Tomo I, texto XXXII, carta, Pere Torrelles, capita general de les armades

XXXII.

Reg. 2.252, fol. 110. 18 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Capita. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalans foren devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer era no solament justa e rahonabla mas encara expedient e fort necessaria e que no volguessem la execucio daquella differir. Ladoncs per nos fo respost al dit sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenys abans que nos hic partissem lexariemla açi e que si prenys no era lans en menariem. Noresmenys lus proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes persones quey sien deputades per les corts et de certes persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquen ab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenam portar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites manamvos que com pus prestament porets nos trametats amarinada e ben aparellada la galea dels Cans car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne. Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui. Semblantment haurets dins breus dies mossen G. R. de Muncada ab los L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara. Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus dies e rahonaremvos largament moltes coses. En una letra que mossen R. Torrelles frare vostre vos tramet porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a present nous curam scriure. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de lesarmades etc.

http://amnesiahistoricainduida2.blogspot.com/2018/08/bellesguard.html

Bellesguart, Bellesguard

“Bellesguart, situado más allá de la iglesia de la Buenanueva, como adivinará enseguida el menos versado de estos asuntos, equivale a Bellavista. El sitio es, realmente, tan delicioso y pintoresco, que nada tiene de extraño que los antiguos condes de Barcelona lo escogieran como lugar de recreo, fortificándolo y rodeándolo de todas las comodidades apetecibles.

Las primeras noticias que del castillo de Bellesguart se encuentran en la historia remóntanse al siglo XII. Dos siglos más tarde, mejorada la posesión y convertida la fortaleza en verdadera mansión senyorial, aprovechando el ofrecimiento del rey don Martín albergóse en Bellesguart el llamado papa Benedicto XIII, quien huyendo de la peste reinante en Perpiñan, vióse obligado á pedir un asilo á nuestro monarca. 

Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruinas, que dentro de breves años habrán sin duda desaparecido del todo”. 

Dins la “Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona” d'en Dionís Jeroni Jorba, al 1589, trobem una altra resenya: 

“A prop del Monestir de Pedralbes, hi ha moltes torres de senyors particulars i un Castell anomenat de Bellesguard, antigament dels Reis d'Aragó, el qual estava tancat de les seves muralles i torres. Un gran pati, una font i cisterna, una horta molt bonica, i una llotja amb columnes i insígnies de reis d'Aragó. Una capella, dues galeres amb vint finestres; on es pot veure Barcelona, i el mar, i una sala d'armes, la presó, capella, rellotge, i és lloc molt sa.”

L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona, va adequar aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard. Allà el rei Martí I hi va fer repòs i també hi va dirigir els seus estats. Del 1408 al 1410, la torre va ser testimoni dels darrers anys de la dinastia reial del casal de Barcelona i allà s'hi van viure una munió de fets decisius per al futur de Catalunya. Podem trobar diferents esments a les antigues cròniques.

/ En el pdf que transcribo yo NO hay tildes, y hay bastantes diferencias con el texto de abajo, el que tengo yo es la edición de Próspero de Bofarull y Mascaró ,

colección documentos inéditos archivo corona aragon tomo I

Lo rey:

Capitá. Laltra dia reebem una letre vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab Lestol en Castell de Caller nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia vos aculli molt be, è com habent gran plaer de voftra vinguda vos feu Marescal de que habem aut fort singular plaer é loy grahim molts; placia á nostre Senyor Deus que li dó longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor é lo seu desijen. 

Sapiats que Digmenge à XIIII. del present mes estants en la  Casa de Bellesguard é desijants molt saber novelles de nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia è de la sua host veem de la finestra de la nostra Cambra venir una Galea de las parts de Lebant que arriba en la Playa de Barcelona; é à cap de un poch fo ab nos en Guillem Pujada, quins dix que la dita Galea venia de Sardenya, è que portaba bona nova, pero que ell encara no la sabia; E apres fort poch estants Nos en la dita finestra veem venir Mossen Jacme Roure é an Joan Bartholomeu ab III harauts fort corrents, é abans que fosem dos trets de Ballesta prop de la dita Casa de Bellesguard comenzarem tots cridar á alteus veus, é venguerem cridant Victoria, Victoria, Aragò et S.Jordi: E pujants alt en la dita Casa faerennos reverencia, ens donarem las Letres que portaban del dit nostrre molt car Primogenit, é de vos, è dels altres ens recitaren largamemt lo fet de la Batalla é de La Victoria que sen era seguida é de la presos de S. Luri es quals havia quinse jorns, que eren estades fetes è encara res non sabiem de que aguem inextimable plaer, è fingular consolacio é per sobres de goig prenguemnos à plorar. 

E encontinent votam de anar á la Seu de Barcelona é de enclourens aqui per tenirhi Novena è complir atres vots que ja habiem fets, esperants la bona novella desusdita. Mas per tal com era gra Digmenge, e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell Jorn la donchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent á IIII apres mija nit cavalcam, é anamnofsen dret cami á la dita seu en nos oncloguem, que non som exits despuijs. E aqui som rebuts ab gran processo é devotes oracions é pujamnosen tantost al Altar major é puys devallam à Santa Eulalia continuants Tostemps les dites procesò é la Salve Regina, é oracions molt devotes ques dien Cascum Jorn en la dita seu é en los Monasteris, è Esgleyes de Barcelona per retre laors é gracies á Nostre Senyor Deus de la gracia quens à feta, Per tal quen haiats plaer vos significam que som en bon punt é ben sans en tota nostra persona per gracia Divinal. Manants, é pregantsvos quens scrivats soven de la salut é bon estament del dit Rey nostre molt car Primogenit é del fet de la Guerra è del estament daquteix Regne, é de totes noves que sabrets quia singular consolacio ne haurem. E sapiats que son estats fort maravellats de la Batalla quia be sab nostre molt car Primogenit que no era axi empres. E digasli que Nos lo pregám ab fort gran affeccio que nos torn soven á fer semblants coses, quia la sua Persona presa molt é no la deu axi arriscar, com ha fet, ne exposar à fortuna zoque pod segurament é sens perill aconseguir axi com sara sens tota falla per divinal gracia quia Nos è ell havem bon dret al qual nostre Señyor Deus no sab ne hacostumat fallir ne noure.

Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench à Nos Manuel de Cassi ab letres sobrel socorrs, quel dit Rey nostre molt car Primogenit demana. E per tal com per raho de la dita Novena que tenim en la seu no podiem anar á les Corts encontinent tremesem als de les dites Corts que venguessen azi á Nos, é faeronho. E posamlus devant, com pus graciosament poguem, lo dit fet, è ells preserenho fort be. E esperam fermament é sens tot dubte quel fet haura bon cumpliment è spatxat recapte. 

