Núm. 74. Tom. 15. fol. 506.
Als molt reverents egregis nobles et honorables
senyors los del parlament general del principat de Cathalunya. - Molt
reverents egregis nobles et honorables senyors: apres feta nostra
proposicio et explicacio general de nostra ambaxada e aquella per
gracia de Deu hoyda e entesa per tots los tres braços o estaments
daquest regne molt agradablament e ab bona concordia segons
jaus havem scrit per nostres letres derrerament e apres
nosaltres instants per venir ab tota cura et diligencia als merits de
nostra missatgeria ses seguida alguna disceptacio entre los
dits braços o estaments tal e tanta que de tots los barons nobles et
cavallers qui son fora aquesta ciutat se foren lexats de la
prossecucio de aquests affers no volentse conformar sobre
aquells ab los dos braços ecclesiastich et reyal et jamenys
ab la partida de lur braç qui es dins la dita ciutat sino que sobre
aço ab sobirana diligencia et esforç migençan Lesperit sanct havem
tant treballat et ginyat que havem revenguda lur
concordia axi que vuy dimarts a XX del present mes de janer per tots
los dits tres braços o estaments en bona unitat ensemps ab nosaltres
ses començat de entendre en lo nom de nostre senyor Deu sobre los
dits merits o prossecucio de nostra ambaxada: e jassia encara no
isqua materia tal que sia digna de esservos significada pero
havem presumpcio et alguns sentiments que aquests senyors los dels
dits III braços giraran lur intencio vers les coses contengudes en
los capitols tots o partida daquells que dies ha entre ells foren
fets et dels quals nosaltres secretament haguem copia la qual de
continent vos trametem jassia per ells encara no sia feta mencio
alguna dels dits capitols estants en lo dit parlament: pero a fi que
si per ells en tot o en partida nos serán moguts alguns dels dits
capitols puxam respondre segons vostra voluntad desijamne
saber molt vostra intencio. Perqueus placia senyors significarnos
clarament on pus prest fer se pora la intencio et voler que habets
sobre aquells co es a quals vos plaura passar o denegar del tot ne
quals modificar o temprar et fins on volrets eus plaura
nosaltres puxam davallar en manera que com serem en aquell pas nons
covinga consultar ne pus temps detenir com si a Deu era plasent que
aquests affers fossen en bona conclusio grahiriemli molt
poguessem exir daquest mal temps que aci es de mortalitats. Ja
senyors sabets quel temps del socors queus plague donarnos passa dun
mes: hauriem ops refrescament. Placia a les vostres reverencies
nobleses et honorables savieses de fernos donar bon et prest recapte
segons jaus havem scrit per nostra letra largament. E sia molt
reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Trinitat ab
vosaltres. Scrita en Valencia a XX dies de janer del any MCCCCXI. -
Vostres missatgers en regne de Valencia trameses prests a vostres
manaments.
A cuyas cartas se acordó contestar en debida
forma, y dar asimismo orden a los diputados del general de Catalunya
para que enviasen los tres correos que pedían para su servicio los
embajadores en Aragón. Leyóse por último otra carta dirigida a
Francisco de Erill, dándole noticia de haber sido nombrado
capitán del valle de Aran, en reemplazo de su hermano
Arnaldo.
Sesión del día 4.
Leyéronse dos cartas,
una del abad de Bañolas y otra de Bernardo de Avellaneda,
en las que daban ambos cuenta de los debates que tenían entre sí.
Dalmacio çacirera y otros a él adherentes presentaron una
cédula, en la que instaban al parlamento a que procediese adelante
en el negocio de la sucesión y de la defensa del pais,
dejadas aparte, bajo ciertas salvedades, todas las cuestiones que
pudiesen estorbar el pronto despacho de un asunto tan vital.
Conformáronse con el contenido de dicha cédula algunos nobles, y
los brazos eclesiástico y real: pero estos últimos protestando
contra la denominación de brazo que en aquel escrito se daba a los
caballeros y hombres de paraje. El procurador de la reina Violante
presentó después un nuevo escrito, reiterando la recusación que ya
tenía interpuesta y no había sido admitida ; y por último fueron
aprobadas las siguientes contestaciones a las cartas de los
embajadores en Aragón y Valencia.
Núm. 75. Tom. 15. Fol.
516.
Als reverent nobles et honorables los missatgers del
principat de Catalunya trameses en Arago.
- Reverent nobles et
honorables: vostres letres havem reebudes ab les quals nos havets
certificats de la bona concordia pau e tranquillitat
seguides per gracia de Deu et migençan vostres treballs et
tractes en aqueix regne de les quals coses havem haut gran
consolacio et plaer: creem be que vosaltres hi havets molt ve
treballat: pregamvos que en conservar la dita pau y
tranquillitat et en sedar totes altres divisions et debats que
sien o seran en aquest regne vos vullats interposar e
fer tot lo be que porets segons confiam et de vosaltres se
pertany. En aço que demanats de consell si protestarets en cas que los fets se metessen en dilacio e que en aquell cas vos
tramesessem en scrits nostres motius vos responem que si
vosaltres veets que los fets daqueix regne se meten en
dilacions et conexets que requestes et protestacions hi dejen
esser fetes en aquell cas plau a nosaltres et volem que façats
requestes et protestacions en la pus cortesa bona et savia manera que
fer se pusque causantles per los motius qui son a vosaltres
axi be com a nosaltres clars et notoris: e en aço no par
sia necessari sindich ni sindicat o procuracio mas
que vosaltres en nom de tot lo principat ho façats. De correus havem
ja ordonat que los deputats del dit principat vos ne trameten
tres axi com havets demanat. Mes avant vos certificam que es
intencio e sembla expedient a nosaltres que pus lo parlament
Darago sia ajustat e assegut feta la proposicio en aquell
ab tots los sentiments que haver porets de la intencio dels
aragoneses e de la disposicio dels affers hun de
vosaltres si a vosaltres sera vist fahedor deja venir açi per
fernos clarament e estesa relacio de tot ço que fet sabut e
sentit haurets en aqueix regne e per tal que nosaltres
plenerament informats puscam millor provehir e fer
preparatoris en ço que mester sia. E sia lo sanct
Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo segell
del archebisbe de Tarragona a IV dies de febrer del any MCCCCXI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.
Núm.
76. Tom. 15. fol. 516.
Als reverent et honorables los
missatgers del principat de Catalunya trameses en Valencia. -
Reverend et honorables: vostra letra havem reebuda a la
qual vos responem que som molt aconsolats e alegres de la bona
concordia que per gracia de nostre senyor Deus et per intercessio e
treballs vostres ses seguida en aqueix regne de que
sots dignes de premi et laor: pregamvos affectuosament que axi
com loablement et be avets prosseguits los
affers a vosaltres comanats daçi atras vullats daçi avant continuar
la prossecucio daquells ab bones et savies maneres segons de
vosaltres se pertany et havets be acostumat. Al fet dels capitols de
quens trameses dies ha trellat vos responem que veurem
et regonexerem aquells et fort prest vos scriurem clarament
nostra intencio sobre aquells. En lendemig vos pregam
continuets vostra bona diligencia en los affers dessus dits: e
siats avisats que ab correus cuytats vos entenats
ab nostres missatgers en Arago tramesos de guisa que en la
prossecucio dels affers et tractes de aquells entre vosaltres et ells
no haja discrepancia ni desacord. De diners vos es estat ja
acorregut. Dada en Barchinona sots lo segell del archebisbe de
Tarragona a IV dies de febrer del any MCCCCXI. - Lo parlament general
del principat de Cathalunya a vostre honor.
Sesión del día
5.
Habiendo Bernardo de Gallach instado nuevamente para que
saliesen del parlamento los recusados por la reina Violante; se
acordó pasar este negocio a una junta de letrados, para que
aconsejasen lo que debiese hacerse,
Sesión del día 6.
Leyéronse varias cédulas presentadas por algunos del
parlamento, y reducidas todas a instar, que olvidadas todas las demás
cuestiones, se tratase solamente del negocio para que habían sido
convocados, bajo las mismas protestas y salvedades que se hicieron al
despachar los embajadores a Aragón y Valencia.
Sesión del
día 7.
Después de haberse leído un memorial al parlamento
para que hiciese poner en libertad a Beltran Amargos, preso
por Pascual Catalá; y habidos varios altercados sobre las
cédulas presentadas en la sesión anterior, fue aprobado
unánimemente el siguiente acuerdo:
Núm. 77. Tom. 15. fol.
523.
Com lo parlament ab gran desig cobteig
anar avant e provehir en los casos e articles en un memorial laltre
jorn en lo dit parlament acordat contenguts ço es en la
deffensio de la terra en la justicia e lo be del general e altres
coses toquants lo be de la cosa publica del dit principat: e per
algun debat e questio per lo nombre de les persones sobre los dits
articles deputadores sia differit en los dits actes fins açi
provehir pretenents lesio de lurs privilegis e libertats segons par
en diverses cedules dessus en lo present proces
contengudes: per tant lo dit parlament vistes les cedules novellament
donades per los egregi comte de Prades e lo molt noble baro
comte de Cardona mossen Galceran de Rosanes e mossen
Dalmau çacirera e altres en la dita cedula nomenats e per lo
vezcomte Dilla per si e altres barons e nobles en la cedula
per ell offerta nomenats e per mossen Berenguer Dolms cavaller
per si e per altres cavallers e homens de paratge en la cedula
mencionats e per Nazbert çatrilla donzell per si e per
alguns cavallers e homens de paratge de Empurda per ell
offerta mencionats: considerant lo dit parlament com tots los
dits cedulants desigen esser en avant procehit en los
dits articles e cases e que tot cuytar hi es triga no desijan
prejudici de alguns de dit parlament en lurs libertats e
privilegis preteses: ordona ab comuna concordia per squivar
prejudici a tots los dits cedulants e a qualsevol altres del dit
parlament la present e tantost subseguent salvetat. Lo present
parlament e tots e sengles convocats en aquell protesten salven e
volen que per los actes que son fets os fan de present os
faran en esdevenidor en aquell no sia fet o engendrat
directament o indirecta tacitament o expressa algún prejudici o
derogacio a ells o a alguns dels staments o condicio lurs ne
adquisit dret a algun o alguns dels convocats en lo dit parlament ne
a altres de lur condicio en general o singular: e singularment que
per nombre eleccio o nominacio de persones o en altra manera no sia
feyt o engendrat prejudici al privilegi del bras que los
cavallers e gentils homens haver pretenen ans romanguen
quescuns en lur plen dret us e posessio
si e en axi com eren ans del dit parlament axi en
proprietat com en us com en possessio com en tot altre dret a ells e
quescuns dells en qualsevol manera e forma pertanyent e
axi com mils pot esser dit cogitat e expressat. E axi ells tots e
sengles dessus dits en lo dit parlament convocats per pacte expres
concordablament e voluntaria e de certa sciencia ho prometen e
stipulen los uns als altres ab bona fe e sens enguan e frau
en mans del notari davall scrit en nom dels absents e de tots aquells
de qui es o sera o pot esser interes: e premesa la present
salvetat ordona en los dits actes e altres qualsevol quis
hajen es dejen fer en lo present parlament decontinent e per avant fins a deguda conclusio esser procehit ço
es en la manera seguent: que fetes eleccions e nominacions de
persones apart per quescunes condicions del dit parlament e fetes e
continuades per los dits notaris lo parlament en general e nomenar
las eleccions fetes en nom de tot lo dit parlament e axi se
hagen a continuar per los notaris.
A consecuencia de cuyo
acuerdo, y hechas las debidas elecciones, pronunció el arzobispo de
Tarragona el discurso que sigue:
Núm. 78. Tom. 15. Fol. 526.
Molt reverents molt nobles e honorables senyors: Tot lo
parlament per gracia del sanct Sperit es concorde e ab unitat e
concordia de tots los entrevinents en aquell fa per acte solemne de
parlament les coses seguents: Primerament elegeix promovedors
dels negocis occorrents e que daçi avant occorreran
en lo dit parlament ço es los honorables en Berenguer de Montrava
vicari del bisbe Durgell Nazbert çatrilla donzell
e en March Turell ciutadan de Barchinona per tractar
entendre refferir e promourer tots fets negocis e actes quels
ocorreran fahedors o spatxadors en lo dit parlament e per
aquell a honor e reverencia de nostre Senyor Deus servey del
rey e senyor esdevenidor profit e benavenir de la cosa
publica. Mes encara lo dit parlament en comuna unitat e concordia per
acte solempne segons dit es elegeix XII persones
seguents los reverent nobles e honorables Nalfonso bisbe de Vich
Guillem Ramon abbat del monestir del Stany misser
Guillem Carbonell doctor en decrets sacrista e procurador del
reverent bisbe de Barchinona Narcis Astruç. ardiacha
e procurador del capitol de la esgleya de Terragona lo
vezcomte Dilla mossen Roger de
Moncada mossen
Dalmau çacirera mossen Macia Dezpuig Guillem Oliver
ciutada e sindich de Barchinona P. Garard de la vila de
Perpenya Anthoni Agramuntell de la vila de Cervera
Bernat de Perarnau de la vila de Berga actors sindichs
e procuradors per pensar entendre encercar tractar e procurar e
promoure les coses totes e sengles pertanyents utils expedients e
necessaries a la deffensio tuicio e guarda e conservacio del
principat de Cathalunya e de la cosa publica daquell. Axi
empero entes que los sobredits o alguns dells no hagen poder
de res determinar ordonar e concloure sino de refferir
en lo parlament les coses quels sera vijares els occorreran
axi que tota vegada la ordinacio e determinacio romangue e sia
reservada del tot al dit parlament: entes encara mes avant que si
algun dels dessus nomenats sera malalt empaxat o absent
aquella condicio de que sera pusque elegir nomenar
metre e posar altra persona en loch daquella.
Por último, habiendo el gobernador dado noticia de
ciertas disensiones sobrevenidas en Villafranca, se leyeron
las cartas que sobre esto dirigía el parlamento a los jurados de
aquella villa a Bernardo Calbá (o çalbá) y a
Miravalls.
Sesión del día 9.
A propuesta de
los promovedores acordóse que el parlamento se reuniese cada día
a las nueve de la mañana: que fuesen revisados los poderes de
todos sus individuos, negando la entrada a los que no los tuviesen
bastantes: que todos jurasen portarse lealmente en el desempeño de
su cargo, y guardar sigilo sobre los negocios de que se tratase; y
últimamente que se escribiese a los embajadores en Aragón y
Valencia, dándoles noticia de la concordia celebrada. Tomó
después la palabra el arzobispo de Tarragona, y se espresó
en estos términos:
Núm. 79. Tom. 15. Fol. 530.
Molt
reverents nobles e honorables senyors: segons son informat tot
lo parlament ab unitat e concordia volent provenir
degudament en lo fet de la justicia e aximateix
del general del principat de Catalunya per pacte solemne de parlament
elegeix XII persones seguents: los molt reverents pares
en Christ larchabisbe de Tarragona lo bisbe de Leyda
micer Johan de Prades canonge e procurador del administrador
de la esgleya de Tortosa micer Joffre Dortigues
canonge de la seu de Leyda doctors en drets los molt
nobles barons e honorables comte de Cardona Roger Bernat de
Pallars fill del comte de Pallars mossen Berenguer
Dolms cavaller en Berenguer de Copons donzell micer
Guillem Domenge de Gerona en Matheu Ferrandell
de Vilafrancha de Penedes sindichs actors e procuradors
per pensar entendre veure encercar tractar procurar e promourer totes
e sengles coses pertanyents utils expedients e necessaries a
la justicia e al general del principat de Cathalunya com sien
dos fets on va molt a la cosa publica daquell. Axi
empero entes que los sobredits o alguns dells no
najen poder de res determinar ordonar e concloure
sino de refferir en lo parlament les coses quels sera
vejares els occorreran axi que tota vegada la ordinacio
conclusio e determinado romangue e sia reservada del tot al
dit parlament: e mes encara que si algun dels dessus nomenats sera
malalt empaxat o absent aquella condicio de que
sera pusque elegir nomenar e posar altra
persona en loch daquella.
A las doce personas, de cuya
elección se hizo mérito en el discurso que antecede, dióselas
desde luego el encargo de conocer en el asunto de Magdalena de
Anglesola. Instóse después a los comisionados para redactar la
tregua acordada en 29 de diciembre de 1410 a que despachasen luego su
encargo. Bonanat Pere, sindico de Barcelona, dio en seguida
cuenta de haberse avistado con los embajadores de Francia,
para instarles que escribiesen a la reina de Nápoles, que
antes de entrar en el principado se dignase escribirlo al parlamento
y esperar su respuesta; a lo que habían aquellos contestado, que le
escribirían, pero que no podían decirle que aguardase ninguna
contestación, por no ser sus consejeros ni embajadores. Manuel de
Rajadell instó para que se proveyese a las necesidades de la
reina viuda doña Margarita. Despacháronse cartas al obispo
de Gerona y al abad de Banyolas, sobre las
disensiones que este último tenía con Bernardo Avellaneda, y
finalmente se escribió también a los embajadores en Valencia
una carta concebida en los mismos términos que la siguiente dirigida
a los enviados a Aragón.
Núm. 80. Tom. fol. 532.
Als reverend nobles e honorables los missatgers del principat
de Cathalunya trameses en Arago.
- Reverend nobles e honorables:
jatsia que apres vostra partida de aquesta ciutat per raho del braç
allegat per los cavallers e lo nombre de persones en los negocis
occorrents siam stats axi empatxats que en fortpoque utilitat havem procehit ans per la dita occasio som
stats sovin en partit de grans divisions e scandols:
empero per gracia del Sperit sant a VII del mes present nostre
Senyor Deus volent obrar misericordiosament en nosaltres nos ha
concordats en tal manera que lexat lo debat del dit
braç e tots altres ab certes protestacions e salvetats generals sens
discrepancia de algun nosaltres procehirem Deus volent daci
avant segons la present disposicio en tots actes que a fer hajam ab
unitat e concordia: e de fet es stat ja procehit en alguns. E
per tant com aquestes coses son de gran goig e alegria
volemvosne fer part per vostra consolacio e plaer e per tal
que ho comuniquets als senyors e parlament daqui. E sia
lo sanct Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona sots
lo segell del archabisbe de Terragona a VIIII dies de
febrer del any mil CCCCXI. - Lo parlamet general del principat
de Cathalunya a vostra honor. (parlamet en el original, errata,
siempre pone parlament.)
Sesión del día 10.
Abrióse
con la lectura del escrito que sigue:
Núm. 81. Tom. 15. Fol. 534.
A noticia del
senyor don Jayme Darago es pervengut que per part de la
senyora reyna dona Yolant son stades offertes en lo
parlament del principat de Cathalunya ajustat en la insigne ciutat de
Barchinona algunes cedules continents en acabament que
en lo dit parlament entrevenen algunes persones a la
senyora reyna sospitoses: de que lo dit senyor don Jayme
es e no poc maravellat: car posat e no
atorgat lo dit senyor al qual indubitablement
per evident e clara justicia la successio universal de la reyal
corona Darago se pertany davant totes altres persones donas
sa quitacio acostumada a alguns de sos servidors qui en
lo dit parlament entrevenen per aço no seria vedat
ne prohibit a aquells de entrevenirhi majorment com açi
nos tracte principalment del fet de la dita successio e on se tractas
tal es la gran leyaltat en la nascio cathalana e en los
altres subjectes a la corona Darago que no serien hauds
per sospitoses ans sens dubte tot poden e deuen en lo dit
parlament entrevenir com si tracten tals actes los quals generalment
toquen a tuyt axi al gran com al poch e encara al pare
com al fill e frare e a tots altres: e no placia a Deu quel
dit senyor tingue ni faça entrevenir en lo dit parlament assoldadats
ni stipendiats seus. Be a la veritat si era ben vist se
trobaria que alguns entrevenen en lo dit parlament que son ben pagats
e mes de assoldadats. E per cortesia lo dit senyor al present no diu
pus per ço com no volria ne es necessari per lo
benavenir seu e de la cosa publica que a ma de aquestes primors se
defferis aquest loabla parlament. Perque lo dit senyor prega
molt affectuosament los qui entrevenen en lo dit plament que a
tals coses no donen orella mas que proceesquen en los
affers breument e segons es molt necessari a la cosa publica com si
be es considerat per les reverencies nobleses e savieses dels
entrevinents en lo present parlament les dites cedules son mes
fundades a nodrir tarda e divisio que no expedicio dels
affers.
Y luego uno de los promovedores, Berenguer de
Monravá, tomó la palabra y propuso las tres siguientes
cuestiones:
Núm 82. Tomo 18. Fol. 534.
Primum quod
cum aliqui hesitent an promotores electi per dictum parlamentum
debeant intervenire in consiliis et negociis pertractandis per
personas deputatas seu deputandas per dictum parlamentum fiat
clarificatio hujus hesitationis seu dubii per parlamentum jamdictum.
- Secundum quod cum propter discordiam parlamenti nunc felici ominio
concordatam fuerint electi sex ambassiatores ad regnum Sicilie
et videatur aliquibus quod tres ambassiatores sufficerent pro
tractandis et faciendis negotiis ambassiate quod parlamentum
pro exoneratione expensarum generalis Cathalonie eligeret viam
minus dispendiosam. - Tertium quod provideatur super modo scribendi
ad illustrissimam reginam de Napols que ut asseritur se
disponit pro intrando patriam istam.
A la primera se
acordó, que, prestado por los promovedores el debido juramento,
pudiesen intervenir. A la segunda, los estamentos eclesiástico y
real opinaron por que fuesen tres los embajadores; pero el brazo
militar se reservó mas amplia deliberación. Finalmente a la
tercera, se resolvió escribir en los mismos términos manifestados a
los embajadores de Francia.
Sesión del día 13.
Fue
leída ante todo la siguiente carta, espedida con arreglo a lo
acordado en la sesión anterior.
Núm. 83. Tom. 15. fol.
536.
A la molt alta e molt excellent senyora la reyna de
Napols. - Molt alta e molt excellent senyora: Pochs dias ha
que en lo present general parlament del principat de
Cathalunya fon per los ambaxadors del molt alt e molt
poderos princep e rey e altres senyors de França
entre les altres coses incidentment proposat que per ventura vostra
senyoria acordaria de venir en aquesta ciutat o terra: e per tant
senyora car segons vostra excellencia no ignore los grans senyors e
senyores qui acorden de intrar en aquest regne ans
de lur entrada consulten lo rey o princep nostre o aquell
mort o absent la terra e speren daquells resposta nosaltres creents
fermament que axi mateix ho faria en lo dit cas vostra
senyoria supplicam humilment a aquella que si acordave en aquesta
ciutat o terra entrar servant la dita loabla e honorabla
costuma nos en vulla abans consultar e sperar nostra
resposta e rescriurens per lo portador de les presents sobre
les dites coses la intencio de aquella: la qual vulle nostre
Senyor Deus conservar e prosperar benaventuradament per molts anys.
Scrita en Barchinona a XIII dies de febrer del any MCCCCXI. -
Lo parlament general del principat de Cathalunya quis comane
en gracia de vostra alta senyoria.
Leída la carta que
antecede, fueron adoptados los siguientes acuerdos: 1.° escribir a
los mallorquines, comunicándoles la concordia del parlamento
y las noticias que se tenían de Aragón y Valencia.
2.° enviar embajadores a la reina de Nápoles y al conde de Urgel,
para rogarles que tuviesen a bien residir a una jornada almenos
de distancia de la ciudad de Barcelona.
Por último se publicó
la siguiente carta de Francisco de Erill.
Núm. 84.
Tom. 15. Fol. 537.
Als molt reverends egregis nobles
honorables e savis senyors los del parlament general
del principat de Cathalunya en Barchinona. - Molt
reverends egregis nobles honorables e savis senyors: Una letra
vostra he reabuda a la qual vos respon que jatsia a mi
sia gran carrech pendre la capitania de la vall
Daran de qui vosaltres senyors me pregavets yo
accepte com lo offici sia tal e de tan poque
valor que quis quel hage hi ha a fer grans
tornes de ço del seu e perço muden los
de la dita vall sovin de capita o de castella e
volenters tot hom ho lexa. E yo en vida del
senyor rey en Marti de alta recordacio james nou
volgui acceptar jatsia diverses vegades ne fos
stat pregat: mas per ferne servey al senyor rey
esdevenidor e per contemplacio e disposicio de la terra a mi plau
pendre la dita capitania fins rey hic hage: empero ab
aytal condicio que si guerra haura en la dita vall per la
comtessa de Comenge o per altri que yo sia
per vosaltres socorregut de gent o de diners perço ques puixe
resistir als anemichs e si mester sera aquells
dampnificar car yo no volria que la dita
vall prengues dan en mon poder ne yo ne
hagues minue e
represensio de vosaltres senyors. E encara senyors vos placia
que si yo per affers de la dita vall havia a treballar ni
supportar messions quey vullats haver
sguard car mils ho sopportara lo principat de
Cathalunya que no yo acabal. E tant com mon
poder bastara yo me offir fer per vosaltres senyors e per
utilitat de la cosa publica ço que pugue molt milo que
si rey hic havia. Sobre aquests fets senyors yo he parlat
largament al portola Barra
portador de la present: placieus donets fe a tot ço
que ell vos dira de part mia.
E si a vosaltres senyors seran altres coses
plasents que yo faça manatsme.
Scrita de la mia ma en la ciutat de Tortosa a VIII de
febrer. - Prest a vostres manaments. -
Francesch de Eryll.
Sesión del día 14.
Publicóse la fórmula del juramento, concebida en estos
términos:
Núm. 85. Tom. Fol. 34.
Primerament que
tots e sengles del dit parlament de qualsevol preeminencia o condicio
sien qui per si o per altri sia en lo dit parlament juren en
lurs propries animes als sancts quatre Evangelis de Deu sobre
lo missal e la creu de Jhesucrist donar e prestar bo
ver e leyal consell segons lur bona consciencia ver e
sa enteniment de quescun a servey de Deu e honor de la corona
reyal e a ben
comu e profit de la cosa publica tota amor oy
temor consanguinitat affinitat affeccio promissio amicicia do
servey e qualsevol altres coses postposades e repulses. - Item
juraran que algun no revelara o manifestara a alguna persona qui no
sia del parlament alguna cosa dita feta o tractada en
lo
parlament directament o indirecta per alguna raho machinacio o
ficcio de paraules o de fets la qual per lo dit parlament o la major
part daquell sera expressament sots secret manada ne a altra
qualsevol persona qui sia del parlament fins hajen fet semblant
sagrament si donchs nou manifestaven a lurs
principals haud de ells primerament semblant sagrament ço es
de tenir secret e de be consellar. - Item faran sagrament que algun
no revelara dira o manifestara james per null temps
encara lo dit parlament finit o quantquequant dit oppinio
dalgun singularment o particular ço es aytal dix aço
o aytal fou daytal oppinio etc. si per aytal revelacio
sia presumit o sospitat poder esser nada rancor oy
inimicicia o qualque mal contra singular del dit
parlament. - Item faran sagrament que no tractaran faran o diran de
paraula o de fet o en altra scientment alguna cosa la qual sia
en dampnatge derogacio o empatxament o turbacio del
parlament o dels negocis comuns o daltres aqui spatxadors. - Item que
totes aquelles persones del parlament qui no volran prestar
les
dites seguretats no sien admeses en los dits actes del
parlament axi com aquells quis daran per sospitosos de entrevenir e
haverse be en los dits actes del parlament e de no prestar lo
vertader e just consell segons justicia e veritat en los fets e actes
dessus dits.
Según esta fórmula, y después de un breve
discurso del arzobispo de Tarragona sobre la importancia del
juramento, prestáronlo todos los asistentes, incluso el gobernador,
que se hallaba presente para notificar al parlamento la muerte de
Pedro de Torrelles, capitán general del reino de
Cerdeña.
Sesión del día 16.
Después de haber
prestado juramento algunos individuos que no habían asistido en la
sesión anterior, comparecieron dos enviados del conde de Urgel para
manifestar al parlamento que
dicho conde se había trasladado a
Valldonsella, y pedir que fuesen a verle, porque quería
hablarles de los negocios de Cerdeña. Acordóse, pues, que el
arzobispo de Tarragona acompañado de los veinticuatro
comisionados que entendían en la defensa del país y
reforma de la justicia y del general de Cataluña, y de los
demás individuos que voluntariamente quisiesen asistir, pasase a
visitar al conde. Continúa después el acta de la sesión en estos
términos:
Núm. 86. Tom. 15. fol. 544.
Ad idem ilico
honorabilis Johannes Servent decretorum doctor predicto
supplicavit parlamento quod cum substracto ab hujus mundi vita
jamdicto illustrissimo rege Martino illustrissime domine
regine Margarite ejus consorti fuerint nonnulle
notabiles domine per dictum consilium deputate pro custodiendo eandem
ex eo quia hesitabatur de pregnatu nullaque fuerit
dictis dominabus facta satisfactio quamquam dispendia et tedia varia
sustinuerint dignaretur parlamentum habita super his informatione
veridica facere esmendam condecentem.
Cuya demanda de Juan Sirvent, se acordó que
pasase a la comisión respectiva, para que, examinado el asunto,
presentase su dictamen.
Sesión del día 17.
Presentáronse
a jurar algunos individuos, y luego se dio cuenta del siguiente
escrito de Marcos Jover, síndico de Caller.
Núm.
87. Tom. Fol. 546.
Molt reverends molt egregis molt nobles e
molt honorables senyors. Lonch temps ha que en March Joher
sindich e habitador de castell de Caller signifique a vostres
molt grans reverencias e querelosament expose la gran e
extrema necessitat e specialment e principal per ço com ne havia pus
singular e stretament carrech del dit castell e generalment de tot lo
regne de Sardenya: signifique encara la final desolacio e ruina a que
lo dit regne sens tarda vendria si noy era iversosament
e prestament provehit les dites necessitats e perills nomenadament
sens alguna tergiversacio designan e requerin lin esser feta
carta publica a major escusacio sua e de sos principals
e encara de tots aquells qui per lur princep e senyor e
per satisfer al deute de lur inada fe e naturalesa e per
servir de la cosa publica pugnen en aquell e singularment en aquest
cas fins a total effusio de lur sanch. Pero no
si ha fins al present provehit ni si disposa huy segons veu lo dit
March en res subvenir jatsia vostres molt grans reverencias
sien stades ara de nou clarament avisades de la mort de mossen
P. Torrelles qui com a capita general en lo dit regne
sostenia aquell e axi per terra com per mar virtuosament deffensa
no lexant recalcitrar la malicia e pravitat dels
rebelles. Siats encara stats certificats de la
desestrada mort del governador del cap de Caller
e de la perdua feta de molta gent de cavall en la mort
del governador dessus dit los quals eren segur e animos
presidi e salvacio eren encara dura e temerosa incussio
als enemichs en lo dit cap qui ara sens dubte eregiran
cuytosament lagullo de lur fatua e dura
rebellio combatents e occupantse diverses e
grans e las tan costoses fortalesas com a destituides
de necessaria subvencio e soccors. Per ço lo dit March Joher
en lo nom dessus dit com en altra manera com havent per sa fe e
naturalesa gran e singular devocio e affeccio a la conservacio e
benavenir del dit regne per lo qual ha tant longament sabho
Deu e vostres grans reverencias nou ignoren cordialment
treballat: reduintvos a memoria les dites extremas
necessitats e perills la gran effusio de sanch de grans e
notables persones les innumerables e excessives despeses qui no curan
de moltes altres particulars per la conquesta o adquisicio del dit
regne son stades fetes per lo senyor rey Namfos e per lo
senyor rey en Pere de clara memoria qui hi passaren ab grans e
poderoses estols e ara darrerament per lo senyor rey de
Sicilia qui en aquell ha finats com a magnifich rey
e senyor per sa magnifica strenuitat e per servir de la
cosa publica sos dies la mort del qual perillosa e
dolorosament no sens gran torb suspiram: vos supplique ab
aquella major affeccio e humilitat que pot requer axi per son
descarrech com de sos principals e altres dessus dits e per donar
carrech a aquells qui en tant e tan perillos article en defalca
de nostre rey e senyor lon volran perillosament ço que
no creu pendre que recordan de vostres antichs pares qui per
adquisicio del dit regne no han duptat de metre lurs
bens e persones a perills e dans infinits segons que les
istories dels majors a memoria e verificacio de lur perpetual
fama e renom gloriosament ho recompten vos placia excitar
virtuosament vostra gran naturalesa vostra gran magnanimitat e
prudencia en altres arduus e grans affers approvada e esser en aquest
tant e tan perillos article en absencia de nostre esdevenidor
princep rey e senyor bo e segur supplicament: e en altra manera
provehir prestament sens metreho en alguna dilacio o oblit axi
de bo e segur governador en lo dit cap de Caller com de alguna
gent de cavall e de peu e altres coses expedients e utils a fi que
sen puxen exterminar e delir aquelles poques reliquies de la
fatua e dampnada rebellio sardesque qui no sens ignominia de
tota nostra gran nacio resta huy en lo dit regne ans
que revenguen en major amaç e esforç en final e perpetual
desolacio e perdicio del dit regne e incomprensibles strenyiments
e dans de tantes e tan insignes ciutats de tan poderosas viles
e altres famoses lochs qui son per les maritimes daquest
principat situats la felicitat dels quals proceeix e es tota en actes
mercantivols e de mar don provenen es segueixen grans
emoluments e drets al general del dit principat per
benavenir e deffensio daquell e de la sua cosa publica ab gran e
solempne acord imposat. E de aço supplique e requer lo
dit March Jover esserlin fetes tantes cartes publiques
com ne volra en demanara per vos notari etc.
Leyóse
después una carta de los enviados a Aragón, concebida en estos
términos:
Núm. 88. Tom. 15. fol. 548.
Als molt
reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament del
principat de Cathalunya resident en Barchinona. - Molt reverends
egregis nobles e honorables senyors: Pacificats primerament molts e
diverses debats que eren entre moltes grans e notables persones
daquest regne
Darago en los cuals a pacificar com aquells
fossen molt turbatius la prosequcio de nostra embaxada
nosaltres havem treballat en totes les vies e maneres
quens son stades possibles: partim de Çaragoça dissapte a
XXX de giner e lo digmenge seguent que fon
primer dia de febrer entram en aquesta ciutat de Calatiu
anticipans la jornada assignada al parlament que deu celebrar
aquest regne per mostrar nostra diligencia e por donar eximpli
als qui deuen venir al dit parlament que cuytassen lur
venguda. E hir arriba aci lo governador
Darago e mossen Ramon de Palafolls e frare Enyego del
Faro adjuncts al dit governador e al justicia Darago: lo
qual justicia e ab ell ensemps lo batle general Darago
huy dada de la present que es la jornada de la convocacio del
dit parlament son aci stats depres dinar: e attes que
noych eren tots los convocats al dit parlament be quen hic
hage hauts alguns axi principals com procuradors e
sindichs los dit governador e justicia han
prorrogat en aquest loch mateix lo dit parlament a
dijous propvinent. E nosaltres dientlus que la
prossecucio de explicar nostra embaxada si aquella los qui presents
hi eren volien hoyr pregam los dits governador e justicia molt
affectuosament que considerades les dites rahons e les grans
dilacions queych havem trobades volguessen
abreviar e cuytar los affers que …... E ells dients
que necessaria cosa era per beavenir dels dits affers donar
alguna dilacio als qui no eren venguts al dit parlament
faherennos bona e graciosa resposta pregantnos que
pacientment volguessem comportar la prorrogacio dessus dita
affermants que per avant ells serien en la prossequcio
dels dits affers fort curts e prests. E
per tal que vostres reverencies nobleses e grans savieses no ignoren
los termens en los quals es nostra embaxada havem aquelles
volgut certifficar ab la present letra e
avisarvos que en lo cas que hajam a consultar
queus placia de trametrens prestament vostres
respostes segons quens havets fet assaber que farets
per una letra vostra scrita en Barchinona a XXI de
janer prop passat e la qual reebem açi
huy a tres dies: e som stats maravellats que de moltes
coses de queus havem scrit no havem recobrada resposta. E
sapien vostres reverencias nobleses e grans saviesas
que si sobre les consultacions que haurem affer no havem
prestes les respostes pora esser gran destrich e
turbacio dels dits affers atessa la condicio dels aragoneses
e considerades les dissensions queych son e sich
susciten massa sovin entre diverses persones. E com molt
reverents nobles e honorables senyors ja se acost lo terme
per lo qual darrerament es stat accorregut a nostre salari
placieus de ferhi provehir quens sia aci accorregut car
be vehem que dins lo dit terme no porem esser
spatxats. Lo sanct Sperit sia guarda e proteccio
de tots vosaltres. Scrita en Calatiu a VIII de febrer. -
Apparellats a vostra honor e servey vostres missatgers en
Arago trameses.
