no dar pus sou passat lo present mes. E jatsia ans de haver rebuda vostra letra jo fos ja en congoixa de poderlos assegurar e donarlos paraules per quant entre ells era ja fama de vostra deliberacio dients moltes rahons. No menys he hagut afer de reposarlos de present per esser pus prop de la fi e terme del dit mes specialment que noy havia nengun dells qui no hagues servit qui set qui vuyt qui deu e dotze jorns de buyt e ara en temps de messes (mies, mieses, sembrat) e de guany servir sens neguna paga sino ab sperança de esser pagats e que havien despes quant tenien e que no sabian de ques visquessen. Quant puch e pore treballare en reposarlos pus los fassa segurs que hauran sou per lo mes qui ve quim par joch forçat per la gelosia en que stich tots nom lexassen e jo sols restas ab les banderes en la present ciutat. E per quant aquest sou hi tot laltre qui ses donat fora Barchinona ses donat per En Johan Ferrer he pensat dirlos com per occupacions vostres aqui la partida den Johan Ferrer per acordar a ells e ferlos emprestança ses haguda a diferir fins diluns o dimarts primer vinents e axi que no dubtassen car encara que lo dit Johan Ferrer no fos aci sino dins tres o quatre jorns dins lo mes de juny per lo qual deman venir los diners jo ere content comensassen comptar sou lo primer del dit mes de juny primer vinent e que de aço jo los feya sagurs sens dubte algu hi en aquesta manera jo los he reposats hi creu jo se asseguraran. Per ço placiaus mossenyors molt reverends e magnifichs lo dit Johan Ferrer expedir e prest daça trametra ab diners e lo que mester sera com a mi sia forçat ferlos fer emprestança al diputat local de X o XII florins per conestablia per mes asegurarlos e tenirlos ligats. Mes senyors molt reverend e magnifichs per quant la convocacio del comdat de Ribagorça es serta e mes com lo Senyor Rey sen va a Seragossa e sera dema Deus volent. Los pobles de aquesta ciutat stan pus sglayats que dir nos pot de que los pahers han volgut ajusta son consell general los haja trames micer Stopinya per lo qual ensemps ab hun paher son stat pregat volgues trametra duas spias la via del Rey de les quals la una vingues e laltra restas e tornas alla e de aço los pahers me pregaren molt. Jo vehent que lo cami daci a Çaragoça no es tant lonch com fora daci en Navarra son stat content per ajudar a metre ells en repos per que siaus avis. Vostres letres axi la mia com dels pahers de Leyda derrerament rebudes han lavada a mi forma de molt bones paraules en aquests acordats per quant nols he poguda mostrar vostra letra en lorda en que sta e als pahers de aquesta ciutat en molta congoxa per quant los del consell general han volgut veure aquella en lo qual son tants e de tantes condicions que corre gran perill mes pratichas e paraules sien cregudes hi axi placiaushi atendre per altres vegades. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a vint e nou de maig any Mil CCCCLXI - Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. La present sera per certificar vostres grans reverencies e magnificencies com entre letres que hun home de passada he trobada una letra que mossen lo vicecanciller fa a la Senyora Reyna la qual es de la tenor seguent. A la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna. Senyora molt Excellent. Nova certa havem aci com lo Senyor Rey havia delliberat de combatre …. e los qui eren dins no han sperat lo combat se fes ans han promes de donarse .... per tot lo jorn al Senyor Rey sino hauran hagut secors e no es possible lo hajen segons dehien los qui hi son stats car los passos son dificils dentrar e lo Senyor Rey quis troba ab D.CCC cavalls e IIII mil pahons (peones, de pie) nostro Senyor per la sua infinida clemencia li don victoria el torne prest ab salut com vostra Excellencia desiga mes se diu que son entrats en Navarre VIII mil homens del comte de Foix entre peu e de cavall. Mes Senyora molt Excellent la ciutat de Çaragossa delibera passat per consell de trametre al Senyor Rey trescents ballesters axi que per gracia del bon Jhesus totes coses succeixen de bo en millor e noy ha restat home de condicio no haja seguit lo Senyor Rey. Ara resta placia al bon Jhesus vulla dirigir vostra virtuosa Senyoria e confiam de la sua infinida clemencia que ho fara pus la guarda proseguida per vostra Excellencia es justa. De Çaragoça a XXV de maig del any 1461. - Senyora molt alta. - De vostra Senyoria humil vassall e sotsmes lo vicecanciller del Senyor Rey e vostre. - Pages.