Maestre Vicent Ferrer es azi en há ja estat ben per VI setmanes, é diu Missa alta, é preyca fort merevellosament cascun Jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones. E ha preycat è fet Loffici azi en la seu devant Nots, é cantat esemps ab tota la gent quey era la Salve Regina á altes veus. E ha seguida la processo per la Ciutat la qual es estada fort devoata solepne é molt bella, en que havia de XXV millia Persones en sus qui la siguiem. E no sab hom que jamay en Barcelona se faes processo que per tanta gent fos seguida, ne tant devotament acompañyada. A present noy ha altres noves fino que el Papa Sera aci en Barcelona lo primer dia Dagost primer vinent. E entenem lo acullir com pus honorificament porém. E metremlo en lo Palau mayor. E Nos, mudaremnos en lo menor. E la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment, e la festa , els entremesos , é altres honors, que fetes li haurem per tal quen haiats plaer. Nos, escrivim al dit Rey nofre molt car Primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos mesos qui venen de calor. E si nostra molt cara filla la Reyna de Sicilia era aqui ab ell, Nos ne hauriem fort gran plaer. E que la poria fer anor aqui ab dues ó tres dones tant solament, é a que totes les altres ensemps ab tota la Roba, fino ab aquella que necesariament hauria menester, romanguessen en Sicilia ab la mes Gent que pogues de sa Casa en manera quels Sicilians estinguessen ab bona esperansa de ella retornar en breu, quia pus lo consell del dit Rey resisdent en Sicilia romangues en bon orde, no li calria tembre que res si mogues, quia tot stara  a pla, maiorment per la prosperitat è asenyalada favor que Nostre Señyor Deus li dona, per quens manam quel Instets de notra part que ho fasa quia son ben avenir seria.

Dada en Barcelona sots nostre Segell secret á XXII. dies de Juliol del añy MCCCC nou.

REX MARTINUS - Creem qae beus recorde que quant partits de Nos vos donam Carrech pregassets de nostra part al dit Rey nostre molt car Primogenit, que confirmás al Monastiu de la Vall de Jesu-Christ la donacio que li faem dels Lochs Daltura è de les Alcubles. Per queus pregam, manam que tengats aprop lo dit Rey,è porets vosen informar ab en Pere Companyò qui sen porta tarnslat aqui de la Donacio dessusdita.Dominus Rex mandavit mihi - Bernardo Medici - Dirigitur à Mossen Pere Torrells.

Apéndice, 4, Molt car et molt amat primogenit

Núm. 16. Reg. 2403. Fol. 135.

Lo rey. - Molt car et molt amat primogenit: lo Rey dels reys posant lo fre en la boca dels superbioses lur elacio conculca en les baxeses et los corns daquells elats subjuga a servitut per tal que no posen lur sedilla en les alteses et no presumesquen esser fets semblants al Altissime. Tant es publich que no creem ignorets con Jayme Durgell rompent los ligams de sa faeltat per la qual a nos axi com a son rey e senyor es stret quants actes rebelles quantes indignitats quants e quants et malvades obres ab diabolica austucia havia concebut perit et abortat offenent nostra reyal majestad volent en nostra senyoria sembrar infidelitat et rebellio de la qual en aquella james fon trobada alguna sement: per lo qual provehints a la indempnitat de nostra cosa publica nos ha convengut personalment venir aci et ab propries mans ministrar salut en ten orrible plaga e havem assatiada aquesta ciutat de Balaguer et aquella no sens gran renom et fama de nostre car oncle lo duch de Gandia comtes barons nobles cavallers gentilshomens et altres axi de nostres regnes et terres com del regne de Castella aci presents ab diverses et multiplicades invasions et artallarias haven macerat fins a la jornada de vuy en la qual lo Fill de la Verge a intercessions de la gloriosa Mare sua en qui es tota nostra esperança no volent la destruccio del poble de la dita ciudat nels grans dans a ell subseguidors ha humiliat et oppremit lo cor del dit Jacme que ell ab ses muller mare et germanes ses vengut metre en nostre poder ab jonols fiquats demanant merce et misericordia confessan sa gran error. E nos moguts mes de pietat que de rigor de justicia al dit Jacme havem perdonat mort natural mutilacio de membres et exili perpetual de nostres regnes et terres et a les dites muller mare e germanes sues les dites morts mutilacio et exili et encare presons: pero lo dit Jacme pres et ben guardat nos havem detengut per tal que purgues la pena de sos peccats orribles. E per tal quen haurets pleer les dites coses vos notificam ab .... exibidor de la present. E hajaus molt car et molt amat primogenit en la sua sancta guarda la sancta Divinitat. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell secret a XXXI dies doctubre del any mil CCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 17. Reg. 2403. Fol. 143.

Lo rey. - En Fenollet: segons havem entes e vist en una letra per vos a nos tramesa vos havent en los fets e aparellaments de nostra coronacio aquella diligencia queus pertany ensemps ab mossen Sancho Davila cavaller cambrer nostre havets ja mirats drap dor e de seda mas que fallen aceytonis tafetans e belluts blanchs e altres en lo dit acte de coronacio necessaris. E axi matex nos fets saber que havets parlat ab en Guillem Mulet de les joyes e penyores de don Jayme Durgell e de sa mare e de sa muller lo qual Guillem Mulet ha parlat ab en Torramorell e diu que noy ha als sino ço que tenim en manifest: de que som molt maravellats com siam informats quey havia mes joyes e penyores que aquelles que son contengudes en manifest e inventari. Perqueus pregam dehim e manam que de les dites joyes e penyores diligentment encerquets e sapiats praticant e comunicant daço ab los dits Guillem Mulet e Torramorell lo fet de la veritat e mes avant nos scrisquats prestament quins e quals draps ço es acetonis tafetans e beluts blanchs fallen que nols puxan haver daqui e quants ni porem haver dor ni de seda per tal que daquells quis poran trobar ni haver puxam fer pertret e haver aquells daltra part. E sobre les dites coses e altres necessaries a la dita benaventurada coronacio ensemps ab los dessus nomenats o sens ells treballets ab sobirana diligencia en tal manera que migençant vostra obra nos siam provehits dels dits apparellaments e per aquests e altres serveys a nos per vos fets siam tenguts de proseguirvos de opportunes gracies e favors. Dada en Leyda sots nostre sagell secret a XXII dias de noembre del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - P. D. - E si cas es que vehets o coneixets que aqueix hom sen fracas os metia en torn en no manifestar les dites penyores clarament remetetslom aci a nos decontinent ab una altra persona. - Dada axi com dessus. - Dominus rex mandavit michi Petro Margall.

Núm. 18. Reg. 2403. Fol. 142.