Mandóse también pasar a las
comisiones una instancia de los conselleres de Barcelona
sobre la defensa marítima del principado: tratóse del hecho de
Magdalena de Anglesola; y luego continúa el acta como sigue:
Núm. 89. Tom. 15. Fol. 551.
Providit nichilominus
dictum parlamentum quod superius nominati (Bonanato Pere,
Guillermo Carbonell y
Guillermo Domenge) demptis honorabiles Aymono Dalmacii et
Bernardo de Vilagaya accedant ad egregium virum dominum
comitem Urgelli cui ex parte totius parlamenti dicant hec vel
similia in effectu: quod dictum parlamentum regratiabatur ei offertam
et oblationem factas et dictas per ipsum dominum comitem illis de
parlamento qui die hesterna ad monasterium Vallis Domicellarum
Barchinone ad
ejus presentiam iverant: et tandem quod dictum parlamentum super
dictis offerta et oblatione tangentibus facta et negotia regni
Sardinie delliberaret et utique provideret uti valeret et
deberet;
Por último, se despacharon cartas a Bernardo de
Cruilles y a Francisco de Vallgornera, encaminadas a
apaciguar las discordias que había entre este último y Manuel de
Rajadell.
Sesión de día 19.
Mandóse pasar a
la comisión respectiva un memorial de Juan Ribas, en el que
pedía se le despachasen letras para la recepción de pruebas en
cierto proceso que tenía con el General de Cataluña.
Prestaron luego juramento algunos nuevamente presentados. Leyóse una
carta de los jurados de Gerona, con la que, para no ser
tachados de alborotadores, avisaban al parlamento, que debían
levantar el somaten por órden del subveguer,
para ir a castigar a Geraldo de Rocaberti, que había cometido
cierto desafuero. El arzobispo de Tarragona manifestó,
también que había recibido ciertas cartas y capítulos de los
embajadores en Valencia; pero que la comisión había creído
que no debían publicarse. Acordóse, sin embargo, escribir a dichos
embajadores la carta que sigue.
Núm. 90. Tom. 15. Fol. 556.
Als reverend e
honorables los missatgers del principat de Cathalunya trameses en
regne de Valencia.- Reverend e honorables: Vostres letres havem
reebudes ensemps ab alguns memorials e capitols a les quals vos
responem que havem plaer de la bona diligencia que mostrats en
los affers per que sots aqui. E per tant com les coses de que
havets scrit son grans e ardues axi per la ponderositat de si
mateixes com encara per la gran seria e tenor dels dits
memorials e capitols sobre aquells no havem pogut promtuosament
respondre: mas havem comanat a certes persones la regonagenza
e discussio daquells en la qual fem continuament entendre: e dins
pochs dies si plaura a nostre Senyor apunctadament
clara e distincta vos sera respost a totes les coses de que
havets scrit. En lendemig vos pregam que façats
tot lo be que porets axi en concordar totes divisions que aqui
sien com en altra manera. Gran plaer havem com los fets de
Morella son stats portats a bona fi e avinença:
creem be que vosaltres hi havets be treballat e retud
vostre dever. De diners abans que reebessem vostra letra vos
haviem ja fet occorrer per altre mes creents que no
seriets en spatxada e presta conclusio. Apres
havem entes que lo governador daqueix regne hauria
revocat lo guiatge als nobles cavallers e gentils homens
qui son defora aqueixa ciutat de quens semble se porien
seguir divisions sinistres inconvenients e scandels molt
dampnoses als presents negocis: per ço
volem eus pregam que parlets ab lo dit
governador e servets totes bones maneres ab ell que vulle
lo dit guiatge tenir e servar o de nou atorgar de
guisa que per revocacio del dit guiatge occasio de destorb
e desviament de tant grans negocis seguir nos pusque: e
sobre aço
nosaltres scrivim al dit governador. Si conexerets que mester
sia donatsli la letra: sino retenitsla
vers vosaltres. Ab altra letra li regraciam ço
que ha fet per amor de nosaltres en lo
fet de Morella segons nos ha scrit: la qual sens dupte
algun li podets donar e es signada de senyal de creu sobre lo
segell. Altres coses nous scrivim a present mas que
sia lo sanct Spirit vostra guarda. Dada en Barchinona
sots lo segell del archebisbe de Terragona a XIX
dies de febrer del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya a vostra honor.
En cuya carta fueron incluidas las dos siguientes
para el gobernador de Valencia.
Núm. 91. Tom. 15. Fol.
556.
Al noble mossen lo governador de regne de Valencia.
- Mossen lo governador: Vostra letra havem rebuda a la
qual vos responem que havem gran plaer com los affers que començats
haviets en la vila de Morella son stats
placablament e benigne finats e conclosos:
regraciamvos molt ço que per contemplacio de nosaltres hi
havets fet. Si per vostra honor podem res fer fiablement nos
ne escriviu. E sia lo sanct Sperit vostra
guarda. Scrita en Barchinona sots lo segell del archabisbe
de Terragona a XIX dies de febrer del any mil CCCCXI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.
Núm.
92. Tom. 15. Fol. 556.
Al molt noble mossen lo governador de
regne de Valencia. - Mossen lo governador: Entes havem que hauriets
revocat lo guiatge per vos dies ha atorgat als barons nobles
cavallers e gentils homens qui son fora la ciutat de
Valencia la qual cosa semble a nosaltres molt nociva e contraria
a la concordia de nostres missatgers ab lo parlament daqueix regne e
als affers de que tracten. Pregamvos axi affectuosament com podem que
per benavenir dels dits affers qui son molt grans e de gran
ponderositat vullats lo dit guiatge als dits barons nobles e
altres dessus dits tenir e servar o si mester
sera de nou atorgar de guisa que occasio de divisio o
ruptura o de dilacio o destorb per la dita raho seguir nos pusque
car la disposicio del present temps no ho requer. E sia lo
sanct Sperit vostra guarda. Scrita en Barchinona a XIX dies de febrer
del any mil CCCCXI.
- Lo parlament general del principat de
Cathalunya a vostra honor.
Finalmente se despacharon en esta sesión las tres
cartas que siguen:
Núm. 93. Tom. 15. fol. 556.
Als
reverend nobles e honorables los missatgers del principat de
Cathalunya trameses en Arago. - Reverend e honorables: Segons vostra
letra que havem reebuda a XVI dies del present mes presumim que no
era a vosaltres arribat encara lo correu quius porta la letra
nostra responsiva particularment a tots los caps de quens haviets
scrit: pensam fermament que lo dit correu vos haura dada la dita
letra car solament hi anava per aqueixa rahon e que aturas ab
vosaltres. E per ço com tota dilacio o triga en los fets per que
sots tramesos importe massa gran carrech e perill jatsia creegam be
siats en la prosequcio daquells diligents encareus pregam e
encarragam que ab gran sollicitud instets procurets e continuets los
fets ab aqueixs senyors daragoneses exortant e amonestantlos
que en aquest temps desolat per incertitud de nostre rey e
senyor vullen ab unitat amor e concordia treballar
e entendre a consolacio de tota la corona reyal Darago. Mes
avant havem entes per alguns creedors qui reeben
censals en lo comtat de Luna quels son recusades pagar
les pagues e pensions daquells en gran dan e prejudici lur e contra
raho e justicia: perque instants a nosaltres los dits creedors vos
pregam que ab aquells officials e altres persones del dit regne que
conexerets en aço aprofitar treballets que los dits
creedors en lur possessio e justicia dels dits censals no sien
molestats ni torbats. No volem empero que per aço ni per
altres fets particulars se perda una hora en prosseguir los
fets per que sots aqui trameses. De diners vos havem ja
provehit: e ab tant sia nostre Senyor vostra guarda. Dada en
Barchinona sots lo segell del archabisbe de Terragona a XIX
dies de febrer del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya a vostra honor.
Núm. 94. Tom. 15
Fol. 557.
Als molt honrats los governador e jurats de la illa
de Eviça.- Molt honrats: Entes havem que en la ribera de
Jenova se ha armades sis naus e algunes galeas e diuse
que tres de les dites naus deuen anar carregar de sal en aqueixa
illa: e com rahonablament se dege sospitar que
sots color de carregar la dita sal no vagen aqui
per fer algun dan segons lur dolosa pratica axi com han
fet en lo castell de Longosardo: vos pregam eus
encarregam queus avisets tenint aprop les forçes
daqueixa illa fornint aquelles axi darmes
offensibles com deffensibles e de vitualles necessaries
a les dites forçes fahents bones e savies guaytes de
guisa que sinistre algun en vosaltres nos puixe seguir
volents considerar lo temps present en que som sens rey e senyor
indubitat on quescun se deu esforçar de star en tal
guisa apersebut que de ço qui li es comanat puxe retre
bon compte a aquell a qui deu e es tengut per sa fe e naturalesa. E
sia lo sanct Spirit vostra guarda. Dada en Barchinona sots
lo segell del archabisbe de Terragona a XIX de febrer del any mil
CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra
honor.
Núm. 95. Tom. 15. Fol. 558.
Als molt
honorables los jurats e consell de la ciutat e regne de
Mallorques. - Mol honorables: Vostres saviesas ab
la present certifficam com per gracia de nostre Senyor Deus
tots nosaltres aci congregats lo parlament del principat de
Cathalunya fahents e representants som en concordia
que mijançan aquella speram en breu esser disposts de
anar en lo parlament de tots los regnes e terres de la corona
reyal Darago. E siam certs que los parlaments dels regnes
Darago e de Valencia sien ja en tal disposicio que en breu
esperam la concordia del
dit parlament general del qual ans de nostra anada serets
certificats de aquella e de la conclusio dels fets. Perqueus
pregam affectuosament queus placia disposarvos que ab
tota unitat amor e concordia en lo dit parlament puxats esser
ab nosaltres o ab aquells quiy seran diputats
axi com de vosaltres confiam. E hajam entes que en la ribera de
Jenova se ha armades VI naus e algunes galees e diuse
que tres de les dites naus deuen anar carregar de sal en Eviça:
e com rahonablament se dege sospitar que sots color de carregar la
dita sal no vagen en aqueixa illa de Mallorques per
pendre e dampnificar o furtar algun dels lochs daquella segons
lur dolosa pratica axi com han fet de Longosardo
perçous pregam eus encarregam queus avisets
e façats avisar totes les forçes maritimes daqueixa illa
e regne fornintse axi darmes offensibles com deffensibles e de
vitualles necessaries a les dites forces fahents bones e savies
guaytes de guisa que sinistre algun en tota aqueixa illa nos
puxe seguir considerant lo temps present en que som sens rey e
senyor indubitat on quescun se deu esforçar de estar en
tal guisa apersebut que dallo que li es comanat puxe
retre bon compte a aquell a qui deu e es tengut per sa fe e
naturalesa. E sia lo sanct Spirit vostra guarda. Dada en Barchinona
sots lo segell del archabisbe de Terragona a XIX de febrer del
any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya
apparellat a vostra honor.
Sesión del día 21.
Intimóse
a todos los síndicos y procuradores que asistían al parlamento, que
dentro cierto plazo presentasen sus poderes para ser reconocidos.
Tratóse después de los bandos de Juan Eymerich con Geraldo
de Palou, y de la rendición de cuentas de algunos
administradores de fondos del General. / La generalidad :
generalitat /
Sesión del día 23.
Leyóse una carta dirigida al conde de Cardona sobre
los bandos de Juan Eymerich, y se presentaron algunos arrendadores de
tributos de Cervera confiando a la decisión del parlamento algunas
cuestiones que tenían con los paheres de aquella ciudad.
Sesión del día 25.
Después de haber jurado algunos
individuos recién presentados, leyóse la carta que sigue:
Núm.
96. Tom. 15. fol. 567.
Als molt reverends nobles e honorables
senyors lo parlament general de Cathalunya ajustat en Barchinona. -
Molt reverends nobles honorables e savis senyors: Ja per altra letra
vos he escrit de les coses dejus insertes ço es com mossen
P. Torrelles stant en la vila del Alguer en
la qual era anat ab tres galeres sobre lo contracte ques
menave entre ell e lo vezcomte de Narbona sobrevenint a
ell accident de febre pestilencial se feu venir a mi pregantme ab
gran instancia e donantme gran carrech presents los nobles cavallers
e gentils homens de sa companyia que yo fos son lochtinent e
prengues carrech dels dits affers e altres daquesta illa: e daço
aximateix me pregaren los dessus dits de sa companyhia. Yo
senyors veent sos prechs e nstancia e lo
cas qui ho requeria attenent que era servir e honor de la corona
Darago e de tota la nascio atorgue a ell de pendre
lo dit carrech jatsia massa gran pera mi e entre les
altres coses me encarrega que fermas treua ab lo
vezcomte de Narbona e concordas ab ell de certs capitols dels
quals ya lo dit mossen Pere havia en gran part praticat
e concordat ab los missatgers del dit vezcomte: e de fet
encontinent apres quel dit mossen Pere hague
finats sos dies yo ferme la dita treua
ab lo dit vezcomte concordant ab ell los dits capitols los quals en
acabament contenen com ell met soltament per sa part tot son
fet en mans e poder del vezcomte Dilla e de dues altres
persones per ell elegidores e yo he hi mes per part del
senyor rey lo senyor comte Durgell e dos consellers
de la ciutat de Barchinona: e tot ço que per los dessus dits
com a arbitres sera declarat se hage observar e tenir per una
part e per altra. E de tot aço molt reverends e savis senyors serets
pus largament informats per los missatgers qui deuen partir
daçi ensemps ab aquells del dit vezcomte per tot lo
mes de febrer. Aximateix vos certiffich com stant yo
en la dita vila del Alguer he contractat ab lo dit
vezcomte e encara ab misser Nicholoso: e
treballant per los fets de la illa ses seguit que los
consellers de Caller sabents la mort del dit mossen
Pere e aximateix de mossen Johan de Montanyans qui ab
altres ses perdut al retorn de la cavalcada que havia feta no
sabent quel dit mossen Pere me hagues lexat son
lochtinent ni crehent que yo tornas axi
prestament com son en Caller ab les tres
galeres vehentse menys de algun capita o regidor elegiren
per capita de guerra e rector lur lo comte de Quirra lo qual
ha trames aqui en Miquel de Poses per obtenir confirmacio de
son offici: e yo sabent que ells axi cuitosament
e voluntaria havien axi procehit en prejudici de ma lochtinencia
e regiment sens que ells daço no han poder ni auctoritat havia de
consell de molts cavallers e gentils homens que continuant la
possessio del dit poder procehis esforçadament en lo exercici
daquell segons se pertanyia. E yo senyors veent los grans perills e
scandels que sen porien seguir attenent lo cas e disposicio en que la
illa es uy e per confiança de vosaltres qui sots aqui
ajustats e representats tot lo principat de Cathalunya al qual en
moltes maneras va molt en veura la fi daquesta
conquesta: he volgut cessar e sobreseure del tot en los dits
sobresehiments ab grans comports a mi carregoses creent e sperant
fermament que per vosaltres senyors hi sera provehit sens dilacio
alguna en la forma ques pertany e la necessitat requer. Per ço molt
reverends e savis senyors yo axi com aquell qui entre los
altres he continuament treballat e servit en la dita conquesta
la qual me costa assats en persona e bens: recorrent a vostres
reverencies e saviesas vos placia haverme per recomanat ab
voler de tota la companyhia segons es dit ni los actes per mi
fets axi ab lo dit vezcomte com ab daltres no sen puxen torbar
com hi vage la total conclusio daquesta illa e que cessen los
perills e scandels quis porien seguir açi entre nosaltres per
la dita raho. Aximateix vos placia senyors ferhi trametre soccors
dalguna gent de cavall ab fornimemt de caxes e de
viratons sens triga alguna si volets veure la fi e conclusio
desijada de la dita conquesta la qual sta en fort poch de
esser subjecta a la casa reyal Darago per tal que los sards
vegen e coneguen que ara en aquest cas no sien desemparats:
los quals sards se tenen per dit que james hic vengue
soccors. E si altres coses plaen a vostres reverencies
e saviesas que yo faça manats que per mon poder sera cumplit.
Scrita en castell de Caller a II dies de febrer lany
mil CCCCXI. - A vostre manament e servir Johan de Corbera.
Después de esto dióse cuenta de otras varias cartas, a
saber: una del obispo de Gerona, otra del sub-baile de aquella
ciudad, otra del abad de Bañolas y otra de Bernardo de Avellaneda,
relativas todas ellas a las disensiones que había entre estos
últimos. Antonio de Agramuntell presentó su credencial de
los paheres de Cervera; y por último se despacharon
cartas a dichos paheres, suplicándoles que sometiesen a la decisión
del parlamento sus debates con los arrendadores de los impuestos, y
se leyó una de los cónsules de Perpiñan, que era credencial
a favor de Pedro Grimau.
Sesión del día 27.
Juraron también en este día algunos nuevamente presentados.
Acordóse después prestar al sumo pontífice la galera que había
sido ya prestada a Pedro de Torrelles, y que los albaceas de este
habían conducido al puerto de Barcelona para restituirla al
General; leyéronse además las cartas credenciales de
Guillermo Carbonell y Guillermo Domenge, que iban de
embajadores al conde de Urgel y a la reina de Nápoles,
y otra dirigida a los de Iviza, concebida en los mismos
términos que la que se leyó en la sesión del 19.
Sesión
del día 2 de marzo.
Juraron algunos individuos, y se levantó
la sesión sin tratar de ningún asunto.
Sesión del día 4.
El arzobispo de Tarragona manifestó que la comisión había
ya examinado y dado respuesta a los capítulos enviados por los
embajadores en Valencia; pero que no podían publicarse en el
parlamento, por no divulgar el secreto.
Sesión del día 7.
Dióse lectura de la siguiente carta:
Núm. 97. Tom. 16. fol.
584.
Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors
lo parlament del principat de Cathalunya resident en Barchinona.
- Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: Per algunes
letres havem certificades vostres reverencias nobleses
e grans saviesas lo parlament ques deu celebrar en aquest regne
fon convocat en aquesta ciutat de Calatayud al
VIII dia del present mes de febrer lo qual terme vench en
digmenge. E com la dita jornada noych fossen
tots los convocats en especial los principals e majors
sens los quals en lo dit parlament nos pot en res procehir bonament
fon continuat lo dit parlament a dijous prop seguent: e lo dit dijous
vinent fon continuat al dilluns seguent: e aquel dilluns al dijous
prop vinent: e aquell dijous a huy que es dilluns: e huy es
stat continuat a dijous qui ven: e nosaltres qui sen som
aci ans de la dita jornada premerament assignada per VIII
dies per ço que fahessem cuytar los qui esser deuen en lo dit
parlament veents tantes dilacions havem scrit continuadament al
archabisbe e jurats de Çaragoça e a alguns de lur part e per
semblant al castella Damposta e a don Anthon de Luna e
a altres de lur part que volguessen cuytar lur venguda per los tres
correus quens havets tramesos qui son venguts en lo bon cas e
havem haud gran plaer de lur venguda: los quals castella
Damposta e don Anthon de Luna qui a totes nostres letres
han fetes bones e gracioses respostes se son açi acostats a tres
legues dients esser prests de entrar en aquesta ciutat tantost
com los sia atorgada lur entrada: e los dits archabisbe
e jurats de Çaragoça nos han rescrit que prestament hic
seran e aço mateix nos han scrit mossen Francesch
Daranda lo qual havem pregat de part vostra per nostres letres
que volgues instar e sollicitar la venguda dels dits archabisbe e
jurats axi com los ha de fet instats e sollicitats: los
quals archabisbe e jurats nos han fet assaber que temps ha
foren aci mas que per alguns empatxaments
toquants la cosa publica de la dita ciutat de Çaragoça han
haut laguiar llur venguda: e sabem que entre les altres coses
ne es estada occasio la mort de Gasto de Roda que ses seguida
dins Çaragoça e una peyta quel dit archabisbe axi com a
capita de la dita ciutat de Çaragoça ha novellament en la dita
ciutat imposada per haver daquella certa quantitat de moneda per raho
de la qual se ha seguida gran commocio de poble e altres sentiments
que havem nos pensavem quel dit parlament se desvias attes quel dit
Gasto de Roda era escuder honorable daquest regne lo qual era
en la dita ciutat de Çaragoça en companyhia del noble en Joan
Dixar: empero tant com a nosaltres es stat possible havem
treballat e guinyat quel dit parlament no prengues desviament
mas ques cuytas tant com ferse posques scrivint
sobre aço al Sanct Pare e al dit mossen Francesch Daranda e a las
personas principals que en lo dit parlament deuen entrevenir: hoc
encara per la dita raho trametem al dit Sanct Pare en P.
Dezpont e en altra manera hi havem treballat segons nostre poder
en tant que nos pensam que Deus volent per tota la sepmana
prop seguent porem fer nostra proposicio e aquella feta seguints
la forma de la letra que darrerament nos havets tramesa ira
aqui un de nosaltres per fervos plenera relacio dels
dits affers. Huy dada de la present los governador e
justicia
Darago qui son presidents en aquest parlament present mossen Ramon
de Palafolls e frare Enyego del Faro comenador de
Ricle adjuncts als dits presidents e present lo batle
general Darago nos han pregats que volguessem scriure als dits
castella e a don Anthon de Luna que havien deliberat de entrar en
aquesta ciutat dema que sera dimarts que com les cautelles
seguretats e al tres provisions quis han açi a fer per raho de lur
entrada no fossen fetes encara volguessen sobreseure en lur entrada
fins a dilluns prop vinent per abreviament e beavenir dels afers
per los quals nosaltres hic som tramesos: dientnos ubertament
los dits governador e justicia que ans del dit terme noych lexarien
entrar los dits castella e don Anthon de Luna per moltes rahons per
ells allegades les quals serien largues de scriure. Perque
nosaltres posat instem e sollicitem incessantment la expedicio
del dits affers pus als no si pot fer: e considerat que si los
dits castella e don Anthon entraven en aquesta ciutat per tants dias
ans de la entrada dels dits archabisbe jurats e de les altres de lur
part aço porie engenrar scandols e debats: havem sus
ara scrit als dits castella e don Anthon de Luna pregantlos
affectuosament que vullen sobreseure en la dita lur entrada fins al
dit dilluns primer vinent en cas quel dit archabisbe e jurats de
Çaragoça quins han fet saber queych seran per tota aquesta
sepmana noy fossen avans. E per tal que vostres reverencies
nobleses e grans saviesas sapien los termens en
que son los affers daçi e que nos maravellen de la longa
triga de nostra expedicio certificamne aquelles ab la present
letra. E com molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo
temps per lo qual fon darrerament a nostre salari ocorregut
sie ja passat dies ha e haviemvos scrit per la dita
letra queus havem tramesa que sobre lo dit salari volguessets
fer provehir: estam fort maravellats que provehit non sia
majorment com stigam açi ab gran congoxa e desplaer per les
maneres e divisions queych son e nons par propri hic
dejam star a nostres propries despeses: e axi placia a las
vostras dites reverencies nobleses e grans sabiesas de fer
provehir que de temps en temps nos sia occorregut al dit salari per
en Ramon de Casaldaguila o per altra certa persona que aquel
açi nos complesque en tal forma que per quiscuna
vegada non hajam scriure del dit salari. A XIV del present mes de
febrer molt reverends egregis nobles e honorables senyors rebem una
vostra letra scrita a VIII del dit mes per la qual nos fahiets
saber la bona concordia entre vosaltres seguida sobre lo debat del
braç de que novellament vos sots concordats: la qual
concordia havem comunicada als qui açi son presents en lo dit
parlament: de la qual concordia ells e nosaltres tots havem hauda
gran consolacio e alegria e ells han lohat lo principat de
Catalunya de moltes virtuts com en lo cas que huy es la corona
Darago vol cessar en totes questions e debats quiy sien
moguts. Lo correu portador de la present appellat Guillem
Tixidor parteix daçi dema e deu esser aqui en Barcelona
dimars primer vinent al pus luny: placieus
ferlons remetre de continent. E sia lo Sanct Spirit
vostra guarda. Scrita en Calatayud a XXIII dies de febrer. -
Apparellats a vostra honor e servey los vostres missatgers tramesos
en Arago. - Liurada ja huy dimarç que tenim
XXVIII de febrer laltra queus enviam dins la qual va la
present cedula al correu portador daquella e ja partint
daquesta
ciutat lo dit correu son venguts a les portes de la dita ciutat lo
castella Damposta e don Anthon de Luna ab molts altres de llur part
convocats en aquest parlament: e com lo governador e lo justicia
Darago haguessen fetes tancar les portes de la dita ciutat e
nols lexassen entrar posat ques offerissen de
entrar pacificament e fer totes seguretats rahonables quels fossen
demanades nosaltres demanats per los dits castella e don Anthon de
Luna quey volguessem exir que ells volien parlar ab nosaltres
isquemhi: e hauds grans e lonchs rahonaments ab
ells sobre lur entrada e encara retornats dins aquesta ciutat
nosaltres per instar e pregar los dits governador e justicia quels
volguessen donar intrada la qual digueren que nols darien
com no haguessen açi fets encara los preparatoris necessaris per lur
intrada fins a diluns primer vinent. E com nosaltres veessem
quels dits castella e don Anthon de Luna e los altres qui alli eren
de lur part no poguessen entrar en aquesta ciutat: pregam
afectuosament de part vostra los dits castella e don Anthon de Luna e
los altres de sa part que sen volguessen tornar a lurs
aleujaments e sobreseure pacientment en lur entrada fins al
dit dilluns primer vinent: la qual cosa seguides moltes esplicacions
de nosaltres a ells nos atorgaren e sen retornaren de fet e
cessaren a pregarias nostras de fer algunes
protestacions que volien fer a les portes de la dita ciutat: pero han
dit que aquelles faran fer per lur procurador davant los dits
governador e justicia. Perque havem aturat lo dit correu e recobrada
la dita letra e aquesta cedula mesa dins aquella lo dit correu
deu esser aqui a IV dies de març.
A cuya carta se dio en el acto la contestación que
sigue:
Núm. 98. Tom. 16. Fol. 587.
Als reverend
nobles e honorables los missatgers del principat de Cathalunya
trameses en Arago. - Reverend nobles e honorables: Vostra letra de
XXIII de febrer havem rebuda a cinch de març per la qual
havem sabudes les prorogacions e grans dilacions que per algunes
occasions en vostra letra toquades se segueixen en aqueix
regne sobre los affers concorrents dels quals havem sobiran
desplaer per ço com veem aquelles clarament esser dampnosas
a tots los regnes e terras de la corona Darago.
Creem be que un punt o una hora no si ha perdut ni perdra per
vosaltres mas quey havets fet sens tot dubte e
farets tot lo be que havets pogut ni porets daci
avant axi sobre la expedicio e celeritat dels affers com en pacificar
totes altercacions divisions e contrasts que aqui sien: e axius
ne pregam. Dins dos dies apres la data de la present devets
haver nostra letra que per correu de IIII dies vos havem tramesa ab
la qual sabrets nostra intencio sobre algunes coses fahents
per la acceleracio dels afers e per la qual es assats
sufficientment respost a la letra que derrerament nos
havets tramesa. De diners es estat ja donat orde que de
mes en mes sia occorregut aqui per en Ramon
de Casaldaguila. De altres coses a present nous scrivim
sino que cuytets hi accelerets la expedicio dels
affers tant com porets bonament car la triga segons es
dit es a tota la terra greument nociva. E sia lo sanct Spirit
vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo segell del
archabisbe de Tarragona a VII dies de març del any mil CCCCXI. -
Lo parlament del principat de Cathalunya a vostra honor.
Finalmente
se trató de aquietar los bandos de Juan Eymerich y Geraldo de Palou.
Sesión del día 12.
Por no haber ningún asunto
pendiente, se levantó sin haberse abierto discusión.
Sesión
del día 17.
Dióse cuenta del siguiente memorial de la reina
de Chipre.
Núm. 99. Tom. 16. Fol. 593.
Molt
reverends nobles e honorables senyors. No deuen ignorar vostras
reverencias noblesas e saviesas com XXX anys ha
passats com la senyora reyna de Xipre torna de las
parts del dit regne de Xipre en aquests regnes e terres per
sustentacio de sa vida li foren assignats specialment dos
mil florins sobre les rendes reyals de la ciutat de Xativa
e per tot lo dit temps la dita senyora regina ha possehits
los dits dos mil florins fins de algun temps ença que
mossen Bernat dez Puig batlle de Xativa e reebedor
dels dits emoluments vers lo qual atteses sos comptes segons
la dita senyora es be informada deuen restar grans quantitats axi per
salari excessiu ultra la tatxacio per ell retengut de mil
solidos quiscun any com per derraratges de
assignataris e per restes dels florins quatre mil poch mes o
menys menyspreats diverses manaments a ell fets per lo governador
de Valencia que pagas a la dita senyora regina la dita sua
assignacio havent per assessor un notari de la dita ciutat
fahent
colorades respostes a la dita senyora la dita sua
assignacio no ha volguda pagar pretenent que a reparacio del
castell de Xativa si deu primer donar loch jatsia per
reparacio del dit castell quiscun any hi sien assignades ja certes
quantitats a les quals la dita senyora no fa alguna dificultat. On
com la dita senyora attesa sa decrepitut e necessit e
per son viure e longa possessio e manaments per lo dit governador al
dit batle fets sia rahonablament deure aconseguir los dits dos
mil florins ab les despeses les quals hi ha fetes moltes: e sia molt
propria cosa a vosaltres molt reverends nobles e honorables senyors
subsidiar aquella en tota bona e spatxada exequcio de son
deute attes que per la major part de sa vida ha tinguda sa
habitacio dins lo principat de Cathalunya e considerat que es
de sanch reyal e bonament no deu esser de sos
aliments freturosa: en P. Rahedor notari en nom de la
dita senyora regina prega a vosaltres molt reverends nobles e
honorables senyors queus placia per sa favor e bon spatxament
scriure al parlament ajustat en la ciutat de Valencia e encara
al governador ja dit que los fets de la dita senyora habents
per recomenats a aquella o son procurador facen
satisfer e pagar la dita sua assignacio ab les despeses: e a vostres
reverend e honorables missatgers que en los fets de la dita senyora
dejen fer aquella bona e continuada instancia ques pertany en manera
que la dita senyora puixe aconseguir ço del seu. Per
semblant vos placia scriure als jurats de la dita ciutat de Xativa
que li facen spatxar tant com a ells se pertangue la
pague de la assignacio dessusdita e li facen aquella
bona obra que puxen per los sguards dessusdits.
Leyéronse además otros dos memoriales, uno pidiendo
nuevamente la libertad de Beltran Amargós, y otro en que
Francisco Dezsoler pedía que le fuese confirmada la donación
de una galera, que le había hecho Pedro Torrelles en
remuneración de sus muchos servicios ; y se publicaron dos cartas de
los conselleres de Manresa, la una sobre los bandos de
Geraldo de Palou, y la otra del tenor siguiente:
Núm.
100. Tomo 16. Fol. 596.
Als molt reverends nobles e
honorables senyors lo parlament general de Cathalunya resident en la
ciutat de Barchinona. - Molt reverends nobles e honorables senyors:
Com per vigor de una crida feta novellament en la ciutat de
Barchinona que les blanques franceses no correguen sino a sis
diners e malla als quals eren stades tatxades per
lo senyor rey en Marti de gloriosa memoria segons appar
per pracmatica daquen feta sien grans questions
e debats entre les gents en aquesta ciutat sobre los contractes que
fan car los qui
han a fer pagaments volen que les dites blanques los prenen a
VIII diners axi com era acostumat en vida del dit senyor abans
e apres: e los creedors
no les volen pendre
sino a sis diners malla segons les dites tatxacio e
crida daquen fetes: e per aquestes coses los dits
contractes stiguen embassats e empaxats e los negocis
de les dites gents no puguen venir a deguda fi e los pobres majorment
sostinguen gran dan e dampnatge: on com nosaltres
duptem en quina manera a les dites coses se pusque
bonament obviar car aprovar improvar e aforar
o tatxar moneda es regalia anexa al princep del
qual a present som orfens: havem delliberat sobre les dites
coses consultar vosaltres reverends nobles e honorables senyors
supplicantvos nos vullats certificar e consellar que es
sobre les dites coses per nosaltres fahedor. E sia
reverends nobles e honorables senyors lo sanct Spirit en
vostra guarda. Scrita en Manresa a IV dies de març (1411). -
Los consellers de Manresa apparellats a vostre servey e
honor.
A vista de cuyo contenido se acordó que el arzobispo
y algunos otros del parlamento se avistasen con los conselleres de
Barcelona, para tratar del asunto que había motivado dicha carta.
Escribióse también al obispo de Gerona, a Bernardo
Avellaneda y al abad de Bañolas sobre las disensiones que
había entre estos dos últimos; y últimamente los promovedores del
parlamento propusieron que se adoptasen algunas medidas para impedir
que saliesen del principado soldados, caballos y pertrechos, como
sucedería con el ejército y armada que se estaban organizando en
Barcelona por órden y cuenta del papa (1): cuyo asunto se acordó
pasar a una comisión.
(1) No solo en Barcelona, sino también en otros
puntos estaba juntando tropas el papa Benedicto (Benenedicto
en el original). Así lo comprueba la siguiente carta de los
diputados:
- Al honrat e discret senyor en Johan Tinter
procurador e administrador dels castells e llochs quel General de
Cathalunya poseex en lo comtat Dampuries. - Sapiats
quel capita e consols de Cadaquers nos han
consultat per lur letra sobre la gent ques ajusta en Cadaquers
per affers de nostron senyor lo Papa si lacolliran
o no: a la qual responem que per contemplacio del dit senyor al qual
havem gran affeccio de servir lo quens plau que la dita gent acullen
donantlus vituales viures e necessaris que
mester hagen fahent lur capita si hi es e sino los caps dells
sagrament e homenatge de guardar mantenir e tractar lo loch per
manera que la fe e naturalesa del General hi sera defesa e
servada. Axi metex nescrivim a vos quens plau
que la dita gent sia acollida en la dita vila donantlus vitualles e
tot ço que hagen mester e si non hi ha quen façen venir
faent lo capita si bisbe es sagrament e si no es bisbe ell e los caps
los dits sagrament e homenatge: e plaunos que si altres coses
son necessaries de fer per seguretat e defensa del castell e de la
vila que les façats remetentho a vostra discrecio. Scrita en
Barchinona a XI dies dabril lany de la nativitat de nostre
Senyor MCCCCXI. - Los deputats del general de Cathalunya
residents en Barchinona. (Reg. de la Dip., trien. 1409, fol. 185).
Sesión del día 21.
