17 DE NOVIEMBRE.
Reunidos los
señores Diputados con otras varias personas y jurisperitos, para
consultar sobre las dudas que ofrecía el señalamiento de tutor al
Infante don Fernando, por parte del Rey, y asimismo sobre otros
diversos puntos; después de emitidos varios pareceres, acordóse por
fin:
1.° Que el Rey podía dar tutor, sin que esto se opusiese a
la capitulación;
2.° Que sin embargo de haberse dado tutor
al
Primogénito, podía señalarse otro y no había dificultad en que
fuese la Reina;
3.° Que constase la siguiente deliberación,
hecha por unanimidad, a saber:
que la señora Reina, como tutora
del señor Primogénito, prestase el debido juramento.
Congregados
otra vez, por la noche, todos los Diputados e individuos del Consejo,
en la cámara mayor del Consistorio, se hizo extensa relación, por
el abad de Monserrat, de los votos de los jurisperitos y de la
deliberación de los Diputados y demás, después de lo que se tomó
el siguiente acuerdo.
Lo present consell conclou loant
en tot e per tot los apuntament e conclusio fets per los
VIIII e quatre de Barchinona sobre la emancipacio del Senyor
Primogenit e tutela de la Senyora Reyna star be e preceir
juridicament e que en nom de Deu per la dita Senyora Reyna com
a tudriu sie prestat lo jurament.
Pasado,
desde luego, el referido acuerdo al Concejo de la ciudad, que también
estaba reunido, y enterado de todo cuanto había tratado la
Diputación, los cuatro representantes de aquella que solían
intervenir en los negocios de esta manifestaron, que la ciudad de
Barcelona, deseando siempre marchar uniforme y en armonía con el
Consejo de la Diputación, aprobaba en este caso las deliberaciones
que dicha corporación había tomado, por considerar esta concordia
de grande utilidad a la patria; después de lo que, se acordó que
para hacer saber este resultado a la senyora Reyna, fuese una
comisión compuesta a la vez de Diputados y de Concelleres.
Ocupáronse, el mismo día, de otros varios asuntos, y se dio
cuenta de las siguientes cartas que habían recibido.
Als
molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e
conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis
nobles e molt magnifichs senyors. Optenguda hora disapte
a vespre prop passat del Senyor Rey per esplicar li ma
crehença jo li digui que jatsie los diputats e
consell del seu Principat de Cathalunya per miga de sos
embaixadors en dies passats aguessen suplicat la sua
Majestat que li plagues fer e smenar los dans donats o
robatoris fets al noble don Jofre de Castre per Blasco de Bardaxi e
Vicent Dagramunt e altres de llur companyia fins en
aquella ora los dits dans e robatoris no eren stats
satisfets ans ajustant dans a dans ara
derrerament se eren innovades coses molt greus e molt dampnoses al
dit don Jofre recitant li aqui tots los actes en mes
instruccions mencionats e com tots aquests dans e robatoris
fins aci mostrats venir al dit don Jofre per esserse
ell aderit als actes de aqueix Principat fets per la
liberacio de don Carles de gloriosa memoria fill primogenit
seu e per conservacio de les sues libertats les quals
coses redundarien en servey gran de la sua reyal corona
e com molestar ne dapnegar algu per la sobre dita raho
fos contra la capitulacio que plagues a la sua Altesa fer e
smenar los dits dans e dapnatges
dats
al dit don Jofre a fi que la dita capitulacio la observancia de la
qual sa Excellencia diverses voltes havia comendat restas
illesa. E mes li digui que com
de sa Altesa
fos exida una letra dirigida als vaguer e
sotsvaguer de Barchinona manant los pendre cert
hom e aquell tenir pres fins sa Majestat altrament hi provehis la
qual letra per semblant fos contra la capitulacio que fos de
sa merce manar aquella esser revocada per tal forma que
autentiquament aparegues de la dita revocacio per que
tot hom fos mes conformat en la opinio que tenia que sa
Excellencia zelava molt la observancia de la dita capitulacio.