Rex Aragonum et Sicilie. - Religiose devote ac dilecte noster: Rex regum et dominus ponens circulum in naribus superborum et frenum in labiis impiorum elationem ipsorum conculcat in infimum et cornua eorum servitutis jugo submittit ne ponant in aquilonem sedem suam et similes fier Altissimo erubescant. Sane jamdiu proh dolor exiit in publicum quod vos non credimus ignorare qualiter Jacobus de Urgello fidelitatis sue rupto federe nobis suo vero regi et domino indisolubiliter alligatus quot rebellionis actus iniquitatis dolos stucia Sathane concepit peperit et fraudes nequissimas obortivit majestatem nostram insudans offendere et in nostri ditione infidelitatis perfidiam supplantare quibus compulit nos planctus et gemitus nostre reipublice ut
abciso radicitus ipso morbo ne amplius pullulet aut concrescat eidem personalem salutis ministraremus medelam: ob quod huc accessimus civitatem hujusmodi Balagerii ubi idem Jacobus et alii ejus complices residebant obsessimus usque in diem hujusmodi multipliciter macerantes quo digno Dei judicio sub cujus virtute prospera cuncta succedunt intercessionibus gloriose virginis matris ejus superbum cor ipsius Jacobi sic humilitate contrivit quod a dicta civitate ad nostri presentiam accessit poplitibus flexis illud davidicum verbum materna linga prosiliens Miserere seque in posse nostre majestatis inmisit ut de ejus persona disponeremus ad nostre libitum voluntatis. Nos autem non rigore justitie comoti sed pietatis rore ac misericordie madefacti eidem mortis naturalis ac membrorum mutilationis exiliique securitatem concessimus ac ejus uxori matri sororibus et populo captionem ultra predicta remissimus ipsumque tamen Jacobum conservari jussimus: in laudes Altissimo exalantes cujus glorie sunt hec omnia describenda quique ejus solita clementia speramus sic dexteram nostram diriget quod sedebit populus noster in pulcritudine pacis et tabernaculis justilie ac requie oppulenta. Ceterum devote et dilecte noster sunt quamplures in nostri ditione filii Moysi hucusque cecitatis judayce laqueati qui eorum corda Spiritus sancti gratia inspirante ad fidem catholicam tenero volatu anelant sperantes sitibunde ad nonnulla que humanus capere eorum sensus non valet instructionibus debitis adjuvari: unde cum speremus e firmo vestri edificantis sermonis fulgore ab ipsis ofuscationibus eosdem in lucem catholice veritatis prodire: vos affectuose rogamus et in Domino exhortamur quatenus visis presentibus Dertusam ubi plures ex predictis causa previa convenerunt remeare aliquatenus non tardetis ut ex vobis judei prefati palmam salutis colligant qua possint perenni in celestibus vita frui: et deinde Çesaraugustam ubi dante Domino proposuimus in brevi sacre nostre coronationis solemnia celebrare procuretis adire cum vestro salutari adventu predictorum sequentes incessus ex judayca lege quamplures ad orthodoxam sperentur beatitudinem evolare: nos enim scribimus nostro procuratori regio ut ad vestri et vestrorum remeatum studeat necessaria celeriter procurare. Data Ilerde sub nostro sigillo secreto XX die novembris anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Venerabili et religioso dilectoque ac devoto nostro fratri Vicentio Ferrarii in sacra pagina pereximio professore. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 19. Arch. de la Dip., Reg. Del trien. De 1413 a 1416. Fol. 128.

Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona. - Molt honorables senyors: reebuda havem vostra letra en la qual pregats nosaltres que si la ambaxada que havem tramesa al senyor rey sobre la convocacio del Princeps namque ha feta avinença o composicio de la exequcio daquella queus en deguessem certificar car aquexa ciutat ne sta fort congoxosa. A la qual vos responem que de la dita ambaxada havem reebudes letres en les quals fa saber que dimarts que hom comptava a XXXI doctobre per lo mati assats hora de tercia lo duch de Gandia don Enrich e mossenyer Diago de Vedilla son venguts a parlament e tracte ab don Jacme Durgell qui es exit fora la porta del mur de Balaguer vestit de burell ab barret negre al cap ab barba longa e stoch sint e daga e calçat destivals lo qual ha molt plorat en lo companyament e abrassament que faeren. E apres quel duch de Gandia fon puyat al senyor rey vench linfanta e torna supplicar lo dit senyor que fos sa merce perdonar al dit don Jayme marit seu e mes que fos sa merce de prorogar la jornada que havia dada de haver los homens de Balaguer si nos retien per traydors per tot lo dit mes doctobre a ir que fon dimecres festa de Tots Sants e primer de noembre: e mes avant de guiar aquells qui son delats de esser stats a la mort del archabisbe de Çaragossa e del governador de Valencia en tant que sen poguessen anar soltament. E lo dit senyor respos que si don Jayme se metia en son poder per tot lo dit XXXI dia doctobre e vingues a ell al reyal on es que li plahia. E veus senyors ço que ab veritat vos podem al present certificar: de la composicio o avinença par que la dita missatgeria non hage encara finat ab lo dit senyor. Daço ques seguira per avant vos certificarem tantost Deu volent. Apres senyors que la dita resposta vos haguem feta es vengut un correu ab letra quels missatgers de Barchinona han tramesa als consellers de Barchinona: huy que es dijous hora de completa en quels fan saber com dimarts a vespre prop passat lo dit Jayme Durgell ses mes soltament en poder del dit senyor rey demanantli perdo presens los dits missatgers de Barchinona e lo dit senyor reptant lo dit don Jayme daço que fet havia remeslo a Pere Juniz de Guzman e ha perdonat a tots los altres. E veus senyors ço queus podem fer saber. Scrita en Barchinona dijous a dos dies de noembre ora del seny del ladre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Los deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats. - Dominus abbas Montiserrati Gilabertus de Scintillis et Johannes Ros. - Deputati mandarunt michi Johanni Gacet.

Tomo I, texto LII, batle general regne Valencia, Dominico Masconi, Domingo Masco

LII.

Reg. 2252, fol. 143. 29 de abril de 1410.

Lo Rey. - Batle general e mossen Domingo Masco. Nos veents quels braços e estaments del regne de Valencia per moltes letres que aqui hajam trameses nos volen ajustar ne elegir missatgers quens trametan sobrel fet de la successio de nostres regnes e terres escrivim a aquells ab diverses letres patents queus trametem ab la present pregants exortants e requerintslos ab certa protestacio quels fem ques ajusten ens trameten prestament lurs missatgers per la dita raho segons que en aquelles veurets esser largament contengut. Perqueus manam expressament que les dites letres les quals vos trametem dupplicades per major expedicio dels affers e per tal que cascu de vosaltres puxa obrar
sens laltra presentets a aquells a quis dressen e a tots altres queus sera ben vist faedor: e de les presentacions ques faran fetsne levar cartes publiques per memoria en lesdevenidor e trametetsles nos en lurs formes per tal que les façam ben conservar e guardar e escrivitsnos com pus soven porets del estament en quels dits affers seran. Dada en Bellesguard sots nostre segell secret a XXVIIII dabril del any MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi. - Bernardus Medici. - Dirigitur bajulo generali regni Valentie et Dominico Masconi militi.

Tomo I, texto XXVIII, Lo rey Darago et de Sicilia

XXVIII.

Reg. 2252 fol. 103. 5 de agosto de 1409.