Dióse cuenta de que en los días
en que no se había reunido el parlamento las comisiones habían
recibido varias cartas, a las cuales habían contestado, en uso de
sus facultades; y en particular una de la reina de Nápoles,
en que se decía que dentro de poco se hallaría en Narbona, y
acerca de su entrada en el principado, que antes de
verificarla lo consultaría con el rey y príncipes de Francia,
y obraría según estos le aconsejasen. Nombróse por último a Luis
de Aversó para ir en embajada a Mallorca, para dar
noticia del estado de este parlamento, y rogar a los mallorquines
que enviasen diputados al general de todos los reinos
que debería celebrarse muy en breve.
Sesión del día 26.
Acordóse señalar un salario fijo a todos los embajadores
que enviase el parlamento; y luego Antonio Rigau, procurador
de don Bernardo de Cabrera, presentó é hizo leer el
siguiente escrito:
Núm. 101. Tom. 16. fol.
606.
Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: per
haver pus clara noticia e millor entendre les singularitats o
part de la embaxada per part del molt noble mossen Bernat de
Cabrera a las vostras molt grans reverencies nobleses e
sabieses per Nantoni Rigau explicada les quals lo dit Anthoni
se havia retengudes a declarar dir e narrar per ordinacio del dit
noble e per certes rahons a certs de vostre consell pochs en nombre
elegint aquelles posar en scrits les ha posades segons se segueixen.
- Primerament que lo dit mossen Bernat morts los senyors reys
Darago e de Sicilia de alta
recordacio avisant que per alguns adherents benevolents e parents
dels rebelles a la corona Darago foraexits daquell regne per lurs
inormis et malvades rebelions en aquell regne comeses vomitaven e
escampaven algunes sintelles de llur injust proposit per les quals se
seguira gran flama de destruccio scandel e perdicio a la dita corona
daquell regne: considerat que lo major carrech venia al dit noble per
moltes rahons obmeses açi per causa de brevitat explicar e per ço
com son assats notas
e manifestas:
attenents que lo benavenir del dit regne o de la cosa publica era
cavalcar poderosament
per aquel: requeri e
supplica ab tota aquella humilitat e reverencia que poch la senyora
reyna relicta del senyor rey de Sicilia no constrastant fos declarat
lo offici de la dita senyora extinct que cavalcas per lo regne car lo
dit noble era content de acompanyarla e ferli tota honor e
reverencia: a que la dita senyora assenti: de que lo dit noble fon
molt content e alegre. E pensant que la exqucio del fet correspongues
al assentiment ordona de cavalcar: e quant vench a la jornada requeri
la dita senyora que cavalcas: la qual a consell dalguns dissenti e
desvia del dit acord de ques fora seguit notoriament perill de total
perdicio del regne damunt dit si no si fos provehit: per la qual cosa
a preservar lo dit mossen Bernat ab los standarts reyals de les armes
de Sicilia e de sent Jordi
ensemps ab mossen Colomar
de Santa Coloma
capita de la gent darmes ordona ab volentat de la dita senyora e del
dit mossen Bernat cavalcar poderosament usant de son offici per lo
regne damunt dit: lo qual fon plenament obeyt e acullit com a
representant la persona de lur rey e senyor e en aquell non e ell
fahent tots actes per son offici e en virtut de aquells esforçant e
conservant la senyoria honor e preheminencia reyal de ques segui gran
tranquillitat unitat e concordia en lo dit regne e foren los coratges
dels regnicols
quietats en sperar ab tota leyaltat adveniment de lur rey e senyor. -
Item que stant cavalcant lo dit mossen Bernat per la vall
de Matçora les terres de la
cambra de la dita senyora se foren arrencorades
contra ella cridant viva
lo re lo mestro justicieri e pachi
e aço per tal com ella havia feta donacio daquelles a alguns
familiars e consellers seus per obviar e resistir al dit mossen
Bernat dient que mes amara que lo dit regne se perdes que si per lo
dit mossen Bernat se conservas sostingues ne stigues en pacifich
stat: fon scrit al dit mossen Bernat que prestament anas en aquelles
parts: e aço entes lo dit mossen Bernat duptant de major
inconvenient prestament retorna en vall de Not
on les dites terres son situades: e essent lla aquelles li
respongueren en nom de officier de la casa Darago segons les altres
terres del domini havien fet: e complides les dites coses e portades
a deguda conclusio lo dit mossen sen retorna en la ciutat de Cathania
lexades les dites terres en pacifich stat e tranquilitat
e sens scandel algun. - Item que stant lo dit mossen Bernat en la
dita ciutat e la dita senyora en lo castell de la ciutat de Çaragoça
destreta fon raquest per los ciutadans daquella que anas en la prop
dita ciutat sino que ells se darien recapte. E lo dit mossen Bernat
dubtanse de don Ortal Dalago
qui en aquelles mars era ab una nau de jenoveses ana a la dita ciutat
de çaragoça on fon reebut obedientment per los dits ciutadans los
quals encontinent lo requeriren que posas siti
contra lo dit castell on eren recullits aquells qui se havien fetes
donar les dites terres qui tenien la dita senyora restreta e en lur
poder e que la delliuras e que fos a sa libera potestat: la qual cosa
lo dit mossen Bernat recusa en aquell cas no sabent la veritat del
fet jatsia creegues axi com creure devia versemblant que axi fos ço
es que forçadament fos detenguda e per aço scrivi a ella e rahonant
a altres de son conssell
per tals o semblants paraules. < Senyora: vos no sots
en vostra libertat ans sou
en mans de vostres enemichs e meus e axi exitsne car yo son content
de fer restituir a vos vostres terres e rendes e que los castells
stiguen en poder de persones comunes quils tinguen per la casa Darago
no fahentne pau ni guerra> e aço li fon offert per lo dit noble
moltes vegades segons apar per actes publichs e per translat de la
dita letra la qual es en loch ques pot mostrar: a que fon satisfet
per la dita senyora e alguns de son consell en certa forma la qual se
calle per raho de honestat.
E los pobles de la dita ciutat attenents aço ab gran instancia e
moviment posaren lo dit siti fahent moltes artilleries per haver lo
dit castell de ques usa contra voluntat del dit mossen Bernat car no
volie ni era sa intencio de posar setge contra la dita senyora mas
contra sos enemichs los quals eren dintre lo dit castell del qual la
dita senyora havia feta donacio a algun de son consell lo qual segons
es dit lo Xxen jorn de janer prop passat se tenía per ell e era en
custodia de companya sua. - Item ses segnit mes que los enemichs del
dit mossen Bernat ab favor de la dita senyora han corragut les terres
del domani manantsen besties e tallant mans lavant la vista e orellas
als habitants daquelles no contrastant que fossen assegurats e en fe
preses e robats mercaders cathalans los quals han fet rescatar e
noresmenys ses tenguda manera que tallaren a peces lo capita de la
terra de Nichossia la
qual lo dit jorn stava en mala disposicio. - Item que stant lo dit
mossen Bernat en la dita ciutat de Çaragoça alguns dels regidors de
la ciutat de Palerm qui al dit mossen Bernat havien fet e prestat
sagrament e homenatge de tenir aquella per la casa Darago han
arremorada
aquella tractans matrimoni de la dita senyora ab don Nichola
de Peralta a fi ques gitassen
la casa reyal e lo
dit mossen Bernat: dient moltes avols
paraules per animar lo poble entre les altres que los
cathalans haguessen rey per si
e ells per lli car lo dit don Nichola
era devallant
de la casa Darago: e
en aquesta error han provocats huy molts e hagueren mes si no fos la
potencia del dit mossen Bernat qui continuament hi soste hi prehica
la dita casa Darago: provehints los dits regidors que la dita senyora
fos transportada en la dita ciutat de Palerm
portautsho
a fi pensants que les terres de la dita vall li responguessen de que
han trobat lo contrari. Ço que sen es seguit de la mort de mossen
Nicholau Dabella et
altras
novitats assats es notori. E per totes aquestes coses ses descuberta
la intencio de la dita senyora reyna la qual lo dit mossen Bernat
fort a tart
creeguera sino per
los dits actes qui son seguits. - Item com encontinent que la dita
senyora fon en la ciutat de Palerm dona la ciutat de Cathania
a Calacago a la un
dels damunt dits e al comte Rigo Xifolo ço
que no podía fer ne devia: pero no contraste que scandalosament nos
proveesque en dan e destruccio de la dita casa Darago liberant los
presoners que lo dit senyor rey havia fet pendre: a que e a totes
altres coses lo dit mossen Bernat obvia ab tot aquell esfors
que pot. - Tots los scandels e sinistres damunt scrits se son seguits
per los moviments dels consellers de la dita senyora e rebellio de
Palerm es seguiran majors si provehit noy es degudament en special
per solemnes necessaries provisions axi de letres ara demanades com
de embaxades e en altra manera les quals si temps ha fossen fetes los
dits scandels e sinistres nos foren seguits. Perque molt reverends
egregis nobles e honorables senyors placieus de vetlar e provehir al
regiment e conservacio del dit regne en la manera dessus dita o altra
pus segura e util segons per les dites rahons se conve e la
necessitat requer. - Lo dit mossen Bernat avisant lo general
parlament de Cathalunya e altres en singular lexant moltes altres
novitats e innormes fets per tal com no seria digna ne honrosa cosa
venir en orella de molts en manera quey sia provehit segons es
request e per cessar infamia e blasme indegudament posats lla on loch
no han: offer lo dit noble de tot ço que seguit se sia entre la dita
senyora e ell estar a ordinacio del senyor rey de Navarra e del
general parlament de Cathalunya ensems ab los honorables consellers
de Barchinona e dels molt nobles mossen lo vezcomte de
Castellbo e don Roger
Bernat de Pallars: retengut
empero que davant dells se puxen posar clarament e nomenada e
distincta los affers segons son passats: e ultra aço per mes
abreviar lo dit mossen Bernat es prest de star a ordinacio e consell
del general parlament sobre lo fet del regiment daquell regne lo qual
prega e requer que prestament hi vullen provehir e consellar segons
es stat proposat per lo dit Anthoni o millor segons a la prudencia
daquell semblara fahedor perque aquel regne mils pus segurament e
sens scandel puixa esser preservat a la corona Darago conservat illes
e sens brugit e altre sinistre o a ordinacio daquella aquell a quis
pertangas. - Mes
avant vol lo dit mossen Bernat que sobre lo fet de la general
successio de tots los regnes e terres de la corona Darago sia
explicada sa intencio al general parlament la qual es aquesta: que
ell per conservacio de sa fe e naturalesa la qual extima esser tresor
singular e gloria a Deu e en aquest mon: no volent desviar de carrera
de virtut e justicia creent fermament que en semblant opinio son tots
los feels subdits de la dita corona de la qual opinio han reportat e
reportan
fins huy entre totes
les altres nacions del mon renom fama singular y corona de fe
inmaculada que vol e ha delliberat de tenir e haver sens comport e
favor de algun per rey e senyor aquell qui segons ordinacio del
senyor rey en Marti de gloriosa memoria sera per justicia decisit
e declarat esser rey e senyor: totes vegades es de intencio esser un
cor e un cors
e un voler ab lo principat de Cathalunya del qual es membre e en res
no desviar de aquel ne de justicia e aço sostenir fins a la mort. E
per aço mantenir offer al dit principat sa persona sa terra e tots
sos bens axi com a part qui nos vol de son tot en res departir.
Finalmente, Francisco Dezsoler presentó nueva solicitud para
que le fuese confirmada la donación de la galera que pedía.
Sesión del día
1.° de Abril.
Habiendo sido pocos los concurrentes, se
prorogó
para el día 4.
Sesión del día 4.
Compareció
Nicolás de Roncesvals,
embajador del rey de Navarra,
instando que fuese despachada la embajada a Sicilia; y luego Domingo
Sánchez, procurador de
Raimundo de Torrelles,
que se decía curador del infante don Fadrique,
presentó el escrito que sigue:
Núm. 102. Tom. 16. fol.
614.
Molt reverends nobles e honorables senyors: cosa es
assats passada en noticia de molts com lo senyor rey en
Marti de gloriosa memoria
legitima e habilita lo egregi don Frederich Darago
a la succesio del realme
de Sicilia: en apres
daquel li feu solemne donacio entre vius: e fetes les dites coses lo
dit senyor fo molt humilment e ab singular voler e affeccio diverses
vegades supplicat per los missatgers de Sicilia derrerament al dit
senyor trameses que fos sa merce quels volgues donar lo dit don
Frederich per menarlosen
al dit seu realme de Sicilia car aquella illa lo esperaba
ab molt escalfada e encesa naturalesa e devocio: e
huy segons los
ardits que hic son los sicilians havents entre les altres coses
memoria de la victoriosa cavalleria de lur natural e sobiran senyor
lo senyor rey de Sicilia pare del dit don Frederich tots jorns mes se
escalfen es ensenen en les dites naturalesa e devocio sperantlo en
rey e senyor daquell regne axi com los juheus
speren Mesies. E com
molt reverends nobles e honorables senyors per la malicia del temps
en lo dit regne de Sicilia entre grans homens hage grans e adversants
volentats les quals si per ministeri divinal e humanals provisions no
son redreçades o empatxades que no hagen exequcio porien facilment
portar aquell regne a irreparable destruccio: e es cosa molt
necessaria que aquells raigs de saviesa e providencia que hixen
daquest sanct parlament no tant solament mostren lur virtut en los
arduus e sobreponderoses negocis daquest regne mas encara en la
preservacio e bon stament del dit regne de Sicilia: perque com se
digue que prestament alguna gent darmes stranya daquest regne degue
passar en lo dit regne de Sicilia la qual cosa poria esser total
destruccio o final perdicio daquell regne lo qual es del dit don
Frederic: per ço en Ramon Torrelles cavaller et curador del dit don
Frederich notificant si ja certes no son les dites coses al dit
parlament ab la major instancia que pot e deu supplique que en o
sobre les dites coses vulle prontament e loabla
provehir havent si li sera plasent a memoria no tan solament lo
servey que sera feyt a Deu mas encara lo gran benefici del dit regne
e profit e utilitat del dit don Frederich qui per los glorioses e
virtuoses fets del dit senyor rey de Sicilia pare seu deu esser en
sos feyts amplament e bastant favorejat. E supplique lo dit mossen
Ramon que per descarrech seu placia al dit parlament que de la
present supplicacio lin sia feyta carta publica.
Además, en virtud
de una carta que se recibió del conde de Denia, acordó el
parlamento que en atención a los grandes servicios de don Jaime de
Prades, casado con una hermana de dicho conde, se encargase a los
embajadores que debían ir a Sicilia, e informarse de dichos don
Jaime y su esposa, y favorecerles en cuanto pudiesen.
Sesión del día
8.
A una nueva instancia de Domingo Sánchez para que le fuese
despachada la petición que había presentado el día 4, se le
contestó, que acreditase su poder y la pretendida curaduria
de Raimundo de Torrelles.
Sesión del día 11.
El acta
de esta sesión da cuenta de la presentación de los embajadores del
infante don Fernando, los cuales manifestaron lo que sigue:
Núm.
103. Tom. 16. fol. 620.
Quod intentio dicti egregii infantis
Castelle non est qualis asserta extitit per nonnullos intrandi regiam
ditionem corone Aragonis
pro interessendo personaliter ad parlamentum generale congregandum de
proximo per omnes regnicolas dicte corone regie pro videndo et
declarando jus successionis ejusdem: quinimo ejus intentio est
contraria videlicet non intrandi nec in dicto generali parlamento
personaliter adessendi. Verumtamen ubi aliqui ex competitoribus
intrare dictam regiam ditionem et adesse personaliter vel
apropinquare vellent in loco in quo dictum generale parlamentum
celebrabitur isto casu dictus egregius infans certificabat eso seu
eum quod ipse suo solito et condecenti statu faceret illud idem:
subjungens dictus ambassiator quod ad auditum devenerat pretacti
egregii infantis Castelle quod egregius comes Urgelli pro inducendo
ad suam opinionem et voluntatem modis inhonestis se apropinquaverat
ad civitatem Barchinone una leuca vel inde circa videlicet in villa
de Santboy et quod suspicione non caret fortiori bis et pluries ad
monasterium Vallis Domicellarum satis propinquum civitati Barchinone
in quo presens celebratur parlamentum quam practicam sustineri in
generali parlamento esset a justitie tramite alienum.
A esto
contestó el arzobispo, a nombre de todo el parlamento:
Núm.
104.
Quod intentio firmissima hujusmodi parlamenti fuit et
est vacare et intelligere circa justitiam dicte regie successionis
cum ceteris regnis et terris ejusdem rite debite atque juste sine
nota et lesione ipsorum fidei et naturalitatis: et quod non est
presumendum nec presumat dictus egregius infans nec ipsi
ambassiatores tu aliqui de parlamento presenti inductionibus cujusvis
competitoris seu aliorum naturalitate et fide quibus decorantur
desistant aliquali mundi subornatione
vel corruptione. Super alio autem capite quo dictus egregius infans
suam intentionem exprimit servandam in generali parlamento fui
responsum: quod parlamentum hujusmodi facta congregatione generalis
parlamenti credit quod providebitur taliter de tuitione securitate ac
honestate decentibus quod libere ut convenit tractabitur justitia
predictorum et providebitur utique equaliter super presentia vel
distantia personali competitorum quorumcumque.
Sesión del
día 15.
Tratóse de socorrer con algunas cantidades al valle
de Aran, para que pudiese defenderse de los del condado de Cominges;
pero
nada se resolvió, por haberse opuesto algunos a que el General de
Catalunya anticipase dichos fondos por vía de empréstito a los
albaceas del rey, a quienes tocaba aprontarlos.
Luego, con motivo de que los embajadores que tenía el parlamento en
Valencia, después de la concordia de este reino, habían pasado a
Calatayud, junto con los embajadores valencianos, y así se hallaban
en este pueblo doce enviados por Cataluña, se acordó que fuesen
llamados seis de ellos.
Sesión del día 18.
Después
de haberse leído ciertos capítulos sobre reforma y conservación
del General de Cataluña, formados por la comisión y definitivamente
aprobados en otra sesión posterior, se publicó la siguiente
carta:
Núm. 105. Tom. 16. fol. 629.
A la molt gran
saviesa de vosaltres certificam que segons havem entes algunes
persones han dites certes paraules incredibles
de nos en aqueix parlament a les quals nons curam respondre com
aquelles sien tals que per dos esguards responen en contrari a si
mateixes. Lo primer esguard si es que es notori que nos nons curam
tirar ne corrompre algun ne ja Deus nou vulle. Laltre esguard si es
que la leeltat
de la nascio
cathalana
ne dels
altres subdits
a la corona Darago
no sofferen ne permeten tractes illicits ne corrumpiments ne algun hi
pot res obrar sino sola veritat e leyaltat
en ells innada.
Perque molt affectuosament pregam e encarragam la molt gran saviesa
de vosaltres que en lo fet de la successio breument e segons devets
entenats usant de la leyaltat la qual es e sera perpetuament en
vosaltres de la qual indubitadament confiam. Dada en Sentboy
sots nostre segell secret a XVIII dabril del any mil CCCCXI. - Jayme
Darago.
- Jayme.
Sesión del día 20.
Tratóse solamente en
esta sesión del pago de salarios a varias personas y de algunos
otros asuntos de gobierno interior del parlamento.
Sesión del
día 22.
Después de haber prestado juramento Guillermo
Pedro Buçot
y Francisco
ça-Sala,
como jueces nombrados en los negocios del General de Cataluña, se
procedió a la lectura de las cuatro cartas que siguen:
Núm.
106. Tom. 16. fol. 635.
Als molt reverends egregis nobles e
honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya. - Molt
reverends egregis e honorables senyors: Aqui van los honrats Nandreu
de Viure
e en Johan
Barthomeu
patro de galea
portadors de la present informats largament de tots affers daquest
regne qui fins al jorn de huy sic son seguits e sen aporten translat
dels capitols qui son concordats fermats e jurats entre lo vezcomte
de Narbona de una part e lo governador del Alguer a mi axi com a
lochtinent de mossen P. Torrelles quondam de la altra. Perque molt
reverents egregis nobles e honorables senyors vos placia a las
paraules del dit Andreu
de Viure
e Johan Barthomeu les quals vos diran de ma part vullats donar
plenera fe e creença axi com si yo personalment vos ho parlava.-
Apparellat a vostra honor e servir. - Johan
de Corbera.
Núm.
107. Tom. 16. fol. 636.
Als molt reverends e molt nobles e
molt honorables senyors lo parlament general de Cathalunya resident
en Barchinona. - Molt reverends e molt nobles e molt honorables
senyors: Estant mossen P. Torrelles aci malalt sentintse ell
aprohismar
los seus dies e volent ell provehir que la gent darmes que al present
son en la present illa per minue de cap nols convengues de exir
sich
de la dita illa: confiant lo dit mossen P. Torrelles de les savies
maneres e bon comportament de mossen Johan de Corbera mes que dalgun
altre cavaller que en la dita companya de la gent darmes fos: jaqui
lochtinent sen de capita al dit mossen Johan de Corbera del qual molt
reverends e molt nobles e molt honorables senyors vos se dir que en
molt major offici que aquell es bastant de regir e aço per los bons
comports seus e axi com a savi cavaller que ell es: supplicantvos
senyors que al dit mossen Johan de Corbera vullats haver en tal
manera per recomanat que a ell sia honor e a sos amichs plaer: e que
los altres cavallers nagen bon eximpli e se esforcen en be servir com
sens falla ell es digne de tot be. Ades molt reverends e molt
honorables senyors no se als queus faça saber mas que si en nengunes
coses vos puch servir e complaure son prest a vostres manaments.
Scrita en Lalguer
a XXX dies de març. - Prest a vostres manaments. - Ramon
çatrilla
governador de Cap
de Lugudor
per lo senyor rey.
Núm. 108. Tom. 16. fol. 636.
Als
molt reverends e molt nobles e molt honorables senyors del parlament
del principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona. -
Molt reverends e molt nobles e molt honorables senyors: Sapia la
vostra molt gran saviesa que per les grans necessitats e perills que
tots jorns occorren en aquesta vila qui es del molt alt princep e
senyor lo rey e qui per aquell se
mante
es
soste
en aquest regne de Sardenya e mantendra a plaer de Deus contra tots
sos enemichs mentre vida haja per lo dit senyor sabent de cert que en
Genova
se fa gran armada de naus e de galeas: si havem delliberat de
trametre devant la vostra presencia en Guillermo
Cathala
lochtinent
de scriva de racio de casa del dit senyor rey en aquest Cap
de Lugudor
per missatger de aquesta vila per explicar e notificar a la vostra
molt gran saviesa les dites necessitats e perills e com lo mur de
aquesta vila ne es anat en terra per les pluges que aquest hivern ha
fetes largament informat per nosaltres e per ell mateix qui tot ho ha
vist a ull del mal qui sen pot seguir a gran minua
e deshonor del dit senyor e de
la nacio cathalana e aragonesa
e perdicio de nosaltres. Perqueus supplicam que per vostra merce hi
vullats fer tal provisio e tan presta com se pertany a la honor del
dit senyor rey e de les dites nascions
e prestament com sia perill en la triga. E placia a la vostra molt
gran saviesa de dar fe e creença al dit en Guillem
Cathala
e a ço que dira e explicara a vosaltres sobre les dites coses axi
com si nosaltres vos ho dehiem e que prestament lo façats aqui
spatxar. Scrita en la vila del Alguer a XXX del mes de març. - Los
vostres humils servidors qui humilment se comanen en vostra gracia. -
R. Çatrilla
cavaller e governador del Cap de Lugudor per lo senyor rey e los
consellers e prohomens
de la vila del Alguer.
Núm. 109. Tom. 16. fol. 637.
Als
molt nobles e grans barons e molt savis senyors los senyors del
parlament de Cathalunya. - Molt nobles e grans barons molt honorables
e molt savis senyors: Deguda reverencia precedent notificam a las
vostres nobleses e circunspeccions
que com per laut
de missatge que per vostra benignitat nos havets trames vos haguessem
no ha molt scrit que per la gran fretura
de passadors
e altres forniments
necessaris e per los matzems del senyor rey e dels altres
senyors de la illa los quals eren per la major part guastats e
per la gran antiquitat destruits e podrits nos convendria prest
trametre aqui un bon home daquesta universitat per demanar renovacio
e reparacio dels dits matzems hoc encara subvencio e
ajuda de ballasters soldats si lo cas lo requeria:
emperamor daço per la dita raho havem destinat o delliberat
trametre lonrat en Bernat Strany portador de la present
supplicant senyors a les vostres nobleses que per reverencia de Deu e
per vostra benignitat vos placia donar plenera fe e creença en tot
ço e quant lo dit Bernat curara explicar a les vostres prudencies
sobre les dites coses e en aquelles haverlo en tal manera recomanat
que nosaltres puscam obtenir nostra justa peticio. E en aço senyors
satisfarets al deute degut e nosaltres reportarho em a
singular gracia per la qual nos podets manar totes coses
possibles a nostra feeltat fer per honor e deffensio de la
casa Darago e de vostra circunspeccio. Scrita en Eviça
a XXXI de març del any mil CCCCXI. - De les vostres nobleses e
saviesas humils servidors e sotsmeses quis comanen en vostra
gracia los jurats e consell Diviça.
Leídas las
cartas que anteceden, los respectivos mensajeros ampliaron de palabra
los puntos de que en ellas se hace mérito; y sin pasar a otro asunto
se levantó la sesión.
Sesión del día 24.
Publicóse
nuevamente redactado el ordenamiento para la administración del
General de Cataluña (1), y terminada su lectura procedió el
estamento militar a la elección de loe dos individuos que le
correspondían para completar los seis que según aquella disposición
debían agregarse a la diputación del Principado.
(1) No se
inserta aquí, porque, como se verá más adelante, hubo de sufrir
posteriormente otra nueva corrección.
Sesión del día 27.
Dióse cuenta de la siguiente carta del duque de Berry,
presentada por Bernardo de Gallach.
Núm. 110. Tom.
16. fol. 646.
A noz trechers e bons amis les
gents del parlamant de Cathelongne. - Jehan filz
de roy de Françe duch de Barri e Damogue
comte de Poitou Destampes de Boloingne
Daungrie lieutenant de monsengneur le roy en ses
pais de Languedoch e duchie de Guienne a
nos treschers e bons amis les gents du parlement
de Castelongne salut. Treschers e bons amis: nous avons
entendu que de present vous estes asemblez pardela pour vaquer e
entendre de tout vostre povoyr a farre farre e administrer
bona rayzon e justice a celui auquel de droit apartendra e droit
appartenir la corroune Daragon. Donc treschers e bons amis
nous vous remercions bien affectuosament et avone a voz bones
leyautez e proudomies cele si bonne confiança que en bonne justice
vous haurets le bon droit de nostre tres chere e tres ame
meire la royne de Sicile e de nostre tres chier e tres ame
neveu mossengneur Loys son filz en bona
recomendacion: en quoy bonns freres vostro devoir e farets
a monsegneur le roy a nous touz dun sanch reyal e de la
mayson de Françe tresingulier et parfayt plair e a nostre
povoir ne souffretons que par gents darmes soit donne ou fait en pais
Daragon aucun serief ou donnatige. E pouere que nous avons
entendu que ung heraut este pardela e a fait certanis
sinistres ruppots nous vous certifions que cenamie este de nostre seu
volute e continuadament: et se aucimement pardela on voluoit metre le
bon droit et la bone justice de nostre dite mer e de nostre
dit neveu en delay et que bonement croyre ne pourrions nous
somes certanis que mon dit sengneur pendroit grat
despalaisance e metroit penne a garde son droit comme rayson
est et nous de nostre povoir et ne le pourrions bonnement soufir.
Tres chers e bons amis se cose voles que nous puissons vueyllez
le nous signifier e nos la ferrons de buen cuer et voluntiers.
Le sanct Spirit vous ait en sa saincte guarde. Escrip en
nostre ville de Bourges le IIIIme jour davrili.
- Bours (1).
/ Burges, Burgés, Burgués , como el segundo apellido del autor de Fórnoles: Braulio Foz /
(1) Trasladamos este documento con entera
conformidad al registro, y tal como debe leerse según reglas
paleográficas, prescindiendo de enmendar los muchos yerros
de que está evidentemente plagado, y que cometería el escribiente
al registrarlo, ya por no serle muy conocida la letra
francesa en que vendría escrito el original, ya por serle estraño aquel idioma. Al lector instruido le costará muy poco
el sustituir dommatge
o dommage a donnatige,
volonté a volute,
pour ce o parce a pouere, commandement a continuadament, etc.; pero
nosotros hubiéramos faltado a la debida fidelidad, si
hubiésemos presentado el testo con semejantes correcciones.
En algunas de las actas de este parlamento abundan tales
descuidos de los amanuenses; pero los hay en menor número en
la parte catalana o latina, crecen en la castellana,
y suben de punto en los documentos escritos en algún idioma estranjero. Aunque en las escrituras de la primera clase hemos
procurado despojar el testo de todos aquellos defectos accidentales,
como dice Capmany, que no son los que caracterizan el gusto de las
naciones, ni la corrupción literaria de tal siglo o tal reinado,
sino la torpeza o capricho personal del secretario o escribiente; no
nos hemos atrevido a tanto respecto de los instrumentos escritos en
idiomas estranjeros, ya porque, siendo más defectuosos,
hubiera sido necesario rehacerlos enteramente; ya también por no
esponernos a cometer nuevos yerros, al manejar y recomponer
una lengua que no es la de nuestro país ni de nuestros
tiempos: aun así presenta a veces suma dificultad el descifre y
traslado de papeles escritos en idioma estraño, porque falsean a
cada paso las reglas paleográficas, si nos es desconocido el
lenguaje, y si no podemos comprender el sentido, enlace y relación
de unos vocablos con otros. Sirva esta nota de advertencia general
para todos los traslados o copias de escrituras
continuadas en esta Colección.
Dióse después
comisión a Berenguer de Homs y a Guillermo Domenge
para que procurasen que el gobernador diese las órdenes oportunas,
prohibiendo la estraccion de caballos y armamento del
Principado.
Sesión del día 30.
Se abrió con la
lectura de una carta del gobernador del valle de Aran (Arán), en la que se
incluía y confirmaba el contenido de la que sigue:
Núm.
111. Tom. 16. fol. 649.
Als molt reverends e honorables
senyors los del parlament general de Cathalunya en Barchinona. - Molt
reverends e honorables senyors: humil recomendacio davant mesa sapia
la vostra gran saviesa que sobre les provisions que vosaltres senyors
havets feytes al noble en Franci Darill de la
capitanía e castellania daquesta terra ell nos ha scrit que no
regiría lo offici de la capitanía sens que vosaltres nol
soccorreguessets per la guerra que havem de gent o de diners per
soldadar gent: on senyors vos supplicam eus requerim que vosaltres a
ell o a nosaltres vullats socorrer iuersosament car siats certs que
james no haguem tan gran necessitat com ara car la gent de la comtesa de Comenge entra dimarts data de la present en la vall que eren mil D
de peu per pendre e stablir los passos e DCC rossins e III mil homens
de peu que deuen entrar apres que a dues legues son daci e ja hic
foren dies ha sino per un poch de mal temps que ha feyt de neus. E
sapiats que ha feyt fer gran apparell de viandes a dues legues daci e
de cordams per fer gins axi que nosaltres stam mitg desesperats car
no vehem pait vostres socors per moltes vegades queus hayam
supplicats ni -raquests axi com lons devets. E si ara als obs nols
nos fets quant siam afogats destruhits e hajam perdut co del nostre
nons ne caira fer e serem perduts per fauta de soccors: e per co ara
ab la present nos en desencarregam sobre vosaltres senyors que en cas
que en deffalliment de vostre soccors lo qual nos devets fer
nosaltres haviem a fer co que ja Deus no vulle cosa que volriem ne
deuriem que sia imputat a vosaltres e no a nosaltres car nosaltres hi
mostrarem nostre poder e leyaltat tant com poder nos i bastara. E sia
lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo lloch de Veylla
de la dita vall Daran a XXI de abril. - Los vostres humils
servidors los gentils e consols e altres prohomens de la vall de Aran.
Dióse además cuenta del
siguiente escrito:
Núm. 112. Tom. 16. fol. 650.
Lo
governador general de Cathalunya pervengut a sa noticia que lo parlament o alguns congregats en aquell en lo qual ell es president
axi com deu e pot esser encerquen alguns novells duptoses e difficils
partits no practicáis per los altres regnes los quals porien derogar
son offici e per conseguent als drets del senyor rey e porien
dificultar e allongar lo principal acte per que es lo dit parlament
ajustat e per conseguen la defenicio o declaracio de la
justicia de la succesio de la corona reyal: e aço sobre lo material
del jutge superior o president qui sera o deura esser sobre los cathalans dins lo dit regne Darago si lla seran congregats:
prega raquer e amonesta a tots e sengles del dit
parlament que sobre lo dit material observen mera justicia e raho
segons dret constitucions e usatges usos e capitols de corts e
vies juridicas e claras no obscures ni difficils per
les quals pogues esser derogat a la preheminencia del dit son offici
ne drets del rey ne puxen engendrar scismes divisions
o scandols: offerintse tant com toquara a ell o a sa
persona esser content de justicia ab persones sufficients e no
sospitoses significant a tots generalment que en los procehiments
fahedors e cloure dels actes e en les interposicions dels decrets on
sia lloch ell observara les regles de justicia. E ab la present
inhibeix a tots e a quescun de fer lo contrari. E la present
cedula mana esser inserta en lo proces del parlament e per quiscun
dels notaris presents esserna feta carta.
Sesión del
día 2 de mayo.
Se levantó sin haber discutido ni resuelto
ningún asunto, por no haberlos preparados.
Sesión
del día 5.
Leyóse un escrito presentado por Rogerio
Bernardo de Pallars a nombre de un gran número de barones,
caballeros y gentilhombres de su partido, alegando contra el conde
de Cardona y los de su bando, que la elección de presidente
para el futuro parlamento general de todos los reinos debía
recaer en un oficial real superior; conformándose con
encomendar al arbitrio de Guillermo de Vallseca la resolución
de ese debate, y con que fuese Alcañiz el lugar señalado
para la reunión del dicho parlamento. Dióse después cuenta de la
siguiente contestación dada al escrito presentado por el gobernador
de Cataluña en sesión de 30 de abril.
Núm. 113. Tom. 16.
fol. 654.
