Mostrando las entradas para la consulta Dezplá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Dezplá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de febrero de 2021

16, 17, 18, 19, 20, 21 de agosto, 1461

16 DE AGOSTO.

Acordóse, en la sesión de este día, que después de informarse con el señor Primogénito sobre la certeza que pudiera haber en el maltrato y despojo de su hermana, la Princesa, se ponga a dicha señora en libertad y se le devuelvan las joyas que le dejó su madre y que había traído de Castilla, todo lo qual debe comprenderse en la capitulación, a cuyo objeto se nombrase una persona discreta y de probidad para solicitarlo del señor Rey, enviando otra, al propio tiempo, el señor Primogénito, para rogarle que se sacase de Navarra dicha señora; después de lo que, en caso de negativa, se calcularía lo que hubiese que hacer y que se considerase más conveniente.
Otro de los acuerdos fue, que sobre el asunto de don Jofre se escribiese a los Diputados y Justicia de Aragón, y a los jurados de Zaragoza; y finalmente sobre la prestación del juramento al Primogénito, después de haber informado acerca de la costumbre que en esto se seguía los comisionados a este objeto, eligiéronse tres personas de los mismos nueve antes elegidos, para que hiciesen relación de lo acontecido, a dicho señor Primogénito, y se resolviese el negocio desde luego.

17 DE AGOSTO.

Manifestada por los comisionados la complacencia del señor Primogénito en las deliberaciones tomadas anteriormente, acordóse ponerlo en noticia del Concejo de la ciudad, como se hizo, nombrando otra comisión a este objeto.
Sobre el envío de comisionados al señor Rey nada se pudo resolver, y pasó la sesión, ocupándose en las recepciones de juramentos, admisiones de sustitutos y otros trabajos secundarios.

18 DE AGOSTO.

Reunidos los señores Diputados a instancia del señor Primogénito, les propuso este que se enviara al nuevo rey de Francia un comisionado para desvanecer la idea que allí se tenía de que había procedido mal el Principado de Cataluña, en su liberación, añadiendo que por su parte quería nombrar a Francisco Dezplá, cuya persona deseaba fuese elegida igualmente por parte de la Diputación. Nada se contestó de pronto a lo que proponía el señor Primogénito, pero celebrada otra sesión por la tarde, acordóse que de ningún modo se enviase el tal comisionado, pues bastaba la convicción de que el Principado de Cataluña había obrado bien, y que sus actos habían merecido la aprobación de su soberano.

19 DE AGOSTO.

No hubo sesión.

20 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por ser la fiesta de San Bernardo.

21 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros asuntos de la casa, pero se recibió la carta que sigue.

Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. A XI del present del loch de la Almunia vos fem correu maravellants nos de la triga de Perello per lo qual haviem a rebre les instruccions sens les quals fonch e es stada nostra delliberacio no intrar en Calatayu on es lo Senyor Rey. Lo dia mateix lo dit Perello venint per altre cami intra en lo dit loch de Calatayu e no trobant aqui a nosaltres nos feu correu de sa venguda e per quant lo dit correu aplega a nosaltres lo sendema gran dia no poguem aquell dia partir per intrar en Calatayu mos partim lo dia apres seguent que comptavem XIII del mateix e a la dinada nos hisque lo dit Perello al encontre per lo qual reebem les dites instruccions les quals lestes juxta la forma de aquelles fonch per nosaltres prestat per lur observança jurament e lo mateix dia en la vesprada entram en lo dit loch en la entrada del qual nos hisqueren a rebre los de la casa del Senyor Rey e altres gents en assats gran multitud e axi acompanyats entram en lo dit loch e feta reverencia a la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna o de part de les
(salta de la página 402 a otra donde se lee (40, que puede ser la 404)
reverencies e magnificencies vostres ab besament de mans explicades devotes recomendacions som per lurs Alteses reebuts alegrament e ab molta humanitat. E per quant veniem fatigats e era ora tarda no fonch per aquella ora a altre proceyt. Lo seguent dia que comptavem XIIII del mateix mes demanada per part nostra a la Majestat del dit Senyor audiencia nos fonch respost supportassem per aquell dia per causa de la entrada dels embaxadors del duch de Borgunya qui aquell dia havien entrat axi com entraren de fet. E lo dit Senyor Rey assignans jornada e era per explicar lo dia seguent de Nostra Dona apres menjar e vespres dites lo qual dia e ora nosaltres tots ensemps nos presentam a la sua Majestat e donada per aquella audiencia secreta ço es essent sols lo dit Senyor Rey ab nosaltres e nostre notari li fonch donada la letra de creença e aquella explicada juxta forma de dites vostres instruccions la qual creença hoyda respos lo dit Senyor Rey que per quant la materia dels afers de Castella era de gran importancia es havia a tractar ab persones ab quis havia anar ab molta cautela si a la honor de sa Majestat e del Senyor Primogenit e bona fama e renom del Principat se solia attendre li plaguera les dites instruccions esserli legides e de aquelles esserli donat treslat. E hagut sobre aço entre nosaltres consell attes juxta forma de aquelles nos es donada de aço facultat li oferim lo dit treslat donar axi com es stat donat realment sobre lo qual sa Majestat ha vist e fet veure lo digmenge e lo dilluns seguents e en la vesprada del dit dia de dilluns feta per nosal- (página 405, al pie pone Tomo XVII 26)
ficencies vostres vist empero que letres no han replicat e que si soles letres anaven poria esser convendria encara alguna altra vegada consultar e tota dilacio importa en aquesta negociacio gran detriment es stat per nosaltres deliberat per abreviar lo temps e per lo millor benavenir dels afers hu de nosaltres anar a les vostres dites reverencies e magnificencies per fer de tot lo que occorre stesa relacio juxta la qual se proveheixca per vosaltres segons que a vostres dites reverencies e magnificencies sera vist. Ne a vosaltres sia maravella de aquesta nostra deliberacio com les coses a nosaltres al davant posadas per la Majestat del Senyor Rey e per los del dit son consell sien de tanta importancia e hagen tant sguard a la honor de aqueix Principat que no fahents ho axi stimarem molt fallir e dignament sperar de vosaltres molta reprehensio. Hira donchs de nosaltres lo reverend abbat de Poblet lo qual jatsia prou fatigat del treball fins aci sostengut pero per lo tant benefici quant de aquesta fahena se spera si a Deu sera plasent se puixa a bona fi conduir e per evitar los irreparables dans quals a tota la terra stan preparats si lo que Deu no vulla aço preteria sens bona conclusio per lo servici de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e del Senyor Primogenit e honor e benefici de la patria no ha rebujat ne rebuja aquest tant treball e carrech quasi com hun martiri suportar. Partira donchs lo dit reverend abbat dema per lo mati. E perque la sua dignitat o condicio e encara la disposicio de sa persona e del temps no soste fer excesses jornades es stat per correu deliberat qui ab jurament per ell prestat no porta altra letra per la present fervos aquest avis per lo qual sapiau com ne en que ha discorregut lo temps fins a huy e que nous sia maravetla de alguna triga abans sintau la diligencia nostra qui no volriem una ora preteris infructuosament remetent tot lo restant a stesa relacio del dit reverend abbat qui sera aqui o prestament com mes pora Deu volent. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en sa guarda. Scrivint nos ço queus placia. De Calatayu a XVIII de agost any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
En apres lo dit Senyor Rey en nom seu e com a pare e legittim administrador del Illustre Infant don Ferrando ha feta la ferma de la capitulacio e juxta forma de les instruccions.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

domingo, 20 de septiembre de 2020

14 DE FEBRERO.

14 DE FEBRERO. 

Primeramente se procedió al nombramiento de una comisión compuesta del abad de San Benito de Bages, del Caballero Juan Zabastida, y de los ciudadanos de Barcelona Miguel Dezplá y Francisco Lobets, que se encargase de concordar todos los bandos que existían en Cataluña, poniéndolos en paz o procurando que a lo menos ajustasen treguas por cierto tiempo; y luego se dio cuenta en esta sesión de los despachos que siguen:

