24 DE ABRIL.

24 DE ABRIL.

Dióse lectura, en esta sesión, de las cartas que siguen.

Als molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors los deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors. Premesa humil recomissio los moviments dels homens nominats de remença e les grans menasses que en dies fan de entrar aquesta ciutat nos donen molta admiracio no vacua de grandissima congoixa attes majorment lo perill en que nosaltres stam car som en aquesta ciutat en si algun tant divisa sens cap com lo vaguer jatsia no ignoras los dits moviments e menasses no sab hom la causa sens dir res als consellers la sepmana santa la ha jaquida ab un sols sotveguer qui guastat en les cames no pot ne anar ne cavalcar no rebujant encara jaquirla en aquestes festes de Pascha en les quals fretura mes de oficials que en altra qualsevol temps com si don una general caritat per la qual entren de les persones tres milia strangeres. Encara qui pijor es continuament no sab hom hon es ne que es dell e fa nos mes dubtar de sa absencia una letra que los consellers de Manresa han tramesa als consellers daquesta ciutat de la qual per quant es materia dura vos trametem copia dins la present interclusa. Aquesta ciutat per que se trobe sens cap no es en lorde que deuria ne sobre se custodia ne altres coses al temps occurrent necessaries. Los consellers fan lo que poden mes per que son de par condicio ab los altres del poble no han la auctoritat potencia e forma que haurien necessaries. En tant que stan quasi en les mans e voluntat de aquells a qui Deu no vulle vinguessen nosaltres prestam lo poder e diligencia que podem en custodia de nostra sglesia e cases ab tot vehem seria frusta si lo que a Deu no placia la ciutat era entrada. Axi mateix es aci Seroli ciutada de aqueixa ciutat lo qual segons havem entes dama o laltre vol fer dins aquesta ciutat o pur aci prop ajustar los dits pagesos no sabem per que. Nons gradam dell ne de ses fahenes es per avis de les vostres reverencies. Per tant molt reverents magnifichs e honorables mossenyors a les reverencies vostres humilment e quant mes afecte podem suplicam pregam e encarregam que una tant urgent necessitat e tant perill nons vulla defallir abans vos placia donar nos com afrançosament speram tot conçell favor e promptissima ajuda en tal forma e axi promptament que ab mija de aquells siam de perills preservats. Membre som de aquest Principat lo qual a aquell nuncha ha deffellit ne daqui avant fara com siam promptes a tota ordinacio vostra. E per quant la cosa requer grandissima cuyda e es gran perill en la triga altra vegada e altra de aço vos pregam e encarregam. Suplicant la Trinitat Santa sia de les reverencies vostres special proteccio. De Vich a XXI de abril Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Hoc est translatum fideliter sumptum a quadam papiri littera clausa et in ejus dorso de cera rubea ut primis videbatur spectibus sigillata missa ex parte consiliariorum civitatis Minorise (Manresa) honorabilibus consiliariis civitatis Vicensis epigrama cujus sive suprascripcio est sequentis lectura.
Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Series vero ipsius littere ab intus scripte latis est ut sequitur.
Molt honorables e molt savis senyors.
Per quant hauriem entes dir que lo veguer vostra de aqueixa ciutat se seria absentat per causa de cert tracta segons se diu volia fer en aqueixa ciutat volent hi metre alguns dels pagesos de remença per barajar e infortir se de aquella. E per tant com entorn de aquesta ciutat ha alguns dels pagesos de remença e per que mils pugam provehir e obviar a sinistres molt honorables e molt savis senyors vos pregam afectuosament vos placia de les dites coses per letra de vostres savieses certificar nos largament. No res menys vos placia donar fe e creença de tot ço e quant lo portador de la present al qual dien Mauri sobre lo alt conciutada nostre informal a ple de nostra intencio sobre lo dit acte a vostres savieses ne explicara de part nostra axi com si nosaltres personalment lo explicavem. De Manresa a XX de abril any Mil CCCC sexanta dos. - A vostra honor apparellats los consellers de Manresa.
Presens copia in hac folea mano mea scripta fuit sumpta et translatata ab ejus originali littera et cum originali eodem fideliter comprobata per me Jacobum de Balle notarium publicum Vicensem auctoritate reverendi domini Vicensis episcopi et quia veritas sic se habet hoc meum in notaria appositi solitum hic apposui Sig+num in fidem et testimonium premissorum die XXI aprilis et anni predictorum.