La qual letra no obstant faent la present es ates hun correu del qual e registra un plech qui va dreçat al maestra de Muntesa dins lo qual he trobat trelat de una letra la qual vos tramet en que segons lo qui scriu mereix de lin poder dar fe del que ell scriu quis vulla que vulla rahonar lo contrari. Hir es passat un correu a vostres reverencia e magnificencies. Los pahers e consell daquesta ciutat me feren anar a ells per parlar de moltes coses de les quals volien consultar e comunicar ab mossen lo veguer nostre. Entre les altres volien que segons los ere ofert per vosaltres mossenyors quant mester haguessen que yols fes pagar dues spies per la ont es lo Senyor Rey de les quals la una vingues laltra restas alla. Per no tardarnos tant han cridat ses hagut a fer per ço com dona Olionor de Castro los ha avisats largament del contengut en aquella letra que don Felip (de Castro, de Castre) ha rebuda per lo derrer correu haveu rebut nostre. Perque he delliberat avisarvosne a fi que sius plau sia fet. Axi sera fet sino per altres voltes guardar hiem millor. Tot ço quis fa es per mils servir vostres reverencies e magnificencies les quals me manen tot quant los placia ordenar e en gracia dels quals molt me recoman. En Leyda a XXVIII de maig 1461. - Mossenyors del qui es prest servir vostres reverencies e magnificencies qui a vosaltres molt me coman. - Bernart de Stopinya.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors. Huy demati havem rebuda vostra letra ab copia de la letra de la Senyora Reyna e de la resposta per vosaltres a la sua Excellencia feta. Esnos dit ab la dita vostra letra seguiscam la dita Senyora Reyna e anem en aquel loch hon sa Excellencia elegira aturar e reposar. Nosaltres lo vespre passat de continent fom junts aci desempetxam correu a la dita Senyora Reyna scrivintli que li plagues certificarnos del loch hon sa Altesa delliberara aturar. Aquesta hora encare lo correu no es tornat per que sapiam lo loch. Per quant vuy es dia de diumeuga (diumenga, aunque se lee una u) hoierem missa e apres de continent nos metrem en cami seguint la via de la dita Senyora Reyna e farem segons per vosaltres nos es scrit. Per semblant fan los embaixadors de aquesta ciutat e per ço pot esser comunicada la present als senyors de consellers de la dita ciutat per quant ells no scriuen. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua. De Caldes a XXXI de maig any Mil (falta CCCC, sino sería el año 1061) LX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Ora tarda a XXVIII del present mes de maig be resebut vostra desigada letra de vint e quatre del dit mes e aquella lesta vos responch que si no fossen los afers del regent la governacio e consols daquesta vila en los quals per vostra part jom so interposat partira mes a mi cove veure los afers qui pesen prou si poran venir a bona conclusio e lo dit regent qui ma vuy fet pregar vulla treballar en lo dit fet e nom anuig e fas compte que en spay de tres o quatre dies sen veura la fi e si nos poden finar Deus volent diluns o dimarts pertre car desig tinch de esser aqui ab vosaltres mossenyors. E la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors sia la vostra continuada guarda. De Perpenya divendres a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - Mossenyors. - Lo qui es prest a vostra ordinacio Francesch Lobet.