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. A les coses en vostra letra del XII vuy a Vll hores de mati per Auger de Casal correu rebuda responents al primer que preteneu no haver informacio de les coses digmenge aci fetes sino per generalitat vos dihem que en aquella ora legida vostra letra tots nos comoguem en gran e novell pensament per esser lo avis de tanta arduitat mes ya per ço no resta ne falli en nosaltres tot assossech per efectualment complir les coses per vosaltres compostes e ordenades e axi fonch tancada la porta de nostra stacio e aquella comenada a hu de nosaltres. Entrant en delliberacio a tots paregue si de aqui exia correu per al Senyor Rey segons ere be possible perque en multitud a tard se conserve secret encorriam algun dubte de esser envergonyits e per ço en comuna sentencia fon deliberat devallar a la sglesia de Sant Jordi ordenadament e callada sens parlar ne dir mot huns a altres e axi anam fins al dit loch on de continent ab aquesta ciutat se provehi meten gent a la porta del palau ab alguns de nosaltres. Pero jatsia aço fos cuytadament ordonat nos pogue ab aquell compliment haver lo nombre de la gent que alguna distancia suficient no passas e fon circa de una hora. En aquest temps si lo Senyor Rey per correu o altrament rebe algun avis ignorat es per nosaltres sino que la absencia de sa Majestat ne pot causar algun argument als miradors e volse dir encara en lo temps que la gent fou en lo palau sa Majestat encara hi era mas que per part molt incogitada apres serie exit. Totes aquestes coses son passades axi ab la mes celeritat e cuyta que ha pogut. En la segona part de Fraga se attene quant se pogue mas ab veritat la gent ques crehie poder exir daquesta ciutat no es stada de gran part en lo nombre e disposicio pensats e axi la cosa nos pogue a prompta exequucio deduir. E com vosaltres senyors no ignorau en les coses semblants es gran diferencia del pensar al fer e per ço si sen sdevenen algunes moltes sen erren. Dels dans e inconvenients que subseguir sen speren egualment nos dolem perque en les panyores no som menys que los altres. Speram en Deu nostra virtuosa empresa ya per ço no sera menys cabada. E si per los treballs que tots ne havem ere comprovat haverhi dada algu ocasio dignament tots devem sforçar darlin alguna punicio perque on en culpa de algu sia si en aquesta hora es secret Deu no permetra cosa tant reproba sia ocultada. Al quens dieu de tots ne part no partir daci sera fet juxta vostra voluntat no oblidant empero hajau en recort aquesta embaxada esser de gran despesa e no prou fructuosa e deuse be considerar la conservacio de la bossa comuna com aquella sia nostra restauracio pus en pensament dieu deveu entrar feu sia tal respongue a tots los caps de aquests fets que no hi va poch. Los canciller vicecanciller e micer Jacme Pau partiren de aci publicament acompanyats de moltes gents e anaren Arbecha. Apres lo canciller es anat al Comdat de Prades dels altres non sabem res es presumint sien tots ensemps. En la prorogacio de la cort fins aci no se ha res innovat ne hic ha senyal de fersich res. De totes les altres particularitats subseguides fins aci sou plenament per nostres letres avisats. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.


Als molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Hir comptavem nou del mes corrent a deu hores ans de mitja nit per correu rebem de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies una letra de set del dit mes fahentnos certs de la delliberacio e provisio per vosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aqueixa ciutat per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal fetes en haver lo lllustrissimo Princep e primogenit del Senyor Rey pregant e encarregantnos encontinent vos trametam cent homens de peu disposts a treballs armats e a punt en los quals haja sexanta ballesters trenta pavesats e deu ab lances largues car vosaltres los pagareu aqui lo sou per lo temps que delliberarets (occitano ets; deliberaréis; delliberareu; deliberareu) segons mes stesament en la dita letra a la qual nos referim es contengut. Rebuda la dita letra tant prest sens intervall algu aplegam lo consell lo qual legida aquella e una altra que de nostre embaxador ensemps ab la vostra havem rebuda dellibera haver los dits cent homens e dat carrech a certes persones de haver e de triarlos ben armats e a punt disposts a treball el mes prest porem vos seran tramesos e tals en disposicio per fer armes quen serets (occitano; sereu, sireu; seréis) molt be contents. Mes foren delliberades e de continent meses en execucio certes altres provisions segons per lo honorable mossen Johan Ramon embaxador per aquesta vila al qual ne scrivim seran a ple informades vostres molt gran reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Los consols de la vila de Perpinya a tota vostra ordinacio sempre promptes.

Als molt reverents magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverents magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo magnifich cavaller e molt savi mossen Miquel de Boxadors per comunicar ab vostres reverencies dels afers occorrents de present per la liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit. Placiaus darli fe e creença en tot ço e quant per part nostra per ell vos sera explicat e expedicio presta com los afers requiren. E sia lo beneyt Jhesus en custodia e proteccio dels tots. De Leyda a XI de febrer del any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors. Ir de mati hora de miga nit rebi per correu vostra letra de VII del present per la qual de continent com fon dies fiu fer la crida per los lochs acostumats de aquesta vila qui es cap de aquesta vegueria axi com per vosaltres es stat manat e deliberat. Si alguna cosa per lo dit fet occorrera necessaria de continent vos ne certificare. E manen de mi vostres grans reverencies nobleses e magnificencies ço que plasent los sia les quals la Trinitat individua tinga en sa proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors a la ordinacio vostres e servir prest Gabriel Girau diputat local a Perpinya.

Als molt reverent e magnifichs e de gran providencia mossenyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Ja per altra vos he rescrit daço que fins aquella hora sera pogut saber e sentir per lo dupte que aqui sera fet de gent darmes en la frontera de Lengadoch (lenga d´och, lenga d´òc, oc, hoc, lengua de Oc, sí afirmación en occitano) ni en lo comdat de Fox o en realme de França ab aquesta solament vos certifich que jatsia ab summa diligencia e vigilancia yon hage fet sentir e investigar fins açi no sich sent mes del queus he scrit. Del ques sentira per avant vostres grans reverencies e magnificencies ne seran avisades les quals manen de mi lo que plasent los sia. E sia molt reverend e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A vostra ordinacio e manament prest Gabriel Girau deputat local.

Als molt egregis e honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya sia dada.
Molt egregis e honorables e savis mossenyors. Ab deguda recomendacio certificam a vostres honorables savieses com havem sabuda una crida que en la ciutat de Manresa ses feta per lo diputat local mostrant certa necessitat per causa del Senyor Princep e nosaltres sentintnos de la honor de la terra e de aqueixa insigna ciutat volen atendra a totes coses a nosaltres possibles havem deliberat sentir de quina ni quanta gent podem fer aqui tramesa e sabut aquella trematem aqui los portadors de la present als quals dihen En Valenti Puig e Pere Basa los quals son homens de nostra vila e homens de siencia (ciencia; ciència en catalàsiénsia en chapurriau; scientia en latín) als quals han comissio de finar ab vostres honorables savieses. Placiaus darlos fe e crehença en so que de nostra part los diran.
E per la present honorables mossenyors nons occorra als sino que sempre som prests a vostra ordinacio e la Sancta Trinitat que sia en guarda de tots. De Sant Perdor () a XII de fabrer (febrer; febrero; febré) any Mil CCCCLXl. - Mossenyors. - Los jurats he prohomens de la vila de Sant Perdor qui a vostres honorables savieses molt se recomanan.