E responent me la sua Majestat al primer cap me dix
que ab tot que als embaixadors del Principat que eren partits
de aci hagues plenament informal de aquest fet els
hagues mostrat com aquestes coses no venien gens per la raho
pretesa per lo Principat que encare ho volia mostrar a
mi clarament e aqui la sua Altesa me recita la mort de
mossen Pero Martines de Moryello lo qual mossen
Joan Cerdan sogre de mossen Rebolledo havia mort e com la muller de
mossen Pero Martinez per obliguar mes la casa de Castre en
pendre aquest interes per propi havia fet matrimoni de una
filla del dit mossen Pero Martinez mort ab lo dit don Jofre e
que de aquella mort en ça se eren seguits infinides morts e
rebotoris en la casa de Castre de una part e la de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerda de altre e que diverses treues
se eren fetes entre ells e paus tractades e que res no havia pogut
reposar aquest dabat e que no ere de creure que lla
hon sa Majestat havia aprovat los actes fets per
los cathalans com aquells fossen stats fets per servey
seu ques hagues a pensar que
hun tant baix hom com
Vicentet los hagues de reprovar majorment no tenint ell
en aquest mon negun superior sino Deu o lo papa en lo
spiritual e per que aqui es molt manifest aquest debat de la casa de
Castre ab mossen Rebolledo no cur de recitar lo
permenut concloent que aquests dans no venien sino per
causa de aquest debat e que no sen cregues altre. Al segon cap
me respos que ell ignorave que tal letra fos exida
de la sua cort car ell havia incautats sos
secretaris que no spachaseu res que fos contra la capitulacio
e que haguere pler de veurela empero que ell ere
content si letra neguna havia feta contra la
capitulacio de revocarla cent voltes si cent voltes la hagues feta e
volent jo satisfer al que sa Majestat me havia dit per que
entre lo splicar de la mia crehença e lo seu
respondre havia escorregut molt temps hi ere gran
vespre dixme que al cendema ell me volia mes dir
sobre aquest fet e que aquella nit no li digues res pus e axi
jom parti. Lo cendema que fonch diumenge
en la vesprada tenint son consell plegat ell me feu
entrar e davant tot lo consell en que era lo comte
Dampuries mossen de Urgell micer Joan Pages lo Justicia de Arago
hun jurat de Çaragoça e molts altres e encara alguns que havia en
la cambra quiu podien hoyr tot ell me dix que
attes la nit passada jo havia parlat ab ell a soles e que per
ventura nou haguere ben compres que li digues alli en
consell ço que havia dit apart. E attes que segons la manera
en que li havia parlat e ell me havia respost que lo fer me
splicar ma crehensa en consell ple no ere per
que ell nom hagues ben entes stigui hun poch
pensant que poguera esser e pur jo delliberi fer
ço quem mana e publiquament yo li digui
ço que la nit passada li havia dit no tant largarment
com la nit passada mas ab ten poques peraules
com me bastaren en dirli tot lo efecte de ço
que li havia dit e quant mach hoyt feume exir fora la cambra restant ell ab lo consell en delliberacio
e per aquella nit no se ques conclogues res. Venint vuy
diluns de mati jo he dat la letra dels diputats
esplicant los ma crehensa. Resposme
per tots lo visrey de Sicilia que jatsia ells
creguessen aquestes coses venir per la bandositat de la casa de
Castre e de mossen Joan Cerdan e de mossen Rebolledo perho que
ells ne perlaren al Senyor Rey e feren tot son
poder que en aquestes coses se prengues qualque remey.
Hachi alguns dels dits diputats axi com don Pedro de
Urrea e mossen Borenguer de Bardaxi quem digueren
que fort cosa fora que los debats de Arago se aguessen
a mesclar ab la capitulacio del Senyor Rey ab lo
Principat de Cathalunya recitant me alli molts dapnatges fets
en Arago de una part a laltre prou desaforats.
Per mils fonch respost que la capitulacio del Principat
no ha negun desig de mesclarse ab les
bandositats de Arago mas ten poch (tampoco,
tant poc, tampoc) no ha pler que sots color de
bandositat de Arago negu la deroge en res e quem
semblave fort cosa que havent stat vint anys passats en guerra la
casa de Castre ab sos contraris que are dos jorns
apres que don Jofre de Castre havia servit lo Principat
de Cathalunya se fos sperat de destrohirli les sues
terres ço que en aquests vint anys james ere stat
attemptat pur la conclusio resta de perlarne al Senyor
Rey. En apres so stat al Senyor Rey
presentant me a ell per veure sim fere neguna
resposta al que la nit passada me havia fet dir en consell e nom
ha dit res he trebellat vuy mati en fer ajustar la cort
per darli la letra e splicar ma crehença e no
ses pogut fer tant
stan tots torbats ab los
oficis e remuneracions que han a partir. So stat apres
a casa del justicia per darli la sua letra e he
trobat que ere partit lavors la via de
Castella tremes per
lo Senyor Rey la qual letra per sa absencia he
donada a don Anton de Mieros loctinent seu lo qual per
semblant ma dit ne parlara al Senyor Rey.
Del ques seguira per avant avisare continuament vostres
reverencies nobleses e grans magnificencies a les quals me
recoman. Feta en Calatayu a VIIII de noembre any Mil
CCCCLXI. - De les vostres reverencies nobleses e magnificencies humil
embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.