Als molt reverend e honorables los senyors deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e honorables senyors. Notificam a vostres reverend e honorables savieses com vuy ques compte XXIII de maig ses publicada aci certa crida tocant nostre negoci dels remenses la tenor de la qual no havem pogut percebra ne lo notari de aquesta deputacio local jatsia request ab carta nons en ha volgut dar translat ans per contrari la demanat de nostra requesta e per ço no havem pogut saber sins cove a fer algunes coses. Hannos dit que En Bernart Prat de Mata e alguns consindichs nostres son stats devant vostres reverencies faents e instans certs actes los quals nosaltres e la major part de nostres consindichs consellers e principals ignoram amegantse de nosaltres ans com los ne havem demanats nos han callat donantnos aquest fet gran causa de sospita com ells no hagen potestat alguna e a nosaltres sabria greu volguessen decebre vostres reverencies meravellantnos de dit Bernart Prat que ja en dies passats per III vegades per justes causes es stat revocat de tota potestat de dit sindicat e encare ell ab son frare Pere Prat Esteve Guinard e P. Corones no ha cessat ingerirse en nostre negoci contra voluntat de la major part dels sindichs consell e principals nostres les quals coses nos meten en gran pensament. Perque senyors molt reverend e honorables a vostres reverencies suplicam queus placia manar fernos donar translat de dita crida per forma que aquella vista ab nostres consindichs consellers e principals ne pugam conferir ab vosaltres. E sia lo Sant Sperit en proteccio vostra. De Gerona a XXIII de maig del any de la nativitat de nostra Senyor Mil CCCCLXI. - Qui a vosaltres molt reverend e honorables senyors se recomanen. - Johan Rocha Pere Plans Miquel Vidal sindichs. Johan Riard Jacme Bisbe Pere Simon Pages Guillem Coll Jaume Salom consellers de dit negoci poblats en lo bisbat de Gerona.

Dels Rebosters majors.

Dels Rebosters majors.

Con res no es dit perfet si donchs de totes les sues parts no fa mencio e per tal que aço que lexam no siam vists menysprear e que ignorancia no pusca esser allegada: de la manera dels servidors del nostre palau reyal duym ordenador. Emperamor daço en la nostra cort dues bones persones generoses e feels volem esser deputades la cura dels quals sia principalment del primer reebut en loffici guardar tota la vaxella daur e dargent la qual acostumam usar en nostre palau axi de nostra persona con de nostres domestichs e aquella reebra ab inventari de nostres camarlenchs e tendra aquella per ells: e encara sien tenguts que la vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar sera aordonada a hora convinent el meteix al draçatori port e aquella que per nostres domestichs sera usadora per lo sotsreboster e altres del offici portar faça: guardantse molt diligentment que la damunt dita vexella nedea e de coses inmundes soven reguardada axi sia que negunes coses no si puguen esser perpensades als nostres huyls abhominables: e les damunt dites coses totes a hora convinent al nostre rebost en la manera que portades les hauran per ells sien retornades. Tenguts encara seran de guardar o fer guardar fruytes fromatges tortes candeles sucre salses sal e semblants coses qui axi per nos con per los nostres familiars en nostra cort seran usadores: e les dites fruytes fromatges sal tro a la taula on nos menjarem portar degen e aquelles liurar al nostre majordom per posar davant nos: e apres del aygua o del vi ab lo qual seran lavades aquelles que bonament lavar se poden feelment lo tast facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatges sesdevendra afollar en tal manera que a nostres domestichs no fossen competents a posar per los dits rebosters decontinent als almoyners sien distribuits e per los dits almoyners als pobres de Jesu-Christ donar manam: e axi meteix con sesdevendra nos anar per cami volem ells aquestes coses servar. Les coses encara damunt dites guarden tota hora e escriven servada la ordinacio ja per nos feta sobre aço la qual en escrit hagen et observen: e gardense que tast facen sobre les coses damunt dites les quals a nos prenedores en qualque manera seran davant nos posades. E con nos sesdevendra caminar la un dells ol sotsreboster o un del offici en absencia del sotsreboster tots temps primer vaja per tal ques guart que defalliment de lenya e de palla al palau on nos menjarem esser no pusca divern e destiu jonchs o altres coses verdejants sia curos de haver e axi de banchs con de taules con daquelles coses que