Als molt reverent egregi honorables e savis senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverent egregi e honorables e savis senyors. Perque en los fets occorrents quiscun dia per vostres letres vehem vostres notables provisions en les quals segons vehem mostrau no fretura sentir nostra opinio ans continuament se proceheix ab vostre notable consell a exequucio de totes les coses al corrent negoci oportunes e convenients sens fernos de aquellas negun motiu e consulta e perque aquestes coses son comunes e toquen al honor e estat de tots nos semble comunament deurerse tractar nins par en aquest cas per utilitat del negoci ab sola porcio de embaxadors nos degau contentar attesa la arduitat del negoci en lo qual tots som molt necessaris per obtenir la desijada fi. Perqueus placia altrament per utilitat e ben avenir del negoci delliberar a la honor de vosaltres e nostra car servir solament per embaxadors es portar gran despesa sens que al present nous occorre faça gran fruyt e seria molta vergonya a nosaltres. Del present negoci havem pus stesament informat mossen Dalmau Volo pregamvos li doneu fe e creença com a nostres propries persones rescrivintnos sempre del vostre honor. Feta en Leyda a XI de febrer. - A vostres honor e plaer prests. - Pere archabisbe. - Comte de Prades. - Vezcomte Dilla. - G. Alamany de Cervello. - Franci Derill. - Marti G. de Cruilles. - Francesch de Pinos. - Felip Albert. - J. Episcopus Barchinonensis. - E. Episcopus Vicensis. - Pere abbas Agerensis. - M. Abbas Populeti. - Michael Periz Cononicus Ilerdensis. - G. de Queralt.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpinya e bisbat de Elna.
Honorable senyer. Si per los consols de aqueixa vila vos sera dit que per Governador o altres oficials de aqui sien fets alguns prejudicials enantaments requerireu de continent de part nostra en scrits los dits Governador e oficials o aquells dells qui los dits enantaments facen que de aquells desisten e cessen com a prejudicials e derogatoris a les generalitats del Principat de Cathalunya e drets de aquelles e lo que hajen fet en contrari a degut stat tornen. E aço façen sots virtut del sagrament e homenatge e seguretat que han prestada de obtemperar e exequir tota consulta excusacio e dilacio cessants qualsevol requestes a ells per part nostra fahedores. E farets (occitano; fareu; haréis) levar carta de la dita requesta per vostre notari. E si dins hun dia quels assignareu en la requesta no hauran aquella mesa en obra fareulos publicar lo cendema per trencadors de sagrament e homenatge ço es aquell o aquells qui exequit no hauran e per privats de son ofici. Dehim e manamvos que ho façats (occitano; faigau o faigueu; lo hagáis) axi per obra. E jatsia haguessem scrit als consols de aqueixa vila quens enviassen cent homens de peu pero apres considerat que aqueixa vila es en frontera e bonament nos deu evacuar de gent disposta a armes los haviem scrit no curassen enviarnos la dita gent de peu. Ara lo sindich lur que es aci romas nos ha significat que haureu ya procehit a conduir de la dita gent e encara fetes algunes despeses havem deliberat remetreho a la conciencia e discrecio dels dits consols que sils parra la dita gent no puga restar e sia en punt que puga prestament anar e tirar via per esser ab lo capita en tal cas scrivim al receptor pach (pague; pago; pagui) la dita gent segons li scrivim. Dada en Barchinona a Xllll de febrer del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Apres la data. Entes empero es nostra intencio que si los dits oficials faran coses torbants lo exercici o negoci havent sguart a la liberacio del lllustrissimo Primogenit que en tals coses sian fetes les dites requestes als dessus dits.

Als molt nobles magnifichs e honorables senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en la vila de Perpinya.
Molt nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsia per altra vos hajam scrit quens trametesseu cent homens de peu pero apres considerat aquexa vila es en frontera e bonament nos pot evacuar de gent disposta a armes havem deliberat scriureus que sino haveu haguda ya la dita gent e no pora partir e tirar via prestament e anar la via del capita que non curasseu car aci ne havem ya prou compliment. Dada en Barchinona a XIIII de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local de la vila de Perpinya e bisbat de Elna.
Honorable senyer. Si per los consols de aqueixa vila vos sera dit que per Governador o altres oficials de aqui sien fets alguns prejudicials enantaments requirireu de continent de part nostra en scrits los dits Governador e oficials o aquells dells qui los dits enantaments facen quells desisten e cessen com a prejudicials e derogatoris a les generalitats del Principat de Cathalunya e drets de aquelles e lo que hajen fet en contrari a degut stat tornen. E aço façen sots virtut del sagrament e homenatge e seguretat que han prestada de obtemperar e exequir tota consulta excusacio e dilacio cessants qualsevol requestes a ells per part nostra fahedores. E farets levar carta de la dita requesta per vostre notari e si dins hun dia quels assignareu en la requesta no hauran aquella mesa en obra fareulos publicar lo cendema per trencadors de sagrament e homenatge ço es aquell o aquells qui exequit no ho hauran e per privats de son ofici. Dehim e manamvos que ho façats axi per obra. Dada en Barchinona a Xllll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Post signata. Si los consols de aqui deliberen que vinga de gent de peu nosaltres ho rematem a lur voler. Ensemps ab ells veurets (occitano; veureu; voreu; veréis) en lo acordament e que sien de bona disposicio e que vinguen spatxadament. E scrivim al receptor En Johan Giginta queus done lo que sera obs per ferlos alguna bestreta del sou de dos mesos. Farets (occitano; fareu; haréis) letra al receptor en la manera que ya scrit vos havem e trametreu memorial de aquells a qui haurets (occitano; habréis; haureu) feta bestreta.