Reverendo in Christo patri et domino domino Cosme miseratione divina Vicensis episcopo prestantissimo.
Molt reverend pare en Christ e Senyor. Apres humil recomissio regraciant primer a la Senyoria vostra la gran e bona voluntat que devers nosaltres e aquesta sglesia mostrau e los avisos axi de letres com altres que de dia en dia de la reverent paternitat vostra havem per quant senyor molt reverend aquesta ciutat e nosaltres qui en ella som poblats vuy stam en molt gran perill per les causes que scrivim als diputats e consell de la terra e als consellers e consell de la ciutat de Barchinona les quals lo honorable micer Johan Torres a la Senyoria vostra comunicara com de la letra li hajam tramesa copia havem deliberat e a la terra e a la ciutat de Barchinona demanar concell favor e ajuda. E jatsia en dita letra no siam venguts a specie del que demanam pero confiants la Senyoria vostra nos donara tota aquella endressa que pora havem pensat comunicar a aquella alguna particularitat ço es que si aqueixos mossenyors dilataven provehir en lo que demanam que aldamenys si fer se podia de la terra o de la ciutat de Barchinona haguessem per lo present hu o dos homens de auctoritat e feels a la terra qui attes que noyc ha oficials com a capitans metessen aquesta ciutat en orde de custodia e defensio. Suplicam per ço a la reverend paternitat vostra li placia en aço donar tot cami e orde en tal forma que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta ciutat e nosaltres qui en aquella som constituits de tot perill e scandel preservats promptes a tot lo que V. R. P. a nosaltres manar volra la qual la Trinitat Sancta vulla tenir en sa custodia e guarda special. De Vich a XXI de abril del any Mil CCCCLXII.
Vuy son stats a nosaltres los consellers daquesta ciutat per part dels pagesos dien serien contents lo fet de les remençes se vehes per los deputats e consellers de Barchinona segons ja era stat mogut e que entretant mentre los afers se menejarien se sobresegues en les terres del vet. Es los stat respost som contents los afers se leven per mija dels dessus dits segons ja los era stat ofert. En lo sobreseure de les letres consultariem a la R. P. V. e al nostre sindich e que apres los fariem resposta. Suplicam a vos Senyor molt R. que en aço vullats pensar e sertificar nos del parer vostre.
- De la R. P. V. devots oradors la capitol de Vich.

R. P. dominoque meo prestantissimo domino Cosme episcopo Vicensi.
Nuper aliis litteris T. R. P. protransmissa copia epistole salvacionis que incipit Apparuit temporibus nostris non condignas sed quas potui gratias habui simulque ut epistolam Neronis quam T. E. R. P. mihi servo tuo et viva voce et litteris spopopdit mittere dignareris oravi ut et presentibus iterum atque iterum obsecro. Existimo enim illam tuo ore laudatam multa bona continere qua propter non obstante quod inmuneris occuperis erga utilitatem reypublice necessariis actibus. Nihilominus (nichilominus; no res menys) ut tantum os aperias ad mandandum tuo secretario vel cui placuerit ut illam rescribat et mittat hoc modicum temporis propter caritatem Dei inte urgentem exponere pro tuo servo digneris. Ceterum recolo pater R. superioribus diebus super facto istorum pagencium de redimencia tibi scripsisse quod nisi reprimeretur celerite flagello justicie eorum temeritas. Postquam contra proprios dominos impune insurrexissent eorum tota iniquitas ad superiores extendent manus suas etiam si regali dignitate fulgeretur. En pater R. evenire incipit salutem verbo et non dubito quod si possent id exequerentur facto quod predictum est. Nam nuper veniente de exequiis sui fratris quidam domicellus vocatus Muntredon filius quondam de micero Colomer fuit captus ab eisdem pagensibus ibi en Bas qui ut refert decreverunt interficere quoscumque milites et domicellos quos capere poterint cui mortem suam ex dicto decreto nunciarunt quo obnixe rogante ne occideretur ab eis quibus nil mali fecerat tandem initis variis interest consiliis rogatu et interventu quorundam eorum qui inter eos erant et cum noverant vix vita sibi dimissa est tamen nil ab en violenter acceperunt. Cumque post decretum liberationis sue cum eis familiariter
loqueretur inter alia verba hec aut similia protulerunt quod domina regina incipiebat eos molestare et deierando cominabantur quod potarent eam de agua flumi Ticeris dicti vulgariter Ter. Cumque ille responderent quod bene facerent si preberent eam vino mixtam replicantes dixerunt quod ymmo darent sibi ejusdem aqua potum in tanta quantitate quod ascenderet super ipsius regine capud. Et quod nisi Rex faveret eorum voluntati jam nuncios suos miserant ad regem Francie ut veniret quin ipsi sibi preberent ingressum et multa alia que de directo M. et Serenissimi Regis et sue carissime consortis nec non pias audiencium aures ofendant. Et jam ad hoc malum eradicandum suspitor sufficientem esse simplicem medicinam verum qui ibi estis cum civitate nobili Barchinone multo majoribus malis occurrere posse non dubito quorum auxilio et Serenissimo Regi et sue carissime consorti ac eorum comuni filio locum tenenti prefati domini Regis ac suis officialibus obedient debita et correpcionis locum erga tam inhonesta verba restitui posse non dubito quod pro comuni pace etiam arbitror necessarium quam nobis concedere dignetur. Jhesus Christus rex glorie qui concilium vestrum confirmare dignetur in omni opere bono Amen. Ex. Vico XIII aprilis 1462. - R. P. - Humilis servus Paulus Alemani.

