19 DE JUNIO.

19 DE JUNIO.

Habiendo pedido la Reina a los embajadores una cédula, en la que se hacía mención, entre otras cosas, del juramento que suelen prestar los catalanes al Rey, a su entrada; acordóse que se proporcionase a dicha Señora la referida cédula, por copia, y levantando testimonio de ello; para lo que se nombró una comisión, compuesta de un individuo de cada estamento, quienes, al propio tiempo, debían entregarle ciertas instrucciones y una súplica, cuyos documentos se hallan todos a continuación.

Instruccions.

Instruccions per part del reverend e honorables deputats del General de Cathalunya fetes al reverend e magnifichs lo abbat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Johan Lull ciuteda de Barchinona embaixadors lurs tremesos a la lllustrissima Senyora Reyna de tot ço que per ells se ha a dir fer e exeguir en la present lur embaixada.
Primo pervenguts los dits embaixadors en Vilafrancha de Penedes on la dita Senyora Reyna es o si sa Senyoria era partida seguitsla fins al loch on se trobara dins lo Principat e feta a sa Excellencia deguda reverencia en nom dels dits deputats e consell e donada la letra de crehença que sen porten apres lectura de aquella suplicaran la dita lllustrissima Senyora Reyna li placia fermar en nom del Senyor Rey la capitulacio a sa Altesa presentada per part dels dits deputats e consell la qual ells seran contents passe juxta forma de les respostes per la dita Senyora Reyna derrerament donades ab les habilitacions seguents.
Primo en la resposta del primer capitol e en la fi de aquell sia afegida clausula qui digua axi. Salvo lo que devall en lo terç capitol se dira del noble mossen Galceran de Requesens.
En lo terç capitol en degut loch sia afegida clausula dient axi. E per quant a instancia dels dits deputats e consell e de la ciutat de Barchinona es stat fet cert proces contra lo noble mossen Galceran de Requesens portant veus de governador en lo dit Principat per lo qual es stat e vuy en die sta pres dins la preso comuna de la dita ciutat e lo dit Senyor Rey per alguns respectes hage ordenat e ordone ab la present lo dit mossen Requesens deure esser e star tot lo temps de la sua vida natural fora lo dit Principat e encara fora la cort del dit Senyor Rey sots pena de privacio de la vida e annotacio e confiscacio de tots sos bens aplicadors en cars de contrafaccio al General de Cathalunya salva empero al dit mossen Requesens la *obcio devall scrita per ço plau al dit Senyor Rey vol e ordona que si lo dit mossen Requesens no contentantse de aço se volra defendre per justicia en tal cars stigua en la preso on vuy sta e puixa esser procehit contra ell e sos bens per virtut del dit proces et alias per justicia. Les coses en los presents capitols contengudes en res no contrestants. Totes empero altres instancies o anentaments que fer se porien contra qualsevol altres oficials e persones qui en les coses en lo dit capitol contengudes delenquit hagen os presumira haver delinquit cessants per benefici e repos del dit Principat. E mes vol lo dit Senyor que per los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona sia donada seguretat en quant a ells se sguarde a les persones e bens de tots los oficials e consellers del dit Senyor Rey qui fins lo die de vuy han lo dit Senyor en qualsevol manera sobre los dits afers consellat axi e per tal forma que los dits oficials e consellers puxen star e habitar segurament alt tota quietacio dins la ciutat de Barchinona e lo dit Principat e fora de aquell on mes volran. E que semblant paraula e seguretat los sia donada per lo Illustrissimo Primogenit axi que per ell o algun oficial o persona no puixen esser inquietats ni molestats en bens ni en persones en alguna manera per les causes e rahons en lo dessus dit capitol contengudes e fins lo die de vuy seguides encare que lo dit lllustrissimo Primogenit succehesca en los regnes e terres del dit Senyor Rey e que lo dit Illustrissim Primogenit sie tengut aço prometre e jurar tenir e servar ab tota eficacia. E si lo contrari se fahia sia licit als dits consellers e oficials resistir de fet ab absolucio de la fidelitat en lo dit cars e puixen e degen los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona opposarse a la defensio dels dits oficials e consellers juxta les constitucions leys e libertats del dit Principat.