sesguarden a lur offici en lo dinar e en lo sopar no haja defalliment alcun: decernents que al nostre palau argent o vaxella dargent tovayles de les quals nostres domestichs menjants usen lo sotsreboster portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries: e aquella vexella nedea e bella conservar procur axi que neguna cosa leja noy sia que pogues ofendre los huyls dels menjants en lo nostre palau si volra esquivar venjança condigna: e daqui aquell e aquelles al rebost reportar no oblit. Largent pero portador a la cuyna liure a aquells a aço diputats dels quals apres los menjars recobrar sia tengut diligentment. Encara ab diligencia ell manam haver e tener en escrit la manera ques serva en tenir lo damunt dit argent. Encara en lo rebost ell o un del offici jaher volem e manam: tenir encara aygua appareylada con a la taula anar deurem per nostres mans a lavar e dels altres qui aqui seran haja cura: encara de luminaries de cera tortes o brandons et tortices e candeles bastament tenga servada la dita ordonacio nostra la qual sobre aço havem feta e la qual ordonacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart e observe. Guartse encara lo dit reboster e a la cura dell especialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites luminaries alcun defalliment no sia. En apres con sabra nos voler per lamina dalcun deffunt missa solemne fer celebrar per tal que sapia nostra volentat sobre lo nombre de les tortes illuminadores en la dita missa los nostres camarlenchs sollicit diligentment e aquelles tortes e encens haver curosament procur del apothecari. Los rebosters e los altres empero del offici del rebost qui per nos seran deputats en les coses pertanyents a lur offici per lo dit comprador faedores de les coses damunt dites si deure reebre personalment e aquelles scriure regoneguen obligats esser de retre compte tots dies al mayordom e al escriva de racio. E en temps en lo qual sesdevendra nos caminar ell o aquell qui primer ira axi faça que en qualque loch on irem axi com de nostra celsitut se pertayn compliment dargent e de luminaries tovayles e altres appareylaments a servey nostre trobem. E no resmenys sagrament e homenatge a nos faran que lur offici e aquelles coses que si pertanyen per lur poder feelment exerciran; e si alcunes coses mayorment per rahon de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet ne faran perque les desus dites coses no puguen complir. E per tal que pus perfectament e pus liberal les coses desus dites complir se pusquen ells o el sotsreboster en lo rebost damunt dit continuamen jaguen per tal que estranyantse del offici alcuna lesio no sofira: los desus dits empero nostres rebosters a tots los altres del rebost volem mayors esser. Ordonans encara en nostre rebost esser deputat un apte e sufficient hom qui sotsreboster sia appellat e ajut als nostres rebosters en aquelles coses que pora tocants lur offici feelment e apte: e tota vegada quels dits rebosters per malaltia o per absencia de amdos o per altra necessitat a son offici faedor entendre no poran al sotsreboster tota hora que necessari sera pusca cometre exercidor. Salvant empero lo portar del aygua al lavar de nostres mans e la fruyta e formatge e semblants coses a nos aministradores en la taula dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o en absencia daquell que per un dels escuders de la cambra volem esser fet. Encara tovayloles entires e netes aministrar a nostre sobrecoch e portant lo taylador qui les viandes devant nos aportar son tenguts liurar no oblit: e als camarlenchs los dits rebosters majors e sotsreboster volem esser sotsmeses. E en temps pero que nos caminar sesdevendra lo sotsreboster aportara o en absencia dell un dels ajudants del rebost alscuns appareylaments e ornaments e vexella dargent ab les quals passar puscam a us nostre per la taula si per aventura les azembles portants los arneses a hora deguda no eren vengudes. En apres lo sotsreboster aquelles coses que reebudes e despeses haura tota hora escriure diligentment sia tengut: e per tal que de totes coses que son faedores per los dits officis noticia plena haja translat e ab si tenga daquelles e aquell sagrament e homenatge faça al camarlench e obediencia serve quels rebosters fer e servar son a nos estrets. E lo damunt dit sotsreboster los rebosters majors si regonega a ell per majors.

Nota:
afollar (fruytes, fromatges, fromage,  formatge, formache): fes malbé; echarse a perder, podrirse, estropearse.
Lamina: l´ànima, l´alma; el alma.

Dels rebosters comuns