ORDINACIONS, Y SVMARI DELS PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL REGNE DE MALLORCA.

ORDINACIONS,

Y SVMARI DELS

PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL

REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Archiver perpetuo de la

Vniversitad de dit Regne.

Comensats a Imprimir essent Iurats los M. Ill. y Magh. SS.

Ignaci de Torrella, Agusti Palou, Hieroni Pont des Mur,

Ioseph Amer, Iaume Matheu Suñer, y Hieroni Denus,

Y FINITS.

En tems dels M. Ill. y Maghs. SS. Francesch Brondo

Thomas Garriga, Iaume Morell, Gabriel Amengual,

Francesch Serra, y Iaume Llinás Iurats lo present

Añy. (Ni anno, ni ano como en galego, ni año, ni any, sino añy, con ñ y "y griega", en chapurriau "añ")

En Mallorca en Case de Pera Guasp 1663.
(Igual es familia de Pere Ferrer Guasp)

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE

Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.

Don Ioseph de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Plasencia, visconde de Rueda, y Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor, lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e. Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.

Dat. en Mallorca á 24. Abril 1663.

El Conde de Placencia.

Vt. Martorell Regens.

De Mandato suae Illmae. Dominationis
Mathias Garcia Nott. Secretarius Regiae A.M.

ORDINATIONES

NOVAE, VVLGO DICTAE DE MOSSEN PELAY
VNIZ.

NOVAE ORDINATIONES AEDITAE

sive facta in Maioricis per Magnificos Iuratos Regni,
super tractandis causis, * litibus. die xx. mensis Decem-
bris. Anno â nativitate Domini. Mccccxiij (1413). Gu
bernante multum Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo Uniz)

Milite Strenuo, cuius denominationem nunc retinent.

CRIDA.

Ara hojats que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley, condicio, ó estement sia, lo Molt Honorabble Mossen Pelay Vniz Caualler Regent la Governacio de Mallorca. Que com los Honorabbles en Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax, Misser Iuan Bernat de Oleza Doctor en lleys, Antoni Reynes, Ferrer de Comelles, en Bartomeu Botelles, Iurats lo Añy corrent del Regne de MALLORQVES á honor del Señor Rey, é per bon gouern del Regne de MALLORQVES, á cessar moltes diformitats, é excessos, é mals vsos de moltes males persones; e reduir tots los habitadors del dit Regne á bon estament, é regle, é bona conseruacio, e endresse; Ab Concell de Honorable Misset Iuan Berard Saui en dret, Aduocat llur, é de la dita Vniuersitat é de mols altres DD. é sauis en dret, é altres Sauis, é notables Personas: hajen fets certs ESTATVTS, é ORDINACIONS ques deguen seruar en la present Ciutat, é Regne de MALLORQVES; é aquells ESTATVTS, é ORDlNACIONS segons dret comu, e Priuilegis del Regne hajen presentades al dit Honorable Regent la

Gouemacio, que aquelles examinás, Authoritzás, é aprouás, é manás esser obseruades ab imposaments de diuerses penes. Lo qual Honor. Regent la Gouernacio, aquelles ha regonegudas, é examinades, é vistes moltes, é diuerses vegades, é ab solemne Consell, del Honor. Misser Francesch Morro Aduocat Fiscal del Señor Rey, é de moltes altres notables perçonas, Doctors, é Sauis en dret; é altres notables Ciutadans aquellas haje lloades, e aprouades é authoritzades ab imposaments de diuerses penes als fahents contra aquelles. Las quals per la longitud de llur tenor, é continencia nos podrien bonament al present publicar per estes. Per tant lo dit Honor. Regent, ab veu de la present intima, y notifica, é publica generalment la editio, é promulgació dels dits ESTATVTS, é ORDlNACIONS ab llurs penes manant á tots que aquelles deguen tenir, é obseruar segons llur sciencia, tenor, é concientia: é no fer contre aquelles en alguna manera, sots incorriment de les penes en aquelles imposades. Certificant á tots generalment, que les dites ordinacions trobará registrades en les Corts de la gouernacio, é del Balle de Mallor. é del Veguer de la Ciutat, ahont podran aquelles llegir, é veure; é pendre de aquelles trellat; perço que de la obseruancia de áquelles ningu nos pugue escusar. Datt. Máioric. vigesima mensis Decembris. Anno á Natiuitate Domini nostri Iesu Christi Millesimo Quadringentesimo decimo tertio.