Juntamente con la carta que precede, iba también la nota que sigue.

Fertur insuper R. P. et pro vero reputatur quod dicti Rustici elegerunt sibi capitaneum quendam domicellum apellatum Vert Tallat cui prestiterunt homagium constituentes sibi L. viros ex se qui conmorentur secum et ad ejus imperium omnes alii certo signo habeant convenire ad locum ubi ipse fuerit.

Als molt reverend senyor lo senyor bisbe de Vich sia dada.
Senyor molt reverend. Recomendacions premeses ans de mes a dir sertificant vostra reverencia com aquests dies passats havem rebuda una vostra letra per lo senyor En Nicholau Rocha a la qual no havem pogut respondre com a consellers per que havem scriure ab molta dificultat e ab entreveniment de moltes persones qui en la voluntat que nosaltres haviem de explicar vos no hagueren donat loch en explicar nostra intencio e voluntat qui sab Deu quanta es en aqueixa part que vos demanau. Item avisam vostra reverencia com aci alguns dies ha es En Seroli lo qual ab una gran diligencia comou y (y griega) suscita los homens de remença ab tanta diligencia que nous poria comptar e per una vegada ha aplegats los sindichs ab alguns homens de remença e apres ha aportats alguns dels sindichs e als dit que ells no poden haver bona conclusio en lurs afers fins que lo Senyor Rey sia en la terra e que ells hi deuen molt attendre en demanar lo que ell los fara les gracias que demanen e moltes daltres per quant ell es ben informat de la gran voluntat que los homens de remença li han e moltes altres persones qui ab la ploma les lexam. Item avisam vostra reverencia com lo veguer daci sen ana lo dimecres sant e lo sotzveguer es malalt de que aquesta ciutat sta mal acompanyada de que tots havem stat maravellats que en tal temps en sa partida nons hage res dit com en lo dimecres sant tota la gent sia a la Seu e al diluns de Pascha molta gent entre en aquesta ciutat per causa de la caritat la qual acostumen donar perque aquella jornada havem hauda fer armar molta gent per custodia de la ciutat. Item que lo damunt dit Seroli lo jorn de Sant Jordi primer vinent se deu aplegar segons som avisats ab huns CCC homens de les remençes e per tant que vostra reverencia pus plenament sia informada dau fe e creença al portador de la present a qui dien En Miquel Manble lo qual per aquesta causa sola vos trametem. Apres havem desliberat trametreus traslat de una letra que los consellers de Manresa nos han tramesa. - De la vostra reverent paternitat a tots vostres manaments Andreu Sevila e Miquel Server. (Casi como Miguel Servet)

No estando conformes en una misma opinión las nueve personas encargadas del asunto de las banderas, siete de las mismas presentaron la siguiente nota, que fue leída en Consejo.