Al molt egregi senyor lo compte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor. Per nosaltres vos son stats tramesos molts dels per nosaltres elegits en caps de cinquantenes segons haureu vist per los albarans a vos tramesos e perque millor vos senyor siau informat de tots los elets per nosaltres vos trametem dins la present interclus hun memorial ab tota la nomina dels elets per caps de cinquantenes. E axi senyor en aquells e no a altres vos assignareu en caps de cinquantenes com axi sia stat per nosaltres deliberat. E aço senyor nosaltres vos ho haurem a complacencia. Scrita en Barchinona a Xllll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Nomina dels capitans de cinquantenes.
Mossen Pere Johan Faena. - Mossen Pere Thomas. - Francesch Buçot alias de Sitges.
- Pere Pujades. - Johan Cesances. - Luis Colom. - En Cabanyelles. - Rafael Sampso.
- Nestrada. - Arnau Pol. - Francesch de Montbui. - Simon de Çamaso. - Francesch Beuda. - Johan de la Geltrull. - Frances Marquet. - Galceran del Boch. - En Montergull. - Arnau Dusay. - Johan Eymerich. - Sabastida de Millars. - Galceran de Cruilles. - Berenguer de Paguera. - Johan Torrelles de Martorell. - Sabastida Corsa. - Johan Ponç Despapiol.
- Aymerich de la Via. - Johan Çapila. - Barthomeu Alamany. - Luis Oliver. - Barenguer Sayol. - Miquel de Montornes. - Berenguer de Castellvi. - En Girgos. - En Baubes. - Johan de Claramunt. - Aygaviva. - Berenguer Luch. - Ripoll de Manresa.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Apres que vos haviem scrit nos trametesseu cent homens de peu per lo exercit ques fa per aquest Principat a liberacio de la persona del Senyor Primogenit havem consideracio que aqueixa terra era frontera e que no era saludable vacuarla de tal gent. Mes considerant la distancia del loch e per quant açis troba assats de la dita gent de peu vos scrivim segonament que nons curasseu aquella trametre. En apres havem rebuda vostra letra ha parlat ab nosaltres lo honorable mossen Johan Ramon qui es açi embaxador vostre dientnos que per vosaltres era fet aqui preparatori de la dita gent e que molts dells se eren provehits darmes e altres coses per anar al dit exercit e si han a romanir no sera sens lur dan e greuge. De aço es feta paraula en nostre consell e delliberat esser a vosaltres scrit e remes a les consciencies vostres que si conexereu que la dita gent romanint fos per aço interessada e prejudicada e venir volran que vinguen en nom de Deu e aquella part dells que venir vullen. Veritat es que sis pora scusar ho haurem a complacencia e plaer per quant ne havem assats e volriem molt attendre e guardar les peccunies del General e no fer despeses superflues pero hon vosaltres ho vullau es delliberat ne siau complaguts e passara al vostre voler. Som be certs hi attendreu com a cosa que a tots toqua. E on de tot en tot dellibereu ells vinguen els convinga fer bestreta nosaltres scrivim al diputat local que aquella faça. En lo desempatxament de aquells apellareu lo dit diputat local. En laltre que per lo vostre embaxador nos es dit del Gobernador e oficials si fer volien alguns enantaments nosaltres scrivim al dit diputat local los faça requesta que de tals enantaments desisten com a prejudicials als drets de les generalitats o hon fer no vullen li scrivim los faça publicar per trancadors de sagrament e homenatge e privats de llur ofici. E sia molt honorable e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a Xllll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyor En Johan Giginta receptor de les entrades o exides del General en vila de Perpinya.
Receptor. Nosaltres remetem a voluntat dels consols de aqueixa vila si volran trametre gent de peu o no. Si delliberaran trametren e hauran obs alguna part del sou de dos mesos per bestreta fins sien aci liurau la quantitat qui hi sia obs al diputat local ab letra sua a nosaltres dreçada en la manera que jaus havem scrit de la gent de cavall. Dada en Barchinona a Xllll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable En Johan Ferrer ciutada de Barchinona qui ha carrech de algunes coses en lo exercit de aquest Principat vos explicara dites coses de les quals es stesament informat per letra nostra. Pregamvos li doneu crehença com a nostres persones e vullau per obra fer segons de vosaltres fermament crehem.
La Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua rescrivintnos ço queus placia. Dada en Barchinona a XIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

jueves, 3 de septiembre de 2020

21, 22, 23 de diciembre.

21 DE DICIEMBRE. 


Reuniéronse los diputados y consejeros, pero no se adoptó ningún acuerdo.

22 DE DICIEMBRE.

Dióse audiencia a Francisco Dezplá, el cual, recién llegado de Lérida, expuso lo que allí había ocurrido al salir el príncipe de Viana y cuando las cortes comisionaron a la Diputación para entender en este negocio. Se ventilaron luego algunos puntos, sin que recayese resolución sobre ellos.

23 DE DICIEMBRE.

Presentáronse con la siguiente credencial Dalmacio Dezvolo y Francisco Andreu, embajadores enviados al Senyor Rey por la villa de Perpiñan para interceder por el Príncipe.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. Per causa de la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep trametem per embaxados a sa molt gran Altea los honorables mossen Dalmau Dez-Volo cavaller e mossen Françes Andreu burges de la vila de Perpinya los quals a ple informats per nosaltres vos explicaran certes coses per lo dit negoci. Placiaus darlos fe e crehença com a nosaltres si presents les dihem a vostres molt grans providencies. E la Trinitat increada molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors sia proteccio vostra rescrivintnos totes coses que plaents vos sien. Scrita en Perpinya a XVI de deembre del any Mil CCCC sexanta. - Los dos staments militar e reyal del comdat de Rossello a vostra honor promptes.

Dióseles audiencia, manifestaron las instrucciones que llevaban, se les comunicó el estado del negocio, y se acordó que se pusiesen en todo de acuerdo con los embajadores enviados por los diputados y consejeros; con cuyo motivo se acordó escribir la carta que sigue:

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Vuy son stats ab nosaltres los magnifichs mossen Dalmau Dez-Volo cavaller per lo braç militar e mossen Francesch Andreu burges de Perpinya per lo braç reyal del comdat de Rossello missatgers a nosaltres diputats tramesos ab letra de crehença en virtut de la qual nos han explicat e demanat entre les altres coses quens plagues informar e comunicarlos les coses que fins a la present jornada en aquest negoci eren per nosaltres fetes e a vosaltres comeses. E mes attes que lurs principals e ells havien voluntat e ferm proposit en aquest negoci unir e conformarse a la nostra voluntat e fer una matexa instancia ab vosaltres a la Majestat del Senyor Rey per aquest negoci axi que tots units e confederats millor se pogues obtenir lo desig que tots havem nos plagues scriure a vosaltres senyors que fossen per vosaltres informats e avisats de tots los afers que fets haurieu e de aquells ab ells comunicar. Hon nos considerada la dita explicacio e la gran voluntat e afeccio que en aquest negoci mostren e dien haver e voler fer hun cor hun sforç e una instancia ab vosaltres e considerat aquests dos staments quan comprenen en aquest Principat havem deliberat que totes les coses que a vosaltres son comeses e scrites e daquiavant vos seran comeses per nosaltres sien comunicades als dits missatgers segons vos sera vist.
Perqueus pregam e encarregam molt afectuosament que aquesta nostra deliberacio metats en exequucio e totes altres coses queus havem scrites rescrivintnos segons vos havem scrit. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e direccio dels afers perque sou aqui. Dada en Barchinona a vint e tres de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. P. abbat de Montserat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

También se acordó escribir a los estamentos militar y real de Rosellon en estos términos:

