Dels Homens de la escuderia.

Dels Homens de la escuderia. 

Decent cosa e a honor nostra covinent reputam si los cavayls per lo servey de nostra persona preelegits son tractats e pensats davant totes altres coses curosament e encara que a pensar los cavalls a cascun sengles macips sien destinats: e axi ordonam que en nostres estables ordinariament sien vuit en nombre macips destinats per nostre arbitre elegidors al offici dels quals se pertanga pensar dels cavayls nostres e de les altres besties a nostre servey aordonades a cascun dells a pensar liurades axi que a hores degudes guardan la qualitat del temps sien nedejades: ço es que en temps del estiu per lo mati encontinent que el lum del dia esclarira per gardar aquelles descalfament les estrijolen e nedegen et con lo sol comensara los seus rays per terra escampar aquelles al aygua ab les mantes cubertes menen a espau guardants aquelles de correr e malmenar. En temps pero del yvern quant en estrijolar e menar al aygua los cavayls e besties damunt dites aquesta manera no es servadora: car ço quel un temps requer laltre per raho o rebuja: e si en loch seran lavors que aço bonament fer se pusca aquelles en loch appartat al sol rayant estrijolaran e espolsaran cor en aquest temps la calor del sol es gran plaer e recreacio a totes les coses: e quant lo sol sera passat de mig dia avant en la manera damunt dita los dits nostres cavalls e besties menaran abeurar: e tornants a son pas ans del entrament del estable ab manils o altres draps a aço covinents los braces e cames de les dites besties sien tenguts exugar per tal que entrants banyats en aquells ronya o malanança alcuna no sen pogues engenrar: e civada a aquelles hauda primerament sobre aço certificacio del nostre cavalleriz lavors loffici regent en quanta quantitat a cascuna ne donaran ab diligencia feelment ministraran: e en tal manera en les dites coses diligents se mostren quels cavalls e les altres besties nostres damunt dites en les necessaries coses dells alcun deffalliment no hagen. Volem encara e ordonam quels dits macips o dos almenys dells jaure sien tenguts dins lestable si avinentea hi haura o almenys con pus poran prop de aquell per tal que si alcuna de les dites besties de nits sesdevenia desfermar aquella encontinent fermen. Volem encara quels dits macips als nostres cavallerices apres los majordomens obeyr sien tenguts e sagrament e homenatge facen al mayordom segons la forma del offici dells inserta. E totes aquestes coses volem encara esser fetes per los macips logadors en nostres estables a servir deputats.

Del falconer mayor

Dels Almoyners.

Dels Almoyners. 

Comesa auctoritat a nos per nostre Senyor de dispensar de les coses temporals sesforça requerer que daquelles aytant con a nos covinent sera a personas freyturans sosteniment dalmoynes donem a la distribucio de les quals dos bons e prous cappellans volem esser deputats qui almoyners sien nomenats la cura dels quals esser deu que les frementes de les taules de la nostra cort honestament per tal que no peresquen recollir facen: e en apres distribuyr per lescola de la almoyna segons que sera opportun. Deuran encara sollicitar los mayordomens que aquelles coses que seran posades a les taules per aportar a lalmoyna degudament facen guardar per tal que per alscuns lecadors per aventura e goloses alcuna cosa daquelles al dret de la almoyna no puga esser sostreta: la un pero dells con cos menjarem davant la taula nostra estar deura e la nau del argent en la qual les goriguoles alcunes se posen pos e la dita nau e tovayles de la taula nostra levar no oblit e aquelles coses les quals de la taula nostra seran levades si donques en altra manera aordonar no voliem sens excempcio reeben e per lescola de la almoyna tota la almoyna facen deportar. Empero lalmoyner pus antich en loffici deura la moneda e totes les altres coses segons nostra ordonacio a la almoyna deputades reebre e en uses piadoses per amor de Deu distribuyr la on mils sera covinent sobre la qual cosa sobre la consciencia dell carregam: laltre empero capella almoyner totes les coses reebudes distribuydes per laltre en scrit pos e en absencia del altre primer loffici daquell exercesca en la presencia pero a aquell ajut en fer aquelles coses les quals al offici dell pertanyeran: e cascun encara daquells la nostra ordonacio la qual havem feta de les coses deputades a lalmoyna en scrit haja per tal que aquella mils tenguen e observen e nos si mester sera a servar solliciten e induguen. E en apres con per nostra costuma los peus e les mans dels pobres lavarem o fets semblants farem los almoyners deuen a nos prop estar que en lavar los peus apres los camarlenchs e la ablucio de les mans apres los majordomens aquests aquelles coses les quals necessaries seran subministren: donen encara a aquells pobres axi per reffeccion con per altres coses les coses aordonades sobre aço per nos en la ordonacio la qual havem feta. En aquests empero serveys faedors lo pus antich en loffici al pus novell tots temps sia haut major. En apres aordonam que aquests almoyners davant sien al escolan e al servidor de la almoyna e aquells corregesquen sils veuran en lur offici errar o esser en qualque manera negligents: los dits empero almoyners al canceller sien sotsmeses: la moneda empero distribuydora segons nostra ordinacio en les almoynes de nostre tresorer reeben: mas empero al maestre racional de les dades e reebudes compte retre seran tenguts. Encara volem ells esser tenguts misses davant nos celebrar e fer semmanes alternes ab los monges a la cappella deputats e ells ajudar axi a la missa con als altres officis divinals davant nos sollempnialment celebradors: et encara en la benediccio de la taula e en les gracies en la fin de la taula faedores presents esser axi cant los monges de la capella ells volem e manam. E en absencia dels monges deura lo baci per nostre oblacio en ell reebedora en la missa tenir tota vegada que en la missa diaque sollemnialment non sera vestit: deura encara lavors lo servi de hosties e de vin al sagrament de eucaristia necessari fer diligentment. Encara per tal cor per exercici de lur offici moltes vegades han a nos entorn estar volem que a nos facen sagrament e homenatge que dampnatge de nostra persona per lur poder esquivaran e que per res que sesguart a son offici perill a nos no vindra e si o sabran a nos esser procurat al pus tost que poran o revelaran: e que res no han fet ne faran perque aço observar no pusquen.

escolan almoyna

Dels Panicers comuns.