Les set persones de les VIIII havents carrech del fet de les banderes ensemps ab les IIII eletes per la ciutat de Barchinona totes concordes apuntaren que per al present sien stipendiats CCC homens de cavall ço es e lançes e Mil homens de peu qui sien pagats per tres mesos donant lus lo sou acustumat donat derrerament en lo exercit fet per la liberacio del Senyor Primogenit de santa recordacio e apres quen sien stipendiats de cavall e de peu tants com necessari sia.

Ocupáronse también, en esta sesión, de nombrar las personas que habían de inquirir contra los enemigos de la capitulación y las que habían de llevar a varias universidades las cartas e instrucciones que siguen.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de XXVII de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres que tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats
de aquell tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablement acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses e aximateix los sindichs de aquella les hores que sich son trobats comendant granment vosaltres e ells de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuant vostre be obiar vullau de continent tota dilacio post posada trametre aci sindichs o sindich qui per aqueixa universitat entrevinga en los consells com be es degut e pertinent e siau
vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica (republica) e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa vila es singular e assenyaladament membre de totes les dites coses mes amplament vos informara lo honorable En Pere Despluges donzell per aquesta sola raho a vosaltres e altres universitats del dit Principat trames. Placiaus donarli circa aquelles plena fe e creença. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Bajo igual forma se escribió a los jurados y concejo general de Gerona y a los concelleres y concejo de Vich.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Creem per letres e altrament vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament les comocions e concitacions de alguns homens dits de remençes e altres fetes per diverses parts del dit Principat les quals tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveeix a totes coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants lo dit Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat conservacio e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat e lo honorable procurador e sindich qui per aquella aci entreve virtuosament vos sou haguts e ses hagut en totes les coses comendants vosaltres e ell de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuants vostre be obrar sempre comendeu e insteu lo dit sindich façe son ofici com be ha acustumat e siau vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa universitat es singular e assenyalant menibre. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Se enviaron asimismo copias de la anterior, con leves variantes en algunas, a las municipalidades de Lérida, Villafranca del Panadés, Puigcerdá, Villafranca de Conflent, Manresa, Cervera, Arbós, Perpiñan y separadamente al cabildo de Lérida.
A las poblaciones de Igualada, Besalú, Figueres, Camprodon, Torroella, Colibre y Berga, les fue remitida copia de la que sigue.

Molt honorables e savis senyors.
Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres qui tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per anant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo quens par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acostumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aquexa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses per ço de totes les dites coses vos havem volgut avisar per vostra consolacio e confort. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Siguen las instrucciones que se llevó el honorable Pedro Desplugues.