La resposta del XIIe ha a passar segons per los diputats e consell era ordonada levant lo fet de les corts de Cathalunya ço es que nos puixen tenir per lo lochtinent. Tot lalre ha star com es posat per los diputats e consell sens mudarhi res salva la clausula derrerament posada per la Senyora Reyna que dispon de la facultat dels processos fahedors en cars que lo Senyor Rey entras a peticio dels deputats e consell.
La resposta del XVIIIe sera la seguent. Diu lo Senyor Rey que la Majestat sua no te en lo regne de Sicilia on pogues fer la dita assignacio de XII M florins deduit ço que es mester al sosteniment de la Majestat sua pero per contemplacio e amor del dit lllustrissimo Primogenit fill seu e per condescendre a la supplicacio del dit Principat es content consignarli sis mila (milia, mil, 6.000) florins e per aquells tantes tretes en lo dit regne de Sicilia que abasten a la dita quantitat de sis milia florins cascun any.
La resposta del XXIII capitol ha esser de tal tenor. Plau al Senyor Rey sobre les coses contengudes en lo present capitol star al que sera deliberat e aparra a les persones que a aço seran deputades per quascu dels dits regnes e Principat.
Lo capitol derrer concloent les respostes fetes per la dita Senyora Reyna ha esser de la serie seguent. Lo Senyor Rey fa e atorga les coses demunt contengudes segons que son de part dessus annotades en cascun capitol e respostes ab tal condicio reservacio e protestacio e no sens aquelles ço es que si cars era que lo contengut en lo XV capitol e resposta de aquell que parlen de la oferta e pagament de les CC mil lliures per los cathalans no era complit ab tot efecte ço es que les dites CC mil lliures no eren scrites dins los dits VIII meses en la dita taula de Barchinona juxta la resposta del dit capitol en tal cars lo dit Principat de peccunies del General de Cathalunya hajen e sien tenguts respondre al dit lllustre Infant don Ferrando de annua pensio de censal per totes les dites CC mill libres o per aquella part delles que no sera dins lo temps scrita a raho o for de XXII mill per mill per tant temps com lo dit deposit de la dita quantitat sera dilatat scriure en la dita taula. E per aço attendre e complir hi sia obligat tot lo dit Principat e lo dit General de Cathalunya e drets de generalitats de aquell ab totes aquelles clausules forces e compulses a que son tenguts e obligats per los censals que lo dit General fa e presta les quals sien aci per expresses e insertes.
Item los dits embaixadors presentaran a la dita Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey la cedula que sen porten ordenada sobra la oferta de la ambaixada e suplicaran li placia manar al secretari de la dita Senyora queu leva carta e requeren lo notari que sen menen que apart leve carta publica.
Item mes los dits ambaixadors presentaran a la dita Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey la resposta que sen porten feta a la cedula de la qual la dita Senyora Reyna ha feta levar carta publica en Vilafrancha de Penede per mossen Pere Doliet secretari del Senyor Rey e prothonotari de la dila Senyora Reyna e suplicaran la dita Senyora Reyna que mane al dit notari e ells lo requerran continue la dita resposta a la fi de la dita cedula e sens aquella la carta no sia per ell closa e mes los dits ambaixadors requerran lo dit lur notari que apart ne testifich carta publica.
E per quant los deputats e consell fan ordenar una cedula o scriptura la qual sera tramesa als dits ambaixadors es necessari que en cas que la dita Senyora no vulla fermar la dita capitulacio en la forma damunt declarada e no en altre cars los dits ambaixadors presenten a la prefata Senyora Reyna en nom del dit Senyor Rey la dita cedula o scriptura requerint de aquella esser feta carta publica ut suppra. E
de continent aço complit partesquen e sen vinguen.