Lo parlament general de Cathalunya lo
qual munit de loable costum per conservacio e redreçament
de justicia comuna deffensio e altres coses concernents servey
de Deu honor e be de lur princep e rey
profit de la cosa publica se es per tots temps passat e en lo present
com li ha plagut induhit per urgent necessitat del
publich per antiquada libertat ajustat sens algun
president sofferints lur ajust degut e rahonable los reys e
princeps passats de memoria racordabla ne es stat per los dits
senyors e reys e menys per algun official nom de presidencia usurpant
empatxat congoixat ne vexat ans francament e delliure
lo dit parlament per voler propri ha entes en tot bon
spatxament dels affers concernents lo be publich
segons dessus es toquat e axi es practicat sens
reprehensio tengut e indubitablament observat tostemps
conservant degudes honor e reverencia a lur rey e princep e
apres mort a lur imperi sens tot palliament e affeccio
no deguda oblidat tot lur propri profit: e pren assats carrech
e gran lo portantveus de governador en lo principat
de Catalunya que del dit parlament lo qual zela ab
clara intencio e sencera desija e vol be e favor de la
corona reyal Darago o drets de aquella ha scrit o dictat e en lo
dit parlament fet legir lo contrari com semblants actes segons
son en la dita scriptura mencionats no sien stats son ne seran per
gracia de nostre Senyor per lo dit parlament cogitats ni
pensats ans de la mort de lur princep e rey ença continuadament ha
entes en los preparatoris de la successio encercant ab gran
suor e treballs tots bons honests licits remeys e deguts que
puxen a vera cognicio de lur rey e senyor pervenir: e en tot
procehiment toquant lo dit cas de successio ab neta pura leyal
natural e vera intencio ha haud ha e haura nostre Senyor Deus
mijançant constant ferm e immutable proposit a
justicia e de aquella no ha un pas desviat ne fara ab la gracia de
Deu per avant. Ne encerque segons se afferme
difficils remeys ne obscurs mas clars nets no tachats
per desordenades affeccions exillant tots mijans
torbatius desviant tota specia de scandol ab
grans missatgeries affanys e despeses los discordants retornats en
carrera de pau. E daço es stat fins açi es e sera tant
com sia ab la gracia de Deu congregat pregat raquest e
amonestat lo dit parlament per ignada naturalesa e leyaltat
ferma intencio e sencera e daço no ha sperat ne spera esser pregat
amonestat e menys raquest per algun com lo voler e inclinacio
natural mouen ordonadament e deguda lo dit parlament a
justicia pau be e honor de lur rey e senyor e profit de la cosa
publica del dit principat. E ab aço no freturen ne han
freturat tro aci ne freturaran Deus volent fins entant com al
dit parlament sera vist esser necessari los actes del dit parlament
daci avant de algun decret o auctoritat del dit portantveus de
governador com los fets ne actes de corts o parlaments no sien
acostumats esser per algun official decretats. E ab aquests sencers
clars purs nets motius e voler enten lo dit parlament anar avant en
los actes per venir a clara e vera conaxença de lur rey e
senyor necessaris postposant tots affers e contra los torbants
desviants o per propris voler e ambicio de honor e affeccio
empatxants fara tot esforç ab remeys deguts justificats acostumats e
permeses fins a extrem de poder e no stara per inhibicions indegudes
de exequir son just juridich e rahonable proposit: com
la naturalesa e leyaltat dessus dites a encercar e coneixer
lur rey e senyor nos adormira per nulles e injustes
inhibicions empatxaments o qualsevol altres
difficultats de les quals los inhibints e empatxants jatsia
inutilment porien esser represes degudament e per aquell qui
deura castigats la qual scriptura e les coses en aquella contengudes
per satisfaccio de la cedula offerta per lo damunt dit portantveus de
gobernador raquer lo dit parlament esser continuada a la fi de la
dita cedula denegades totes e sengles coses en aquella contengudes
com sien nues e vacues de veritat parlant ab la
reverencia e honor ques pertany e no proceesquen de justicia ne raho:
dissentints a la inhibicio indiscretament consellada
nullament e injusta e contra lurs libertats attemptada.
E consella lo dit parlament al dit portantveus de governador
que dege regir be e loablament son offici esquivant
mals sinistres e mijans los quals puxen induhir algun
scandol scisma divisio o empatxament al acte de la
cognicio de nostre rey e senyor e daquiavant se
degue de semblants axi inordinats procehiments
abstenir e leix e permeta franchament e
delliure segons pot e deu e ha acostumat fins açi lo dit parlament e
enten a fer per avant procehir en sos actes. Protestant lo dit
parlament contra lo dit portantveus e sos bens si contra fara e
contra los consellants a aquell primerament de la infraccio de
lurs libertats e franqueses e de tots dans
sinistres e scandols los quals se puxen per los dits
enantaments e empatxaments subseguir e de tota turbacio
e desviament los quals puxe encorrer per los contraris
enantaments e desviant del dit consell lo acte de la successio
o articles pertanyents a aquella. E com lo dit portantveus haje
manat als notaris entrevinents en lo dit parlament que
continuassen la dita scriptura per ell donada en lo proces del
dit parlament axi com pot e deu mana e inhibeix als dits
notaris que la dita cedula no continuen en lo dit proces del
qual lo dit parlament es corp e maestre e lo dit
portantveus no sen deu ne puxe entrametre
en alguna manera.
Sesión del día 7.
Los brazos
eclesiástico y real, a los cuales se adhieren el conde de Cardona y
sus parciales, presentan su respuesta al escrito del de Pallars,
leído en la sesión anterior.
Sesión del día 9.
En
este día volvieron a tomar asiento en el parlamento los embajadores
que habían regresado de Valencia. Después de haberse tratado del
pago de varias cantidades a distintas personas, fue leído un breve
escrito presentado por el conde de Cardona y firmado por muchos de su
parcialidad, aprobando la respuesta dada a Rogerio Bernardo de
Pallars por los estamentos eclesiástico y real. Alberto
Çatrilla presentó también un escrito firmado por un gran
número de caballeros y hombres de paraje, en el que se aprobaba la
respuesta dada por el parlamento a las pretensiones del gobernador de
Cataluña, y la que dieron los estamentos eclesiástico y real a la
cédula de Rogerio de Pallars. Se procedió finalmente a publicar los
nombres de las seis personas que debían agregarse a la diputación
del Principado, y resultaron elegidos el arzobispo de Tarragona y
Guillermo Carbonell, por el brazo eclesiástico; el conde de
Cardona y Berenguer de Homs, por el militar; y Guillermo Oliver
y Pedro Grimau, por el real.
Sesión del día 12.
Francisco Bertran y algunos parciales suyos
presentaron un escrito, adhiriéndose a lo manifestado por Alberto
Çatrilla en la sesión del día 9. Leyóse también una cédula del
vizconde de Castellbó, en la que se conformaba con que el
futuro parlamento general se celebrase en Alcañiz, y
con lo que fuese de derecho en cuanto a la presidencia del
mismo. Por último se leyó un memorial del castellano de
Lexas, en el valle de Aran, en el que pedía se le
socorriese para poder resistir a los ataques de los de Cominges,
y que le fuesen reintegradas las cantidades que hasta entonces había
gastado para la defensa de aquel castillo.
Sesión del día
14.
Abrióse con la lectura del siguiente escrito:
Núm.
114. Tom. 16. fol. 676.
Lo governador general de Catalunya
attenent que la resposta assats inutil per alguns del parlament feta
a la cedula per ell per conservacio dels drets del senyor rey e de
son offici donada es fort impropria no volent donar loch
a disceptacio ni a lagui dels negocis de que es la
principal intencio la qual per ventura alguns capten e desijen
denegada la dita resposta tant com sia o esser pogues perjudicant
als drets del dit senyor e a son offici e preheminencies daquell
reservant e salvant al dit senyor e a si la resposta pus longa
e provisions fahedores en son cas e loch: esta e persevera en totes e
sengles coses en la dita sua primera cedula contengudes manant als
notaris que la present inserten en lo proces del parlament qui es
proces reyal e guarden que serven ço quels es injunct
en lo atorgament de la auctoritat a ells comesa
no contrastant qualsevol manaments difformes e freturants de
subsistencia alguna fets per qualsevulle persones privades e
qui jurisdiccio no han alguna.
Presentóse después en el
parlamento el conseller de Barcelona Juan Dezpla, para pedir
que se adelantase el negocio de la sucesión, hallándose la ciudad
dispuesta a hacer para ello los mayores sacrificios. El conde de
Pallars y sus partidarios presentaron otro escrito en el que
designaban al gobernador de Cataluña para presidente del
futuro parlamento general; y últimamente se publicó también
una cédula presentada por varios donceles, manifestando adherirse a
lo espuesto por los brazos eclesiástico y real en sesión del
día 7.
Sesión del día 15.
Después de haberse
leído una cédula de Rogerio Bernardo de Pallars, en la que se
rebatía la contestación dada en el día 7 por los estamentos
eclesiástico y real; se dio cuenta de la siguiente
protesta.
Núm. 115. Tom. 16. fol. 683.
Lo parlament vista la
cedula offerta e feta legir en aquell lo jorn
prop passat per lo governador o portantveus dissent e contradiu en
aquella tant com es vista esser contra les libertats usos
e costums del dit parlament e sta e persevera en les
resposta requesta e protestacio fetes al dit governador
o portantveus e en lo consell a ell dat tant com
sguarden les dites libertats e prerrogatives del dit
parlament les quals per exemplis dels reys passats de
memoria gloriosa deu lo dit governador o portantveus ad unguem
servar et tenir e per sinistres informacions e nues
de veritat no derogar a aquelles. E si a Deus plaura lo dit
(it en el original) parlament de sos procehiments fins
aci fets e per avant mijançant la gracia de Deus fahedors
bons leyals e vertaders retra bon compte
davant lur rey e senyor: e dissent lo dit parlament del
manament fet als notaris de les condicions per lo dit governador o
portantveus tant com sie contra libertats e costum de
aquell. La qual replicacio requer lo dit parlament esser continuada a
la fi de la dita cedula e en lo proces e feta e liurada carta
publica com len vulle.
Alberto Çatrilla presentó
después un escrito pidiendo al parlamento que se restableciese la
concordia y se procediese adelante en el negocio de la sucesión.
Tomó luego la palabra el
arzobispo de Tarragona, y de su
discurso da razón el acta en estos términos:
Núm. 116.
Tom. 16. fol. 684.
Postea reverendissimus dominus
archiepiscopus Terracone nomine totius parlamenti et
ordinatione ejusdem dixit effectualiter quod ex eo quia super
electione et nominatione presidentium loci et castellanorum
qui in generali parlamento esse debent parlamentum
hujusmodi quibus viis et cum bona unitate posset procedere multum
vaccaverat tandem discussis variis rationibus et motivis super hiis
habitis nunc per Dei gratiam parlamentum jam dictum per actum
solempnem parlamenti quod inde faciebat ad faciendum electionem et
nominationem presidentium castellanorum et loci
nominabat et publicabat decem et octo personas quorum nomina
sic se habent: reverendissimos in Christo patres et dominos Petrum
archiepiscopum Terracone Galcerandum
urgellensis Alfonsum
vicensis ecclesiarum
episcopos Jacobum Sancti Cucufatis
Bernardum Sanctarum Crucum
Arnaldum Sancti Johanis de Abbatissis monasteriorum abbates nobiles
viros et honorabiles Johannem comitem Cardone Raymundum vicecomitem
de Perilionibus Rogerium de Montechateno Berengarium de
Hostalrico Dalmacium Çacirera milites Azbertum Çatrilla
domicellum Guillermum Oliveri et Bonanatum Petri
Barchinone Gondisalbum Garridelli Dertuse Johannem de
Ripis Altis ville Perpiniani Matheum Ferrandelli
Villefranche Penitensis et Bernardum de Perarnau ville Berge
sindicos et procuratores. Dans et concedens dictum parlamentum
nominatis proxime decem et octo personis plenum posse
concordandi nominandi et eligendi locum personas presidentium et
castellanorum dicti generalis parlamenti cum plenitudine potestatis
usque ad totalem effectum negotii cum omnibus et singulis
incidentibus dependentibus et emergentibus ex eisdem.
A
consecuencia del anterior discurso, manifestó también el arzobispo
que cualquiera que tuviese a alguno por sospechoso para presidente
o castellano lo declarase a las diez y ocho personas
nombradas; pero el de Pallars y los suyos protestaron de
todo lo acordado. Finalmente el síndico de Barcelona Francisco
Burgués requirió por escrito a estos últimos para que
desistiesen de su temeraria oposición, adhiriéndose a todos los
demás brazos del parlamento.
Sesión del día 19.
El
vizconde de Castellbó presentó un escrito, en el que exhortaba a la
concordia a los del parlamento, y proponía que se confiase a los de
Aragón y Valencia la decisión de los debates sobre
elección de lugar castellano y presidentes
para el futuro parlamento general; y Bernardo de Gallach
a nombre de la reina Violante, pidió que fuese leída una
cédula en que se reiteraban las recusaciones que dicha reina tenía
ya alegadas en otros escritos anteriores.
Sesión del día
22.
A poco de haberse reunido los del parlamento levantaron
la sesión, sin haber discutido ni resuelto ningún asunto.
Sesión
del día 23.
Después de haberse dado cuenta de algunas
peticiones, se leyó el escrito que sigue:
Núm. 117. Tom.
16. fol. 695-
Lo parlament general del principat de Cathalunya
vistes les raquestes e protestacio darrerament offertes
per en Bernat de Gallach affermantse trames ab
special manament per la molt alta senyora reyna dona
Yoland al dit parlament: respon a les dites cedules e raquesta
quel dit principat de Cathalunya per sos drets e usos antichs
de tant temps ença que memoria de homens no es en contrari ha
acostumat que en aquell son admeses los prelats e los capitols de les
seus cathedrals o lurs procuradors e tots los magnats
nobles e cavallers e homens de paratge e
sindichs de ciutats e viles e lochs
reyals del dit
principal de Cathalunya sens que algun pus vingue en temps e
forma covinents non es foragitat molt menys en aquest cas axi
com qui toque a la leyaltat e naturalesa de quescun
poblat en lo dit principat de Cathalunya se deuen foragitar
del parlament persones qui han acostumat en aquell entrevenir
si donchs no en los casos on se practicara de algun interes
lur propri: e jatsia en la dita cedula e altres offertes per lo dit
Bernat de Gallach se allegue que alguns qui son procuradora de la
senyora comtessa Durgell major de dies e de don Johan
frare del comte Durgell e altres qui son domestichs
e vassalls del dit comte qui preten haver dret en la successio
del regne Darago entrevenen en lo dit parlament e quen deuen
esser foragitats: pot pensar quescun de savia pensa que ab
major vincle e pus fort quescun poblat en lo dit principat es tengut
a aquell qui per justicia es nostre rey e senyor que no algun altre
senyor de qui sia vessall per raho de feu o daltre benefici e metres
al present on nos tracte principalment de la justicia de la dita
successio examinar quals son afeccionats als uns et als altres. Dels
dits competitors seria difficultar dilatar et dampnosament
prorogar lo fet en tant que apenas poria hom
pervenir a la general congregacio on se tractara ab la ajuda de
nostre Senyor ab bona concordia de la justicia de la dita successio
es provehira a profit e honor daquell qui es nostre dreturer
senyor e de tota la sua cosa publica: e pot pensar quescun que
en examinar la dita justicia no sera admes algun de qui ver semblant
se puxe presumir quen haja affeccio deshordonada
ans seran si plaura a Deu persones discretes e tements Deu de
que tots los regnes e terres de la corona Darago viuran sens tot
scrupol. E si en aquests preambols de la justicia quis
tracten en aquest parlament de Catalunya haura alguna persona que per
affeccio desordonada vulle alguna cosa favorabla a
alguns dels competitors de la corona reyal Darago e
desfavorabla a altres dels dits competitors confia lo dit
parlament que en universal e en tots sos membres es tant just e tant
just que mala intencio no li poria esser celada que ab
la ajuda de nostre Senyor foragitara aquella intencio e ço
que sera millor e pus rahonable a tots los competitors
admetra: e maravelles lo dit parlament com se afferme ques
proceeix en discordia en lo dit parlament car lo dit parlament
ço que ha enantat ha fet ab bona concordia general jatsia en alguns
actes algunes persones singulars hajen contradit la qual contradiccio
particular no pot ni deu empatxar ni difficultar tan gran e
tan necessari e tan comu benefici com se tracte en aquest parlament:
offerintse lo dit parlament que tota vegada que li occorrera altra e
pus justa provisio sobre los dits affers e coses raquestes
vistes les pratiques en corts e laments antigament observades
sens alguna lesio daquells fer e complir ab consell dels doctors e
juristes del dit parlament e altres antichs pratichs en
semblants affers ço que dege e sia al dit parlament pertanyent
dissentint a totes e sengles protestacions e altres coses en la dita
cedula contengudes tant com sien vistes desviar de les
pratiques e libertats del dit parlament etc. E la
present resposta vol lo dit parlament esser insertada en lo proces de
aquell e continuada a la fi de les dites raquestes appart si len
volran esserne feta una e moltes cartes per vosaltres
notaris.
Dióse después cuenta de una cédula de Bernardo de
Pallars y sus adictos, con la que manifestaban adherirse a lo
propuesto por el vizconde de Castellbó en la sesión del día 19, y
de una protesta de los mismos partidarios contra el nombramiento de
las diez y ocho personas elegidas en sesión del 15. Seguidamente se
leyó una carta del obispo de Lérida, en la cual daba noticia de que
continuaban aun las facciones en aquel territorio, culpaba de
ello en gran parte a los oficiales reales, y pedía el competente
remedio. Por último fue leída la contestación de los brazos
eclesiástico y real a la réplica que el de Pallars les había
presentado en la sesión del día 15.
Sesión de día 27.
Abrióse con la lectura de un nuevo escrito de Bernardo de
Gallach, procurador de la reina doña Violante, en el que rebatía la
contestación que le había dado el parlamento en el día 23.
Pasóse
después a dar cuenta de una petición presentada por Guillermo
Catalá, enviado por el gobernador del cabo Lugudor,
consejo y prohombres de la villa de Alguer, en la que
suplicaba que fuese socorrida la isla de Cerdeña. Compareció
también Jaime Pelegrí, enviado por el parlamento de
Valencia, y presentó sus credenciales; y luego fué leído
el siguiente escrito:
Núm. 118. Tomo 16. fol. 710.
Lo
parlament general de Cathalunya vistes tres cedules offertes la una
per lo vezcomte de Castellbo los nobles Roger Bernat de
Pallas vezcomte Dilla e altres en la dita cedula nomenats
diu e respon: que jatsia lo parlament del principat de Cathalunya
rahonablament e deguda attesa la unitat fraternitat e amistat
les quals son entre los regnes Darago e de Valencia e lo dit
principat dege dels dits regnes ab tota indubitada seguretat confiar:
empero considerades les coses seguents: primerament la notoriament
irrahonabla contradiccio dels dits contradients e lo
pervenir al general parlament per veure nostre rey e senyor
empatxants per la eleccio de oppinio singular desviant de lur tot
integral cerquant vies difformes a tota unitat e
concordia: segonament la leyaltat e cuyta dels actes en
lo present parlament fahedors en los quals tot cuytar es
tardar segons los missatgers del dit parlament notiffiquen
incessantment per lurs
letres: terçament lo consell dels solempnes
doctors juristes nomenats en major part per les condicions los quals
son stats desviats de la dita lur oppinio singular per la qual nos
mostran ab la honor ques pertany seguir mes voler e
affectada dilacio que justicia o raho: quartament la gran
unitat de les dites condicions ço es de la esgleya
universitats reyals abdues parts e mes de la condicio
militar desijants en scrits per intencio e de fet procehir en
los actes los quals necessariament e dins breu temps son en lo
dit parlament fahedors: quintament la gran e a ull quis mostre
dilacio en lo partit mogut per los contradients com fermar compromis
lo dit parlament ab los dits discordants en persones
axi luny daquest parlament e esperar la fi es per gran temps
differir lo acte de la successio lo qual mereix segons
dessus es toquat gran celeritat e expedicio dins breu
temps e vege lo studios diligent com lo
compromis o partit offert fos finat apres lonch
temps atteses les circunstancies del dit cas si convendria lo
dit parlament procehir en los altres actes spatxadors en lo dit
parlament en avant necessaris ans del dit general parlament e
que convendria semblant e major detenir: la qual dilacio axi
gran e prevista seria desviar del bon spatxament comunament desijat:
sextament parlant ab la dita honor la obstinacio e perseverant
contradiccio dels dits contradients los quals ans de algun acte per
lo dit parlament apres lur contradiccio fahedor foren per lo dit
parlament raquests e sollicitats a tot be de concordia
e unitat segons appar per auctentica scriptura a la qual son
diffugits fins açi e diffugen si donchs lo dit
parlament no seguis lur oppinio singular: setenament
lo mes descubert voler de perseverar en lur oppinio dels dits
contradients com lo dit parlament per alguns mogut e en altra manera
desijant unitat e concordia per algunes notables persones
zelants a tot be comu dels affers ha fet sollicitar
suscitar e instar los contradients que lur indeguda contradiccio
postposada se volguessen a lur tot aunir e ab
aquell en los actes fahedors rahonablament
procehir e aquells tot aço menyspresat en lurs oppinio e
contradiccio perseveran unitariament per la gran confiança la qual
han los altres regnes e terres en lo bon spatxament de aquest
principat. E crehen indubitablament confiants que dins
fort breu temps lo dit principat sia ab ells en
lo general parlament e seguint lo partit offert
es de la dita bona et sana oppinio desviar per les quals
contradiccions e altres per lo proces del dit parlament en altra
manera notorias e a
tot lo mon manifestes e per dret comu fulsit de bones
pratiques en corts e parlament e uberts pus que als dits contradients
singulars no volent ni podent pus avant lur contradiccio e oppinio
singular ab cauta e axi perillosa dilacio supportar ni
participar en lur carrech ha convengut procehir en
avant: e presents los dits contradients los quals sens tot orde
voler propri seguint sens lo dit parlament procehint ordonadament
e deguda ab sana sencera vera natural intencio e constancia
elegi XVIII persones les quals en veu e per auctoritat
del dit parlament procehissen avant en los articles
necessaris al general parlament les quals XVIII persones ab la gracia
de Deu han procehit e procehiran ab aquella matexa
gracia en avant fins a deguda fi dels affers segons es dit comanats:
los quals actes per aquelles XVIII persones en nom del dit vertader
e indubitat e no abusiu parlament fahedors hajen per
ferm los dits contradictors que son e seran actes ferms
juridichs e stables no nulles ni injusts segons es per
ells allegat e no seran pas per ells singulars ne per
altres en alguna plaça morduts tocats ni per algun mija
pessigats ans se tenguen per dit que axi com a legittims
justs e constants e del dit vertader e indubitat parlament devallants
procehiran e dins breu temps no sens gran carrech dels dits
contradictors portaran fruyt degut a lahor e gloria de
nostre Senyor Deus honor de nostre ver Rey e senyor qui sera e
be de la cosa publica universal dels dits regnes e terres: e los dits
contradictors stants en lur contradiccio segons dien cerqueran
compromis: e es be ver que lo dit parlament mostrara a la fi sos
bons actes los quals son fins açi en present e seran per
avant loablament procehits e los quals son concordes a la
exortacio feta per lo molt alt senyor e rey nostre quondam de
memoria recordable. E si los contradients han be vistes les rahons
monicions e raquestes fetes per lo dit parlament
aquells conexeran clarament que los actes de fet no son
desviants del scrit: pot esser que no sien al voler e oppinio
dels contradients dessus dits concordants o sien
per ells mal enteses. Perque lo dit parlament stant e perseverant en
ses respostes e actes de aquell degudament e ab tota concordia jatsia
alguns singulars contradients procehints a cautela sobrehabundant
convide insta sollicita raquer e amonesta los dits
contradients que lur indeguda contradiccio oblidada se vullen
acostar a lur tot e als en nom del dit parlament e daqui avant
fahedors: en manera que ab tota unitat et concordia per lo dit
parlament desijada e per los contradients fins açi ab alguna
cercada occasio desviada puxen anar al dit general parlament e
procehir en avant en lo cas principal. En altra manera protesta
primerament del gran lagui lo qual per ells als actes fets e
fahedors per lo dit parlament necessariament per lur contradiccio es
donat fins açi e per avant se dara e de tot cas desviaments
inconvenients o sinistres los quals per les dites contradiccio e
dilacio puxen al cas principal de la successio provenir e que puxe
esser carregat als torbants e per voluntaris mijans lo
dit cas differints. E de tot dampnatge e despeses los quals e
per missatgeries e en altra manera lo general de Cathalunya ha
sostengut fins açi e per avant sostendra: la qual
cedula raquer lo dit parlament esser continuada per vos notari en lo
proces del dit parlament e apres de les dites tres cedules dessus
dites e a ell etiam feta e liurada carta publica quant
lan vulle.
Leído el escrito que antecede, tomó la
palabra Alberto Çatrilla, para instar que se compusiesen
definitivamente los asuntos del arzobispo de Urgel y conde
de Pallars, por estar próxima a espirar la tregua que ambos
habían firmado. Tratóse después del pago de algunos salarios, y
entre ellos del que expresa el acta en estos términos:
Núm.
119. Tom. 16. Fol. 713.
Denique honorabilis Jaufridus de
Ortigiis legum doctor ex onere comissionis de hiis sibi facte
retulit in dicto parlamento quicquid collectum fuerat per honorabilem
Berengarium de Ulmis militem Bonanatum Petri decretorum
doctorem Barchinone et Matheum Ferrandelli Villefranche
Penitensis sindicos et ipsum relatorem super tempore et
laboribus et aliis eorum circunstantiis sustentis et sequtis per
illas quatuor dominas assignatas et electas ad custodiam
illustrissime domine Margarite illustrissimi domini regis
Martini ultimo defuncti relicte: et tandem audita dicta relatione
parlamentum taxavit pro predictis dictis quatuor dominabus
quinquaginta florenos auri de Aragonia eis solvendos et
distribuendos inter omnes dictas quatuor dominas ad cognitionem et
arbitrium dictorum honorabilium Jaufridi de Ortigiis
Berengarii de Ulmis Bonanati Petri et Mathei
Ferrandelli: pro quibus quidem centum quinquaginta florenis
tradendis superius proxime nominatis ratione prefixa statim per
dictum parlamentum fuit mandata cautela.
Sesión del día 30.
Autorizóse a la comisión de los veinticuatro para
elegir a algunos jurisconsultos, pagados de fondos del General,
con quienes pudiese asesorarse en los negocios que tuviese que
resolver. Acordóse además en este día espedir órden
para que el General pagase 11.000 florines, que se concedían
en préstamo a los albaceas del rey don Martín, y 4.000
florines, que debían destinarse para el flete de tres o cuatro naves
que habían de conducir la embajada a Sicilia.
Sesión del día
3 de junio.
Compareció en el parlamento Pedro Margall,
enviado por los embajadores en Aragón para esplicar
los negocios de aquel reino. Dióse cuenta también de una nueva
réplica de los disidentes del brazo militar a la cédula del
parlamento leída en la Sesión del 27; al paso que Juan de
Altarriba y algunos manifestaron por escrito su adhesión a lo
acordado por los estamentos eclesiástico y real. Finalmente se hizo
mérito de haber los embajadores de Francia enviado un
escudero a la condesa de Cominges para que cesase de
hostilizar al valle de Aran.
Sesión del día 8.
Se
abrió con la lectura de las dos cartas que siguen:
Núm.
120. Tom. 16. fol. 723.
A los reverendos padres archiepiscopos
e episcopos e a los condes e richos homens e nobles mis
bien amados e al governador e cavalleros del principado de
Cathaluenna. - Reverendos padres e amigos archabisbos e
episcopos yo el rey de Castiella e de Leon vos enbio
mucho saludar et a vos los condes e richos omes et
nobles e mi bien amados e mucho honorables e sabios e
discretos barones e governador e cavalleros e cibdadanos del
parlamento del principado de Cathaluna aquellos que mucho amo
e precio et pera queen mucha (mncha)
onra e buena ventura quesiere: sabet que yo
considerand la grand leyaltança e noblesa
e fidelitat que los vuestros e los de essos regnos
de la corona de Aragon siempre acataron e guardaron en las
successiones que los reyes passados de essos regnos que
hayan sancto parayso onde yo vingo
ovieron a ellos et en commo el rey don Martin mi
muy caro e muy amado tio que Dios perdone se passo
desta presente via ab intestado et en
commo el infante don Ferrando mi tio e mi tutor et regidor de
mis regnos sea ell pariente mas propinque varon
al dicho rey mi tio e ell que mas claro e maior drecho
ha a la succession dellos segund ya del
negocio sots bien certifficados: por ende confiando en
la vuestra grand noblesa et que sots tales personas que
guardaredes justicia e verdat a aquell que la tiene
guardando vuestras consciencias e lealtansa commo siempre
faziestes: acorde de vos scrivir sobre ello. Porque vos
ruego cuanto puedo que querades dar acucia porque la
congregacion general e determinacion de dichos regnos se faga
en breve sin acatar otras luengas e oviedes a los
estorvadores que han voluntat que la dicha determinacio
no haya effecto e se aluenga de cada dia e querades
guardar la justicia e drecho al dito infante mi tio pues que
lo el tiene claro a la dicha succession de essos dichos regnos
como ya creo que sabedes: en lo qual faredes lo
que devedes parando mientes al bon debdo
e naturalesa que lo dicho infante mi tio tiene en esos
dichos regnos e tiene con el dicho rey mi muy caro e muy amado tio
que Dios perdone et a la grant buena voluntad quell
havia e guardaredes vuestras consciencias e daredes
manera e via commo estos mis regnos e otrosy esos de la corona
Daragon sean siempre commo una cosa e dure siempre entre ellos
buena ermandat commo esta en debdo e en razon: lo que si asy
non fer quessedes por falasser la justicia por
avantura poria scer otra cosa. E por quanto
a mi es feyto entender que havedes senalado
lugar donde se faga la dicha succession: ruegovos que me
embiedes desir el lugar e tiempo e quando seya
de fazer el ayuntamiento general sobre la dicha succession
porque yo pueda embiar alla mis embaxadores con tiempo
bien enformados sobre el dicho negocio: e en esto faredes
vuestro deber e yo gradesservos ho he mucho para en lo
que vuestras onras cumpla. E sobre esto rogo que haya
luego vuestra resposta porque yo sea certificado de vuestras
voluntades. Dada en Valladolit dies e nueve dias de mayo. - Yo
Sancho Romero la fis scrivir por mandado de los
senyores reyna e infante tutores de nuestro senyor rey e
regidores de sos regnos.
Núm. 121. Tom. 16. fol. 724.
A los reverendos padres e amigos archiepiscopos et episcopos
et condes et richos omes et mi bien amados e mucho honorables
e sabios e discretos varones el governador e cavalleros e cibdadanos
del parlamento del principado de Cathalunya. - Reverendos
padres e amigos archiepiscopos e episcopos. Yo la sin ventura reyna
de Castiella e de Leon madre del rey e su tutora e
regidora de sus regnos vos embio mucho
saludar e asymismo a vos los condes e ricos omes e nobles e mi
bien amados e mucho honorables e sabios e discretos varones
governador e cavalleros e cibdadanos del principado de Cathalunya
commo aquellos que mucho amo e precio et pera quen mucha onra
e buena ventura queria. Sabet que yo considerando la grand
lealtansa e noblesa e fidelitat que los vuestros e los
de essos regnos de la corona Daragon siempre acataron e
guardaron en las subcessiones que los reyes passados dessos
regnos que hayan sancto parayso ovieron a ellos e en commo el rey
don Marti mi muy caro e muy amado tio que Dios perdone se passo
desta presente via abintestato et en commo el infante don
Ferrando mi muy caro e muy amado suo ermano sea el mas propinque
pariente varon al dicho rey mi tio e ell que mas claro e meior
drecho a la subcession delos segund ya del
negocio sodes bien certificados: por ende confiando en la
vuestra grand noblesa e que sots tales persones que
guardaredes justicia e verdad a aquell que la tiene
guardando vuestras consciencias e vuestra leyaltança commo siempre
fesiestes: acorde de vos scrivir sobrello.
Porque
vos ruego quanto puedo que querades dar acucia porque la congregacion
general e determinacion dessos regnos se faga sin acatar otras
luengas … a los estorvadores que han volundat que ella dicha
determinacion non haya effecto e se aluenga de cada dia e
querades guardar la justicia e drecho al dito infante mi ermano
pues que lo el tiene claro a la dicha subcession de dichos
regnos como ya creo que sabedes en lo qual faredes lo que devedes:
parando mientes al buen debdo e naturalesa quel dicho infante mi
ermano tiene en sos dichos regnos e tenia con ell dicho
rey mi tio que Dios perdone e a la grand buena volundat
que lo el havia: e guardaredes vuestras consciencias e daredes manera
e via commo estos regnos e otrosi esos de la corona Daragon
sean siempre commo una cosa e dure pera siempre entre ellos
buena ermandat commo sta en debdo e razon: lo que si
assi non fessiessedes por fallesser la justicia
por aventura podria seyer otra cosa. E por cuanto a mi es
fecho entender que havedes senalado lugar donde se faga
la dicha congregacion ruegovos que me embiedes dezir
el lugar e tiempo e quando se ha de fazer el ajuntamyento
general sobre la dicha subcession porquel dicho rey mi fijo
pueda embiar ala sus embaxadores con tiempo bien
enformados sobrel dicho negocio e en esto faredes
vuestro dever e yo gradesser vos lo he mucho
pera en lo que a vuestras honras cumple. E sobre esto vos
ruego que haya luego vuestra respuesta porque yo sea certifficada
de vuestras volundades. Scrita en la vila de Valladolit
dies et ocho dias de mayo. - Yo la Reyna.
Despachados
los embajadores de Castilla que presentaron las cartas que anteceden
y esforzaron de palabra su contenido, comparecieron los de Francia,
despidiéndose algunos de ellos para su país, e instando todos la
pronta resolución del negocio de la sucesión. Publicóse
últimamente la siguiente carta:
Núm. 122. Tom. 16. fol.
726.
Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors
lo parlament del principat de Cathalunya resident en Barchinona. -
Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: Hir vos
scrivim per altra letra e per altre correu ço es per Steve Carrio
significantsvos entre altres coses com larchabisbe de
Çaragoça era partit daquesta ciutat per anar a Çaragoça: e sus
ara ans de hora dalba havem sabut que hir prop lo loch de la
Almonia mataren e degollaren lo dit archabisbe ab dos
altres: per la mort del qual archabisbe dubtam que en la ciutat de
Çaragoça e en altres ciutats viles e lochs daquest regne nos
seguesquen grans mals e escandols sobre los quals a cessar entenem a
provehir per letres en totes aquelles altres vies e maneres quens
seran possibles. Nosaltres per la dita mort som stats tan torbats que
encara no havem delliberat que devem fer. En lendemitg
placieus certificarnos per correu cuytat queus
plaura que fassam. Scrita cuytadament en Calatayud
dimarts a II de juny ans de hora dalba. - Apparellats a
vostra honor e servey los vostres missatgers en Arago
trameses.
Sesión del día 10.
Después de haberse
leído una cédula del parlamento ratificando lo contestado en
distintas ocasiones a los disidentes del brazo militar, se trató del
pago de algunos salarios, y se acordó dar en préstamo quinientos
florines a los albaceas del rey don Martin, en los mismos
términos con que se les había prestado antes otra mayor cantidad.
Sesión del día 12.
Tomó la palabra primeramente el
conde de Cardona, instando que se propusiesen luego las medidas que
deberían adoptarse para la seguridad de la plaza de Tortosa,
cuando se celebrase en ella el parlamento; y luego el
secretario Raimundo Batlle leyó las siguientes cartas:
Núm. 123. Tom. 16. fol. 732.