Als molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors los diputats o consell del Principat de
Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs
senyors. Apres que agui scrita la letra que va
ab la present arriba lo vostre correu a mi
trames ab letres de III de noembre lo qual fonch
aci diluns a VIIII del mateix per les quals letres
jo so stat avisat de la mort de Pedro de Tramasaguas de
la qual lo Senyor Rey ma havia ja parlat dihent
que per reposar aquestes bandositats de la casa de mossen Rebolledo e
de la casa de Castre havia trames alli lo governador de Arago
e quel havia creat procurador del comdat de
Ribargorça lo cual havia penjat hun gran ladre
quey havia crehent jo tots temps que fos de aquells
qui havien fet lo robo de les terres de don Jofre e tantost
ani al dit Senyor Rey e li doni la letra
que venia a la sua Majestat la qual legida li digui com
la sua Excellencia per sa gran clemencia he
humanitat dissapte passat me havia volgut fer veure los dans
fets a don Jofre de Castre venir solament per la bandositat de ell e
de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerdan e no gens per la causa
pretesa per lo Principat de Cathalunya pero per que sa
Majestat cregues que aqueix Principat may entrare
en lo que ere entrat voluntariament sino que força e
necessitat de raho lon haguessen constret que yo
suplicave sa Majestat que volgues scoltar quant
ere diferenciada la informacio que la sua Senyoria havia de
aquest fet e la que era portada en aqueix Principat hi
en aço me fonch bo lo proces que la nit passada
havia rebut e regonegut. Primerament constave per
proces que essent interrogat don Jofre de Castre com anave
desarmat e sens negun reguart ates la gran bandositat que ere
entre la casa de Castre e de mossen Rebolledo ell havia
respost que ell nos entenia guardar puix no fahia
part en lo dit bando car son pare no volia
que ell hi fes part e que per conseguent no ni volia fer mes
se mostrave clarament que en lo temps que lo dit
don Jofre ere stat dapnegat e molt abans ell ni ses
terres no staven ab negun recel ans lo dit don
Jofre havia manat a sos vassalls que qualsevulla
de la bandositat sis vol fos de Castre sis vol de
Rebolledo que passas per ses terres que fos acollit e
que li fos dat de menjar ab sos diners mes se
mostrave clarament com anant presos los vassalls de don
Jofre de Castre dehien aquells quils menaven com nos
tractau axi no sabeu que ni nosaltres ni nostren Senyor may
havem fet part ab negu. Responien los quils
portaven presos no sabeu vostre Senyor si feu part ab los
cathalans e si trage la bandera ab los de Cervera e
moltes de aquestes rahons constave encare que feta la presa e
roberia dels lochs del dit don Jofre aquella fonch
passada per lo comdat de Ribagorça per lochs grossos e
ben poblats los oficials dels quals lochs podien be
deliurar las persones e fer los tornar sos
bens e james sen curaven ans los mal
factors mengaren e begueren en los dits lochs
del comdat hey (e hi) reposaren prou que james
los dix res negu e que si aquestes coses no
bastaven en fer creure a sa Majestat lo que aqueix
Principat pretenia que aydas en fer loy creure lo
acte fet are derrerament por mossen Loys Cosco e aqui
(aqul) yo li entri a recitar quant per vostra
lotra me ere scrit e li spliqui la crehença de mot
a mot pur en sustancia segons en la dita letra me
ere manat. A les quals coses la sua Majestat me respos
que ab tals processos leugerament provave cascu ço
que volia e que no ere cosa que calgues duptar que don Jofre e
mossen Rebolledo no fossen en guerra e que havia pler que
mossen Rebolledo havia parlat la nit passada apres que jo agui
parlat ab sa Majestat ab ell e que li havia dats
testimonis de aquest fet tals que nos podien recusar primerament
mossen Bernart Çaportella diputat de Cathalunya lo
qual havia ofert valença en dies passats a mossen Rebolledo
contra lo dit don Jofre mes que congoxant se don Joan Dixer al
comte de Prades per que havia oferta valença a mossen
Rebolledo contra la casa de Castre que lo dit comte li hauria respost
que no li havia oferta valença contra don Felip de Castre mas
que contra don Jofre mes que les nafres que lo dit don
Jofre havia fetes en persona del jerma de mossen Ramon
Gilabert de Cervera que spresament havia dit lo dit don
Jofre que les havia fetes per que havia fet valença a mossen
Rebolledo contra ell e que ab aquests podien seber aqui la
veritat. Yo llavors repliqui a la dita Majestat
que fins aci les armes eren molt descominals que don
Jofre de Castre havia portat al Principat bon proces autentich molt
fornit de testimonis ab lo qual don Jofre provava plenament sa
intencio e que los quil havien dapnegat no havien portat a sa
Majestat sino peraules. Ell me respos que crehia que
mossen Rebolledo tremetera aqui persona per informar lo Principat de
aquest fet hi que ell enquaren fere pendre proces
autentich per saber ne la veritat e que ell me fere mostrar la letra
del procurador de Ribagorça en lo qual poguere veure los grans crims
que aquest Tramasaguas penjat havia fets la qual enquare nom
es stada mostrada. He sentit com a la crehença que spliqui en
consell lo diumenge vespre per manament de sa Majestat me
fa ordenar resposte en scrits. Lo prothonotari ma
perlat mostrant se curos de haver cerquat en registres la
letra que yo demanave esser revocada mostrant me que no
ley havia poguda trobar e que volguera molt que la
tingues per saber qui la havia spatxada. En apres jo he dat
les letres de la cort hi he splicada ma crehença prou largament tot
hom ha per mal fet lo penjar del hom segons de molts he sentit dihent
gran mal del mossen Cosco han se aturat a cort per la resposta.