Si la dita Senyora Reyna sera contenta fermar la dita capitulacio en la dita forma sia publicada per los dits ambaixadors que ad caulelam li placia donar en nom de la dita Majestat del Senyor Rey licencia als deputats e consell de fer carragament de censals per haver les dites CC mill libres cum accessoriis suis.
E fermant la dita Senyora Reyna com es dit es necessari per lo prothonotari qui la sua ferma rehebia sia feta expressa mencio que la dita ferma sia valida de dret e de fet no obstant la carta per sa Senyoria feta testificar per lo dit prothonotari qui de aço parla ne encara qualsevol protestacions reservacions condicions salvetats actes cartes o instruments axi per lo Senyor Rey com per la dita Senyora Reyna o altre qualsevol persones havents ne potestat conjunctament o divisa on se vulla fetes e fets en contrari o que poguessen contrariar o noure o prejudici engendrar a la ferma dessus dita en alguna manera. - A. P. abat de Montserrat. - Expedite Barchinone die XVIIII junii anno a nativitate Domini millessimo CCCCLX primo.

Molt alta e molt excellent Senyora.
La resposta que vostra Excellencia en nom de la Majestat del Senyor Rey havie derrerament feta al XXIII capitol de la capitulacio per part del Principat de Cathalunya a vostra dita Excellencia presentada conte entre les altres coses de verbo ad verbum les paraules seguents. E que per los cathalans sia feta sollenna embaixada al Rey de Castella dins quinze jorns comptadors del dia que la Senyora Reyna los presents capitols fermara avant o abans si abans poran que desista de les guerra e novitats que en lo dit regne fa e restituescha al dit Senyor Rey quis vulla que de aquell ell o gents sues hauran occupat o tindran e leix en pau lo dit regne de Navarra e li serva la concordia entre lo dit Senyor Rey e ell feta inida pactada e concordada pagantli integrament les quantitas en la dita concordia mencionades e compreses. E en mancament de aquestes coses los dits cathalans façen al dit Senyor Rey la ajuda e servey e les altres coses que a ells sien vistes honoroses e degudes ab aquell compliment e integritat ques deu e es necessari e de tant fidelissimos vassalls se spera e confia indubitadament Senyora molt alta. E no resmenys per vostra Excellencia en la conclusio de totes les respostes fetes a la dita capitulacio e liurades en Vilafrancha de Penedes als missatgers per part del Principat de Cathalunya ultimament destinats e en altres parts se fa comemoracio o expressa protestacio e retencio de les dites coses en cars de ferma de la capitulacio predita. Les quals coses Senyora molt Excellent ab deguda reverencia perlant no son covinents a la fidelitat pratica e observancia dels cathalans los quals en coses fora lo Principat per deute no son obligats tals coses fer com son demanades. Ab tot que per lur mera liberalitat han diverses vegades grans coses fetes fora lo dit Principat en servey e honor de llur Rey e Senyor. E per tant llur libertat los cathalans no altererien mas per servici del dit Senyor Rey e de vostra Excellencia los dits cathalans usant de llur libertat per la acustumada devocio e amor que han a lur Rey e Senyor fan oferta e son contents fer sollempna embaxada al Rey de Castella dins quinze dies apres la ferma de la dita capitulacio. E deuse creure Senyora molt alta que los dits cathalans per lur mera liberalitat no oblidaran daquiavant fer les coses que a ells seran vistes fahedores a gloria e lahor de Deu Omnipotent servey de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Excellencia e del lllustrissimo Senyor Primogenit repos del dit Principat e conservacio del inmaculat nom dels cathalans e de la presentacio de la present volem e requeran los cathalans esser feta carta publica per vos notari el cetera.