REGNI MAIORIC. 3

(De los textos en latín sólo se transcriben estas primeras páginas.
Yo descargué el pdf y el formato txt, con muchísimos errores y trabajo inmenso para corregirlos, supongo que de archive.org; en mi blog Ramón Guimerá subiré el pdf con este texto. 

In nomine Domini Nostri IESV-CHRISTI, & eius gratia adiuuante, cum inter coetera substantialia, quae pertinent ad bonam stabilitatem, conseruationem, & prosperitatem cuiuslibet politiae, sit promulgatio, editio, & obseruatio legum vtilium, & necessariarú (esta ú es nasal, m, n), restringentium appetitus noxios incolarum illius politiae, vt in ea politia honesté vivatur, alter alterum non laedat, & vnicuiq; tribuatur ius suum. Cúm experientia docente, nec leges ciuiles per ora Principum diuinitus promulgatae, nec statuta, Regum, nec Ordinationes hac-(salta línea)cten⁹ in Maioricarum Regno aeditae sufficiant, ad tantas varietates, & illicitos conatus malorum hominum alter alterum se adinuicem defraudantes, damnificantes, & opprimentes; ea propter Honorabilis Iacobus Pontironi Domicellus, Nicolaus de Pax, Bernardus de Oleza, Legum Doctor, Antonius Raynés, Ferrarius de Comellas, & Bartholomeus Botelles lurati, Regni Maioric. Anni praesentis; virtute priuilegij Regij, ipsis Iuratis, & Vniuersitati dicti Regni indulti, super editione legum municipalium, statutorum, & Ordinationum cum authoritate, & approbatione Honor, viri Pelagij Vniz Militis, Regentis Gubernationem Regni Maioricarum de Consilio Venerabilis Iacobi Lugaya Iuris periti Asessoris sui, habitis plurimis tractatibus, colloquijs, consilijs, & deliberationibus; super ordinatione, & aeditione infrascriptorum, pro honore Regio, debita reparatione, ac reformatione status Iudicorum, & Curiarum Regni Maioric. necessitati, &

vtilitati, euidenti R. P. statuerunt, & aediderunt infrascriptas ordinationes, & statuta: quae omnia dictus Honorabilis Regens, de dicti sui honorabilis Assessoris consilio, prouidit, & mandauit seruari sup poenis, in ipsis contentis, ac registrari in Curijs Gubernationis Baiuliae (bájulo, batlle, balle), & Vicariae (vicario, veguer, vaguer) Ciuitatis Maioricarum, mandáns (a con virgulilla) ipsa voce praeconis publicari per loca publica, & solita Ciuitatis Maioricarum; Vt nullus, per ignorantiam se valeat excusare,

QVOD NULLA QVERIMONIA SIVE
petitio, siue exceptio oblata per Procuratorem admittatur, donec facta fuerit fides de potestate.
I.
Primo, quod nulla quaerimonia, nullaque suplicatio, vel petitio, in Iuditio admitatur per aliquem se praetendentem procuratorem, nisi sidem faciat de sua procuratione; nisi principalis agens, eum ibidem constituerit apud acta procuratoré (procuratorem). Et hoc idem seruetur in procuratore praetendente se procuratorem Rei, scilicet quod sua defensio non admittatur, nisi de suo mandato constiterit, tus prefertur ad tollendum nullitates processuum. Et á Ciuili fiat in medio, & in quacunque parte litis, si iam constitutos procuratores mori vel abesse contigerit; vel Dominus principalis cause duxerit illam per se; aut noui praetensi procuratoris procedere velint in eisdem causis, & quaestionibus.

(Quizás continuará...)

1 DE ABRIL, 1461

1.° DE ABRIL. 

El único objeto de la sesión de este día fue la nueva lectura, difinitiva aprobación y envío de los capítulos que habían de presentar los embajadores a la Señora Reina, y de la carta acompañatoria, como efectivamente lo hicieron.
Se recibieron, el mismo día, varias cartas, y se escribieron otras, que siguen a continuación.