Dels Panicers comuns.

Con de nostra cort e casa real se pertanga en totes coses a aquella per necessitat incumbents esser per orde complidament proveyda e alcunes coses al offici de nostres panicers sesguarden les quals no poden ne es decent per ells segons nostra ordonacio esser complides: per tal curosament nos cove que per aquelles coses exeguidores coadjutors sufficients per tenor daquesta nostra constitucio assignem. Perque ordonam que en la nostra sala o palau real dos panicers comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils sien reebuts per nos elegidors qui pan a posar als nostres domestichs menjants en nostre palau ordonadament sestudien. E per tal que negun defalliment de les coses damunt dites noy sia preguarden diligentment e atesa per les taules discurrent que pan bastantment hy sia: e ells als nostres panicers e al sotspanicer engir lur offici obeyr sien tenguts. E con sesdevendra nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat decontinent yvaçosament davant vaja per tal que per occasio de lur triga en lur offici alcuna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins la paniçaria nostra o almenys prop daquella jaga si en aquella no pot jaure per tal que per distancia de loch algun embargament donat no sia a lur offici damunt dit perque liberalment nos pusca complir: si empero los panicers nostres e lo sotspanicer absents esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer per lo un dells ço es lo pus antich en lo dit offici volem esser diligentment complides: perque en escrit tinga aquelles coses que per nostres panicers son faedores e en lo cas aquest aquelles diligentment observan: e als panicers nostres obeyran en totes coses lo dit offici tocants. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades lo nostre pan e altres coses de les quals la nostra celsitut usa pertractar e per tal que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos aministrants havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomens nostres fer sien estrets lo qual lo panicer nostre special a nos de fer es obligat.

Del moseu.

Del Moseu.

Sobre totes coses a us nostre e ornament necessaries cura e diligent custodia a certes persones esser comesa havem ordonat: necessaria cosa esser esguardan e consonant a raho que sobre les coses per nostre menjar e vitayla comprades a algun fael la custodia daquelles cometre dejam. E axi ordonam e volem que algun hom bo e leyal que sia nomenat museu per nos elegidor sia deputat qui la clau del reservatori de la nostra museria tenga e port et encara cascun dia les carns qui comprades o portades a la cuyna per comprador e sotscomprador seran abans del trancameut (trancament) daquelles presents lo majordom e lo comprador o sotscomprador repesar faelmen no oblit: les quals axi repesades facen certes peces e tayll e trench diligentment aquelles e encara el peix trencar sia tengut et aquelles que per nostra persona seran comprades e trencades als cochs per menjar a la dita nostra persona appareyladores e les altres carns comprades e trencades a obs de nostres domestichs als cochs aquelles appareyladores deputats liure ordonadament. Les dites empero carns per a nos apart e no sino los davant nomenats presents repes e trench perque freytura de suspicio de mesclar coses nocives hi sia: e als dits cochs de les coses en lo dit reservatori estants segons que als dits menjars appareyladors necessari sera ministre sens triga. E con los dits menjars seran appareylats e nostres domestichs seran a taula anats al palau ensemps ab lo manucier qui les carns els peis portaran tro al dreçador entrar procur sens triga. Aquelles coses empero que en les cuynes cuytes apres lo nostre menjar e de nostres domestichs sobraran a la almoyna o als servidors daquella cur de liurar sens frau: decernents e volents que continuament en lo dit reservatori de les coses dejus escrites copia sia atrobada ço es de sucre de gingebre e daltres especies picades de mel doli de carn salada de fromatges de peis salats de vinagre de sagins e daltres coses semblants menjadores als dits menjars pertanyents qui sens dubte de cotidiana distribucio se poran e han acostumat de reservar. E si alcuna cosa daquestes defallir veura encontinent sollicit los damunt dits comprador e sotscomprador que allo compren e en la dita despensa o reservatori reposen ab acabament. E aquestes coses totes lo dit museu en sa diligent e feel custodia haja e tenga e a nos sagrament e homenatge axi con los cochs a nostres menjars appareyladors destinats fer sia estret. Los nostres sobrecochs apres los majordomens en les coses tocans son offici a ell davant esser regonega.

Nota:
sagins: ensaginada, ensaginades. Greix, grassa (del gorrino), manteca.

dels argenters de la cuyna comuna

Dels Escuders davant nos tallar ordonats.

Dels Escuders davant nos tallar ordonats.