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Jatsia la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey e vostra molt Excellent Senyora sia be certa del subseguit fins aci per causa de la detencio per la Majestat real feta de la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit de la dita Majestat. No resmenys per reduir a memoria a vostra Excellencia e per satisfaccio al que per vostra lllustrissima Senyoria es stat deduhit lo qual es del tenor seguent. La Serenissima Senyora Reyna no pot obmetre reduir a memoria a vosaltres reverend venerables egregi nobles magnifichs missatgers de diputats e consell del Principat de Cathalunya e de la ciutat de Barchinona e als cathalans ab quanta humanitat gracia e clemencia la Majestat del Senyor Rey e la dita Senyora se es portada en la capitulacio per part del dit Principat a la sua Excellencia presentada. La qual quant benefici e libertat al dit Principat confereix per vosaltres clarament es conegut. E nos pot dir que lo dit Senyor Rey haja attes principalment a la preeminencia e stat seus reals sino sols en satisfer e condescendre a les supplicacions per lo dit Principat a la sua Altesa fetes per lo benefici repos e contentament del Illustre Princep fill seu e del dit Principat per lo qual obmetent tant honor preeminencia e benefici del seu stat real es stat e fermantse la cupitulacio ab les modificacions per sa Senyoria fetes e donades lo dia present sera content abstenirse de no entrar en lo dit Principat confiant de tots vosaltres cathalans com de fidelissimos vassalls confiar e sperar se deu que la demanda de no entrar en lo dit Principat en breu temps a supplicacio dels dits deputats e consell e de la dita ciutat de Barchinona sera en lo contrari conmutada. Mes avant lo dit Senyor Rey sera content constituir lo dit lllustrissimo Princep son fill governador general per tots sos regnes e terres e aquell en lo dit Principat crear loctinent seu irrevocable remetentse de aço a la capitulacio respostes e modificacions per la dita Senyora Reyna fetes. E no sols lo dit Senyor los beneficis e actes havents esguard al repos preeminencia seguretat e contentament del dit Illustrissimo Princep e cathalans sera contenta atorgar mas encara tantes e tals gracias que per tots los reys predecessors seus de gloriosa memoria james no son stades atorguades jatsia moltes de aquelles los fossen per los cathalans demanades e grans donatius e servicis per aquells oferts. E si lo dit Senyor Rey tantes gracies preeminencies o libertats atorgar se contentara per lo tranquille stat seguretat repos e contentament del dit Illustrissimo Princep e del dit Principat e poblats en aquell com se pot hoir ni tollerar per los dits fidelissimos cathalans los predecessors dels quals precipuament lur Rey e Senyor de poqua Senyoria en major han augmentat aquell tantes gracies e libertats essent content de atorgarlos restar e esser oppres congoixat e guerrejat per lo Rey de Castella tyranicament e indeguda lo qual per si eo per ses gents es entrat en lo regne de Navarra e fa la guerra en aquell e ha occupades e te algunes forçes de aquell e ha fetes altres novitats en regnes e terres del dit Senyor Rey al qual axi mateix tyranicament te occupat son patrimoni que lo Senyor Rey son pare de sancta recordacio li leixa en Castella e ha contravengut a la concordia feta ab lo dit Senyor Rey. E no es justissima demanda feta per lo dit Senyor Rey que los dits cathalans per via de embaixada servey e ajuda ajudant al seu Rey e Senyor contra lo Rey de Castella fahent aquell desistir e cessar de la guerra que fa en lo dit regne de Navarra en sos regnes facen retornar. Certes si consideren dons los cathalans lur integerrima e sincera fidelitat miren e porten a memoria los actes e gestes de lurs predecessors e hauran vera noticia si la dita demanda tan justissima en manera alguna poden ni deuen diferir ni recusar. O fidelissimos cathalans vassalls del dit Serenissimo Senyor Rey obrense les vostres viceres e coratges considereu les preeminencies utilitats e libertats les quals sa Excellencia per gracia a supplicacio vostra de si aparta e al dit lllustrissimo Princep e a vosaltres per sua clemencia e benignitat no recusa atorgar. E recordantvos de la oferta dignament feta per los cathalans al Senyor Rey don Alfonso de inmortal memoria en la qual en si prengueren carrech de la guerra de Castella en tot cas que lo Rey de Castella de si no volgues fer justicia en los fets del infant don Enrich quant mes ara se deu fer toquant a la persona honra e stat de vostre Rey e Senyor natural oppres veixat e deseretat per lo dit Rey de Castella indeguda e injustament lo qual vostres passats no solament no tollerar mas encara hoir no han pogut de sos reys