Als molt reverend magnifich e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverent magnifich e honorables senyors. Per algunes coses quem eren necessaries comunicarvos per no leixar lo capita he delliberat tremetreus mossen Johan Daringo de la present exhibidor al qual vos deman de gracia vullau donar creença en lo que de
ma part vos explicara oferintme prompte en tot lo que ordenar vos plaura. De Fraga a XXVII de març. - Al que ordoneu prest Felip de Castre menor.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Per quant seriem imformats que lo honorable mossen Anthoni de Vilaplana de la present vila sera stat proveit per lo Senyor Rey e per quant obsten privilegis ell essent de la predita vila no poder regir personalment los dit oficis seriem avisats aquells tals oficis haura venuts per preu de docents florins al honorable mossen Verdu fill del discret Nanthoni Verdu de Tarragona. La qual cosa es contra constitucions de Cathalunya tals homents comprant oficis per preu apreciat aquells tals oficis no poder eser regits per aquells ne aquells tals eser admesos. Hon com vosaltres siats posats en defensar les dites constitucions pregam vostres reverencies sobre los dits afers proveir degudament en tal forma e manera que les dites constitucions sempre al ungla sien servades e no en alguna manera lesiades. Sopplicant a vostres reverencies per lo portador de la present hajam vostra resposta la qual de vosaltres speram. Significantvos com per lo qui ha regits los dits oficis de veguer e balle de la dita vila restam be esser contents de son regiment en tant que si posible era ni constitucions no obstaven volriem be nosaltres axi com a regidors e encara tots los singulars de la vila ell poder regir lo trienni present per tant com ab gran virtut ell ses hagut be en regir los dits oficis de la dita vegueria e ballia e es stat e es vuy en dia molt prompte attes la occurrencia del temps en fer exir lo exercit de la present vila e encara en qualsevol actes e negocis tocants en la delliberacio de Ia persona del lllustrissim Primogenit. E encara en tant quant en ell es stat en pacificar e concordar les diferencies dels singulars de la present vila si algunes ni havia. E conserve Deus vostres persones. De Cervera a XXX del mes de març any Mil CCCCLXI. - Molt reverends honorables e molt savis senyors los pahers de la vila de Cervera a vostra honor prests.