(1) Esta es la primera carta o documento en que don Martín añade al título de rey de Aragón y de Sicilia, y también la primera en que se escusa de no firmarla de puño propio por el gran sentimiento que le había causado la inesperada noticia de la muerte de su hijo don Martín de Sicilia. Esta misma cláusula usó en todas las demás cartas que escribió los días 6 y 8 del propio mes.

Lo rey Darago et de Sicilia (1). - Mossen G. R. Ja creem que sabets lo desaventurat et inopinat cas quens es esdevengut per la mort de nostre primogenit lo rey de Sicilia lo qual nostre Senyor Deus ha appellat a sa part. Perque com vos siats fort necessari en la isla de Sardenya manamvos axi expressament com podem que vista la present vos recullats ab tota vostra gent e partint daqui dressets vostre viatge vers la dita isla axi com sots tengut e obligat tota dilacio et excusacio apart posada sabent que de res nons poriets fer major servey et del contrari sobira desplaer e dampnatge lo qual imputariem a vostra culpa. E nous merevellets com no es signada de nostra ma quar per lo
gran desplaer que havem del dit cas no podem signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a V dies dagost del any MCCCCIX. - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen G. Ramon de Muncada.

Tomo I, texto XI, Rey Martín, carta al Comte de Urgel

XI. 18 de agosto.
Contesta el rey don Martín al conde de Urgel, manifestándole el gran placer que había tenido en saber que su mujer hubiese dado a luz una infanta; y que hallándose indispuesto para ir personalmente a sacarla de pila, había trasmitido sus veces al efecto al abad de Santas Cruces. 

XI.
Reg. 2251, fol. 94. 18 de agosto 1408.

Comte (1) molt car nebot. Vostra letra havem reebuda per la qual nos havets notificat com nostra molt cara sor linfanta vostra muller es encayguda e ha hauda una filla de la qual per grassia de Nostre Senyor Deus es estada ben deliurada e pregats e suplicatsnos que siam daquella vostre compare: a la qual vos responem que nos havem haut gran plaer tan be com la dita nostra sor es estada ben deliura de son part com de la dita linfanta la qual pregam Deus vos prest. E per tal que nos som indisposts danar aqui personalment per esser vostre compare trametemvos lonrat religios e amat conseller e capella major nostre labbat de Santes Creus lo qual en nostra persona suplira nostres veus. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCCVIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela.

(1) Esta carta va dirigida precisamente al conde de Urgel.

LXXVIII. Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.