Als molt nobles e molt magnifichs senyors e de gran providencia los del stament militar del comdat de Rossello.
Molt nobles e molt magnifichs senyors e de gran providencia. Una letra havem rebuda del vostre stament e del stament Reyal de aqueix comdat per los magnifichs mossen Dalmau Dez-Volo conseller e mossen Francesch Andreu burges de la vila de Perpenya embaxadors per vosaltres elets e en virtut de la crehença a ells comanada nos han explicat quens plagues informar e comunicarlos totes les coses per nosaltres fetes e comeses als nostres embaxadors e scriurels los comunicassen tots los afers segons eren succehits e daquiavant succehiran car ells volien fer hun sforç huna instancia e un cor ab los dits nostres embaxadors. De la qual cosa havem hagut singular plaer sentint vostra bona loable e acustumada afeccio e considerat los dits staments quant comprenen en aquest Principat. E volent complaure a vostra voluntat los havem comunicats totes les instruccions e letres que fins aci havem als dits nostres embaxadors els havem scrit quels informen avisen e comunican tots los afers a fi que per mija de la instancia de tots aquest negoci obtinga aquella fi que tots desijam en lo qual no va poch als poblats de aquest Principat. E per quant havem voluntat scriureus e comunicar les coses que occorreran vos pregam elegiau algun nombre de persones que fos de XII per be que los vostres embaxadors donassen en parer de nou als quals scrivam e drecem les nostres letres. E nous maravelleu si en la eleccio de la embaxada e de la XXVII noy metem algu dels staments de aqueix comdat car nos feu per oblit ne menys per no havervos en la reputacio e stima que merexeu mas per sola necessitat del negoci qui requiria çeleritat extrema segons vets per la qual convengue a nosaltres lo diluns jorn de la concepcio de Nostra Dona que reebem la comissio a mig jorn ajustar gran consell e aquella mateixa nit elegir embaxadors e la XXVII dar orde que los dits embaxadors partissen segons que feren lo dimecres seguent a mig jorn. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors e de gran providencia lo Sant Sperit en vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII del mes de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. P. abbat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis senyors los del stament reyal del comdat de Rossello.
Molt magnifichs e molt honorables e savis senyors. Una letra per part del vistre stament e del stament militar de aquex comdat havem reebuda per los vostres embaxadors mossen Dalmau Dez Volo cavaller e mossen Francesch Andreu burges de la vila de Perpinya ab creença a nosaltres en virtut de aquella explicada de la qual havem haut singular plaer e consolacio vehent e considerant vostra bona voluntat e afeccio que en aquest negoci del Illustrissim Princep e de tot aquest Principat mostrau. E per quant nos han explicat voler veure e sentir nosaltres quines coses haviem a nostres embaxadors conmeses e scrites aquelles largament los havem comunicades e encara als dits nostres embaxadors scrit que tots los afers com han succehit e daquiavant succehiran los comuniquen a fi que tots fassam hun cor hun sforç e una instancia sperant en nostre Senyor que per aquest mija se obtindra lo bon desig de tots a gloria de nostre Senyor e servey del dit Senyor Rey e benefici del dit Senyor Princep e tranquilitat e repos de aquest Principat. E nostra voluntad es avisar e certificarvos de les coses que occorreran. E nous marevelleu si en la eleccio de la embaxada e de la XXVII noy metem algu dels staments de aqueix comdat car nos feu per oblit ne menys per no havervos en la reputacio e stima que merexeu mas per sola necessitat extrema segons vehets per la qual covingue a nosaltres lo diluns jorn de la Concepcio de nostra Dona que rebem la comissio a mig jorn ajustar gran consell e aquella matexa nit elegir embaxadors e la XXVII e dar orde que los dits embaxadors partissen segons que feren lo dimecres seguent a mig jorn. E sia molt magnifichs e molt honorables e savis senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. A. P. abbat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Por último, se did cuenta de haberse recibido la siguiente carta:

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors e de gran reverencia los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per lo cas qui es occorregut en la persona del Illustre Senyor lo Princep de Viana per certs sguarts la cort general del present Principat de Cathalunya concordablement ha deliberat scriure a moltes persones de quiscun stament e per la prorrogacio subseguida la dita cort ha manat a mi e altres promovedors de aquella que fessem desempatxar les letres e que per diputacions ho en altra manera trametessem aquelles. Perqueus trametem les dites letres encarregantvos per part de la dita cort que per la dita via o en altra mes util e congrua vos placia scampar e distribuir les dites letres la qual cosa tots nosaltres promovedors per lo carrech quen tenim vos haurem a singular gracia certificant vostres reverencias que nosaltres distribuim daçi les letres e pliques queus defallen per quant ne havem avinentesa ab menor despesa que nos farie daqui. E per quant no havem trobada manera de podervos trametre ab menor despesa les dites pliques attes lo gran volum havem pactat ab lo portador de la present appellat Marti Buada que li sien dats per port de les dites letres deu rals valents quinze solidos barchelonesos los quals vos supplicam li sien dats quant vos dara les dites letres. E si res voldran manar de nosaltres les grans reverencias vostras serem prests ha obeyr tot lo que manat. E sia lo Sant Sperit en guarda vostra. Scrita en Leyda a XVIIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A tota ordinacio de vostres grans reverencias prest e qui en vostra gracia me coman Johan Torres promovedor de la cort general de Cathalunya per lestat eclesiastich.
- A tota ordinacio de vostres grans reverencies prest qui en vostra gracia me recoman P. de Sentcliment promovedor de la cort general de Cathalunya per lestat militar.

domingo, 22 de diciembre de 2019

índice, tomo IV

Índice de los documentos y demás materias que comprende este tomo. 

(Se omiten las páginas porque no coinciden en este formato: word, openoffice, html)

INTRODUCCIÓN.

I - Testamento del conde de Barcelona don Ramón Berenguer 3°, en el que, después de ordenar varios legados y otras disposiciones de menor importancia, nombra heredero de sus estados de Cataluña a su primogénito don Ramón Berenguer 4°, y dispone de su condado de Provenza a favor de su hijo segundo, don Berenguer Ramón.

II - Testamento otorgado por el rey de Aragón don Alfonso el Batallador, con el cual instituyó herederos de su reino al Santo Sepulcro de Jerusalén, a los religiosos hospitalarios y a los templarios, por iguales partes.

III - Convenio del conde de Barcelona don Ramón Berenguer 4° con Gauceberto de Peralada y los hermanos Raimundo y Aimerico de Torrelles, sobre la encomienda, custodia y bailía de la villa de Peralada, y feudo de Prats.

IV - Otro del mismo conde con Guillermo de Cornellá, sobre la encomienda del castillo de dicho nombre.

V - Donación de dicho castillo de Cornellá, otorgada por Majencia y su hijo Guillermo a favor del conde.

VI - Donación del castillo de Barberá, otorgada por el conde, de acuerdo con sus barones, a favor de la milicia del Templo, para cuando se estableciese esta en sus dominios.

VII - Homenaje que Raimundo Bernardo prestó al conde de Barcelona por el castillo de Castell-Adral y otros feudos.

VIII - Otro homenaje que Guillermo Raimundo deBerga prestó al conde por los castillos
de Peguera, Figols,Valmaña y Torredella.

IX - Estatuto otorgado por el conde a favor de la iglesia de San Juan de Ripoll.

X - Carta-puebla de Artasona, concedida por don Alfonso el Batallador.

XI - Privilegio otorgado por el conde y San Olaguer, a favor de los templarios que debían establecerse en los estados de Aragón.

XII - Testamento de Berenguer de Moncada.

XIII - Donación de unas casas sitas cerca del Regomir, otorgada a favor de los templarios por Bernardo Raimundo de Mazanet y su hijo Berenguer.

XIV - Sentencia dada por el obispo de Barbastro en la controversia que tenía el abad de San Clemente con el de San Martín.

XV - Homenaje que Guillermo Raimundo, hijo de Inés, prestó al conde don Ramón Berenguer.

XVI - Convenio del mismo conde con Guillermo de San Martín y su mujer Beatriz, con el que aprueba su casamiento y les concede el feudo de Moncada, por el cual, y por los de Monbuy y Montornés, le prestó dicho Guillermo el correspondiente homenaje.

XVII - Otro convenio entre dicho conde y el senescal Guillermo Raimundo, con el que terminaron las cuestiones que se debatían entre los dos sobre las aguas de los molinos de Moncada y Barcelona.

XVIII - Partición de bienes entre Guillermo Raimundo y su mujer Beatriz, por razón del
divorcio que había sido declarado por el arzobispo de Tarragona.

XIX - Concesión en feudo de los castillos de Tudela, Sobreporta, Torelló,Tona y algunos otros, otorgada por el conde a favor del mencionado Guillermo Raimundo.

XX - Donación del diezmo de las parias que el conde don Ramón Berenguer percibía en España, otorgada a favor de Diosdado.

XXI - Privilegio concedido a los vecinos de Uncastillo por don Ramiro, rey de Aragón, ratificado por el conde de Barcelona don Ramón Berenguer, y confirmado por el rey don Juan 1° en 1389.

XXII - Donación de la ciudad de Tortosa, para cuando se conquistase, otorgada por el conde a favor de Guillermo de Monpeller.

XXIII - Concordia entre los condes de Barcelona y Ampurias, seguida de la concesión en feudo de los castillos de Cerset,Terrat y otros, otorgada por el primero al segundo.

XXIV - Donación del reino de Aragón, otorgada por don Ramiro a favor del conde de Barcelona.