Al molt noble e magnifich baro don Felip de Castre senyor de la baronia de Stadella. (Estadilla, en Huesca)
Molt noble baro. Vostra letra de creença havem rebuda per mossen Johan Daringo e havem hoit lo que de vostra part nos ha volgut dir en virtut de la dita creença per vos a ell acomanada. A la qual vos responem que com per alguns sguards hajam delliberat que lo senyor comte de Modica desempar la vila e castell de Fraga e sen vinga a Leyda ab tot lo exercit e de aqui licenciu tota la gent axi de cavall com de peu solament sen retinga cinquanta rocins utils e disposts e la altra gent de cavall qui no han servit tot lo temps que han de servir entro quel hajen servit e cinchcents homens de peu dels pus disposts quey sien e fet aço lo dit senyor comte que sen vinga en bona hora. E per no metre altre capita ne president en la dita gent attes lo veguer de aci es mestre del proces de sometent en virtut del qual lo exercit es exit de aci havem delliberat que la dita gent sia a son govern e comandament e que vos per vostra condicio noblesa e virtut siau per ell acullit e demanat en tots sos consells e coses que haja a fer eus tracte favorablement segons a vos pertany. E encara havem delliberat que los vostres rocins e de Ferrando Ximeno de Bolea sien del nombre dels dits cinquanta rocins e los standardes ço es mossen Foixa e En Bernat de Marimon. Per que molt noble baro vos pregam e encarregam en les dites coses vos hajats segons de vos confiam. En lo que lo Senyor Rey vos ha scrit nos par podeu respondre que vos sereu prest per lo que sa Senyoria
mana pero que vos sou en lo exercit de Cathalunya e sou tengut star a comandament de aquell. E si per ventura lo dit exercit per alguna via havia a proceir contra mossen Rebolledo o altres persones vos noy porieu fallir ans serieu forçat anarhi e en tal cas vos foseu scusat e hi poguesseu anar no obstant qualsevol treua o seguretat per vos ab lo dit mossen Rebolledo o altres valedors e amichs seus fermadora e hon lo dit exercit no volgues proceir en res contra lo dit mossen Rebolledo valedors o amichs seus vos sou content tenir e servar la seguretat o treua que haureu prestada. Pero aço remetem a vos solament vos ne diem nostre parer. E sia molt noble baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona lo primer dia de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorable e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller e regent la vegueria de Barchinona.
Mossen molt honorable de gran saviesa. Axi com haureu vist nosaltres havem delliverat que lo senyor comte de Modica desempar la vila e castell de Fraga e licenciu tota la gent de cavall e de peu e sen vinga en Leyda ab certa gent ques retinga de cavall e de
peu per vostra companyia e de les banderes en aqueixa ciutat. E per quant havem delliberat que lo dit senyor comte sen vinga e que vos governeu e regiau la dita gent que restara axi de cavall com de peu. Entre los quals qui restaran de cavall volem sia lo noble don Felip de Castro (Castre en otro texto) lo qual es notable persona e de reputacio. Per ço volem que lo dit don Felip hajats per molt recomanat el demaneu en vostres consells e afers que occorreran tractantlo favorablement. Pregamvos e encarregam donchs stretament que del govern e regiment de la dita gent prengau carrech eus hi hajau segons de vos confiam. E sia lo Sant Sperit guarda vostra. Dada en Barchinona lo primer dia de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Pochs dies ha havem scrit a vostra senyoria que en nom de Deu desemparaseu la vila e castell de Fraga e licençiaseu (parece una ç pero puede ser un borrón) tota la gent axi de cavall com de peu e que solament vos retinguesseu cinquanta rocins utils e dels millors e pus disposts del exercit eus retingueseu axi mateix cinch cents homens de peu dels pus disposts e dels qui fosen poblats pus luny de aqueixa terra perque servisen millor e fosen lunyats de tota avinentesa de absentarse per visitar lurs cases (se puede entender de varias maneras tratándose de soldados del ejército catalán, famosos por su capacidad de repoblación de territorios reconquistados a los musulmanes). E ab la dita gent e ab les banderes vos en vinguesseu a Leyda hon stigueseu (a veces se usa simple s, otras ss) ab aquella entro que (entro: tro: fins; hasta) per nosaltres fos altrament delliberat. Ara per certs sguards havem delliberat que vos senyor vos en vingau e que la dita gent ço es los dits cinch cents homens de peu e cinquanta rocins utils en aqueixa ciutat resten a comandament del veguer de aci. E per quant lo noble don Felip de Castre es home asenyalat e notable e no ha servit lo temps que ha a servir havem delliberat que dels cinquanta rocins ell e la sua gent sia e En Ferrando Ximeniz de Bolea ab los seus rocins e encara hi romanguen los standarders ço es mossen Foixa e En Bernat de Marimon. E axi be volem que romangue la gent de cavall qui no han servit tot lo temps de que han pres sou tro a tant lo hajen complit. E que tota la dita gent qui romandra stiga a comandament del veguer de aci qui es aqui. Per que senyor pregam e encarregam a vostra senyoria que segons nostra delliberacio bo executeu prestament. Axi mateix scrivim al dit veguer se acort en consells e en totes coses lo dit don Felip el tracte favorablement e encara volem de paraula loy digau de nostra part. E tingaus molt egregi senyor e strenuu baro la Sancta Trinitat en sa guarda. Dada en Barchinona lo primer dia de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al honorable senyer don Johan Ferrer receptor de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Segons sabeu ja havem scrit al senyor comte que en nom de Deu desemparas la vila de Fraga e lo castell e licencias tota la gent axi de cavall com de peu solament se retingues cinquanta rocins utils e dels millors e pus disposts del exercit es retingues axi mateix cinch cents homens dels pus disposts e dels qui fosen poblats pus luny de aqueixa terra per que servisen millor e fosen lunyats de tota avinentesa de absentarse per visitar lurs cases (se pot entendre: a les seues dones). E ab la dita gent e ab les banderes sen vingues a Leyda hon stigues ab aquella entro que per nosaltres fos altrament delliberat. Ara per certs sguards havem delliberat que lo dit senyor comte sen vinga e que la dita gent rest ço es los dits cinch cents homens de peu e cinquanta rocins utils en aqueixa ciutat. E per quant lo noble don Felip de Castre es home asenyalat e notable e no ha servit lo temps que ha a servir havem delliberat que dels dits cinquanta rocins ell e la sua gent sia e en Ferrando Ximeniz de Bolea ab los seus rocins e encara hi romanguen los standarders ço es mossen Foixa e En Bernat de Marimon ab la lur gent los quals sien comptats e compresos en los dits cinquanta rocins que volem romanguen. E encara volem que romanguen la gent de cavall qui no han servit tot lo temps de que han pres sou tro a tant lo hajen complit e que tota la dita gent qui romandra stiga a comandament del veguer de aci qui es aqui. E de aço scrivim al dit senyor comte. Pregara e encarregamvos hi vejau e ho insteu se execut prestament. Axi mateix scrivim al dit veguer se acort en consell e en totes coses lo dit don Felip el tracte favorablament. Encara volem de paraula loy digau de nostra part. Dada en Barchinona lo primer dia de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Tomo I, texto LVIII, A mon senyor lo rey, Del comte Durgell