LXXVIII.
Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.

Lo Rey. - Governador: significamvos que en lany prop passat foren aci diverses persones de la illa de Manorcha per missatgeria los uns per la ma major los altres per la ma menor posant a nos los de ma menor diverses clams per los quals affermaven esser venguts a inopia per les maneres qui eren tengudes vers ells per los de ma major sobre lo regiment de la terra lo qual regiment los demont dits de ma major ocupaven a si mateixs axi en eleccions de consells com en tatxacions con en altres coses tocants lestament de la terra: los de ma major dient tota hora sobre aço lo contrari. E com sobre aço hagues haut lonch deba (debat) entre ells nos comanam lo dit fet a nostre tresorer per ço con a ell es dat carrech del nostre patrimoni e que ell ab les mellors vies que pogues convengues los demont dits de tal forma que per avant no haguessen a seguir la nostra cort ne ferne lur dampnatge: e lo dit tresorer ab tota diligencia que poch tench tal manera en lo dit fet que ell convench los demunt dits sots certs capitols qui foren legits en nostre consell los quals haguem per bons e acceptables e manam sobre aço fer les cartes. E com les dites cartes fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament per los de ma major fo tramesa aci letra an Bernat March qui aci era per ells que no volien que la dita provisio fos speegada com entesessen aquella esser a ells perjudicial: per la qual rao lo dit sindich empara la dita provisio e posa alcunes frivoles rahons en nostra audiencia e apres sens altre determinacio parti per anar a Manorcha de que ses seguit que la dita provisio no hac alcun espeegament. E com ara per semblant forma missatgers sien venguts de la dita ma menor per fer semblant clamor e aximateix sien venguts de la ma major per escusar lo dit fet los quals son estats presents en la cort e nos vullam de tot en tot provehir que discensio no haja entre los dits pobles com sia destruccio lur que torne en dan nostre e no vejam millor manera que aquesta ço es que la convencio qui fo feta ladonchs entre les dites parts sia a vos dit governador tramesa e que vista e regoneguda aquella e oydes les parts de tot quant dir e posar volran si trobats tots los dit capitols esser profitosos a la dita universitat e cosa publica daquella fetslos seguir per cascuna de les parts et si tots nols trobats profitosos fets seguir aquells que trobarets ques degen seguir e los altres vagen per nulles: en açous manam que hajats sobirana cura e diligencia de manera que altra vegada per semblant rao no hagen a venir davant nos. Nos empero vos trametem los capitols de la dita convencio dins la present entreclusos. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies de maig del any MCCCLXXX. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Bisbals et fuit sibi tradita in hac forma. - Dirigitur Raimundo de Ulugia gubernatori Minorice.
- Parria que sobre lo debat que es entre los de la ma major duna part e los de las mans mijana e menor del altra ço es per concordar aquels se degues tenir la forma davall scrita. - Primerament que sobre la eleccio e egualament del consell degues esser foregitada de tot en e per tot la forma dels radolins e que los IIII jurats e los X consellers migensant sagrament per via descrutini elegissen set consellers ço es dos de ma major tres de ma mijana e dos de ma menor. E totes aquestes persones qui serien XXI elegissen los quatre jurats ço es I de la ma dels cavallers e homens de paratge I de ma dels majors I de ma dels pageses e I de ma dels manestrals e homens conversants en mar: e aquests quatre jurats elets juren en poder del governador de be e leyalment gardar la honor del senyor rey e lo be de la cosa publica segons lur bon arbitre. Plau al senyor rey. - E part aço elegissen III consellers del consell veyl ço es I de ma major I de ma mijana e I de ma menor los quals III sien del nombre dels X consellers del any present per tal que pusquen asinistrar los altres elegits de nou dels affers del consell:
axi empero que en tant com puxen trien que noy elegesquen persones parcials ne de bandos. Idem.
- E si per ventura per lo poch nombre de gents qui es en la illa nos podien trobar persones qui no fossen parcials ne de bandos que los dits elegidors elegissen axi be de la una part con de laltra segons lur bon arbitre. Idem.
- Declarants empero que dels VII consellers novellament elets puxen elegir e pendre alcun o alscuns en jurats e en aquell cas sien elet o elets altres consellers aytants com faliran del dit nombre e dels dits set consellers cascun daquell estament que seran aquells jurat o jurats elets del dit nombre. Idem.
- Item que aquells jurats qui seran estats en la un any noy puxen esser dins dos anys prop seguents per jurats ne los consellers a consellers per I any sino tan solament aquells III consellers qui seran elets quey romasessen del any passat per reduir a memoria los fets del any passat als altres novelament elegits segons que demunt se conte. Plau al senyor rey.
- Item quels jurats faran los negocis del general ab XX consellers segons forma acustumada es a saber ab deu de la vila e terme de Ciutadella e ab X consellers dels termens de fora ço es saber IIII de Maho III de Aylor e III del terme del castell de Santa Agata: e per ço cor los quatre consellers de Maho no han altre offici sino de consellar los jurats per egualar lo consell sien elets per aquesta forma I de ma major II de ma mijana e I de ma menor dels quals sien elets los II de la dita vila o loch de Maho e los altres dos del terme de fora. E si los sindichs de Maho ab lur conseyl conexen e tenen per be que en lo nombre dels IIII consellers haja I menestral quey sia. Quant es dels romanents VI consellers III del mercadal e III de Aylor per ço com han offici altre meyns de consellar los jurats ço es que son sindichs cascuns en lur loch sien elets per ells matexs segons que acustumen e han acustumat entro ara e que en la lur creacio ans que usen dels dits officiis facen lo sagrament acustumat. Idem.
- Item que si sesdevenia que alcun dia alcun o alcuns dels consellers del dit consell falien al consell que en loch daquell o aquells que absents serien los jurats ab aquells daquell braç que aquell seria quiy falra puxen altre elegir en loch daquell absent daquell estament que aquell sera quiy falra. Idem.
- Item que en loch de ma major si als jurats e consellers es vist faedor puxen metre hom de la vila en jurat de ma mijana pus haja trenta milia solidos en sus pero no sia pages o menestral o hom conversant en mar com ja dessus hi haja jurats en lur stament. Plau al senyor rey.
- Item declaram ma major de sinquanta milia solidos e de sinquanta milia solidos en sus ma mijana de sinquanta milia solidos fins en vingt milia solidos inclusiva ma menor de vingt milia solidos en sus. Idem.
- Item parria que sobre les monedes qui shan a levar cascun any fos ordonat que si per ventura part les imposicions que vuy se leven en aquella manera empero que vuy se leven la dita universitat havia necessariament mes anant a despendre que ço que hauria mester se hagues a levar per sou e per liura ço es de cascun segons que valria ço del seu o en las formas contengudas en los dejus scrits capitols. Idem.
- Item en cas que als jurats e als XX consellers fos vist que per no opembre tant les gents fos millor e pus expedient que la moneda se hagues es tragues per via de violaris o censals o per oltra manera pus covinent: que en lo dit cas fossen elets VI bons homens ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern ne haja I de ma major I de mijana e I de menor e si los dits jurats e XX consellers ab aquests VI bons homens determenen que per la dita manera o per altre via sia millor e pus expedient de haver la moneda que per sou e lliura fos a ells legut de trer la moneda per aquella via o manera quels pare ques pus covinent. Plau al senyor rey: pero que non puxe vendre en I any sino per mil solidos. - Item que si determenen que la dita moneda se hage a sou e liura per tal que mils en lo dit sou e liura egualtat se puxa conservar parria que per los dits jurats e XX consellers sien eletes VI persones ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern de las dites persones ne haja I de ma major I de ma mijana e I de ma menor axi com demont es dit en lo precedent capitol e aquestes VI persones mijançant sagrament ordonassen la dita talla ço es sabent la veritat del fet ab aquelles millors e pus savies maneres ques puxen saber e fer. Plau al senyor rey.
- Item com comunament tots regidors de universitats vinguen forçats a descarregar aquelles e la universitat de Manorcha sia tan carregada de tan importable carrech que nos pot tolerar: es ordonat per lo senyor rey quels jurats e lo consell de la dita illa reemen cascun any M solidos de censal o dos mil de violari a que la dita universitat es obligada tro a tant longament que la universitat sia desobligada. Empero si en los casos devall scrits ço es per dons que haguessen fets al senyor rey o per males anyades o per guerra de enemichs eren oppremuts en tant que la universitat nou pogues supportar: que en los dits casos e no en altres los dits jurats e XX consellers ab VI promens elegidors puxen ordonar e conexer si la dita reempço se pora fer en aquell any o no e en aquell cas e anyada seguesquesen ço que los dessus dits ordonarien o determenarien. Plau al senyor rey.
- Item per tal que la moneda de la dita universitat no puxa esser despesa sino en coses necessaries a aquella es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte en poder de VI promens los quals per los jurats novelIs e consell general sien elets assaber III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e quen haja en cascun tern I de cascun estament e que los dits promens no prenguen res en compte al dit clavari sino ço que parra ques sia convertit necessariament e profitosa en be de la dita universitat e que apparega que sia fet ab determinacio dels XX consellers qui en lo dit any seran estats en lo regiment de la illa e que de les dites distribucions haja apparer per albarans segellats ab lo sagell de la universitat e per apoques daquells quin hauran reebut tro a quantitat de XXX solidos en sus. Aço empero es entes que de quantitat que haja distribuida de XXX solidos en jus no sia tengut de restituir apoca ne albara. Plau al senyor rey.
- Item que com alguns de la ma mijana e menor sien recorreguts a la cort del senyor rey per obtenir alcunes provisions e altres coses a ells necessaries e hagen despeses alcunes quantitats de diners qui pugen tro a CCCC florins e requiren que aquells los sien restituits e pagats per tota la universitat: par que deja esser oyt compte daquells e que sia considerat si axi be e en coses tan raonables son estades despeses com aquellas tan grans quantitats ques dien esser despeses per los jurats presents e prop passats: e que si ho son que la dita universitat pach aquells. E com los jurats diguen que a colpa dels dits menestrals e altres persones dels sindicats han despeses algunes quantitats de diners e que per algunes raons los dels dits sindicats los en son tenguts: per ço lo senyor rey de son propri poder e de consentiment den Bernat March e den Bernat Muntaner ho comet largament an Guillem de Parets procurador reyal e an Bernat Dalmau e an Francesch Morell als quals lo senyor rey ne dara bastant poder ab letra sua per aquella via e manera que al senyor rey sera vist faedor. Es entes empero que per la convinença present no sia perjudicat ne millorat lo dret de la una part ne de laltra con toca les messions. Plau al senyor rey.
- Declarant per aquestes ordinacions que no sia en res perjudicat als privilegis e franquises et bons usos que la dita universitat ha sino en tant com fossen vistes derogar aquestes ordinacions e no en altra manera. - E lo senyor rey ara de present proveeix per lany esdevenidor de jurats e de consellers per la forma dejus scrita.
- Primerament jurats per los homens de paratge Bernat March. Item per los de ma major Ferrer de Parets. Item per los pageses Dalmau Bosch. Item per los menestrals e homens conversants en mar Bernat Bosch. - Consellers Francesch Morell Bernat Dalmau Francesch Squella fili den Pere Squella Bertran Salamo Simon Pujol Guillem Pinyana Ramon Mercadal lo prom Francesch Castell Guillem Quintana Bernat Molsa texidor de Ciutadella e del terme. - Rex Petrus.