XXV - Juramento de fidelidad que por orden del mismo don Ramiro prestaron al conde todos los vecinos de Huesca.

XXVI - Ratificación de la donación otorgada por don Ramiro a favor del conde.

XXVII - Orden del mismo don Ramiro, para que en adelante todos los que habían sido sus vasallos obedeciesen al conde de Barcelona.

XXVIII - Convenio entre el emperador de España, don Alfonso, y el conde de Barcelona, sobre el repartimiento de las tierras del rey de Pamplona, don García.

XXIX - Concesión de unas casas en Agramunt, otorgada a favor de Ramón Arnau por los condes de Urgel, Armengol y Elvira, con aprobación de su hijo.

XXX - Escritura con que el conde de Barcelona y príncipe de Aragón cedió a Reverter el vizcondado de Barcelona, el feudo de Piera y de algunos otros castillos.

XXXI - Donación de los bienes de Abin-Sila, en el término de Aranda, otorgada por el conde a favor de Iñigo Sánchez de Burbachana.

XXXII - Cesiones que los caballeros del Santo Sepulcro y los Hospitalarios otorgaron a favor del conde, de la parte del reino de Aragón que a cada uno les pertenecía en virtud del testamento de don Alfonso el Batallador.

XXXIII - Donación de los bienes de Abein-Sordo, hecha por el mismo conde a García Garcez.

XXXIV - Homenaje prestado al conde por Galceran de Sales, hijo de Ermesinda.

XXXV - Donación de unas casas en Barbastro, otorgada por el rey de Aragón, Pamplona, Sobrarbe y Ribagorza, don Pedro Sánchez, a favor de Galindo Garcez.

XXXVI - Confirmación de la cesión que los caballeros del Santo Sepulcro hicieron al conde de Barcelona, de la parte del reino de Aragón que les había dejado don Alfonso el Batallador.

XXXVII - Testamento del obispo de Barcelona,Arnaldo, otorgado antes de emprender su viaje a Jerusalén.

XXXVIII - Debitorio de quinientos sesenta maravedises y cien libras de plata, otorgado a favor de Guillermo Mainardo por el conde de Barcelona, príncipe de Aragón y marqués de Tortosa y Lérida.

XXXIX - Venta de una almolacenia, hecha por el conde a favor de Arnaldo Pérez de Arcos.

XL - Sentencia dada por la curia o tribunal del conde en el pleito de Guillermo de Castellvell con Poncio Pérez de Bañeres.

XLI - Convenio de Domingo Perdiguero con Ferrer de Benebar y García de Oiarda, acerca del castillo de Alhozerein.

XLII - Empeño de una tierra en Viladecans, otorgado por el conde a favor de Guillermo Suñer.

XLIII - Fundación de la orden del Templo en los estados del conde, y donación que se les hizo de los castillos de Monzón, Moncayo, Chalamera, Barberá, Remolins y Corbins, junto con algunas otras rentas y derechos, para que dichos religiosos pudiesen mantenerse.

XLIV - Promesa de fidelidad que Geraldo Alemany hizo a su señor el conde de Barcelona. 


XLV - Juramento y homenaje prestado a dicho conde por el mismo Geraldo.

XLVI - Donación de una pardina en Barbastro, otorgada por el conde a su judío Zecri.

XLVII - Carta de hermandad y protección que los templarios concedieron a D. Perdiguero, D. Almoravech, G. Priavol y Ferrer de Benavar, por la donación que estos les habían hecho de la quinta parte de Alfoceya.

XLVIII - Donación de algunas heredades en Monzón, otorgada por el conde a favor de Beltran, Geraldo, Sancho y Guillelmo de Belsa, Juan de Camporrells,Berenguer de Miravet, Domingo y Estévan de Soria.

XLIX - Encomienda de las castellanías de Piera y Cabrera, concedida por el conde a Guillermo de Guardia.

L - Donación de una parte del castillo y villa de Ciurana a Berenguer Arnau.

LI - Donación que el conde hizo a Guillermo Raimundo, del castillo y tercera parte de la ciudad de Tortosa, del castillo de Peñíscola y de las islas de Mallorca e Ibiza, todo para cuando se conquistase; y decisión de algunas cuestiones que se habían suscitado sobre dicha donación.

LII - El conde confirma a favor de Sibila, Alaman y Arnaldo Sord, la donación de unas casas que les había hecho.

LIII - Donación de una heredad en Consellos, otorgada por Fortuño Aznares a favor de Aznar Garcéz y de su mujer doña Oria.

LIV - Convenio entre el conde de Barcelona, don Ramón, y el de Urgel, don Armengol, en que el primero dio en feudo al segundo la tercera parte de la ciudad y territorio de Lérida, con reserva de la parte que debía dar a los templarios; y el de Urgel prometió al de Barcelona ser su hombre fiel, y acudir como buen vasallo a sus huestes y cabalgadas.

LV - Empeño del señorío de Osor, otorgado por el conde de Barcelona a favor de los hermanos Guillermo y Oton de Moncada.

LVI - Capitulación concedida por el mismo conde a los moros de Tortosa.

LVII - Carta-puebla de Espluga Calva, otorgada por el conde a Porcel de Cervera y a otros, con reserva del noveno de todos los frutos.

LVIII - Carta-puebla que el conde de Barcelona y el de Urgel concedieron a los habitantes de Lérida.

LIX - Tratado de paz entre el conde de Barcelona y el rey de Navarra, y capítulos para el matrimonio de la hija de este con el referido conde.

LX - Donación del castillo y villa de Albalat, hecha por el conde a la santa Iglesia de Zaragoza.

LXI - Carta-puebla y franquezas concedidas por el conde don Ramon Berenguer a los vecinos de Tortosa, y varios otros documentos sobre usos y costumbres de dicha ciudad, y disputas que esta tuvo con los templarios.

LXII - Tratado de paz entre el conde de Barcelona y el emperador de España, don Alfonso.

LXIII - Debitorio de seis mil y cuatrocientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Ibiloci.

LXIV - Consagración y dotalia de la iglesia de San Juan de Ripoll.

LXV - Convenio de doña Teresa de Boria con el conde, sobre la potestad de su castillo de Boria.

LXVI - Concordia celebrada entre el conde de Barcelona y los religiosos del Templo, sobre los castillos de Boria y Magallon, y algunos otros bienes que habían sido de Pedro Teresa.

LXVII - Sentencia dada por el tribunal del conde en el pleito que seguían los religiosos hospitalarios con Umberto de Basea, sobre la partición del feudo de Montesquiu.

LXVIII - Donación del castillo de Gallifa, hecha a favor del conde por Pedro de Massanet.

LXIX - Donación de la tercera parte de la ciudad y territorio de Tarragona, otorgada por el arzobispo Bernardo a favor del conde don Ramón Berenguer.

LXX - Dotalia de la Santa Iglesia de Tortosa.

LXXI - Sentencia dada en el pleito que el arzobispo y clero de Tarragona seguían contra Roberto y Guillermo de Aguiló.

LXXII - Carta de protección, otorgada por el conde a favor de la iglesia de Ullá.

LXXIII - Testamento de la reina doña Petronila, con el que instituyó heredero de sus estados al hijo que había de nacerle, dejando empero el usufructo al conde su marido para mientras viviese, y la propiedad para el caso de que dicho su futuro hijo falleciese sin dejar sucesión.

LXXIV - Escritura con la que Guillermo Ça-Noguera y su mujer María cedieron al conde el señorío de los bienes que poseían en Santa María deCornellá y San Juan Despí.

LXXV - Donación de Santa María de Moyá, otorgada por el conde a la iglesia de Santa María del Estañ, con retención de un mercado y feria que estableció en dicho pueblo.