A raho acordant e convinent cosa daltitut real jutjam si aytals en nostre esguardament e serveys desigam los quals en loffici reebut esperiencia maestra de les coses mostra haver ensenyat e encara militar natura de linatge a les damunt dites esguarda haver dins meses: cor aytals e per raho al nostre servey digna cosa elegir reputam que compensades totes coses los altres sobremunten. Emperamor daco ab aquesta present nostra sanccio volem esser instituyt que dos escuders de lur natura a tallar davant nos o altres coses faedores que davant nos per nostre menjar seran posades sien reebuts qui aytals coses pus esperts seran vists: ne encara ignoren a la sollicitut dells pertanyer que coltells nets e ben taylants hagen prevehir per tal que per inhabilitat de tallar o en altra manera algun fastig a nos no puga esser engenrat. E per tal con les viandes de les quals usa la nostra altea abans que a nos pervenguen per diverses cove per moltes maneres passar per tal quel perill de la nostra salut esquivem: statuim fermament observador que de totes qualsque viandes que a nos seran posades los damunt dits nostres escuders no relexen dabans tastar: fet encara primerament tast per aquells qui les dites viandes a nos ministradores als dits nostres escuders hauran liurades. En les coses empero dessus ordenades aquell qui en lo dit offici sera primerament posat volem davant esser: si pero cas sesdevenia que abdos aquells absens fossen qui tallar a nos deuen la un dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o absencia daquell la dels escuders de la cambra tallar davant nos deja. En los damunt dits pero cases duem declarador que negun lo seu offici propri a ell pertanyent per altre offici servir no leix imperfet: sobre los quals tots officis per veu daltre faedors orde de prioritat manam esser observat com sie cosa loable e encare digna que aquells sobrepugen los altres los quals prioritat de temps e qui per lonch temps en servir lo dit offici han fet davant anar. Volem encara ells axi con los altres nostres familiars als majordomens esser sotsmeses et sens tot mija per raho de lur offici a ells fermament obeesquen et atenen e per tal con una metexa raho en aquells es coneguda la qual en los copers a nos beure ministrants es esguardada emperamor dasso semblant segrament e homenatge per ells a nos prestador ordonam lo qual en los damondits desus es insert.

Dels sobrecochs

Tomo V, DON PEDRO EL CEREMONIOSO

PARTE SEGUNDA. 

GOBIERNO Y CASA REAL DE LOS MONARCAS DE ARAGON.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.

I.
Reg. 1529. Parte seg.^a. 17 nov. 1344.

ORDENACIONS FETES PER LO MOLT ALT SENYOR EN PERE TERÇ (1) REY DARAGO SOBRA LO REGIMENT DE TOTS LOS OFFICIALS DE LA SUA CORT.
(1) Como conde de Barcelona, 3°; como rey de Aragón, 4°.

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorcha de Cerdenya de Corcega e Conte de Barçalona de Rossello e de Cerdanya. A memoria eternal e dreta dispensacio de regiment molt se pertany a la diligencia del President que a les coses faedores e als officis regidors sufficients officials aordon als quals officials singularment e departida sengles officis a cascun coman a regir servat empero diligentment segons ques pertany e segons que la manera dels officis o requer grau degut e convinent orde dels officials: e axi convinentment seran aministrats e regits los officis si orde degut es servat de diferencia entrels officials ço es quels menors als mayors obeesquen e quels mayors als menors en ço que falliran o fallir porien corrigen. En apres se deu haver esgart en la distribucio de sengles officis que a una persona quant que sia exercitada e apta no sien ensemps comanats molts officis per tal com no es leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar con envides negun no puga a un tan solament ben complir per tal cor quant al regiment de un entendre del altre de necessitat se haura de sostrer e axi volen en cascun entendre negun no complira segons ques pertanyera. Encara con sengles officis son per sengles officials distribuits aquell qui specialment pensara si esser a qualquesia offici deputat pus curosament e pus diligent en aquell atendra et de la cosa a ell comanada lo perill a ell pertanyen pus temerosament regonexera et encara que varietat de officis en diverses persones distribuyda noblea alguna e bellea en lo regiment representa cor bella e plaent es disposicio de regiment quant les varietats dels officis son en atretantes persones distribuydes a semblança de cors human en lo qual per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors en axi encara per exempli del Rey dels reys Salvador nostre som instruits qui segons la vera sentencia del Apostol les gracies diverses segons que ell vol a diverses distribuen divisions dobres e divisions daministracions esser disposa e ell empero ver regidor e senyor tot sols en tots obra. Emperamor daço per exempli dell ensenyats del qual tota accio deu esser nostra instruccio de present havem ordonat sengles officis de nostra casa e cort separadament per si divisir e que pertanyera a cascun per deute de son offici e que haura cascun a fer regir et ministrar e quin poder haura e en quals persones e en quals coses e en quins cases e encare en quinya manera e quant e con cascuns en sos officis ordonadament degen servir havem disposat aordonar per tal que axi que mesclant los fets de les coses lo un ab laltre los officis no sien torbats e cascun pusca convinentment usar de son offici e que indiferentment o no deguda nos mescle en offici daltre e encara que cascun ministre doffici en les coses faedores esdevenga plus instruit e encare per so que a les coses faedores que a son regiment pertanyen pus diligent cura haja que no havia: e oltra la usança de nostres predecessors alscuns officis novellament havem ordenats e a alscuns antichs officis mes persones que no era acostumat havem ajustades e de les observacions çaentras servades alscunes navem innovades ajustants a aquelles e detrahents alscunes coses o suplents e alscunes vegades removents de tot o mudant e segons que la utilitat de les coses mes val o la conveniencia pus decent de nostre estament faedor o demana e requer. E certes en quatre officials principalment lo regiment de la cort nostra havem devesit los quals en los officis regidors pus senyoreyants seran meses. Con los mayordomens nostres en tots e sengles qui de casa nostra e de la companyona nostra seran e les companyes generalment hauran axi con a majors en nostre hostal o cort segons la manera e forma en son loch en nostres ordonacions anotada e en asso a totz nostres officials seran majors. Mas empero en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra los quals empero als camarlenchs o al canceller o al maestre racional no seran sotsmeses. En apres los camarlenchs quant a custodia e a familiar assistencia de nostra persona pus poderoses de totz altres seran enteses qui devant seran a tots altres officials alcun offici en la cambra nostra o rebosts exercents et encara qui a servey sens miga de nostra persona a nos familiarment estan entorn. En apres lo canceller quant a ordonacio de nostre consell sobre tots los altres sera lo qual encara devant sera en special a tots litterats e clergues qui en nostra cancellaria o en altre loch qualsque officis nostres aministraran. En apres lo maestre racional quant a laministracio de nostre patrimoni e de qualque altre procuracio de profit peccuniari et quant a sollicitar aquells qui seran aytals coses a procurar a tots sera major e ell davant esser a els declaram. Dels quals tots segons son orde e daquells qui entorn dels havem ordonats de cascuns per orde en les nostres ordinacions es insert les quals nostres ordinacions en nostre consell plenament lestes segons que en scrit de nostre manament son posades per tots segons que a cascun se pertany destretament manam esser observades: E si alscunes ordinacions o observacions estan daqui sol que no contrasten a aquestes nostres ordinacions aquelles per aquestes revocar no entenem ans aquelles en tot ço que a les dites nostres ordinacions no seran contraries volem esser observades. Data Barchinone quinto decimo Kalendas Novembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto.
Dels Majordomens