LVIII.

Legajo de cartas reales n.° 107. 14 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey. - Del comte Durgell. - Molt excellent princep et victorios senyor. Monsenyor huy a XIIII del mes present jo hera vengut a Senta Maria del Pilar per jurar furs et privilegis el Justicia sabentho que havie promes a don Anthon de Luna et a don Artal Dalago que fore açi en la plaça de fet sen ana a casa del arquebisbe: et yo trametentli a dir e requirentlo que el vingues al dit loch perque yo fes lo dit jurament et ja quel navia request lo dit don Artal qui es procurador per los barons et entre scudes e cavallers en nombre de sixanta senyors de vasallyos que vingues a mi per ço que pogues fer la dita jura el respos que noy volie venir mas que de aço se retinie deliberacio et que retrie resposta a hora de vespres: e aço feu a grans prechs dels dits don Anthon e don Artal e tingue consell de aquest fet en casa del arquebisbe: e fonch aytal que hora de vespres com el deguere retre la resposta feren toquar e repicar la campana de Sent Jayme la qual se toque per advolotar la ciutat et ferenho per lançarlam tota dessus per via davalot: et yo veent aço fiu venir mon frare qui ere als Frares menos ab be CC combatents et armim e mesmi una cota darmes reall dessus e ani a la plaça de Santa Maria del Pilar e tramis a dir al Justicia que vingues alli: e com viu que no venie juri furs e privilegis en poder dun notari aragones protestant que no estave per mi que no juras present lo dit Justicia: pero senyor per lo dit toch de la campana deguns de la ciutat nos mogue sino la companya del arquebisbe don Pedro Durrea et sa partida els de Gurrea que mogueren brega al hostal de la Morera et ere cap Pedro de Sese e Goteri de Vera: e don Pedro Dorrea ab sa gent ab aquells de Gorea moguerenla en dos o tres lochs en la carrera major en tant senyor que ni ha haguts naffrats daquests qui tenim aqui per vostre servey e per mi com a official vostre ben XX de ballesta e son entre cavalles et scudes ben sis: los altres son gent comuna e de la altra part se diu que na de naffrats molts et de morts. Perque senyor podets veure quines fets fan e a vostra senyoria quines serveys lo dit arquebisbe el dit Justicia del qual se arma ab el son fill e lurs aderents: e axi placiaus senyor de voler provehir de remey de justicia contra los damunt dits qui son rebelles a vostra senyoria et a vostres officials cor jo açi provehire de justicia e de fet: certiffiquantvos senyor que james clam a vostra senyoria ira per mi fins tant vostra sobrevesta reyall magen pecegada dessus la qual sera axi ben guardada que no la toquaran sens que nols cost jatsie nit et jorn no cessen de tirar ab ballestes: e aquesta es senyor la veritat sens tota faylla. E manme mon senyor vostra senyoria tot ço que sa mercet sera. Scripta en çaragossa sots mon segell secret a XIIII de maig del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humill nebot que besant vostres mans et peus se recomana en vostra gracia et merce - Jayme Darago comte Durgell.