LXXVI - Donación de un campo en el término de Vilamejor, hecha por el conde a Arnaldo Pérez y a su mujer Ermesinda.

LXXVII - Donación del castillo de Mirabet con todos sus términos, que acababa de conquistar el conde, otorgada a favor de los religiosos del Templo.

LXXVII - Venta de la tercera parte de la ciudad de Tortosa, que pertenecía a los genoveses, otorgada por estos a favor del conde, por precio de diez y seis mil seiscientos maravedises, aunque con retención de la isla de San Lorenzo y estipulando a su favor varios privilegios.

LXXIX - Donación de la villa de Godall, hecha por el conde a Guillermo de Copons.

LXXX - Donación de Patirella, hecha a don Ezo por don Sancho, rey de Navarra.

LXXXI - Homenaje y juramento de fidelidad que prestaron al conde de Barcelona los magnates del vizcondado de Bearn, por muerte de su vizcondesa Guiscarda.

LXXXII - Concesión en feudo del castillo y términos de Flix, hecha por el conde a Bonifacio de La Volta.

LXXXIII - Promesa que Guillermo Fortuñ hizo al conde, de presentarse y estar a derecho por su señorío de Villafortuñ, siempre y cuando fuese requerido.

LXXXIV - Remisión de algunas prestaciones a que estaban sujetos los vecinos de San Julián de Vallfogona, otorgada por doña Almodis,vizcondesa de Bas.

LXXXV - Escritura con que el conde cedió a favor de San Jaime de Frontañá el señorío de todos los bienes que aquella iglesia poseyese en el término de Ripoll.

LXXXVI - Debitorio de setecientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Leterico.

LXXXVII - Relación que hizo don Lope,obispo de Pamplona, de cuanto había practicado para que fuesen resarcidos al conde de Barcelona los daños que le había causado don Sancho de Navarra, por lo que se había entregado en rehenes a dicho conde, sometiendo el negocio a la decisión del arzobispo de Tarragona y obispo de Lérida.

LXXXVIII - Sentencia dada en el pleito que Poncio, abad de San Juan, seguía contra Raimundo de Maurella.

LXXXIX - Venta del castillo de Guardia con toda la montaña de Monserrat, hecha a favor del conde por Berenguer Ça-Guardia, hijo del vizconde Reverter.

XC - Bula del papa Adriano 4°, aprobando las donaciones y concesiones hechas por el conde a los religiosos del Templo.

XCI - Convenio celebrado con el conde por el emperador de España don Alfonso y sus hijos don Sancho y don Fernando, sobre el repartimiento del territorio ocupado por los moros, y de los estados del rey de Navarra, don García.

XCII - Recibo de varios ornamentos y libros de liturgia pertenecientes a San Martín de Estopañá, que fueron entregados a Poncio por Guillermo de Agela.

XCIII - Donación de tres partes de Flix, otorgada por el conde a favor de Bonifacio y de su hijo Gasqueto.

XCIV - Donación de Cuevas de Remolins, Sena, Sijena y otros territorios que debían conquistarse de los moros, hecha por el conde a los religiosos hospitalarios.

XCV - Concordia para terminar las cuestiones que se habían suscitado entre el conde y el rey don Sancho de Castilla, sobre los estados de Zaragoza y Calatayud.

XCVI - Ratificación que hizo el obispo de Pamplona, de estar en rehenes en poder del conde; y promesa de escomulgar al rey y reino de Navarra, luego que hubiese vuelto a su silla, hasta que fuese indemnizado dicho conde y le fuesen devueltos a él sus castillos, por los cuales prometió ser fiel a don Ramón Berenguer.

XCVII - Donación de las villas de Roncesvalles, Urruoz y Ovano, con una heredad en Galipienzo, hecha por el conde a García Moravid.

XCVIII - Sentencia dada en el pleito que Poncio, abad de San Juan, seguía contra Galceran de Sales.

XCIX - Sentencia dada por el tribunal del conde, en el pleito que éste tenía con Pedro de Puigvert, en la cual se hace mérito de las espediciones militares del conde a Lorca, Narbona y Aragon, y del asesinato de don Ramón Berenguer Cap d´Estopa.

C - Otra larga relación del obispo de Pamplona, en la que manifiesta lo mucho que había trabajado en favor de las indemnizacíones debidas al conde de Barcelona por el rey de Navarra don Sancho.

CI - Juramento de fidelidad que Alberto de Petra prestó al conde por el castillo de Rocamur.

CII - Homenaje que Guillerma y su marido Bernardo de Vilar prestaron al conde por el castillo de Petra.

CIII - Ampliación del homenaje que antecede, hecha por los mismos otorgantes.

CIV - Juramento de fidelidad que Berenguer Reverter prestó al conde por el castillo de Guardia y montaña de Monserrat.

CV - Carta-puebla de Monforte, con la que fueron concedidos a sus vecinos los fueros de Zaragoza.

CVI - Carta dotal que Parason,juez de Arborea, otorgó a favor de su mujer Agalbursa, sobrina del conde de Barcelona.

CVII - Venta de la mitad del molino de Abadenc, situado en la parroquia de San Vicente de Junqueras, otorgada por Bernardo Pedrós y su mujer Pereta a favor del conde.

CVIII - Donación de la cuarta parte del molino de Susgiter, hecha por el conde a Raimundo de Torredella y a su mujer Geralda.

CIX - Donación en feudo del castillo de Pratella, otorgada por el conde a favor de doña Ezo y sus hijos.

CX - Declaración del anciano Bernardo Echardo, en la que se hace mérito de algunas rentas que pertenecían a los condes de Barcelona, y del asesinato de don Berenguer Cap d´Estopa.

CXI - Empeño del dominio y derechos que percibía el conde en Prats y parroquia de San Justo, otorgado a favor de Guillermo Mainardo por la cantidad de dos mil y quinientos maravedises.

CXII - Enfeudación del castillo de Guardia, hecha por el conde a favor de Berenguer de Guardia, hijo del vizconde Reverter.

CXIII - Sentencia dada por el arzobispo de Tarragona, san Otaguer (Olaguer), y otros magnates, sobre las injurias y otros agravios que el conde decía haber recibido de su veguer Berenguer.

CXIV - Sentencia con que se decidieron las cuestiones pendientes entre el abad de San Cucufate y Raimundo Pérez de Bañeres.

CXV - Juramento de fidelidad que Beltran de Canals prestó al conde por su casa y fortaleza de Canals.

CXVI - Cesión de las dos terceras partes del dominio del castillo de Cabra, otorgada por el monasterio de San Martín de Albengena, a quien pertenecía dicho castillo antes de la invasión de los moros, a favor del conde de Barcelona, que lo había reconquistado.

CXVII - Reconocimiento que Pedro de Barcelona hizo a favor del conde, por todos los bienes que habían pertenecido a Pedro Ricart.

CXVIII - Reconocimiento de vasallaje, con obligación de pagar un censo anual de un cerdo o tres dineros, otorgado por Guillermo Dezplá a favor del conde.

CXIX - Donación en feudo del castillo llamado Deus-lo-vol, y por los moros Mezimeeger, otorgada por el conde a favor del arzobispo de Zaragoza.

CXX - Concesión de un terreno para edificar, situado en el mercado y junto al río de Gerona, otorgada por el conde a favor de Pedro Balma, con obligación de pagar un censo de doscientos cerdos o seiscientos dineros cada año.

CXXI - Debitorio de seis mil y setecientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Leterico.

CXXII - Otro debitorio de seis mil maravedises, firmado también por dicho conde a favor del mismo Guillermo Leterico.