Tomo I, texto LVIII, A mon senyor lo rey, Del comte Durgell

LVIII.

Legajo de cartas reales n.° 107. 14 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey. - Del comte Durgell. - Molt excellent princep et victorios senyor. Monsenyor huy a XIIII del mes present jo hera vengut a Senta Maria del Pilar per jurar furs et privilegis el Justicia sabentho que havie promes a don Anthon de Luna et a don Artal Dalago que fore açi en la plaça de fet sen ana a casa del arquebisbe: et yo trametentli a dir e requirentlo que el vingues al dit loch perque yo fes lo dit jurament et ja quel navia request lo dit don Artal qui es procurador per los barons et entre scudes e cavallers en nombre de sixanta senyors de vasallyos que vingues a mi per ço que pogues fer la dita jura el respos que noy volie venir mas que de aço se retinie deliberacio et que retrie resposta a hora de vespres: e aço feu a grans prechs dels dits don Anthon e don Artal e tingue consell de aquest fet en casa del arquebisbe: e fonch aytal que hora de vespres com el deguere retre la resposta feren toquar e repicar la campana de Sent Jayme la qual se toque per advolotar la ciutat et ferenho per lançarlam tota dessus per via davalot: et yo veent aço fiu venir mon frare qui ere als Frares menos ab be CC combatents et armim e mesmi una cota darmes reall dessus e ani a la plaça de Santa Maria del Pilar e tramis a dir al Justicia que vingues alli: e com viu que no venie juri furs e privilegis en poder dun notari aragones protestant que no estave per mi que no juras present lo dit Justicia: pero senyor per lo dit toch de la campana deguns de la ciutat nos mogue sino la companya del arquebisbe don Pedro Durrea et sa partida els de Gurrea que mogueren brega al hostal de la Morera et ere cap Pedro de Sese e Goteri de Vera: e don Pedro Dorrea ab sa gent ab aquells de Gorea moguerenla en dos o tres lochs en la carrera major en tant senyor que ni ha haguts naffrats daquests qui tenim aqui per vostre servey e per mi com a official vostre ben XX de ballesta e son entre cavalles et scudes ben sis: los altres son gent comuna e de la altra part se diu que na de naffrats molts et de morts. Perque senyor podets veure quines fets fan e a vostra senyoria quines serveys lo dit arquebisbe el dit Justicia del qual se arma ab el son fill e lurs aderents: e axi placiaus senyor de voler provehir de remey de justicia contra los damunt dits qui son rebelles a vostra senyoria et a vostres officials cor jo açi provehire de justicia e de fet: certiffiquantvos senyor que james clam a vostra senyoria ira per mi fins tant vostra sobrevesta reyall magen pecegada dessus la qual sera axi ben guardada que no la toquaran sens que nols cost jatsie nit et jorn no cessen de tirar ab ballestes: e aquesta es senyor la veritat sens tota faylla. E manme mon senyor vostra senyoria tot ço que sa mercet sera. Scripta en çaragossa sots mon segell secret a XIIII de maig del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humill nebot que besant vostres mans et peus se recomana en vostra gracia et merce - Jayme Darago comte Durgell.

CXI, reg, 1232, fol, 102, 9 octubre 1371

CXI. 

Reg. N°1232, fol. 102. 9 oct. 1371.

Lo rey. Frare Nicholau nos escrivim al veguer de Barchinona per nostres letres que de part nostra deja dir a vos algunes paraules que nos li fem saber en les dites nostres letres: perqueus pregam que a aço quel dit veguer vos dira de part nostra donets plenera fe et creença axi com si nos vos ho deyem. - Dada en Tortosa sots nostre segell secret a IX dies doctubre del any MCCCLXXI. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Vitali. - Dirigitur fratri Nicholao Aymerich de ordine predicatorum.

cxii-reg-1238-fol-8-15-mayo-1373

CVII, reg 1351, fol, 19, 12 marzo 1371

CVII.
Reg. n. 1351, fol. 19. 12 mar. 1371.

Al noble et amat mossen Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania salut et dileccio. Jassia que nos ab alcuna letra nostra dada en Tortosa a XX dies de febrer del any dejus escrit hajam significat a vos nos haver assignats los lochs seguents ço es Valencia Saragoça Leyda o Tortosa per fer la batalla la qual es empresa de fer a nostre juiciament entre vos e mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet: empero com ara maestre Guillelm de Melle de part vostra nos haja supplicat que a nos placia declarar en qual dels dits IIII lochs volrem ques faça la dita batalla: per tal nos sobre aço nostra intencio declarants la ciutat de Valencia per fer en aquella la dita batalla vinents vos e lo dit mossen Ramon apparellats segons que jaus havem significat a vos e al dit mossen Ramon per la present assignam e daquesta assignacio e denominacio de la dita ciutat de Valencia la present letra nostra manam a vos esser feta. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XII dies de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCLXXI. - Rex Petrus. - Franciscus Castello mandato regis facto per Bernardum de Bonastre secretarium. - Similis litera fuit directa dicto Raymundo de Caussada militi verbis tamen competenter mutatis.

CXLVI, reg 2175, fol 89, 9 abril 1402

CXLVI. 

Reg. N° 2175, fól. 89. 9 abr. 1402.

Lo rey. Promens: be que per clara e vera relacio sintam la bona et singular affeccio que havets aixi (primera vez que aparece aixi, antes salía axi) com rahonablement haber devets a la prosperitat et augmentacio del estudi de medicina de aqueixa ciutat per nos et per nostra real provisio et adjutori fundat axi per necessitat et utilitat de nostra persona com per bellesa et conservacio de sanitat singularment de vosaltres et dels habitadors de la dita ciutat: pero encareus manam pregantvos tan affectuosament com podem que lo dit studi axi en general com en singular rebats per nostre servir et sguart quius ho grahirem fort singularment en recomendacio especial prosseguint aquell de totes utilitats favors et liberalitats posibles: e per res si servir nos desitjats non sintam lo contrari car part quens ens desplauriets molt fariets gran dan a vosaltres mateixos et al ben publich daqueixa ciutat la cual segons vehets es ara per divinal juhi de pestilencia epidemial vexada. Dada en Valencia sots nostre segell secret a IX dies de abril del any MCCCCII. - Rex Martinus. - Dominus rex missit signatam - Dirigitur consiliariis Barchinone (1).