Als molt
reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament del
principat de Cathalunya en Barchinona resident. - Molt reverents
nobles honorables senyors: per tal que a vegades informacions
primeres degudament e ab veritat no rahonades induhexen los coratges
dels homens a consebre e dar fe leugerament a ço
que no deuen ni es legut de creure: per ço crehens del cas
davall scrit lo qual fortuna ha axi sinistrat se rahonara hos
pora fer algun rahonament davant vostres reverencies nobles et
honorables savieses: vos significh que diluns primer
dia del mes de juny daval scrit larchabisbe de Çaragoça
home de mala e deshonesta vida segons a Deu e a tot lo mon es assats
clar e notori no tement Deus posposant a par veritat et lealtat tant
com en ell es stat causa alguna legittima no procehint fins a la
present jornada ab daltres ensemps de sa falsa sequella tant
com han pogut desviant et dilatant ab tractes falsos desonests
e malvats la prossecucio dels
intermedis de justicia e declaracio
de nostre vertader rey e senyor natural e legitim succehidor
en los regnes et terres de la corona Darago en tant que
continuament entenien ab tota diligencia apres del molt alt senyor
rey en Marti de alta et loabble recordacio en apoderarse
de ciutats villes e castells reyals tirannament seguons
es clar e provat manifestament per ses obres dampnades les quals per
son poder ha fins aci executades sense alguna temor de Deu et de
gents rompent de fet totes bones concordies tractades ab vostres
solempnes embaxados e del regne de Valencia et altres
fundades en stil de justicia seguons appar clarament per protestes et
altres scriptures publiques fetes dins la ciutat de Calatiu on
ere justat lo parlament general del regne Darago: e
perque los affers venguessen del tot a lur mal proposit e
intencio e que en neguna manera nos poguessen corregir
ni adobar per tots los braços del regne alguns dubtes e
debats qui eren special sobrel fet de la presidencia e del
loch entre los missatges daqueix principat e de
regne de Valencia licencia lo dit archabisbe e los de sa
sequela lo dit parlament. E anadint mal a mals e
perseverant continuament en aquells per mills dur sa desleyal
intencio a son proposit en diverses maneres quant possibilitat li
basta de fet acordadament e ab pensa deliberada foragitant davant si
e sos ulls nostre Senyor Deus del qual tot bon juhi procehex
e abraçant fermament tota dampnacio: ha tractada a mi la mort
diverses vegades e special ara darrerament e ab aquella intencio de
executarho de fet per son poder parti lo dit archabisbe de la
dita ciutat de Calatiu lo dia sobredit tenint son cami vers la
ciutat de Çaragoça hon havia feit gran pertreyt
per tenir aquella occupadament per tirannia: si arriba al loch
de la Almunia de dona Gudina ab gran gent de cavall armada e
daqui ell me requeri de vistes las quals li atorgui e de fet
yo fuy prop assats de les portes del dit loch abans del sol
post on haguem alguns rahonaments assats strets be que
dels tractes per ell falsament a mi moguts fuy avisat: en tant que
ell me somogue de fet de tracte falls e desleyal
sobre lo qual havia formats lo dit archabisbe ab los de sa sequella
malvats capitols. E sobre la disputa de aquells vehent del tot sa
desonesta e desleyal intencio la qual sens alguna vergonya e
temença de Deus e de gents sots color de bona amistança
per sos peccats havia publicades e manifestades rompem
abduy en tant que venguem a les mans e la brega fon mesclada
assats gran e grossa hon lexada tota ma gent per gran
distancia de cami arrera mi trobi solament ab VII de
cavall et ab ell eren entro XXX de cavall e qualsque
deu de peu be armats tots e dreçantse a mi e yo a ells de fet
fiu mon poder de presonar lo dit archabisbe tant com pogui e de no
ferli altre dan fins tant que jo fuy nafrat de colp
de spasa al coll de que Deus merce son fora de perill:
lavons yo ab los sobredits qui ab mi eren e breguejant tots
temps aconseguirem partida de mes gents et la brega fonch del
tot scalfada per ordinacio de Deus daqui tots benfeyts
procehexen lo dit archabisbe fo mes en venço e los qui
ab ell eren e james se volch dar a preso e per
ços demerits romas en la plaça mort ab daltres servidors seus
pres de les portes del sobredit loc. Perque a la vostra
reverencia noblesa e honorables savieses notifich per
informacio vertadera de aquelles les sobre dites coses com se son
passejades fins a la hora sobredita offerintme per la present si
alguna persona notable baro o cavaller equivalent mi volen sostenir
lo contrari jassia ho puxa bastantment e legitima provar
combatre mon cors al seu e ferli atorgar les dites coses esser veres
e ab pura veritat posades. E puys per ordinacio de Deus ses
seguit quel fals e desleyal sobredit archabisbe es finat cessaran
daci avant en part totes tirannies et tractaments falses. E jatsia yo
ab mos parents amichs e servidors poguessem occupar a present
axi com ell fahia ciutats viles castells e lochs
reyals ço que a Deus no placia mas seguint del tot les peades
dels antecessors meus dignes de laor e gloria perdurables com
aquell qui cuyt esser o dependre en part vertaderament de la corona
reyal Darago e de aquella no devalla sino pura e neta leyaltat
inmaculada e no corrupta fins a la present jornada e servant aquella
e en exalsament de la dita corona han scampada
sanch en diverses conquestes places lochs notables a
cavalleria pertanyents: vos significh que del tot ab tots mos
parents amichs e servidors me entench en aquest fet per
haver conexença de rey e senyor vertader e legittim
succehidor del qual per nostres peccats som huy privats regir
e passajarme per la forma e manera molt sancta e bona la qual
vosaltres havets mostrada e mostrats cascun jorn
per virtuoses obres e exercicis de aquelles: e que breument posant
apart dilacions les quals en aquests affers son veri mortal
tots aquells a quis pertany aconseguiscam conexença dreta e
pura de rey e senyor natural sots proteccio del qual los regnes e
terres de la corona Darago sien governats seguons
se pertany e a la leyaltat de tots cove. Per ço
vostres reiterades reverencies nobleses e honorables savieses requir
amonest e supplich que prosseguint incessantment en la
prossecucio dels negocis sobredits seguons be e leyalment
havets fet e mostrat fins a huy vullats entendre
de fet postposant a part totes particularitats en esser en un loch
tots congregats per declarar e conexer nostre rey o senyor
natural retenthi vostre degut en la manera que a vostra
clara leyaltat cove: sotsmetent mi et tots los qui per
mi hauran fer dins aquest regne a vostra hordonança e de
aqueix noble notable e leyal consell e que
breument ab gran e sobirana concordia per volentat de
nostre Senyor Deus et illuminacio del sanct Sperit
ne puscam aconseguir de les sobredites coses fama e gloria
perdurables rescrivintme fiablament totes coses a les
reverencies noblesa e honorables savieses de vosaltres plasents. E
daço que sera intencio de vosaltres vos placia certifficarme.
Lo sanct Sperit vos haja en sa bona e continua guarda.
Scripta Alcanyiç a VI de juny. - A vostre honor e manament
prest Anthon de Luna.
Núm. 124. Tom. 16. fol. 734.
Als molt
reverends egregis nobles et honorables senyors los del parlament del
principat de Cathalunya resident en la ciutat de Barchinona. - Molt
reverends egregis nobles e honorables senyors: Pochs dies ha
passats he scrit a la reverencia nobleses e honorables savieses
lo cas desastradament e en manera que ses seguit de la mort de
Garcia de Heredia quis dehia archabisbe de
Saragoça assats largament la qual so cert havets
reebuda. E apres he hantes haud ardits de mossen Guillem
e de mossen Ramon de Palafolls com linfant deCastella es request ab gran instancia venir e trametrer
alguna partida de gent darmes e sforç seu per entrar dins
aquest regne e venir a la ciutat de Calatiu et darli
aquella ab daltres fortes viles e lochs a raquesta de Gil Roiç de
Liori desleyal a la corona Darago ab alguns de sa
secta. E jatsia yo crega que linfant se moga sino en la manera que de
semblant princep axi just e vertader com ell qui ama e tem Deus se
pertany: pero parriam per quesques fos en aço se
degues fer la provisio ques pertany per tal que dans e destruccions
voluntariament e ab ginys falsos e malvats de gents desleals
a Deus e tot lo mon nos seguescan ans dejan cessar:
car per la mort del sobredit malvat tira nos deu torbar tan notabla
e sancta cosa com es la declaracio de nostre senyor princep et rey
ans entenent en la prossequcio de aquella de nit e de dia ab
gran diligencia si faça ço ques pertany: perqueus supplich axi com
puix ni se vos placia provehir al cars sobredit si el cars
ho requerra perla forma e manera que de aqueix noble e insigne
principat se pertany lo qual james a res que toquas
la honor et prosperitat de la corona Darago no ha falgut
ans si mostra singularment e molt principal disposantho persones e
bens car tots jorns segons los ardits que de Castella havem
serets de mi verdaderament de aquella avisats e ultra
de tot aço hi retre lo deute que deg e los meus
han acostumat fer en deffensio de la corona Darago sens
fallirhi en los temps passats. E si en lendemig per la
reverencia nobleses e honorables savieses de vosaltres puix
coses nengunes a aquelles plasents fiabblament men
scrivits. Lo sanct Sperit sia en vostra bona e continua
guarda. Scripta Almonezir a VII de juny. - A vostra honor e
manament prest Anthon de Luna. / Almonacid de la Sierra (de
Algairén) /
Núm. 125. Tom. 16. fol. 734.
Als
molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament del
principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables
senyors. Crech que per letres a vosaltres tremeses per vostres
missagers que son en aquest regne sou stat infformats del cas
fortuit que ses sdevengut en la persona del archabisbe a qui Deus
perdo e del perill que tots havem passat specialment yo a qui nostre
Senyor per sa benaventurada gracia ha spirat de monstrarme
via per la qual som stat preservat dels perills e he poscut
recorrer als reffugis quem eren necessaris me metre
en segur ma persona en tant que huy dada de la present en hora
de mig jorn son aconseguit açi en lo loch de
Pina: e per tant com he sabut que los missatgers per vosaltres
senyors tremesos en aquest regne dels quals yo som companyo
son en Alcanyiç (Alcañiz) o en aquelles partides he
delliberat de anarmen a Sastego (Sástago) per
saber della ço que vosaltres senyors haurets delliberat e
manat que nosaltres façam en aquest furtuit cars e en
los affers que per vosaltres senyors nos son stats comanats per
manera que ab ells ensemps puscam prosseguir vostres manaments et
ordinacio: pero be volria vos plasques delliberar
regonegut lo punt en que lo cas es a present que
volrets que yo faça en cas que per ordinacio de vosaltres los
affers se deguessen mes avant prosseguir e placiaus de vostre
voler et desliberacio sia prestament certifficat. E
sia vostra guarda la sancta Trinitat. Feta de la mia
ma en Pina a VIII de juny. - Guillem Ramon de Muncada
que a vosaltres senyors se recomana.
Núm. 126. Tom. 16. fol.
735.
Als molt reverends molt nobles molt honorables e molt
savis senyors los dels tres braços justats al parlament en
Barchinona. - Molt reverends nobles e honorables e molt savis
senyors: vostra senyoria e honorable saviesa es stada informada per
nostres letres de les cruels coses passades fetes contra lo consell e
vila e molts singulars de aquella e de les que per necessitat se son
servades enseguir per evitar molt gran perill a la
corona reyal e reparar aquesta vila e conservar nostres furs
e privilegis e viure en les libertats que los reys
passats per bons e agradables serveys a ells fets en diverses
conquestes e en singular atorgades: e per tal com encare
vehem que punyem a total destruccio de aquesta terra
havem considerat axi com es rahonable que de les novitats
e dirruiments fets per mossen Johan de Vilaragut
recorreguessem a la vostra noblea e honorable saviesa
que vosaltres senyors dels quals en dies passats havem en vostra
justicia sentida mes calor notifficantvos com lo dit mossen
Johan no sentint en quin nom se ha pres hun castell propri de
la vila e aquell ha stablit de ses companyes et ha preses
diverses bestiars e robes dels dits homens e axi mateix de un loch
apellat Xiva qui es carrer de la dita vila. No resmenys
es anat per los masos del terme e totes les robes e vitualles
sen ha portades e meses en la aldea del Forcall axi mateix se ha presos tots e quants bens ha trobats de
homens de Morella en les aldeyes e han
appresonat tots quants vehins ha trobats de la
dita vila e la segona festa de Pentacostes hora de miga
nit axi com a enamich fahent guerra dirruix obra
tots los molins de aquesta vila exceptats dos los quals
per sobrevinent del dia no pogueren metre son mal proposit
en total acabament e son sensals reyals e de les pus
notables regalies que son en aquesta terra. E com
aquests importables dampnatges fets a la corona
reyal e a la comunitat no son sostenidors ans per
vosaltres senyors stirpadors vos supplicam humilment que en
nostra justicia nos vullats emparar e dar manera
que tals coses damnades cessen com siam prests
com ja havem offert star a tota justicia e en conservar aquest
castell e vila a la corona reyal a consell e ordinacio de les vostres
reverencies nobleses e honorables: en altre manera si no hi era
provehit prestament no sabent deffallir a la conservacio
daquesta terra e per evitar tan gran dampnatge a la corona reyal
procehirem en extirpar e reppellir tals gents de la terra ab
menys scandols que porem. E hajaus lo sanct Sperit en
sa proteccio e guarda. Scripta en Morella a III dies del mes
de juny any MCCCCXI. - De vostres reverencies nobleses e honorables
savieses los batle e jurats de la vila de Morella.
Tratóse
después del pago de diferentes salarios y se levantó la sesión.
Sesión del día 17.
Por la mañana no pudo abrirse
discusión ni resolverse ningún asunto por no haber trabajos
preparados; pero reunido otra vez el parlamento por la tarde, fueron
leídos y definitivamente aprobados los siguientes:
Núm.
127. Tom. 16. fol. 739.
Capitols fets e fermats sobre la
reformacio del general del principat de Cathalunya. -
Primerament lo parlament ordona que per la refformacio
del general de Cathalunya sien elegides per lo
dit parlament sis persones notables e sufficients e zelants
lo servey de Deus e proffit de la cosa publica a les quals o a
la major part de aquelles pusques ni haja de cascuna
condicio sia donat plen e bastant poder que ensemps ab los deputats
del dit general e sens ells en les coses que directament o indirecta
toquaran aquelles pusquen exhigir demanar
exequtar e fer pagar tots e qualsevol deutes e altres drets
del temps de les corts de Munço ença per lo senyor rey en
Pere de gloriosa memoria derrerament celebrades et finides
axi per qualsevol depputats generals com loquals
e specials com encare per qualsevol persones o universitats o
per qualsevol raho causa o occasio al dit general deguts o
pertanyents a aquell donant tant major cura e diligencia en la
exaccio e recuperacio de aquells com veuran aquells esser pus
antichs e pus difficils de haver e pus perilloses de
perdrer: e hoyr e examinar si mester sera totes
administracions comptes e smenes de qualsevol
natura sien e per les dites persones o altres qualsevol administrades
regides e feytes: e de e sobre los dits deutes drets
administracions e comtes fer e fermar apoques absolucions
diffinicions e cessions ab totes clausules necessaries: als
quals dipputats e sis persones sien per lo dit parlament
donats e assignats per consellers dos notables doctors o juristes de
bona fama e consciencia dels quals los dits dipputats e sis persones
hagen e sien tenguts pendre consell com
lo cas ho requerra en examinar e executar los dits
deutes comtes e administracions: e les quals sis persones
hagen a consellar als dits dipputats justicia mijançant smenes de
dans e interesses e altres questions devant los dits
depputats demanants: e que vistes e regoneguts los contractes
e altres deppendencies e hoydes les parts axi dels querellants
com del general consellen les dites persones e juristes als dits
dipputats lo dret raho e justicia a cascuns en son cas loch e temps
convinents simplament e de pla totes dilacions e
excepcions frustratories a part posades servants capitols de cort
constitucions de la terra et altres drets en e per les
dites coses fahents. E per tant que les dites VI persones no
sien vuydes o vacues de poder e los actes per elles
exercidors ensemps e departidament ab los dits diputats
no puxen esser impugnats o morduts: lo dit parlament
constituex aquelles procuradors e sindichs llurs
a fer e exercir actitar e consellar tots los actes o fets en
los quals lo dit parlament per los presents capitols ha ordonat
les dites VI persones deure cabre consellar e entervenir: lo qual
poder sia ordonat largament e bastant ab les clausules opportunes:
prometent lo dit parlament haver per ferm tot ço e quant per les
dites VI persones en la manera contenguda en los presents capitols
sera actitat e fet obligant per aço tots los bens del general. Les
quals VI persones lo dit parlament instituex et ordona esser
assidents adjunts assistents et associats als dits dipputats e
que per tals sien rehebuts per los dits dipputats ço es en
assidents assistents adjuncts e associats lurs en tots los actes
passats e fets dels quals puixa exir alguna dubitacio
de e per ells fahedors et exercidors en avant: en axi que tots los
actes fets e passats e exercits fahedors spatxadors actitadors e
exercidors fora juy e en tots altres los quals se hauran
judicialment actitar o determenar en lo general los dits
dipputats hajen a fer exercir procehir o determenar aquells de e ab
consell de les dites VI persones e no sens aquelles o de la major
part daquelles en que ne haja haver e entervenir de cascuna
condicio sino en casos als dits dipputats per los presents
capitols permesos. E los dits dipputats de e ab consell de les dites
VI persones o de la dita major partida de aquelles en quen
haja haver e entervenir de cascuna condicio seguons dit es hajen
administrar la justicia en la forma dessus dita et ab consell dels
dits doctors per lo dit parlament a ells assignats. E tot ço que
sera actitat fet o jutgat daci avant de la forma e
manera en los precedents capitols contenguda lo dit parlament are
per lavors e lavors per are no ho ha per ferm ans
ho ha per cas nulla e fora de son consentiment abdicant
als dits dipputats e VI persones de fer lo contrari en lo dit cas tot
poder: exceptat que los dits dipputats ab les dites VI persones e
sens aquelles pusquen rehebre et haver totes monedes
e tots drets al dit general pertanyents o pertanyer devents e
tremetre correus per la dita raho e pagar pensions de censals
e salaris ordinaris e totes altres coses de quen concordaran ab les
dites VI persones ols seran remeses per aquelles: lo qual
poder e adjunccio de les dites VI persones e dos doctors e
juristes per consellers vol lo dit parlament durar per III anys de la
festa de Sent Johan de juny prop seguent comptadors e daci a
la dita festa. E los dits dipputats faran segrament e
homenatge de tenir e servar los presents capitols e totes coses en
aquells contengudes. - Item ordona lo dit parlament que les
quantitats que de les dites exequcions exiran sien
deposades en la taula de cambi de la ciutat de
Barchinona scrites als dits dipputats. E per tal que les dites
VI persones sien pus exhigents exhigir et exequtar los deutes e drets
dessus dits e axi mateix hajen alguna sustentacio per lurs treballs
ordona lo dit parlament que de totes quantitats que dels dits deutes
e drets exiran a ma o exequcio de les dites VI persones
e liquidament romandran al dit general hajen entre totes II solidos per liura: los quals II solidos per liura sien pagats en
aquesta manera ço es que tota la quantitat dels dits II solidos per
liura intregament sie posada e apartadament scrita als dits dipputats
en la dita taula de la dita ciutat per la dita satisfaccio dessus
dita. E daquells dos solidos axi depposats axi si bastaran
sien fets pagaments per III terces per lo temps de lur
regiment a cascuna de les dites persones comptant a raho de un flori
tots jorns per cascuns: e si no bastaran siels fet compliment
dels altres bens del general. - Item ordona lo dit parlament que si
era cas que alguna o algunes de les dites VI persones durant lo temps
de lur poder deffallia per mort malaltia longa absencia
renunciacio o altre just empatxament en aquell cas les persones qui
restarien del dit nombre de VI scriuen al parlament de aquell o
aquells qui e per quin cas hi fallirien per forma que en loch
de aquella o daquelles persones qui fallirien la condicio de que
seria elegesca altre o altres persones. E si lo dit parlament
no era ajustat o dins XV dies apres que lo dit parlament fos
consultat la condicio de que sera tal persona que deffalliria
no hauria elegit en cascun daquests casos les dites persones
de les dites VI restants pusquen elegir altre o altres
daquella condicio de que sera o seran los deffallints
fet primerament e prestat per ells en poder dels dits dipputats
segrament de elegir be e leyalment tota desordonada affeccio
foragitada aquell o aquells que creuran esser profitoses al
dit general e al servey de la cosa publica: pero si alguna o algunes
de les dites VI persones per malaltia o justa absencia no podien
entendre en los dits affers ordena lo dit parlament que aquella o
aquelles durant lo dit empatxament puxen jaquir lochtinent
daquella mateixa condicio ab consell e voler dels altres qui
romandran jurant pero tots que elegiran e admetran bona e leyal
persona e sufficient seguons Deus e lur bona consciencia: la
qual persona eleta faça lo jurament que haurien fet los
altres e si per ventura la absencia de alguna o algunes de les dites
VI persones durara per II mesos continus lo loch o poder de
aquell sia haud per vagant e los altres qui romandran
proveesquen ut supra. - Item les dites VI persones e
los dos doctors o juristes e cascun de aquells prometran migançant
segrament e homenatge en poder del parlament e en absencia de aquell
en poder dels dipputats e dels altres qui restarien dels dits VI
prestadors de usar be e leyalment del dit poder a tot just proffit e
utilitat del dit general et de la cosa publica del dit principat de
Cathalunya tota amor hoy rancor voluntat appart
posades. En absencia o empatxament dels dits doctors o juristes o de
algun de aquells les dites VI persones o la major part de aquelles en
quen haja haver entrevenir de cascuna condicio seguons dessus ses dit
ne pusquen pendre e elegir altre o altres qui sien homens de
be e de bona fama e consciencia a lur coneguda qui facen
semblant jurament que haurien fet los altres. - Item los dos
consellers e assessors dessus dits sien pagats de les causes que
davant ells se menaran per les parts seguons justicia e es
acostumat en los actes del general: e mes avant sien remunerats
seguons los treballs que sostenguts hauran en los altres affers dels
quals no hauran salari del general de les monedes del dit general a
conexença dels dipputats e de les dites VI persones. - Item lo dit
parlament ordona que en tots processos cartes letres actes e
scriptures de qualsevol natural sien ques hauran a continuar et fer
de e per les coses en los presents capitols contengudes o alguna de
aquelles les dites VI persones hajen a pendre per scriva lo scriva de
la dipputacio e aço per tant que les scriptures que de
aquests actes se continuaran faran o devallaran romanguen e sien tots
temps en lo archiu de la dita dipputacio conservades: e
mes pusquen pendre una bona persona abte e sufficient pera
procurador. Pero si a les dites VI persones o a la major part de
aquelles en quen haja haver e entervenir de cascuna condicio sera ben
vist fahedor en los actes o fets quels semblara pusquen elegir e
haver un altre scriva o notari bon hom e de bona fama del qual les
dites VI persones o la major part de aquelles en quen haja haver e
entrevenir de cascuna condicio seguons dit es se concordaran qui faça
los procesos cartes letres actes e scriptures que mester sera: lo
qual notari prometa mijançant segrament e homenatge restituir
e donar al dit scriva de la dita diputacio les dites cartes letres
scriptures e actes com acabades seran o finides per la
conservacio dessus dita satisfet a ell de sos condescents
salaris e treballs.
Definitivamente aprobados los
antecedentes capítulos, y declaradas de ningún valor las dos
redacciones que anteriormente se les habían dado, se levantó la
sesión sin tratar de ningún otro
asunto.
Sesión del
día 18.
El acta de esta sesión, después de la lista de los
asistentes, empieza por estas palabras:
Núm. 128. Tom. 16.
fol.745.
Reverendissimus dominus archiepiscopus tarrachonensis predictus nomine totius parlamenti et ordinatione
ejusdem presente dicto nobili gubernatore dixit effectualiter
qualiter generale parlamentum Cathalonie principatus et omnes
convenientes in eodem decem menses affluxerant vel inde circa
vaccaverant vel laboraverant cura vigili et sincera totis conatibus
possibilibus pro veniendo ad nominationem veri regis
et domini indubitati regis corone Aragonum
destinando ambassiatores ad regna Aragonum et Valentie
et ad alias diversas partes pro quietando et sedando guerras et
discordias tam urgenti et necessario negotio necessarios adeo quod in
bona et comuni
concordia fieret generale et universale
parlamentum regnorum et terrarum pertinentium regie corone in quo
videretur et discernetur cui per justitiam pertineat successio
antedicta. Verum quia supervenientibus scandalis et discordiis adhuc
in regno Aragonum durantibus ut est omnibus
nimis notum
non videtur posse ad dictum generale parlamentum faciliter pervenire:
pro tanto hujusmodi parlamentum Cathalonie principatus
cupiens bona incepta et tantis laboribus et expensis dicti
generalis quo ad usque subsequta prossequi et deducere fine
laudabili delliberavit et conclusit ut facilius Deo ductore tam
necessaria et plusquam necessaria cognitio dicte justicie videri
posset quod dictum parlamentum mutetur et prorroguetur
ad civitatem Dertuse que est satis vicina regnorum
Aragonum et Valentie quorum vicinitate fierent tractatus et
comunicationes salubres pro predictorum expeditione. - Quare
parlamentum hujusmodi predictis et multis aliis consideratis ut tute
et secure ac etiam libere convenientes in dicta civitate Dertuse
eundo stando et redeundo permaneant et confluant ad eandem comissit
securitates et provisiones super his fiendas ordinationi dispositioni
et arbitrio reverendissimi domini archiepiscopi Terrachone
honorabilium consiliariorum et consilii civitatis Barchinone
ac sindicorum Gerunde Perpiniani et Dertuse
presentium in dicto parlamento nec non etiam honorabilis viri
Guillelmi de Vallsecha legum proffessoris dicte civitatis
Barchinone ita quod quidquit per ipsos super dictis securitatibus
ordinatum et factum fuerit inviolabiliter observetur. - Postea dictus
reverendissimus dominus archiepiscopus nomine totius parlamenti
effectualiter dixit quod dictum parlamentum actum sollempnem predicte
comissionis securitatum dicte civitatis Dertuse faciens quod
consimilem actum sollempnem parlamentum prorogabat et
continuabat iddem parlamentum ad diem crastinam et nunc pro tunch ad
diem sabbati et diem lune et diem martis et sic
continue de die in diem si feriata non fuerit usque ad diem
lune tune proxime venientis que computabatur vicessima nona mensis
junii mutabat seu dictum parlamentum prorogabat et illud utique
continuabat ad decimam sextam diem mensis augusti proximi instantis
in civitate Dertuse pretacta requirens et rogans dictum
nobilem gubernatorem ibi presentem quatenus si et in quantum opus
esset assensum suum preberet in premissis.
Estas palabras del
arzobispo dieron lugar a varias protestas por parte del gobernador y
parlamento, aunque al fin consintieron todos en la prorogacion
y traslación mencionadas.
Por la tarde del mismo día se reunió
también la comisión de los veinticuatro, pero fue solamente para
tratar de algunos asuntos de gobierno interior del parlamento.
Sesión del día 19.
Se abrió con la lectura de los
documentos que siguen:
Núm. 129. Tom. 16. fol. 750.
In
Christi nomine amen. Sit omnibus presentes litteras inspecturis quod
anno a nativitate Domini millessimo CCCC undecimo die XXII mensis
madii in Medina del Campo in palacio illustrissimi principis
et domini inffantis dompni Ferdinandi
domini de Lara ducis de Pennaffiel
comitis de Alborquerque et Maiorica ac domini de
Castro et de Haro in mei notarii publici et testium
infrascriptorum ad hec specialiter vocatorum et rogatorum presentia
personaliter constitutus prefatus serenissimus princeps et dominus
infans et dominus Ferdinandus fecit constituit ac etiam
ordinavit omni jure modo forma quibus melius potuit circa
revocationem aliorum procuratorum aliter per eundem constitutorum
suos veros legittimos certos et indubitatos procuratores actores
factores deffensores negotiorum suorum gestores ac nuncios speciales
et generales ita quod specialitas generalitati non deroget nec
e contra sed quod unus vel plures eorum inceperit vel inceperint
alter prossequi valeat et finire videlicet venerabiles et discretos
viros dominos Diadacum Gomez
de Fuente-Salida abbatem ecclesie colligiate Sancte
Marie de Valle-Oleti in decretis licentiatum Ferdinandum
Guierra de Vega Petrum Diadaci de Quesada milites Johannem
Gondizalvum de Acevedo legum doctorem et Luppum Gondizalvum de
Olmedo bacallarium in legibus absentes et eorum quemlibet
in solidum specialiter ad insinuandum denunciandum et presentandum
quandam acceptationem et aditionem hereditatis successionis regnorum
et
dominiorum Aragonum de Valencie de
Mallorques de Sardia et de Corsica et de
Trinaclia ac etiam comitatum de Barchinona
Rossellon et de Ceritania que quod regna
comittatus et dominia serenissimus princeps et
dominus dompnus Martinus quondam rex Aragonum
consanguineus dicti domini inffantis dum viveret obtinebat per eundem
dictum inffantem strictam de predicta successione et
hereditate tamquam legittimum et universalem heredem et successorem
dicti domini regis dompni Martini consanguinei sui
quibuscumque prelatis ducibus marchionibus comittibus
capitaneis militibus potestatibus judicibus
consulibus gubernatoribus universitatibus
comittatibus sindicis civitatum villarum
castrorum et aliorum locorum et aliis quibusvis
personis ecclesiasticis quam secularibus cujuscumque
status vel condicionis existant predictorum regnorum et
dominiorum: necnon et intentionem et voluntatem dicti domini
infantis fuisse et fore acceptandum recipiendum et adeundum
dictam hereditatem et successionem dicti domini regis dompni Martini
et dictorum regnorum et dominiorum: et insuper si dictis
procuratoribus et eorum cuilibet visum fuerit expedire de novo
acceptandum et adeundum dictam hereditatem et successionem regna
dominia et terras predicta vice et nomine dicti domini
constituentis forma et modo debitis de jure et de statutibus seu
usibus aut consuetudinibus observatis et ad faciendum requisitiones
affrontationes petitiones contra et adversus predictos et eorum
quemlibet ne se intromitant de dicta successione de pertinente ad
dictum dominum constituentem nec turbent molestent seu impediant
eundem vel procuratorem seu procuratores suos in adippiscenda ac
querenda et apprehendenda possessione dicte hereditatis et omnes
alias requisitiones et protestationes que ad hec necessarie fuerint
seu etiam opportune: et ad omnia alia faciendum dicendum
notifficandum consentiendum contradicendum protestandum et
requirendum que quod idem dominus inffans faceret diceret
notifficaret consentiret contradiceret protestaretur requireretur
faceretur diceretur posset si personaliter interesset etiam si que
sint que requirant magis speciale mandatum: dans concedens idem
dominus constituens prenominatis suis procuratoribus et eorum
cuilibet insolidum plenam et liberam potestatem ac speciale mandatum:
relevans ac relevatos esse volens dictos procuratores suos et eorum
quemlibet ab omni honere satisdandi. Promissitque michi notario
publico infrascripto tanquam publice persone stipulanti solempniter
et recipienti vice et nomine omnium et singulorum quorum interest seu
interesse poterit in futurum se rattum gratum et firmum habere et
perpetuo habiturum totum id et quecumque per dictos procuratores suos
et eorum quemlibet actum datum gestumve fuerit premissis seu etiam
quolibet premissorum sub ypotheca et obligatione omnium bonorum
suorum presentium et futurorum cum omni jure et seu renunciatione ad
hec necessaria pariter et cautela de quibus idem dominus constituens
petiit sibi fieri unum et plura publicum vel publica iustrumentum seu
instrumenta. Acta fuerunt hec loco anno die mense quibus suppra
presentibus reverendis patribus dominis dompno Sancio episcopo
Palencie domino dompno Alffonso episcopo Legionis nec non
magnificis et nobilibus viris dominis dompno Emisinis conde
de Monte-Alegre Alfonso Enriques almiranto regni Castelle
et Diadaco Luppi de Astunniga et Diadaco Ferdinandi
Mariscale militibus ac etiam venerabilibus et discretis viris
dominis Petro Sancii in legibus doctore et Sancio Didaci
scriba camere infantis ad premissa vocatis specialiter
et rogatis. - Sig+num. - E yo Sancho Gros de Medina del
Campo de la diocesis de Salamanca notario publico por la
abtoridat apostolical fui presente a todo lo sobredicho con
los dichos testigos et a pedimiento e mandamiento del muy alto
e muy noble e sclarecido principe senyor inffante
este publico instrumento con mi mano propria scrivi e fiç
en el ste mio signe a tal cum testimonio de
verdat.
Núm. 130. Tom. 16. Fol. 752.
Esto es
translado de una scriptura en paper e signada de
dos signos de scrivanos et notarios publicos
seguons por ella parescia el tenor de la qual es este
que se segue. En el real de sobre la vila de Antiquera
maguers trenta dias del mes de setiembre anno
del nascimiento del nuestre Salvador Jhesu-Christo de M
e CCCC et diez anyos en este dicho dia en la casa donde el muy
alto e poderoso principe el inffante don Ferrando de Castiella
tio de nuestre senyor el rey e su tutor e regidor de los sus regnos
posava ante Gutierre Dias scrivano de la camara
del dicho senyor rey et su notario publico en la su corte e en todos
los sus regnos et de mi Diego Ferres de Burgos scrivano
apostolical por la actoridat de nuestre senyor el Papa
e de los testigos deiuso scritos: el dicho senyor inffante
dio a nosotros los dichos scrivanos peraque leyessemos ante
los dichos testigos o ante otras muchas personas este scrito que se
sigue:
- Yo el inffante don Ferrando de Castiella
senyor de Lara de
Pennafeel et comte
de Alborquerque e de Mayorqua e senyor de Castro
e de Haro: fago saber a vos los prelados condes riquos
hombres e cavalleros que commigo stades en esta
villa e real de Antiquera en la guerra de los moros que
yo so el mas propinquo pariente e heredero legittimo
de la corona e casa
reyal de los
reynados principados ducados comdados senyorias
vilas e tierras et bienes rayzes muebles de Aragon
e que pertanyescen los dichos regnos principados
ducados comdados senyorios vilas e tierras e
bienes rayzes e muebles de Aragon
por dretcho segund lo he entendido notifficar e mostrar
por dretcho en su tiempo e logar e ante quin e a quien de drecho devo
et quada e quando me fuesse pedido e fuesse dello requerido: e
por ende yo en estos et por estos presentes scriptos et
publico instrumento en forma de mi drecho e del aver
nos e a vos e a todos los otros a quien atanye e atanyer
puede e a los dichos regnados principados ducados condados
senyorios yllas o tierras e bienes rayzides
muebles de Aragon declaro mi corazon e mi intencion e publicola e
notifficola e fago a saber que yo accepte et accepto la
dicha herencia e los regnos de Aragon e de Valencia e
de Mallorques e de Siscilia que se lama
Trinaclia e principado de Cathalunya e el condado de
Barchilona e todos los otros ducados e condados e
senyorios e yslas e tierras e bienes rayzes e ruebas
e muebles que la dicha corona e casa reyal tovo e tiene
e la pertinecian e pertenescer puedian en
qualquiera manera por quanto su herencia e todo lo susodicho
pertanesce a mi asi como a pariente nuestro mas propinquo de
la dicha corona e casa reyal e su heredo universal en
todo lo sobre dicho: e por ende yo requiro una e dos e tres
vetzes con el mayor afficamiento que puedo e devo
de drecho e en la millor manera e forma que devo a todos los
prelados duques
condes vezcondes nobles cavalleros
governadores e a los jurados consoles e
justicias et a todas las ciudades vilas e logares
de los ditchos regnados principados ducados
comdados senyorios yslas e tierras e
bienes e rayzes e mobles de Aragon que me entreguen la dicha
erencia e me den la possession dela natural e
civil realment e com effecte con yo so presto e
apparellado de la requerer e de la recebir e de
mi persona mesma quanto mas ayuna yo puedria e de enbiar
un procurador com mi poder bastant per a todo ello: e
per quanto yo stuo e sto en esta guierra contra
los moros e enamigos nothorios de la sancta
madre universal iglesia e de la sancta fe catholica e de todo
el pueblo christiano e el rey de Castiella e del Leon
mi senyor e mi hermano dexo esta guerra acordada e començada
e apparellada de tresors et diversos pertrechos e
bastidas e me dexo por tudor del rey mi senyor e mi
sobrino su filio e regidor de los sus regnos a mi fue e es
forçado por ell de desque con el cove e por la
fieltat e leyaltança que devo al rey mi senyor
et a mi sobrino su filio e por la carga de la tutela regimento
de los sus regnos que del tiengo de continuar la dicha guerra:
por ende non puedo tan cedo partir daqui per a hir a los
dichos regnados principados ducados condados senyorias yslas
et tierras bienes raycides e muebles de Aragon sin grant
detrimento del dicho senyor rey et mio e de los fieles christianos
que aqui stan commigo persecudores de la seta et
alcoran de Mahomad e punnadores de la ley de
Jhesu-Christo: por ende yo ante vosotros commo ante
noblas e honestas personas fago la dicha declaracion e
acceptacion e requirimiento e protesto una e dos e mutchas
vetzes mi dretxo e de los mis legittimos
herederos ser en salvo e a todas cosas. E quen cedo e
mas ayuna pudiesse en el nombre de Dios partir e hir a las
partes Daragon e intimar e notifficar e fazer
las dichas acceptacion et requirimiento e protestacion si mester
fuesse otra vez abceptarla e faher el dicho
requirimiento e protestacion de nuevo por mi persona e de fatzer
cerca todo lo sobredicho e cada cosa dello todas cosas que heredero
legittimo e verdadero deve fatzer e complir de drecho e
de fecho: e desta acceptacion e requiricion e
pedimiento e protestacion que aqui ante vos fago ruego e mando
a vosaltros que me seyades de los testigos e a los
scrivanos que me lo den signado una e muchas vetzes
e quantes menester ne fisiessen per a guarda de mi
dretcho e de los mios. E nosotros los sobredichos scrivanos a
requirimiento del dicho senyor inffante que fue fecho
dia e mes anno e logar sobredicho testigos que a ello
fuessen presentes los marescales Diego de Saldoval
e Pero Guerra de Forrera e Steyman de Soto-maior
governador dell del inquestrado de Alcantara e
el doctor Alfonso Ferres de Cascalles e Ferran Vasques
chanciller del dicho senyor inffante. E yo Gutier Dias
scrivano de la camera del dicho senyor rey et su notario
publico en la su corte e en todos los sus regnos fue present a
lo sobredicho com los dichos testigos. E aye raydo
e emmendado en un lugar do ditze hermano e en otro o ditze
seta e alcoran no len empesca. E en testimonio de
verdat faze aqui esti mi signo. E yo el dicho
Diego Ferres canonigo de Santiago notario publico per
la auctoridat apostolical a esto que suso dicho es en
uno com los sobredichos testigos fue presente e al dicho
requirimiento del dicho senyor inffante siendo occupado ficho
scrivir isto publico instrumento en que puse mi nombre e signo
en testimonio de verdat et va scripto sobreraydo en los
logares do ell dicho Gutier Dias mi
companero salvo e non empesca. - Diadacus Fernandi.