Instruccions per los molt reverenda egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable En Pere Desplugues donzell de les coses que ha a fer en la anada que de present sera vers les ciutats e viles seguents ço es Gerona Perpinya Vilafrancha de Conflent Puigcerda Vich e Manresa.
Primerament com sera en Gerona dara orde ab los honorables jurats de aquella que lo concell general se aplech e aplegat premeses degudes saluts de part dels dits deputats e concell liurara als dits jurats e concell la letra a ells dirigida de la qual sen porta copia per son avis e ab aquella pertinencia de paraules que li semblara explicara a aquells les coses en la dita letra mencionades particularitzant e deduhint aquelles segons que son seguides remetent ho los dits deputats e concell a la bona discrecio del dit P. Desplugues lo qual en tot ha cabut e entrevengut com a hu dels qui convenen en lo dit concell. E apres comendara molt los dits jurats e concell del que virtuosament han fet ells e llurs sindichs en les coses que han occorregut e confortara aquells de la bona unitat virtut e sforç qui sempre son entre los consells de la casa de la Deputacio e de la ciutat de Barchinona en totes coses que hagen respecte a lahor de nostre Senyor Deu servici de la reyal Majestat conservacio repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. E a la fi de part dels dits deputats e concell pregara e exortara los dits jurats e consell general que per quant no ignoren les fahenes concorrents e qui tots occorren en lo dit Principat de quanta importancia e ponderositat son vullen de continent trametre als dits deputats e consell llurs sindichs o sindich o dar orde que alguna bona persona per ells entrevingue en consellar lo dit Principat com be degut e pertinent segons fan les altres universitats de aquell. E apres de la dita explicacio lo dit Pere Desplugues comunicara ab aquelles persones de la dita ciutat e del consell de aquella que li semblara per fer e procurar que prestament la tramesa dels dits sindichs o sindich o substitucio sie efectualment complida per aquesta empero raho lo dit P. Desplugues no aturara en la dita ciutat ultra tres dies.
E pus sera en Gerona informar se ha axi ab persones de la cort de la Senyora Reyna com de la XVI dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e ab altres persones que li semblara en qual punt stan los fets dels pagesos de reemença e encara de altres coses que li aparra. El del que haura fet ab los dits jurats e consell general e encara de totes altres coses scriura largament clara e veridica als dits deputats e consell. Mes avant liurara al deputat local de Gerona les letres que sen porte pera Besalu e Torroella de Mongri e Campredon encautant lo de la part dels dits deputats e consell que les trameta com abans pora per bona via.
Apres lo dit P. Desplugues tirant la via de Perpenya liurara als consols de la vila de Figueres e al consell general si haver se pora facilment sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals premeses saluts dira aquelles de les coses dessus dites que li semblara confortant aquells de part dels dits deputats e consell en la millor manera que li aparra no aturant per aço en la dita vila ultra mig dia.
En apres ira a Perpinya e congregats los consols e consell de XXVII de aquella dira explicara e fara tals o semblants coses que son dites demunt dels jurats e consell e general de Gerona. E en la dita vila no aturara ultra tres dies com dit es dessus. E de Perpinya enviara la letra de Cobliure o la dara al deputat local que ley envia.
Postea anant la via de Puigcerda liurara als consols e consell de Vilafrancha de Conflent e al consell general si facilment haver se pora sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals explicara axi com a Figueres. Aço empero afegit quels comendara molt del que be e virtuosament ells e llur sindich han obrat e obren en totes coses pregants los que a llur sindich scriuen sovint comendant e solicitant lo afer lo degut segons be ha acustumat. E per aço no aturara en la dila vila ultra mig dia.
Als consols e consell general de Puigcerda liurara aximateix la letra que sen porta als quals explicara axi com a Vilafrancha. Aço afegit que per quant En Juan Sitjar sindich que derrerament han constituit per sos negocis ha a fer absencies lus placia vullen dar potestat al dit Sitjar de substituir per manera que tota hora en lo consell dels dits deputats entrevingue home bo e abil aconsellar per la dita vila axi com es degut e pertinent. E per aço en la dita vila no aturara ultra dos dies.
Als jurats e consell general de Vich dara la letra que sen porta e explicara totes coses segons a la ciutat de Gerona en la qual no aturara ultra dos dies.