Parlas que lo regne si enterpos dihen
alguns que no loy cal interposar si donchs no han
voluntat de pagar los dans. Nom se ques conclouran. La
present letra e lo correu he retengut de hir en sa
sperant si poguera primer cobrar del Senyor Rey
la resposta en scrits e puix nom es donada no desliber
pus de sperar per que aquis puixa seber
lo que fins açi ses fet en aquest negoci. Feta
en Calatayu dimarts a X de noembre any Mil CCCC sexanta hu a I ora
apres mig jorn. - De vostres reverencies nobleses e
magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce
de aquelles Johan Ferrer.
Als molt reverends egregis nobles e
magnifichs mossenyors los diputats e conçell del Principat de
Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs.
Por
En March Davall correu lo qual deu esser aqui a XIIII del
present he scrit largament a vostres reverencies nobleses e
magnificencies de les coses que fins
en aquella ora havia
perlat ab lo Senyor Rey. En apres partit lo dit correu
dimecres passat que comptavem XI del present rebi letres vostres en
que ni havia per lo dit Senyor Rey les quals en continent li
doni e spliqui a sa Majestat ço que per vostra letra me era manat ço
es que no hagues a deservey lo spachament aqui fet dels dos
embaixadors de França e de Castella sens intelligencia de sa Altesa
per los motius en la mia letra contenguts e legides per ell les dites
letres les quals li doni apres de haver splicat ço que per
vosaltres me era manat la sua Altesa me respos que ell ho havia a
servey ço que per vosaltres era stat fet e que ell vos ne scriuria.
He sabut apres por alguns curials a qui tantost mostra
vostras letres que ha hagut gran pler de aver lo
avis de les dites embaixades. En laltre fet de don Jofre no si
ha mes fet del que fins aci he scrit sino alguns rahonaments
ab lo Senyor Rey e altres de son consell e de la cort los quals no
van a la conclusio demanada per aqueix Principat car tot es per
mostrar que aqueix dans son venguts per la antigua bandositat
de ells si haguda ni ha. Ham (me ha, m´ha) dit
sa Majestat que aqueix Principat sera be de forçar don Jofre que fes
pau e que lavos totes coses cessaren. Yo digui a
sa Majestat que ell sabia millor de mi a qui pertany en
Cathalunya forçar les gents de viure en pau. Ell me respos que nou
dehia sino per via de metre loy en raho e induhir loy.
Jo li respongui que atenent les coses com staven e ço que tots jorns
si afegia que molt duptara de esser enprenedor de
concloure tal pau e que si sa Majestat hagues provehit almenys en
haver a ma de la cort les coses robades e los mal factors que la cosa
stiguera en termens practicables.
Dixme que ja hi
havia provehit mas que ab aquestes libertats e aquests
fueros sta terra ha de venir en perdicio quasi volent dir que
envides ha forma de provehirhi. Ham dat (me ha dat,
donat) la letra que va ab la present la qual es resposta del qui
li digui en consell. Es ver que del cap derrer no lin parli
gens. Ham fet mostrar per semblant la letra que li ha trames
lo procurador de Ribagorça per lo fet del hom quey han penjat copia
de la qual tramet ab la present. Han me dit alguns que si don
Jofre volia metre aquest fet en poder del regne ço es tot son debat
que lo regne lin faria alguna smena yo per que no he carrech
de menegar tals partits nom cur de respondrey.
Fins açi no he hagut resposta dels LXXII de la cort si be
tots dies me dihen que faran resposta e crech que entre ells no sen
avinguen car dels de la dita cort uns me lohen molt lo que fa
aqueix Principat e altres dihen ques meravellen
com sen entramet e axi cascu parle ab la sabor que te tots
pero han per mal fet lo que mossen Cosco ha fet en penjar lo Pedro
de Tramasaguas pero per mal fet queu tinguen negu
noy done remey. Feta en Calatayut divendres a VIIII
ores de mati a XIII de noembre 1461.
- De vostres
grans reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador qui en
aquells me recoman Joan Ferrer.
18 DE NOVIEMBRE.
No
hubo sesión.
19 DE NOVIEMBRE.
No hubo sesión.