CXXIII - Licencia del conde a Bernardo Folch para construir un molino en los términos de Piera, Bedorch o Cabrera, con la obligación de que perteneciesen al conde la mitad de las rentas que produjese dicho molino.

CXXIV - Reconocimiento de vasallaje que Juan de Gron hizo a favor del conde, en testimonio de gratitud por cierta donación que dicho conde lehabía hecho.

CXXV - Reconocimiento de vasallaje hecho a favor del conde por Poncio de Palou, y promesa de pagarle cada año un cerdo o cuatro sueldos de moneda barcelonesa.

CXXVI - Venta de una casa en el arrabal de Barcelona, otorgada por Calvet a favor del conde.

CXXVII - Breve dirigido al conde por el papa Adriano , en recomendación del obispo e iglesia de Huesca.

CXXVIII - Bula del papa Eugenio , concediendo varias gracias a los que acompañasen al conde en la guerra contra los infieles.

CXXIX - Bula del sumo pontífice Adriano , previniendo a los arzobispos de Tarragona y Narbona que apremiasen con censuras eclesiásticas a los que de cualquier modo hostilizasen al conde, dando directa o indirectamente ayuda a los sarracenos.

CXXX - Otra del mismo pontífice, aprobando la cesión que los caballeros del Santo Sepulcro, hospitalarios y templarios habían hecho al conde, de la parte del reino que les había dejado don Alfonso el Batallador.

CXXXI - Breve del papa Eugenio 3°, exhortando al Conde de Barcelona a que haga las paces con G. (García), duque de Pamplona.

CXXXII - Convenio con que el abad de Ripoll, el de San Saturnino y algunos otros personajes prometieron estar a lo que dispusiese el conde en el negocio de Ripoll.

CXXXIII - Bula del papa Anastasio 4°, confirmando las gracias concedidas por Eugenio a los que acompañasen al conde de Barcelona en la guerra contra los infieles.

CXXXIV - Otra del sumo pontífice Adriano , declarando que nadie pudiese escomulgar al conde sin espreso mandato de Su Santidad o de su legado á latere.

CXXXV - Otra del mismo pontífice, confirmando la escomunion pronunciada por Eugenio contra un conde Gaufredo, por delito de adulterio.

CXXXVI - Escritura de fianza, otorgada por Raimundo Ademaro con sus castillos de Finestres, para el cumplimiento de las obligaciones contraídas por Guillermo, conde de Besalú.

CXXXVII - Carta de Guillermo, patriarca de Jerusalén, y Pedro, prior del Santo Sepulcro, dirigida al conde, anunciándole la cesión que habían otorgado a su favor.

CXXXVIII - Donación de varios derechos y castillos, entre ellos el de Ceboller, otorgada por el conde a favor de Pedro de Estopañá.

CXXXIX - Franquezas concedidas por el conde y ratificadas por Guillermo Raimundo Dapifer a los habitantes de Tortosa.

CXL - Convenio entre los condes de Barcelona y Urgel, en que el primero cede al segundo la tercera parte de la ciudad de Lérida para cuando fuese conquistada.

CXLI - Convenio con que el conde se obligó a dar a los genoveses la tercera parte de lo que conquistase, a cambio de los ausilios quo debían prestarle.

CXLII - Carta de Reverter, vizconde de Barcelona, a su señor el conde y rey de Aragon, haciéndole mil protestas de amor y fidelidad, y noticiándole que le enviaba a su vasallo Roberto para el arreglo de ciertas cuestiones que tenían entre sí acerca los feudos de Granera y Piera.

CXLIII - Juramento con que don Fernando, rey de León y dominador de Galicia, se obligó a ayudar a su tío el conde de Barcelona para la defensa de sus estados.

CXLIV - Promesa que los genoveses hicieron al conde, de ayudarle con su ejército y armada en el sitio de Tortosa y conquista de las Baleares, y de cederle las dos terceras partes de cuanto conquistasen por sí solos desde el Ebro hasta Almería, facilitándoIe además cuantas máquinas se necesitasen para la guerra.

CXLV - Sentencia dada en Barcelona por el arzobispo de Tarragona y otros magnates, dirimiendo las disputas y pleitos que el conde tenía con Bernardode Anglesola.

CXLVI - Otra sentencia dada por la corte de Barcelona, decidiendo las cuestiones que el mismo conde tenía con Galceran deSales.

CXLVII - Otra para decidir el pleito que vertía entre el conde y Guillermo Raimundo Dapifer, con motivo de las partes que se habían señalado en Tortosa a los genoveses y a los religiosos templarios.


CXLVIII - Cambio que hizo el conde con Sancha y su hijo Bernardo de Belloch, de unas casas que tenía establecidas a Guillermo Taberner, situadas en la plaza de la ciudad de Barcelona, por otros que dichos madre e hijo poseían en el foso del castillo nuevo, junto al muro de la ciudad.

CXLIX - Dibitorio de seis mil setecientos maravedises, firmado por el conde a favor de Guillermo Leterico.

CL - Traslado de una escritura en que se hace una larga relación de lo ocurrido en Aragón y Navarra entre los reyes don García Ramírez y don Ramiro el Monje, con varios magnates de uno y otro reino, para la elección de rey después de la muerte de don Alfonso el Batallador en la batalla de Fraga.

CLI - Carta de Pedro, rey y juez de Arborea, a su cuñado el conde, en la que se trata de la espedicion que este proyectaba contra Mallorca.

CLII - Carta del obispo de Barcelona al conde, pidiéndole que amparase al abad de Vall-laura en los daños que estaban causando a dicha iglesia los vecinos de Montagut.

CLIII - Otra del conde de Barcelona, pidiendo al maestre de los templarios que le enviase diez religiosos, a quienes dotaría competentemente, para la fundación de la orden en sus estados.

CLIV - Los cónsules de Pisa escriben al conde, pidiéndole la continuación de la buena amistad y alianza en que siempre habían estado, y que no deje entrometer a los genoveses en el asunto de las Baleares.

CLV - Carta del conde al emperador don Alfonso, prometiéndole no invadir las tierras del rey de Navarra, y rogándole que envié a su hijo don Sancho al frente del ejército, para acordar juntos los medios de combatir a los enemigos de la Cruz.

CLVI - Otra de Raimundo de Molnell al conde, aconsejándole algunas medidas para mejorar el deplorable estado de las salinas de Tarascona.

CLVII - Reverter, vizconde de Barcelona, escribe al conde, protestando de su adhesión, y quejándose de los daños que, según decía, se le habían causado en su honor de Guardia.

CLVIII - Juramento de fidelidad prestado al conde de Barcelona por el de Ampurias, Ponce Hugo.

CLIX - Homenaje que prestaron al conde los vecinos de Jaca y otros pueblos de Aragón.

CLX - Juramento de fidelidad al conde, prestado por Guillermo de San Martín.

CLXI - Memorial de los daños que Berenguer Miron había causado a su señor el conde en diferentes lugares.

CLXII - Donación de los castillos de Monzón, Ceboller y otros, otorgada por el conde a favor de Pedro de Estopañá.

CLXIII - Venta de la mitad de ciertos edificios situados en la plaza del mercado de Barcelona, otorgada por Calvet a favor del conde.

CLXIV - Promesa del conde a Bernardo Ug, de no entregar a otro la encomienda del castillo de Castellet.

CLXV - Testamento sacramental del conde don Ramon Berenguer 4°.

CLXVI - Donación del reino de Aragón, otorgada por la reina viuda doña Petronila a favor de su hijo Alfonso.

CLXVII - Testamento de doña Petronila.

CLXVIII - Testamento de don Alfonso II de Aragón, hijo de don Ramón Berenguer y doña Petronila.

Fin del índice.