Als consellers e consell general de Manresa aximateix liurara la letra que sen porta e explicara semblants coses que demunt son scrites de la vila de Vilafrancha de Conflent. En la dita empero ciutat no aturara mes de un dia.
E sia avisat lo dit P. Desplugues que de totes noves e coses que li occorreran axi en Perpenya com en altres parts dessus dites scriure als dits deputats e consell liurant les letres als deputats locals o altres persones si altres hi haura qui vinguen la via de Barchinona.
Encara lo dit P. Desplugues jurara a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que directament ne indirecta no procurara alguns oficis o beneficis ne pendra carrech de tractar altres coses per si ne per altres sens divertir a altres coses. Ans ab tota diligencia se haura en les coses a ell comeses a fi que aquelles per son poder sortesquen son efecte e fara vertadera relacio de aquelles.
En totes les coses dessus dites lo dit Pere Desplugues se hage ab diligencia e hi do lo bon recapte que dell sespere e torn lo mes prest que pora per que la sua presencia no fassa fretura al consell. Dada en Barchinona a XXVII de abril del any Mil CCCC sexanta. dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Memorial en via de instruccio per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fet al discret En Pere Reyo notari de les coses que de llur manament e ordinacio ha a fer segons devall sera dit.
Primerament lo dit Pere Reyo hira a la ciutat de Tortosa e liurara als honorables procuradors de aquella la letra que sen porta a ells dirigida e de part dels dits deputats e concell los pregara que de continent vullen aplegar consell general per esser legida la dita letra e si resposta volran fer e liurar al dit Reyo prenguela. En apres parlara ab alguns dels honorables canonges de la Seu de la dita ciutat e dara orde que lo capitol ajust e congregat premeses saluts de part dels dits deputats e consell liurara la letra al dit capitol dirigida e ab tota bona pertinencia sollicitara aquells vullen trametre als dits deputats e consell sindich de continent per entrevenir en consellar lo dit Principat com es be degut e pertinent attesa la ponderositat dels negocis que concorren e si comodament no poden trametre sindich almenys fassen sindicat a algu aci en Barchinona ab potestat de substituir. Per les coses empero dessus dites no stara lo dit Reyo en la dita ciutat ultra dos dies.
Apres hira en la ciutat de Leyda e per lorde dessus dit liurara les letres que sen porta als honorables pahers e capitol de la dita ciutat preguant e sollicitant los ut supra referendo singula singulis. En la qual ciutat no aturara ultra dos dies.
En apres en la vila de Cervera premeses saluts ut supra dara als honorables pahers de aquella la letra que sen porta pregant los que de continent apleguen consell general per esser legida. E si resposta volran fer pot sperar aquella lo dit Reyo un dia e no mes.
Postea liurara les letres que sen porta als honorables consols e jurats de Golada (Igualada) Vilafrancha de Penedes e del Arbos pregant los que de continent ajusten llurs consells per aquelles esser legides. E si respostes volran fer pot sperar aquelles en quascuna vila un dia e no mes.
E si algunes noves e altres coses occorreran en les dites parts de que sie necessari avis lo dit Reyo scriura als dits deputats e consell de aquelles distinctament e veridica.
Lo dit Reyo de bona diligencia e presta expedicio en les coses dessus dites segons dell se confie e per virtut del jurament per ell prestat a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis. Data en Barchinona a XXVI de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sobre los puntos últimamente citados pasóse a votación, deliberando en seguida conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau los dits Pere Desplugues e Pere Reyo vagen segons es apuntat e que sen porten les letres les quals son be compostes e stan be e que hagen de salari per quascun jorn ço es lo dit Pere Desplugues cinch florins dor segons es acostumat e lo dit Reyo lo salari que la casa de la Diputacio acustume dar.
E no resmenys que sia scrit a les altres universitats del Principat confortantles en la manera que es scrit a les altres universitats remoguda empero la clausula que parle de sindich. E que les letres damunt insertes axi dreçades als diputats e concell com les altres dreçades a ell dit bisbe avisants e parlants dels fets dels pagesos de remença sien insertes en lo present proces. E que lo apuntament fet per los set dels VIII ab los de Barchinona se mete de present en exequucio segons es stat pensat e que sien elegides tres persones del present concell qui sien destinades a la Senyora Reyna per avisar sa Majestat de les coses e motius quils han induits en fer les gents de cavall e de peu e que solament sia dada paga per dos mesos.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.

DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; I como conde de Barcelona, Barchinona)

Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1

Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey. - Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa. - El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch. - Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija libre de cera. - Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio. - Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi. - Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita. - Item lo majordom con sia ab lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita. - Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes. - Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los cols et les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint et convinentment levat sens affollament daço que romandra. - Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquella de racio atrotal. - Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. - Item prena dels porchs salatz los caps els cols e les illades daquells quis menjaran en cort: et daquells de racio los caps els cols tan solament. - Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassa guardar et escorxar a sa mession. - Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lo lombrigol: et si el senyor rey se acordava quels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es. - Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu. - Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan los caps els cols els ventrels els peus et la ploma de tota veleteria exceptat de pahons. - Els sien tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els tallyadors: et si res sen pert que sien tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescriva en libre de la racio. - Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena an sien totes del senyor rey en qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor rey dege esmenar. - Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desus dita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present. - Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetin daur per cascun caval quel senyor rey do en caval o en diners daquel a qui lo caval sera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunes altres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils que puche et sie tengut de darne compte per menut. - Item lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sen despena ne sen guast ne el senyor rey do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte. - Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats et aquels quel conega que age ops a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le venia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar. - Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largent et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liureli candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos entremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex sia tengut de liurarho al reboster mayor o a son lochtinent. - E totes les atres coses unes et altres tenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azembles al rebost sino tantes com naura ops a portar ço quel senyor rey aura mester en los viages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots los officis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats. - E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot ço que reboster los man ne los orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster ad aquel a qui liurada la hauria. - Et com lo reboster se partira de cort leix en son loch qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut. - En lo rebost correga liure et march de Barçalona et no altre. - Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassa en son offici. - Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel senyor rey do a nengu o de loch quel senyor rey do que villa murada sia cent solidos daquella moneda qui en aquell loch correga. - Item prenguen de tot richom a qui lo senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos. - Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: mas daço que no puga deena no prenguen res. - Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio. - Item prenga lo civader II civades per mesurage et per solatge et tot laltre romangue al senyor rey. - Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo et de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar. - Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia que sia la colpa sobre ells et especialment que degen pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert. - Et guarden que nengun dels escuders ne entren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberch del senyor rey sino aquels que el volra.- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent. - Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts. - Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per
partides et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran. - Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sech st es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval qui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor rey hun morabati daur daquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell loch. - Et les selles vellyes els esperons vellyes et les oses el capel de sol els guans quel senyor rey lexara si el senyor rey o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara. - Açembler major prena XII diners barchinonenses o de reyals de Valencia per loguer de cascuna bestia quel senyor rey haja ops axi de sella com de bast la hon correguen barchinonenses o reyals et la on correguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargades convinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buyda sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir prena I morabati daur de tot pres que age tengut X dies o mes et age tots dies I brandon de candeles de la cort del senyor rey. - Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que ne lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir. - Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella moneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost. - Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors. - Et de dar la racio quel senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs per malaltia no ho feya. - Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy degen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et los escuders no mengen a taula de cavallers levat los officials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials. - Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio. - Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch de daus sino a taules o a escachs si donchs cavaller no jugava en aquel joch: et si o fan que perden la merce del senyor rey. - Los officials tots ab los homens quel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia racio. - Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia. - Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarrayns qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga racio de carn en la cuyna. - Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena. - Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los era per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs par justa escusa no seren aturats. - Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom los o dona sens demanar que ho pusquen pendre. Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes. - Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nengu loch quel senyor rey los trameta ne gosen desonrar ne viltenir nengu mas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals. - Munters fassen segons quen Pascual Montero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos et una sabuesa et dels cadells da la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en Pascual Montero manara. - En Bernat de Muntpahon prena M solidos barchinonenses cascun any et sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel senyor rey manara.

Don Pedro III el grande, 1277, mcclxxvii

Dels Convits.

Dels Convits.

Jacsia que aquells convits sien represes los quals sens caritat e temor divinal a glotonia servexen: empero aquelles coses que de caritat sola nos a Deu fan agradable proceexen en los quals neguna vida no es morduda de absents nons troben represes mas laudables. Emperamor daço nos qui caritat e encara dileccio entre nos e el poble a nos comes per aquell al qual per gran caritat e amor son fill en terra trametre plach conservar desigam havem excogitat prudentment que en les festivitats de la Nativitat de nostre Senyor de Apparici de Pascha e de Panthegosta convit façam per tal que nos qui alegria als sotsmeses comunament mostrar no podem per tal que ells no se regirassen de temor de disciplina si al nostre regiment frens de alegria relexassem cor mentre que nos aquells leerosament alegres guardariem pus ardidament ells a coses no degudes se regirarien: almenys als dies aquests la nostra cara alegra tots hagen facultat de guardar cor per aço dileccio entre princep e sotsmeses molt se conserva cor axi con dit havem axi con massa alegria nou als sotsmeses e a vegades profita als princeps que en temps deguts leticia e alegria demostren car aquells presidents als pobles si volem ferm seer la cadira sots alegria e gracia esguardaments plens mostren per tal que per arogancia de rigor no encorreguen odi del poble: e aço en los dies empero o festivitats damunt dites esser fet determenam per tal que tals dies e tan sollennes al nostre poble axi con dit es damunt sens solennitat no passen. E en la festa encara de sent Johan evangeliste si en la ciutat de Valencia e del martiri de sent Pere apostol si en la ciutat de Leyda e de sancta Anna si en la ciutat de Mallorca e de la assumpcio de nostra dona sancta Maria si en la ciutat de Barchelona e de la exaltacio de sancta Creu si en la vila de Perpinya e de sent Marti si en la ciutat de Ceragoça serem personalment constituits sollempnes convits per les festes les quals fem a honor dels dits sancts e de les reliquies sanctes qui son collocades en les capelles nostres dels dits lochs moguts per devocio pia manam esser fets: en aquests convits empero per los nostres majordomens bones notables e honrades persones de les quals los dits nostres convits mes sien honrats que deshonrats volem que sien appellades e convidades.