e Senyors. E per totes les dessus dites coses e altres es de creure que Deus Omnipotent de tots creador reys e princeps e tot lo mon clarament coneixeran la tanta humanitat clemencia e benignitat de vostre Rey e Senyor natural. E si a les gestes e actes de vostres predecessors dignament e virtuosa fets e per tot lo mon per tals celebrats haguts e reputats attendre no volreu lo que de tant fidelissimos vassalls com vosaltres sou sens dupte nos spera vullau attendre e be considerar a les coses ab les quals sou tenguts e obligats a vostre Rey e Senyor natural en virtut del jurament de fidelitat a sa Majestat prestat en la forma seguent. Yo t jur que sere feel de aquesta hora avant fins al derrer dia de la mia vida a tu molt alt e molt Excellent princep e Senyor Rey don Johan de Arago de Navarra de Sicilia et cetera gloriosament regnant que nunqua scientment sere en consell o en fet que tu perdes la vida o membre algu o tu rebes en la persona alguna lesio o injuria o contumelia o que tu perdes algun honor lo qual ara has o daquiavant posseiras. E si sabre o hoire algu que vulla fer alguna cosa de aquestes contra tu per mon poder prestare impediment que no sia feta. E si noy pore prestar impediment quant prest pore ho denunciare e contra aquell axi com pore prestare a tu lo meu auxili. E si se sdevendra perdre injustament o per cas infortuit alguna cosa la qual has o hauras ajudare aquella recobrar e recobrada tots temps retenir. E si sabre tu voler justament ofendre algu e generalment o special sere request axi com pore prestare a tu lo meu auxili. E si alguna cosa en secret a mi manifestaras aquella sens licencia tua no manifestare a algu o fare per que sia manifestada. E si consell a mi sobre algun fet demanaras donare a tu aquell consell lo qual a mi sera vist mes expedient a tu. E nunque de ma persona fere cosa alguna scientment la qual pertanga a injuria o contumelia tua. E jatsia la dita Senyora Reyna cregua fermament vosaltres que tot lo dit Principat representau no voler ni sols pensar fallir en les coses en lo dit jurament de fidelitat contengudes com aquells imitant vostres predecessors tingau impresses afixes e indeliblament unides en los vostres coratges per aquella innata fidelitat que sempre may los vostres passats e vosaltres han e haveu acustumat haver a vostre Rey e Senyor natural lo que per molts eximplis e actes virtuosos
es comprovat notori e manifest per tot lo mon. Empero la dita Senyora Reyna tant humanament e benigna quant pot per la potestat que a aquestes coses ha de la Majestat del dit Senyor Rey et alias vos prega amonesta exhorta e requer per aquelles deutes de vassallatge fidelitat e naturalesa que al dit Senyor Rey vosaltres en noms propris com encara axi com a missatgers del dit Principat e aquell e los poblats en aquell representans sou tenguts obligats e astrictes a la dita demanda per lo dit Senyor Rey feta de la embaixada faedora al dit Rey de Castella e auxili prestador al dit Senyor Rey per defensio del seu regne de Navarra e altres regnes e terres e honor de la sua Senyoria stat real e observacio de les coses entre lo dit Senyor Rey e Rey de Castella concordades vullau satisfer ab aquel compliment e integritat ques deu e es necessari e de tant fidelissimos vassalls se spera e confia indubitadament. E si la dita Senyora Reyna es e sera contenta condecendre a les coses contengudes en la dita capitulacio ab les modificacions protestacio e retencio per sa Altesa ultimament fetes lo dia present a vosaltres donades e se ofir fermar la dita capitulacio ab les dites modificacions protestacio e reservacio e ab tal pacte qualitat condicio e retencio e no en altre manera ço es que la dita ferma sia suspensivament feta en axi que no puixa sortir son efecte ne de aquella o part alguna de aquella usar se puixa nis dega ans sia haguda per no feta fins a tant que al dit Senyor Rey sia fet o oferta prometença e segura de les coses contengudes en la resposta del XXIIII capitol que lo dia present la dita Senyora Reyna dona tant per lo dit lllustrissimo Princep quant per los dits diputats e consell lo dit Principat representants e per la dita ciutat de Barchinona la qual oferta e prometença hajen a fer expeditament en altra manera la dita ferma que