- Fetcho et fechado fue este translado de la dicha
scriptura original signada de los dichos scrivanos e notarios
publicos suso contenidas en la vila de Medina del Campo
e com los vynt dias de mayo annyo del nascimiento de
nuestre Salvador Jhesu-Christo de mil CCCC e onze anyos
ante el muyto alto e muy poderoso sclarecido principe e senyor
el dicho senyor inffante don
Ferrando e en los sus palacios donde ell posa
stando presente Guonzalvo Rodriguez licenciato
en leyes jues en la dicha vila de Medina e en presencia
de mi Diego Martinez scrivano de nuestre senyor
el rey e su notario publico en la su corte e en todos los sus regnos
e de los testigos deiuso scritos. El ditcho senyor
inffante dixo al dicho jues que por quanto se recelava
que la dicha scriptura original se podria perder por
furto o por robo o por fuego o por agua o por otra occasion o
peligo alguno que le pedia o pedio que mandasse
a mi el dicho scrivano e notario sobreditcho que saquasse
hun translado della o mas si oviesse
mester e diesse auctoridat e poder e
interpusiesse su decreto pusques fuessen
valederos e fissesen fe donde pareciessen: e al ditcho
jues dicho senyor inffante le dizia et pedia e mandava
que veya la ditcha scriptura signada de los
dichos scrivanos e notarios publicos en ella contenidos non rota
ni rasa nin cancellada ni en parte alguna suspetosa
e que de su officio que mandava et mando a mi el dicho
scrivano que sacasse un translado o dos o mas de la
dicha scriptura o aquellos que mester fuessen e que yo
signasse de mi signo que dava o dio poderio e
licencia e auctoridat e interponia su decreto porque valiessen
e fitzessen fe en todo tiempo e seguon o lugar
do paresciesse bien asi e tam complidament
como la dicha scriptura signada que ante ell parescia.
Testigos don Sancho de Roias episcopo de Palencia
e don Alfonso Enriques almirante de Castiella et
Alfonso Ferres licenciado en leyes arcidiano de Niebla
e Ferrand Vazques chanceller del dicho senyor inffante
oydors de la audiencia del ditcho senyor rey. - E yo Diego
Martinez scrivan e notario publico sobredicho que a todo lo
sobredicho con los dichos testigos fuy presente et a
pedimento e mandado del dicho senyor inffante
esta scriptura fis escrivir. E va scripto
sobre raydo dize a e e do ditze cayo e do
ditze de e do ditze la e do ditze Soto-mayor agor e do
dize su. E fis aquesto mio Sig+no en testimonio de verdad de
Diego Martinez. (No confundir con el doctor Diego Sanz Martínez, de Alustante, Guadalajara)
Núm. 131. Tom. 16. fol. 756.
En
la vila de Medina del Campo ante el muy alto e muy
poderoso e clarecido principe e senyor el
inffante don Ferrando senyor de Lara duque de Pennaffiel
e conde de Alburquerque e de Mayerga et senyor de
Castro et de Haro joevas quatorze dias
del mes de mayo anyo del nascimiento del nuestro senyor
Jhesu-Christo de mil e quatrecientos e onze anyos en
los sus palacios que son en dicha villa en presencia de mi
Diego Martinez de Medina scrivano de nuestro senyor el rey e
su notario publico en la su corte e en todos los sus regnos e
scrivano de camera del dicho senyor inffante e de los testigos deius
scritos que pera esto que aqui dira fueron specialmente
lamados e rogados el dicho senyor inffante dixo: que
por cuanto el fuero e es certo e sabidor que el
muy alto e sclarecido
principe e senyoro poderoso don Martin rey Daragon e de
Valencia e de Mallorques e de Cerdenya e de Corsega e de Siscilia
comde de Barchinona e de Rossellon e de
Ceritania era finado per lo qual los dichos regnos
e tierras e senyorios que fueron e finquaron del dicho
senyor rey pertanyecian
e pertanyecen al dito senyor inffante e
los el deve haver de drecho et assi
como a legittimo heredero e succesor: e como quier
que ante desto el havia acceptado la dicha
herencia et succession de los dichos regnos e tierras e
senyorios que havian fincado del dicho senyor
rey don Martin suo tio quomo
dicho es e havia fetcho adicion de la dicha herencia et
succession e declarado en quomo sua volendat fuera e era de la haver
e acceptar per a si per palabras e en otras maneras que pera
ello complian: por ende a mayor abundamiento dixo
que ratificava e aprovava e ratiffico e approvo
la dicha adicion e acceptacion e actos e declaracion sobre ello
fechos que agora que acceptava e accepto e fazia
et fizo adhicion e acceptacion adhia e acceptava
et adhio e accepto la dicha herencia e succession del dicho
senyor rey don Martin su tio e dixo que declarava
e declaro su voluntat que li plazia e plago e
querria he quiere haver por a si la dicha
herencia e succesion de los dichos regnos et tierras e
senyorios que fueron e fincaron del dicho senyor rey don Martin su
tio e al dicho senyor inffante pertanyecian e pertanyecen
por su herencia e succession como dicho es. E desto en
como passo dixo pidia e pidio a mi el
dicho scrivano que ge lo diesse signado
de mi signo per a guarda de su dretcho. Testigos
que fueron presentes don Alfonso obispo de Leon canciller
mayor de don Alfonso de Castiella figo del ditcho
senyor inffante e Diego Lopez de Aztuniga justicia mayor del
rey de Castiella e don Alfonso Anriquez almirante mayor
del rey de Castella e don Gutier Guomeç de Toledo
arcidiano de Gudalajar e Alfonso Ferrandez de
Sevilla licenciado en leyes arcidiano de Niebla e
Guonçalvo Sanxeç de Medrigal doctor en decretos archidiano
de Salves e Ferran Vaçques licenciado en leyes
canceller del senyor inffante oydores de la audiencia
del dicho senyor rey de Castiella e Ferrant Guonçaleç de
Avila doctor en leyes e Loppe Gonçaleç de Olmedo
bacheller procurador del senyor inffant. E va scripto
sobre raydo o dize senyor de Castro e noble
empezada. - E yo Diego Martinez scrivano e notario
publico sobredicho que a todo lo dicho com los dichos testigos
fuym presente e por lamamiento e mandado del
dicho senyor inffante esta scriptura publica escrivi e
fiz en ella isti mi Sig+no en testimonio de verdat.
- Diego Martinez.
Núm. 132. Tom. 16. fol.
757.
En Medina del Campo veiynt un dias del mes de
mayo anno del nascimiento del nuestre senyor Jhesu-Christo de mil e
quatrecientos e onze anyos stando dentro en los palacios del
muy alto e poderoso principe e senyor el inffante don Ferrando
stando en los dichos palacios Gonzalvo Rodriguez licenciado en
leyes e jues en la dicha Medina en presencia de mi
Sancho Gros notario publico por la audoridat
apostolical e de los testigos deiuso scriptos parescio el
dicho senyor inffante antedicho e mostro fizo leer por mi el dicho
notario una scriptura en pergamino de cuero e signada
de un signo de Clemente Sancho archidiano de
Valdemeriel el tenor de la dicha carta es ste que se
sigue:
- Noverint universi presentís instrumenti publici seriem
inspecturi quod anno a nativitate Domini millessimo CCCC° undecimo
die vero quartadecima mensis madii in palacio illustrissimi principis
et domini inffantis domini Ferdinandi domini de Lara ducis
Peneffidelis et comitis de Alburquerque et de Maiorica
nec non domini de Castro et de Haro in mei
notarii publici et testium infrascriptorum ad hec specialiter
vocatorum et rogatorum presentia preffatus serenissimus princeps et
dominus inffans personaliter constitutus dixit: quod cum ipse fuerit
et est certus et certifficatus quod quando illustrissimus princeps et
potentissimus dominus dominus Martinus rex Aragonum Valencie
Maioricarum Corsice Sardinie et Trinaclie (Sicilia: forma de
triángulo) ac etiam comes de Barchinona Rossilionis
et Ceritanie viam fuerit carnis ingressus per cujus obitum
inde dominus inffans dicta regna terras et dominia que fuerunt et
erant predicti domini regis domini Martini et que cum viveret
possidebat et obtinebat ad eundem dominum inffantem pertinere et
pertinere debere jure hereditario tamquam suum legittimum successorem
et heredem: et quamquam pridie ante hoc acceptaverit dictam
hereditatem et successionem predictorum regnorum terrarum et
dominiorum que quondam fuerunt dicti domini regis domini Martini
consanguinei ejusdem domini inffantis et ad interdictam
hereditatem et successionem et declaraverit voluntatem suam habendi
acceptandi eam verbis expressis et aliis modis competentibus ad hoc:
idcirco idem dominus inffans ad majorem abundantiam dixit quod
ratifficabat et ratifficavit approbabat et approbavit dictam
acceptationem aditionem et omnes actus super hiis factis et habitis
quodque etiam nunc de novo adhibeat et addivit et acceptabatque
hereditatem et successionem predictam per obitum dicti domini
regis domini Martini sui consanguinei ut predicitur ad e
um pertinentes et declarabat et declaravit suam voluntatem et
intentionem se velle prout voluit dictam hereditatem et successionem
dictorum regnorum et dominiorum que quondam fuerunt et erant preffati
domini regis domini Martini sui consanguinei que dum
viveret obtinebat et ad dictum infantem modo supradicto pertinentes:
de quibus omnibus et singulis dominus infans petiit per me
infrascriptum notarium fieri unum vel plura instrumentum seu
instrumenta publicum seu publica. Acta fuerunt hec anno mense die et
loco quibus suppra presentibus reverendo domino domino fratre Alfonso
episcopo Legionis ac magnifficis nobilibus et venerabilibus viris
dominis Alfonso Enriquez almiranto regni Castelle Didaco
Luppi de Stunniga justiciario dicti regni Castelle Guterio
Gomecii archidiayno de Guadalfayara in ecclesia
Tholetana Gonçalvo Sancii archidiacono de Salves
in ecclesia Compostelana decretorum doctoribus Alfonso
Ferdinandi archidiachono de Niebla in ecclesia Hispalensi
in legibus Ferdinando Guonzalez de Avila legum doctore
Ferdinando Vasques in legibus licenciato cancellario dicti
domini infantis et Luppo Guonzalez de Olmedo bacallario
in legibus ad premissa vocatis specialiter et rogatis et mei
Clementis Sancii de Giral archidiacono de Valdemeriel
in ecclesia Legionis (Leon, León) publico apostolica
auctoritate notario qui dicte acceptationi aditioni voluntatis
declarationi et promissionibus aliis et singulis dum sich ut
premittitur agerentur dicerentur et fierent per preffatum
illustrissimum dominum infantem cum prenominatis testibus presens fui
eaque fieri dici audivi et aliis occupato negotiis per alium ydoneum
scribi feci et ad petitionem dicti domini infantis hoc presens
publicum instrumentum in hanc publicam formam redigi in quo signum
meum solitum apposui requisitus in testimonio veritatis.
-
E la dicha carta leyda el dicho senyor inffante dixo:
que por quanto havia rescelo que se le perderia por fuego o
por agua o por robo o por furto o por otra occasion
alguna que pedia e pidio al dicho jues que mandasse a
mi el dicho notario que fizesse o mandasse fazer
un traslado o dos o mas los que menester oviesse
de la dicha carta original et que diesse licencia e abtoridat
et mandamiento a mi el dicho notario e interposiesse su
decreto al translato o translados que yo el dicho
notario fizesse o mandasse fazer de la dicha carta
original e signasse de mi signo en manera que faga
fe en todo tiempo en todo lugar do paresciessen. E
luego el dicho jues dixo que por quanto el veya la dicha carta
original e por ell bien vista e diligentment examinada
sana e non rassa nin rota nin cancellada nin suspettosa
nin en nengun lugar dupdosa: e por ende que
mandava e mando a mi el dicho notario que fizesse o mandasse
fazer un translado o dos o mas los que menestier
oviesse de la dicha carta original e los signasse con
mi signo en manera que fagan fe en todo tiempo e en
todo lugar do paresciessen assi como valdria e faria fe
la dicha carta original paresciendo: per a lo qual todo
dava e dio la dicha licencia e abtoridat e mandamiento
e interponia e interpuso su decreto aquello que com dretcho
devia. Testigos que fueron presentes los honrados e nobles
varones Alfonso Enriquez almirante de Castiella e Diego
Lopez de Asturniga justicia mayor de nuestre senyor el rey e
Diego Ferrandes mariscal del dicho senyor el rey e don
Guotierres Gomes archiacono de Guadalfaiara e
Pero Sanches doctor en leys oydores de la abdiencia
de nuestre senyor el rey e Gotierre Dias scrivano de la
camera del dicho senyor rey e Diego Martinez scrivano
de la camera del dicho senyor inffante.
- E yo Sanxo Gros
de Medina del Campo de la diocesis de Salamanca notario publico por
la auctoridat apostolical fui presente a todo lo sobredicho com
los dichos testigos e a pedimiento del muy alto e muy noble
sclarescido principe senyor inffante e por
mandamiento del dicho jues esto publico instrumento con mi
mano propria scrivi e fiç en ell esti mi
signo atal en testimonio de verdat.
Núm. 133.
Tom. 16. fol. 760.
Muy reverendos e muy egregios e muy nobles
e muy honorables senyores: manguer que considerando la natura
de los regnos e dignidades reyales creyemos que no
fuesse necessario ningun ministerio de adicion e
acceptacion de herencia al muy gran triumphador el senyor
infante don Ferrando de Castiella en la succession
de los regnos e dignidades reyales e senyorios e
tierras que se tenian e possehian por el muyt alto e muy
poderoso principe de muy inclita memoria el senyor don Martin
que Dios haya tio del senyor infante por quanto los dichos
regnos e dignidades reyales e senyorios e tierras son devidos
e pertanyescen al senyor infante por su proprio drecho
por drecho de sangre de linatge scer por pariente mas
propinquo e mas acostado al senyor rey don Martin
que otro alguno e seher masculo e nascido de
legittimo matrimonio e descender de aquell mesmo
stirpe e seher de la mesura mesma linea
donde descendia e era el senyor rey don Martin postremo
deffuncto a la persona del quale deve seher
havido respeto en la computacion de la propinquidat e
proximidat de consanguinidat e parentela: pero a maior
abundamiento e cautela el senyor infante fizo adicion e
acceptacion de los dichos regnos e dignidades reyales e senyorios e
tierras segund que se tenian e possehian por el senyor rey don
Martin en su vida declarando su volundat por paraulas
expressas en diversos tiempos que quiso e quiere la dicha
succession e ser successor del senyor rey don Martin pues que
la dicha succession le pertanyesce por drecho. Las
quales adiciones e acomptaciones e declaraciones
nosotros assin como ambaxadores del senyor infante et
sus procuradores specialmente para esto constituidos e
ordinados presentamos e nottifficamos ante las vuestras
presencias en este muy splendido palacio en que agora
esta ayuntado el parlamento general del principado de
Cathalunya: supplicandovos com granda
affeccion e quanto podemos e por parte del senyor infante
rogando e requiriendovos com aquella instancia que
pertanyesce que recognosciendo e guardando la justicia
del senyor inffante segund que lo tenedes
en carga vos plaga de le dar possession civil e
natural e corporal de los dichos regnos e dignidades reyales e
senyorias e tierras quanto en vos eseyer puede
recibiendo por rey e por natural senyor de los dichos regnos e
dignidades reyales e senyorios e tierras al dit
senyor inffante e fazendole las fidelidades e
homenatges e naturalezas que se acostumbraron fazer a
los reyes e senyores de los dichos regnos e
dignidades reyales e dignidades e senyorios e tierras: ca
el es presto per a venir personalment e recebir
la ditxa possession e las dichas fidelidades e homenatges e
naturalesas e fazer a los dichos regnos e
dignidades reyales e senyorias e tierras e a los naturales
dellos todas cosas que fazer deuen. E si para esto son
necessarios algunos instrumentos publicos rogamos a este
presente notario publico que los faga e mande fazer per
conservacion del senyor infante.
Leídos los
documentos que anteceden, contestó el parlamento a las pretensiones
del infante en estos términos:
Núm. 134. Tom. 16. fol. 761.
A les presentacio e notifficacio per los molt honorables e de
gran saviesa los embaxadors e procuradors del molt alt e magniffich
senyor infant don Ferrando de Castella al parlament general
del principat de Cathalunya fetes de les adicio et acceptacio per lo
dit molt alt senyor infant fetes dels regnes e dignitats
reyals e senyorius e terras de la molt excellent
corona reyal Darago respon lo dit parlament ab tota honor
e reverencia del dit senyor infant: que lo dit parlament creu
que considerada disposicio de dret comu e la natura dels regnes e
dignitats reyals misteri de adicio e acceptacio de herencia no es
necessaria a aquell quis pertany per dret justicia e raho. Creu
aximatex lo dit parlament que lo dit senyor infant pot haver
declarada de paraula sa voluntat que ha volgud e vol acceptar
la successio dels regnes terres e senyorius dessus dits en los quals
preten haver dret: mas venint a la supplicacio per los dits
embaxadors e procuradors e a les pregaries e requestes per par
del dit inclit senyor infant molt cortesament fetes ab la reverencia
e honor dessus dites respon lo dit parlament: que ell no pot veure ni
conexer en alguna manera que li sia licit o
permes donar al dit senyor infant ni algun altre competitor
o pretenent haver dret en los dits regnes e terres a la dita
corona reyal pertanenyts possessio alguna dels regnes e
dignitats reyals e senyorius e terres dessus dites ni fer fidelitats
ni homenatges al dit senyor infant ni algun altre dels dessus dits
fins que vist e delliberat per justicia sia per los dits
regnes e terres a la reyal corona Darago a quis pertany lo
dret de la successio dessus dita: la qual desliberacio lo dit
principat de Cathalunya per si divisidament sens
los altres regnes e terres dessus dites no es expedient:
e per ço lo dit principat no poria rahonablament
complir les coses requestes e demanades ço es reguonexer e
guardar la justicia del dit senyor infant e dels altres competitors e
donar possessio: car primerament per bona raho et per dret
orde precedents deguts deuen e descutir se deu a
quis pertany la justicia de la successio dessus dita: la qual
cosa lo dit principat no ha feta per algunes difficultats quis son
seguides en fer lo ajust general dels regnes e terres
dessus dites sotsmeses a la corona reyal Darago e per
altres justes rahons e molt mes com no li pertanga sens los
altres regnes e terres entremetres de aquella. Diu mes avant
lo dit parlament que seguons la magnifficencia del dit senyor
infant e la saviesa e circunspeccio de sos molt honorables
embaxadors e procuradors be deuen saber los competitors qui pretenen
dret haver en la successio dels dits regnes e terres son molts: e pot
esser maniffest a cascu que si la peticio e pretensio
del dit senyor infant fos tota sola pus facilment poguera
esser vista la exida e la conclusio de tant alt e tant poderos
negoci com es lo de la successio dessusdita car
solament se haguera entendre en la exquisicio e
clarifficacio de son dret: mas per tant com los
competitors son molts seguons es maniffest e notori la
discussio del dit necessariament a esser queacom pus
dilatada es ret evidentment pus difficil
com sia pus expedient hoyr e discutir los drets
de tots los competitors de la successio sobredita. Placia
donchs a la magnifficencia e gran senyoria del dit senyor
infant per sa gran e acostumada benignitat e a sos
molt honorables e molt savis embaxadors e procuradors haver per
escusat lo principat de Cathalunya sino complex
les coses demanades e requestes: car no pot conexer
ne veure en alguna manera li sia licit ne permes
per les rahons et sguarts dessus dits e per molts
altres poder a present o deure complir aquelles. Mas offer
lo dit principat al dit senyor infant e als dits seus embaxadors molt
honorables e ensemps ab aquells que pora e deura fara e
desliberara sobre la dita successio so que per justicia
e raho sera tengud e enlendemig accelerar et ab tota
instancia sollicitud cuyta honesta e deguda cuytara
los preparatoris opportuns e necessaris a les dites coses de la triga
o dilacio de les quals nos deu algu dels competitors
maravellar mas ab pasciencia tollerar
aquella havent consideracio a la magnitud e gravitad de
tan poderos e tan arduu negoci en la prossequcio del
qual lo dit parlament enten
e continuament migançant Deus qui es pura justicia entendra
tro sus a deguda fi e conclusio de aquell. E la present
resposta requer e vol lo dit parlament esser insertada a la fi
de les coses per part del dit molt alt e molt magniffich senyor
infant demanades e requestes e esserne fetes tantes cartes com
volra per los notaris aci presents.
Tratóse
después de escribir al rey de Castilla y a su tio el infante, y se
despacharon las siguientes cartas:
Núm. 135. Tom. 16. fol.
763.
Al molt alt e molt excellent princep e senyor lo
rey de Castella. - Molt alt e molt excellent princep e senyor. De
vostra excellencia havem hauda una letra dada en
Valladolit a XVIII dias de maig a la qual molt alt
senyor ab deguda honor e reverencia responem: que sobre lo fet
de la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago
nosaltres ab la gracia de Deus lo qual es via o endressament
de tot be havem començat tant com a aquest principat es stat
pertinent en los actes que necessariament havien la general
congregacio precehir caminar e procehir tots temps
havent davant Deus e justicia de aquells no desviant en alguna manera
e ab aquells entenem e havem ferm proposit de procehir
e enantar en aytal feelment e leyal car
no poriem per algun cars scandol o sinistre
nostra ignada fedelitat oblidar: e vos senyor molt
excellent podets fermament confiar e los competitors per
semblant que la justicia de aquell dels competitors qui haja e es e
sera tots temps a nosaltres recomanada per nosaltres amada conservada
no callada e obtenguda mas a aquell e a tot lo mon
demostrada. E aquest molt alt senyor rey es lo cami per
nosaltres fins aci caminat ab ferm proposit de caminar
per semblant en lo general parlament si a Deus plaura
ab los altres regnes e terres applegador dins breu
temps: e confiats de nostres grans leyaltat ignada fidelitat e
proposit molt just per terros o menaces de algu no
poriem elegir o voler lo contrari. E si algun
competitor oblidat lo cami de justicia per propria auctoritat
volria de aquell desviar nosaltres fermats en Deus e justicia
sens temor no oblidants la pena per dret als volents occupar per
propria auctoritat imposada farem seguons dit es ab los dits
guiadors ço es Deus e justicia nostres fets. E aquesta confiança
molt illustre senyor vos placia haver de nosaltres. De loch
molt alt senyor en lo qual la congregacio general de tots los dits
regnes e terres sobre la examinacio de la justicia de la dita
successio se deu fer encara non som en cert: mas de
continent que sera elegit e conffiam que dins breu temps
ne scriurem a vostra senyoria ho notifficarem als embaxadors
del inclit senyor infant don Ferrando honcle vostre aci
presents: e regraciamvos a vostra molt gran senyoria tant com
podem los gran voler e bona affecio que ab vostra letra
mostrats haver per vostra acustumada benignitat a
aquest principat e als altres regnes e terras de la corona
Darago: car aytal es nostra ferma confiança jatsia
per alguns en aquestes parts sia dit que de vostre regne deuen
entrar gent darmes per correr lo regne Darago: empero
considerat lo gran deute qui es stat entre vostra gran
senyoria e los molt alts reys e princeps Darago de memoria
recordable e la gran prudencia e gran altesa e lo voler e affeccio
dessus dits: nosaltres a tals paraules no donam fe alguna: mas
si era cas que tals coses se
attemptassen dins vostre regne placia a vostra excellent
senyoria ferhi la provisio ques pertany e de la qual nosaltres
fermament confiam sperants de aquella en son cas e
loch tota defensio e ajuda. E placia nostre Senyor Deus
conservar e prosperar vostra molt gran e molt excellent senyoria la
qual man a nosaltres apparellats de fer e complir tot
servey et honor que puscam de gran cor et voler
per aquella tot ço que plasent li sera. Scripta en
Barchinona e segellada ab lo sagell del molt
reverent archabisbe de Terragona a XIX dies del mes de juny
del any mil CCCCXI. - Apparellat a tot servey e honor
de vostra excellent senyoria lo parlament general del
principat de Cathalunya.
Núm. 136. Tom. 16. fol.
764.
Alt mol alt e molt magniffich
senyor linfant don Ferrando de Castella. - Molt alt e
magniffich senyor: nosaltres scrivim al molt alt e molt
excellent senyor lo rey de Castella e a la molt excellent
senyora la reyna sa mare responentlos a sengles
letres quens han trameses en la manera e forma
contenguda en la cedula dins la present inclusa. E segons
vostra magnifficencia pora veure en la conclusio de la dita letra en
aquestes parts ha mencio que daqueix regne de Castella
sots certes occasions o colos deuen entrar gent darmes en
lo regne Darago per correr en aquell: la qual cosa nosaltres no
crehem ni donam fe a aquella havent sguart o
consideracio a la gran amistat e fraternitat que es stada entre los
vostres e nostres reys e regnes. Pero en cas
que per alguns fos axi attemptat ni assajat
pregam e supplicam a vostra magniffica senyoria
que ho vulla empatjar e vedar de guisa que
turbacio a nosaltres qui entenem continuament en los affers de la
successio daquests regnes e terres per la dita raho seguir nos
puscha: e par a nosaltres que a vos molt inclit senyor
entremetres de aquestes coses sia pus propri que
algu altre daquex regne. Placiaus senyor hi vullats
provehir en la manera que de gran e magniffich senyor tal com vos
sots se pertany. E sia lo sant Sperit guarda e
proteccio de vostra magniffica senyoria la qual man a
nosaltres tot ço que plasent li sia. Scripta en Barchinona
e sagellada ab lo sagell del molt
reverend archabisbe de Tarragona a XVIIII dies de juny del any
MCCCC onze. - Apparellat a tota honor e servey de vostre
magnifficencia lo parlament general del principat de Cathalunya.
Sesión del día 20.
Primeramente se despacharon en
esta sesión las siguientes cartas:
Núm. 137. Tom. 16. fol.
767.
Als reverend nobles e honorables los missatgers del
principat de Cathalunya tramesos en Arago.
- Molt reverend
nobles e honorables: vostra letra feta a Burbaguena a VI del
present mes rehebem a X de aquell matex mes: e apres no
sabents certament hon erets e per alguns altres
justs empaxaments nous havem scrit: mas appres
per letra del castella Demposta havem sabut que a XI del dit
mes entras en la vila Dalquanyiç de quem
stats molt aconsolats car ab gran ansia stavem
de vosaltres. Havem gran plaer com sots aturats en
aquex regne e que non siats partits sens
nostra consultacio e havets fet ço que de grans notables
e savis homens tals com sots vosaltres se pertany.
E devallant a specia dels affers per avisarvos del
stament en que som en aquest principat vos certifficam que per
gracia de nostre Senyor Deus tots concordes havem huy
dada de la present prorogat lo parlament a la
ciutat de Tortosa a XVI dagost primerament prosseguint
la via per en Bardexi a nosaltres moguda e per vosaltres a nos
moguda e scrita ab tal intencio e proposit que en lo dit terme
siam en la dita ciutat per tal que essents pus
prop de Arago e de Valencia puscam millor e pus
promptuosament migançant la gracia de nostre Senyor
Deu ab los dits aragoneses ho ab
aquells qui esserhi voldran e ab los
valencians e mallorquins strenyer los affers
e venir a conexença de nostre verdader rey
e senyor: e daço nosaltres scrivim als missatgers dels tres stats
del regne de Valencia qui son aqui. E per tant com vehem
esser molt difficil e quasi impossible axi com nos
havets scrit que lo regne Darago se puxa
congregar ne ajustar: havem delliberat de scriure
particularment als prelats e persones ecclesiastiques e als barons
nobles cavallers e a ciutats viles e lochs reyals del regne Darago
en la manera effectualment contenguda en una cedula dins la
present inclusa. Volem eus pregam eus encarregam tant com
podem que dos de vosaltres ço es mossen Pere del Bosch e
micer Guiem Lobet e axi matex dos dels missatgers de
Valencia per tal que la cosa se mostra es
reta de major auctoritat major preheminencia e de major
fermetat e los aragoneses sien pus
inclinats dar loch a aquella anets a la ciutat de
Saragoça e al justicia Darago e aqui aconortar
exortar e amonestar los jurats e regidors de la ciutat
ab bones e savies paraules pregantslos en conclusio vullen
venir acostarse al pus prop loch Darago que
poran que sia vers Tortosa a la jornada
dessus dita si possible sera o altre la pus presta
que fer se puscha e que noy vullen fallir
per la vida de guisa que ensemps ab los
del regne de Valencia qui per semblant vendran al pus
prop que poran seguons confiam e havem sentiment de
llur embaxador qui es aci e ab nosaltres
e ab los mallorquins puscham procehir en los
affers e prosseguir en lo cami de la justicia e venir a conclusio de
verdadera conexença de nostre rey e senyor per aquella: e semblant
farets als prelats e persones ecclesiastiques e als barons
nobles cavallers e scuders et a les ciutats viles e lochs reyals
del dit regne requerint aximatex los dits justicia e
governador que per lur offici hi donen loch ey facen
les provisions necessarias e carregantne en Bardaxi
qui seguons dessus es dit fon movedor
daquesta via: ampliant en aço la materia seguons los
casos occorreran e requerran les persones
conformantsvos ab nostres letres a ells tremeses
les quals son totes uniformes. Et si per ventura los
missatgers valencians noy volien anar volem eus
pregam que no stigats per axo que noy anets
vosaltres dos dessus designats o si noy podets
anar abdos quey vaja almenys la hu: mas
si ni huns ni altres anar noy voldrets o per algunes
justes rahons no porets ço que sera molt desplasent e greu en
aquell cars no volents lexar perdre los
affers volem quey vaja en Berthomeu Gras portador
de la present secretari nostre: e sera molt bo que los missatgers
valencians hi tremeten ab lo nostre hun
secretari llur per presentar les dites letres e prosseguir aquests
affers tant com poran per tant dels valencians e de
nosaltres ensemps: mas si no hi volen tremetre vajahi
lo nostre car axi ho volem e informats e
endreçatslo en tot ço que porets a la fi e exequcio
dessus dita car no vessem que a present puxa en
altre manera ni pus proffitosament considerada la
divisio e disposicio Darago. Mas pregamvos que
vosaltres hi anets car lo cas ho requer
et pendrets assats gran carrech si no hi
voldrets anar attesa la disposicio e qualitat dels affers: e
en lo primer cars si a vosaltres plaura anarhi axi com
es necessari heus ne pregam e encarregam grantment
volem ens plau que vosaltres mossen labat de Monserrat
e mossen P. de Cervello e mossen P. de Munchada si aqui
sera vos ne vingats eus ne tornets en nom de
Deu: e en lo cas que noy volguessets anar ço que no
podem ab paciencia tollerar com no do expedient per res
e que lo dit secretari hagues esser tremes seguons es dit: en
aquest cas venitsvosne
tots car crehem que poch approffitariets
stant aqui de res e poch. Vos trametem per lo dit secretari
nostre en la forma que ell vos dira abreviats e cuytats
los affers en cars que vosaltres vullats anar axi
com es necessari e nosaltres volem: e sforçadament instats
e prosseguits que los aragoneses nos vullen
separar ni exir del cami de la justicia en que ha començament
loablament se son mesos e fets ab fervor en los dits
affers lo mes be que porets. E sia lo sant
Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo
sagell del molt reverend archabisbe de Terragona a XX
dies de juny del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya a vostra honor.
Núm. 138. Tom. 16. Fol.
769.
Als molt nobles honorables e savis senyors los
missatgers de regne de Valencia tremeses en Arago.
- Molt nobles molt honorables e savis senyors: per strenyer e revenir
los affers que tenim entre mans qui requiren gran celeritat e
cuyta seguons vostres nobleses e savieses poden ben
pensar nosaltres som concordes en aquest appuntament ço es
que havem prorogat huy data de la present lo
parlament del principat de Cathalunya en la ciutat de Tortosa
al XVI dia del mes dagost primer vinent ab tal proposit e intencio
que en la dita jornada siam en la dita ciutat per tal que siam
propinques e pus acostats als aragoneses
e als valencians: e sobre aço nosaltres scrivim al parlament
de Valencia que vullen venir al pus prop loch
que poran que sia dins regne de Valencia e
particularment ne scrivim als prelats e persones ecclesiastiques a
barons nobles cavallers e scuders a ciutats viles e lochs reyals
del regne Darago seguons que ab nostres missatgers qui aqui son
largament porets saber: de guisa que axi propinques e justats
los uns prop los altres puscam donar en aquests affers alguna
bona conclusio. Semblaria a nosaltres que per tal que los affers e la
prossequcio de aquells se fes ab major sforç es retes de major
auctoritat e preheminencia dos o hun de vosaltres ensemps
ab dos o un dels nostres missatgers qui aqui son deguessets
anar a Saragoça e entrar en Arago per presentar les
letres a aquells a quis drecen e exortar amonestar e
induhir aquells que per res no falleguen que no sien en algun
loch dins Arago prop de Tortosa lo mes que poran
a la dita jornada: e si cas sera que vosaltres noy puscats
anar quey vaja un vostre secretari ab letres e ab nostre
portador de la present ey sia provehit en la manera que
scrivim als dits nostres missatgers ab los quals nos vos pregam
vullats de tot comunicar. Per vostra avisacio vos scrivim de
aquestes coses que havem fetes eus scriurem de les altres que per
avant farem axi com aquells ab qui volem comunicar prosseguir e
tractar aquests affers tro a deguda fi e conclusio: e daltre
part ne havem scrit al parlament de Valencia lo qual vos deu
scriure en la manera que nosaltres scrivim als nostres embaxadors. E
sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scripta en Barchinona sots
lo segell del molt reverend archabisbe de Terragona de
ordinacio del dit parlament a XVII de juny del any MCCCCXI -
Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat
a vostra honor.