Dels Cochs comuns.

Dels Cochs comuns. 

Per tal con havem esguardat esser digne e concordant a raho que en la nostra casa o cort neguns officis vagans no estien que no sien en aquels faels e certs ministres assignats per los quals los dits officis degudament puguen esser gobernats: emperamor daço duem ordonador que dos cochs faels e bons en la cuyna comuna de nostra companya sien posats qui les viandes per los domestichs e familiars nostres reebedores curen ab vigilant studi nedeament e savia appareylar per tal que mes puguen esser comendats que en neguna cosa represes: la un dels quals nos anans a loure davant vaga axi que a cosa no perfecta loch no sia relexat. Si pero sesdevenia que abdos los cochs de la nostra boca especials absens fossen en alcun cas o causa iminent: en aquell cas no ignoren la cura a ells pertanyer de appareylar nostres viandes per la manera e forma damunt dites als cochs de la nostra bocca en la precedent constitucio assignats. Alscuns encara de la cuyna axi majors com menors ayudar ells volem con en propri offici no seran occupats: ordonants que a nostres sobrecochs apres los majordomens obeesquen en les coses tocants loffici damunt dit. E per tal com perils passats los quals a molts no es dupte esser esdevenguts nos pus diligents fan en esdevenidor: statuym quels damunt dits cochs aytal sagrament e homenatge al mayordom nostre presten lo qual los cochs de la boca nostra a nos fan. E en escrits aquelles coses que per los dits cochs de la nostra boca son faedores ab si haver no obliden.

Del Moseu

//

Koch en alemán : cocinero : coch. 
Un cocinero famoso en Alemania es Johann Lafer 

(en los textos antiguos, Joan se suele ver escrito Johan, y Johanna : Juana)

Del Portador daygua a la cuyna.

Del Portador daygua a la cuyna. 

Con en la cuyna de nostres domestichs sien alcunes coses faedores que per los cochs o argenters en aquella disposats per pensa degudament no poden esser fetes: emperamor daço oltre los damunt dits disposam dues persones o pus quant necessari sera qui sapellen portadors daygua en la dita cuyna esser reebuts ordonam. E porten aquestes dues persones aygua a la cuyna aytanta com sera mester: les calderes encara e les escudelles apres los menjars de nostres domestichs laven e munden diligentment: encara la cuyna escombren quant mester hi sera e altres coses facen semblants les quals e segons quels nostres sobrecochs e los argenters de la dita cuyna o la un dells a ells o a alguns dells manaran: als quals obeir apres los majordomens sien tenguts e semblant homenatge e sagrament faran al majordom lo qual fan los cochs.

Dels escuders portants lo taylador real

Dels Porters de massa.

Dels Porters de massa.

Pertanyse que real magestat la qual los sotsmeses ab diverses maneres en pau e en justicia defen a custodia de la sua persona en diverses maneres e ab diverses officis preveen proveesca. Emperamor daço oltra los uxers darmes porters a custodia de la nostra persona vuit esser ordonam dels quals dos dins lo hostal on nos jaurem jaguen: e apres per ço con no tan solament per los uxers entraments no deguts a la nostra persona sien vedats ells davant nos neguns altres entre nos e ells exceptats los camarlenchs e anant e tornant de la taula los majordomens los quals per especial raho esser volem anar permetents axi cavalgan con en altra manera anar manam. E a ells encara manam que dos dells continuament nos menjants davant la nostra taula estien guardant que sino aquells que deuen a la nostra taula no sapropinquen et que un daquells vaja a la cuyna davant aquells qui la nostra vianda deuen aportar ell tornant davant les viandes les quals a nos aportaran: cor tanta e tal multitud poria esser de gents e molts estar davant la taula que en anant e tornant les viandes de la cuyna porien reebre triga desordenada. E per ço car a la experiencia del dit offici se pertanye fer desar les gents davant la nostra presencia en tot loch volem esser portades per ells maces: a manament empero dels dits uxers los dits porters anar e complir los manaments daquells sien tenguts e encara a manament de nostres consellers e secretaris en la vila on nos serem la on trametre los volran anar no recusen: les portes de nostres cambres foranes per ells volem esser guardades quan per altres affers no seran occupats en lo qual cas per guardar les dites portes necessariament dos daquells hi romanguen axi que sino segons que degut sera en nostres cambres a alcun entrament per ells no sia donat. Volents que al nostre camarlench sagrament e homenatge facen que tot perill de la nostra persona esquivaran et totes coses les quals a nos nocives esser poguessen a nos aquelles decontinent revelaran e quels nostres manaments expresses e especials fermament exeguiran e perill de mort per tuycio de nostra persona no esquivaran e que per ells alcuna cosa feta no es nes fara perque les coses damunt dites no pusquen fermament observar.

Dels Azemblers.

Dels Azemblers.