Morella, 1251, enero, Jaime I

1251, gener 19. Morella

Jaume I regula la forma de neteja, conservació i reparació de les séquies i els assuts del terme de València.

Jaime I regula la forma de limpieza, conservación y reparación de las acequias y los azudes del término de Valencia.
Chapurriau: Jaime o Jaume primé regule la forma de llimpiesa, conservassió y reparassió de les séquies y los assuts del terme de Valénsia. 

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria. Còdex 9 de la Casa Reial, ff. 12v-13r. Còpia simple de principis del segle XIV

V. Garcia Edo. Llibre de Privilegis de València. València 1988, doc. 28

Noverint universi, quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros concedimus et statuimus imperpetuum, quod cequiarum condiciones sive cequiarii civitatis Valencie et eius termini, semel in anno de solo ad solum ex toto et funditus purgent cequias, et ultra dictam purgacionem purgent eas de erbis semel quolibet anno, et non redeant ad aquam in cequiis quousque iurati vel eorum substituti viderint si sufficienter cequie fuerint mundate modo predicto, et semel in anno faciant brachallos mundari de solo ad solum, ab heredibus habentibus hereditates contiguas ipsi bracallis.

Et per quod partitores omnes aquarum faciant et rehedificent ipsi cequiarii secundum modum statutum et forman pristinam, et quod pontes, per quos non transierint aliqui, nisi habentes hereditatum, faciant rehedificari ab heredibus hereditatum ad quas hitur ad pontes ipsos, et quod rupturas cequiarum rehedificent cequiarum, secundum modum et formam et statutum pristinum.

Et si rupta fuerit resclosa reparent eam ipsi cequarii infra octo dies in estate, secundum formam, statutum ad modum pristinum, et non accipiant a fanechatas ortorum vel vinearum, nisi secundum quantitatem iovatarum in quibus panis seminatur, et in vendiote cequiarum que facta fuerit eis simper exprimatur quantum debeant accipere pro qualibet iovata terre ab illis, et que cequias vel cequiarum filiarías diruent vel aliqua dimitent ire indebite, et non redierunt aquam ad matrem tempore quo debuerint, sive non fuerint eis necessaria, exigant et extorquiant penas constitutas in consuetudine, et distringant hereditarios quod mundent braccallos semel in anno et nisi infra diem cequiariis eis assignata mundaverint, cequiarii mundent eosdem braçallos et habeant heredibus duplum mundacionis.

Et si hereditarius qui regabit vel non rigaverit vel alias proiceret aquam in viis, solvat V solidos et restituat dampna passo quadam fuerint transeuntibus vel quibuslibet aliis hereditari cum distringant et pignorent, ad cognicionem iuratorum et sine curia, cequiarium, si non miserit aquam sufficientem in cequiam, dum possit eam accipere et invenire in Godalaviar.

Et si non mundaverit cequiam de solo ad solum et de erbis pro ut supradicitur, et sic mundata, si non hostenderint, et eam iuratis antequam redeant aquam in marem.

Et si non fecerint mundari braçallos, sicut dictum est.

Et si non prohibuerit quod non effundatur aqua in viis publicis.

Et si non reffecerit franctionis et partitores aquarum modo predicto.

Cequiarii in super qui cequiam extrahent de encanto vel alias cequiarum detentores, iurent et obligent bona sua antequam recipient cequias, ut faciant et compleant et compleri faciant omnia supradicta.

Datum Morelle, XIIII kalendas febroarii anno Nativitatis Domini Mº. CCº. quinquagesimo.

Signum Iacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli, et domini Montispesulani.

Testes sunt, Petrus Cornelli, Carrocius Alaman, Guillelmus de Montecatheno, Guillelmus de Angularia, Ferrarius Garces de Roda.

Signum Guillelmi ça Rocha, qui mandato domini Regis pro Guillelmo Scribe notario suo, hec scribi fecit loco die et anno prefixis.

Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I -http://www.jaumeprimer.uji.es
Document nº 001865