la dita Senyora Reyna fara sia deguda per nulla irrita e de neguna eficacia e valor e de aquella ni de part alguna della en tal cas en manera alguna usar nos puixa nis dega. E complintse axi les dites coses succeiran a gloria e laor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey benefici contentacio e repos del dit lllustrissimo Princep e Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona. E de les dites coses vol e mana la dita Senyora Reyna que sia feta rebuda e testificada carta publica per Pedro Doliet secretari del dit Senyor Rey prothonotari seu e notari publich una e moltes tantes quantes seran donades et cetera. Dien los dits diputats e consell e la ciutat de Barchinona que sentida per lo Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona e altres ciutats e viles reals del dit Principat la dita detencio fou divinament inspirada tant unida voluntat en lo dit Principat en treballar per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit que fonch e es stat reputat a cosa miraculosa la qual detencio fou feta en gran perturbacio molestia e dan irreparable de la casa real de Arago e de tots los feels de aquella e periclitacio de la posteritat de aquella la qual ha regnar e governar en tots los regnes e terres de aquella e encara contra usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya capitols de cort e privilegis e libertats del dit Principat per la Majestat real ab humil reverencia perlant jurats e si no fos la representacio molt regulada del dit Principat e la sollicitacio degudament e pertinentment feta per los qui lo dit Principat representen no se excusaven grans perills e inconvenients. Per la qual raho havents los cathalans sguard a lur innata e incorrupta fidelitat e per satisfer a aquella e a la conservacio de la corona real tremeteren a la dita real Majestat embaixada de XV persones de molta dignitat e saviesa dotades e la dita ciutat de Barchinona de VIII persones e les altres universitats de les ciutats e viles reals de Cathalunya per lo semblant trameteren lurs solemnes embaixades sperants axi com versemblantment sperar se debia que la dita Majestat per sa virtut donaria orde en reposar tantes congoixes e fer gracia al dit Principat de la dita liberacio. E jatsia innumeres vegades la dita Majestat sia stada supplicada per merce sua li plagues reduhir e rebre en bon amor pau e concordia lo dit lllustre Primogenit empero james ho pogueren obtenir los dits Principat ciutat de Barchinona e altres ciutats e viles del dit Principat a tot aço a tracte seduccio e induccio de alguns mals consellers no zelants lo honor de Deu servey de la dita Majestat benefici e repos del dit Principat e altres regnes e dominis del dit Excellentissimo Senyor. E si los cathalans haguessen demanat gracia derogativa al honor e corona real lo que james es stat vist ne farien fora digna cosa esser stat dificultat. Mas que demanaven cert honor de la real corona conservacio de la posteritat real repos e tranquillitat del dit Principat e altres regnes e terres de la dita Majestat e desistint de tal demanda podien degudament esser increpats e maldits. Vehents dons los cathalans que per aquesta via no podien gracia obtenir convingue entrar en termens de justicia e axi los dits embaixadors insistiren e supplicaren a la dita Majestat que fes justicia en lo dit fet administrada e que lo dit Illustrissimo Primogenit fos restituit en lo Principat de Cathalunya de hon de manament de la dita Majestat era stat tret supplicant la dita Majestat aço volgues fer per observancia dels usatges constitucions e altres libertats del dit Principat per la dita Majestat jurades la qual cosa jatsie lo dit Senyor Rey degues de justicia complir per disposicio dels dits usatges constitucions e libertats e per los altres sguards damunt dits axi poch lo supplicat ab deguda reverencia parlant nos pogue obtenir ans lo dit Principat vehie per experiencia molts oficials e consellers de la sua Majestat en nom e per part de la dita Majestat esser anats per lo dit Principat suscitants gents e procurants que nos pogues proseguir la dita peticio de gracia o justicia. Hoc mes moltes zizanies e divisions esser procurades lo que dignament portave als dessus dits supplicants gran admiracio. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses e multes aspres e dures cominacions que publicament exien e anaven per la terra axi per la dita Majestat dites als dits embaixadors quant en altra manera sembla als dessus dits molt diligentment e ab aquell esforç ques pertanyia deure attendre a la sua indempnitat e procurar virtuosament ab deguts e pertinents migans conformes a les leys e libertats del dit Principat esser complit lo que justament havien demanat. E per ço encara treballant e fatigantse havent sperança a conseguir lo degut trameteren los dits cathalans XXXXV persones de les majors e pus preeminents del dit Principat ajustant aquelles a Ies XV persones e altres embaixades dessus mencionades ja trameses les quals totes prostrades e molt humilment altra e altres vegades supplicaren la dita Majestat li plagues atorgar e a efecte deduir les coses tantes vegades degudament supplicades. Pero axi com les primeres sopplicacions axi les derreres foren poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor lo coratge dels cathalans sostenir e ha sostengut. E per quant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda los dits cathalans vehents se frustrats de gracia e justicia jatsia acustumats fossen gracies de son Rey e Senyor obtenir unanimes treballaren e han treballat ab vies degudes e pertinents conformes a las leys del dit Principat donar orde en la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit. E axi mateix en perseguir aquells qui sinistrament havien e han consellat e seduhit la Majestat real fahent per aquestes coses molt grans despeses tant que mijançant la divina gracia lo dit Excellentissimo Senyor Rey es stat mogut en liberar la persona del dit Illustrissimo Primogenit axi com de fet es stat subseguit. Per les quals coses ha convengut ad dit Principat a fi que daqui avant fos tolta tota manera de discordies e zizanies e inconvenients irreparables los quals se porien seguir per causa de mals consellants e no zelants lo servey de Deu e de la dita Majestat e benefici e tranquillitat no solament del dit Primogenit e Principat e ciutat de Barchinona e altres mas encara dels altres regnes e terres de la real corona supplicat de la dita capitulacio e contengut en aquella la qual capitulacio en tot e per tot quant concerneix lo servey de la dita Majestat e de vostra Excellencia e del dit lllustrissimo Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e conservacio de aquells e repos del dit Principat a tots es manifest e notori. Donchs no es maravella si la dita Majestat per sa gracia e merce ve e deu esser inclinada en atorgar la dita capitulacio e coses en aquella contengudes. E si en los passats temps tals coses no son stades demanades ne consentides no havien seguits tals actes per los quals convengues de tals demandes usar per obviar los inconvenients e dans quis poguessen subseguir al stat e posteritat real e a la cosa publica del dit Principat e dels altres regnes e terres del dit Senyor Rey e tot aço per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda a la qual observar no fretura ne james ha freturat por la gracia de Deu ne afretura ne afreturara en lo sdevenidor incitar o convidar o requerir los cathalans com aquella en llurs coratges radicada tinguen e mostren e han ho mostrat los actes e gestes passats e fins aci fets los quals han augmentat e gloriosament prosperat la real corona e lunyat tot sinistre de la real posteritat. E per ço Senyora molt alta ab deguda reverencia parlant no era ne es necessari exprimir lo que conte fidelitat com los dits cathalans en lur animo e fets e obres hajen mostrat mostren e mostraran pus amplament que no es scrita aquella retenir e en memoria indeliblement haver tenir e obrar. E mostres apertament axi en la guerra e guerres de Castella passades e en altres innumerables fets als quals segons les libertats del dit Principat los cathalans obligats no eren ne son e per lur proprie liberalitat e no per obligacio alguna segons lo cas requiria pus fos a gloria e honor de Deu e servey de la Majestat real util e repos del dit Principat e dels altres regnes e terres del dit Senyor volien e han volgut les lurs persones e substancies exposar per augmentacio e conservacio de la dita real corona.