A les azembles nostres en aquelles majorment que porten nostres ornaments diligent cura es deguda la qual volem per especials e certs azemblers esser presa: e axi ordonam que en loffici aquest quatre homens sufficients sien assignats dels quals se pertanga a les azembles nostres les coses necessaries procurar lo sobreazembler sobre aquestes excitan e ells sots lo sobreazembler esser volem. Encara sesguart a lur offici ajudar a plegar e a desplegar los lits nostres e altres appareylaments que per les nostres azembles se portaran. Deuen encara anar e si tener ab les azembles e deuen esser diligents que cascun dia bona hora sien en lo loch on la jornada nostra complirem con sesdevendra nos caminar et en tal loch posen les carregues que sien avinents a portar on deuen servir et no pusquen reebre alcun dan per colpa lur: e ells empero als nostres majordomens sens mija sotzmetres sien tenguts e encara sagrament li façen axi con lo sobreazembler damunt dit.

Dels juglars

Dels Copers

Dels Copers. 

Si aquels officis qui al nostre palau reyal se pertanyen a singulars e a certes persones cometem regidors per tal que ab pus dret acabament se puguen complir aytant mes se pertany de nostra real altea que ab estudi special en aquelles coses entendre cur que sesguarden pertanyer a nostra magestat e als estans en nostra presencia davant tots altres elegir que no tan solament per decorat esguardament se esclaresquen ans per bones costumes e prerogativa de linatge sien decorats e que la nostra pensa en la presencia dells alegrament se repos. E donchs ab aquesta nostra constitucio perpetual estatuim que dos nobles escuders per esguardament decoratz de bones costumes sien elegits per lo beure en la taula e en altre altre loch a la nostra celsitut ministrar los quals dos de linatge de noble o de baronia volem esser reebuts no empero de cint de cavalleria environats: dels quals lo primer reebut al offici desus pus prop contengut tota vegada que nos estants a taula o en altre loch beure volrem don si donchs en nostra cambra privadament no erem cor lavors per un dels escuders de la cambra volem sia fet e al dreçador on lo nostre vin sera appellat per ell lo boteller major e un porter per fer tirar la gent devant personalment vaja e abans que del dit vin en nostra copa reeba lo dit nostre coper del dit vin tast pendre faça al dit boteller e al sotzboteller e ell mateix tast semblantment reeba per ço cor com en la nostra salut la salut dels sozmeses cobejam conservar aquella de les coses nocives illesa puscam guardar: e apres lo dit coper ab lo vin en la copa e apres ell lo boteller ab lo pitxer del aygua vinguen devant nos e con seran aqui lo dit boteller aygua metre haja en la copa e lavors lo dit coper del vin tast faça devant nos: e nos havents begut encontinent en aquella matexa forma que seran venguts sen tornen. Axi mateix la copa nostra ab piment quant neules o coses que ab piment son costumades de menjar pos devant nos en la taula: lo primer empero desus dit absent o en altra manera lo dit servey no faent laltre cur diligentment complir aquelles coses quel desus dit primer era faedor: daquelles coses encara que a lur offici pertanyeran e en presencia e en absencia del dit primer res de fer no lexan. Si empero en algun cas sesdevenia que algu dels copers present no fos lavors volem quel majordom regonega tots los officis de nostra casa qui dobles son e triu un daquells qui sera derrer reebut al dit offici lo qual servesca a nos de la dita copa: e si no ni es trobat algu daquesta condicio en aquest cas sia comanat lo dit servey a un dels escuders de la nostra cambra. Los damunt ditz empero copers a tots aquells del rebost de la botelleria e de la paniceria en aquelles coses que a lur offici pertanyen volem esser majors e a ells obeyran: salvant empero que si de nostre hostal algunes coses traure volien en aço ells obeyr no sien tenguts. En les coses desus dites ells encara no tan solament en manament axi con los altres familiars nostres als majordomens son sotzmeses ans en la pensa per raho de lurs officis a ells obeyr son tenguts: sagrament empero de faeltat e homenatge de bocca e de mans comendat a nos façen que no tan solament la salut nostra illesa per lur poder conservaran ans aytant com poran les coses a ella contraries esquivaran et si a lur coneguda aytals coses esdevenien decontinent o intimaran e que res no han fet ne daqui avant faran que no o puguen observar.

Dels boteylers majors

Dels Escuders portants lo taylador real.

Dels Escuders portants lo taylador real.

En totes les coses que a nos se proposen en menjar es convinent cosa per lo portament daquelles elegir persones provades de feeltat los quals sapien diligentment e nedea les viandes que en tayladors davant nos son posadores a la nostra taula portar. E per tal que ço que lexam no siam vists menyspresar de la manera dels servidors de la nostra persona real duem ordonador quels escuders que aportar nostres viandes o tayladors per nos seran constituits dretament a la taula nostra davant nos venguen e devant estien e aquelles coses empero per si posar no presumesquen per tal que mesclan los fets los officis de les coses nos torben e ço quel majordom es tengut de fer no sie per altre fet com per lo majordom volem lo posament dels tayladors esser fet esguardans que ço que a molts es comes pus segurament se espeega. Empero con los menjars seran posats davant nos los dits portadors sien curoses diligents e atents quel majordom assi facen donar a tastar per tal que per ço nos deyls freturem de sinistra suspicion. E per tal que res inordinat no romanga o confus dos escuders en aquest offici destinam dels quals aquell qui primer sera reebut en aquest offici lo servey faça en portar per tal que aquest de grau laltre sobrepuig al qual assiduytat de trabayl ajuda e si dos seran tayladors a portar aquests sols facen lo servey estants. Qui empero lo principal taylador nostre portara en lo col tovaylons portar no oblit ab los quals les viandes cobra: e per tal cor en necessitat ley servar nos cove en aquelles coses que son duns als uses dels altres soplesquen. Si cas sesdevenia que tots defallissen un dels oficials dobles derrer reebut si en la nostra cort present sera e en absencia daquell un dels escuders de la cambra per nos elegidor lur offici faça o dos en aquell cas on mes tayladors hi hagues: e no tan solament en jurisdiccion als majordomens axi com los altres nostres familiars son sotsmeses ans sens mijan per rahon de lur offici obeyr si regoneguen esser obligats. Aquesta empero axi con los copers sagrament e homenatge a nos facen segons ques pertayn.