(1) Otro testimonio de la constante protección que los monarcas aragoneses dispensaron al estudio de la medicina es el siguiente privilegio concedido por el rey don Juan 1.° a sus profesores y maestros en artes. - (Reg. 1904, fól. 72.) Nos Johannes et cetera. Volentes vos magistros in medicine et artium facultatibus studii generalis civitalis nostre Ilerde in quo ut e cetero didiscimus notabiliter et egregie ac etiam singulariter inter alia nostri dominii studia actus medicine et arcium continue leguntur prerogativis et favoribus in scriptis tanquam benemeritos et condignos prossequi in hac parte: tenore presentis hec vobis de speciali gratia concedentes in perpetuum vulumus et ordinamus quod omnes magistri dictarum duarum scienciarum videlicet medicine et artium qui nunc estis vel fueritis pro tempore in studio predicto gaudeatis et gaudere possitis de cetero in perpetuum omnibus illis graciis favoribus honoribus prerogativis franquitatibus et immunitatibus quibus gaudent et gaudere possunt doctores in utroque jure vel tantum in altero tam virtute quarumcumque gratiarum seu privilegiorum per nos seu predecessores nostros celebris memorie eisdem indultorum quam etiam virtute aliquorum statutorum seu ordinacionum per consilium studii predicti factorum seu fiendorum. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonie vicario et curie ac paciariis et probis hominibus civitatis Ilerde necnon cancellario et rectori ac doctoribus et bacallariis et scolaribus utriusque juris dicti studii el aliis etiam ad quos spectet presentibus et futuris de certa sciencia et expresse sub nostre ire et indignationis incursu quatenus vos dictos magistros in medicina et artibus uti permitiendo favorabiliter honoribus et prerogativis supradictis quibus ipsi doctores in jure utroque dictorum privilegiorum seu statutorum pretextu uti possunt et debent ac eciam vos favorabiliter pertractantes graciam et concessionem nostras hujusmodi vobis perpetuo teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant inconcusse et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis impendenti munitam. Data in monasterio de Petrisalbis XVII die augusti anno a nativitate Domini M°CCC°XC° secundo regnique nostri sexto.- Petrus Oltzina.- Signum + Johannis Dei gratia regis Aragonis Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie.- Rex Johannes.- Testes sunt Petrus Lattonis vicecomes de Vilanova Jacobus Castella camerlengus domine regine Franciscus de Sancto Clemente majordomus Jacobus Castella uxerius armorum et Eximinus de Tovia cavallericius domini regis.- Dominus rex mandavit mihi Johanni de Tudela.

FIN DEL TOMO SEXTO DE LA COLECCIÓN.

CX, reg, 1232, fol, 101, 9 octubre 1371

CX.

Reg.n.1232, fol. 101. 9 oct. 1371.

Lo rey. Entes havem per letres dels consellers de Barchinona que frare Nicholau Eymerich inquisidor dels heretges es vengut Davinyo et Deu preycar dimenge primer vinent en la seu de Barchinona et ha feta inhibicio que aquell dia altre sermo nos faça en la dita ciutat et deu publicar en lo dit sermo algunes letres del papa que ha apportades contra micer Francesch Roma axi com a vicecanceller nostre. E com nos daquest fet escrivam per nostra letra al dit frare queus creega daço que li direts de nostra part et diretsli vos per virtut de la dita creença que encontinent venga devant nos et que aquell dia nos cur de fer lo dit sermo: perçous manam que encontinent li presentets la dita letra et hajats ab vos I notari qui daquests prechs faça carta publica. E en cas que veessets que ell per nostres prechs no volgues estar de fer lo dit sermo et digues que pus lo papa liu ha manat que no sen estaria per res: volem eus manam sots encorriment de la nostra ira et indignacio que encontinent lo prenats tinent manant secretament que con la presentacio de la letra se fara sia fora del monastir o con ira fer lo dit sermo: et aquell pres sens girar en algun loch lo metats en una galea e comanatslo a algun patro de les galeas qui son aqui et fetsli manament de part nostra el ne forçats que encontinent partesca daqui ab la dita galea et quel nos aport aci en Tortosa: car nos ab nostra letra escrivim al dit patro quel nos aport encontinent. E aximatex volem que de part nostra manets als deputats que per neguna raho no embarguen la dita galea abans aquella encontinent lexen venir ab los dits patro et frare Nicholau. - Dada en Tortosa sots nostre segell secret a IX dies doctubre del any MCCCLXXI. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Vitali. - Fuit directa vicario Barchinone et Vallensis.

cxi-reg-1232-fol-102-9-octubre-1371

Tomo I, texto XII, Martín, carta al conde de Denia

XII.
Reg. 2251, fol. 100. 20 de setiembre de 1408.

Lo Rey. - Comte car cosi. Vostra letra havem rebuda significansnos com lo duch vostre pare havia en destret vostre heretat per via de testament nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia suplicant que nos li deguessem scriure fentli saber quel dit rey no acceptaria lo dit heretament: e vista la dita letra e enteses a pie les coses en aquella contengudes responem que nos volents condescendre a vostres supplicacions e que cregats fermament que a nos no abelleix res en prejudici vostre scrivim de present al dit duch vostre pare per nostres letres de les quals vos trametem translat dins la present. Perqueus pregam manam e amonestam que si en res nos entenets servir e complaure siats bo et obedient fill al dit duch vostre pare e complagats aquell en totes coses et siats per conseguent en gracia et benediccio sua la qual havent e honrant lo dit vostre pare prosperarets en lo mon e viurets longament sobre la terra e del contrari ne desserviriets molt a Deu et nos per conseguent ho tendriem en singular desplaer. Dada en la torre den Johan Fiveller sots nostre segell secret a XX dies de setembre del any MCCCCVIII.- REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur comiti Dinie.

Tomo I, texto XIII, Martín, carta, duque de Gandía

XIII.
Reg. 2251, fol. 100. 20 de setiembre de 1408.

Lo Rey. - Car oncle. Segons havem novellament entes vos per via de testament hauriets fet vostre hereu nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia deseretant lo comte de Dinia vostre fill e la causa impulsiva a vos en aço parria esser alguna ingratitud del dit comte: e jatsia nos hajam desplaert daço axi com vos algunes vegades havets vist e volriem que lo dit comte fos a vos obedient et devot fill axi com deu et es tengut et obligat per ley divinal et natural nos diverses vegades li ho havem manat et encarregat empero nons par que per semblant ingratitud deyats axi agrament procehir contra lo dit comte ne axi desheretar aquell la qual cosa parria mes inhumana que consonant a equitat alguna de rao volentli tolre ço que Deus li ha donat ço es filiacio e dret de primogenitura vostra: ne pensets que lo dit rey nostre primogenit accepte lo dit heretament axi com nos segons vos sabets nol volguem acceptar vos estant malalt en lo nostre reyal de Valencia car no es leguda cosa mayorment als reys acceptar ne pendre res que sia en destret daltre nespecial contra persones conjunctes en deute de sanch axi com es lo dit comte ab nos e ab lo dit rey nostre fill: perqueus pregam et consellam que per reverencia de Deu et honor e contemplacio nostra reconciliets benignament lo dit comte fill vostre reduint aquell en vostra gracia e benediccio postposades totes altres sinistres informacions car nos per altres letres nostres molt punyents e carregoses scribim de present al dit comte que ell en totes coses sia a vos obedient e bon fill e creem fermament que ho fara certifiquanslo que del contrari nos hauriem gran desplaer e li ho dariem per obra a conexer. Dada en la torre den Fiveller sots nostre segell secret a XX dies de setembre del any MCCCCVIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur duci Gandie.