Núm. 139. Tom. 16. fol. 770.
Als
molt reverends pares en Christ egregis nobles e molt honorables e
savis senyors tots e sengles prelats capitulars e altres qualsevol
persones ecclesiastiches barons nobles e cavallers e scuders e
homens de paratge universitats de ciutats viles e lochs
reyals e jurats sindichs e procuradors de aquelles qui
deuen e han acustumat entervenir en corts o
parlaments generals per tots los regnes e terres
sotsmeses a la reyal e gloriosa corona Darago celebrats o
celebradors et altres qualsevol als quals les coses dejus
scrites se pertangan o toquen jus lo regne Darago
constituits o poblats e a cascuns dels als quals les presents
pervendran o presentades seran: lo parlament general
del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Barchinona per
los negocis toquants la successio dels regnes e terres a la dita
reyal corona sotsmeses e altres toquant lo bon stament
de aquelles saluts e honor e dileccio fraternal. Axi
com vostres reverends nobleses e savieses han pogud saber e
conexer es mostra evidentment nosaltres desijants venir ab
concordia e unitat a conexença de nostre vertader rey princep e
senyor havem instat e prosseguit ab la major cura e diligencia
que havem pogud e sabut que congregacio general dels regnes e
terres sotsmeses a la reyal corona Darago se fes axi que
axi congregats e justats poguessem saber conexer e
veure qui es lo comu rey e senyor nostre per hombre e
proteccio del qual fossem tots preservats de moltes insolencies
occasions e scandols quis son seguits e sentim esser apparellats pus
forts en sdevenidor si la conexença del dit rey o senyor
sera molt dilatada. Fort nos sembla dura cosa e plena de gran
desolacio la gent e nacio qui ha acustumat de viure ab
tanta felicitat e pau sots obediencia regiment e govern de rey
princep e senyor star sens aquell o no conexer aquell ni haver
qui la regesca. Doloros e trist fonch lo dia que
perdem nostre rey princep e senyor qui conexiem ens
regia tots ens guovernava: mas molt pus
dolorosos son los dies que crexen en augmentacio de divisions
scandels tristors lamentacions e plor no havent conexença del
legittim e vertader per justicia succehidor de aquell. O qui havia
tanta de gracia que vertaderament pogues pronosticar e preveure
quants e quals son los inconvenients dampnatges scandels divisions
ruptures perills
homicidis roberies destruccions perdicio de
renom e de fama ab grans affanys e scampament de sanch per los
passats atquisida e guanyada e molts altres infinits e
indicibles mals qui per star longament sens rey
princep e senyor se poden seguir e stan versemblant sobre tots
los sotsmeses a la reyal e gloriosa corona Darago apparellats
e pogues aquells ab eficacia e crehença metre en les
orelles e en los coratges de cascuns sotsmesos a la dita reyal
corona. No crehem ni podem pensar que raho en lo mon ho
occasio alguna tingues empatxat algu que no corregues o cuytas
per les pus justes e breus vies e carreres que sabes ni
pogues cerquar saber e veurer qui es aquell vertader
rey princep e senyor llur quil deu e pot preservar de tots los
mals recitats e de tots altres. Nosaltres havents conexença e
per successio de poch temps gran speriencia de moltes
de les dites coses moguts per bon zel e intencio sana e
vertadera instats a prosseguir la congregacio general dessus dita
tremetre embaxadors en aquex regne e per semblant en
los de Valencia e de Mallorques no sens grans
dampnatges treballs e despeses de aquest principat per tal que
axi justats poguessem saber e conexer qui es nostre vertader rey
princep e senyor seguons ja dessus es dit: mas per divinal
permissio e acabament la congregacio general dessus dita no ses pogut
finar acabar ne concloure ans se son seguits tals
inconvenients e scandels en aquex regne de quems dolem
singularment que crehem sia molt difficil et quasi impossible
poder a present congregar aquell en parlament ni en altre ajust de si
matex fahedor: hon nosaltres jatsia siam fatigats molt de tan longa
dilacio e prossecucio de aquests affers considerada la granea
arduitat e ponderositat de aquells e pensant com es de gran salut a
tots los regnes e terres de la dita reyal corona Darago et a
la cosa publica de aquells haver conexença de lur rey princep e
senyor per justicia e quants son los guoigs honor profits
e benaventurançes que als dits regnes e terres sobrevendran
per conexença e noticia de aquell e quants son los mals que sens
aquell nos poden subseguir: havent memoria de nostres antichs
pares e antecessors dignes de gran memoria com se hagueren
virtuosament en los grans e arduus negocis fets qui en lus
dies se seguiren: volents ressemblar aquells tant com podem e
conffiants singularment de la virtuosa constancia e animosa
leyaltat daquex regne: havem presta animositat e
sforç en nostres coratges e proposat de no perdonar a treballs ni
despeses mas ab gran cor e voler ab aquex regne e altres de la
corona reyal encerquar
e prosseguir voler saber e veure per justicia qui es rey nostre
princep e senyor: e havem confiança en nostre Senyor Deu en lo qual
havem posada de tot en tot la corona de nostra sperança
que ell vehent lo bon proposit e sancera intencio
daquex regne e dels altres e nostre Senyor nos hi endraçara
per sa infinida clemencia e excitara e moura los
coratges de cascuns sotsmesos a la dita reyal corona a prosseguir
ajudar e accelerar tant sant negoci. Veus donchs molt
reverends pares en Christ egregis nobles e molt honorables e savis
senyors que per metre en exequcio la prossequcio de tant gran e alt
fet havem delliberat e acordat e fet acte solempne de
parlament huy data de la present ab gran unitat e concordia de
tots los intervenients en aquell per gracia del sant Sperit
celebrat que lo parlament del principat de Catalunya es mudat
continuat e prorogat en la ciutat de Tortosa al XVI dia del
mes dagost prop sdevenidor en la qual la dita jornada
migançant nostre Senyor Deus inffalliblament enten esser: e
aço per tant que stant axi siam pus prop daquex
regne Darago e per semblant del regne de Valencia e puscam
ensemps ab los dits regnes e de Mallorques pus
facilment contractar spatxar e concloure de les coses
necessaries a venir a conexença de nostre rey princep e senyor:
e mes havem acordat que puys lo parlament general daquex regne
Darago no es justat ni conjunctament aplegat de quens
dolem scriscam particularment a tots prelats e persones
ecclesiastiques barons nobles cavallers e scuders ciutats viles e
lochs reyals daquex regne de les dites coses e semblantment al
parlament de regne de Valencia perque molt reverends pares en
Christ molt egregis nobles e honorables senyors ab tanta e tan gran
affeccio com podem ni sabem vos pregam requerim heus exortam
que a la dita jornada vos placia esser e venir al pus
prop loch de Tortosa que porets qui sia
dins Arago de guisa que pus ensemps nons
som pogut ajustar almenys stants los uns prop los altres puscam
entendre en la prossequcio de aquests tan grans e tan necessaris
negocis e al vostre e dels altres regnes e terres de la reyal
corona consell ajuda favor puscam venir per justicia a la
conexença de nostre rey princep e senyor tan desijada:
e placiaus no fallir en aquest cas per torb
divisio o occasio alguna: car axi com vostres reverencies nobleses e
saviesas poden clarament veure tant va en aquest fet que tots
altres ne poden en deuen esser oblidats. De aquestes coses deuen
parlar stesament ab vostra paternitat alguns de nostres missatgers ho
si aquells seran empatxats hun secretari nostre portador de la
present als quals o al qual vos pregam sobre les dites coses donets
fe e crehença ens respongats clarament de vostra intencio. E
sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona e
sagellada ab lo sagell del molt reverend
archabisbe de Terragona a XVII de juny del any MCCCCXI.
Tratóse después del pago de algunos salarios, y últimamente
fue aprobada y despachada la otra carta que sigue, y que casi en los
mismos términos con que va escrita al gobernador de Aragón
fue también dirigida al justicia de aquel reino y al noble
Berenguer de Bardaxí.
Núm. 140. Tom. 16. fol. 774.
Al molt noble mossen lo governador Darago. - Mossen lo
governador: ab gran desplaer nos recordam de les novitats e occasions
en aqueix regne seguides axi per elles qui de si matexes se
mostren orribles com encara per lo gran dan e destorb
que sen seguex en los affers tocants la successio dels
regnes e terres de la corona reyal Darago: mas
considerada la gravesa e gravitat dels affers e
pensants com es de gran salut e necessitat haver rey e senyor e com
son grans los dampnatges inconvenients e scandols quis poden seguir a
tots los sotsmesos a la reyal corona Darago stants sens aquell
o no haventne noticia: tota cuyta se deu representar triga a
cascuns dels regnes e terres de la dita reyal corona Darago
venir a conexença de llur rey princep e senyor, Hont
nosaltres volents accelerar e cuytar de nostre poder venir a
aquesta conexença havem huy data de la present continuat prorogat
e mudat lo parlament daquesta ciutat en la ciutat de Tortosa
al XVI dia del mes dagost primer vinent per tal que siam pus
prop de aquex regne e de Valencia: e daço
nosaltres pusques aquex regne no es congregat ço
quens desplau ens en dolem molt seguint lo
partit per en Berenguer de Bardexi als nostres missatgers
mogut en Calatayud seguons ells nos scriviren
lo qual nos sembla bo expedient e profitos scrivim
particularment als prelats e persones ecclesiastiques barons nobles
cavallers e scuders ciutats viles e lochs reyals daquex regne pregant
e requerintlos ab la major affeccio e amor que
podem ni sabem que vullen en lo dit terme ho en lo pus
breu que poran venir en algun loch qui sia
dins Arago axi prop de Tortosa com fer se pusca
de guisa que ab ells et aximatex ab los
valencians als quals havem de aço matex scrit e los quals
seguons havem ja sentiment e sperança de lur embaxador qui es
açi vendran en algun loch dins lur regne
prop de Tortosa lo mes que poran e ab los
mallorquins stant los huns prop los altres
pus ensemps nons som poguts ajustar de quens
dolem molt puscam tots entendre e procehir en los actes e
affers per los quals vingam a conexença de nostre rey princep e
senyor: pregam a vos eus requerim ab tanta e tant
gran affeccio com podem ni sabem que en lo dit terme o en lo
pus prop que porets
vos vullats venir e no resmeyns vullats donar
tota endreça que porets e fer totes provisions que a
vos se pertanyara que tots aquells qui venir hi poran e deuran hi
vinguen e en aço vos vullats induhir amonestar e pregar
lexades totes occassions e totes altres coses que empatxar los
puixa: car en aquests affers va tant e son tant grans
que tots altres ne poden e deuen esser oblidats e havem gran
confiança que vos fer molt en aço ey podrets donar
gran endreça. Mas vos per res en lo mon noy
vullats fallir sius plaura car tal e tan
notable official sots e tan singular persona e de tan gran
consell que noy devets e starets molt be en
aquests affers e porets molt approffitar en aquells e
si tots los daquex regne noy poden venir almenys hi
vinguen aquells mes que poran. E en aquestes coses vos placia
donar aquell endreç que de vos se pertany e indubitablament
confiam. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scripta
en Barchinona sots lo sagell del molt
reverend archabisbe de Terragona a XVII de juny del any
MCCCCXI - Lo parlament general del principat de Cathalunya
apparellat (apparrellat) a vostra honor.
Sesión del día 22.
Se dio cuenta en ella de
una carta de los mallorquines concebida en estos términos:
Núm.
141. Tom. 16. fol. 777.
Als molt reverends nobles honorables
e savis senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en
Barchinona. - Molt reverends nobles e honorables e savis senyors:
rehebuda per lo honorable en Luis Daverso ciutada
de Barchinona vostra letra de crehença e per ell a nos
explicada sobre la acceleracio o expedicio de nostres missatgers e
sindichs sobre la determinacio decisio
e declaracio per justicia fahedora del ver just e legittim succehidor
del molt alt senyor rey en Marti de alta recordacio en los regnes
principals e terres de la corona e senyoria daquell: vos certifficam
que elegits per lo consell
general del present regne e missatgers e sindichs ab legittima
potestat per esser e entervenir
en lo parlament ajust general per lo present regne e per lo dit acte
los honorables mossen Berenguer de Tagamanent cavaller micer
Arnau de Mur doctor en decrets ciutadans daquesta ciutat e
Jayme Alberti de la vila Dincha (de Incha, Inca)
seguons pracmatiques e ordinacions daquest regne aquells ne
trametam axi com ja per altre vos scrivim: certifficantsvos que en
totes coses toquants tot bon spatxament e endreça de la dita
missatgeria lo dit en Lois ha hauda sobirana diligencia e
treballat ab sobirana affeccio en tot be avenir del dit acte:
pregantsvos que de la carta de la dita missatgeria e de la partença
del dit Lois per tal com abans no sinch son puscuts
partir per que nonch havia passatge segur los hajats
per scusats e a aquells donar plena fe e crehença en tot ço que de
part nostra vos explicaran e aquells tractar com a frares e
haver per recomanats apparellats tots temps en tot bon avenir del dit
acte ab tot lo general dels regnes e terres de la dita senyoria e
corona. E nostre Senyor Deus sia tots temps endreçador de totes
vostres obres. Scripta en Mallorques a XV de juny del any de
nostre Senyor de MCCCCXI. - Los jurats e consell general del regne de Mallorques apparellats a vostra honor.
Leída la carta
que antecede, y otra credencial que presentaron los embajadores en
ambas mencionados, fueron estos admitidos para representar al reino
de Mallorca en el parlamento.
Sesión del día 25 (1).
(1)
En el registro antes del acta de esta sesión hay el principio de la
del 23; pero no está continuada.
Leyéronse las dos cartas
que siguen:
Núm. 142. Tomo 16. fol. 782.
Als molt
reverends nobles e honorables senyors los dipputats e altres qui a
present son plegats en la ciutat de Barchinona. - Molt
reverends nobles e honorables senyors: per altre letra he notifficat
a les vostres reverencies com mossen Johan Ferrandiz Deredia
es vengut a Dalbarrazi per entrar en lo castell axi com aquell
qui les dues parts de la ciutat son de part: e en aquell instant
mossen Johan Roiç entra en lo dit castell ab XXX rocins
e ab vint ballesters e de continent com lo dit mossen Johan
Ferrandiz ho sabe sen torna a Terol e lo dissapte
passat isque de Terol metent en fama que ha una aldeya
de Terol anava aquella nit sen ana LXX rocins e ab mil e CCCC de peu
ensega de scalar lo loch de Vilel:
fonch sentit e les gents qui eren en lo raval
reculliren en la vila les persones pero hanlos presos tots los
bens e hanlos cremats qualsque XXX alberchs e lo
diumenge los combateren tot lo jorn e al vespre
anarensen tastant un loch qui es del dit mossen Johan Ferrandiç
qui es a una legua prop Vilell (Villel) e lo
diluns devien tornar a combatre lo dit loc: e lo dit
diumenge a vespre hun hom de la partida de los
Munyoços tremesme un hom solament sinse
carta ni sens sagell solament per notifficarme
les coses damunt dites pregantme que si podia metre
qualque remey que prestament loy metes: e yo
senyors noy so bastant sguardant la desastrada e
malaventurada mort del senyor
archabisbe de Çaragoça e sguardant les grans discordias e
tribulacions que son en aquest regne. Perque senyors si per vostres
reverencies ab lo regne de Valencia ensemps noy es prestament
provehit lo regne Darago es perdut totalment que laura
conquistar com de nova lig aquell qui vindra rey e
senyor nostre: e la raho es aquesta la ciutat de Çaragoça qui es
cap de tot lo nostre regne es en ma de aquells qui tots temps
han vallat a la justicia e aquells matexos tenen huy
Calatayud Daroqua Terol e totes les aldehes:
Teraçona guarda lo penyell e seguons lo vent que fara
axi navegara. Perque senyors per reverencia de nostre Senyor Deus
tenit manera que al pus prest que esser puixa
vos plagues en un loch convenible e tal que sin perill
pugan star aquells qui vindran al parlament per tal que pugan
contractar del fet de la successio e del bon stament de la
terra. E senyors del loch hon lo parlament se deu tenir
vos certiffich que en tot lo regne Darago no hi ha tal
que sin perill e sin parcialitat se puga nomenar
jatsesia que dich
contra mi matex per la libertat qui es del regne
Darago: pero senyors quant serem tots plegats Deus migançant bes
salvara la libertat per manera que sa libertat li sera
guardada. Senyors yo intim a les vostres reverencies totes les
coses damunt dites la primera es a descarrech meu la seguona
es que per tal que axi com a dipputat del regne jatsia
indigne e axi com a castella Demposta mi va tant o mes que a
hom que sia en tot lo regne: daquiavant
provehesqueni les vostres reverencies nobleses e honorables
discrecions axi com ben vist li sera. Si algunes coses puch
fer per les vostres reverencies nobleses e honorables
discrecions so prest tots temps a vostra honor. Lo
sanct Sperit vos tinga en sa proteccio.
Scripta en lo castell de Azco a XIX de juny.- A vostra honor
apparellat lo castella Demposta. (de Amposta)
Núm.
143. Tom. 16. fol. 783.
A los muyt reverendos egregis
nobles e honorables senyores los del parlament de Cathalunya. - Muy
reverendos egregios nobles e honorables senyores: segunt
crehemos sodes certifficados como despoes quel
parlament desti regno fue ajustado en gran
nombre en aquesta ciutat los del dit parlament per evitar entre si
toda manera de scandols que procurant el sembrador de
zizania se podian suscitar si todos longament stavan
justados dieron poder a nuestras personas sobre los actos
preparatorios del general parlament que se ha justar
por recognoscer e saber quin es nuestro rey e senyor
tan gran como havia el dito parlament e
que las ditas nuestras personas repressentassen çerca
lo antedito todo el dito parlament: las quales personas son
segunt se sigue por el braço de la Sgleya el
senyor archabisbe e el vispe de Taraçona por el
braço de los barones micer Berenguer Dalmenara doctor en
decretos e Johan Cit habitant en Calatayud por
el braço de los cavalleros Johan Ferrandez de Sayes e Gil
de Vayllo habitantes en Calatayud por el braço de las
universidades en Ramon de Torrellas ciudadano de
Çaragoça e Anthon de Castllon habitant en la
villa Dalcanyiç e yo Berenguer de Bardexi por todos
los cuatro braços desti regni:
e apres los ditos
nueff diputados si quiere representantes han
tractado continuament de los ditos preparatorios
con los missatgeros vuestros e del regno de Valencia et
de todo quant eran concordes excepto de los presidentes por
dubto de venir a discordia en articulo de los presidentes fue
movido un novo partido del qual crehemos siades
certifficados por vostros missatgers: e fue
acordado que pus el senyor dito archabisbe
por causa necessaria havia ir a Çaragoça los missatgers
vostros e del regno de Valencia e los dipputados
por ell parlament Daragon se fuessen a Çaragoça
o cerca dalli por dar fin a los ditos negocios: e apres
al primero dia de junyo partio el dito senyor ença
Çaragoça e fue muerto: la muerte del qual ha feyto
e fauze gran danyo a la expedicion de los ditos
negocios por muytas razones e entre otras porque ell
dito senyor con gran fervor e notable intencion treballava
incessantmente en los ditos negocios e su saber diligencia
genio e auctoridat complian muyto encare
porque los parientes e amigos del dito senyor quende havia
muytos no solament en este regne mas encare
en Castiella e Navarra se muestran de cada dia
poderosament a una part e a otra part se ajustan
poderosament de don Anthon de Luna e sus valederos e
yes dupto que de aquesto no se siguan
grandes scandelos a los quales no se puede facilment obviar
sguardada la gran potencia de las partidas. Pero senyores
nosotros aqui continuament havemos entendido e entendemos en
venir e refforçar quomodo por los restantes de los
ditos nueff en otra manera que mas valer pueda se entenda
dar fin a los ditos negocios principiados: e esto no
entendemos a desemparar antes quanto a nos possible
sia en grant diligencia treballar. E sobre esto
havemos scripto a vuestros missatgeros et a los
del regno de Valencia los quales crehemos que devan
seyer ydos a
la villa Dalcanyiç. E senyores si algunas cosas podemos fazer
por vosotros fiablamente nos hen scrivit. Nostre
Senyor Dious vos haia en sa guarda.
Scripta en Calatayud a XV de junyo. - El
governador justicia Daragon et Berenguer de Bardexi
a vuestra honor apperellados.
Leyóse después una
nueva contestación del parlamento a las pretensiones tantas veces
repetidas de doña Violante, concebida poco más o menos en los
mismos términos que las anteriores, y se levantó la sesión.
Sesión del día 26.
Comparecieron en este día unos
embajadores del rey de Navarra, los cuales, después de haber
presentado sus credenciales, espusieron lo que el acta
manifiesta en estos términos:
Núm. 144. Tom. 16. fol.
788.
Primo quod dominus rex hortabatur avide dictum
parlamentum et singulares ejusdem ut honorem ipsius regni et utique
illustris domine regine pro salute honore ipsius filie vellent
habere in omnibus recomissam. - Secundo quod dictum parlamentum
vellet accelerare embassiatam destinandam ad regnum Siscilie
pro salute honore et beneficio dicte regine et etiam totius
regni Siscilie quemadmodum ordinaverat et concesserat dictum
parlamentum dicto regi dum presenti anno in hac civitate fuit
personaliter constitutus. - Tertio quod ipsi ambassiatores etiam
habebant in mandatu et comissione dicere quod dominus rex afferebat
se et regnum suum ad totum honorem et servitium principatus
Cathalonie et aliarum terrarum subjectarum corone regie
Aragonie et cujuslibet singularium earundem totiens quotiens
casus occurrerit et fuerit postulatus.
El arzobispo de
Tarragona les contestó, según el testo de la misma acta, lo
que sigue:
Núm. 145. Tom. 16. fol. 788.
Super primo
quod dictum parlamentum attentis et consideratis grandi adjunctione
amicitia et longe pacis firmitate que fuerunt inter domum regiam
Aragonum et domum regiam Navarre et signanter quia ipse
dominus rex Navarre cujus ipsi ambassiatores cum illustrissimo
domino rege Martino memorie gloriose ultimo deffuncto
viscerali amicitia et fraternali adjunctione erat colligatus dictum
parlamentum habuit habet et habebit juxta possibilitatem honorem
ipsius domini regis Navarre et illustris regine Siscilie in
omnibus recomissum. - Secundo quod dicta ambassiata mittenda
per dictum parlamentum ad regnum Siscilie totaliter erat jam expedita
de ambassiatoribus memorialibus litteris et
instructionibus ac aliis necessariis sich quod tantum restabat
quod navilia in quibus debent transfretari expedirentur quorum
expeditioni certe persone per dictum parlamentum fuerant deputate
que continue vacabant. Et si quo ad usque fuit dicta ambassiata
procelata multum nobilis vir vicecomes Castriboni (vizconde,
vezcomte de Castellbó) gener dicti domini regis Navarre ibi
presens novit causam parlamento nullatenus imputandam. - Tertio quod
dictum parlamentum regratiabatur multum dicto domino regi
Navarre oblationes et offertas predictas quas acceptabat et suis loco
(loc, loch, lloc, luèc, lugar, localidad) et tempore
confidens de boniffica altitudine dicti domini regis Navarre uteretur
eisdem et vicissitudinaria voluntante dictus dominus rex poterat
facere compotum et fiduciam habere indubitabiliter de hujusmodi
principatu.
Sesión del día 27.
Abrióse con la lectura
de la siguiente carta:
Núm. 146. Tom. 16. Fol. 791.
Als molt
reverends egregis nobles e honorables senyors los del parlament del
principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables
senyors: per altre letra scrita a XIII del present mes de juny he
notifficat vostres reverencies nobleses et honorables savieses com lo
dit jorn demati erem entrats aci en Valencia
et apres dormir havem feta nostra proposicio als del
parlament ajustats en lo palau del bisbe hon se
acostumen ajustar sobre quatre puncts o articles dels quals haviem
carrech los quals haviem preposats e com ells se havien
aturat acord seguons largament en la dita
letra era contengut. En apres esse seguit que
dilluns a XV del dit mes de juny nos es stada feta resposta per part
del parlament que sobre lo memorial a nosaltres ordonat per lo
parlament Darago e missatgers del principat sobre la
concordia lur que eren apparellats tractar ab
nosaltres: en tot que puxen passar son apparellats de passar e
donarhi aquell loch que pusquen e han elet
VIII persones que pratiquen ab nosaltres: e aquell jorn
matex nosaltres nos vehem ab alguns barons nobles e
cavallers daquells quis diuen fora la ciutat e diguemlos
com nosaltres voliem parlar ab ells e ab los
altres e quels portavem letres per part del parlament
Darago e dels missatgers del principat les quals erem apparellats
ells donar com fossen justats e explicarlos ço per que
erem venguts e quels plagues dirho als altres e
donar loch car nosaltres erem apparellats esser en
aquell loch hon volguessen sobre los dits affers: los quals
responeren que farien que serien aqui en lo raval al
pus prest que poguessen. E lo dimarts apres
mossen lo guovernador vench al reyal ab
be C homens de cavall armats e ab daltres de peu
per tenir lo parlament hon foren molts del braç
militar: mas de aquells de fora no ni hague sino fort
pochs com dies abans hi haguessen dissentit ab scriptura
publica per ço com dien no servaba lo memorial fet e donat a
nosaltres en Arago: e aquell jorn tots nobles cavallers e
gentils homens quis dien fora la ciutat se scamparen e lo dit
governador ha prechs de nosaltres proroga lo parlament
a dilluns primer vinent que sera XXII del mes. Lo dimecres
seguent aqui en lo raval foren molts dels dits nobles
cavallers quis dien fora la ciutat ajustats dientsse
haver poder per tots los altres: e donades a ells les letres de
crehença aquella los explicam sobre la unitat e concordia
lur incluhint lo memorial format en Arago
per los del regne e del principat lo qual era stat
liurat a nosaltres: e retenguda delliberacio
primer per ells fonnos respost que eren apparellats
donar loch al dit memorial e complir aquell tant com en ells
fos pusques per lo governador e los altres los
fossen servades ço que en aquell era contengut: e
aço fonch demati. Apres dormir lo dit jorn
començam
molts dubtes sobre lo dit memorial e no par sien de
intencio de inseguir aquell totalment empero treballam
queu façen o almenys quels altres sen contenten en manera que
concordia e unitat entre ells se seguesca: de tot ço que per
avant se seguira en e sobre los dits affers molt reverends egregis
nobles e molt honorables senyors yous ne certifficare.
E sia senyors la sancta Trinitat en vostra proteccio e guarda.
Scripta en Valencia a XVIII de juny. - Placia senyors a
vostres reverencies nobleses e savieses ferme tremetre
accorriment en aquesta ciutat. - A vostra honor e manament
senyors prest Francesch Basset.
Tratóse en
seguida de los bandos que había entre el obispo e iglesia
de Urgel y el conde de Pallars; y se resolvió enviar
allá mensajeros debidamente autorizados para poner en paz a las
partes. El vizconde de Illa (Dilla, d´Illa)
presentó también a nombre suyo y de los demás partidarios del
conde de Pallars un nuevo escrito, en que ratificaban sus protestas y
oposición a varios actos del parlamento. Leyóse después la carta
que sigue:
Núm. 147. Tom. 16. fol. 794.
Reverendis in
Christo patribus ac nobilibus et egregiis viris dominis prepositis
curie generalis civitatis Barchinone eorum prehonorandis amicis et
fratribus. - Spectabiles et reverendi patres et fratres precarissimi:
pridie recepimus litteras nobis directas per egregios et nobiles
viros consiliarios civitatis Barchinone fratres nostros
prehonorabiles continuantes eorum laudabilem propositum quod habent
in congregando generale parlamentum ad providendum quod regnum
Cathalonie quod est açephalum rege debito et quem
justitia poscat servato ordine sit provisum: amplius exortantur nos
ad obedientiam inclite domine regine Blanche vicarie regni
hujus. Quilibet tam de dicta obedientia quam ferventibus animis
prossequimur et continuo prossequemur quam etiam de conditione et
statu regni et qualis ad presens sit conditio dicte domine
vicarie et sibi adversantium respondendo nostris litteris declaramus:
ea propter rogamus nobilem fraternitatem vestram quatenus collecto
tenore preffate littere nostre quam dictis consiliariis destinamus
comunicetis eis vestra consilia auxilia et favores ut regni
hujus turbinibus quidquam remedii medietate vestra et eorum
circunspecta providentia tribuatur. Proinde nos paratos offerimus ad
omnia beneplacita vestra. Scripta in urbe felici Panormii
octava junii anno dominice incarnationis millessimo CCCC° XI°. -
Justitiarius pretor judices et jurati felicis urbis Panormi.
(Palermo)
Además, se da cuenta en el acta del
nombramiento de Guillermo de Vallseca en estos términos:
Núm. 148.
Deinçeps quia parlamentum huiusmodi ut
prescribitur est continuatum et prorogatum ad civitatem Dertuse
in qua Deo propicio cum aragonensibus et valentinis qui
in locis circumvicinis dicte civitatis intra eorum regna
venient tractabuntur et utique concedebuntur negotia tam necessaria
et urgentia successionis corone regie Aragonum
preexpressum huiusmodi parlamentum attento pondere tanti negotii
cupiens summe cum magno et digesto consilio in dictis negotiis se
habere delliberavit quod honorabilis Guillelmus de Vallsicha
legum doctor vir magne scientie et ingenii singularis quem preconium
vulgate fame purum corde et mundum manibus predicat assumatur in
consiliarium comunem per hujusmodi parlamentum ita quod nullam partem
faciens cum aliquo competitorum dicte successionis tantummodo prestet
consilium comune parlamento presenti. Ordinavit igitur dictum
parlamentum et plenum dedit posse honorabilibus depputatis
Cathalonie et sex personis eis adjunctis quod videant
delliberent et concordent de modo et forma et aliis circunstantiis
necessariis pro itinere sive via tam per terram quam per mare dicti
honorabilis Guillelmi de Vallesicha et insuper de societate
ipsius et sumptibus inde fiendis eundo stando et etiam redeundo ac
salariis pariter prout pretacti honorabiles depputati cum dictis sex
personis eis adjunctis cum ipso honorabili G.° de Vallesicha
poterunt concordare: nam dictum parlamentum nunch pro tunc mandat et
pro mandatis habet cautelas necessarias super missionibus et salariis
ac aliis hac ratione fiendis.
Dióse después encargo a la
comisión de los veinticuatro para tratar y resolver los puntos
siguientes: sobre la tregua general que debía acordarse; sobre la
administración de justicia; sobre la defensa del Principado; sobre
la elección de ciertas personas, que, juntamente con los albaceas de
don Martín, arreglasen la percepción de ciertos derechos reales;
sobre hacer un empréstito de
trescientos mil florines, para atender a la defensa del
Principado; sobre la embajada que debía enviarse a Sicilia;
sobre los negocios del reino de Cerdeña y vizconde de
Narbona; últimamente, sobre la circular que debía remitirse a
los ausentes del parlamento, notificándoles la traslación a
Tortosa. Por último, el arzobispo de Tarragona prorogó
el parlamento hasta por toda la semana entrante para la mencionada
ciudad de Tortosa.
Sesión del día 29.
Leyóse
una nueva contestación del parlamento al último escrito del conde
de Pallars y los suyos, y se acordó continuar las sesiones en
Barcelona hasta el día 4 de julio.
Sesión del día 30.
Se abrió con la lectura de una carta del infante don
Fernando concebida en estos términos:
Núm. 149. Tom.
16. fol. 800.
A los reverendos padres en Christo e a los
condes e vezcondes e barones e nobles cavalleros e scuderos e
missatgeres de los abades e villas de principado de
Cathalunya a las otras nobles e honorables personas ayustadas
en el parlamento del dicho principado. - Reverendos padres en
Christo: Yo el infante don Ferrando de Castiella senyor
de Lara duque de Penalfeel conde de Alborquerque
e de Mayorga e senyor de Castro e senyor de Haro
vos embio muyto a saludar e eso mesmo a los condes e
viçcondes e barones e nobles cavalleros e scuderos e
missatgeros de los abades e vilas del principado de Cathalunya
e a las otras noblas e honorables personas ayuntadas en
el parlamento del dicho principado qui se tiene en la muyt
noble ciudat de Barchinona como aquellos que mucho amo e
precio e por quien querria que Dious diesse muxa
onra buena ventura. Bien creo que sabedes e puededes
entender e ende ser certificados en como el rey don Martin
mi muy caro e muy amado tio algun poquo antes de su fin
me embio un algutziro de seylla con letras de
crehença yo seyendo stonçe en el setio
Dantiquera rogandome que me viesse com el dicho
rey mi muy caro e muy amado tio en la ciudat de Saragoça
do ell seria dentro en brieve tiempo a
fin que ell considerando non haver filio
legitimo que despues de sus dias a ell sucediesse en
los regnos e tierras que la corona reyal de Aragon de
la qual succession ell consintiesse seyer yo
apres sus dias intercessario pariente suyo por parte de
mi senyora mi madre e de mi aguelo e por muchos titulos e
razones que a mi fazeran cerquano successor
luego fiz acerquar muchos grandes e solempnes
letrados por veyer e examinar si la dicha corona reyal
Daragon a mi puedia pertanyescer e todos concordes
delliberaron e ovieron por claro en drecho que
la dicha succession de los dichos regnos tierras pertanyescia
a mi si el dicho rey don Martin a mi muy caro e muy amado tio
moriesse sin fijo legitimo e natural: por la qual razon
yo macorde de me veyer com el dicho rey
mi muy caro e muy amado tio e lo enquera feyto sino que
a Dios plugo ge lo levar desti mundo a la
su sancta gloria. E despuys de su muerte ganada
por mi la villa Dantiquera fueme a la muy noble ciudat
de Sevilla a donde fiz ayuntar prelados e maestros en
sancta theologia doctores e otros sabideros en
drecho canonico e civil los quales vieron examinaron
los testamentos e donaciones e otras ordinaciones
facientes al drecho de la succession suso dicha assi de
la reyna Daragon lamada donya Patronilla
e de su marido lamado el conde don Ramon Berenguer
e de todos los descendientes despunys aca ellos a si
entregados en sanas e verdaderas consciencias por mi declarar si me
pertanyescia la dita succession concordables en
uno por muchas razones me declararon la dicha succession a mi
pertanyescer lo qual todo quanto al drexo que por mi es
creho bien seyer a vosotros e los de los otros reynos
e tierras de la dicha corona vos deves ayuntar
en uno por conocer vuestro sobirano senyor e yo so
certifficado que so aquell que devo seyer
por vosotros conyocido por senyor assi como aquell
que so mas cerquano en la linea de mi senyora mi madre
e del rey mi aguelo e del dicho rey mi muy caro e muy amado tiyo.