Nota:
pertayn : pertany. Se ve alguna vez, como en puyn: puny.

Del comprador

Dels Cavallerices.

Dels Cavallerices. 

Con a honor de princep se pertanga en ornament de cavalls et de palafrens et de muls a ell condecents et de diverses linatges de besties habundar et encara de diverses ornaments de cavalls es pertanga a la gubernacio et custodia de les coses dessus dites alscuns instituir presidents qui usen doffici de stractor per la cura dels quals et sollicitut les coses damunt dites et sengles sien guardades: emperamor daço les damunt dites coses esguardades volem et ordonam de la casa nostra al damunt dit offici preesser e cura haver de les coses damunt dites axi ço es que sien diligents et attents quels cavalls et les altres besties que a cavalcar tenim les coses necesaries hagen et per persones suficients ben sien pensades et guardades et que en son temps sien sagnades e si malaltia los esdeve procuren ab requesta diligencia per los menescals esser curades et remeys fer covinables en tal manera que de negligencia no puguen en alcuna manera esser represes. E com volrem cavalcar curennos certificar qual cavall o quals cavalls se apparellaran a cavalcar: abans empero del dit cavalcar los esperons calçar et puys nos descavalcat descalçar en alguna manera no ometen: en aço empero a demanar et en fer et en altres prerogatives donor aquell volem esser pus poderos qui primerament aquest offici haura conseguit. En apres ajustam quels dits cavallerices sobre sien et majors a tots aquells qui son del estable et ells a ells obeyr sien tenguts e pusquen aquells condempnar la on en lur offici sesdevendra ells haver delinquit a perdre la quitacio de deu dies per cascuna vagada. En apres aquell qui pus antich sera en loffici et en absencia dell laltre qui en lo dit offici apres ell sera reebut cascun any de nos saber sia tengut lo nombre dels cavalls et dels palafrens et de les altres besties les quals tenir volrem et haver tota hora que guerra esperariem o per dons que daquells haurem fets o en altra manera en lo gran nombre daquelles sabrien paucitat nos lavors daquelles solliciten ab acabament et nostra voluntat daqui saber procuren: e aço axi mateix facen de les selles de les armes de nostre senyal reyal decorades per fer en aquelles cavalcar de nostres barons et cavallers quant aço expedient esser decerniem: e hagen ab si et tenguen la ordinacio la qual havem feta de les altres selles tenidores et faedores et dalscunes altres coses ordenadament la qual observen et sien tenguts observar sots pena de la quitacio de mig any perdedora per alcun dells qui trobat aqui sera en colpa: volents que aquell qui primer haura aconseguit aquest offici damunt dit tenga Ies damunt dites selles frens et altres ornaments de besties: mas empero laltre de les damunt dites coses haja inventari et en absencia del primer ell tenga et guart les coses damunt dites. Empero sien diligents que en les selles nostres ne en les regnes o en ornamens de besties qualsque quals alcuna cosa nociva no sia imposada: ans axi sien diligents que con sesdevendra nos cavalcar ans que cavalquem les selles damunt dites et les regnes et los altres ornaments diligentment sien prescrutats et mundats en tal manera que de totes coses nocives de tot en tot sien separats. En apres ab diligencia regoneguen quels frens et les altres coses per les quals es semblant de veritat que perill se pot apparer sien fermes et forts aço regoneixen tota hora que volrem cavalcar. En apres ordenam que en les festes en la nostra ordinacio contengudes la qual ab si tenguen per temps nos facen membrant quels selles frens regnes et altres apparellaments de cavall en la dita nostra ordinacio contenguts facen que en aquell dia sien fetes e dallo que costaran albara descriva de racio haver cura hagen et la moneda que costaran del nostre tresorer haver no obliden; e com nos covendra per cami anar sien diligents quels cavalls nostres a cavalcar diputats lochs covinents et utils hagen en tal manera faents que tots temps almenys un cavall o dos prop sien de la cambra on nos jaurem: e tots temps facen lur poder que sien pus prop segons que fer se pora covinentment. E per tal con la on major perill sesguarda pus saviament es la cosa fahedora volem que en temps de guerra et dost pus diligents sien et pus attents quels dits cavalls de costa nos en nulla manera nos lunyen ans costa nos tots temps sien et jaguen: e encara volem a lur offici pertanyer los cavalls de nostre cors guarnir les armadures del armador reebudes. En apres si necessari sera sia legut a ells ab voluntat nostra haver macips conducticis a pensar et procurar les besties dessus dites quan ço es assaber aquells qui en asso son deputats bastar no poden: e sia a ells legut los macips conducticis no tan solament corregir mas de tot remoure. Noresmenys donam a ells licencia con a ells sera vist fahedor de cavalcar los dits cavalls nostres con nos per infirmitat o per altra manera aquells cavalcar no porem. Volem encara al dit offici pertanyer que quant sesdevendra per alcun de nostres domestichs retre besties affollades a la nostra cort aquelles los nostres cavallerices volem ells reebre e tenir entro que per lo menescal sia certificat de la incuracio daquelles: e lavors als nostres almoyners aquelles per ells volem esser liurades pero albaran testimonial a aquell qui la dita bestia haura retuda ab lo segell del cavalleriz qui en lo dit offici primer sera rebut o ell absent laltre segon reebut al offici fer sia tengut: reebut pero primerament sagrament que la dita bestia a colpa o negligencia lur no esser affollada: volents que no tan solament axi con los altres nostres domestichs als majordomens son sotsmeses mas encara a ells sens mija per rahon de lur offici sien tenguts obeyr e sagrament e homenatge a nos acen (facen, falta la f) que per fet dells negun noymen en nostra persona no esdevendra ne cosa nociva ne als cavals o als arneses daquells no metran ans que noy sien meses per lot lur poder esquivaran e a nos decontinent o revelaran e que no han fet ne faran tal cosa perque aquestes coses no puguen observar. Encara al dit offici una apta persona sabent be cavalcar volem esser reebuda la qual sotscavalleriz sia nomenada e en absencia de abdos los cavallerizes totes aquelles coses que al dit offici se pertanyen sie tengut de fer e ab diligencia complir. E per tal que ignorancia no puga allegar de ço que sera tengut de fer copia del inventari de totes les coses nostres que per aquest offici se tenen encara de tota la ordinacio de les coses tocants lo seu offici ab si tenga e sagrament e homenatge al nostre majordom faça semblants daquells los quals los dits cavallerizes fer a nos son astrets.