Tomo I, texto XXXV, juratis et probis hominibus civitatis Majorice

XXXV.

Reg. 2251, fol. 135. 16 de setiembre de 1409.

Lo Rey. - Promens. Per tal com a nostre Senyor Deu ha plagut apellar al seu eternal regne lo molt ilustre en Marti rey de Sicilia nostre primogenit e senyor e rey vostre jurat apres nostres dies som romasos sens fill hereter de que a nos e a vosaltres es trascendent dolor per moltes rahons: empero nos a consell del sanct para e gran e sobirana instancia e suplicacio de les corts generals de Cathalunya mostrants en aço lur gran e molt comendable fe e naturalesa les quals corts se celebren en la ciutat de Barchinona havem per necesitat de tots nostres regnes e terres elegida per la gracia de Deu en muller nostra e reyna vostra la egregia dona Margarita de Prades la qual dona Deus ajudan havem deliberat esposar e ab ella solemnizar nostra benaventurat matrimoni en faç de sancte mare Ecclesie per tal que apres successivament jaquida tota desolacio migençant la gracia divinal puxam aconseguir del dit matrimoni aquell benaventurat fruyt que desijam ço es fill o fills hereters qui axi com a descendents per recta linea a be avenir e consolacio de nos e de tots nostres feels sotsmeses apres nostra longa e benaventurada vida si plaura a Deu succeesquen en tots nostres regnes e terres a profit e utilitat de la cosa publica daquells axi com pare a fills ses seguit per gracia de Deu tostemps en nostres predecessors illustres. Com per raho del matrimoni dessus dit nos convinga fer e sostenir despeses e messions molt grans a satisfer e pagar les cuals es necessaria vostra bona acostumada e presta subvencio e ajuda e perço hajam ordonat a vosaltres e altres naturals e sotsmeses nostres fer demandes segons a nos e a nostres predecessors es legut e permes de dret e costum en semblant cars: pregam e manamvos que per la raho dessusdita axi com de bons e naturals sotsmeses se pertany nos subvingats liberalment e de bon cor segons havets be acostumat e de vosaltres confiam singularment per vostra feeltat e naturalesa. E sobre aço donats plena fe e crehença als amat e fels nostres mossen Palay Oms loctinent de gobernador e en Matheu de Loscos procurador reyal de Mallorques de tot ço que ells o la un dells vos dira de nostra part sobre los dits affers e ho compliats per obre axi com si nos personalment vos ho deiem sabents quens en farets servey assenyalat lo qual molt vos grahirem. Dada en la torre de Bellesguard sots nostre segell secret a XVI dies de setembre del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex
mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur juratis et probis hominibus civitatis Majorice. - Similis litera fuit missa sindicis villarum et locorum et parrochiarum insule Majorice etc.

XC, reg 1123, fol 70, 13 abril 1345

XC.
Reg.n.1123, fol. 70. 13 abril 1345.

Lo rey Darago. Sapiats que havem entes per algunes letres que havem vistes e lestes e per relacio dalcunes persones quen Azmet Sarahi menescal e de casa nostra ha jagut ab I cristiana en la ciutat de Barchinona. On com nos per lo offici nostre real siam tenguts de encerquar e haver veritat daytals affers con sien enormes e de fort mal exempli e que no deuen passar sens correccio digna: perçous deim expressament eus manam que encontinent vista la present segons la informacio que sobre aquets affers vos sera dada e en altra manera on pus secretament fer se pora façats diligentment inquisicio. E ço que trobar ne porets tantost nos trametats per tal quey puxam fer ço que sera de justicia. Dada en Perpenya a XII dies del mes dabril en lany de nostre senyor MCCCXLV° sots nostre segell secret. - Rex Petrus. - Franciscus Fuxi mandato domini regis. - Fo tramesa al governador de Barchinona.

xci-reg-1060-fol-186-6-julio-1346

Tomo I, texto XLI, duc de Burgunya

XLI.

Reg. 2252, fol. 129. 22 de noviembre de 1409.

Molt car e molt amat frare. Cobejants ab fervent desig saber la salud e bon estament de vostra persona pregamvos affectuosament que soven vullats ab vostres letres consolar: e per tal com a nos es ben cert molt car e molt amat frare quen haurets fort gran plaer significamvos que nos e la reyna nostra molt cara muller som en bona disposicio de nostres persones merce de nostre Senyor Déus. Molt car e molt amat frare nos havem informat lamat conseller nostre mossen Dalmau de Dernius dalcunes paraules que de nostra part vos explicara: perqueus pregam ab gran affeccio molt car e molt amat frare que a aquelles vullats dar fe et indubitada creença axi com si per nos personalment vos eren dites. E sia lo sanct Esperit molt car e molt amat frare vostra continua proteccio. Dada en la casa de Bellesguard del territori de Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de novembre del any MCCCCVIIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.- A nostre molt car e molt amat frare lo duc de Burgunya.

Juan I, duque de Borgoña, (Dijon, 28 de mayo de 1371 - Montereau, 10 de septiembre de 1419), llamado Juan Sin Miedo.
Francés: Jean sans Peur,
occitano renombrado catalán:  Joan sense por
hijo primogénito y sucesor del duque Felipe el Atrevido.

Se parece bastante al actor Gabino Diego:
"un zumito de naranja, pero natural".

video:

https://es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_Borgo%C3%B1a

https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_I_de_Borgo%C3%B1a

Juan Sin Miedo casó con Margarita de Baviera, con quien tuvo los siguientes hijos:

Margarita, condesa de Gien y Montargis (1393–2 de febrero de 1441, París), casó el 30 de agosto de 1404 con Luis, delfín de Francia, más tarde, el 10 de octubre de 1422, con Arturo de Richemont, condestable de Francia, el futuro duque de Bretaña.
Catalina (m. 1414, Gante).
María (1394-30 de octubre de 1463, Monterberg bei Kalkar). Casó con Adolfo, duque de Cléveris.
Felipe el Bueno, su sucesor (1396–1467).
Isabel (m. 18 de septiembre de 1412), que casó en Arras el 22 de julio de 1406 con Olivier de Châtillon-Blois, conde de Penthièvre y Périgord.
Juana (n. 1399, Bouvres), m. joven.
Ana (1404–14 de noviembre de 1432, París), casó con Juan, duque de Bedford.
Inés (1407–1 de diciembre de 1476, Château de Moulins), que casó con Carlos I, duque de Borbón.
Juan también tuvo varios hijos ilegítimos, incluyendo a Juan de Borgoña, obispo de Cambrai, con su amante Inés de Croy, hija de Juan I de Croÿ, y Guillermo de Haegen, con Margarida de Borsele.

Territorios de la casa de Valois-Borgoña durante el reinado de Carlos el Temerario

ducado, condado, Borgoña, siglo XIV