E por muchas razones e titulos a vosotros claramente conosidores
quomo quiere que por mi con justo titulo e claro drecho puede seyer
tomada la possession corporal de los dichos regnos e tierras
dellibere que sobre seyer ello fasta aqua (hasta
aquí) entendido que vosotros con grant diligencia e sano
e vertadero conseyo procederedes conoscer
de mi vivo sobirano senyor sin dar favor a alguno dellos que se
ditzen seyer competitores a la dicha succession: e
segunt he sabido de part de todos estos regnos e
tierras son ayuntados en la ciudat de Caluteyu por
tractar e concondar del ayuntamiento que se
devia fazer a donde declarado de ir a las partidas de
Saragoça por continuar estos fechos. E como el
archevispo de Saragoça fuesse uno esleydo e deputado
de los principales continuando su camino fasta la dicha ciudat
de Saragoça por malas gentes que com funeste volundat
de storbar el bien publico lo han muerto en el camino:
de la qual muerte assi malamiente fecha si a los
malesfetchores se da lugar se podria seguir grant
turbacion del negocio antedicho. Por tanto yo faziendo en este
caso lo a mi dado e declarado a vuestros sanos juycios la mi
intencion fago vos saber que contra los tales
turbatores de tan gran turbacion e negocio e tan bien publico
e contra los mantenedores e deffensores de aquellos vosotros
devedes proceder segund conviene en el tanto malentoso
e deyedo caso non consentiendo a nenguna
dilacion que pueda seyer pues que por la dicha muerte por la
vertadera consciencia del principal negocio etxados
fora todos los principales e sospetxosos a favores
desordonados certifficandovos que vosotros aci
queriendo proceder en los suso dichos negocios por mi sera dado favor
e empara que por vuestras buenas discreciones sera bien viesto
e seyendo lo contrario que Dios vos arredre a mi convendria
fazer vos instancia e proveher razonablament segunt
conviene al mi dretxo e bien vuestro e de la cosa publica de
los reynos e tierras de la corona reyal de Aragon. Scrita en
la villa Dollit. (villa de Ollit, Valladolit, Valladolit)
- Yo G.° Diego Ferres . . . . de mi senyor el infante la fiç
scrivir e yo el infante …. o scrivi por su mandado.
Además
la comisión de los veinticuatro procedió en este día a la elección
de las personas que debían asociarse con los albaceas de don
Martín para exigir y cobrar todas las cantidades y derechos
pertenecientes al patrimonio real.
Sesión del día 1° de
julio.
Dióse cuenta del siguiente escrito:
Núm.
150. Tom. 16. fol. 805.
Molt reverend egregi noble e molt savi
parlament: no ignoren vostres reverencies potencies nobleses e
savieses com los honorables en Ramon Çavall e en Francesch
Burgues embaxadors tremesos en Arago e lo dit en
Francesch Burgues March Turell e micer Bonanat Pere
tremesos a Balaguer faheren gran instancia al senyor
don Jayme Darago que ell no husas
de offici de guovernador general e com lo dit senyor
per satisfer a la voluntat de la terra e de la ciutat de Barchinona
qui trames la una de les dites embaxades et a lur
consell resposlos sobreseuria en lo exercici del dit
offici puys empero lo noble mossen Guerau Alamany de
Cervello no usas del offici de portantveus en
Cathalunya la qual cosa es stada observada per lo dit senyor a la
letra mas lo dit portantveus non ha res observat ans ha
husat en gran dan e desfavor del dit senyor e en favor
e prerogativa del dit portantveus e daltres ço que fer no
devia guardant lo cars e la condicio del dit don Jayme.
Mes avant es assats nothori e evident a gents que lo
dit portantveus es molt sospitos al dit senyor don Jayme en tant
que mes no pot: les quals sospites jatsia nothories et
evidents hon necessitat ho portas se provarien fort
clarament: on com lo negoci de la successio del dit
principat de Cathalunya e dels altres regnes e terres
de la corona Darago los quals pertanyen al dit don Jayme
manifestament e certa sia tan arduu e tan gran que extimacio
no pot rehebre e toca tant al dit senyor e encare al
dit principat e a la naturalesa e fidelitat dels habitants en aquell
que nenguna cosa temporal nos pot nes poria mes
tocar e perço deja esser tractat sens tota
sospita e triga e ab la major puritat sinceritat et
integritat que fer se pora deja esser procehit
en aquell: per ço Bernat de Rosanes donzell procurador
e en nom de procurador del dit senyor don Jaime requer
ab la major instancia que pot lo dit parlament e les
molt reverends paternitats potencias noblesas e grans
saviesas qui vosaltres qui sens present requesta per
vostra gran instancia honestat fidelitat e naturalesa intactes
e innades devets en tals coses provehir que lo dit
portantveus façats abstenir del us del dit offici en
Cathalunya segons fonch dit als dits embaxadors es pertany
majorment en tal e tan arduu al dit extimable cas almenys en
la ciutat de Tortosa e en los altres lochs hon
se tractara lo dit negoci e axi mateix en los domestichs
servidors e vassalls del dit don Jayme: e en tots altres fets seus e
de aquells ajustadament o departida o en altre
manera ab tota deguda honor protesta lo dit procurador en nom
que dessus que noy consent ans hi dissent
expressament significant al dit reverent egregi noble e honorable
parlament que si noy es provehit almenys seguons dessus
darrerament es dit que al dit senyor sera forçat de usar del dit
offici de governador general sens prejudici de son dret
e de provehirhi per altres maneres e degudes vies licites
paciffiques e honestes com aquest fet en aquest cas sia
al dit senyor tan arduu com dit es que intolerable instimable
e encara irreparable prejudici. E requer encara en nom
que dessus que daço sia feta carta per vos notari e
encare continuat en lo dit proces del parlament si ell ho
volra e ho requerra.
Sesión del día 3.
Se
acordó reclamar a Ramon Çescomes varias escrituras que tenía
otorgadas en su poder, las cuales podían servir para ilustrar el
negocio de la sucesión; y enviar a Alberto Çatrilla para que
pusiese en paz al gobernador de Valencia y alcaide y jurados
de Morella.
Sesión del día 4.
Leyóse un
escrito enviado por el conde de Pallars, en el que se quejaba de que
los hombres de armas del obispo de Urgel hubieren entrado, saqueado e
incendiado el lugar de Eroles, quebrantando la tregua empeñada
y prometida; al cual contestó el parlamento que deliberaría. Igual
acuerdo recayó sobre el último escrito presentado por el conde de
Urgel. El abad de San Cucufate propuso que se acordase el
ordenamiento para la defensa del principado; pero hubo varias
protestas y no pudo pasarse adelante. Tratóse después de algunos
asuntos de gobierno interior, y finalmente se prorogaron hasta
el día e las sesiones del parlamento en Barcelona. Por la tarde
volvió este a reunirse para oír la lectura de una nueva instancia
presentada por el vizconde de Illa y demás partidarios del de
Pallars.
Sesión del día 5.
Se trató del
nombramiento de una comisión que acordase lo necesario para la
defensa del principado, y se dio cuenta de haber vuelto ya los
embajadores que habían sido enviados a Aragón.
Sesión del
día 6.
Comparecieron en el parlamento los embajadores que
habían estado en Aragón, y se trató del pago de algunos sueldos
que se debían:
Sesión del día 7.
Los embajadores
que habían sido en Aragón dieron cuenta de su embajada, y el
parlamento acordó darles las gracias. Presentóse después una nueva
reclamación, a nombre del conde de Pallars, contra el obispo de
Urgel por los daños que le había causado.
Reunido otra vez el
parlamento por la tarde del mismo día, la comisión encargada de
redactarlas presentó las siguientes ordenanzas:
Núm. 151.
Tom. 16. fol. 821.
Lo parlament general del principat de
Cathalunya quis celebra de present en Barchinona ses mudat e
prorogat a la ciutat de Tortosa a XVI del mes de agost primer
vinent e totes les provisions e ordinacions qui per seguretat
tranquillitat e libertat dels anants e entervenients
e tornants de en e del parlament son necessaries utils e
expedients acomanades e totalment remeses a voler ordinacio e
total disposicio dels molt reverends e honorables lo senyor
archabisbe de Terragona consellers e consell de Barchinona
sindichs de Gerona Perpenya
e Tortosa e de micer Guillem de Vallsecha seguons
que per acte del dit parlament en concordia universal fet appar
pus largament. Donques los prop dits archabisbe
consellers consell sindichs e micer Guillem per auctoritat e
virtud del dit poder e en nom del dit parlament disposen e
ordonen en e sobre les dites coses seguons se
seguex: e retinentse expressament que per avant si e quant
a ells sera vist fahedor puguen ensemps ajustats o
departidament estants seguons la qualitat del temps e
disposicio dels affers quis seguiran a les seguents ordinacions
ajustar tolre e aquelles declarar corregir e interpretar
seguons los semblara proffitos ho necessari. -
Primerament ordonen que en la dita ciutat no puga algun
dels convocats o entrevenients en lo dit parlament o
altre qualsevol jutgar sino entitat limitat ço es generalment
entre totes coses: archabisbe de Terragona e comtes de la casa
reyal si ni haura XIV besties e XX persones: bisbes e
comtes XII besties e XVIII persones: vezcomtes e castella
Demposta e prior de Cathalunya X besties e XV persones:
abad de croça e nobles sis cavalcadures e X persones:
procuradors de bisbes e capitols e barons ab titol e cavallers e
sindichs de ciutats e vila de Perpinya ab IV besties e
VI persones: procuradors o sindichs de abbats e de nobles e de
altres viles e homens de paratge ab tres besties e V persones.
- Item que cascuns dels damunt dits en lo entrant de la
dita ciutat ans que intre en aquella jur en poder del
oficial que sera ordonat que en la dita ciutat en sa
casa ni en altre directament o indirecta no haura a carrech ni
dispese seu pus servidors companya ni besties
durant lo dit parlament sino en lo nombre o forma
dessus dits e cascu en la dita entrada dara per
scrit a aquell o aquells qui seran a ço dipputats los noms
particularment de sos servidors. - Item que cascu dels damunt
dits en lo intrant de la dita ciutat e ans que intren
en aquella jur e ferm la treua o segrament per
lo parlament dies ha ordonada e en la fi dels presents
capitols contenguda duradora en la dita ciutat e per tota la vagueria
de aquella tant com lo dit parlament se tindra en la dita ciutat e XV
dies apres que sera finat o mudat daquella.
- Item que cascu dels damunt dits en la entrada de la dita ciutat e
ans que entre en aquella e lurs companyes deposen
en poder de les persones a aço elegidores totes armes
generalment offensives exceptat dagues o coltells
de rahonable e acustumada forma o talla: e juren de no metre
en la ciutat altres armes lavons ni per avant: e les dites
persones aquelles pendran ab invantari e aquelles
tindran sots bona e segura custodia en lo castell o
altre loch segur e les restituiran fora la dita ciutat a
aquells de qui seran si e quant anar se volran. - Item algun
dels competitors qui son domiciliats o poblats en los regnes e
terres de la corona Darago ni lurs frares fills o
mares o avies o mullers no sien en la
dita ciutat ni dues jornades o almenys XII legues en
torn daquella tant com lo dit parlament durara com experiencia haja
mostrat lo contrari esser dampnos. - Item que la
jurisdiccio e presidencia de la dita ciutat e dels intervinents
personalment o per procurador en lo dit parlament axi
e per la forma com es huy en Barchinona regida
per mossen lo governador e per en Francesch
Burgues conseller de Barchinona adjunct o companyo
e conregidor seu agualment o ensemps e en totes
coses toquants les persones bens e fets dels dits intervinents
personalment o per procurador en lo dit parlament tant com
aquell se tindra en la dita ciutat lo qual Francesch Burgues
es stat per lo parlament nomenat en deffalliment de rey e
princep cert e per cas de extrema e inreparabla e en altra
manera inremediabla necessitat per be de pau e de concordia e
de comuna utilitat de la cosa publica e no podents en altra
manera bonament procehir en haver rey e senyor per
justicia: e per los dits sguarts e necessitats es stat
axi mateix per lo dit mossen lo guovernador
assummit rehebut et acceptat per sa
propria liberalitat e voluntat: e es axi per los dits
parlament e guovernador convengut e ordonat que los
damunt dits mossen lo guovernador e lo dit
Francesch Burgues adjunct companyo o conregidor
seu per les dites rahons e en los dits affers usen e
procehesquen ensemps e la un sens laltre no puga
fer acte algu civil ni criminal o altre e siu
fasien sia cas nullo e sens tota virtut: e
facen segrament e homenatge de usar e regir en aquesta
forma a tota seguretat libertat e bon stament de la
dita ciutat e parlament e dels intervinents en aquell seguons es dit
e que si contra les coses en aquest capitol contengudes se
allegaven declinatories de for o altres
qualsevol impugnacions o excepcions que aquelles fossen repellides
de present o no admeses o no examinades en alguna manera ans
fossen punits etc.a aquells qui les allegarien o
interposarien en qualsevol cas salvats en totes coses los
privilegis e libertats de la dita ciutat e sens lesio o
prejudici de aquells. - Item que lo dit en Francesch Burgues haja
per son sosteniment o carrech del dit offici la
quantitat per los ordonadors dels presents capitols ordonadora
dels bens del general pagadora. - Item que lo regent la
assessoria del dit guovernador haja a fer segrament e
homenatge de observar aquestes coses dessus e dejus
dites tant com a ell se pertangan e que aximateix
prenga dos adjuncts aquells e per la forma que sera dit
e ordonat per los ordonadors dels presents capitols. -
Item que tots los officials e procuradors e lo consell general de la
dita ciutat o sindichs havent daço bastant poder et aquells
qui tenen et habiten o tindran o habitaran en lo
castell facen sagrament et homenatge de tenir tant en
ells sia ni a ells se pertanga lo dit parlament
e los intervinents en aquell en plena libertat e
seguretat. - Item que tots los officials e procuradors e lo consell
general de la ciutat o sindichs havent daço bastant poder facen
sagrament et homenatge de obehir als dits mossen
lo guovernador e en Francesch Burgues
dessus dit. - Item que cascu haja hostes
en la sua casa haja a tenir les sues
armes desades e tanquades per la forma que los
hostes no sen puguen servir en alguna manera ni per algu
los ne puguen esser liurades o prestades. - Item que
los portals de la dita ciutat sien tanquats sino
dos e aquells sien tanquats de nits e de
dies sien guardats per aytantes persones de la
dita ciutat qui facen tots vespres relacio al official
a qui sera comanat ni quants strangers hi hauran
entrats. - Item que si en la ciutat se movia brega
o ramor los dits portals sien en aquell cas o punct
tanquats e algu de la ciutat no gos fer part ab
algu ans acorreguen tots als dits guovernador e
Francesch Burgues e altres officials per ajudar e servir e fer lo
manament daquells. - Item que si alguns strangers per fugir a
mortaldats e a ramors o scandels o per altre
raho son uy en la dita ciutat quels sia
dat temps congruent dins lo qual sien exits
daquella e si per avant ni venien que noy sien admeses ni
acullits durant lo dit parlament sens expres consentiment daquell. -
Item que per los regidors de la dita ciutat sia dada
manera e orde en compliment de vitualles e que lo
for daquelles ni imposicions o altres carrechs no
sien augmentats o de nou imposats. - Item que
les posades sien per quatre persones dues per
los ordonadors dels presents capitols e dues per
la ciutat elegidores assignades e stimades segons lo grau
stament de cascun havent singular consideracio als embaxadors
dels competitors e als aragoneses valencians e
mallorquins qui hi vindran. - Item que en lo parlament
algu no puga metre dagues ni altre specie darmes
offensives ans les jaquesquen a la porta e juren que
axi sera observat: e sia aximatex provehit per
aquells de la ciutat que algu no port armes: e sia la
dita ciutat mesa per cinquantenes e dehenes en
bon orde de deffensio e que facen bones guaytes.
Cuyos capítulos fueron aprobados bajo protesta de que no
perjudicasen a ninguna clase, y declarando exento de guardarlos al
jurisconsulto Guillermo de Vallseca. Publicóse también en esta
sesión el otro ordenamiento que sigue:
Núm. 152. Tom. 16.
fol. 829.
Capitols fets sobre los preparatoris de la
deffensio del principal de Cathalunya. - Primerament que com algunes
persones facen offici de traure del dit principat cavalls e
altres besties cavalleries arneses e armes prohibides e passar
e portar aquelles en regnes e terres stranyes fora la senyoria de
la corona reyal Darago de ques poria seguir gran
dan al principat e a la deffensio daquell seguons
experiencia en temps passat ha demostrat e semblants tretes
sien ja prohibides e vedades per ordinacions per
capitols de cort: ordona lo dit parlament per be
del publich del dit principat que sien requests
exortats e consellats los guovernadors veguers
batles et altres officials reyals mestres de
ports e tots altres qui daço hajen carrech que serven
stretament les dites ordinacions e capitols de cort fahent aquells de
nou publicar e cridar e ab sobirana vigilancia observar. E si
algun sera trobat contra fahent de aquell rigorosament e sens comport
exequesquen les penes en les ordinacions expressades
integrament. - Item ordona lo dit parlament quels en lo prop dit
capitol mencionats o aquells a quis pertanga sien
instats exortats requests e consellats que attes que nenguns
mercaders e altres gents per lur propri proposit e ambicio
desreglada han trets e trahen florins e altres
monedes reyals del dit principat per vendre en regnes
stranyes e fer fer de aquells e aquelles altre moneda
o bilo de altre rey e ab ymage de rey o senyor
strany la qual despuys tornen e porten en lo dit
principat de ques seguexen grans dans e perdues al dit
principat e cosa publica de aquell com se ruyt es
depauper de la propia moneda reyal e haja a correr
moneda diminuida de ymage de rey o senyor strany e aço
sia contra ordinacions e capitols de corts: encontinent
façen cridar e publicar les dites ordinacions e capitols posades
integrament cessant tot comport affeccio e gracia oblidades. - En
apres per los sguards ja toquats e per lo
gran proposit del dit principat en universal e en singular ordona
lo dit parlament que sien ab bones letres de
aquell exortats e pregats requests e consellats los guovernadors
capitans vaguers batles e altres officials reyals
prelats barons cavallers jurats e altres consellers et
altres regidors de ciutats viles reyals del dit principat als
quals se pertanga que considerada la disposicio del temps
present que som sens rey princep e senyor
indubitat stiguen avisats en be e notablament fer
guardar les fortaleses e majorment situades en les fronteres e
fornir aquelles darmes arneses a offensio e deffensio necessaries e
de viures e que sien posades en bon orde de fer guaytes
e altres bones provisions e preparatories fahent special mencio en
les dites letres que los guovernadors capita e altres officials a
quis pertanga dejan anar o trametre persones discretes
en totes e sengles viles lochs castells e altres forces de lur
jurisdiccio o capitania seguons es acostumat e lo cas requer per
regonexer aquelles e aquells axi de obres necessaries de murs
valls torres barbaquanes com de arneses e viures
e que sia posada en degud orde la custodia e deffensio
de aquells en tal manera que axi be obrats guardats e deffesos ne
puxen retre bon compte al rey princep e senyor que
per justicia sera declarat: e que de la disposicio de les dites
fortaleses rescriuen los dits officials al parlament general
de Cathalunya la hon sia stesament e singular de
cascuna de manera que lo dit parlament sia cert de les
provisions que sobre les dites coses deuran esser fetes e exemptades:
e aximatex es vist necessari que sien encarregats e
exortats los dits guovernadors capita e altres officials reyals
que be e diligentment se informen los castellans
o castlans (catalans) dels castells e fortaleses
per carrech de lur offici quines provisions de viures e
de arneses son tenguts cascun tenir en lo castell o
fortalesa don es castella o castla e que vegen
e regoneguen los inventaris ques faheren en lo
començament quant entraren en los dits castells o fortaleses a
aquesta fi que si trobaran seguons los inventaris alguns o tots dels
dits articles e altres provisions dissipades e guastades o
perdudes que hajen informacio tal dissipacio deguastament o
perdua si sera fet o enseguit en us e en deffensio o exercici
del dit castell o fortalesa per ço que en reparacio e renovacio dels
dits viures e arneses sia degudadament provehit: e si en us o
per negligencia o culpa dels dits castellans o castlans seran
dissipats deguastats o perduts que aquells officials a quis
pertanga compellesquen o forcen rigorosament a restitucio e
repparacio de aquells tals castellans o castlans. - Mes avant ordona
lo dit parlament que los dessus dits guovernador capita e altres
officials reyals prelats barons cavallers castellans e altres qui les
coses dejus mencionades sien tenguts de fer sien ab bones e
bastants letres pregats exortats amonestats aconsolats e requests que
en los castells o forces hon en temps de guerra haja acostumat de
star guarda o faro que en aquells facen star les
guardes e fer faro de foch de nits e de dies de fum si e quant
mostrar sera en manera o forma acostumades totes les dites coses
attesa la qualitat dels temps strictament observant. - Item que si en
algun dels dits castells o fortalesas reyals sera
trobat algun castella o castla (castlà, castlá:
català) vell malalt o insufficient de exercir seguons se
pertany son offici que los dits guovernador o capita o
altre official a quis pertanga deja provehir en adjunccio de
alguna bona o abta persona a semblant carrech al dit
castella o castla seguons de e en semblant cas es acustumat
tant com lo dit cas o necessitat durara: donada primerament
per los dits officials facultat al dit castella o castla
que puscha presentar e metre en loch seu persona ydonea
e sufíicient a semblant carrech tots temps haud sguard
que los castells e forces sens comport e favor sien ben
guardades e deffeses. - Encara per los dits sguards ordona lo
dit parlament que sia scrit als dits officials o a
aquells a quis pertanga que en cascuna ciutat vila loch castell o
altre poblacio del dit principat axi reyals com de
sgleya de barons nobles cavallers e de ciutadans honrats
homens de vila e de altres havents aquells que cascun en ses
ciutats viles e altres poblacions ço es los officials reyals en
lochs ques pertanyera e los prelats e altres ecclesiastichs
barons nobles cavallers e gentils homens ciutadans homens de vila
cascun en ses forces castells viles e lochs faça provehir que
cascuna dehena sia armada en aquesta manera ço es que cascun
haja lança e paves o ballesta almenys e que
ultra aço en cascuna dehena haja una lança larga un
paves e una bona ballesta les quals sien acomanades a III
homens avantatjosos e ben asits e armats de la
dita dehena supplint e adobant los dessus dits tot ço quils
parra supplidor affigidor e adobador qui sia profitos a
la comuna deffensio dessus dita. - Item que ab los aragoneses
e valencians sia contractat de la deffensio dessus dita
de guisa que si a ells sera plasent ni agradable occorrent lo
cas pusquen fer e haver succors ajuda e valença
los uns dels altres del nombre e forma que seria concordat axi com de
bons frares e amichs se pertany per raho de la
deffensio dels dits regnes. - Item encara ordona lo dit parlament les
coses seguents les quals volen durar tro sus en la
terra haja rey e senyor cert e indubitat lo qual haut
sien haudes per no fetes e casses e vanes e
freturans de tota efficacia e valor: ço es que tot hom qui
tenga solament una bestia de sella per son
cavalcar haja a esser rossi si ja tal hom no sera de
edat de L anys o mes o malalt o religios o benefficiat. - Item que
tot hom qui tinga dues besties la una e quin tindra tres les
dues e quin tindra cuatre les dues e quin tindra cinch les
tres et quin tindra sis les tres e quin tindra set les quatre e quin
tindra huyt les cinch e quin tindra nou les sis e quin
tindra deu les sis hajen a esser rocins e axi per avant
prorata per compte. - Item que tot hom qui tinga cavalcadures
sia tengut dins quatre mesos la publicacio dels presents capitols
fahedora encavalcarse en la forma e manera en los precedents capitols
contenguda: et si passats los dits quatre mesos algu o alguns serán
trovats encavalcats contra la forma dels dits capitols e no servaran
aquells que lo ordinari seu pusque levar pendre e vers
si retenir lo fre e la sella de tantes besties com
seran trobades en poder de aquell o aquells contra la forma dels
presents capitols. E si dins dos mesos apres dels quatre
staran e perseveraran en no encavalcarse seguons los presents
capitols que en aquell cas perden les besties que contra forma
de aquells en poder lur seran trobades e sien adquisides e
guanyades al dit ordinari que de aço faria exequcio sens tota gracia
e comport.
Aprobados los antecedentes capítulos con las
mismas salvedades que los anteriores, leyóse un escrito en que el
obispo de Urgel rebatía los cargos que le había hecho el conde de
Pallars, sobre cuyo asunto no recayó por entonces ninguna
resolución. Dióse también cuenta de un escrito de Marcos Turell
oponiéndose a las reiteradas protestas del bando de los de Pallars,
y mostrándose dispuesto a nombre de todo su estamento a hacer
cualquier sacrificio para que el Principado fuese defendido así por
tierra como por mar. Siguiéronse ventilando varias cuestiones de
etiqueta, y se trató de algunos preparativos necesarios para la
traslación del parlamento a Tortosa y para ilustrar el negocio de la
sucesión. Tales fueron: el autorizar a la diputación de Cataluña
para abrir y contestar a las cartas que se recibiesen en Barcelona
dirigidas al parlamento, y asimismo para notificar a los
pretendientes las disposiciones y órdenes que este acababa de dar o
diese en lo sucesivo; y el mandar que el archivero real
Gabriel Segarra librase copia fehaciente de los testamentos
reales y demás escrituras que pudiesen aclarar el negocio de la
sucesión. - Tratóse en seguida de revocar el bando que habían dado
los conselleres de Barcelona, prohibiendo la circulación de
los escudos y blancas francesas; pero nada quedó
resuelto. Expidióse además la circular que sigue, y que en términos
análogos fue dirigida también a los demás brazos del parlamento.
Núm. 153. Tom. fol. 836.
Al reverent pare en Christ
lo bisbe de Gerona. - Reverent pare en Christ: per tal que sapiats
axi com es rahonable los affers principals per que lo parlament
general del principat de Cathalunya es estat ajustat en quin punt son
vos certifficam que per aleujament e breu expedicio dels dits
affers lo dit parlament es estat mudat continuat et prorogat
en la ciutat de Tortosa al XVI dia del mes dagost primer vinent per
tal que siam pus prop dels aragoneses e dels
valencians als quals havem scrit e pregat quels placia venir
cascuns dins lur regne al pus prop que poran
de la dita ciutat de Tortosa e havem sentiment que hi vendran.
Perque notifficants e intimants a vostra reverent
paternitat les dites coses aquella ab la major affeccio o
instancia que podem ni sabem pregam exortam e requerim que en la dita
jornada vullats esser en la dita ciutat de Tortosa per
entervenir en lo parlament dessus dit de guisa que ab vostre
bo e notable consell puscam tots ensemps ab los
aragonesos e valencians e ab los mallorquins qui ja
son açi venir a conexença de nostre vertader rey princep e
senyor. E en aquest vos placia no fallir car tal
persona sots e tan notable quey porets molt approffitar
e vostra absencia hi poria molt noure e los affers qui son
tals e tan grans e requeren tanta celeritat que mes no poden que vos
ni altre a quis pertanga noy deu fallir
treballs ni despeses ni altre raho o occasio alguna deuen retenir o
empatxar en alguna manera: certifficantsvos que daço farets
servey a Deu e al rey e senyor esdevenidor e gran be e proffit a la
cosa publica daquest principat e gran plaer e honor a nosaltres. Dada
en Barchinona sots lo sagell del molt reverend
archabisbe de Terragona de ordinacio del dit parlament a set
de juliol del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya a vostra honor apparellat.
Por último fueron
aprobadas en esta sesión las disposiciones contenidas en el
siguiente escrito:
Núm. 154. Tom. 17. fol. 838.
Un
effecte de virtuts es amicicia seguons contemplaren los
philosophs Aristoteles X.° eticorum axi necessari a la
sustentacio del be publich que no es pussible esser sustentada
justicia sens aquella. E com los regnes sens justicia mes sien
latrocinis es necessari amicicia esser conservada en la
comunidat com encara haja major excellencia ço que per
justicia no puixa enseguir regir los pobles en virtuts:
per ço instigant lo sembrador de discordia los coratges dels homens
nos puixen axi temprar que vera amicicia se puixa entre
ells considar se deu fer almenys lo possible ço es reffrenar
los coratges e injusts volers e desaffrenats pensaments per
que mils se pusquen abilitar a amicicia vera e
per conseguent durada stabilitat de la cosa publica los
nombres de la qual sis troben discordants axi com de un cors
desorganitzat nos poria seguir melodia a Deu plasent ne
justs actes se poran exercir. Per ço los braços et
condicions del principat de Cathalunya en lo general parlament
ajustats attesa la causa principal per la qual lo dit parlament es
stat convocat ço es la cognicio de la justicia de la general
successio de la corona reyal Darago quis deu fer ab bona
concordia per los regnes e terres de la dita corona
ensemps ajustats volentse disposar tant com sia ab ells en actes
virtuosos et de que Deus sia servit esperants que del present acte
endreçant lo Princep de pau se seguesca fruyt a ell plasent e
final amor et concordia qui pora mils portar los
dits actes fahedors a fi loable: ordonen consenten et
paccionen fahentne acte en lo present parlament firmat
et loat per lo molt noble mossen Guerau Alamany de Cervello
guovernador de Cathalunya la treua et seguretat voluntaria en
la forma seguent. - Primerament es concordat per lo dit parlament que
totes les persones entrevinents en aquell tots ells e lurs
bens e familiars ço es tant com sien dins los limits de la
dita treua ara o per avant a quis pertanga et
hajen acustumat de fer treues e seguretats sien tenguts
de fermar la dita treua e seguretat voluntaria sots les
penes et obligacions en aquella contengudes e aquells qui
recusaran o contradiran fer la dita ferma que sien privats
encontinent de entervenir en lo dit parlament et
actes de aquell et bandejats seguons dejus se conte tro
que la dita treua hajen fermada sens tota condicio o retencio.
- Item es ordonat en concordia per lo dit parlament que totes
persones de qualsevol condicio sien convocats en lo dit
parlament qui entrevendra en aquell et altres qui sien
en guerra o volran entrar en la present ciutat o II leguas
entorn sien tenguts fermar et donar treua et seguretat
voluntaria a tots llurs enamichs et altres qualsevol persones
entrevinents en lo dit parlament ab sagrament et homenatge quen hajen
a fer cascu en poder de mossen lo guovernador en presencia de tot lo
parlament axi que hun contra laltre no haja ne
puixa donar o fer dan ni maltracte en persona ni en
bens durant la dita treua o seguretat dintre los limits dessus dits
sots virtut del dit sagrament et homenatge et altres penes en la
present treua apposades: entes empero que lo
guovernador puixa pendre les fermes axi dins com
fora lo parlament et ans que prenga la dita ferma copia o faça ab
aquells que volran fermar si son en guerra ab neguns
dels convocats e entrevinents en lo dit parlament e en cas que sien
en guerra quel dit guovernador ho haja a notifficar ab letra o
crida publica an aquells o aquell de qui sera interes. E mes avant
que lo dia quels haura preses les haja a publicar e fer legir en lo
dit parlament si aquell dia sen hi te sino en lo primer parlament que
approp se tendra: e en la dita treua sien
enteses et compreses no solament per lo dit parlament aquells
entrevinents en lo dit parlament mas encara tots altres qui
per missatgers o altres affers seran tremesos fora los limits de
aquell per lo dit parlament hon que sien ço es ab
aquelles persones qui hauran fermada la dita treua axi com si
personalment eren dins la dita ciutat o dues legues entorn: axi entes
e declarat que los magnats e nobles et los cavallers e gentils homens
ciutadans et burgesos honrats fermen et donen la dita
treua voluntaria e los altres fermen e donen la dita treua o
seguretat cascuns segons sa condicio e libertat e no pus
avant sots les obligacions e seguretats dessus e dejus
expressades: axi entes que la dita treua o seguretat se puixa
fermar per los absents o altres per procuradors ab bastant poder. -
Item ordona mes avant lo dit parlament que si algun de qualsevol
condicio o stament sia qui no haura fermades les presents ordinacions
e treua voluntaria o seguretat fara dan o injuria a qualsevol
persona dels entrevinents en lo dit parlament que sia
perseguit per lo dit parlament e punit esforçadament per lo
guovernador axi com infringidor de segrament e homenatge e
treua voluntaria: e en cas que aquell infringidor no fos pres
per la cort que sia bandejat encontinent per lo dit
guovernador a V anys de tot lo principat de Catalunya al dit temps
per son ordinari o jutge competent e si era persona ecclesiastica sia
bandejat. - Item que la dita treua voluntaria o seguretat sia
duradera e haja fermetat tant com lo dit
parlament et actes de aquell se continuaran en
la present ciutat de Barchinona e XV dies apres dintre los
dits limits de dues legues sots les penes e obligacions
dessus expressades: e passat lo dit temps de XV dies romanga
cassa e nulla la dita treua axi com si no era estada
feta ni fermada e que tots aquells a qui la fermaran axi presents com
sdevenidors romanguen e sien en aquelles libertat e
stament en que eren ans de la dita ferma vullen que
sien en pau o guerra o en treua o paraula o en altre manera
axi que per la dita treua o ferma de aquella algun no sia
o puxa esser mes agreviat o perjudicat ans romanga
cascu en sa libertat e facultat en que era ans de la dita treua e no
pus avant: e aquells qui no son en guerra per lo eximent de la
treua present no pusquen esser dits en guerra. - Item que si
algun baro noble o cavaller hom de paratge e altres qualsevol
que sien en guerra ab algu o alguns dels convocats e
entrevinents en lo dit parlament e actes de aquell no gos
entrar en la dita ciutat o dues legues entorn e un dia abans que
entren dins les dites dues legues ho hajen a notifficar al
guovernador e sien tenguts fermar la dita treua voluntaria
sens tota dilacio en poder seu o de altre official a quis pertanga: e
si aço recusaran o dilataran fer e complir o de fet entrara dins les
dites dues legues que aquell o aquells qui seran en guerra ab
ells los puixen dampnifficar e guerrejar no contrastant
en res la forma de la dita treua: e ultra aço lo dit guovernador
haja aquells recusants fermar la dita treua foragitar e
bandejar de la dita ciutat e termens de aquella tant
com durara lo dit parlament. - Item ordona lo dit parlament que si
algun de qualsevol condicio o estament sia qui haja fermat
treua trencara o contravindra en les presents ordinacions et
treua voluntaria que sia punit e executat e feta
justicia corporal per lo dit guovernador com infringidor de sagrament
e de homenatge et treua voluntaria e en lo dit cas hi sia feta
gran instancia continuadament per lo dit parlament tro a
deguda execucio: et semblantment sia fet e
executat en persona dels clergues et altres alegantse
de privilegi clerical per lur ordinari o jutge competent encarcerant
aquells perpetualment o en altra manera segons que per
sanccions canonicals sera trobat fahedor. - Item ordona
lo dit parlament que les presents ordinacions e treua voluntaria per
toldre tota ignorancia e esquivar inconvenients sia
publicada en cascus cap de vegueria per los veguers
constituhits en aquelles los quals hajen cascun traslat
de les presents ordinacions e treua per en certifficar aquells de qui
es interes. - Conegut et declarat expressament per lo dit parlament
que les presents ordinacions et treua voluntaria sia
consentida feta et fermada per seguretat e bona concordia de
tots los convocats entrevinents en lo dit parlament e per benefici de
la cosa publica attenent al fet tan ponderos urgent e
necessari de la general successio de la corona Darago
per sguart del qual en special se consent la dita treua voluntaria
sens tot perjudici o lesio o derogacio de les libertats
privilegis usos et costums de cascun bras o condicio e singulars
de aquells com en altra manera no la entenen consentir sino en tant
com lo dit parlament se continuara en la present ciutat et XV dies
apres et dalli avant romanga nulla et invalida axi que en nenguna
forma o manera ne per qualsevol cas necessitat se puxa traure
a consecuencia en sdevenidor (1).
(1) Después de esta sesión
hay en el proceso una protesta presentada por el conde de Pallars y
los suyos al escribano Raimundo Batlle, secretario del
estamento eclesiástico, el día 8 de julio; pero no la estractamos
aquí, porque no fue presentada en sesión del parlamento.