Nota:
selles: (sillas de montar).
Nostre senyal reyal (de Aragón).
les regnes: les riendes, las riendas.

Del menescal

Dels Sobrecochs.

Dels Sobrecochs. 

A la honor nostra esguardar creem quels sobrecochs a servey de nostra persona diputats mayorment aquells qui a nos viandes ministraran sien abtes e avists e esperts e sien en ministrar aquelles discrets que defalliment alcu digne de reprensio noy puga esser atrobat: entre los quals aquells en especial aytals esser volem qui a la escudella o escudelles a nos en la taula portadores seran destinats: e axi ordonam e establim que dos escuders de linatge de cavallers qui sobrecochs sien appellats per la dita nostra escudella o escudelles portadores sien en nostra cort deputats los quals totes les viandes que a escudella o escudelles pertanyen a nos portar sien tenguts e aquelles liurar al maestre del hostal o majordom per posar en la taula: e con los menjars davant nos seran posats los dits sobrecochs sien curoses diligents e ateses que per lo majordom qui les haura posades assi faça donar a tastar per tal que per aço nos en ells freturem de suspita. Axi mateix de les dites viandes fer tast lo majordom sia estret quant aquelles seran posades davant nos: e en apres per tal que los majors davant sien als menors segons que orde de dret o requer volem quels dits sobrecochs davant en son offici a cascun de la cuyna mayors sien e aquells manar pusquen aquelles coses que hauran vist espedients. E gardense quel trencament de les carns o en altre manera frau cometre nos pusca en qualque manera e que totes coses e sengles axi cos pertany a real cort be e degudament sien appareylades: encara que dels dits dos sobrecochs aquel qui es primer en loffici tota hora que sera present loffici aquell degudament fer pora. Declaram encara e volem que si amdos los sobrecochs diverses escudelles porten a nos aquelles axi mateix liurar degen al majordom e ell reebent lescudella primerament del primer reebut en loffici e aquella posada devant nos reeba laltre del altre. Ordenam encara que aquell qui primer sera reebut en loffici tovalloles belles e netes en apparell haja e aquelles en lo seu coll pos e ab aquelles lescudella cobra e axi coberta port davant nos; si empero en alcun cas sesdevenia que nengun dels sobrecochs nostres present no fos un dels officials dobles derrer reebut si en la nostra cort present sera o en absencia daquell un o dos dels escuders de la cambra lescudella o escudelles nostres aportar degen e ministrar les coses tocants loffici: volents encara ells axi con los altres nostres familiars als majordomens esser sotsmeses per rahon de lurs officis e a ells obeyr sien estrets. Los damunt dits empero sobrecochs ans que lur offici exercescan sagrament e homenatge a nos facen segons la forma espressada en lo sagrament lo qual a nos fan lo beure a nos aministrants.

dels coyners mayors

Dels Coyners mayors.

Dels Coyners mayors.

Cuant mes los officis a servey de nostra persona son proismes aytant ab pus diligent cura a faels persones son comanadors per tal que aquell de tota frau trobador e de tots bens enemich lo diable ab son malignari enginy a molts ligams prefulsit a la salut dels homens aguayts per aposicio de coses nocives preparar no pusca la qual cosa a nos gardar molt digne e necessaria reputam. E per tal que les coses damunt dites pus leugerament esquivem ab aquesta nostra present ordinacio statuim que dos bons homens e faels cochs per la nostra special cuyna sien reebuts per nos elegidors qui en loffici damunt dit molt sabens sien e esperts los quals les viandes nostres per nos e per aquells los quals la nostra serenitat elegira reebedores hagen a coure e en altra manera ab molt gran diligencia saviament e nedea apareylar en tal manera que les coses damunt dites en loch secret e segur e en alguna manera separat sien appareylades axi que per ells a pochs entrament sia donat e occasio de mal aytant con es possible sia restreta. Con a nos les damunt dites viandes seran aportadores tastar no pretermeten e con de loch a loch nos deurem anar la un dels cochs damunt dits al loch al qual deurem anar devant vaja per tal que les coses que al offici dells se pertanyen hagen pogudes provehir: cor pus preable cosa es reputat prevenir que esser per temps prevengut. Los quals encara cochs apres los majordomens als sobrecochs nostres obeyr ordonam aytant con a lur offici pertanyera e que un dells en la cuyna damunt dita jaga o prop aquella duem ordonador. Semblantment empero sagrament e homenatge a nos facen lo qual los boteylers nostres specials a nos fer desus son estrets.

dels cochs comuns

Dels Convits.

Dels Convits.