Viandes

LXXXVI, perg 296, enero 1156

LXXXVI
Perg. N°296. Enero 1156.

In nomine Domini anno ejusdem incarnationis MCLVI mense januarii. Ego Raimundus comes Barchinone et princeps Aragonis scio et in veritate recognosco quod ego debeo tibi Guillelmo Leterico et tiiis IIII milia et DCC morabatinos de barba rubea bonos et de legali pondere de quibus debeo tibi vel mandatario tuo modo in presenti persolvere et paccare de hac prima paria januarii duo milia morabatinos de prioribus qui inde exierint. Et pro duo milia et DCC morabetinis qui remanent dabo tibi vel tuis medietatem omnium reddituum et exituum que michi aliquomodo deinceps exierint tamdiu donec illos duo milia et DCC morabetinos persolutos et paccatos inde tibi vel tuis habeam sine tuo tuorumque enganno. Adhuc promitto et convenio tibi quod si duo milia morabatini de hac prima paria januarii ad tuam noticiam non persolventur quod ego illos tibi vel tuis persolvam de medietate omnium reddituum et exituum que milii aliquomodo deinde exierint cum aliis duo milia el DCC morabetinos. Et promitto et convenio tibi quod omnes isti IIII milia et DCC morabetini tibi vel tuis ad tuam noticiam usque ad hoc primum Pascha persolvantur sine tuo tuorumque enganno et ut ita firmiter tibi et tuis teneam et attendam recipio te in Dei fide et mea. Et ego Guillelmus Raimundi Dapifer convenio tibi Guillielmo Leterico et tuis quod dominus Raimundus Barchinone comes hos IIII milia et DCC morabatinos persolutos et paccatos tibi vel tuis usque ad primum Pascha veniens habeat sicut scriptum est. Quod si non fecerit ammonitus per te vel per nuncium tuum redirem apud Montem-Pessulanum per hostaticum et inde nullo modo dicedam tamdiu donec hos IIII milia et DCC morabetinos tibi vel tuis sine tuo tuorumque dolo persolvantur. Et convenio tibi quod ad illam ammonicionem non fugiam et omnes alios hostaticos ammoneri vel ammonere secundum posse meum faciam et ut ita firmiter tibi et tuis teneam et attendam sicut scriptum est ad tuam noticiam iuro tibi et tuis super lIII Dei evangelia. Sicut Guillelmus Raimundi Seneschal hoc totum juravit per se ita ego Bernardus de Belloloco juro tibi Guillelmo Leterico et tuis per me super IIII Dei evangelia. Sicut Guillelmus Raimundi Dapifer hoc totum juravit per se ita ego Arbertus de Castrovetulo et ego Arnallus de Lercio et ego Berengarius de Turrellas et ego Artaldus de Castronovo et ego Raimundus de Molnelz unusquisque nostrum insolidum iuramus tibi Guillelmo Leterico et tuis super IIII Dei evangelia. Horum omnium suprascriptorum sunt testes Raimundus de Narbona. Guillelmus Atbrandi. Raimundus de Gironda. Raimundus Folcherii. Guillelmus Petri frater eius. Bernardus Belmi. Guillelmus Simeon. Guillelmus de Sancto Sorio. Petrus Castanea Guillelmus Johanes et Silvester. Similiter sicut Guillelmus Raimundi seneschalcus hoc totum iuravit per se ita ego Raimundus de Vila de muls et ego Guillelmus de Castelloveteri et ego Raimundus de Podio-alto quisque nostrum insolidum iuramus tibi Guillelmo Leterico et tuis super IIII Dei evangelia. Et in quantum tu vel tui falleretis in omnibus istis suprascriptis hostaticis morte vel mentimento ego Bernardus Marchuz et ego Petrus Arnaldi quisque nostrum insolidum sumus tibi Guillelmo Leterico et tuis manulevatores et persolutores atque pacgatores de his quatuor millia et DCC morabetinos per fides nostras plevitas. Testes sunt Guillelmus Mainardi Colra. Raimundus de Narbona. Angerius de Amico. Raimundus de Badenas. Guillelmus Catalani de Barchinona et Silvester. - Sig+num Raimundi comes.

Nota: Castronovo, Castillo Nuevo, Castelnou, Castellnou ...

https://www.france-voyage.com/francia-guia-turismo/castelnou-2038.htm