(Ahora imaginad que el rey de Castilla conquista en este orden los reinos de Navarra, Aragón y Valencia, fronterizos, pero deja tranquilos a los del Principado, y les da la independencia, como Puigdemont, unos segundos. O bien imaginad que los franceses entran en Cataluña y los catalanes tienen que luchar contra ellos, sin el apoyo de Valencia, Aragón, Navarra, y por mar Mallorca, Sicilia, Córcega, Cerdeña, etc, cuando hemos visto según los textos que se morían de hambre en los llanos de Fraga y Lérida.)
E per conseguent done als dits cathalans molta causa de maravellar que la dita Majestat en la concessio e ferma de la dita capitulacio la qual a tant servey de la sua e vostra excellentissima Senyoria e conservacio de la posteritat real sua e vostra e repos del dit Primogenit e Principat e altres regnes e terres del dit Senyor es demanada se vulla taturar apposant condicio tal a la qual per les libertats al dit Principat atorgades lo dit Principat no es obligat ne james sino per pura e mera liberalitat ha acustumat satisfer segons los fets gestes e actes antichs autenticament demostren. E per quant vostra molt excellent Senyora ha ordenat fer carta publica del proposat per vostra gran Excellencia suppliquen humilment a vostra serenissima Senyoria los dits deputats e consell e la ciutat de Barchinona sia merce vostra provehir e manar a fi que en e per tots temps a tot lo mon apparega quanta es stada es e sera la fidelitat dels dits cathalans e quant justificadament son stats fets lurs procehiments. La present al peu de la dita carta esser continuada e que no sia closa sens la present resposta.

Dirigitur domino archiepiscopo Terrachone.
(Esta ch no se pronuncia como en valenciano chona, chones, pechina, pichina, ni en Ulldechona, es una k, Terracone : que pasa muchas veces a g: Terragone : Tarragona)
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Per quant lo Illustrissimo Senyor Primogenit mostre haver plaer vostra reverendissima paternitat sia aci e nosaltres per semblant com vostre reverendissima paternitat sia dotada de molta virtut e intelligencia pregam e encarregam aquella li placia partir e venir aci decontinent car lo dit Illustrissimo Senyor Primogenit e nosaltres ho haurem a gran complacencia. E sia reverendissimo pare en Christ la Sancta Trinitat vostra
guarda. Dada en Barchinona a XVIIII del mes de juny del any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra excellentissima Senyoria son destinats los reverend e magnifichs abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Johan Lull ciutada de Barchinona per part nostra e de aquest Principat explicadors certes coses de les quals son plenament informats. Suplicamvos Senyora molt alta placia a la Altesa vostra donar los plena fe e creença e haver los afers occorrents en aquella beningna recomendacio que fins aci virtuosament fet ha. Molt alta e molt excellent Senyora la Santissima Trinitat haja en la sua proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres man lo que li placia. Feta en Barchinona a XVIIII de juny any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humils vassalls etc. los deputats del General e consell etc.

Instruccions que sen portaren los sobredits mossen lo abat de Poblet e mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Johan Lull embaixadors a la Senyora Reyna tramesos.
Instruccions etc. (Son las mismas que se hallan anteriormente.)