Jacsia que aquells convits sien represes los quals sens caritat e temor divinal a glotonia servexen: empero aquelles coses que de caritat sola nos a Deu fan agradable proceexen en los quals neguna vida no es morduda de absents nons troben represes mas laudables. Emperamor daço nos qui caritat e encara dileccio entre nos e el poble a nos comes per aquell al qual per gran caritat e amor son fill en terra trametre plach conservar desigam havem excogitat prudentment que en les festivitats de la Nativitat de nostre Senyor de Apparici de Pascha e de Panthegosta convit façam per tal que nos qui alegria als sotsmeses comunament mostrar no podem per tal que ells no se regirassen de temor de disciplina si al nostre regiment frens de alegria relexassem cor mentre que nos aquells leerosament alegres guardariem pus ardidament ells a coses no degudes se regirarien: almenys als dies aquests la nostra cara alegra tots hagen facultat de guardar cor per aço dileccio entre princep e sotsmeses molt se conserva cor axi con dit havem axi con massa alegria nou als sotsmeses e a vegades profita als princeps que en temps deguts leticia e alegria demostren car aquells presidents als pobles si volem ferm seer la cadira sots alegria e gracia esguardaments plens mostren per tal que per arogancia de rigor no encorreguen odi del poble: e aço en los dies empero o festivitats damunt dites esser fet determenam per tal que tals dies e tan sollennes al nostre poble axi con dit es damunt sens solennitat no passen. E en la festa encara de sent Johan evangeliste si en la ciutat de Valencia e del martiri de sent Pere apostol si en la ciutat de Leyda e de sancta Anna si en la ciutat de Mallorca e de la assumpcio de nostra dona sancta Maria si en la ciutat de Barchelona e de la exaltacio de sancta Creu si en la vila de Perpinya e de sent Marti si en la ciutat de Ceragoça serem personalment constituits sollempnes convits per les festes les quals fem a honor dels dits sancts e de les reliquies sanctes qui son collocades en les capelles nostres dels dits lochs moguts per devocio pia manam esser fets: en aquests convits empero per los nostres majordomens bones notables e honrades persones de les quals los dits nostres convits mes sien honrats que deshonrats volem que sien appellades e convidades.

Viandes

Del Falconer mayor.

Del Falconer mayor. 

No deu esser jutgada cosa reprenedora si apres massa grans trebayls los quals per la cosa publica nodridora volentaris plaers apetim per tal que als sotsmeses nostres
repos apparellem ab cura vetlan les nits passan alcuna recreacio deguda e honesta cerquem que a la nostra pensa en lo pelech pregon de la mar per gran multitud de negocis navegam e quaix per bufament de vent dubtem recreacio almenys algun poch duradora pugam appareylar: cor carrech importable pres en altra manera lonch de temps no sofer sostenedor. E axi per aquesta nostra present ordonacio statuim que un escuder expert en aytals coses falconer nostre major sia elegit qui de nostres falcons astors e daltres qualsque quals aucells a cassar deputats cura haja e diligencia ministran a ells les coses necessaries sens defalliment: e no resmenys sesgart diligentment quels damunt dits aucells cascun per son temps sien axi trobats apparellats que temprats estiguen a volar e complidament fer aquelles coses a que seran afaytats con sesdevendra nos ab los damunt dits aucells voler alegrar en tal manera que della hon esperam per raho esser recreats daqui no pugam negun offendiment reportar. E per tal que les coses damunt dites pus leugerament se pusquen esquivar abans de la cassa a nos demanar conseyl no oblit ab quins aucells segons lur temps anar a caça perpensarem per tal que aquells mils puga haver appareylats: ab los quals aucells encara sens nos pusca cassar segons que veura als dits aucells esser expedient. E no ignor a la cura dell pertanyer totes les coses a ells necessaries procurar ço es loures capells longues e altres arneses que al bech et a les mans de aquells appareyladors e altres qualsque coses necessaries veura de les quals coses lescriva de racio certiffich que costaran. Manant a aquell escriva que encontinent del preu que costaran li faça albara certificant lo thesorer que dallol deja pagar: la moneda empero pera les gallines e per altres carns e medicaments necessaris als aucells dessus dits del nostre comprador reeba e al dit scriva de racio per si o per altre dels altres falconers al qual la compra de les carns e de les medecines cometra raho e compte reta de les coses dessus dites. Lo damunt dit empero falconer nostre major a tots los altres falconers e als caçadors nostres e a aquells qui los nostres cans guardaran preesser volem e manam en tal manera que aquells de reebre lurs quitacions sospendre pusque per quinze dies e no pus si en lur offici haura trobats aquells negligents: e con sesdevendra lo dit falconer esser absent a la un dels escuders de la nostra casa al qual mils veura expedient son offici cometre pusca regidor. Si empero era tanta la copia dels aucells damunt dits que tots nostres falconers no bastassen a aquells governar lavors lo damunt dit falconer altres logaters se cuyt de procurar los quals per sa volentat licenciar pusca quant que quant a ell plaura: e si per alcuna raho o causa alcuns aucells a alcun dels cavallers o escuders nostres comanam governadors a aytals lo dit falconer preesser ordonam e a ell per aytals aytant con toca lo regiment dels aucells damunt dits manam obeyr e ell empero als majordomens per rahon de lur offici obeyr no oblit. Empero con necessariament se cove esdevenir que qui ab lo falconer major qui ab los altres moltes vegades havem familiarment a conversar e los aucels e les altres coses qui a lur offici pertanyen axi en cassar con en altra manera pertractar: fermament duem ordenador quel dit major falconer sagrament de feeltat e homenatge a nos faça que tot perill a nostra persona apparent per son poder esquivara e encara si ho sabra a nos ho revelara mayorment engir aquelles coses que per son offici per opposicio porien esdevenir.

Dels falconers